-
Lill scntit d'eticitat co istituint tots ells(una)-1 erica
cercada (vc't aqui la vis16gcomctritzant de la totalitat).
Malgrattot, trobem discrepancies, punts de vis-ta oposats, en
l'intent dc definir-la. Lafoscor es fa present quan horn
intentacercar els ,mecanismes de real itzacl6,,...Potscr hem de
deixar quc ella mateixa,d'alguna manera, (s')expressi
en-nosal-tres. No cs impropi dir que aquesta eti-ca es «cl teatrc
dels Deus,,, la represen-tacl6 del sentit cosmic en-nosaltres.
Atiliano Dominguez, finalment, treudues conclusions (com a
virtualitats su-premos del spinozisme) d'allo que ellanomena
«variadisima policromia ca-leidosc6pica,,, reterint-se a la
multipli-citat interpretativa quc el mestre deRijnsburg genera en
els seus lectors, asaber: la tens16 entre cl finit i
l'infinit,entre alto modal i allo que es substan-tial (meta
general), i la tensi6 entre ima-ginac16 i rao, passi6 i Ilibertat
(meta es-pecial), que demanen totes dues enmutua relac16, el joc de
l'analisi i de lasintesi com a poders reductors i inte-gradors de
la consciencia humana amb('emergent necessitat (per a
nosaltresfills de la tecnica) de recuperar les nos-tres tries
profundes veus d'aII6 clue fa25 segles varem comencar a
anomenarFilosofia.
Lluis Salvador i Roures
Alexis Philonenko, Nn:'tisctte:. Le rireet le tragique, Libraire
GeneraleFrancaise, 1995.
La trajeetoria d'Alexis Philonenkono requcrcix gaire
presentac16. Espc-cialitzat en cl pensament alemany clas-sic son
fonamentals les seves aporta-cions a l'cstudi de Kant i Fichte, tot
ique tambc s'hagi interessat per pensa-dors franccsos com Rousseau
o Des-cartes. Als darrers anus el seu intcres haanat dcsplacant -
sc envers el momentpost- idealista del pensament alemany ifruit d '
aqucsta evoluci6 han estat elsseus estudis sobre Schopenhauer,
tra-duit al castclla 1'anv 1989 , i la investiga-ci6 sobre
Nietzsche que constitueix elsou darrer llibrc.
Lc 1111 rt It 0a,iqur cS pic"cnt.J coinun estudi del conjunt de
les obres deNietzsche que vol seguir I'evoluci6 delpensament de
l'autor de ('Also sprachZarathustra. Per tal de fer aixo proce-dcix
a un examen de totes les sevesobres publicades segons l'ordre de
laseva publicaci6, quc no difereix gaire enel cas de Nietzsche del
de la seva com-posici6. Evidentment el fet do prendreaquest fil i
no pas cap altre implica jauna important decisi6 metodologica;
al-trament a alto realitzat per nombrososexegetes de Nietzsche,
dels quals Ilet-degger es sense dubte el rues important,Philonenko
vol prioritzar I'obra publi-cada per sobre del Nachlass. Per ell,
siaquest pot tcnir algun intcres es en fun-c16 de l'obra publicada
i no a l'inreves.Philonenko no aprofundeix, pero, laq6est16 que va
csser apuntada primerper Leo Strauss i despres per S. Rosen,la de
la distinci6 entre les doctrinesexotcriques i esoteriques de
Nietzsche.
La introducci6 del llibrc prescindeixdc la biografia de
Nietzsche, de la qualnomes se'ns d6na noticia en funci6 dela
preparac16 dels seus Ilibres, per a pre-sentar alguns trets de la
seva personali-tat i de la seva situaci6 personal que laresta de
I'assaig ens mostrara rellevants.El segon capitol constitueix Ia
primerspart del llibrc i esta dedicat a la prime-ra obra de
Nietzsche i a alguns dcls sousescrits d'aquest periode. Philonenko
hifa especial esment de l'escrit nietzschiilHommers Wettkarnpf, en
el qual es potalbirar el pensament posterior en unagrau encara mcs
alt que en cl Geburtthe Tragedie. [.'element mes decisiu d'a-quest
periode per Philonenko es queen aquestes pagines ja es fa pales
1'in-tim vinclc existent entre el treball doNietzsche i el Ilegat
platonic.
La segona part del llibrc ,vers lacritique nietzschicnne»
estudia les Con-sideracions inactuals que per Philonen-ko son
testimoni d'un moment on elpensament de Nietzsche encara
estabuscant-se. Molta mcs importanciaatorga a les obres del periode
sovint ditil-lustrat'. Mentre que Ics ,considera-
cions» representarien el moment de lacritica empirica, en
aquestes obres pre-fereix parlar de critica transcendental
224
-
.tic, gilt en dies la prr unta sohrc cl va-lor do I'existencia
ja no sorgeix ocasio-nahnent, coin potser s'esdevenia en al-
de les antcriors obres, sin() queconstitueix el scu nucli
central. Es aquiel moment on sorgcixen per primer coples tcmatiqucs
nits especfficamentnietzschcanes, coin la de I'ctern returno la
importancia del riure.
La part central del Ilibrc esta dedica-da a l'Also .Sprach
Zarathustra. Aqucstes cl moment per Philoncnko de la nic-ta-critica
nietzscheana. Amb aquest ter-me cal entendre una teoria dels
valorsquc no es recolza als fcnuntcns sine quetc la pretensio de
governar-los, crigint-se coin una instancia juridica transcen-dent
que cs manifesta mitjancant verc-dictes o sentcncies. Philoncnko no
ensofcreix una disquisicid sohre la globali-tat del Zarathustra,
que per ell tc corn acaractcristica fonamcntal I'anarquia. Sique fa
cn canvi analisis molts detalladcsde parts molt concretes del
llibre. Aixiels capitols vuit i nou fan una lecturaacurada dels
prolegs que, des del puntde vista do Philoncnko, palesen la
capa-citat de Nietzsche de crear una estruc-tura arquitectonicamcnt
ben travada icontrasten amb el caractcr ca6tic clue t6la resta de
I'obra. Ws acurat encara esel connentari de la seccio del
Zaratustraanonvenada ,Vom Lesen and Schrei-ben,, que Philoncnko
comenta frase perfranc. Es aquf sense cap mena de dubtcon el talent
filosofic de Philonenko csmostra do mantra mes clara i on
sis-tematicamcnt es van tractant, no sols lesnotions fonamcntals do
la filosofia deNietzsche, sinei els problemes que desdo la rostra
pcrspcctiva aquesta filoso-fia ens permet pensar; questions,
cornara la coinunicabilitat del pensament fi-losofic, la necessaria
confrontacio ambel platonismc o la vigencia del projccteil•lustrat.
Una darrer capitol, ,rirc et ci-vilisation, tanca aqucsta part
rccol-zant-se en un estudi de la seccio anome-nada
-
mcnt quc Philoncnko fa dc la qucstio
de l'etern retorn. Gran part dels estu-diosos de Nietzsche
prenen coin Ilurobjectiu fonamental la preservacio de lacoherencia
del tot. Aixo implica expli-car l'adequacio entre aqucsta doctrina
ila resta do l'obra nictzscheana, cosa quesovint significa
l'elaboracio do doctri-nes notables i enginvoses pct-6 dubtosa-ment
nietzscheanes. Philoncnko, mcsmodest, apunta la hipotesi de la
impos-sibilitat d'aqucsta compatibilitzacio, totassenvalant cl
caractcr d'1ntuici6 sobre-vinguda amb que Nietzsche ens presen-ta
aquesta doctrina per primera vegada.En nombrosos llocs Philonenko
fa pa-1'es corn les crides nietzscheanes a latransvaloracio son
diffcilment compati-bles amb un temps que gira sobre simatcix. No
cs aqucst a mcs I'unic mo-ment de la reflexio nictzscheana
carac-teritzat pel signe de la contradiccio. Esfa dificil tambc
harmonitzar la prce-minencia de I'esdevenir amb la descrip-ci6 del
be 1 cl mal originaris quc ens fala Genealogia.
Una altra qucstio on I'enfocament doPhiloncnko resulta fructifer
cs en el seutractament de la dimensi6 religiosa delnictzschcanisme.
La posessi6 d'un par-ticular pcro innegable sentit del sagratcs un
dels elements mes definitoris delpcnsador alcmanv. Malgrat tot, es
tam-b6 un dels elements dels quc amb mcsfacilitat han prescindit
els sous exegetesi els sous seguidors. No hi ha prou ambdir que el
Zarathustra cs una obra decritica al cristianisme, tambc hi ha
criti-ca al cristianismc a Feuerbach perb lapcrspectiva cs ben
diferent. L'Anticristparla mitjancant Zaratustra, el qual maino
d6na arguments per a una discussi6sin6 sentencies quc han d'esser
apresesde memoria. Dc fct, els problemes deconciliacio de la
filosofia de Nietzscheen el tons potser es reducixen a la
difi-cultat de fer compatibles un vocabularii unes intentions
filosofiqucs amb untaranna i una orientac16 d'esperit emi-nentment
mistica.
Un esforc parcll a aquest clue hemassenvalat cs realitzat per
tal d'assoliruna contextualitzaci6 justa del pensa-ment de
Nietzsche. Aixi ja en el co-
de le" caractcristiqucs mcs sorp1cncntsde Nietzsche, el seu
dcsinteres absolutenvers la tecnica moderna. Dc fet no hiha arreu
de la seva obra cap text nietzs-che3 on es tracti directament
sobreaquesta questio. Aquest fet cs sorpre-nent per cll matcix,
pcro atcsa la prc-sentacio efectuada per exemplc perHeideggcr ha do
resultar especialmentcolpidor per als que han llegit Nietz-sche a
1a Hum do I'hcrmeneutica de Pau-tor de Sein and Zeit. El trehall
decontextualitzacio es beneficia del bonconeixement que tc
Philoncnko delneo-kantismc, una cscola avui gairebcoblidada, pcro
absolutament decisiva enel decurs del pensament de la historiade la
filosofia occidental. De fet, hompodria prescntar Nietzsche com el
re-vers perfecto de l'intel•lectual, professoruniversitari,
neo-kantia. Les dues obresfonamentals de la segona nmitat delXIX
alcmanv son el MenschlichesAllzumenschlichcs nietzschia i el
KantsTheorie der Erfahrung do H. Cohen.La segona es a hores d'ara
una obra to-talment oblidada, pet-6 prcscindir delfct del seu exit
ens falseja completamentel context on es desenvolupa
I'obranietzschiana. La qucstio no cs gens ba-nal. L'orientacio de
la intel•lectualitateuropea per un d'aquests Ilibres enfrontde
I'altre es probablement ben determi-nant del curs que la historia
del pensa-ment occidental ha seguit en aquest se-glc.
Un altre tret remarcahle del Ilibre esel tractament que fa de la
rclac16 deNietzsche amb fart. Philoncnko refusaa la vegada la
posicio dels estudiososque negligeixen aqucst aspecte de
l'evo-luc16 nictzscheana, fonamentant-se enla seva espccialitzaci6,
i ]a d'aquells clueaprofiten per for consideracions confu-ses sobre
mctafisica de fart. I'intcres doPhiloncnko cs sobretot mostrar corn
eltrehall artistic de Nietzsche, la seva dis-posicio envcrs la
musica i la poesia,afecten matcrialment la seva obra.L'estudi del
Zarathustra es el Iloc onaquesta detcrminacio es fa mcs
palesa.Aquesta obra, absolutament buida detot vocabulari filosofic,
es defineix pelseu estil quc vc deteminat per I'cstuctu-
226
-
ra 1r^,^udica d' allu que s'rsta dicnt. l.aclaw per entendre el
Zaratustra, a di-fercncia de totes ies altres obres capitalsde la
historia do la mctaffsica, no es uni-cunent , ni tan sols
priniordialment,conceptual.
I lent deixat per acabar alto quc desdel nostrc punt de vista
ens scmbla mesinteressant i valu6s del llibre: el tracta-ment quc
fa de la qucsti6 del capgira-rncnt nictzschca dcls valors.
Philonenkoprojccta la relaei6 amb Plat6 a partir delteina quc d6na
Cl scu titol al llibre: clriurc. La dcfcnsa del riure os
precisa-ntent per Philonenko I'eiemcnt diferen-ciador positiu de
Nietzsche enviers laresta dels filosofs. La seva filosofia csuna
filosofia del riurc quc eomenca aconstituir-se corn a tal en
llibres coin.ilcuschliche Allzumenschliche o Mar-genrotc I que
troba la seva culminaci6en el Zarathustra on es presenta
benclarament cl suggeriment segons el qua]Cl riurc es I'esscncia
mes permanent doPhonic. Philonenko hi distingeix en eltrajecte
format per aquest llibre tressentits diferents del riurc: el seu
sentitpsicologic ( filosofia de la ,politesse' ),tin sentit
transcendental ( superac16 de lamclangia ) i finalmcnt un sentit
metacri-tic en taut quc el caracter d'essencia delqual hem parlat
li permet constituir Linfonament pcl capgiramcnt dcls valors.Al
capdavall el riurc , significaci6 Pura,ja no tc un sentit sin6 quc
es el sentit.Ilom recordara que el primer llibre deNietzsche fou un
llibre sobrc el pessi-misme i Philonenko ens fa pales tambecorn la
infelicitat fou el sentiment mespredominant a la scva cxistcncia.
I)csd'aquf cs des d ' on to mes sentit parlarde la grandesa. Una
mena do grandesaquc a nosaltres ens scmbla que era i'c-xigida pcI
Socrates platonic quan a 1'a-cabament del Convit dcfcnsa que
clveritable poeta ha d'esser capac tartd'escriure comedies corn
d'escriure tra-gcdics. Idea probablcmcnt propcra a laquc tenia
Nietzsche quan escrivf cii lascecio del Zaratustra ,
-
Rosen dedlcada Integr.nllem a .1gUest
autor i la primera de les sevcs monogra-fies dedlcada a un autor
diferent dePlato. Rosen s'havia ocupat de Niet-zsche en altres
indrets de la seva obra;sense anim d'csser exhaustius podemrecordar
el dos darters capitols del seuIlibre Ancients and Moderns,
diversoscapitols de The question of Being i laseva 1ntervenci6 a
Barcelona sobre elparagraf del Zaratustra anomenat «elcriminal
pal•lid>> que de fet constitucixun dels capitols d'aquesta
obra i del queja disposava el lector catala per la tra-ducc16 de X.
Ibanez. Aixi mateix tarnbeel text de The Question of Being
consti-tueix una referencia fonamental pcrquela interpretacio
general do la filosofia deNietzsche ja apareix plenament perfila-da
en aqucst text.
D'antuvi cal potscr advertir que enstrobcm enfront d'un Ilibre
estrany, so-brctot per aquells que s'hi atansin cer-cant nomes un
altre dels habituals exer-cicis d'erudicid quc constitueixen
all)que hom anomena bibliografia secun-daria. Rosen vol ser, es, un
fil)sof i aqufhi trobcm la primera clau del llibre:aquest text no
es la descripcio d'unconjunt de tesis
