Je Ne Parle Pas François - teatreakademia.catteatreakademia.cat/wp-content/uploads/2018/01/DOSSIER_JeNeParle.pdf · Je t´aime moi non plus (Serge Gainsbourg) La Javanaise (Serge

1

Teatre Akadèmia - EIX 49 - Avinguda Diagonal 467 - Barcelona 08036 - [email protected] - 934951447

www.teatreakademia.cat

Je Ne Parle Pas François

Espectacle Musical de Chanson Français Companyia Emilià Carilla

Producció Teatre Akadèmia

2



JE NE PARLE PAS FRANÇOIS CHANSON FRANÇAIS

Com neix...

Una nit, ja no recordo a quin metro de París, un jove se'm va acostar per demanar-me l'hora...

- Excuse moi monsieur, quelle heure est'il?

Jo em vaig atabalar molt i el cas és que la meva resposta va ser:

- Monsieur je ne parle pas françois, excuse moi!

Ell va riure. De primer, no massa...i es va allunyar. Però va continuar rient amb més ganes... i poc després, va decidir atansar-se'm un altre cop,

(encara amb el somriure a la cara), i mentre intentava despintar-se'l... em va dir:

- Excuse moi monsieur, je ne parle pas français, mais je m'apelle François.

Després de superar uns minuts de vergonya, que potser no van ser minuts sinó dies, va començar a germinar en mi un "jenesequoi" en "français" .

Anys després, la candela de l'amor m' ha dibuixat aquest entreteniment que neix de la meva

ignorància…i persevera en el meu atreviment.

Oh là là! Merci Monsieur François!

© Isaias Fanlo

3



Sobre l’Espectacle

Passejant pel repertori del cantoral més florit de la música lleugera francesa, que al seu moment va fer brillar les veus de Tino Rossi, Josephine Baker, Luis Mariano, Jean Sablon, Yves Montand, Dalida, Serge Gainsbourg o Jane Birkin, i apostant per una base musical

austera... Je Ne Parle Pas François és una història dáctors, músics i directors que assagen, a la recerca de la veritat de les emocions que han dínventar a léscenari...

No em parlis si no és per provocar-me alguna cosa

No parlis si no et sents provocat Jo et provocaré

Deixa-ho a les meves mans

Com les faules de sempre, pretén instruir (no tant a nens, com a grans que no han deixat de ser nens) en la presa de decisions quan arribes a les cruïlles d´ aquest camí que anomenem vida. No fos cas que seńs oblidés que aquesta, a la fi, no és més que un

reguitzell de cançons més amables, més tristes, més ardents, o més folles que tenen un final…i que proporciona als actors un trampolí per abocar-se al joc, a la ironia i a la

diversió.

La finalitat? Arrossegar als espectadors a una atmosfera delirant on no puguin destriar on comença el plaer i on acaba el dolor. Més encara portar-los al jardí on creixen els somnis.

© Isaias Fanlo

4



Repertori

1. Un homme et une femme (Francis Lai/ Pierre Barouh) 2. Cétait un musicien (F. Schwarz/ Henri Falk) 3. Jáime les femmes, cést ma folie (V.Scotto/R.Pujol/E.Audiffred/G. Koger) 4. Pigalle (George Ulmer/ Géo Koger) 5. J´suis snob (Jimmy Walter/ Boris Vian) 6. Le piano du Pauvre (Léo Ferrer)

La petite Tonkinoise (Vincent Scotto, Poline) Je te le le (J.Cana) Frou Frou (Bertha Sylva) La Matchiche (Felix Mayol)

7. Vous qui passez sans me voir (John Hess & Paul Misraki/ Charles Trenet) 8. Bambino (G. Fanciulli/ Jacques Larue) 9. Rossignol des mes amours (Francis Lopez/ Raymond Vincy)

10. Syracuse (Henri Salvador/ B. Dimey) 11. Paris Canaille (Léo Ferrer)

12. Comme un garçon (Jean-Jaques Debout/R.Dumas) Comic strip (Serge Gainsbourg) Quoi (Serge Gainsbourg)

Je táime moi non plus (Serge Gainsbourg) La Javanaise (Serge Gainsbourg) 24000 baisers (A.Celentano) Poupée de cire poupée de son (Serge Gainsbourg)

13. Mon manège a moi (Norbert Glanzberg/ Jean Constantin)

© Isaias Fanlo

5



Fitxa Tècnica i Artística

Je ne parle pas François

Chanson Française

Repartiment: Monsieur Lys: Graham Lister

El Cantant: Xevi Martínez L’Assistent: Jordi Vaqué

El Director: Emilià Carilla

Textos: Laura Jou i Emilià Carilla

Il·luminació:

Alberto Rodríguez

Perruqueria: Eva Fernández

Arranjaments musicals:

Xavier Torras

Disseny gràfic: Luís R. Álvarez

Direcció:

Emilià Carilla

© Isaias Fanlo

6



Qui són?

Xavier Martínez i Rubio

Comença els estudis de cant amb MªCarmen Rodríguez al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i continua la seva formació amb Maya Maiska, Ana Mª González i Eduard Giménez.

També ha participat com alumne actiu en cursos i classes magistrals amb professors i

cantants de prestigi com ara Montserrat Caballé, Enriqueta Tarrés, Enedina Lloris, Ana Luisa Chova, Emma Kirkby i Jaume Aragall, així com el pianista Dalton Baldwin.

Debuta com a solista l’any 1999 amb la Cantata BWV 62 , de J. S. Bach, amb la Jove Orquestra de Girona dirigida per Lluís Cavalleria. L’any 2000 interpreta el Singspiel

Fernando , de F. Schubert, també dirigit pel mestre Cavalleria, al Teatre Municipal de Girona, així com el Magnificat , de K. P. E. Bach, el 2002.

L’any 2003/04 debuta en la programació infantil del Gran Teatre del Liceu amb l’espectacle

“D’Òpera”, i també com a Tamino a La Petita Flauta Màgica , ambdós dirigits per Comediants.

Durant la temporada 2005/06 participa en un concert commemoratiu del Quixot a

l’Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i canta el rol de Beppe de l’òpera Rita , de G. Donizetti, al Festival de Música de la Catalunya Central. També s’estrena com a

Alessandro de Il Re Pastore , de W.A.Mozart, dirigida per Gerasim Boronkov, amb l’ Orquestra de L’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu.

L’octubre del 2006 debuta dins la programació operística del Teatro Campoamor d’Oviedo.

L’estiu del 2007 interpreta L’Orfeo , de C. W. Glück, en la seva versió francesa. Ha cantat

com a solista els Liebeslieder Walzer , de J. Brahms, al Gran Teatre del Liceu. Recentment ha cantat Nemorino (L’Elisir d’Amore , Donizetti), Ernesto (Don

Pascuale , Donizetti) i Eloi (Cançó d’Amor i de Guerra , Valls). El seu Nadir (Els Pescadors de Perles , Bizet) ha estat aclamat el 26 de març d’enguany a l’Auditori de

Cornellà. Xavier Martínez i Rubio és corista del Cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

7



Jordi Vaqué

Graduat en art dramàtic a l’Institut del teatre de Barcelona, 2005.

Ha participat en:

2008 “Un manicomi a Goa” de Martin Sherman, direcció Emilià Carilla, Versus Teatre. 2007 Rodatge de “La ratjada”, telefilm en dos episodis dirigit per Miquel Garcia Borda. Telefilm

“Automàtics” basat en l’obra de teatre de Javier Daulte.

2006 “Automàtics” de Javier Daulte. Sala Muntaner de Barcelona.

2005 “Automàtics" de Javier Daulte. Dirigit per Javier Daulte. Teatre Alegria de Terrassa i Sala Planeta en el Festival internacional de teatre Temporada Alta de Girona.

2004 "El temps i els Conway" de J.B.Priestley. Dirigit per Jaume Melendres. Institut del

Teatre. "Iwonna, Ksiezniczka Burgunda" (Iwonna, princesa de Borgoña.) de W. Gombrowicz dirigit per Agnieszka Mandat. Teatr PWST, Cracovia. "La fierecil la domada"

de W. Shakespeare dirigit per Jerzy Sthur, Teatr PWST, Cracovia.

2003 "Txèkhov" dirigit per Ramon Simó. Institut del teatre. "Colombina assassina" espectacle de improvisació de Commedia dellÁrte dirigit per Lluis Graells. Teatre de la Casa

Alegre, Terrassa.

2001 "La festa del blat" d´Àngel Guimerà dirigit per Montse Bonet. Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat. 1999 "LÁmor té nassos" espectacle de clown de creació col.lectiva

dirigit por Montse Bonet. Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat.

8



Graham Lister

Graham Lister va néixer a prop d’ Edimburg, a Escòcia. Es gradua com a pianista y cantant al 1981, en la prestigiosa Royal Scottish Academy of Music

and Drama, a Glasgow. Amplia els seus estudis realitzant dos postgraus, especialitzant-se en Lied, Chanson i Oratoria i com a cantant i repertorista d’òpera.

Al 1986 inicia la seva activitat en la Scottish Opera, on col·labora durant dos anys, i

posteriorment entra a formar part del Maggio Musicale Florentino, on treballa amb multitud de grans directors com: Mehta, Mutti, Giulini, Ozawa, Sawallisch, Pretre, Abbado, Schreier,

Chung, Gerghiev i Tate.

Alhora consolida la seva carrera com a solista interpretant obres com “Les Noces de Stravinsky”, Serenata per a Tenor, “Horn and Strings” de Britten, “La Misa de Gloria” de Puccini i Mascagni, “Messiah” de Handel, “Elias” i “La Missa de San Paolo” ambes de

Mendelssohn .

Com a pianista ha acompanyat a nombrosos instrumentistes y cantants, com el cèlebre baríton Rolando Panerai i Andrea Boccelli. Va ser acompanyant oficial per una sèrie de classes

magistrals del gran tenor Franco Corelli.

Durant el 2003, canta el “Stabat Mater” de Rossini, amb la Orquestra Filarmónica de Belgrat, i posteriorment al Japó amb la Orquestra de Saitama.

Recentment ha debutat en El Gran Teatre del Liceu com a tenor solista en “Les Noces de

Stravinsky" sota la direcció del mestre José Luís Basso.

9



Emilià Carilla

Neix a Barcelona. Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona on es gradua l’any 92 en l’especialitat d’interpretació. També cursa 3 anys d’estudi al col·legi de teatre amb Boris

Rotenstein. Ha compaginat la seva activitat teatral en el món de l’interpretació i de la direcció.

Activitat professional com actor: Bent , de M.Sherman. Dirigit per B. Rotenstein; La Vida perdurable , de N. Comadira.

Dirigit per B. Rotenstein; Historia del zoo , d’E. Albee. Dirigit per B. Rotenstein; L’Amant , de H. Pinter. Dirigit per B. Rotenstein; Nit de reis , de W. Shakespeare. Dirigit per H.

Munné; En alta mar , de Slawomir Mrozek. Dirigit per B. Rotenstein; El Rei Joan , de W. Shakespeare. Dirigit per C. Bieto; Filomena Marturano , d’Eduardo de Filippo. Dirigit per F. Rola; Gust de mel , de Shelag Delany. Dirigit per L. Barba; Falses Aparences (espectacle

sobre les Precioses Ridicules i el Portiner Gelòs), de Moliere. Dirigit per A.R, Simón; L’enfonsament del Titànic , de H.M. Enzesberger. Dirigit per K. Zsiedrich.

Activitat professional com director:

Un manicomi a Goa , de M. Sherman. Sala M. Plans i Versus Teatre; Veritat o Mentida , de V. Tur. Teatre Lliure; La millor marihuana la fa la mama , de Dario Fó Teatre

Regina; Entretenim el Sr. Sloane , de J. Orton. Teatre Artenbrut; Jo em despullo , d’Angela Jovè. Teatre Kaddish.

10



Teatre Akadèmia

Centre de Teatre Contemporani que ha nascut amb la vocació de propiciar un espai de trobada on es puguin alternar producció i exhibició déspectacles propis i aliens, amb la formació

continua, per contrastar línies de treball, opinions i reflexions teatrals. Una casa oberta als professionals que necessitin seguir reflexionant i creixent amb els altres.

Va iniciar les activitats a finals de 2007 amb la programació de tres Laboratoris Permanents

dÍnterpretació, Cos-Veu i Elocució, conduïts per Pere Sais i Coralina Colom i al mateix temps la organització de Cursos Magistrals Internacionals que han rebut a Anatoli Vasiliev,

Marie de Clerk, Saddredin Zahed i Philipe Nguyen. Ha propiciat activitats com la mostra a porta tancada del treball dels integrants del

Workcenter of Jerzy Grotowsky and Thomas Richards, “The Living Room” i la projecció del document filmat dún treball de l’any 2003: “Action in Aya Irini” comentat per Thomas

Richards, obert als professionals i al públic en general.

Ha creat lÁssociació de Companyies Els Estables que reuneix les Companyies Residents que s´han aixoplugat al Teatre: Produccions Essencials del director Sergi Pons; Companyia

Emilià Carilla i Perpetuum Mobile sota la direcció d’Antonio Morcillo. Ha produït léspectacle “Mare i Mirall” a partir de poemes de Maria Mercè Marçal i Rosa Victoria Gras,

direcció Marta Gil.

La producció pròpia “Electra” de Sòfocles, direcció Konrad Zschiedrich, va inaugurar léspai el març de 2010 com a sala d’exhibició, momentàniament en stand by per obres dún parking a

léxterior que impedeixen láccés a una de les portes déntrada.

11



Premsa

24/03/11EL MUNDO (ED. CATALUNYA) TENDENCIESBARCELONA

Prensa: Semanal (Jueves)Tirada: 28.639 EjemplaresDifusión: 19.313 Ejemplares

Página: 8Sección: CULTURA Valor: 2.856,00 € Área (cm2): 699,5 Ocupación: 75,16 % Documento: 1/1 Cód: 45724389



Contacte: Teatre Akadèmia: 93.495.14.47 Mercè Managuerra

Documents

Je Ne Parle Pas François - teatreakademia.catteatreakademia.cat/wp-content/uploads/2018/01/DOSSIER_JeNeParle.pdf · Je t´aime moi non plus (Serge Gainsbourg) La Javanaise (Serge