View
858
Download
7
Category
Preview:
Citation preview
ROMANTICISME I REALISME
Victor Hugo Charles Dickens
VICTOR HUGO (1802-1885)
Victor Hugo per Rodin
NOTRE DAME DE PARÍS (1831)
La novel·la Nostra Senyora de París transcorre a la catedral gòtica
NOTRE DAME
La novel·la fou escrita el 1831.
S’ambienta a París al segle XV. Explica la desgraciada història
d’ Esmeralda, una gitana, i Quasimode, campaner de la catedral, geperut i sord.
Apareixen també els personatges:
Claude Frollo, arxidiaca de la catedral i pare adoptiu del campaner.
Febus de Chateaupers, capità de l’exèrcit del qual s’enamora Esmeralda.
Claude Frollo porta el petit Quasimode.Il·lustració de Victor Hugo.
Tots els seus elements fan de l’obra un model dels temes literaris del Romanticisme:
- ambientació medieval,
- amors impossibles,
- personatges marginats,
- final dramàtic,
Característiques de la novel·la
Les gàrgoles i les campanes de la catedral
són les úniques amigues del solitari campaner.
La catedral de París és a la Cité, el cor de la ciutat.
Vista de Notre Dame amb el Sena.
ROSETÓ
DE LA CATEDRAL
Amb aquesta novel·la podem reflexionar sobre temes com l’amistat, el veritable amor, el rebuig social per l’aparença física, les tensions entre l’amor sensual i l’amor espititual ...
De la novel·la d’Hugo s’han fet múltiples versions: adaptacions per a joves, còmics i també ha estat duta al
cinema. S’ha fet un musical. La versió de Disney dels anys noranta ha estat
molt popular.
Obra pictòrica de Victor Hugo
Una de les novel·les més conegudes de Victor Hugo és Els Miserables, 1862.
Narra la vida d'un expresidiari, Jean Valjean, que després de passar molts anys a la presó intenta iniciar una nova vida però continua arrossegant el seu passat. Coneixerà un revolucionari fill de burgesos i Gavroche, inspirats en els acompanyants de la "Llibertat" de Delacroix
Delacroix La llibertat guiant el poble.
Els miserables a Broadway (Nova York, febrer 2003)
Il·lustració de Cosette del dibuixant Émile Bayard
Tomba de Víctor Hugo a París
CHARLES DICKENS (1812-1870)És un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.
És considerat un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època.
Charles Dickens s'emmarca dins el realisme, ja que intenta plasmar els diferents tipus de la seva societat a la ficció mitjançant l'observació (l’avar, l’orfe...).
Com altres escriptors realistes, presenta tipus de classe baixa i marginal, amb una funció de denúncia social.
Destaquen també les seves descripcions d'ambients, especialment els interiors i els carrers de Londres.
Conte de Nadal
A Christmas Carol (en anglès) fou escrita el 1843. Va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació, la qual cosa ha propiciat adaptacions a diversos mitjans i múltiples reedicions.
La història contraposa l'egoisme, el treball desmesurat i l’avarícia a l'esperit de Nadal.
És una crítica a les relacions socials sorgides de la revolució industrial.
Apareixen alguns dels temes recurrents en Dickens, com la infància pobra i treballadora, la injustícia i l’egoisme (per exemple a Oliver Twist). La crítica a les condicions de vida del nou capitalisme està present a tota l’obra de Dickens
El personatge principal, Ebenezer Scrooge és el prototípic jueu avar. La seva manca d'amor l'han portat a ser insensible als altres i addicte al treball.
El fantasma del passat, en un retrocés a la seva infància, explica part de la seva personalitat.
És propi del realisme i més endavant del naturalisme incloure aquest llegat familiar com a justificació de la conducta present.
La novel·la va ajudar a tipificar els bons sentiments associats al Nadal, tema plasmat en múltiples obres posteriors, entre les quals destaca la pel·lícula Que bonic que és viure.
La por a la mort com a motiu de canvi (amb elements sobrenaturals que s’han d’entendre com a premonicions) és un motiu recurrent ja des de l'Edat Mitjana i propi de la literatura religiosa; s’entén que Déu vol que ens penedim dels pecats per evitar la condemnació eterna.
El fet d'usar fantasmes prové de l‘ interès per l'espiritisme de finals de segle XIX i per influència de la literatura gòtica.
Recommended