[Y r . NÚM. 11 D I A R I D' A V I S O S Y N O T I C I A S

ADMINISTRACIÓ: Rambla de las Flors, 25. — Teléfono núm. I E Ü S D E S U S C R I P C I Ó :

A N U N C I S A P R E U S C O N V E N C I O N A L S

BARCELONA: DIJOUS 12 DE JANER DE 1899 EDICIÓ D E L MATI

152 1 I W · f c t t ·

4 id.

Anuncis del dia Sant « • ! dia: Sanfc Vaiati, m»rtre, flll de Catulonyi» y .Sant» F»ffi.na, marlr*. Baat de damà: Sant Coicenindo, martra y Snntu Glaara, retg«,

ao BU de in tard».-Dem4 comcnsarin OD la parròquia d» Ban Jannw,

Observatori meteorológich de la Universitat.—D.01" E. Lozano.—n Janer.

Qauaata horaa: Acaban an tl y •« raiierva t dos quarta igle^ia da la Trinitat.

la edició'del vVspr'e ao'rebe'n e B q Z L · n ^ r t o Z i ^ f o s " ^ 1 de la terde I " zfHLÏi'f ^^ XA MIMA 4' aTuy: Ee de U Feria qniul«.—L» d» demà, es d« U i'

CHAMPAGNE CODORNIU MEDALLA D'OR EN LA EXPOSICIÓ D'ANVERS

lianií loa Colmados, ü l tramariui , Fondas y Restaurants

L V M E N !C d' I n c a n d e s c è n c i a pe ' l Gas | ànicU qna dona nna llum molt brillant sonsa tona més ó menos verdosos 6 pàlita. [rosada qne no fatiga la vista ni deprimeix lo sistema nerviós. Dona gran relïea ferdader color als oDjootOE> no fa fum, ni olor.

Potencia lumínica 100 bujlas ISTO: L a meitat del d* un bec ordinari opia ab la seva gran irradiació per los grans establiments y els grana locals,

PATZ. - Claris, 46 y 48, baixos. - BARCELONA

lARSANS ROF.-Valors y c u p ó n s Rambla de Canaletas, 2

Ldmeten Cnbas, emissió 1890 y Obligaoióna 3 per 100 Fraoaa, emissió 1878, pera loslii la corresponent falla de cupons.

|LA REGENERACIÓ SOCIAL P E R M E D I D E L S B O N S A L I M E N T S

Santa Coloma

de Gramanet lel dia.—Llet pura al matí y vespre.—Vins de taula y ranci

i reben euoàrrechs: Fortaferrisa, 22, porteria y M«roaderi, ïro 33, p r a l . — B A R C E L O N A .

r e n . IVL·L·sL·ll U J ^ i v O DV_/iNO AJ_1XV1

mja-Torre de Sagarra

M M sobre lletra ab una sola fír-nia, k comerciants, indus-

1 propietària. Tracte directe. Mun-[60, 3.° (Gracia). D e 2 à 4 ; dias de l e l O à l .

lias d' en Francesch Matheu |olum do 2 ^ planes, 2 pessetas. Àca-ortir. En las principals Uibrerías.

primer y ptgón. restauratn, ab mo^aich, DU econòmica, galorla, etc, 14 y IB duros. Mi, 83 y W.

|s deutes ú * Espanya

l i ha pas cap mena de dupte qu' llas qüestions que mes profonda-ortan avny preocupada à I ' opi-lica, es lo modo y forma com se

aixó qu' are 'n dinhen conflicte r.

I ' estat del Tresor espanyol es ca* i ningú ho ignora; pero ningú,

r sap fins à quin punt ho es, n i Pgut descobrir en los qui 'ns ma-I en los que aspiran à manarnos ïadr id , res que fnssi endevinar

• quin serà '1 medi de que pen­ges, pera afrontar resoltament

leió, comensant per dirnos la ve­ll que devém y acabant pera im-p reflexiva y profitosament lo

1 aaldar atraasoa y restablir lo acional, absolutament perdut

Ino pot durar. Tothom parla do |acion8 y de saorificis; pero cap itichs que bullen, s' anticipa à 11' exemple pera lo primer, ni en qué consisteixen los segons,

l i e sian la base de nostre benes-prial on lo pervindre. A l entorn,

jveyém ombraa esglayadoras; y l&raulas de consol en la contra-

«ovint nos arriban certas de-Ina ministerials, que donan mo-l ine després ne dinhon una a ía r -fdííi, y que fan lo seu efecte en idicat d' agiotistas, eeusa mo-

Jntranyas, que may manca pero la pobresa d' esperit de la mas-ttnt 6 impresionoble, que fins s' wporuguir per 1' etttornnt d'un

sargento ó per la tossola del President del Consell de ministres.

Fa un efecte deplorable sentir & totas horas y per tot arreu: lo trimestre v i ­nent no pagaràn lo cupó; los valors amortisables los convertiran en perpè­tues y bon goig qu' ens paguin los dos tersos do la renta; las Cubas son papers mullats... y altres mil exclamacions per 1' estil que revelan un estat moral de gran depressió, alimentat per sobres-salts y recels. Eixa agonia te que finir; vingui prompte la fel y '1 vinagre ab que 's colmin nostras desditxas, pero sapiguém à que atenirnos, tot pensant ab demà.

Mantenir la incertitut en lo pahís, per lo quo toca à la qüestió rentística, es una inexperiència lamentable, revela un complert desconeixement dels dobers del gobernant y de 1' art de gobernar, y te '1 perillosisim inconvenient de que pot amenararnos ab gran facilitat & gravíssims conflictes d ' ordre iiíterna-cional,*quins primers tocbs han sigut ja donats à Fransa y A Inglaterra.

Cal, donchs, qu' acabi aquesta falta de fixesa y de resolució, y que 's con­creti d' un cop lo pensament en aquest punt delicadissim y trascendental pera la vida política independent del Estat espanyol.

Los de casa, y Ms de fora que fiant en nostre crèdit nos dugueren tots ó part de sos estalvis, avny estàn convonsnts y resignats ensemps en benefici del Estat y on benefici propi, i consentir que se 'Is hi llevi quelcom de son dret; emperò uns y altres reclaman ab justicia la prompte determinació del seu sacrifici, pera que desaparegut 1' estat d ' alarma se 'Is hi retorni la tranquilitat y on ella trobar lo punt de partida de la reconsti-tnció de llur posició perduda ó migrada.

Lo deute d' Espanya ha doblat (y 'na qnedém curts) d' ensà del crit de Baire, are prop cuatre anya. ^Cóm serà atés aquest deute?

No 'na propoeém en aquest article parlar dels sistemas més favorables pera resoldre aqueix problema ab lo menor agravi dols tenedors de valors, y ab lo major profit pera l ' Eatat. Mes, si direm, que la primera declaració que

ve obligat à fer tot home de gobern, pera lograr que renaixi la con6anea y allunyar propers perills, es que 'Is deu-tas d ' Espanya, sian quins se vulguin, essent llegUims, ja vinguin dirftcta ó inraodiatament garantits per 1' Estat,

ja sian preferentment hipotecats ab prenda especial, ja tingan avu/tants sols aquella garantia ab lo caràcter do subsidiària, tots seràn atesos per igual y per igual regoneguts; que estimats tota ells com valors públichs, sufriràn una mateixa sort; y que sos tenedors forsosament lligats ab la entitat que 'la garantisa, sufriràn proporcionalment, sense preferenciaa indegudas, lo delmo que se 'Is imposi pera lo reviscolament material del pahis y de son crèdit en lo mon fina ne i or, fonament indispensable de la riquesa pública de tot Estat oivi-lisat.

JOAÍÍ GOIÇBN.

LITERATURA EXTRANOEfrA

UN VKDLARI Després do quinze anvs d* exercici

farmacéutich, Mr. Batete, apotecari de primera classe, ex-intern dels Hospi­tals, premiat per diferentas Academias y Societats científicas do provincias. au­tor de divwsoa especifichs, recoçjpeu-sat ab la medalla d' or, e íc . . . n' aaon& de que, si s' refiava solamnnt dels bena-ficia de la seva professió, no arribaria may & fer uu bon dot per las sovas fi-llas.

Cincb ne tenia y com à bon pare do familia, desitjós dt« la seva felicitat, las volia casar molt bé. Ambició ben llegiti-ma perquè de Mr.Satete, s'en feya molt càs à la vila; regidor y tinent d'alcalde, preaident del comitè do concentració deia electors independents, amidi Íntim del diputat oportunista do qui havia assegurat 1' elecció, fundador d' ufta so­cietat de ciclistas regionals, secretari y tresorer del grupod'arqueolechsdelSud-Oest, condecorat ab la medalla del Mè­rit Agricol, se '1 designava encara per més altas funcións y empleos més hono-rifichs. Honrat com es de suposar, par­tidari de totas las autoritats, respectant totaa laa lleys, amieh de totas las insti-tucións, per qualsevol cantó que se ' l miressin era un ciutadà modelo. Pero havia de portar una vida de gran se­nyor, los dinars polítichs, los vestits de la seva dona y l' educació de laa aevas filla» li costavan molts quartos, y enca­ra que la farmàcia l i dongués molt— cent per cent com totas las farmacias— Mr. Satete no podia arreplegar al cap del any tots los diners qu' hauria vol­gut.

Es vr i ta t qu" havia estat de pega cn varias operacións extra-profoasiouals, qu' havia tingut pérduas considerables expeculant ab lo Panamà y los valors turchs y encarregantse d ' una empresa de diligencias quo a' en havia anat al cel.

—[Bah!—deya ell—ja trovaré una co­sa seria un dia ó altre.

Y pensava en fer algún xarop mira­culós ó be nnas patftillaa màgicas, se­guint 1* exemplo dels seus companya d' ofici. Pero encara và trovar una coaa millor.

Venia sovint à la sova oficina uu bon home, solter, sense hereus directes y que sempre 's queixava dels mal de caps que li donava 1' administració dels seus interessoa. Deede oue '1 vegé M . Satete 1'havia jutjat malalt y dèbil de caràc­ter.

—^Per quó no coloquüu la vostra for­tuna en nn vitalici?—Li v4 dir un dia.— Doblariau la renda y no os haurlau d' amohinar gens ni mica.

Pero el pobre home no s' hi avinguè. —Cn vitalici ^dibeu? — [Deu m' en

guart! Un no sap may à qui deixa loa quartos. No estaria tranquil... tindria por. jCà barretl Y avny que hi ha tanta gent que matan... y loa anarquistaaül

—Ja ho veig—respongué l* apotecari —y no os aconsellaria pas que arregles-siu el negoci ab qualsevol,perquè aquea-tas ooaaa son dolicadaa. Pero ja trova-riau gent seria, personas de oonfianss. Un home formal em sembla que no oa ha de fer falta. ;Graoias à Deu ab las Ueya novaslY aixó os detícansaria molt.

•May méa tentaeiónacopdirionas, ni res­ponsabilitats! jUn paradis! Y al fi dis-frutarín de la vida, sense comptar quo d aquest modo, un son val dos soua, una pesseta dngaa y mil pessetan duas mi l . jJa, ja! Després, vos son fort, com una ulgina.

• T ' À ^ J 0 ? — ^ « i * exclamantse V altre intelís.—Si P B u c h malalt .-molt malalt! No dormo, ni meiyo...

—iBah, bah. bah!—H replicà M . Sa­tete aixecant las espatllas. Los metjee os hon ficat al cap aqnestas mnniaa. lEa clar, es lo seu oflcil Pero jo , jo que noch metje també y qne ab una mirada co-uech lo quo la gent tenen al ventre... jo os dioh que no podeu estar millor. A l vostre llo»h, Us enviaria & passeig tots loa metje.^.

Y afegí ab ió de llúatima: —Mireu, si jo no tingués familia per

calocar y disfrutéa una salut do ferro com voa. no en faria poch de temr.s quo m' hauria fet un vi ta l ic i .

—iVos, M. Satete! —Jo mateix ja VOB ho garanteixo, £ !

voleu que oa ho diga? Jo loa pronch loa vostres d mers al déu per cent do inte-fofisoí. Es ura bojeria, ja ho sé. pero tant s' mn endona. Jo noch axfa, m' agrada fer favors. Em sembla que bé tindreu cenfisnsa en mi .

—iVosM. Satéts! JJa ho crech nue ai! -No 'n caldria d ' altra!

\ lo pobre homoab la fesomia anima­da pol gf.ig y el content repetí :

— ;No :n caldria d' altra! • •

L1 endemà M. Satéte s' eo aii4 à veu­re lo metjt qfrn cuídava ú quell boa ho­me pftr tenir- certas noticia* confiden­cials.

Lo metje l i objectà lo secret profes­sional.

— jHome! De inetju à farmacéutich, axó no té rahó de eeser—digué M . Sa­téte,

A més de que aquest home es un pa­rent vell que 1' aprecio molt, m' inte­resso bastant per la eeva salut, perquè crech que no 's cuyda gayre. Em sem­bla qno a' el t i adr i» de vigilar. Veyàm, pai·Ieame franoh, ^quó en penseu vós?

—Donchs, ja ^ue o:n parleu axis,— respongué lo metje tranquiliaanse—em sembla que aquest pobre home té mala pessa al teler.

Ab molt cuyiado, ab un modo de viu­re molt arreglat, encare pot durar una quants anys més.

Pero, sobre tot, rée d ' imprudeucias. Té una mania que em costa molt de tréureli del cap.

Sempre ea voldria purgar y una pur­ga lo reventaria, perquè es molt de te mer allavora una hemorràgia intestinal, y, ;bonanit viola!

—Perfectament — digué 1' apotecari: — A l seu ventre l i convé la llibertat, pe­ro no la llicencia.

—Lo mateix que en política,—acabà lo metje.—Tots loa orgamVines s'assom-blan, f uncionan per las mateixas necet*-sitats y es rompan per las mateixas cau-sas.

Aquella tarde mateixa lo negoci que­dava arreglat y 4 la setmana següent, resgistrat ab tots loa requisits de la lley, era cosadifinitiva. A l mateix temps que la fortuna sortia per una porta de la casa del pobre home, la mort hi en­trava per un' altra.

* • *

Tres dias deapréa d' axó, lo bon ho­me que no es movia mayde la farmàcia, ea queixà à M . Satete.

—;Axó no và,—deya. —No só pàs que tinch. E l cap cm ro­

da yeatich comenllnhernat. El ventrell s' em dcsarregla y los budells no mar-xan com deurian.

Vaja, laxó no và! — iEs la primaveral—respongué cate­

gòricament 1' honrat apotecari. A mi també era fà aqueat efecte... y à tot-hóm.

|Una purga lleugereta y lleetos! ;Mi-ren, jo 'm vaig purgar ahi, os hauriau de purgar demà!

El bon home s' esferehí. —(jY ara? (jUna purga? Si m'han pro­

hibit formalment que no 'm purgués! M . Satéte s' en r igué. —;Quó diable! Loa mer - no alaban

may loa bona remeya, ells lo que volen es que los mala durin, rea comprèn.Pe­re en ff, os cosa vostra y ui creyeu...

— à dir-^và insistir l4 altre—qne vos creyeu?...

—Una ampolleta df aygnardent i le-many... un gotet de vi cada deu a i -

Borsa 4' ohaamoió. — 9 inat{; 9 de 1» tarda.—Bkròmatro 4 O y «I BlvaU del mar.—T'S'-"v T S l ^ - Tant pera turma. —Uàsinai: 2rfl «oi; 1M Bnmbra.—Mínima: W roti.: li'l·omlira.—T·nnòm·tïo Upo:*^ IÍ'C- PlinJa·na4hora».-MiUm«·!rr.·.: O io.-Ayffnaavaporadaan 24 hor·a.-itC·.-Oran» d" hnmlt·t.—Wl, tCO.-Vant». — I>ireocl6: XO.; NNO.—Velocitat par 1" 3 - 3 : — Brtat del oal. -Cnbert; Daapejat. — ClasNe: Cnmnlu»; Camaina !l>a.—Cantitat: l'O; O-B.

BorUda «el • s i , T h. ÏT tu.- Poeta, i <<• Bl m. - ·or t lda da L·lona. 7 h. t l in. -Poeta. 7 h. I m. X.

nnfs... axó es lo qne prench. Y 1' ende­mà fresch com una rosa, axerit com un pénol. trempat com un ginjol.

—-;Vaya donchs, donéumen! Aquesta metjes en diuhen tantaa...

Y s' endugué 1' ampolleta. Quant lo pobre home hagué sort i i .

M. ttatéte s' fregà laa mana ah alegria}* al pensar en la noticia que no podia menys de rebrer 1' endemà, raurmnràtot xiatós:

—[Purga legal! OCTAVE ' f iRnKtr.

TiaJ. do W. Corolto;.

Notas políticas Lo derrer patriotero

Ln catalanisme, te à raé* de don Teo-dorc Baró un altre enemicb; lo castila.

Lo castila, no es lo castellà boy cam-petxuno on «on pahie, cortès ab tothom y noble; ainó lo caatellà d ' exportació que •H mibUTa contra '1 medi que '1 rodeja, •b 1" del hable V. ea erietiano; ee lo que. ivinaeita odia en tots loa 'hemisfe­ris, d f i l ip inas , à Amérjca, en las te-rrus d1 Espanya que no parlan com Cor-vani-ia.

..» castila OB la exageració dol caste­llà: ( nterch, serio, ferm, intransigent, un bat sempre contra tothom, y avuy «otara canta 1' himne do Códu . 'y bra-ir.a irat contra loa que demanaren la «dioKa pau, la peu d todo tranct, la paz d toila costa. Lo castila es moro y no perdona al qne no os bednhí, al que viu del treball sempre servil, aquesta gent

, iqne mou no méa pela cuartoa, • ('••'- no to •! sentimenl d»! hioor iama-• 'llar, intsngible.

Lo castila parla y 'Is lectors ben aen-tata pera no cauiei- poden llegir lo quo escriu it Barcelona:

«Antes du ia pénlida de tiuearras colònia* de Aaii-rir.» y Oceania, 1H «M«roh« Je C4disi noHentuüia.'Uinba, i. tedos: ruandu nuantra

Íiobro juventud s© «•lubitiv^bu, pura deít-ndi-r El inte^ridad del torrituvio .>«pa6ol, en Cidüt,

como ou Suntandor, como on la Coriiua, co-mo en riercnlona, la^ m i m i t e H l a r i o n u s de amor jiairio iiran exirouindus y uoseoia mà» ona aBté solo ordoroi"' {friío! ; IVcn Eepuàa! Barrelona, sobro todo. so dUtin^nla en dar inipulitu & aquel eut u^íasmo nnciocnl. íQunn-(ma mtiíatum al/ illo!,,,*

La culpa de lo carabi que fina fa par­lar en llatí casulà al honorable pobre home, ea justament axó.

>Y Wuciuun»*, Dftvieros, comoreiautes. in-duntrinle». b o l s i s t u H , v loda la Keute dol di-norn. rnando se poritnadiaron •,••>•• v» no que­da ba IIIÉH «jno explotar, por^aé Cuba »« Ics iba de laa tuanos, so idontificaron, pidieudo al «nlsouo, pa: d toda cotta. Salvar lo» iute-reses, Ralvar el cupón: lo dem&s, honra y dignidad, ^iné valia? ;}«adB:>

Y de tot 1" home encare a' en plany en prosa y en vers: .

• El i|ue fo orrcKlind 4 SUÍ piís, hnriendo bnjar al siiolo la bora ile los DMUM de dos-cientos mil eombetientí-s qno tenia aún ca Cuba, dobla BWr jiisot.·ndo, y lo fti4, jvivn Dini! hasta lo invernslrail!

La pur 80 hizo ;ri imla eittla'. ;Pordimos basta i·l lionor!

...jtreKiiaii, oh mn»*! Quo ya la vos rehusn, c-oibarjrada en nnspirus, mi Rarganla!»

Y aqueix pnch cuydado en mantenir net y espolsat 1' honor castellnnn; aqueixa poca condícia en mantenir sen­cera la inte.gridnd de la pàtr ia: al leon espanyol en tenen la culpa dos cosas: los mercnnrhiflp,» catalanes y la hidra del regionalismo.

Perquè à Cuba, lo exèrcit eapanyol no ha sigut llenaat, perquè los infelissoa qno 'n tornan no venen malalts y acla­parats pel clima y la misèria, res d'axó, allí no hi ha hagut ni la superior civi-lisació industrial del Nort-América, n i sa superioritat numèrica ni res.

Lo guerrero de un any enrrera, en­cara ho es deado la redacció, y s' atre­veix contra tothom.

•Con 120,0ú0 «oHados aclimatado!!, y 90.000 voluntàries, diriítid'is por otrog gonorotM, quo habieran íabido complir B\i» juramon-tos, ayadado* del impUeabla vómito neffro v del paladismo feroz, la rampafta invasora ae los yankis habiara rosaltaao por to pron-to un desastre, un verdadero acsastra. ;8i esto e» lo qne duele procisamente!»

Salve llustre guerrer Pio, felice triumfadar Trajano

ante quien muda ae poatró la tierra.

La Fransa en perill

Bi 's mira detingudament lo trastorn qnfc l· asaumpto Dreyfus està cansant

en la opinió francesa; si 'H repara I» in­tensitat, dels malts qu" ocasiona y la gravetat dels conflictes qne esclutan un darrera l1 altre, hem de regoneixer que 'ns trobém devant d ' nna crisis social, tant grave pera '1 poble que la sufreix, com 1' alcoholisme ó 1' histerisme pera uu individuo.

Encara que sembli poradoxa, en 1' aPTOmpto Dreyfus, avuy, en Dreyfns ea lo do menos.

Abans do la condemna dol famós ca­pità juhon, ja hi havia partidaris entns-siastas yeuomichs declarats de la BU-premacia del exèrci t , com hi havia tam­bé antisemitas rabiosos y defensora de­cidits deln dreta dels jnheus; men, fina allavors, laa liuytaB entre 'la qui profes-savan aquestas tendouciaa, interessava eacassisaimament al poble fraacéa. Vin­gué la condemna d' en Drevfaa; y 'U antÍBsemistaa, fent d ' un cas l ley gene­ral , cridaren la guerra santa contra 'Is aeua germana de rasaa; vingué la famo­sa carta d ' en Zola y alguns dnptea BO-bro 1' esperit de justicia on que 's devia haver inspirat lo tribunal militar aen-tenciador, y 'la enemichs del exèrcit culparen à aqneat d' un delicto que, d' existir, serían ben oontata IOB • - ' o t -ren responsables.

La llnyta "s desencadenà furienta, y 'Is mil episaodin que s" han anat sueoe-hint, han servit admirablement per» fer dnrnr un estat de febre y d' agitació quo, normalment,passa depregsa. Avay , las cosas han arrivat í tal punt que, «d moria En Dreyfua, la agitació conti­nuaria.

Cada uu dels doa bandes enarbora una bandera simpàtica, pero cada uu arr iva à consécaenciaa que '1 tan re­pulsiu.

Lo programa dels dreyfuBicrtaa es ï<t veritat y l a just íc ia; & la jasticia y 4 la veritat bo aacrifican tot, fins lo aenii-ment de pàtr ia . Los antidrey; ; . r · .v -volen ser mitHotà»} segons ells, devant. la salut de pàtr ia desapareix V indi­viduo.

Aquestas aon laa benderaa dels dot partitti: un, individualista y romàntic.h; i ' altre, imperialista y positiu. Méa, da-rrora d ' a \ó bi hu quelcom méa que ex­plica la animositat dels doa bundoa. Pera '!« una los militars son lo més sen­cer de Ja societat francesa y la prepon­derància del sabro ea la úuica qne pot. retornar ú Fransa la consideració y '1 rcapecto dels altres pobles y eafonzar la preponderanciajque, pels eeua milións, exerceix la rasaa juheua.

Pora'lH altres, lo militarisme es l'ene-mich del progrés y de la l l ivcrtat , y lo respecte al predomini juheu vè imposat per la fraternitat universal... y per las ventatjaa económicas que à Fransa re-portan.

Y la llnyta entre los dos bandos ha prós proporcións eapantosas. A horas d ' are hnn caygut àsas embeatidus dos mi­nisteris; los partits polít ichs s'han des­fet pera donar lloch als bandos de revi-Bionistns y antirrevisionistas, en 108,'qui v e g ó m ala conservadors anar del braa ab los anarquÍHtaB;tots loa diaris a* han afiliat à un dels doa bandos, y, ab a r t i ­cles violenta y reasenyas detaíladas dels fetsmés insignificants referents 4 la^ran oüestiii han enborratxat al poblefrancés fans ala extrém de que, lo so qne'a refe-rexi al assuraptoDreyfna es mirat ab in­diferència.

La mitat del poble francès, d' aquell poble que pel BOI nom de llivertat dava la vida, renega avuy d' aquesta y no veu altre medi de fer política nacional, que establint nua dictadura militar; y 1' altre mitad, infeccionada per lo r i r u s cosmopolita d' En Qaesde y d' En dau­rés , no pensa més qne enderrocar los idols qn' alsa la primera, y al cridar loa uns / r í*ca l ' ej-ércil! los altree con-testan ;mori! y fins als crits de ;visca Fransa! ae conteata ab altres de /mori Fransa! ;Ahaix la pàtr ia!

Y vingué lo de Faahoda, v '1 pobla f rancès contemplà ab una indiferència esferehidora aquell fracàs de la seva política colonial v aquella pública con­fessió de l a seva àebilitat. Preocupava més, molt més, la sortida d' E n Zola ó d' E n Esteratzi que no pas la vergonyo­sa retirada d' E n Marchaud.

Y mentres Fransa està minads par aquestas lluytas interiors, prúlecb obli­gat de la desfeta de tots los pobles, E n Carles Dikes demana que s* aumentio las escuadras ingloBas y ea l ' horit-ïó '* dibnxan los confliste» quo podsn portar à la Franaa à una guerra qne la troTja-

L a Veu de Catalunya

*

i»

,1}

' i

r U ea U m&tcxa situació qu& Is del «JQJ 70 «n la que, dividiu f>u imperi*» hstan y republicana, no 'H recordaren d» que er.iD francmoe, einó ^i;au ca hi •rua à t«mj)» y loa prusiune tmavou 4 las poriad de Paria.

Gaseta catalanista Lo darrer diuiacnae, i Un noa del raa-

pro, i* üutat(úr& ou la patrMtloa Uiça Be-Ifioaalde .Maare»a,la oova AuociaciooLre-i * C·tAUui-ïta, coustitul'i^ ou aquella oiu-

Ti&foé la vdUsda ua itoble .•i.rj··ier. d' •krtisué&yde política, y Mini ea cu cou-c«f/t.» o<nu en nltro, unTels del cot lo OR-liti·-atiu à* notable.

Lo discurs presidoncinl que obrí lu ee»-«iA, esplioft loa IdcaU de In aitxeut calec-«ivilaf . teat veure la nMMSÍtAt qoe tó d' ^^mpors»» In cln-f^ obrern sota In bandera d* Bohi,: K ri-ivinilicaciíins iiCr» .-xpuruirse >«jiSto.vimcnt de l»irf)lítica mndrilruya. Lo -«.•ilyor Tnrdrt y Moiist.cn eloqttent.'i [jffrt·e· lo", plen--< d' entasiíismo y de convicció, rractn U qnèptid social, domo-ttant, qàÀ.

»' iniillj-fü.-.ini d- IU» espevii verament i-4iuilil 1M> organL-ioc^ politidut-^ociaU de L'utauiDva, V armonia entrf lo capital y lo trovall fora on nostra pàtria nn fet. Com­bati de-sprós lo sorvey militar obligatori, qar> demnnan nl^ún.n gastits, considerant-fi» sols com una uf»ravsni dels mals que patiu, y acibú agrabiut ú la Lliga Bo-xiona! I" boftatge que so los hi ha vfa Zfert.

LleglrtbM, despres, algnnu- poesia-; y «•jii-cutavcn tdgnua^ coniposicións que nio-livarenjustonaplausos^icabant la vetllada

lo (IL- cur du gràcia" que proaonéú I" secretari don Ratantelao Cut>aSj qrii roroei"-ri& aïs cuncurrpnt? dr la MVÀ assisténoia, v s" extengnH en precisiui coUf*id«írRcións Vobre la n»iura!csa del E « a t y la dt? !.\ .Vacií.fixant lo vi riiad' »-<• onrupto d* l" un y d" 1- oltro-

Fem vota i^rqnc If. nova A^sociaciíi con-•rgneixi expandir los nostivs idcaU en­tre los honrats obrers de la li- al Manresa, r esjíerèiiï •[tf l-i cont·'tit^uió d1 aqne>ta •«IMÚ nn f··tijuf ;i-"Tarà en laa altràa po->dacións de (Catalunya, esperita pa triótíchn 'juo "1 vulguin dignain··ni imitar.

Noticias de Barcelona

Ea índisponbabir. que los antoritat» dlK-wwin una iumediat-a in$peoel<S sanitària ne las casas nútns. 4 v U3 dr.la carrer.-, de Àbod Safont y Sant t'au. aliont h i ha nn íoco d'infecció, segona uos han assegaist olgóns vehlng, que ha tigni cansa de cua uiorú-ia del titn» Tarias persona», na-v^ntii enoara atacats do dita malaltia.

Xo duptém que 's pendràn lea condu-licc.i resolncióna ab la nrtfencia qne "1 c u reclama.

Pern enlorarlos d' c n a jun to qne los fntarcafa denhen presentarsc on la secreta-ría d*) 1! alcaldia los subjectes qual nom es ko c^Qent:

Jaeinto Navarro, Pere Kxpópit^ Nevot, Ll ; i l9 ifevot Pluua, Joíepb Cnollo lioca, Manel Sab«mlU Dameso, Miquel Cnadro-do Seten, Msrti< Uallón Pmro, Tbcmé^ Àiqaal tiome:, Dcminso Maimó Rubio, Joao Colomer RencgiA, Lleonart, Oil Linc-refi.·.ioí» parM de Àngel Uilenes Eivait, En-rlon Puigbó Sastre, Vioena Perr-z Mira-ties, ^ntoni I-'eqka Liart·i) Mar celi Hci-uunde^ Arévalo, P*ro Cibedo, J'on:As Ló-pt« Mira, Per* Puigmart í f'raneeshPuer-

Ignaci Serratoia i 'errw, Joaquim Coe-Ua, i i t o n i Roger Freisaa, Mori&n Simó Ntartí. Tubald Casanovas, Joaepb Borrc;!, Xorbert Alcover í 'onterà. .Manel Hoyo Or-t o l ï , R··.·-·i.·ndo Joaquim, Joan Clariano Za» ragosse, Nicolau Peres, JosepL Maduri iXTagoné-í, Antoni Roura Eomenl, Jo-.ppli Oaat; Joan Blanch, Caries Carraia PiquA, Jwíp·g Andrwi Joan, Emili Caivo Carr.» rajv-P^re Iteiç Huguet, Antoni Agnih ra Casanova3, Salvador Kibir.n, A^n.-itl Es-plu fijw, \ icirns Banquf, Uernabu flonzu-U-Zi Aga.sti Cunjpmany Itosí-lló, Jaumf-.Ca-^ 1 Çtuuls, .Uigul Parr»,Gaspar Serra Jía-

Pau Novell. Joan Bernat, Janme Ito-q\ipt, Bigas, Salvador Salvadó, Ricart i'a-iv»l, Antoni Alomar Balid, Cnmiio Save Maye, Jnnm^ Oijamn, Miquel (iaran, Jo-lepn ValLs tirau, Mariún Estrada, Anto­

ni Anaqne, Pere iíoig, Pere Caparols, .Mi-flyB\B4quó, Joseoh Jcrdin, Joaquim Lo-

E?i»v.> Llop Oliver, Bernnvè Oliv.ir. Verrcad tstaniol, (.l'H.stf l'ere, Giribau, P«!|-eTJasa9 Novell, Joan Torreí Mcr^al y .ladVt!iiüa.sté Pala

Ea P BaspitAl de Sanla Creu, ha ^«i . t allotjat un home, .íoseph Salich, qne tre-vallont en la iglexia del poblo du Llerona, lingn^ la debgraciu de cauru de.vde nua bastida, rompent,>o lu bras esquer per va-r U pnostoH,

Al iníelí-, 1' ut-oinpnnya H aquesta ciu­tat, lo qnefe do vigilnncia dol diKtricto de l'-runollers.

Nostre amicli lo rodart ir de J.a l'oi·l,. V-HÍÍKL D. Lluís Figuerola, trova ja ali-viat de la malaltia <juc I ' h«via retingnt n iMj»a soro alguns diaa. Ho relí-bréni mol-(Cssittl,

I,o iiia IU t l d covivut. « IOM qdtttvo d" !a Utrdfe, *« i-elcV-rarà pn la Hipiiuició In ga-b».im d» laí nbnts ilel paWUó destinat A • uyua, forn de coure pu y dipósibdo pro-nsion.s, rofrespenent al gruf^o d' editieis do l» ("«na de Maternitat y Kxpósit-í, baix lo pressupòsit de 45).38.VOI pes-ixs v RHU-MV de 2.48 ("20 poMetn».

L" Ajuut^raent trovaíla pwa ad^nirir ub dostí als Mufscu-. mur.ii-i^aU, lo valiós monetari i-t-rtanyert nl .-enyur Vidal y Ooadxas, qne osilgué exposat < n !o Massen Marwroll, durant In Evposirió l'jiivcrsal

Sembla que dita coiecoió dc monedas «.>»• w u e n venda y hnn'en j.i oiert rren pera ^nedorse ab ella varis coloceioaistee ex­tra ngt-rs. Noticiosos algium regidors de que paswiva, volgueren que :!<• "s repcU» ü> descayt demor-trat quan darrerament-«iign» reigudo y duta d Fransa la ^Vrmr-ría fistruwi, y s' aíanyoren perquè aquell valiós monetari no fos trot do Barcelona. L a dificultat y ban grossa, estó en qnc T Kmri municipal no diíposa do fondos per» pagar lo valor, bastant poiat, d' aqaeata c-olecvió, harent-··e peusat ú f i do aolventar-la, en cedir à cambi dol monetari algun •olar do ttareno dols ouo to 1' Ajuntament «a los almledors d»! Parch.

Eesr ecte 4 la venda de la Biblioteca Amer i una marxanta francesa, si be es •ert com anunciarem qne està desgracia-oameut firmat lo contracto, los llibres no bon surtit ancora de Catalunya, y la mar­xanta no ha satisfet mes nne 1 primer plasse de la canti tot estipulada. De no fer la entrega total àbacs del primer de fe­brer, la venda swi nnlfl.

Per la adquisició d'aquesta BiblioUva l' Atenco Barceloatf havia ofert 25,000 peesetaa.

Batrova vacant la piassa d apotecari do la vila d' Arbooia?. La» personas L qui pugni convenir ocuparia, poden demanar ics informacióm* que necessitin al Alcalde do la població.

Estan tambí vn jants IOH plfwons do pro­fessor numerari d ' Aritmètica, Geometria, principis de eon.strticció y conoixement.s de mutariaLs, Je las escolaa d' Arts y Oflois, do Vilanova y Geltrú y d' Almeria, dota-dxs ab lo pon anyal dé ^SOO ptas. y qn* han de provehirse per concurs.

La plassa do professor numeraride Fran-bAa y laglívs de la Escola Central d' Arts y Oficis, dotada ab lo POU anyal de :í,000 p«*>s«tas, d las que dehuen afugfrsanhi 3Ò0 per rahó du residència. Se provebira per concurs.

L ' Ajantamcut ha acordat adquirir per subastu varias vigas doíe-rro dedobleT,que •s necessitan pera las reparacións que 's portan d cap on lo mercat do Santa Cateri­na; Jita ;jubasta tiudrd lloch en la Casa dq la Ciutat, lo dia 18dol corrent 4 las dotze del mati, baix lo lipo do 2,Ü13'83 ptaa, y subjectantse al plech de condicions auo '8 ip . va r i demanife^den loNegociat d" i l i--••rula do la Serrelarra municipal durant las horas de despatx.

Ahir demolí en lo Palau Kpiscnpa! so han celebrat exàmens de Sínode pera la renovació do llieoncias.

Fnrmarau lo tribunal lo M, 1, senyor dr.ctov don B^naventura Kibas, dignitat d' Areedià d' uqnosta Catedral, y 'Is r'-vc-ranta pàcrpoos do SantPau y de Sant Mi­quel del Port, doctors don Ramon M . de Magarola y don Pere Pons.

Arriba lins a JO los noms d' inst·auciíis quo s' han presentat, po^a laa oposicións a las 27 plaSAOS de prr·fnssorH dc. gimua:-sia. vacant-cn los instituts de segona eo-son-yansa.

Ab motiu dol pi-óxim estreno en lo L i -ceo. dc la dpera de Wagnor «La Walky-ria», resultn que «m en gmn número ' l s nficicouts IÍ la música, residents à Palma de Mollorca, qao proparau una excursió H in n Wtr^ capital. A tal efocto, las compan-ytaa de vapori utallorquius efctabliran re­baixa dc prens en los bitllets d' anada y torrada. En cas dc qne la exonrsió 'srea-libi , s'afirma que una important societat coral d ' aquefla ciutat, ha ofert celebrar algtmas fcsfcis on obsequi ala mallorquiívt.

La, Opi iss ió mixta dc ReclutamAnt acordà excluir totalment dol sen-oy, k Jo-soph Co y Ca'.lol, sortejat on la secoió sex­ta ab lo número o90 del reomplis de 1808,» ab arreglo à lo disposat en lo pérrafo 7.* del artiolo 60 do la vigent. Lley de reom-plnesos. _ _ _ _ _ _

Las Juntos del Centro dc Mcstíei' d' Obras do Catalunya han quedat constitu-Lidtm en la següent forma: Directiva, Pro-pidont, don isidro Rcventós; riooproeidont, don Joan Troys; tresorer, don Joan Casa-dó; comptador, don Sebastià Baixeras; bi­bliotecari, don i'rederich Soler y Catari-nou; secretari, don Agostí Ferrer; sabso-eretari, don Andreu Aaidj-eu.--Vocals: don Jal i Afarlol v don Salvador Vigo,—Con­sultiva: dou ^íacari Planella, dou Antoni Serra y Pujals, don Joseph Plantada, don Ramón do Soriano, don Joseph Dou y Bns-queti» y don Joaqnlm Rlvera y Cua-rtrench*.

Ahir arxivaren dea repatriats per la H-nea del? directes y vnyt por la del Nort.

La sabnsta qno ahir se va fer k Casa la Ciutat pera '1 suministre de mcterials do goma BD de-iti i las brigadas municipals, signe adjudiciiila à don Ramón Escobar per ío tlpo do V.i&íji'cíipessetas,

Ln governador civil ho concedit lo bo-neüci do exeneió de'snbarsta al Ajunta-nvn i pera qne puga adquirir la important colocció de grabat^, propiemt Je don Jo­seph Andreu,

Com qne, ú posar de que s' havia anun­ciat que la «ctmana passada s' havia d' inaugurar lo sorvey públich d.-l tranvla elAcirieh por la linea do Cireuinulsció, n»-salta qu' encara no s' ha inaugurat, hem volgut saber à que era degut això y hem sabut:

Primer, Que lo senyor enginyer ins­pector indnstrial del Ajuntament'ha vol­gut are fer una proba del voltatge del til conduct.''!-, qne feni potser avuy ó demà, y quo. Uns desprès d' aixó, la Companyia no podrà solichsr del Ajuntament ni obteuií d' e'.l lo permís pera Ja inauguració; y

Se·.'c·n, Quo la Companyia, mentres­tant, p o l i r à en circulació alguns rotxos « lúitrichs, pero fora del aervoy públich. k tall de proba. por la dita linea do Circnn-valació, ú f i do que ah ells se vagi satisfent lu curiositat pública, y aixls arribi al dia de la imiuguració seii-sv las grnni aglo-merneions <[u' aquella curioíilut sempre produeix, oglomovacions qne niolíos vega-das ocnsionnn accidants que .-'nlribueiyen a usas molt diferentss.

Defuncións rogistradas en lo dia d- ahir: Districte del Hospital.—-IJoseudo Sories, •i mo.v>s. Rosa f.'unill, íO anys, Franco Sollant, &-> anys, Sinforosa Bosch, 58 anys. Pau Ferrtros, •>! any^, Joseph Vila, RO anys. Jasrinto Dadal, 10 mesos, Pere Gar­cia. 77 anys, Criítófol f«'<rraiio, anys, Maria Ciurana, irt mesos.

Districte do la Univomtat.—Tn-sa BMW) \\ anys. Dolors Culoro, 10 any«, Maria Miús, rvj any™, Rnuión l'aloma, JO anys, Jotioph D-Urvi:, 17 viys, Muntd Martínez, 1 oie?, Francí-ca Garcia, .'4 anys, Joan Freixas, 15 anys y Josaph Coll. dS anys,

Districte del Institnt.—Angola Miralles, 2 mesos.

Districte deia Llotja, —Narcis Font, tí mcbos, Antònia Costa. (Sanysy Francisoo Torra, f) anys.

Districte do 1 Bareelonctft.—Josep ha Navarro, 7A anys, Pere Ruso, 80 mo o1- y Concepció Gimei^Wi 1 any.

Periódichs oficiala Gaofia <fo Mii'lrid dol dfa ? do Jancr.—

R. D. disposant qno D. Ofstofol Colon, dach de veragua, porti la represnitació

Nou arancel aduanas P E R A L A ISLA DE CUBA

establert per lo president dels Estats-Units, Mr. Mac-Kinley, qne ha oomensat à regir desde '1 primer del corrent Janer

(Traduhit erpntnnment pera L A V E U D E C A T A L U N Y A ) Considerant 1' intorés qoo pera 'Is exportadora catalàns to no solament lo coneixri-

munt de los uovas tarifas, sinó la comparació ab las quo, segóns 1' arancel del any I89i »* aplioavan als productes espanyols k la sova entrada ou la Iaia do Cnba, Indiquem en las dàas colnmuas. la esmentada tarifa espanyola y la darrera tarifa amoricana pera p.-oductr.i de totas los nacións.

En las publiíiacións amoricanaa hi apareixen la antiga tarifa espanyola pera pro-dacte; oxtrangers, la tarifa interinament aplicada per Tos Estaw-Dnits, en lo mes d' Agost en los primers ports que ocuparen à Cabo, y lo tant por cant da rebaixa que aquesta suposava; mos croyém molt màa interessant pera 'Is nostres lectors, y menoa complicada, la comparació 'de las dúas tarifes asmentadas.

Tarifa Tarifa LAf. nova

1^3.

151.

!:V,.

CLASSE QUINTA Cànem, 111, pita, ynte y demés fibra» ve­

getals ab las sevas manufactures.

E n branca ó filats —Cànem, lli ó ram i en branca, rastrillat ó en es­

topa —Abacil, heneqncn, pita, yut« y demés tibras vege­

tals en branca, rastrillat ó en estopa —Fils torsat-s en dos ó més caps (induint el pes del

rodet y la l i lassa) Classificació proposada à la partida IÍM: Fils torsats en dos ó més caps, induint el pei dol

rodet y la filassa. sempro que no vagin preparats • f una ;i Itra manera ,

,—Cordills y uordas: n) F i l d' empaloniar y rordillet do cànem que no

tinga més de íi milimetres de gruix hi Corda» y cordills de oànem qno passin de Ü mi­

limetres de gruix . , Oordas y cordills d' abacú, henequen, pita, yute

<> allms ubras, - , i - . • • • l-rv/iu sefjún

Teixits 1*5,-Teixits de cànem, l l i , ram:, yntc ó akras libras

vegetals no tarifadas; llisos, crehnals ó adamns-cats, que cada 100 metres enadrats posin 8.'» ó mós kilos; crus, ú mitj emblanquir ó lenyiU en pcasa:

a) Huvta ó fils . . ^ . . . . . fr) Do 6 à 8 fils ••/ Do 9 fils per amant

IHtí bis,—Los teixits de la partida anterior, quan si­guin blanchs ó «stampats, pagardn un 16 jtor 100 do recàrrecb.

186 tcr.—Los matoixos teixits, fabricats on llis que va­gin tenyits, pagaran un '25 por 100 de reuàrrech.

137. —Toixits lliaos, encrehuata 6 adamascats, quo peuu do 20 à 85 kilos per 100 mqtrcs caadrats, crús, n mitj emblanquir ó tenyits on pessa:

a) Hasta 0 fils b) De 6 à 8 fils e) De 0 à 12 fils rf) Do 18 à Ití fils . ; • ej Do 17 fils per amunt

137 bis,—Los teixits de la partida nntarior, qnon siguin blanchs ó ostampat í , pagaran to d' aquells ab nn 35 per 100 de recàrrech.

137 tcr,—Los mateixos teisita manufacturats ab fila tenyits. Com loa altres ab nn 10 per 100 de recàr­rech,

138. —Teixits llisos, encrehnata ò adamascats, qna pe­sin do 10 ú 20 Idlos por onda 100 metres enadrats: crús, à mi t i emblanquir ò tenyits en pessa:

o) Hasta b fils M De 9 à 12 fils c) De 18 à 1C fils. . . ' . d) De 17 à 20 flK . . ' «J De 21 per amunt. .

, Bis.—Los teixit-, de la partida anterior quant si­guin blanchs 6 estampats pagsràn nn 30 p, 0\0 de recàrrech.

Ter.—Los mateixos teixiM onan vagin manufac­turats en fils ton^ts, pagaran nn W p. 0(0 de re­càrrech.

,—Teixits llisos, encreuhats ó adamascats qne pesin menos do 10 kilos per cada 100 metreo enadrats: cràa à mitj emblanquir ó tenvits on pessa,

a) Has ta«f i la ' . . , . Í V D a 9 à l 2 f i l s ei Do 13 à 16 fils d) Do 17 à 20 fils e] Do 21 üls per amunt

. Bis.—Los mateixos teixit? bfcarichs ó estampats t ln -drón un recàrrech de 80 p. Oi0.

,—Ter. Los mateixos toxit» fats ab fils pintats, pa­garan un 00 per 100 do rfcdrrech.

—Velluts y feipos do l l i , yuto, eto, . . . . —Teixits A© punt do mitja, do 11» 6 cànem, ub bar­

reja de cotó ó Sftnpo aquall n i altres fibra» vege uüs, encaro que hi hagi i n à d» obra de aastrè ó modista.

aj En pes-sas, camiseta^ ó calsotetà. b) Rn mlijas, mitjons, gtiants v altres objectes pe­

tits ' . . . , . - T u la. aj Llisos . . , . . ' , . « . ÒJ Treballats ó brodats ab Uder -Encaixos, blondes y pnntillas

—Alfombras do yuto, cànem ó altr»)3 fibras vege­tals senso barreja do llana . . . . .

—TBíXitS anomenats tapisseria, per cadiras y oorti-natges, ab barreja do cotó ó sense, ja sigan odor-nats ó adamascats, sempre que signin fabricats ab lils tenyits avants do teixiries: tapetes y cul-XKS de la mateixa classe. . . -. .

— Passamaneria de cànem, yuto, l l i , r.uni. et". cintas y galóna. ,

L'oitat duilars

100 k.

1 kilog,

o-ao

0'10

100 k.

C'OO

CSX)

Lliure

Lliure

0-10

O'OO

li'00

C'OO

I kil·ig. 0!0(i O-lM 0'oa 0-08

0'OC O-Ctí 0'12 O-ltl om

0*06

0'ÜS

o-ir.

188

138

139

0'C3

0'18 0I9S 0'35

0'09 0·12

0'2ó 0'35

139

140. 141

143

U3, l l i

145.

liti.

O'IO vu 0'90 0'35 creo

O'ao

o-so

100

O'dO

•>'00

O'IO

0-28

O'IO CContmuard),

CIO C U 0*20 0'3Ó O'CO

0-20

0'90

l'OO

0*60 0'75 •i'OO

0'05

O'IO dçl Govern en 1' acte dol traaiado dels ren-tos de Colon ó la Catedral do Sevilla.

—Concurs per» ocupar las vacnntado las càtodras de Aritmètica, (ieoinetrin, Principis del Art de construcció v conei­xement do materials de la Kscola Je Arts y Ofids de Vilanova y Geltrií.

Dofrlin Oficial do l» provincià de Barce­lona del dia 11 dc Jauor.—Circular dol go­vernador à determinats Alcaldes recor­dant lo ordenat en altra circular del 17 de Dr-M-mbre durrer.

—La Diputació Provincial anuncia la informació oberta respecte à la petició d' aussilis feta per los Ajuntaments do Man­lleu, Masias do Voltregà y Sant Hipòlit de Voltregà, pera la construcció d- un pont do ferro en lo Ter, al objecte d'enllassar lo camí vehinal que uneix à aquestas po-blacións.

GAZETA DE TEATRES Romea

Ahir s' estrenà en aquest teatre la obra calificada per son autor d' tttudl sociotó-i/ich, titolada «Aritmètica»,

No volém for una exposició ó resum del argument, ni tampoch una critica do la obra perquo aquesta no s' ho vol, ni nos­tres lectors se mereixen la molèstia d' en-• srars* por peasas menndas do cosa tan pobre,., diguémho alxís,

•Arltmétieo', ni os astudi sooiológich.

ni drama, ni tumpoch comèdia, n i , . , obra de teatre tant sols. En nlgúns passatges fa recordar la manera d ' Echegaray, per las rdtuaclóus agafadas pels cabells, por aquells convencionalismes que à ningú «-.onvencen. Hi ha en la obra cada invoro-similitnt, nuo escruixeix, y algunaa os-cenas d' una cruesa tan descocada, que «•reyóm sincerament que no aixecaren pro-t r.sias pera que part del públich no era pú-bl id i , y l altre part no se n* fen prou cà-rroch, tal vegada per ésser en ciuttollà y en vors (també cast«llà). Agafant soiaament Ja obra per sou aspecte do moralitat, hi hauria moltissim que censurar; pel cantó li terari , res que aplaudir, y dns so l i po­dria donar nn mewo, tetfttn creo (ripi quo plagio dol drama ó lo ouo siga); com à n-ualitat, ó sentencia do lo qno s' creu expo­sar l* autor, nos qucdétn in nlhis jwra ferli favor, altrement la condcmpnarian ab ho­rror (si 'ns la prengneasem en sorio, que tampoch s' hi pot pendre). «Ks f i moral, una dono que pera tomar al sou pare al bon cami se ynl do enamorarlo. Conver-tintse, premeditadament en denii·mondai· •ne, no falsejada, no ab nn fons do virtut v sols aporiencins do vici, sinó ab tot lo ci­nisme d' una dona quo posa à prea sua pa-raulas, sa» miradasysas somrinres? r:Es nuo 1' fí justifica 'Is modis? Pero, fora llàstima do temps garlat én fer observo-cióus d* aquest género per una obra qne é trossos tó un.a candides tal qno fà rinre, y

ialtres una saneh freda ert la exposldó de

vicis, qne repugna y fa mal, L art no s inspira sola en obras bonàs, pero tampoch cap en assumptes d' una degradació qae os^arrifa com lo qao forman en conmnt tots los personatges de .Aritmètica. . Los personatges no's mouhon, pnrlan sempre o que han de parlar, pero sense exponta-

neitat ni veritat, ni humanitat. H i ha un matrimoni dnich, un parell do ttpos, qao xnclan lo quo poden en la riquesa do una de las figuras do la obra qne doahen voler ser la nota còmica... y ni una trista vega­da fan venir la rialla ala Uarifl, pero si que hi portan lo íastich...

En conseqüència do tot aixó, 1' au^or fon cridat à las taulas, aplaudit, y se sen­t i inspirat pera dirigir nn disenrset en que 'a parlà una mica do tot; dü templo de J a flforra. de Espanya, de las armas cspailo-las... , w

Y 1 ' senyor Foia ea qm manos culpa te de que 9' vegin en lo Teatre Català obras con la seva. Qualsevol autor que ahir pre­senciés la represeniació y 1' èxit do ' Arit­mètica t, so sentebforsas pera posarse ft escriure en nostra llengua; sabent quo l empresa d- aquell teatre té per estrenar bonàs obras do bons autors catalans, y po­sa on escena estudis socMógichs de la me­na de la qne 'ns ocupa ja més de lo qno deuria y per aixó acabem! Cert es que l | Teatre "Cotalà decau,ó que no prospera, n i passa do P altura à que estava ío mes de vint anys, descontant contadas obras! Pe­ro no es menos cort quo encara no ha sor­t i t nn empressari quo comprenga lo que os y lo qu© podria ossor nostra literatura à la óscona. y s' hagi proposat putarla allà hont pot arrivar.

Y més diriam, si no 'ns dolRucs prodi-car cn doscarl.

Un altre barrabassada de Madrid

Quant por los anys de 1875 y 77. los agricultors catalàns demnnavan, una y mil vegadas, una lley do defensa contra la filoxera que invadia y arruïnava la Fi an-sa; los governs espanyols feren lo sort, fins 1' any 1878, en lo que van publicar nna lley qne" may ningú à vist complerta. Aquesta imprevisió oen cara l ' hem paga­da, puig ab pochs anys. los vinyats cata­làns han sigut destruhits.

Fa poch, la Diputació, junt ab los v i t i ­cultors, demanavan que "s prohibís l ' en­trada de ceps de Fransa pera evitar 1' in­troducció del cblack-Rot>, plaga qno gra­ciós à Deu, no tenen nostras vinya«. Per compte d' atendre lo govern mida" tan pre­visora y justa, denegà la petició ab l1 os-cnsa, sembla mentida, de quo à Fransa ia, 's combatia per medi las sals de couro. To d'advortiriío qu: aixó últim tampoch os cort.

Lo complomont d' aquestes midas os la disposició de la direcció general d' Agri­cultura posant impediments y trobas ouo impodissen la circulació do cons americans no sels quant aquests tenen o' atrevessar romarcas no invadldas per la filoxera, si­nó pera anar d' una població vehina à un altro dins una mateixa província filoxo-roda.

La repetició d* aqnostas disposiclóns os trombóticas, no poden ja atribuí rea à l ' I g ­norància sinó à dositj de perjudicar als agricultors, dificultant y encarint la ré-plantació, que aquost últims tnys havia pres gran volada.

Heus aquí una nova proba d' íncapad-tat absoluta d! aquests politichs madri­lenys que tenen la pretensió de confinar dirigint les interessos catalàns. No, no pot ossor llegitin d' agricultura gent, epo no In sap, n i 'n sabrà may, y qne si elgún dia n' apront ea que^ 'Is hi haurém ensenyat nosaltres.

N O T I C I A S RELLÏGIOSAS Parròquia de Santa Maria del Mar.—

Dijous, dia 12, A tres quarts do sis de la tarde, continuarà lo solemno Octavari quo la Utro. Cofraria do la Mincrva dedica à Jesús Sagramentat. Predicarà lo P, Frà Maviano d' Alcalà, mercenari.

Parrogiiia de Santa Agna. — Dijous dia 12, Durant las missas de laa 11 y dc dos quarts do 12 del mati, R' acabarà 1 Octavari que la Pía-ünió de la Mincrva ha dedicat ai Santíssim Sagrament.

Parromtia de Sant Pere.—Difons, dia l ' i Las Fillas do Maria, boix lo patrocini do la Mare de Deu do las Gracias, tindràn exorcissis ©spiritaals, baix la direcció dol P. Vicens Valls, jesuïta, à dos quarts do set del matí y à ignal hora de la tardo.

Parròquia del Pf.—Dijons, dfa 12. Con-tinúa fo ïíovf.nari consagrat à lo Mare de Deu dels Reys, ab sermó pel doctor mossen Fèlix Quer, catedrétich del Seminari. Co mensa à dos quarts de set del vespre.

INFORMACIÓ telegràfica

y telefònica de L a Veu de Catalunya EDICIÓ D E L V E S P R E

Teiegramas de l'Estranger

L a Cambra francesa Paris 11,9 matí .

Eu las eloccións pera la presidència Aé la Cambra do diputate, lo «enyor Brissón solzamont obtingué 187 vots quedant reelegit Mr. Deschanet per 323

Los amidis do '« Brissón ostàn dia postos 4 pondror la rvoaneju ilnrant curs dols futurs tlobats.

Los anarquistas Paria 11, ü'25 mati.

Tok··'rafjan do Berna qne lo Consell Federal do la Confederació ha rebut va ris anònima annncinnt que venjoràn Luchoni, comotont atentats gobra 1 personas y sobre las propietats. Lo go­vern suís ha prés raidns de gran pre­caució.

Torpeders submarins Par í s . I I , 2'i6 tarde.

En visia dols bons resultats que h donat à Tolóu lo» asaig dol submarí «Zode» lo ministeri do Marina proposa constraime nn altre qne resulti m" perfecte que '1 primer.

Nou cavaller del Toisó t Par í s 11, 10 mat í .

L ' emperador Francisco Joseph ha

au

6a

;ombrat cavaller del Toisó d' n uch d'Aosta. nrimn»»^;. J, VT' i \

mati.

duch d'Aosta, primogènit del 'dit ex-rey d' Espanya don Amadeo boya, ae Si,

Més de 'n Breyfaa .Par í s U , iolll

i,© pattit np.cionahata presse'"1"-tina proposició demanant qne la 2?? del procés Dreyfus. a* af,^»..»,': do las Cambras.

Duaa noticias Parla 11, 2 tarde

Tht Morrdng Post ha rebut QD,., grama de Nova York, participantli, ahir conferenciaren en Manila IQ. prasentants dels insurrectes y 103 nort-amoricàns, ™

—Diuhen do Washington, qa' es .Ui qno lo ministeri de Marina n^Jj1

bloquejar las iaia» de Panay y LtiisJt objecto d' impedir que los insatr,,^ robin armns v municións.

I

Conferencias telefònica^

La prempsa madrilenya " E l Liberal"

En son article do l'ondo, d' avuv ti tula «Bata ya», diu quo laa puj-a quo lo President dol Consell do m troa va dir obir als poriodistaa al sort» del Pnlnn, no poden uceptarlas mi»,/ uquells qu' hnn perdut la noció del t«j pocte que loa homes y loa pobles HH lion ú si mateixos.

A nostre entendre, diu, no comiii' heixon més que nna broma de molt .-C tós guat, encara admotont la hipóif^ de que lo senyor Sagasta ho diguía r,, voure quin electe feyn on Ja opinió, era possible, convertir la bromí serio.

Lo Govern ha deixat d* existir t viure desde lo tractat de pan, y slbé anat açuanlantso , se deu à la del del pahía, q i * no ha snpigut forloc» desde lo protocol do WàshinKt^n,

Eu un altre snelto que puSlica. afc qao, no obstant lo quo "s digui, lo mer Consell de miniatres que se cel serà interessantíssim.

" E l Imparcial , , Diu qu* es probable que lo ConcíB

ovny s1 ocnpi do rertas noticias camp de Cübraltar, qae varen pal fa diaa algúns periódichs,

" L a Correspondència de Espafia •

En In edició del mat í , diu q u et cas de que lo senyor Romero Girí: posséa al ministeri de Foment, lonn i la presidència del Consell d' Estat,

Declaracions del Sr. Silvelti UB redactor do L a Reforma hat

brat una interview ub lo senyor Siln Aqusst l i ha manifestat qu' es <

plotamcnt inosacte que lo general 1 tínez Campos no estigués coniorail sou discurs.

Lo general, pe '1 contrari , ee i acort ab las declaracións del qaefe i conservadors.

Lo senyor Silvola ha aegttit i qae lo Govern podrà continuar nn | roll de messos, càb ó sense inodina en lo ministeri, aegóna sembla qmk corrents indienn, encara qne signi surdo.

Lo senyor Sagasta an i rà à laa ( pera retificar io tractat de la pan, ] lo decret de disolució no li entregaril Corona perquè semblaria que no ml més qn' nn element de Govern, y faria cap bon efecte, n i ala quefei r las altres agrupacións ni à las i qno laa campoaan.

Bespccte las paraolas del senyor gasta al sortir de Palan, diu qu» i é l las del humorisme del President > Consoli, y que no denbeo pendr»1 compte pera fer càlculs per lo p?"^ dre.

En quan à las lasea ó fórmaUi Unió del senyor general Polaviejí. va publicar èl Diurio de Barcelona, que 'a tracta d ' un travnll pur» periodistich, «1 quo no pot concedW altro autoritat di* la que goneralíl acoslumau à tenir los trnvalls d" sí* ta classe.

Lo senyor Silvola ha man i íwW mnnró en sa integritat lo discurs f va pronunciar.lo dissapto on h p1* Conservador, os à d ir , sens qn'' 'a 1 ga do rectificar n i nna sola frase ] \ tot qnant so digoi on sentit contrar^ para faula.

Ha terminat dihont qno ab laton d' aqpest discurs, hi està -'onl general Polavioja,

Lo que diu io senyor verde

També un redactor de! mateU dich ha parlat ab lo sonyw 1 verde.

Diu qu© pn las rounious 1n tingut los miuistr. a hi pot haver » nn cambi d' improBion* poro no u" voni respecte als punts de dÇ'"? programa ni menos una modifi"^ ministeri: y que tot quant pafT11 en aqueix pnrticnliir es enrshou&f envahonar. i .

Afegeix quo no deu dir 'i ' " I absolut conformo ab lo discurs " nyor Sil vela.

Opina quo serà nn fet !0 ^ de robustir In autoritat dols "0 dors anulant y fent doaapareixe1-ciquisme.

Respecte la Diputació úni'-a P J gions diu que no os cosa féc»1 ^ blir la , sino molt complexa y dc i(j y que no deixaràn de aer la--* ^ , provincias las quo oposin J»'0-,,!! sistenoia à qae desapareixia 111 Diputaeiona,

#

L a Veu de Catalunya

d' _as-

Lo principi, por altra part. ha dit, K aatiúb v ha figurat en diversos pro­fetes qno no han arribat mny & ésser by. . Lo qüestió financiern en tremenda in atwrdarse de frente. Es necessari ecar lo crèdit , buscar no vas fonts ' Teao» y castigar y rodnhir los g

i fent pera lograrho !o menos i Hsible nsant ab profereocia de medis iirectea. Bopatriaofó de Filipinas

Vnuncia E l Tiem^o que lo filipí Pol-^ ha anat al ministeri de la Onerra, ieni algü quo pot afirmar s' havia ctat do repatr iació y dp la llibertat j presoners espanyols & Fil ipinas

Repatriats de Cuba Oiuhen de Cartagena, qne à laa 3 de arde va arrivar lo vapor «Aquitai "conduhint 1.600 soldats de Cuba. ,0 qnefo de la expedició es lo tinent ocel don Clandi Bata Zarogossa. general Martlnes Campos

.o ger-rral Martlneí Campos C3t4 del lestablert. nit va sortir de casa,anant L Urea-Ja la marquesa d « Esquilache, y

nnni L· HOD domicili & la nna de la inad». . . . l l i pognA raiiíicnrBflen la opin ió que »liU respecte a l . discurs del senyor ela y quo ja vaig comunicar oportn-ipnt. ja qüestió anglo-francesa

Mntlrid 11, 12'20tardn. iuhen do Londros que Mr. ttollit, ibre del Parlament, ha proclamat n discurs la necesitnt de ressoldrer

Ii mAs aviat millor, to qflestións ents entre InglntwTa y Fransa.

i fet ressaltar l ' impor tànc ia de las i/ins comercials dels do^ pahiasos, jant qne 'Is Opancesos consegueisin

I' o* propnssaa ab la pròxima Ex-i i .

Dreyfas Madrid 11, 12:45 tarda.

Jra impedir tota sospita eu lo pó-y com garantia d' imparcialitat, vident del Suprem, i l r . Marcean, ,1ir4 las deliberacións d« la Knla do minnl qn' entén en los incidents spumpto Dreyfas. nnl acabi 1' instrucció, d i r ig i rà é los debats púbücliB y designarà in magistrat ponent que formuli 1'

Ime definitiu. |olaracións del Emperador

d' Alemania Madrid. 11, 1 terdo.

fereix un pcriódich do Berlín que perador v» declarar sobre la qiíes-i Fashoda, al rebre als iudividuos jmponian la Mesa del Rpischtag, lo propoasit d ' Inglaterra va ser piW fins & quin punt podria pro-ú Fransa, SL-IIS» qu' inlcrvinguós

fi. Afegí qn' en cas d ' uu conflicte l aqnellas nacions, lo govern alo-

permanexería en act i tuí d ' ospec-íimitantso 4 pendrer nota de lo

|ognés esdevenirsp. i a proclama d' Aguinalde

Madrid, 11, 1'25 tardo. Londres s' ha rebut un telegrama osbington, comunicant qu' Agni -, en una nova proclama, araenassa inquis en trenrels de Filipinas.

Salisbury no para Madrid, 11, 1*10 tarde.

la mateixa cspitsl inglesa tele-kn dibent qne 'n Salisbury es pro-publicar un altre llibre sobre las erlas de 1' isla de Terranova. D1

| i modo acabarà d' alsar 1' esperit contra Fransa.

Romero Robledo Madrid, 11, l '45 tarde.

Idiu q oe ' l senvor Eomero te lo [sit de tornar clemd d visitar A la

Begent. lesió 4 Silvelo-Polavi^ja

Madrid, 11, 2 tarde. [ssegura que per alguns elements ïbs de León, s' ha sonvingut en a pública raanifesfació d-' adhesió fit ilels ppnynrs Hilveln y Pola-Entf» 'Is elements hi "fignran,

13 d' antichn afiliats al partit cen-por, algiins fusionista·'.

Un zich de por Madrid, 11, 2*10 tarde.

jinnican do Washington que Mac-ha ordenai al aeueral Alill.^r,

la raajor prudència ó Filijiiuas, JI'1t.0ías.'a8 l>eticións rahonables

dirigeixin loti indigenas, al ob-evitar una complerta ruptura.

Incendi en alta mar Madrid, 11, -i '^ï tardo.

Pn "nzo del matí d ' avuy ha fonde-'o port d' Alicant lo vapor «Vito-

l'Iomanant ansiii , puig portaba bordo i rausa de havérsoli CKB-alta mar una bodega estirada de

M nofre. • p h i r do Barcelona v ronduhia Matjers. T nnssiliat per lo canoner - D i l i -

» dispossat desembarqui lo pasat-< ren ÍJUO 'RT Holocar lo fooh

UPI vespre. • l ' tona» perteneix a la compa-•'lana «Le Velooe». v anava en-"fnos Ayres. ombinacións yanquis

Madrid. 11, 2'30 farde. 'óna manifestan, quo 8; assegn-

loa círcols politichs d ' aquella ca-l|u^.'?s americans se proposan os-r Filipinas un régimon semblant

Bplican los inglesos a Egipte.

rrivada del ':Meteoro Madrid, 11, 2'40 tarde

l^afínn de Cddiz. 'qne procedent

de Cuba y Caaarlas ha arribat d aquell porc lo creuher kMeteoro -, convoyant los canoners «Concha» y «Ponce de León*.

L a travessia, d causa dels temporals, ha sigut sumament penosa.

L o Consell d' avny Madrid 11, S tarde.

Lo senyor Sagasta al sortir del Palau ha manifestat que 'a ratificava en las declaracións letaa ahir, y de las que vaig donarue coneixement als llegidors de LA VEO. Ha afirmat adem.'s qu" rl Consell d' avuy ha tingut uu cardeter purament administratiu.

Los ministres de Ouerm y Marina presentaren d la firma de la Reyna, los £ . D. que s' han anunciat sobre modi­ficació de personal.

Entre 'is decrots posats d la firma real per lo ministre do la ftuerra, h i ha ' i de deixar cessant al general Rizo, del cdrrech que ocupava en la comandància general d' enginyers de Filipinas.

Nàafreohs 4 Gibraltar Naufragi

Madrid 11, 3'20 tarde. Comnuican de (iibraltnr que lo vapor

inirlís «Lochetiwe. na desembarcat en aquella plassa cuatre ndul'recha, que reculli lo dia 5 en 1* Atldntlch, los que porteneixían d la dotació dol vapor »Vooler», quo dirigintse d Newoastle l'ou sorprès d la altura de las Canarias per nfi violent temporal que '1 tird d fons.

De resultas del naniragi moriren ofe­gats 20 tripulants.

Accident ferroviari Madrid 11, 3'45 tarde.

De Granada comunican que lo tren corren va descarrilar entre las estacions de Salinas y Eicfrío, Portintnc- lo ma­quinista horriblement mutilat. Dospas-Batj«rs luin resultat ferita. un ijrav. T l' altre leve.

Desmentint Madrid 11, 3'5t. tardo.

La senyor Sagasta ha desmentit cate­gòricament la versió circulada «propò­sit de la venda d« las Carolinas, cosa qu' el govern no pot fer, sense lo con­sentiment de las Corts.

Repatriats Madrid 11, 4 tarde.

Ha fondejat d Santander lo trasat-Idntich •AquitahiBo condnliint 1.500 re­patriats. Dnrnnt la travessia ocorre-írneren sis defuncions.

Donant a l largo Madrid, 11, 4'15 tarde.

Lo senyor Sagasta diu terminantmc·nt qne no reunirà las Corts, fins qu« lo Se­nat americà aprovi la ratificació del tractat de pan.

Com lo ojcc.te convocarlas en solza-ment pera donar compte documentat de la pan, seria por demís rennirlas per qualsevol altra cosa.

Més del incendi Madrid, 11,5 tardo.

Lo focli del vapor aVictoria» a' ha declarat aquest mat í d la altura del cab do Sant Antoni.

Lo capità sospita que B' ha produhit per descuyt de quatre subjectí)» quo anavan amagat» en la b ·dega»doproa, desde Gènova.

Los dits subjectes estén presos. Segueix l ' incendi, la fumera y 1' olor

del sofre impideix que los trevalls d* ausüi pngan ésser eücassos.

Ar-rivada del "HaubsburB"

Després de mttj dia '1 guayta do Mont-juich senyali que venia" en demanda de port VJ trasatlantich olemany ' BanbH-)urg', nolejat per U Comr'O·via Trasat-

Idntica per» '1 transport do repatriats. A las daafl.eomparexeren d la Porta de

la Pan bw assosiats de Ja Oreu Boja, ab lo material sanitari, y poch dísj-rts, parellos de guardià civil y guardià municipal de A caball comensaren d d&iallotjar lo piblich d' aprop del emtmtrador, peni qne quedés espay on quemouvea los quaanaven |4 aten-dr- r al rapatrlats quo arrivessin malah-s.

Lo governador civil senyor Larroca, acompanyat del sen fill y secretari parti-cnlcr, pe ptesèntd tambí de bonhora y d ' aoovt ah lo general Gorda Navarro, ciiydà dels preparatius necessaris pera avansar tot lo possible la bora del de^embarch.

A d o s q u à n é de qnatro crenbà la.liM·a del port k» trusatiàntich, imant d llèn'iar las sevas atorlas en lo moll del^Pe^cadors. Fins d dos quart.1) de cinvh no quedd an-clat.

Totseguint 1' «Hanbsbnrg» se vegé vol­tat d' ua ai.'.i^i do barqueta^, al^unas i r i -pulndns pels oficials dol quart Tleirinient de zapadors minayres, qniu primer batalló torna de Cuba cu aquest vopor.

Lo Diitrio hidfi Comercio tenia en 1' em­barcador de la Pau, una considr-rabls can-ti tat dg roba d' abrich, arroglada en pa-quotí, pera distribuir entre los repatriats, com d cada dewmbarch efectua, ah lloable generositat.

Malgrat lo vent quo's sentia l'orsa, en las inmediacións del moll s' hi acumulà gran gentada, finu allà bont pemutia lo cordó de policies, guardià civils y demés ngents.

A un quart de cincb arrivaren los cot­xes de la Sanitat Militar pern los malats, encare que's doya.quo aíortauníjament los repatriats que venían ahir havfnn sortit de la Habana, ab bona salut, y sols P' havinn d'espnrar malalts, los qne s'hi bagn^in posat on la trnvesía, per las fatigós y la aglomeració.

A las cinoh y deu minuts arrlvd d terra la primera -golondrina» de la que salta­ren los primers soldats sonis del barco y que pcrleneixían al cos de sapadors y mi-nadors. Dúrd on» hora y vint minuts lo desriombnrch de dit cos que se verificà per medi de cincb viatjes de las golondrinas y per oompanylas.

A laa eia y trenta comensi la segona tanda de viatjes trasportant ab sia vega-das los soldats pertanyents al bacalló de Cantàbria.

Durant aquestos desombarobs la nit que ja estava en son domini, ob·íeqnid als

qne's trovavan allf ob una vontada mole.í-tpsa en extrem, cubeintloa continuament de pols y tironloshi per la cara esgrunas de terra y gaspir&s del foch de las a u « s do vent qne agnantavan los bomber» y empleats de la Crea Roja.

Després de molt rato d'esperar arrivà d l'escala de la Porta de la Pan l'AItima go­londrina portant los malalts que hi havian en lo barco. En total ersn aquestos vint y V y t qmo unaron fins 1<>S cotxes per» os propis peus, si be alguns d'ells acompa­nyats, y cinoh de aiolt gmves portats en camilías.

Deu loadó la selat que'U homes els hi prengueren.

Son dignes d'alabnnsu tol-) los indivi-iuo\ de la Crea Iloja quins tinguoríin quo portar al Hospital Militar los camilías per ei mateixos, puig que al lloch del dc-.-Kemborch no rompareguécap classe de tro­pa nor ferse cirrecb de la conducció dels ma alts d son destiuo.

Los soldats, en general, presentavan millor aspecte que en cup de la» c-spcUi-nións anteriors, y est.tbun contents del viatje si bé no n estavan gens do la all-montació d' i bordo.

La Creu Boja tinguó qa'anssiliar d una dona qnesn dcsmayà al trobarsi» nh lo seu fill, al saltar on terra; nisfs com í nna re-uyora que presenciant desdé un cotxe lo desemborch va emocionATsafins ser pre-»-sa d'un desmay.

1.0 passatge: son 1.75.S passatgers distri-bnhlts cn la forma segttfnt:

Uatalló de CTnonns.—Tinent coronel dott Manuel López Lniz.

Comandants: Don Joseph Ciras firande y don Nioomedes Sontamoria,

Capitans: Don Gregori Erl^s, don Gre­gori blasce, don Joseph Rueda Elía, don Pan Fernandez Ctàaveral. don Joan San-r.hes Bàrceoa, don Uamón Miranda y don F. CastellanoH.

Primer tinent: Don Saturni Melgoio. Segóns tinents: Don Valentí Barba Bor-

tolomé y don Antoni Ouiiérrei. Melgé primer: Don Carles Amor. 40 sargentos. Cabos, 77. Soldats, 746. Primer bnMíó deJ '/uart rej/iiMitl d'

enginyer* èopadora·minaure.s. —Tinent co­ronel, don Antoni UÍUH Llosellas.

Comandant^: Don Pau Pastora y don Joaquín Canals.

Capitans: Don Àngel Góngora, don Francisco Ibefiez, don Ignasi Ugnrte, don Karich Toro, don Joseph Casta&an, don Seblistid Carreras y don Josef.h Na­varro.

Primer- tinente Don Teodor Dablang y don Kamón Miranda.

S< góns tinents: Don Isidre .Timénfí. Sargento^, 21. Cabos, 57. Soldats, 737. Adtunés ba arrivat l'oficlsl tercer d'otí-

cines militars, don Lliborí Femííndez Mo-rsdillo.

Lat deftmeUiu Durant la travessia bi ba hagut la dels

següents soldats: Del primer batalló d'enginyer*.—Felip

Cirera Solenés de Miranda do Ebro (Bur­gos),

Joan Miraball Porpidd, de Molla [Tarra­gona).

Antoni Guasch Gil, de Cnerva^Castelló de la Plana).

Antoni Sduchez Garreta, de Palmera Al­ta íMurcia).

Del batallà de Canl.Tbria.-F.mMi Mas Pujol, de F i ( G e r o n a ) .

I/O deeemoarch, pouer per ser tan r<»-peuti, se portà à cap ob moltas deflffieneiM puig se feu solzament ab duas igolondri-nas» que tingueren que fer dotze viatjes. invertint en ells més de tres horas.

Fon igualment escala l'ilumineció y à ne ser per la Creu Roja ho hauria sigut tamb£ to matèria! satiri que proporcionà l'Administració Militar.

Los malalts foren confortats eo la ten­da de companya aixecada al efecte, ab raldo que costejà la x.acolateri» «Antigna Mallorquina' y ab v i generós proporcio­nal per la benèfica institució La Creu Roja.

Sessió del Ajuntament

A las cinch y deu minuts la campaneta per donar coneixement del aots. do la anterior,.que lli-sí entre dents lo senvor Oomerdeí Castillo.

Després d'enterat lo Consistori d'nua co-municoeió del senyor Griera en la que »' havia tornat d encarregar de l'Alcaldia, s' aprovaren tres dictàmens de Ins Comis-Bióas do Governació, Foment y Ensa'nxe que passaren desapercebuts, y s'en posà d discussió un do la del personal que era esperat ab viu interès.

8e tractava del expedient instruït d don Narcis Llambi, director del mercat dels Encants, d consecueiicia dc detenninuis abusos y irregulnrltots, dols que's suposa­va autor d dit senyor, y la Comisuió ilel Personal, volent arregl:.rho tot, proposà; primer, que's declarés que dels feus dopu-rst» no apareixia cnlpanilitat per ningú y quo no obstant d'aixó, '» considerés com imposada merescudament la suspensió d* na mes de KOU y cmplco ui senyor l/lambi; segon qno la Comissió d'UiBenda procedís d la redacció d'un nou reglament pel mer­cat dels Encant-; y tercer, qno nientres no estiga vigent la nova orírunisació que tin­drà que fixar aquest reglament, s'oncarro-gui i e la direcció de! mercat dels Encants qui té la del dn Sant Antoni, y 's destir-i al senyor Llambi A unn altra depriidcacia dol Ajantament.

Aquesta solució, eminentment concilia-toria, acontentà d tothom: sols hi trovd alguna, cosa quo dir lo senyor Martínez (cras y eacaru únicament respecto d 1» fornia"de la redaroió. Digué aquell regi­dor, que'le dos derrors extrems del dictd-men no era poto.-iaiiu d la Comi.··sió dol Personal lo dictnminals, ja que craa d', incumbencia do la Comissió d'HIsonda, y en consecnencla lo qne procedia era ellsni-narlos del dictàmen.

Li conte^td'l senyor ílubio, manifettant que no to inconvement en nceptar lo crite­r i del senyor Martinoz Gras, v que's con­sideressin lesdos iiltimasconclnssións com ima moció que la Comissió del Personal dirigís d 1» d'Hisenda.

Quan ja estava aprovada la esmena del penyor Martínez, s'alsd 1 senyor Sama-ranoh pera demanar que quedés damunt de la tanla'l dictamen y quo vingués al Consistori iuràmit. Diu,'qne s'ba aprovat la esmena abans de discutir lo dictamon. sent aixó antl-reglamentari, y exigeix ai Alcalde quefassi cumplir lo reglament.

Posat en aquest compromís, lo senyor

Ori nera girà la vfata A nn cantó y al altra, buscant nna sortida, fins à trovar l 'auxili del senyor Rabio, qne aixecantse explica que l'Alcalde, lo «enyor Somoranch, y tots tenen rahó. Lo Consistori quedà conven-sut.

So llegí després nn dictamen de la Comis­sió dn Cementiris, proposant la realisacló d'unas obroM en lo Cementiri nou per valor de ·i,HM pesetas, y toueguit reclamà la paraula ' i senyor Sunutranch. Se tractava du laa obras pera l'alsament d'una paret pera guantar un tcrraplú y de cubrir un tros de via ferrea pera engrandir la pins-seia que dona entrada al Cemontiri, y ' l senyor Samaranch opinà que aquestos obras eran innecasarias per ha verb i el pro­jecte de destinar d la formació dn dita p l an ta torrenos do 1» Agrícola.

Dofcn.jn'l dictimen lo senyor Rusich, lo combat de nou lo. senyor 6&mariuic!i. y s' estableix entro'ls dos un torneig que per donarli algun calificatiu podríam douurli'l d'oratori.

Tot seguit vcouu nous dictàmens; quan son important; uo's trova qui «e'ls escolti, y nuan se discuteixen mes quo'ls interessos dc munici|ii, las qüestions personals se forma en la sala una atmósfcra d'escalfor, qao 's llàstima uo s'emplehl per millor causa.

Quodan apro'iats varis dictàmens d'Hi-svuda y de Fomeot, y al Uegirae un de In Comisslú d'Hisenda on quo.s proposa la compra d'una taula por l'M pessetes, ne prot;",sta'l senyor Samarcuch, recordant que al íerse la agregació devia Barcelona entrar en posessió d'una munió do mobles quo pertanyían als disolts Ajuntaments. A propòsit d'aixó, denuncia quo uua taula quo teniu '1 quoía de consums do Sans le sustragué '1 visitador. L'alcalde l'inter­romp, dihontli que s'estava surtint de la •••••• •••J. y ol senyor Samaronob, resj>ón: — Estaba buscant ta tauló que necessita l» comissió d'Hisenda.

Lo publich al sentirho riu, y serveix pe­ra fer broma, lo que no serveis de res més.

Se continuaren llegint mes dictarnen-i d'interés particular; se donà compu d'uns proposició demanant, quo l'Ajuntament ad­quirís la propiciat do las obras de'n Clavé; y per fi un dictàmen quo tractava de la adquisició de dos pianos pera la escola mu­nicipal de músics, donà lloch à que entau­lessin nova. polèmica, los senyors Roaich, Samaranch, y Martines Gres, portant al Consistori los rcsientimonts personals,(tots aquells, si ta ho.els mes que jo, ó jo ho socb mes que tu, que'ns fan sentir d cada sessió Équestoa senyors.

No estaria de mas que l'Alcalde senyor Griera es resolgué* d una vegada à posar terme à n'aqnsts espectacles que no díu-hen molt en ísvor del nostre Ajuntament.

A las vnyt tocadns, se demanà vot«ció nominal pera un dictàmont y tingnó que alsarso la sesíiió.

Derrera informació CONFERENCIA TELEFÓNICA

Consell de ministres Madrid, 11, íl, 15 nit.

Lo consell di; ministres crlobrai avuy ha terminat d tros quarts de vny de la ni t .

Lo dnch d 'Almodóvar ha llegit un projecto pera establir dipòsits do vins espanyols en la frontera francesa. L'ob­jecto qne's proposa es impedí els abusos quo's cometian, tota vegada quo perla operació dita do! mv.iHage se rebaixa-bun los vius fins d vuyt graus pora'l era-barch.

Aquest nrogecte os basa en la Uoy dada por i on Venanci Gonzalez l'any 1892, per qnin s'establian las adminis­tracions temporals.

Com qr.o l'assumpto es relaciona tant directament ab las Aduanas, no ba re-

aigui oeort sobre lo mateix ptt'l motiu d'estar aiisent lo Ministre d ' í f iseuda.

S'ha parlat també en In Consoli do la qüestió do la l!il»ertat do'ls presoners de Filipinas: pro els ministres han guar­dat absoluta resorva sobre aquest punt.

Los ministres hau negat al sortir del Consell, quo en ell tractessin do la qüestió política; poro un d'ells, referint-BI» ul general Correa, ha dit que aquest esvava convensut y per lo tant en dispo­sició de coiitinniír en lo departament do guerra menti-M cn Sagnsta ho disposi.

De ' l f drmós acorts qne piijtni havrr pres 1" Consell ne donaré compto y co-municaré «letalls ai.xís que vagin osafint coneguts. T fl fs ü Tr< L'incendi del vapor "Vittoria"

L'Alicant es psbon toiegramus comu­nicant nous detalla de l'incendi del va­por • Vittoria» do que hi donat compto.

Viat . i l n impossibilitat de dominar el foch, lo comnndanr. do Marina hn donat ordre d'abandonnrlo.

La majoria del passatjo es componia do pobres emigrant». També hi fiauran varias personas de familias cAtalanas, entro altres las de Fontanals, Mar t i , Vallés y Enamorado. Aixís mateix ana­van d bordo alguna comerciants que'* dirigíeu d Montevideo.

La tripnlació ha passat ui cononer «Diligcntcj'. ahont ha trovat reeulli-ment. M. Beanrepaire.—Mes del

procés Dreyfns. Mr. Uoeurepaire, qne. com es sabut,

ha presentat la dimissió dol carreeh de Procurador General, ho publicat una carta %a L ' JIerho, recrimiuant d Mrs. Peuv y Bard, d quins acusa do mostrar-ee favorables à la causa de Dreyl'us y d la rehubilitarió do Picquart. Anyadeix qno la falta do formalitat de'ls magis­trats quedaré fora de tot dnpte SÍ 'S por­ta à terme la informació sobre l'oxpe-dient que ha motivat la seva dimissió. Si aixis se fà qnodnràn convonsuts los drej fuistas, y la seva negativa deixaria provada sa culpabilitat.

No està, doncha, l'assumpto Dreyfus tan pròxim d la seva terminació. Un do 'Is nnnts principals y mes dificultosos os lo procés en quin ca part Mad. Hon­ris.

La vista del procés, segons anuncia L« Flgeiro. t indré llorh lo dia '27 del mos

C O T O N S 10 Janer 1899 —

NOVA YORK. . . $KsèiSÍ -* N O V A O R L E A N . S . . ; ^ ; b ^ r ; [ '

ClIlO 6 r* liVi — 5.72 » —

SóllS 6úil0 — — 6.B5 ó.la 2 —

Arribra en lo» ports jjels Estats Cnits los dia 10 .Taner , 33,000 balas • en igual fttxa de i' any passat 79.000 •

10 Janer 1899.

LIVF.RPOOL. . . . DisponihiM. «0^12 nii« U Janer 1899. í las 4 48 tarde.

Taac« mtreat OLmaurn e uUtlmt ai— Mtliji LIVEUPOOL. Futurs, Janar. Kobr OiiilM t Sfii s q H

Barcelona, 11 Janer 1899 Lo» prou* conticúao fornw.

mim 1(64

correm y durarà vint dian pe'l gran nombre dp testimonis qu'estan cridats à declararhi.

iQué serà? Lo Daily Scw publica un de.?patx

do Berlin anunciant que (pera lo Maig vinent ocnrriràn succesos importants é inesperats en la família imperial russa.

L a actitnt de'ls tagalos Es reben noticias de Manila dihent

qne la àcti tut do'ls tagalos dé Filipinas segueix essent intransigent.

L'actual estat do cosas no pot ser mos lamentable y prové priocipipalment de que'ls yanqnis no han adoptat una nctitut- ben ilefinida ni hnn pros unn re­solució que pugui tenir lo caràcter de definitiva.

De Washington Telegramas de Washington anuncian

que continuan las negociacions pera evi­tar qne'ls alemanys realisin a> :es favo­rables d la aotitnt Ue'ls insurrectes do Filipinas.

Cn altre despatx anuncia la possibili­tat de que'l Ministre íde Marina de'ls Estats Units dongui ordres de bloquejar laa isia« de Panay y Luzón.

Querella criminal De Córdoba comunican qne'l Ministe­

r i Fiscal ha formulat nna querella cou-tr .vl dipntat senyor Carbonell, per lo publicació d'una exposició dirigida al Gcbernndor Civil d(! In Provincià, y en quina 'B denuncinvan iihnsos y fulfaa d'extraordinària gravetat, comeses per 1' administració local.

L A P R E M P S A F R A N C E S A "Le Temps"

Par í s , 11, -i tarde. L..s poriódicbs francesos Le Temps y

hiSetié pnbliean avuy articles dedi­cats al actual conflicte entro yanquis y tagelos. L e Temps, d iu: ;Quin escàndol! Los yanquis han •xnerreint pretestunt voler restituir » un poble oprimint lo dret de governarso. y ara, qn' han lo-arst líonquistsrlos per medi df» la l'orsa, los imposan uu rógimeu contrari d las sevas aspiracions arrjncantsc la careta de filantropia, y mostrant lo verdador rostro: da las democracias desvanes-cudasT>ejvla glori» ab las ventatjas do la conquista.

" L a Liberté" Puria, U i 4'25 tarde.

Afirma aquest diari que 'Is yanquis se eonvenceràn de la incnlpabililst dels espanyol* ©n la qüestió filipina, no im­posant tan fdeilment y tan prompte com ells creyan, la pau en 1' arxipelach.

Consell de Ministres Madrid, I I , 8«25 tarde.

i Rebut després de taneada la edieió del vespre;.

Moments després de rennirse lo Con­sell do raiuistrcB, sortí lo general Corre.i di I Palau jr so dirigí al ministeri. Pre­guntat per los periodistas si havia d i ­miti t , va respondre somrient:—Ros d' aixó: torno al ministeri ohontm' he dei­xar olvidats alguns expedients.n Lo se­nyor Puiffcerver no ha assistit al Con­sell 4 causa do havor mort avuy uua germana seva.

Una ressolució del Suprem Madrid 11, l l 'O; . nit.

Lo Tribunal Bnprem ha resolt en fa­vor dols tribunuls militars la competon-eia suscitada ab motiu dol recurs entau­lat contra la resolució do 1' Andieneia de Bai···'lona, quo va declarar còmpe-icnis als tribunals del fuoro do guerra pera entendrer en las demmeias sobre

•-!•••• mals traciesnlsdptingnts anar­quistes en Montjuich.

Una conferencia Madrid 11, 11*20 nit.

Lo filipí Pabletas, que resideix d la cort, ha conferenciat avuy ab lo senyor Corren, ocupants? dols infelissos preso­ners espanyols qne gemegnn en poder dels tagalos.

Agress ió à la benemèrita Madrid 11, 11-10 nit .

En lo termo de Cihuela, prvvim ia de Soria, va ser u^rodida una parella de la guardià c iv i l , seu detinguts los autors del fet. Calculi de L a Correspon­

dència" Madrid 11, 12 n i t .

JM f.'orregpoiid'niri/i ra'.eula qu' ha milj(5» de la setmana entrant lo Senat yanqui ratiílcard lo tractat de pan*. y alashoras lo govern espanyol cr.r.vocard Corts pera primers de Febrer.

i

Guayta marítim del Castell de Montjuich.

Obiervación» metewológieoM A sol-ixent vent H! N. frosquot, círcul

cubort y plnja ün» ü las vuyt-. hora «u quo saltat lo vent d ponent, {roèoh, telarintoo'I circul. \ las dotie del dia S.O. Ira-'-ch, clar lo circnl y d sol ponent segenix !o temps de In mateixa manera. Trangal del S. O.

iloviíiunt de barcon d entrada de /"<**•/> Domaran al E. un bergantí qno borlo*

ventejay al S. E. dos corbetas nna d'ollas italiana, que preteneu lo perty una goieu. que pasta d llevant y nl S. O. una corbeca y nn bergantí goleta de tres pals que ve­nen en popa. De vela llatina sis falnac per diferent rumbo v dugas pera'l port. Han passat del O. al E. dos vapors mercanU de dos pals, estrangers v ban entrat Je nif 4 matinada, do Londrei lo vapor «Pia-zón ' dels senyors Mac Andrew y Compa­nyia; de Palma lo vapor correu «Bell­ver» dols senyors Sureda y Bovirosa; de Marsella, à las set y mitja del mati los vapors francesos - Provenee» dols senyor» Ripoll yC.a y el «Chateau JoncU', 'del Kort de Kuropa ab carbó mineral, d la» vuyt, los vapors ingl^ i «Eslíagtan· é i t s -l id «Algorieu - de Cette, d las vuit y mitja, lo vapor espanyol «Amàlia» de los senyorí Kosich, Roura f C . · . de! S. d la una de la tarde nn pailebòt espan}-©!: del H. E., A lea tres y mitja, lo vapor ffrccli 'Arixoa*, de la Habana y est-alos, ú las quatre meno» qaart lo vapor alemany •Habsburff* ab repatriats, do la companyia Trasstlantiu (tietst'': de ponent entra al porc lo vapor rus Sírius. '

Distaneia navegada pels bareon que aitiif han uortit

Fera dol horitzó se troban lo vapor «Tn-ria-, pera Liverpool de don Pau M . ' T i n -toré, lo -Rovir.i > pera Londres, dels se­nyors Mac Andew y C ", l'alemany «Dor-cen», pera ponent d dos lleguos al S. H. B . v:i pera Mahó lo vaj^ir osponyol de don Prancccch Novella -TJonorquiu», y surt

• pern Uuenos Ayres lo vapor francès 'Pro-venec». dels senyors Ripoll y r . "

MOVIMENT D E L FORT F.mbai·car'·òrHarribada* det^è^a matinada

d' ahir De Cette, 30 borns, vapor Amàlia, du2M

touelodas. capità Escandcll, ab ÍJ0 balas fi-lassa, I t t l id. . draps, ;M8 bocoys buyt ï , ferroii·riíi, productes quimichs. quincalla y vidrioría à U ordro.

De Cardiff, 11 dias, vapor inglivs Eslig-tou, de Siï» tonelodas. capità James, ab 1.200 toncladus curbó mineral d la ordre.

Do Gijón y escalas, •__' dias, vapor italià Algerieu, do 1.200 toiivh·das, capità OUVA-r l , ab 900 toneladns carbó mineral à la or­dre.

De Buouos Ayres y escalas, ·2f> dias, v»-por francès Chalean Iqu-m, de 2,270 ton.--ladas, capità Verries. ub carga de t r à m i t y 11 ]iHS»atgers, pera afiuesta ciutat.

Du Marsella, 20 hora-i, vapor francès Pmvence, do 2,129 toneladas, capità Fa-bro, nb carga y 878 passatgers de tranxli. pera Auenos Ayres y 12 id . , pera aquesUi ciutst.

De Otschackoff, Cavsck y escales, 20 dias. vapor grech Aricslez, de 9K1 tonela­das, capití Saliaris, ab carga de blat, à !• ordre.

Nota.—A las 1 de la tarde ha entrat I * vapor alemany Aubsburg, condnbint tro-pas rcpalriadas.

Butlletí Bolsi

SF.SSIO DKL ^^^?^I,IlE CUTK del Interior WTú — 7fi — 70— C7 — tSl

vfi2. A la* P I S laneo

Interior SS-Oad. Norti 27'j0p. Fransas !»'25p. Cubo» C |»ar »«l a W Í 1 . - "

• 5 per ICC , «TfiOd.

LAS COMARCAS Ampnrdà

HOÍ8«.— lisid acabontso lo d»"c4rrech de la l.area yreita Cenit, qne . errerado. dn si bada, emburrancd en la sona en front mateix dels «Molins de Ven".- y que per durant nn mes ha mantingut ocupats dita foyna mis d»» 80 homsns, ademés deU en-carresrats de dirigir lo salvament del carre­gament.

Aquest género que fou adquirit per la ra«a Agell gerraan» y Garriga de Barcelo­na, s' ha vennt, dwpréa d ' haverse fet so-rar en las cros del entorn de Figueras, à preus rednhits.

Es segur one dintre poch ce snbastard 1» primer tros ue la earrotora de Besalú d Ro- , *as |)orteneixent4 a\ n mal de Csdaqate v-Port de la Selva.

Espectacles Gran Teatre del Liceo. i íto í.0"3' ' Tealrc Català. XZV^xï:11' * * * * * Teatre de Novetats. ^ " ^ - · ^ «ostr* de Alcalà j Aadràs «1 rapatrUdo. r i d n r i d n * • 0 « t * t e B y » . - t a r a W d n o r a U U . uc«. Lachaval» . - E l port-folM de Klderado.- E l aante d* U. lulàt». P p q n u i í I·acl'·r.- L > bneaa •onbr· .—>1 Ü l a l l V i a . aoSor JoaqulnTv Kaalebraa atU t a r M . nnatra ftaie PnchlneJ-U· »ott lo. diUAu. VUaue U d l S . .Um.cr·· j dit·apt·» nit. H-Joan y dlnm·ngc· tarde.

Diversións particulars Tertúlia Catalanista

i .

•n loTea dij..u», lUde Uoda.—3do |« IV reria. £a aol ' ï i «ciri- 01a«n«r v Bon Joa qol pn»* \ alo« i i . u M e t » . .Rl Tng'·nlo.. Uaurich. d. j- S&M-bi^;..rn liiii. Uurltol. M.

I«t<reiapto aLS VOT DH tntklA «V*i «unta MAnlt-n, í.

VARIETATS Cura de drópo

Derrcrainent s' ha aconsellat pera carar moltas malalties nerviosaa, Jo pM-manei-xtr en lo llit una temporada mèa ò meaoa lUrra. Lo Dr. Manqui, director del mani­comi do Santa Agna, a Pari», fou lo pri mer cn triurer profit d1 a^nost metodo, «blioguentno tan bons éxitó, que tot se-Kuit lo ra empcndrcr lo Dr. Latonr en la Poa cHnic». haventee ext«» de tal manera y travant Unta acceptació que actnulmcnt se nüliza 4 Paris, ab preferència pora cu­rar las malalt fas nervioaas.

Dihnon qne nn general, que doresoltas del procés Dreyfus devingue tan nerviós Uns al punt do créurers ponsegoit per tot

arréo, s' ha restablert completament fent Jlit durant quatro semanas. 8i 3* ha de creurer lo guneral, aqueixa cara es molt agradosa, puig K, séu metjo l i permetia fumar, rebre los seus amiohs, lUgir, crinre, meniar y bàore; resumidament, tot lo que volia y {,odia fer sense deixar lo llit. Lo general assegurà que de las vint v quatre horas del dia, n ' havia aprofitat a"l menys catorze pera dormir, y qu' en sa conseqüència so trov4 molt reconfortat. La cnra ha tingat molta aceptació entre las senyoras nor\-iosas quo aprofitan la ocasió per» pendre lo thé en companyia de las sevaa amigas, y pera lluhirbi toileftes fetas esprossament pera aqueixos casos.

No deixa de ésser interessant lo dotór-minar que las esmentadas «curacions per medi del repòs en lo llit» significan un re­torn Alàs costums dels nostres antepassats.

L a Veu de Catalunya

En los temps do Llois X I V las persona» de llinatje 's passa van molt m s temps en lo llit que nosaltres, qno tant solzament na fem us pera dormir. Allavoraa se aaobla-van las cambros y se guarní un los UlfS ab gran luxo; en aquellas s* hi esmorzava, s' hi rebia los amichs y las amigas, s' hi converssava y llegia, etc, y quant mi* llinatjudas eran las persona's, més temp» permaneixían en lo llit.

Lo roy no 's llevava may avans del di­nar, que solia ésser n la una. mes ja desàe las vuyt del matí H foyan companyia los cortesans preferits que gaudian lo oret de las ncff/M f/i/réc* y la honra de ajudarlo en la seva toiltíie.

OEBOGLÍFIOHS

ï m M . lBQUés DEL X A B O P .

: T R L L L L

1

ik^RDOCO.

Las solucións dvmd

LOOOORÍTICH NÜMÉBIOH

12345(j789 Comors 47Cb9 Nom de dona 46512 Pes 93470 En lo firmament 46672 Part de que's compont lo mon 56197 Vert

4561 Numeral 9382 Part del mon

218 Animal 975G14 Cdsticb S21456 Ofici

7914567 Ho son los rèptils 679 En las masias

L a solució demd

L O Q O G R Í F I C H C O M P R J J J ^

J.a solució demà i Solució a l geroglíftch comprimit d'

MARTELL.

I S I I A M 1 1 P I M i f f l r V E n a r a s T c o i r u r o U I % M m % M m « J P W T I W m m m m m m m • 39, Ronda de Sant Pere, 39—Barcelona

S E R V E Y S D E L A

COMPANYIA TRASATLÀNTICA DE B A R C E L O N A

LlNEA DE LAS ANTILLAS NOVA YORK Y VERACRUZ Combinació à ports americans del Atlàntich y N. y S. del Pacifich

C»d» m»» «nrtln d» Bircslon» y d» OàdlE, Tapors pn% Laa Palmaa, Puorto-RIco, Hib»ii», l'roKTe'o y Ver»om« y aasmilii »b tra·bord por» l i litorals do Pnorto-Bioo, Cob» y EntaU·CniíK.—La carg» i>*ad>uot fin» & do» di»s aFaus d« la, sortida.

lAoe» d* FlUpInai.—Ca-ia mon «arton de Barcelona vapoae para Port-Said, Adén, Coknnbo, hlujapore y Ilaolla.—La oarga l'adaiat C u k U vigília do l a sortid».

UBM da Fernando Poe.—Pada ines enrton 'le Barcelona y de OAdU vapors pera Las Palm as, ports de costa 0. de Afrioa y Kolf de Uuinea.

Servey de Tàacer.—I>o vapor «Joaqaln del Plólaro» snrt de Cidis los dillans, dl-neerss y divendres, pera Tiuger, Algeoiras y ChbraUar, retornant 4 C&dU los dl mars, d(joQs y dissaptes.

Para més ioformes en Barcelsoa, Blpoll y Oomp., PI4 da Falaoio, c a n t ó al oarror de la Marquesa.

VAPORS TRASATLANTICHS de Pinillosi Izquierdo y C.

Sortídas fixas pera las Antillas, Mejich y Estats-Units Pera Puerto-Rioo, Habana, Cienfuegos y Veracruz

Sortirà 4 primors de Jancr lo vapor:

MIGUEL M. PINILLOS Admet c4rrecs y Dassatger* pel* ports eitato y Oaaarlaa y ab traabord 4 V e r a

• n a , dosantne rnneixement directe, pera Tnxpas, Frontera, Oampeohe, Proyre-•o y Ooatsaooalooe.

La se rab en lo tinglado de la Companyia 'moll non). Consigna tari: BAmnl Boscb y Alsina. Platsa d' Antoni Lopex, 15, principal.

Aygua Minero-Medicinal Natural de l a Font —X F U B O A • T X—

20 A N Y S D' E Z I T U N I V E R S A L Superior à totas las ayguas cloruradas y magnessiadas

BROLLÀ do la mateixa deu: NO ES DE POU, com ho son molta» de saa mmüare. Única qne porga imnediatament 4 petitas dossis y wense irrita­ció. Combat maravelïosament totas las malaltias del aparato digestia.

8' emplea partioolarment pera corretgir laa malaltia» segflento: Coiwti-pació cansonera de ventre, infart't crómchs del fetie y melsa obstruccions viscerals, desordres funcionals del ventrell y budells, febres y dipòsits bl-liosos, fcores tifóidoaa, congestions cerebrals, afeccions herpéticas, febre gro^a, eecrófulas (tumors frett), obessitat (grosaria), eto.

Exigir sempre en las am- Se ven en totas las far-poliad la etiqueta groga, fsSSciiJl niacias. dipòsits d' ayjruas portant aquest escut ab lo ^feSÇ·^t^HL minerals y droguerías al en-nom de Kubinat, la firma <—a grós. v rúbrica del DR. L L O - LI^HJ Administració y oficlnaa: RAOH en le coll de las ^SK' K Corts, 288, entreasol.—Bar-mateix as. ^ « 5 ' celona.

L I Q U I D A C I Ó D' Artioleu d' Egcriptori, Dibuix,

Pintura i Objectes pera regaloe

i , PLAÇA SANTA ANA, i Par cambi de looal se liquidan fins al dia 15 del corrent Janer, els gè­

neres existents de dits articlee. G R A N R E B A I X A D E PREÜB

U L L S D E P O L L Y DURICIAS se curan desseguida usant lo

CALLICIDA ESCRIVÀ Es de oolur rl»r y transparent. Xo f parillds d'nsarlo com moltas de sas Italta-

OJOIIH: es iguooeut. Ks firil il" n»nr: «n toc» dnae >S tres vecadas I' ull de poll A dnriria ab lo piur.ellet sucat eu lo OAL·L·IOIDA cad» volta que a" usa y al o«p de 1 6 0 dlas eau l ull de poll. ' .

Estoix , ampolleia y p i n z e l l e t , G r a i s Se vm por tot Espnnya, Portnia) y Américas. A Barcelona, 4 casa del autor

Janme Escrlvi .

Jaume Escrivà, Farmàcia de la Estrella.—Fernando VII, 7, (cantonada del carrer d' Arolaa, en front lo passatja de Kados)

Curació fyfura do '.t3 ortf3mii>a«L·r»íi

tomindo oi •oredítado e··xir

P O L I B R O M U R A D O B E R T R A N Prïdstío úaico w Zïjpafij y ncetulo eoda V * ts*z pirloir5i2ícatmlaeaiiBn:tcs«U·|i|l»p·I» (nul 4t Sun Fku). M·t·pi·mo, balla d* San Vlta, nauraloias f>aJ*ftl*aa, miQra&m, palpHaclanaa da ooràzón, «éMfttM, «amblaraa, ag;tacl6n

t ^ M v n · a i a i I c n t o · , oenvolalonea, IvMommioa, y é ^ l ^ · O mamaria, asma y.cícRUsac^Kkutaaervious.

Kd toioafa* àc u cuacioa por uuguo fus ta d cul

^CABIUCU BERTRAN; Plaza SarfUSOM. Z-SARCOOSA

jFORA PEL MOIX!! I.on F 0 L V 0 3 OOBBCETIOH» D E FRAHOK tr·hn·n en poehe m%iate lo pel de

Sasl ievol part del ros, mats «sa srrels y no toros à «Turtír. No irr i ta 'l oótiR. Aon^st epllatori es ut i l i se ím & Inn Bdnyoran qne tingan pel moixi Cvello) À 1* cara y bra»*

•oe, porqne ab «U poden deetraitlo. Ün potí 3*50 peseetas. 8" envia certificat per corren, ui per endorani «e reben 8,60

pesetsa ea ICbransa de Gixo m&tno ó en sellos de corren.

FARMÀCIA B O R R E L L Comte del Assalt (carrer Nou), núm. 52, B A R C E L O N A

Se deaitja un local A B FOB8A B E VABOB

eap4· £00 metres enadrats, baixos y pisos Per «scrit, A. S. 119. Rambla del Centre, 07

C«ntre d' anuncis.

VI AMARGÓS Tónloh nutritiu de Peptona, Quina Orla , Coca del P e r ú

y V i de M à l a g a Ee lo millor del» Wnicbs y I'4nlrb reconstltuyent uatorail y coroif «rt. De gnet

enmament' iftarudable y tolerat per loe rentreUs méa seualrles, proj^orciunant ale •noba gAatriobs los materials necessaris pera fer nna bona d%e»tio. l i » i'-a l a gana, act iva la nutr i c ió y í» recobrar laa for^ae.

Lo VZ AMABÒOB es lo vi dels convalescents, de las pet sona»deMUtadaa, dels aoémlebs, y ou general, de tots aquells indlviduos que, agota41a· laa tforsas dlgesti-vus, neccBBitan, no obstant, fer us d'nn plan altament nutritiu y restaarado*.

N E R V I S Pera onror laEpUepeUImal de Bant Pan\ Coraa'.ball d« Bast VBo\ HliMriph,

Insomni, Hlsranya, Palpltaolilos Jel cor, Pèrdua de la mcfknoria, Vértlcb», Deliris, Convulsions y demés malaltias nervlosas, t4 fama universal lo

E L I X I R P O L I B R O M U R A T

A M A R G Ó S Ho atastlanan l»e brillant» dlotamen» ab qne no» han honrat lo» més l l c M M

inelje» d' Espanya y Amérioa. Demininteo prospectes.

O R A N FARMÀCIA AMAROOS Plassa de Santa Agna, número 9 . — Barcelona

I

Teoria y pràctica dels adobs per en J O A Q U I M A G U I L E R A

LLIBBK ISTERESSAMT Y NECESSA1U P t K TOTS LOS AGEICUtToi,

•n tota* las llibrorlaa y en la A a-·ió d aquwt iliari. • I

RAMBLA DE LAS FLORS, NUMERO 26, BARCELONA

Champagne Sardà DE REUS

Medalla d* or en varias Exposicions W L a fabricació del Champagne & Espanya fon introdnhida f» més do GO anys per la Casa ! rancisco Gil do Kena, y son sucoe. •• -r D. R. Sardà Monteeny ha arribat & nn perfeccionament tal en sa elaboració, qne lo CHAMPAGNE SAfiDA es soU rablo & la) grana marços franceeas. Probeulo y os convencereu.—Bemaneulo per tot arreu Tres classes: extra, superior y corrent.

E n la classe extra n hi ha de dols y sech.

Taller de Joyer ía D E B . C A L L I S

Portaferrissa, número 25. — Plassa Cn curulla Compra d' or, plata y joyas de pedreria flna. oompra y randa de platino, «ompil

do papeletas d' emp«nyi> dels Montes y Haoarsals.

LA ESPANYOLA • ^ • • • B R U C H , I 0 8 ~ * * * *

GRAN FÀBRICA DE COTILLASl 600 C O T I L L A S D E PRODUCCIÓ D I À R I A

EXPEDICIÓ À PHOVINCIAS Y A UtTBAMAH SECCIÓ ESPECIAL PEBA LA VENDA AL DKTillI

I.as senyoras qne TUItin aiinet cstabliïnent trobartn ngermanadas, la SCOLÍB»! ab la solides v la sleganoia. I

EtfHrlaUia/ df la fasa.—CotiUas de tela abrotxada ab un CO per 100 deeooooDUl subre totas las demés casas d' Espanya.

Ab on petit aris, anirà nna oneiala i pendre la mida 4 domicili.

C L Í N I C A - M A N A U T D I S P E N S A R I P U B L I C H

Comte del Assalt, número 43, primer Malaltias do la matris, de la bufeta, dels ovaris, trompas y demés entns

yas de la dona. Onraoló de las malaltias qne dopondeixen del ombrés, del part y dol iobftl

part. Tumor», llagat, fUtulat, erupcimu, catarros, hemorràgia», aUeraciom I

suaj. írosíorrs fimi-imaU, eU., eír. CONSULTA PUBLICA especial pera las malaltias do la dona: de 11 iU-IXJNLSULTA (• l í íERAL·, pera tot» classe da malaltias cT homes y nií*!

de 8 & 4. ' HÀBITAOIOKB P B £ A OPEKADAB FE2JEXOnBTAB

Personal feoaltatln. Servey permanent.—Asèpsia, comoditat, llam dfc tnca, etc.—Oonaulcas por escrit: Comte del Asalt, niim. 48, pia primer.

L L I B R E R I A DE FRAMCISCO PUIG Plassa Nova, 5, Barcelona

Plaao do Barcelona y pobles atfregate g pHW'J" Flauo d» Bareyk)»» y poblos agregats íedicii rednhldal ! ! '. . tr» • TlmM à · O · U b a j * . w per lo tinent coronel de E M., don Hamón

« i ^ S í i i ^ ' f ^ ^ ^ ^ ^ ^ ' ^ · ^ · ' B a i j i e r a s ; ', S'W • g a i n a ^ d, Barcelona. edlcw/sl .VKac·· .

«iilaX>U»artd«Mootewa!ríediclódebntia<ai . . W •

Una afiliada del poble

HOVELA BCBA DE P. W . SASSODIMSCKI

mitja liora. la cabanya s'illnminà de eoli-te. Parmenii 'a despertà del tot y vegó & U seva nora ja llevada, en mitj de la cam­bra, badallant y gratantito la osfinena. Ai­xecà luego nnu toya al nvre y mirà ab es-tranyosa v espant cap H P ostiifa.

—iQuó hi ha'/ èQuó passa? demanà 1 vell aizecanUe ab pena del llit.

—jOh! [sogre! iahout es la pelegrina? di­gne oxtranyada y mitj adormida.

—Crech òne den estar dormint—respon-ené lo vell.—iQuina altre cosa vols qna íagi?

; —Ja no hi es demunt de 1' estaía—cridà la nora ab estranyesa, y ab cert temor su­persticiós.

—Miraho be—ordenà Parmenii. L a nora se fregA Ms ulls, va moure la

tev» j erque cromes millor, s' acostà à l'cs-tnla y escoríollà tots los recons.

— No, no.üvi, no hi es -cr idà ab erexent terror, obrint enormement los sens nlls mitj adormits.—Do veritat, no hi es.

—Por RiXó no haa de cridar d atjuess modo—observà lo sogra. — e s t à tremo­lant? iQue tens por? Provablement haurà sortit al pati; ves à mirarho

L a jove va fer lo qne li mana van y torna desseguida.

—Tampoch hi es al pati; vos jnro qno no hi es. Hi mirat ab molt cnydado y no hi he vist à ningú.

Una esgarriíantsa corrogué per tot k) sem cos.

—iQne la santa eren nos protegeixi!— murmurà Parmenii ab inquietut.—iAhont haurà anat la infelís ab aquesta tempesta?

Apenas digué aquestos paraulas, se sen­tí la ven de la criatura qne jey» sobre la estufa.

—Ja t' ho deya—exclamà Parmenn com­pletament tranquilitzat.—Mentres estigui aquí la criatura, la seva mare no pot ésser lluny.

8' aixecà del llit, fells per haver trorat un argument qne li semblà indiscutible. Lo bon Parmentt tenia nna conciencia MBr zill» y tranquils; mes la nora no's quedà onvènssnda de cap manera. .

— L a criatura be es aqni. pero per aisd

n'- subemahont anat U marí-. ^Si 1' hagués abandonada?

—;Deu mcu l -ba lbo t e j à '1 vell.—^Que Deu onsgnart de 3«*nblant aventura!... Es impossible que 'ns digni que no hagi tin-jrut eap desgraciat EH aeciseari averigua Yho.:

Parmcnü dospef tà los «ena dos fills, y poca estona dcsíf.-'·s tota la casa eataba aler t i .

Tot scjnit se ct 'mensaren las averigua-cións. Lo pati, lo corral y 'Is estables fo­ren cuidadosamei it escorcollat-*, no caven-thi després cap di '.pte de que 1' estranjera havia fugit. Lo ct .rrer del poble estava so­litari; no s' hi pof :né tampoch trovar nin­gú més enlià, ease nt impossible reconèixer on lloch cap tT<epil jada per motiu d'estar lo tv.T •no completian ent amarat.

Comensava «L fer se jorn ou lo llunyà ho­ritzó, més lo cel ; seguia covert de negres nuvoladas.

Parmonii y los tiens fills permaneixe-ren indecisoa i la so» "tida del poble gnay-tant envers i» camí «qne sortia tat seguit

de las derreras ca^aa del poble pora iier-dres en lo bosch de pins.

Aqueixa carretera conduhia e Wjatka, y més enllà can à Isa ^montanyas siberia-nas», cap al pahís do las pedreras. delsexi-lats y dels malfactors, qne «m Uenguatjo popnlar s' anomenan «picapídrors».

Si la estranjera no havia m«.ntit. si real­ment havia volant anar à Wjatka, calia qne seguis aqnon camí. En cas contrari... jMés no! No 'H concebia qn' aquella onllan-^nida dona hagués eranrés exprcssamfnt lo viatje à Petriajewo pera desembrassar-

de la seva filla. Sens dnpto hàvía aga­fat lo cami de Wjatka, y puig qne no po­dia osser Kayro lluny res n' era més fàcil qne consegnirla.

Tot lo més podia haver caminat tres ó quatre tuersf pnitr las donas de ciutat no son gayre caminadoros; ademés nonella, semblava tan fatitrada, tant aixafada à la nit avans! A cavall ora també molt. fàcil consegnirla; mes si la desconeenda havia fugit atrratsient. sens dnrte s' amaearia. Lo vell y > Kcne filis sabfan mnlt bé nn" era impossible seornir à ningú dintre dels boycss de P^riafe^-o. qne tenen nna ex­tensió de més de sent cinquanta werst. En

^ no s' hi trova. rai, clap. ni nn» sol» ^ r J £ r " a l'·Wtada. ni sisqnera una c * * ^

y td tan soliament tres ó q ^ ' J ^asT .eranodereci l l irs·hi lo ^ ' I J .•1*>, He tempeeuts granH nevad6SÓ«OT a*l«llonK. . . J

:r*m fora no««ibl» travar nn f" ''". "emblant lloch tant ^««tech? Al més petita ramor sonnlt/iHa 's decan*»" la c a m i W a v 's ve.nr* Ulnre de t*tft > onoió: lo bosch V aenlHrà en W ^ ' " ^ I . — — — — « « e a i aPV> • I • I I C* . i • TioUblP. y eeria bojeria volgncr brirla alH

Parmonii, desprès de rumiar nn» ' j · estona ah la mirada fixa vers I" f "nl £ qna! tenia qn'haverse allnnvatls f"'".,. ra. fou nn pesto qnVsr·resaava dpc"'''nlTa dímmacomni v o l g n é s dir: «Nohihl,,jJ qne fer; rpaisTiemnos. . T acompanT»«u | sens fill, s'n tom^ car> A j

« U B n t enfraren à la cabanva, pron dol foch à la noveta abandoBsdf• t^f«p».í*rn''iïant s'nivf a 3efif Ptlos y Is rMlíntrots, quedantse nna J PloP uaugarnsnt. Annwhka. la nora de ParmMii' fl" J tava alletant lo seu fillet, donà n>&81 I la pnhre criatnra.