6
Tukkist seg wungal « iḍ d wass » sɣur Ɛ.Mezdad Ixf 1u Tasa ur tessager yiwen Tasa ur tessager yiwen. Maca d win i d-yufraren ger tarwa-s. D win i tḥemmel aṭas. Ur tuksan ara. D win i d amenzu i tessider. Ula d tuccent deg umadaɣ yezga yiwen ger tarwa-s yufrar-d ɣef wiyaḍ. Qqaren d ddnub ɣef tasa ma ur tessaɛdel tarwa-s, ma tella tneḥyaft gar-asen. Neţat ddnub ur t-tewwi ara : d ayen ara yečč wa i teţen wiyaḍ. D ayen ara yels i ţlusun daɣen. Asmi meẓzi d amaɛlal kan, yeṛwa lehlak d axessar. Ulac aṭtan ur t-nebla. Ussan imenza mi d-ilul yedla-d fell-as unezyuf (*), yečča-yas yakk timeccacin-is. Yuɣal d aqeṭtiḍ. Ur yessin iḍes am uzal am yiḍ. Yuɣal tekker yakk taɛrur-is d tɛenqiqt-is. Taqerrut-is ur teţaf ara amek ara s-teqqen tacacit seg wakken teţuddum d aman. Ur teţaf ara yakk amek ara ţ-teṭtef. Yal ssbeḥ tḍellu-yas abux yerna tdehhen-iţ s zzit taqdimt. Akka i s-d-qqarent tidak yessnen. Asmi yewweḍ sin neɣ tlata wagguren ikcem-it buyefrax (*). Ur as-yekkis ara armùi i –t- yeǦǦa d iclem. Tessefxas-as Aɛli-Abnennay xemsa neɣ seţa tikkal. Nnig ddurt ur yaɛriḍ ayefki. D aman kan i s-tesquddur s-sya ɣer da. Yeṭtef tarwiḥt. Cwiṭ cwiṭ iles-is itejji yuɣal iteṭteḍ. Ula d yemma-s, neţat d tacaraft aṭas d argaz i d-tṛebba, teqqar-as : « A yelli, tura ma yedder yedder, ma ulac ur d-sseɣlay ara tidderɣelt ɣef yiman-im. Imeṭtawen-a ur lhin ara.» Ɣef seţa wagguren d tabuzeggaɣt i d-yeɣlin fell-as. Acu ur as-d-tesseggra ara. Twet tɛedda. Yuɣal yewwi-d cwiṭ iman-is, iṛebba tikesmatin, yessefraḥ-iţ cwiṭ. D neţa i d aqcic-is amenzu. Yebda amured yerna yekker ɣef tqejjirin-is di lawan. Ulac amḍiq yeţaǧǧa di tɣerɣert. Asmi i d-zzin fell-as sin iseggasen yeṭtef-it nannas d weɛsar (*). Yuɣal d axeclaw. Yuser amzun d asennan. Tewwi-t ɣer yiwen n ṭtbib akken d adaɛmamac yefka-yas ddwa. Cwiṭ kan yaf iman-is : wissen ma ɣer ddwa-nni i yufa neɣ ma d tira i s-d-tura ɣer ccix i t-yesseḥlan. Daɣen terqa-yas aman mačči abrid neɣ sin. Seg-mi i d-yekker yeṛwa-tent, yerna yesseṛwa-yas-tent. Deg-mi akka ɣas tura meqqer iɛedda i isennanen, mi tessakked deg-s ad tergagi tasa-s. Ma yeḍsa ad taf yebbuḥra wul-is ula d neţat. Ma yemmuɣben neɣ yulwa, daɣ neţat. Tger aɣenǧa ɣer tasilt, yedda-d wacu i d-yeddan. Tebda tferreq-asen. D lawan imensi. Sin d arrac, yiwet d taqcict. Ur ḥemmlen ara seksu. S-sya ɣer da teţbeddil-asen imensi. I nutni kan. Ma d neţat ayen yella tessegḍi-t. Ayen i d-yugaren teţarra-t ɣer tama i

iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Tukkist seg wungal « iḍ d wass » sɣur Ɛ.MezdadIxf 1uTasa ur tessager yiwenTasa ur tessager yiwen. Maca d win i d-yufraren ger tarwa-s. D win i tḥemmel aṭas. Ur tuksan ara. D win i d amenzu i tessider. Ula d tuccent deg umadaɣ yezga yiwen ger tarwa-s yufrar-d ɣef wiyaḍ. Qqaren d ddnub ɣef tasa ma ur tessaɛdel tarwa-s, ma tella tneḥyaft gar-asen. Neţat ddnub ur t-tewwi ara : d ayen ara yečč wa i teţen wiyaḍ. D ayen ara yels i ţlusun daɣen. Asmi meẓzi d amaɛlal kan, yeṛwa lehlak d axessar. Ulacamar mezdad ayamun kabyle kabylie tamazight algérie algerie amazigh hca salem chaker issin nait zerrad kamal mouloud mammeri taqbaylit

Citation preview

Page 1: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Tukkist seg wungal « iḍ d wass » sɣur Ɛ.Mezdad

Ixf 1u

Tasa ur tessager yiwen Tasa ur tessager yiwen. Maca d win i d-yufraren ger tarwa-s. D win i tḥemmel aṭas.

Ur tuksan ara. D win i d amenzu i tessider. Ula d tuccent deg umadaɣ yezga yiwen ger tarwa-s yufrar-d ɣef wiyaḍ. Qqaren d ddnub ɣef tasa ma ur tessaɛdel tarwa-s, ma tella tneḥyaft gar-asen. Neţat ddnub ur t-tewwi ara : d ayen ara yečč wa i teţen wiyaḍ. D ayen ara yels i ţlusun daɣen.

Asmi meẓzi d amaɛlal kan, yeṛwa lehlak d axessar. Ulac aṭtan ur t-nebla. Ussan imenza mi d-ilul yedla-d fell-as unezyuf (*), yečča-yas yakk timeccacin-is. Yuɣal d aqeṭtiḍ. Ur yessin iḍes am uzal am yiḍ. Yuɣal tekker yakk taɛrur-is d tɛenqiqt-is. Taqerrut-is ur teţaf ara amek ara s-teqqen tacacit seg wakken teţuddum d aman. Ur teţaf ara yakk amek ara ţ-teṭtef. Yal ssbeḥ tḍellu-yas abux yerna tdehhen-iţ s zzit taqdimt. Akka i s-d-qqarent tidak yessnen.

Asmi yewweḍ sin neɣ tlata wagguren ikcem-it buyefrax (*). Ur as-yekkis ara armùi i –t-yeǦǦa d iclem. Tessefxas-as Aɛli-Abnennay xemsa neɣ seţa tikkal. Nnig ddurt ur yaɛriḍ ayefki. D aman kan i s-tesquddur s-sya ɣer da. Yeṭtef tarwiḥt. Cwiṭ cwiṭ iles-is itejji yuɣal iteṭteḍ. Ula d yemma-s, neţat d tacaraft aṭas d argaz i d-tṛebba, teqqar-as : « A yelli, tura ma yedder yedder, ma ulac ur d-sseɣlay ara tidderɣelt ɣef yiman-im. Imeṭtawen-a ur lhin ara.»

Ɣef seţa wagguren d tabuzeggaɣt i d-yeɣlin fell-as. Acu ur as-d-tesseggra ara. Twet tɛedda. Yuɣal yewwi-d cwiṭ iman-is, iṛebba tikesmatin, yessefraḥ-iţ cwiṭ. D neţa i d aqcic-is amenzu. Yebda amured yerna yekker ɣef tqejjirin-is di lawan. Ulac amḍiq yeţaǧǧa di tɣerɣert. Asmi i d-zzin fell-as sin iseggasen yeṭtef-it nannas d weɛsar (*). Yuɣal d axeclaw. Yuser amzun d asennan. Tewwi-t ɣer yiwen n ṭtbib akken d adaɛmamac yefka-yas ddwa. Cwiṭ kan yaf iman-is : wissen ma ɣer ddwa-nni i yufa neɣ ma d tira i s-d-tura ɣer ccix i t-yesseḥlan. Daɣen terqa-yas aman mačči abrid neɣ sin.

Seg-mi i d-yekker yeṛwa-tent, yerna yesseṛwa-yas-tent. Deg-mi akka ɣas tura meqqer iɛedda i isennanen, mi tessakked deg-s ad tergagi tasa-s. Ma yeḍsa ad taf yebbuḥra wul-is ula d neţat. Ma yemmuɣben neɣ yulwa, daɣ neţat.

Tger aɣenǧa ɣer tasilt, yedda-d wacu i d-yeddan. Tebda tferreq-asen. D lawan imensi. Sin d arrac, yiwet d taqcict. Ur ḥemmlen ara seksu. S-sya ɣer da teţbeddil-asen imensi. I nutni kan. Ma d neţat ayen yella tessegḍi-t. Ayen i d-yugaren teţarra-t ɣer tama i

Page 2: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

uzekka-nni lawan imekli. Bdant tɣenǧawin asṭenten. Imawen ssusmen. Rran-ţ i tuffẓa. « čaw ssaw», akken yella di tmacahuţ. Ayen sseblaɛn amzun ɣer tɛebbuṭ-is i t-ţarran. Ma ṛwan nutni, d neţat i yeṛwan. Ma lluẓen, d neţat i yelluẓen. Akken armi d asmi i d-mmden. Nutni ţimɣuren neţat yeţali-ţ ccib.

Berra, tura yeɣli-d yiḍ. Tadamcact ulac maḍi di tmurt-nneɣ, tugeţ deg wussan-a umerḍil ger Yennayer d Furar. Zik zik i d-iɣelli yiḍ. Uḍan ɣezzifit, ur d-yeţali ara wass alamma tkerheḍ iman-ik. Zik zik i gganen medden, usu imennaɛ deg usemmiḍ. Lḥasun tagrest yiwen ur ţ-iḥemmel. Tesseɣlay-d lxuf ɣef yemdanen. Aḍu ger lejqayeq d ashurru am tejlibt n tfiɣar (*). Ggugmen lmal uddaynin d wid n lexla. Uccanen, limer mačči d laẓ i ten-id-yeţawin alamma d leḥwari, a-s-tiniḍ ǧǧan tamurt : ulac askaɛwew. Iɣelli-d usemmiḍ igezzem am tefrut.

Wid yesɛan tanezduɣt yakk d tduli menɛen akken bɣun ilin, ma d igellil meskin aḥlil. Dɣa ma yerna uɛebbuḍ d ilem ula i d-nini. Di lawan-a n tegrest tferreq taddart ɣef sin : wid yesɛan d wid yenḥafen, wanag anebdu ɛedlen medden tikli.

Asemmiḍ n tmurt-nneɣ, aṭas ɣilen d akellex. Sebbken waman deg iɣeẓran, tsebbek zzit di leqsuḍ. Sebbken idammen deg iẓuran. Mačči yiwen neɣ sin, seg widak tebla tissit, i yeqquren deg iberdan, gersen, uɣalen amzun d iggermumen. Ţuɣalen d iblaḍen, ula d aḍlaq ur yezmir a-ten-yeḍleq uɣessal. Anagar (*) ma s lembat.

Tamurt-nneɣ akka ɣur-es d tannumi. Tseţ arraw-is. Am uwaɣezniw neɣ yir taqjunt. Akka taddart-a seg-mi i s-d-tecfa d wakken i d-ḥekkun imezwura, anagar tlatin yexxamen i ţ-iɛemren. Taddart teggumma ad timɣur, ula d yiwen wexxam ur d-yerna. Tlatin yexxamen asmi yebda lqern, tlatin yexxamen aseggas-a.

Wa yenɣa-t bujḥiṭ, wa yenɣa-t laẓ, wa yenɣa-t nnif, wa tenɣa-t tmenǦert, wa yenɣa-t ṭtrad. Yal wa amek i s-teččur, acu kan mačči d imɣaren i yeţmeţaten. Ulac imɣaren da, akken i ţruḥun d igeḍman, d ilmeẓyen. Ulac imɣaren, ma d timɣarin ggtent. Tilawin nutenti sennint iseggasen akken sennint iɛeqqayen deg wezrar. Aḥlil ! ¨Ţɣimint-d i twaɣyin. Ta temḍel sin, ta temḍel tlata, ta rebɛa. Ggerrint-d i nngaḥi d wussan iberkanen.

Dɣa deg wussan-a n tegrest, ma teffeɣ-d tafukt, a-tent-tafeḍ deg wennar i yiṭij. Ssummurent. Sbecbucent. D tifermacin. Taṭtucin d tidaɛmamacin. ¨D tukmicin. Acu n llebsa, acu n lḥala. Ta teţani-d i ta, neɣ stewtiwent gar-asent.

Page 3: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Imɣaren ulac, acku irgazen-nneɣ ma menɛen si tizi n temẓi, ssawaḍen rebɛin neɣ xemsin iseggasen, s-syin ţawin-d aṭtan si lɣerba : wid ixedmen di lmina turin-nnsen meččent, wid ixedmen deg izulixen ţwaten s karaf. Aṭtan mačči yiwen, d lehlak ixeddamen, d lehlak igellilen. Mi d-wwḍen ɣer taddart, aseggas neɣ sin, ad aɛnun abrid ɣer tmeqbert. Seg tillas ɣer tillas. Seg wemruj n ddunit ɣer win n laxert. Si laxert ɣer tayeḍ. Seg-mi i d-kkren d agrireb. Irgazen-nneɣ msakit. Wissen anwa i ɣ-yedɛan. Yerna iḥuza-yaɣ.

Berra tezdeɣ tsusmi. Aɛni d adfel. Aḍu-nni i d-ibegsen kra yekka wass, ata-n yekbel. Ass aneggaru di Yennayer yekkat-d wedfel. D amerḍil.

Asmi tebda ddunit, nnan-as i weqjun : « Xtir ili-k d aqjun neɣ d tameṭtut.» Yextar. Yenna-yasen : «D awezɣin, tagi ur tḍerru. Yif-it ma lliɣ d aydi tiḥdert ad tixfif, wanag tameṭtut aḥlil.»

Tamurt ma tseţ arraw-is, yessi-s d aɛsar i tent-tɛesser. Liḥala n tmeṭtut i yiman-is, akken texdem ur teţɛeddi ara. Mi ara tili ɣer imawlan-is, qbel ad teddu d tislit, akken yebɣu yili, tikkwal imawlan ţḥadaren taqcict am wakken beqqun ad tfares cwiṭ n lehna skud ur teffiɣ. Mi teqqen tabniqt, am wezger yeqnen azaglu. A-ţ-terr i ddel d tɛekkmin. Ur ţ-id-iṣaḥ yiḍes ar ad yali wass. Ur ţ-id-iṣaḥ ad terr awal ma ur ţ-yaɛǧib. Tadist deffir tayeḍ, dderya d inilban, am lbaṭata wa ur ireffed wa. Tamɣart d wemɣar si tama ad ţnezman fell-as. Tilewsatin si tama dderz-nnsent ad yesnunnut aṭas d aseggas. Akken ara tɣil ddunit qrib a-s-d-teḍs, mi jewǧent yakk tlewsatin, imɣaren wwḍen amkan-nnsen, imir-en ar ad d-teɣli fell-as txeṣsart taneggarut, yerna ur tebna fell-as.

Tekker lgirra. Ɣef medden yakk, akka a la-qqaren ; mi akka tefra, aṭas i tesserbeḥ taggara. Ma d neţat teqqed-iţ. Lgirra ɣef medden yakk, acu kan tiyita anagar kra i ţ-yeččan. Twet-iten akken ur d-ţenkaren. Terẓa-yasen ifer. D afeddix ur ntejji. Tuǧǧla n temẓi, a lɣaci, ulac taluft i ţ-yecban.

Lgirra ɣef medden yakk i tɛedda. Akka a la-qqaren wigi yessalayen ixxamen, mi tesmuqleḍ tazeqqa-nnsen a-k-teɣli tcacit, ulin deg igenni acḥal d laɛli. Lebruj ssulin widak yessentellen tiqerray-nnsen ussan-nni n rrɛud d lbarud. Widak iteffren deffir n tsebbalt neɣ deffir tedmarin n Jacqueline dihin di Fransa. Neɣ di Tunes yakk d ttunsiyin. Mačči anagar neţat i yeǧǧlen, mačči anagar arraw-is i yeggujlen. D tideţ ! Aqedruref i teqqedruref ur yezmir yiwen a-t-yektil.

Dɣa d iḍ akka am tura. Ass n tegrest mi yekfa Yennayer, ass umerḍil i ţ-id-yewweḍ lexbar. Ddurt-nni yezrin yerza-d s axxam-is. Yensa. Ddan-d yid-es sin. Mačči n lɛerc-a.

Page 4: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Tameslayt-nnsen amek akken i truḥ, smuzguten cwiṭ deg umeslay. Tga-yasen-d imensi. Mi kfan imensi tesla-yasen mi ţmeslayen. Tefka tamezzuɣt. Yenna-yas umeddakel-is amezwaru, ahat tmenṭac neɣ ţeɛṭac iseggasen kan di laɛmer-is, anẓad ur as-d-yemɣi di tamart :

_ A Si-Salem, ass-a ɣileɣ Wellah ur nemniɛ. Ziɣ ur-ɛad i ɣ-teččur, mazal an-neffeẓ tagella. Tarṣast-nni yeddmen Aɛli-Awaḍi ɣileɣ deg-i i teṭterḍeq.

Yessusem weqcic-nni. Ahat d Salem i –t-id-iberrmen. Yeqqim cwiṭ, yuɣal ikemmel awal-is :

_ Win yeffɣen yeẓra ɣef wacu. Yeẓra daɣen acu i t-iţraǧun. Neɣ ḍelmeɣ, a Si-Salem ?

Salem d argaz-is neţa. D bab n wexxam-is. Yerra-d nnehta. Yuɣal yerra-yas awal, amzun s tmara :

_ Mačči sin neɣ tlata i yeɣlin ɣer tama-w. Ussan-nni imezwura teḍra yid-i am win yerwin, ma d tura nduz. Ass-a d Aɛli-Awaḍi, azekka d wayeḍ, seld-azekka d wayeḍ. Win yeɣlin yeţuɣaḍ, yeǦǦa-d wid aɛzizen deffir-es. acu d tagi i d ssuma. S wannect-a i ɣ-d-tesqam. Win yeɣlin teɣli tjegdit-is, ma ur neddim amkan-is.

Yerna Salem aɛziz ɣur-es wawal. Seg-mi i t-tuɣ, tecfa-yas kan d asusam. Aṭas deg at taddart ur nessin amek iga umeslay-is. Llan wussan, si tsebḥit ar tameddit ur d-ineṭteq ara maḍi. Aṭas i s-yeqqaren diri-t i-mi ur yessugut ara awal. Llan wid i s-yeqqaren ixuss di lefhama.

Asmi yella d acawrar yeqqar di llakul, ccix-is ula d neţa iɣil-it yebbuhel. Iḥqer-it aṭas, armi i s-d-iban yif arrac akken ma llan. Yeɣra ddeqs. Yesɛedda la BǦurse, fkan-as-ţ-id. Yekcem ɣer llakul anda i d-ssufuɣen wid yesɣaren. Acu mmi-s ufellaḥ meskin tewɛer fell-as leqraya. Aseggas-nni kan amenzu yerɣa-yasen laɛzib. Temmut-asen tyuga d snat testan d warraw-nnsent. Dɣa nnulen lqaɛa teɣli-d fell-asen lihana d tameqqrant. Nutni yellan ufraren-d ɣef at taddart, deg yiwen wass, uɣalen d igellilen, ur asen-d-yeggri wacemma. Tuli-ten ṭtlaba acku izgaren ziɣ d imnuṣaf, ţekkin deg-sen medden. Mačči d ayla-nnsen kan i sen-yerɣan, yedda ula d ayla n wiyaḍ.

« Amɣar, di lawan-nni ur-ɛad i t-teǧǧa tezmert, yeffeɣ-it laɛqel. Acu n ddwa ara d-yaf i lhemm-is, d mmi-s. I-wumi ţarwen medden iqcicen ?

Page 5: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Yenna-yas :

_ Berka-k leqraya. Tura ilaq an-nemḥami, an-nefru xersum ṭtlaba.

Akka tafellaḥt n leqbayel. Rrbeḥ yecrek ma d lexsara aha’.

Kkren unagen ɣer Fransa. Neţa i-mi meẓzi yufa-d amḍiq di lmina. Ma d amɣar ur t-qbilen ara. Ussan imezwura teḍra yid-es am udderwic, ur yeẓra acu i-wumi d-iberru. Yeţmeslay kan, ur iga algam i yiles-is. Am yiḍ am uzal d asnirmet neɣ d rregmat, neţa yellan d axewni. Lmizirya mi ara teɣli ɣef yiwen teţarra-t d ilef aderɣal ur yeẓra anda iteddu. Salem yedda-yas di lmendad i baba-s. Yufa-t aṭas di tegniţ n ddiq. Tamurt usemmiḍ, lɣerba, lqella usurdi, yerna temɣer.

Yuɣal amɣar meskin yezna-t-id rray, yesnuzu kawkaw deg iberdan. Sebɛa iseggasen i qqimen di tmurt tamcumt. Aɣrum asemmaḍ, agris aberkan. Taxxamt tneggi deg tiqit, ulac times, txuss tduli. Sebɛa d tagrest i sɛeddan akken. Asmi i d-uɣalen ṭtlaba fran-ţ. Ma d amɣar amzun akken yerwi laɛqel-is s tideţ. Cwiṭ cwiṭ afud-is yeţmiri. Seg imir-en ur yufa iman-is. Ur yerna ara aṭas. «

Tekreh ad d-tesmekti wid yemmuten. Teţaggad a-ten-id-tessendekwel. At laxert, ur ḥemmlen ara wid ara ten-id-ibeddren tal taswiɛt. Yak ula d nutni tjerreḥ tasa-nnsen di laxert. Ma di laɛwacer ur yella uɣilif. Di laɛwacer, teţakk-asen amur-nnsen ma ulac ad ţrun ɣef tnebdadin. « At laxert ţuɣalen-d s ixxamen-nnsen di laɛwacer. ḥemmlen ad d-afen ayen ḥemmlen di ddunit.»

Dɣa sin neɣ tlata wussan meqbel, zik zik i teţenkar. Kra n wacu ḥemmlen a-t-id-theggi. Amɣar iḥemmel aḥeddur deg uyefki. Tamɣart d tafermact kksen yakk wuglan, neţat asmi tella ɣef ddunit tḥemmel aḥlaw ujilban am igedrez am ssmayem. Argaz-is, d win i-ɣef tezza tasa-s iruḥ kan akka ur yehlik ur yebli, s lmut n leɣbina, sebɛa terṣasin i ineqren idmaren-is, argaz-is iḥemmel buzelluf. Xemsa warraw-is d imeẓyanen i mmuten, ur ṛwan tibexsisin. Yiwen tenɣa-t tegdiṭ teddem-it kan akka ur tebna. Wis sin tebzeg tɛebbuṭ-is tuɣal am teylewt, annect ila-ţ, iḍarren-is d ifassen-is uɣalen am uɣanim, tlata wagguren n lehlak. Tis tlata d taqcict teɣli ɣef tzeqqa wissen acu i ţ-yewwin ɣer din, yenta-yas yigig di tmelɣiɣt. Tis rebɛa d tis xemsa daɣen d tiḥdayin ddrent kan kra n wussan. Asgen asemmaḍ !

I xemsa yid-sen msakit i d-ssuturen d ayefki d tbexsisin. Ayefki yeshel tura. Ma d tibexsisin ma llant tefra, ma ulac teţakk-asen tifirest, neɣ tiẓurin neɣ ddellaɛ.

Page 6: iḍ d wass ixf amezwaru ( Amar Mezdad)

Yal aseggas tesnusuy-d fell-asen, di Tɣanimt. D tiɣawsiwin-a i s-d-ssuturen.

« Lmut tezga yid-neɣ, ur ilaq ara a-ţ-naggad. D lferḍ fell-aɣ, ulac win ara tezgel. Iluxert, llan d icawraren, icawraren ad uɣalen d iluxert annect bɣun kken-t. Akka i taɛmer. Limer mačči akka imdanen ad myeččen gar-asen. Ugar ! Akka i d-yeǧǧa ṛebbi ddunit. Limer d lebɣi mi yemmut yiwen a-t-neǧǧ kan deg wemkan-is. «

Anagar di laɛwacer i tḥemmel a-ten-id-tebder. Limer ass-a mačči d amerḍil amzun d laɛwacer, ahat yiwen ur t-id-teţadder. Yerna tneddef tasa-s teţqeḍririf. Yekkat-iţ uzenneqnaq. Anda-t yiḍes, ma a-ţ-id-yas !