5
Lill scntit d'eticitat co istituint tots ells (una)-1 erica cercada (vc't aqui la vis16 gcomctritzant de la totalitat). Malgrat tot, trobem discrepancies, punts de vis- ta oposats, en l'intent dc definir-la. La foscor es fa present quan horn intenta cercar els ,mecanismes de real itzacl6,,... Potscr hem de deixar quc ella mateixa, d'alguna manera, (s')expressi en-nosal- tres. No cs impropi dir que aquesta eti- ca es «cl teatrc dels Deus,,, la represen- tacl6 del sentit cosmic en-nosaltres. Atiliano Dominguez, finalment, treu dues conclusions (com a virtualitats su- premos del spinozisme) d'allo que ell anomena «variadisima policromia ca- leidosc6pica,,, reterint-se a la multipli- citat interpretativa quc el mestre de Rijnsburg genera en els seus lectors, a saber: la tens16 entre cl finit i l'infinit, entre alto modal i allo que es substan- tial (meta general), i la tensi6 entre ima- ginac16 i rao, passi6 i Ilibertat (meta es- pecial), que demanen totes dues en mutua relac16, el joc de l'analisi i de la sintesi com a poders reductors i inte- gradors de la consciencia humana amb ('emergent necessitat (per a nosaltres fills de la tecnica) de recuperar les nos- tres tries profundes veus d'aII6 clue fa 25 segles varem comencar a anomenar Filosofia. Lluis Salvador i Roures Alexis Philonenko, Nn:'tisctte:. Le rire et le tragique, Libraire Generale Francaise, 1995. La trajeetoria d'Alexis Philonenko no requcrcix gaire presentac16. Espc- cialitzat en cl pensament alemany clas- sic son fonamentals les seves aporta- cions a l'cstudi de Kant i Fichte, tot i que tambc s'hagi interessat per pensa- dors franccsos com Rousseau o Des- cartes. Als darrers anus el seu intcres ha anat dcsplacant - sc envers el moment post - idealista del pensament alemany i fruit d ' aqucsta evoluci6 han estat els seus estudis sobre Schopenhauer, tra- duit al castclla 1'anv 1989 , i la investiga- ci6 sobre Nietzsche que constitueix el sou darrer llibrc. Lc 1111 rt It 0a,iqur cS pic"cnt.J coin un estudi del conjunt de les obres de Nietzsche que vol seguir I'evoluci6 del pensament de l'autor de ('Also sprach Zarathustra. Per tal de fer aixo proce- dcix a un examen de totes les seves obres publicades segons l'ordre de la seva publicaci6, quc no difereix gaire en el cas de Nietzsche del de la seva com- posici6. Evidentment el fet do prendre aquest fil i no pas cap altre implica ja una important decisi6 metodologica; al- trament a alto realitzat per nombrosos exegetes de Nietzsche, dels quals Ilet- degger es sense dubte el rues important, Philonenko vol prioritzar I'obra publi- cada per sobre del Nachlass. Per ell, si aquest pot tcnir algun intcres es en fun- c16 de l'obra publicada i no a l'inreves. Philonenko no aprofundeix, pero, la q6est16 que va csser apuntada primer per Leo Strauss i despres per S. Rosen, la de la distinci6 entre les doctrines exotcriques i esoteriques de Nietzsche. La introducci6 del llibrc prescindeix dc la biografia de Nietzsche, de la qual nomes se'ns d6na noticia en funci6 de la preparac16 dels seus Ilibres, per a pre- sentar alguns trets de la seva personali- tat i de la seva situaci6 personal que la resta de I'assaig ens mostrara rellevants. El segon capitol constitueix Ia primers part del llibrc i esta dedicat a la prime- ra obra de Nietzsche i a alguns dcls sous escrits d'aquest periode. Philonenko hi fa especial esment de l'escrit nietzschiil Hommers Wettkarnpf, en el qual es pot albirar el pensament posterior en una grau encara mcs alt que en cl Geburt the Tragedie. [.'element mes decisiu d'a- quest periode per Philonenko es que en aquestes pagines ja es fa pales 1'in- tim vinclc existent entre el treball do Nietzsche i el Ilegat platonic. La segona part del llibrc ,vers la critique nietzschicnne» estudia les Con- sideracions inactuals que per Philonen- ko son testimoni d'un moment on el pensament de Nietzsche encara esta buscant-se. Molta mcs importancia atorga a les obres del periode sovint dit il-lustrat'. Mentre que Ics ,considera- cions» representarien el moment de la critica empirica, en aquestes obres pre- fereix parlar de critica transcendental 224

Alexis Philonenko: Nietzsche. Le rire et le tragique · c16 de l'obra publicada i no a l'inreves. Philonenko no aprofundeix, pero, la q6est16 que va csser apuntada primer per Leo

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • Lill scntit d'eticitat co istituint tots ells(una)-1 erica cercada (vc't aqui la vis16gcomctritzant de la totalitat). Malgrattot, trobem discrepancies, punts de vis-ta oposats, en l'intent dc definir-la. Lafoscor es fa present quan horn intentacercar els ,mecanismes de real itzacl6,,...Potscr hem de deixar quc ella mateixa,d'alguna manera, (s')expressi en-nosal-tres. No cs impropi dir que aquesta eti-ca es «cl teatrc dels Deus,,, la represen-tacl6 del sentit cosmic en-nosaltres.

    Atiliano Dominguez, finalment, treudues conclusions (com a virtualitats su-premos del spinozisme) d'allo que ellanomena «variadisima policromia ca-leidosc6pica,,, reterint-se a la multipli-citat interpretativa quc el mestre deRijnsburg genera en els seus lectors, asaber: la tens16 entre cl finit i l'infinit,entre alto modal i allo que es substan-tial (meta general), i la tensi6 entre ima-ginac16 i rao, passi6 i Ilibertat (meta es-pecial), que demanen totes dues enmutua relac16, el joc de l'analisi i de lasintesi com a poders reductors i inte-gradors de la consciencia humana amb('emergent necessitat (per a nosaltresfills de la tecnica) de recuperar les nos-tres tries profundes veus d'aII6 clue fa25 segles varem comencar a anomenarFilosofia.

    Lluis Salvador i Roures

    Alexis Philonenko, Nn:'tisctte:. Le rireet le tragique, Libraire GeneraleFrancaise, 1995.

    La trajeetoria d'Alexis Philonenkono requcrcix gaire presentac16. Espc-cialitzat en cl pensament alemany clas-sic son fonamentals les seves aporta-cions a l'cstudi de Kant i Fichte, tot ique tambc s'hagi interessat per pensa-dors franccsos com Rousseau o Des-cartes. Als darrers anus el seu intcres haanat dcsplacant - sc envers el momentpost- idealista del pensament alemany ifruit d ' aqucsta evoluci6 han estat elsseus estudis sobre Schopenhauer, tra-duit al castclla 1'anv 1989 , i la investiga-ci6 sobre Nietzsche que constitueix elsou darrer llibrc.

    Lc 1111 rt It 0a,iqur cS pic"cnt.J coinun estudi del conjunt de les obres deNietzsche que vol seguir I'evoluci6 delpensament de l'autor de ('Also sprachZarathustra. Per tal de fer aixo proce-dcix a un examen de totes les sevesobres publicades segons l'ordre de laseva publicaci6, quc no difereix gaire enel cas de Nietzsche del de la seva com-posici6. Evidentment el fet do prendreaquest fil i no pas cap altre implica jauna important decisi6 metodologica; al-trament a alto realitzat per nombrososexegetes de Nietzsche, dels quals Ilet-degger es sense dubte el rues important,Philonenko vol prioritzar I'obra publi-cada per sobre del Nachlass. Per ell, siaquest pot tcnir algun intcres es en fun-c16 de l'obra publicada i no a l'inreves.Philonenko no aprofundeix, pero, laq6est16 que va csser apuntada primerper Leo Strauss i despres per S. Rosen,la de la distinci6 entre les doctrinesexotcriques i esoteriques de Nietzsche.

    La introducci6 del llibrc prescindeixdc la biografia de Nietzsche, de la qualnomes se'ns d6na noticia en funci6 dela preparac16 dels seus Ilibres, per a pre-sentar alguns trets de la seva personali-tat i de la seva situaci6 personal que laresta de I'assaig ens mostrara rellevants.El segon capitol constitueix Ia primerspart del llibrc i esta dedicat a la prime-ra obra de Nietzsche i a alguns dcls sousescrits d'aquest periode. Philonenko hifa especial esment de l'escrit nietzschiilHommers Wettkarnpf, en el qual es potalbirar el pensament posterior en unagrau encara mcs alt que en cl Geburtthe Tragedie. [.'element mes decisiu d'a-quest periode per Philonenko es queen aquestes pagines ja es fa pales 1'in-tim vinclc existent entre el treball doNietzsche i el Ilegat platonic.

    La segona part del llibrc ,vers lacritique nietzschicnne» estudia les Con-sideracions inactuals que per Philonen-ko son testimoni d'un moment on elpensament de Nietzsche encara estabuscant-se. Molta mcs importanciaatorga a les obres del periode sovint ditil-lustrat'. Mentre que Ics ,considera-

    cions» representarien el moment de lacritica empirica, en aquestes obres pre-fereix parlar de critica transcendental

    224

  • .tic, gilt en dies la prr unta sohrc cl va-lor do I'existencia ja no sorgeix ocasio-nahnent, coin potser s'esdevenia en al-

    de les antcriors obres, sin() queconstitueix el scu nucli central. Es aquiel moment on sorgcixen per primer coples tcmatiqucs nits especfficamentnietzschcanes, coin la de I'ctern returno la importancia del riure.

    La part central del Ilibrc esta dedica-da a l'Also .Sprach Zarathustra. Aqucstes cl moment per Philoncnko de la nic-ta-critica nietzscheana. Amb aquest ter-me cal entendre una teoria dels valorsquc no es recolza als fcnuntcns sine quetc la pretensio de governar-los, crigint-se coin una instancia juridica transcen-dent que cs manifesta mitjancant verc-dictes o sentcncies. Philoncnko no ensofcreix una disquisicid sohre la globali-tat del Zarathustra, que per ell tc corn acaractcristica fonamcntal I'anarquia. Sique fa cn canvi analisis molts detalladcsde parts molt concretes del llibre. Aixiels capitols vuit i nou fan una lecturaacurada dels prolegs que, des del puntde vista do Philoncnko, palesen la capa-citat de Nietzsche de crear una estruc-tura arquitectonicamcnt ben travada icontrasten amb el caractcr ca6tic clue t6la resta de I'obra. Ws acurat encara esel connentari de la seccio del Zaratustraanonvenada ,Vom Lesen and Schrei-ben,, que Philoncnko comenta frase perfranc. Es aquf sense cap mena de dubtcon el talent filosofic de Philonenko csmostra do mantra mes clara i on sis-tematicamcnt es van tractant, no sols lesnotions fonamcntals do la filosofia deNietzsche, sinei els problemes que desdo la rostra pcrspcctiva aquesta filoso-fia ens permet pensar; questions, cornara la coinunicabilitat del pensament fi-losofic, la necessaria confrontacio ambel platonismc o la vigencia del projccteil•lustrat. Una darrer capitol, ,rirc et ci-vilisation, tanca aqucsta part rccol-zant-se en un estudi de la seccio anome-nada

  • mcnt quc Philoncnko fa dc la qucstio

    de l'etern retorn. Gran part dels estu-diosos de Nietzsche prenen coin Ilurobjectiu fonamental la preservacio de lacoherencia del tot. Aixo implica expli-car l'adequacio entre aqucsta doctrina ila resta do l'obra nictzscheana, cosa quesovint significa l'elaboracio do doctri-nes notables i enginvoses pct-6 dubtosa-ment nietzscheanes. Philoncnko, mcsmodest, apunta la hipotesi de la impos-sibilitat d'aqucsta compatibilitzacio, totassenvalant cl caractcr d'1ntuici6 sobre-vinguda amb que Nietzsche ens presen-ta aquesta doctrina per primera vegada.En nombrosos llocs Philonenko fa pa-1'es corn les crides nietzscheanes a latransvaloracio son diffcilment compati-bles amb un temps que gira sobre simatcix. No cs aqucst a mcs I'unic mo-ment de la reflexio nictzscheana carac-teritzat pel signe de la contradiccio. Esfa dificil tambc harmonitzar la prce-minencia de I'esdevenir amb la descrip-ci6 del be 1 cl mal originaris quc ens fala Genealogia.

    Una altra qucstio on I'enfocament doPhiloncnko resulta fructifer cs en el seutractament de la dimensi6 religiosa delnictzschcanisme. La posessi6 d'un par-ticular pcro innegable sentit del sagratcs un dels elements mes definitoris delpcnsador alcmanv. Malgrat tot, es tam-b6 un dels elements dels quc amb mcsfacilitat han prescindit els sous exegetesi els sous seguidors. No hi ha prou ambdir que el Zarathustra cs una obra decritica al cristianisme, tambc hi ha criti-ca al cristianismc a Feuerbach perb lapcrspectiva cs ben diferent. L'Anticristparla mitjancant Zaratustra, el qual maino d6na arguments per a una discussi6sin6 sentencies quc han d'esser apresesde memoria. Dc fct, els problemes deconciliacio de la filosofia de Nietzscheen el tons potser es reducixen a la difi-cultat de fer compatibles un vocabularii unes intentions filosofiqucs amb untaranna i una orientac16 d'esperit emi-nentment mistica.

    Un esforc parcll a aquest clue hemassenvalat cs realitzat per tal d'assoliruna contextualitzaci6 justa del pensa-ment de Nietzsche. Aixi ja en el co-

    de le" caractcristiqucs mcs sorp1cncntsde Nietzsche, el seu dcsinteres absolutenvers la tecnica moderna. Dc fet no hiha arreu de la seva obra cap text nietzs-che3 on es tracti directament sobreaquesta questio. Aquest fet cs sorpre-nent per cll matcix, pcro atcsa la prc-sentacio efectuada per exemplc perHeideggcr ha do resultar especialmentcolpidor per als que han llegit Nietz-sche a 1a Hum do I'hcrmeneutica de Pau-tor de Sein and Zeit. El trehall decontextualitzacio es beneficia del bonconeixement que tc Philoncnko delneo-kantismc, una cscola avui gairebcoblidada, pcro absolutament decisiva enel decurs del pensament de la historiade la filosofia occidental. De fet, hompodria prescntar Nietzsche com el re-vers perfecto de l'intel•lectual, professoruniversitari, neo-kantia. Les dues obresfonamentals de la segona nmitat delXIX alcmanv son el MenschlichesAllzumenschlichcs nietzschia i el KantsTheorie der Erfahrung do H. Cohen.La segona es a hores d'ara una obra to-talment oblidada, pet-6 prcscindir delfct del seu exit ens falseja completamentel context on es desenvolupa I'obranietzschiana. La qucstio no cs gens ba-nal. L'orientacio de la intel•lectualitateuropea per un d'aquests Ilibres enfrontde I'altre es probablement ben determi-nant del curs que la historia del pensa-ment occidental ha seguit en aquest se-glc.

    Un altre tret remarcahle del Ilibre esel tractament que fa de la rclac16 deNietzsche amb fart. Philoncnko refusaa la vegada la posicio dels estudiososque negligeixen aqucst aspecte de l'evo-luc16 nictzscheana, fonamentant-se enla seva espccialitzaci6, i ]a d'aquells clueaprofiten per for consideracions confu-ses sobre mctafisica de fart. I'intcres doPhiloncnko cs sobretot mostrar corn eltrehall artistic de Nietzsche, la seva dis-posicio envcrs la musica i la poesia,afecten matcrialment la seva obra.L'estudi del Zarathustra es el Iloc onaquesta detcrminacio es fa mcs palesa.Aquesta obra, absolutament buida detot vocabulari filosofic, es defineix pelseu estil quc vc deteminat per I'cstuctu-

    226

  • ra 1r^,^udica d' allu que s'rsta dicnt. l.aclaw per entendre el Zaratustra, a di-fercncia de totes ies altres obres capitalsde la historia do la mctaffsica, no es uni-cunent , ni tan sols priniordialment,conceptual.

    I lent deixat per acabar alto quc desdel nostrc punt de vista ens scmbla mesinteressant i valu6s del llibre: el tracta-ment quc fa de la qucsti6 del capgira-rncnt nictzschca dcls valors. Philonenkoprojccta la relaei6 amb Plat6 a partir delteina quc d6na Cl scu titol al llibre: clriurc. La dcfcnsa del riure os precisa-ntent per Philonenko I'eiemcnt diferen-ciador positiu de Nietzsche enviers laresta dels filosofs. La seva filosofia csuna filosofia del riurc quc eomenca aconstituir-se corn a tal en llibres coin.ilcuschliche Allzumenschliche o Mar-genrotc I que troba la seva culminaci6en el Zarathustra on es presenta benclarament cl suggeriment segons el qua]Cl riurc es I'esscncia mes permanent doPhonic. Philonenko hi distingeix en eltrajecte format per aquest llibre tressentits diferents del riurc: el seu sentitpsicologic ( filosofia de la ,politesse' ),tin sentit transcendental ( superac16 de lamclangia ) i finalmcnt un sentit metacri-tic en taut quc el caracter d'essencia delqual hem parlat li permet constituir Linfonament pcl capgiramcnt dcls valors.Al capdavall el riurc , significaci6 Pura,ja no tc un sentit sin6 quc es el sentit.Ilom recordara que el primer llibre deNietzsche fou un llibre sobrc el pessi-misme i Philonenko ens fa pales tambecorn la infelicitat fou el sentiment mespredominant a la scva cxistcncia. I)csd'aquf cs des d ' on to mes sentit parlarde la grandesa. Una mena do grandesaquc a nosaltres ens scmbla que era i'c-xigida pcI Socrates platonic quan a 1'a-cabament del Convit dcfcnsa que clveritable poeta ha d'esser capac tartd'escriure comedies corn d'escriure tra-gcdics. Idea probablcmcnt propcra a laquc tenia Nietzsche quan escrivf cii lascecio del Zaratustra ,

  • Rosen dedlcada Integr.nllem a .1gUest

    autor i la primera de les sevcs monogra-fies dedlcada a un autor diferent dePlato. Rosen s'havia ocupat de Niet-zsche en altres indrets de la seva obra;sense anim d'csser exhaustius podemrecordar el dos darters capitols del seuIlibre Ancients and Moderns, diversoscapitols de The question of Being i laseva 1ntervenci6 a Barcelona sobre elparagraf del Zaratustra anomenat «elcriminal pal•lid>> que de fet constitucixun dels capitols d'aquesta obra i del queja disposava el lector catala per la tra-ducc16 de X. Ibanez. Aixi mateix tarnbeel text de The Question of Being consti-tueix una referencia fonamental pcrquela interpretacio general do la filosofia deNietzsche ja apareix plenament perfila-da en aqucst text.

    D'antuvi cal potscr advertir que enstrobcm enfront d'un Ilibre estrany, so-brctot per aquells que s'hi atansin cer-cant nomes un altre dels habituals exer-cicis d'erudicid quc constitueixen all)que hom anomena bibliografia secun-daria. Rosen vol ser, es, un fil)sof i aqufhi trobcm la primera clau del llibre:aquest text no es la descripcio d'unconjunt de tesis