tf r r f 5. f\ < *^ ^

S- *

w "

eL"

8 f¿

O-a

An

.05

?•! 1"

def

initi

ves

i le

s re

alitz

acio

ns t

ecnp

l« §

»mia

»?,

»

3 w

ff

0-

» a

us

to-

v 5

5 *

ÔP

eis

per

tan

yen

a la *

*s-1 !

11 £

&! g

t2 %

• i»»!*

ofel

i-è, —

viur

e m

il'

Í?3

ïïg

sii

Kr«

&B

3>o

Is.3

w^

'S

§ S

p8

:r|n*&

lsss

.S. &

o

m 2

. c-

5? 3

ST

S'

ap-

rO

w

Mr*

tr

1 P.

Õ

t c

j-

S Í.

3 ?

S 2

° n

o 2

.-S- a

-5

tu

3

w

—

c

fe

Tni. SR

^-V

^S

^B

UC

^.^

9'

sai

ua.

^ %

'-U p

JB

AC

, "^

vp

.w

ap

t»P

\^X«S

tfv<

^

ttf?

»H

HIi?

IH-'i

^s-§ II

§ s

s la-J

p!

=: S·'·

8¡§s-g

=o -

»

aT<

* -n

I.-

5 o

|l lïl·ir

o =

i.1

g| S

S

Q Õ

"

r-iu

rno,

se I

ff*-

J-ÏT

3 i

*¡

:and

uïap

el K

Wfr «ft

tape

A m

w^^T

T -, »

-

rV.

\

•li*»

iei\v

»"¿

wvf

t

»^^n

\%v

iv

58a

OU

BJ

3L

%«

*ou

aj u

n \\K

> *

\^

f,"

c;a

j p

'xi3

4Bu%

* S

J* JC

*"™

- « g

g^

^S

^S

-P

.

^^^

•Ss^

ft^J

g'is

sr-f

t -

fríS

Ira&

iigl«

S A

ff

« a

3 »

2-ff

5*íB

:5at

rB·f

tE&

ÜB

iï.S

^iS1

ÏB-2

BP

^í

cíff

lsru

B j

•»jsa

nbB

j;

13

B

^

-&IO

I

, QI

IB

aie

, Vçp

Bis

ají

, »

DD

B n

(*

^

T'p

ni;

BlT

«U

ll

•AVÎC

1»%^

1^-'

_sin

j ïS

îira

«UB

IJ^

anei

qui

B î

ii'e

peSa

A e

SUQU

I ej

B{•li

j ¡e

inip

¿iqi

ssod

uiap

sia

d s

i-g:

¿^B

un

satu

ciua

jsaj

tuB

uiS

S

-fi

9)0

)IS

UIJ

31

•*

w

C

O

__—

-*«*

*

JM 9

Q -l

»»*i

^ 3>Ö

S·c

Jy-·

.ÏU

Bía

in|.S

fi ^^sa

u;

( b

P \

«

«Ï

W

1BÍ!

il^lta^^P

« $

:

-uia

iqj

_, s

u5

)a,ê

êl^p

i·ó

^^S

Dfi.S

«f.

1«

uap

1!s

|P4|S

s:;

i4l|l

si!Ï|

'-U

lssI

-18"

Ali|4

?:|;-

#A

q J

2 ¿o

niio

)

fä

Sl'-o

^

58 3

ais

-«2

.0

S Q 5^^

«S

"1

03'

rí

2 H

a" 8 ï*

8 P

»«»

"£

o~

32

33

Si

s 's

ai(T

,- <J>

V

^

'ÍO-

*>•

M

5T

i-r"

i-.

^ ü

•<

3

3

rr m

DJ

"O

r P

S

KÍl

ï*- *

A^

\\\* P

Ia

« "

Í I 1

f lli

£L

V^V

y Is

o 2

s5- li

g.1 S

M"2

ft?S

„I

dJU

l U

e-e-

as'íi

fi'iF

JsSf

faíB

g^i

win

^g-

s^

9'a

_rw

g-

«T3

2 *

3>

Ta H

i

¡B-

w3.T

3 0.0

J3 e

' o

c s

\_,

o,

«• a

a

^JLS

.*^

«u

%3

^ 3

i G

. S. i

o» £

O.

5 sì

».

I n>

ñ>

S'S

ur

en

»--»

»m

ca

E" "

y &

>J?

uiJ

oau

ns90

W

<r

o- «

5

Oa.

= S

ìo

Sr

3tu

'23

u.3

iV

a;J

« C

-un "

•-l

fc

-oÄ

Äf

B s :f

g| «

;;ã<

^ § H

i a^

1 ££

ste

B-

rf

r! O

. r"«

» i

•"»»

'«o

ijxl « T

.^

ja

i»

»

S .. '

_

ej S

e|t

^^

^^

<à

^---

x\9

, iiw

jjf^

,-% l'^

%

o'g

^í

IB'r

f«30d

un

t^\

. § ||

|1

8 S

'f

5^|g

§f^I<

U'a

castell llubí

no 12Setembre-Octubre

1988

DIRECCIÓ": MiquelPerelló

EQUIP DE RKDkCCIo":

Castell-Llubí.

Carrer de Santa Mar-galida, 4.FOTOGRAFIA:

Miquel Castell.

ADMINISTRACIÓ" iPUBLICITAT:Carrer Victoria, 8IMPRÈS A:

"Apóstol y Civiliza-dor", Convent, 7Petra.

PREU: Cent Pessetes,

SA NOSTRA

AL NOSTRE PARER

Després d'un estiu d'inectivi tat a n i v e l lde revista, -ja que no dubtam que tothom ha fetmolta d feina- reprenem la ploma , i altra ve -gada aquí ens teniu amb ganes de contar les ac-ti v i t a t s que passen dins el nostre poble, vol -lem intentar que aquets papers s i g u i n un medi -de comunicació viu i que tota la gent que ten -gui coses a dir sabi qye això està al seu al —cans, ens agradaria de veres tenir la necessi-tat de fer números especials a causa de l'escésde material a publicar.

Que ñinga es trobi cohibit, pel que dirà -la gent, no tothom ha d'estar d'acord amb tothomles discrepàncies, els distints punts de vista ,les distintes maneres de viure, les opinionsde qualsevol fan que una comunitat sigui rica^culta, i ajuda a no quedar-se aparcat sense visióde futur; la tonteria més grossa de qualsevol --sempre interessa a qualcú, no hi ha cap motiu --per estar sense dir Bes; així que animau-vos i -col.1aborau.

No dubteu que nosaltres tenim les mateixesmetes i ganes d'omplir el buit cultural que cre-im que hi ha al nostre poble.

CAIXA DE BALEARSSA NOSTRA

Balears, sa nostra raó de ser.

D¿?^PM.

DIA A DIA

- 2 d'octubre: . Arriben a Llubídesprés de 10 dies de passeig perItalia els 74 llubiners queassistiren a la beatificació deJuniper Serra.

. El mateix dia perla nit alguns llubiners ben valentsiniciaren la Pujada a LLuc a peu desdel bar Can Vicari. Que sapiguemtots hi arribaren.

- 4 d'octubre: . Després de dos mesosde vacacíons Ja era ben hora detornar a obrir la biblioteca que tantcostà posar en marxa. Els al·lotstambé llegeixen en l'estiu.

- 5 d'octubre: . Els més granss'incorporaren als Instituts deBatxillerat i de FormacióProfessional, però enguany tenen unproblema greu: la manca decomunicacions regulars entre Llubí iInca per a poder arribar d'hora al'escola.

- 8 d'octubre: . La bicicleta fou laprotagonista en el II Trofeu GuillemRamis.

.v .* . /.*..*.* j·;'.<<^A^S

G E ' R M R N S T O R R E'N S X

'-Reparacions -on. generai•Planxa" \ pintura •iServÜci 'camió f ! grua '.

- 13 d'octubre: . Comencen els cursosde l'Escola d'adults al CentreParroquial amb una sessió inaugurala càrrec del rector que projectà unesdiapositives sobre el seu recentviatge per Terra Santa.

. I el dia següentels qui començaren el curs foren elsballadors de Taparers en Festa alsseus locals del Carrer del Desaigua.

- 14 d'octubre: . Una vegadaarreglades les persianes es vacomençar a fer escola els horabaixes,fins aquest dia es seguia horariintensiu de matí. Pareix mentida queencara no s'hagin acostumades lesnostres autoritats municipals aarreglar les coses quan toca, és adir, durant les vacances dels al·lots.Però a la Casa Gran tot va bé!.

5 ; jrtiif í iióiJ:H {i5»»?;¿tói;ii;

- 18 d'octubre: . Al diari "Baleares"sortí un suplement dedicat al nostrepoble amb tres reportatges sobrealgunes entitats i a nés unaentrevista al batle, ens va agradarmolt eel que deia sobre les formesSubsidiàries que es projecten i que -segons ell- "seran desarrollistas".ïosaltres ens pensàvem que això dels"Planes de Desarrollo" Ja era d'unaaltra època, que per lo vist a LLubíno és tan llunyana.

. I si el "Baleares"feu un especial LLubí, des del 28 desetembre el "Diario de Kallorca" fadiàriament -llevat dels dilluns- unaedició comarcal d'Inca, on Llubí hité una presència considerable apartir de les cròniques del seu equipde corresponsals: Biel Alomar,Antònia Coll i Maria LLompart. Com apresentació es feu un dossier on esdedicà una plana a cada poble amb unampli reportatge, el de LLubí anavareferit aals fets de Can Bordoi del'any 1870 que tan bé coneixen elslectors del CASTELL LLUBÍ.

- 21 i 22 d'octubre: . Sa gent ambmala gana fent coa a l'Ajuntamentper pagar la contribució. Queixesn'hi va haver a voler, Ja ho sabem:no és lo mateix pagar que cobrar.

- 22 d'octubre: . S'ha enderrocat unaJoia de l'arquitectura popularllubinera -portal rodó i arc apiuntato gòtic en el seu interior-: Ca MadòCarrerona -R.I.P.- a Calle PadreMiguel Pons.

- 23 d'octubre: . Segons el "Fulldominical" a LLubí tenia un total desis missioners que treballen fora del'Estat, cal assenyalar que enproporció a la seva població és undels pobles que en té més deXallorca. Sabeu qui són? Visagrairíem que ens informassiu.

- 22 i 23 d'octubre: . Cap de setmanaben estirat i cotxes i autocross alCircuit Llubí per disputar una provadel Campionat d'Espanya, però hihagué decepció perquè els pilotsmallorquins no es deixaren sentirmassa.

- 25 d'octubre: . El mercat deldimarts va estar nés animât que elsaltres dies per la presència de "LosCatalanes"

- 26 d'octubre: . Si vos interessatenir els camins de fora vila bennets posau-vos en contacte amb laMancomunitat del Pla que Ja comptaamb una màquina per aquesta feina.

- l de novembre: . Dia de Tots elsSants en què la gent no va poderlluir els nous vestits d'hivern iabrics coa era lo normal altres anysdebut al temps estiuenc que encaraha dominat al llarg de tot l'octubre.

. Á molt poquescases es menjaren els tradicionalsbunyols que es solien fer aquest dia.Les bones tradicions de cada dia méses van perdent.

- 5 de novembre: . Pareix que eltemps atnosfèric vol canviar,comença a fer un poc de fred,sobretot els vespres: son coses dela tardor.

Ah! I per acabar hem de parlarde:

- Des de fa més de dos mesos totsels carrers del poble un rera l'altreestan en l'aire. Es posen molts defils de corrent 1 hi ha moltesfaçanes que desgraciadament hanperdut la seva fisonomia i bellesapròpia de l'arquitectura popularmallorquina, una vegada atravessadesper àmplies franges de fil negreentrunyellat.

- Al llarg del mes d'octubre inovembre la parròquia esta preparantels actes per a celebrar el seu 75aniversari -les noces de diamant- 1el 125 aniversari de les monges;pareix que seran uns actes sonats.

RE s,Ti;'fiu Rfi 'Hj

Sfl T f l P R R E R f l

CarrerILÜB

T»/»?*-It ¿clefs

Els fongs i els bolets

Abans hom pensava que els éssers vius es podien classificardins Regnes Vegetal o Animal. Les diferències entres els uns i elsaltres són ben clares: les plantes són immòbils i aprofiten la llumcom a font d'energia i les substàncies minerals como a font de ma-tèria; els animals, al contrari es poden moure i mengen plantes od'altres animals per obtenir-ne energia i matèria. Aquest és un es-quema molt simplista i no té en compte molts d'altres tipus d'orga-nismes que no són ni plantes ni animals. Un d'ells són els fongs.

Els fongs semblen plantes perquè són immòbils, però tambésemblen animals perquè no poden aprofitar la llum ni les substàn-cies minerals, i s'han de nodrir de matèria orgànica. Avui hom elsconsidera un regne independent, el Regne del Fongs.

Aquests organismes sempre tenen una forma filamentosa,com si fossin una xarxa de fils molt prims, gairebé microscopies.Aquests fils, que és el cos vegetatiu del fong, els podem veure fácil-,ment damunt del pa o la fruita que han estat molts de dies en con-tacte amb l'aire. Llavors la gent diu que ha sortit "floridura". Tam-bé surten a les parets dins o damunt la roba que és humida. Alcamp-, els podem veure dins la terra com si fossin una teranyinaManca. A aquesta teranyina li deim miceli.

Alguns d'aquests fongs, sobretot els que viuen dins el sòl, enun cert moment del any produeixen uns aparells reproductors quehom anomena bolets. Alguns d'aquests bolets són bons per menjar(com els esclata-sangs o les blaves), d'altres són tòxics (com lesamanites). Tenen formes molt diferents encara que la més conegu-da és la d'un capell damunt d'un peu que sort de la terra. L'aparellreproductor, conegut com carpòfor, només sol viure uns dies, alcontrari que l'aparell vegetatiu, el miceli, que pot viure moltsd'anys i arribar a ocupar molts de metres de superfície. Un sol mi-celi pot produir cada any molts de bolets i per això podem trobar"agres" (rotlles) d'esclata-sangs. Tots pertanyen al mateix fongque viu a sota terra.

El miceli és fràgil i per això hem de procurar, quan anem a cer-car bolets, no girar ni remoure mai la terra que tenen a la vora, per-què si destruïm el miceli destruïm també el fong per als anys vi-nents.

Els fongs viuen a moltes bandes diferents: dins la terra, a l'ai-gua, damunt o dins altres éssers vius, sobre excrements, etc. Elseu aliment, com hem dit abans, és la matèria orgànica, ja siguiviva, i llavors són fongs paràsits o simbiòtics, o morta, i llavors sónorganismes descomponedors.

La importància ecològica dels fongs és enorme. Els fongs des-componedors, juntament amb els bacteris, s'encarreguen de reci-clar la matèria orgànica morta i transformar-la en matèria mineralaprofitable per a les plantes. Si no fos per ells, els fems, les fullescaigudes dels abres, els excrements o els cadàvers, mai no es des-^ompondrien i quedarien acaramullats per a sempre.

•! Els fongs paràsits són els causants d'un gran nombre de malal-ties tant de les plantes com dels animals i dels homes. Però també hiha fongs que són molt útils per a l'home, com ara els llevats del pa;o la cervesa, o els fongs productors d'antibiòtics.

Les parts d'un bolet

El bolet es un aparell reproductor i com a tal té una part que ésfèrtil, que produeix espores. També té una part estèril que és l'en-carregada d'enlairar la part fèrtil.

El bolets que coneixem millor estan formats per un peu i un ca-pell. El capell pot tenir formes i colors molt diferents. A la sevapart inferior, mirant cap a terra, podrem veure com uns tenen cos-telles o làmines (com l'esclata-sang, Lactarius); altres, una menade tubs molt fins i mes o menys atapeïts (com els pixacans. Bole-tus).

També en trobarem que hi tenen unes agulles molt fines i frà-gils (com el peu de cabrit, Hidnum). Totes aquestes estructures sónla part fèrtil del bolet, l aque produeix espores. La resta del bolet ésla part estèril.

A la part inferior del peu d'alguns bolets es pot trobar unamena de mitja bossa que hom anomena beina o volva (com a lesamanites). Pujant més amunt,pot haver-hi un anell que enrevoltatot el peu (com al xampinyó).

El color de les espores, la presència de làmines o tubs, la formageneral del bolet, la seva mida, la presència o no de volva o anell,etc., es allò que ens diu amb seguretat quina casta de bolet tenim ales mans. Només val la pena menjar els bolets que reconeguemmolt bé. Els altres.és millor deixar-los al boscs.

Làmines

Els noms dels bolets més coneguts a Mallorca

A Mallorca, hi ha moltes castes diferents de bolets. Molt sónbons, d'altres no. La gent del camp els ha posat nom però moltesvegades el mateix bolet té diferents noms a un poble i a un altre.Ara bé, cada espècie de bolet només te un nom científic. A conti-nuació vos oferim una llista dels principals bolets de l'illa amb elseu nom científic i el seus equivalents mallorquins, menorquins i ei-vissencs:

Omphalotus olearius Gírgola d'oliveraCama-seca borda (Men.)

Lactarius torminosus Esclata-sang de llet pelutPeloses(Eiv.)

Boletus satanás Bolet del dimoniAmanita vaginata Blava, cogoma, goloma,

campanillaArmillarea melica Gírgola d'alzinaHygrophorusrussala Vermella (Men.)Lactaríus sanguifluus Esclata-sang

Pebràs(Eiv.)

Pholiota aegerita Gírgola de pollPleurotus eryngii Gírgola de card

Gírgola de canya ferlera (Men. )Pleurotus ostreatus Gírgola, gírgola de pi.

Gírgola de carbonerPsalliota campestris Bolet (Men.)Russula delica Cogoma, fort, fortes.

campanules, esclata-sang d'alzinaRussula gríseaRussula cianoxantha . . . . . . . . Mares, blaves, blaves veres.

gírgola d'alzinaMares de pebràs ( Eiv. )

Tricoloma terreum Gírgola d'estepa, frarets,grisets,palometes,Lledolís(Men.)Esteperol(Eiv.)

Pixacà groc, groguesFebrades (Men.)Picornell, cama secacama seca (Men.)Picornell, picornell blanc,peu de cabrit, picornell pelutPicarronell (Men.)Llengua boina (Eiv. )Peu de rata grocPeu de rata gris, manetesPeu de cabrit, peu de Crist (Men.)

Helvetia crispa Orelles de llebre blanquesHelvetia lacunosa Orelles de llebre negres

Orella de rata (Men.)

Suillus grami latusSuillus bellini

Cantarellus ei narius

11 \ di luïu repandum

Clavaria aurea

Clavaria cinerea

(foprtévctíéJtf Tr/'pf/c '.Vl·l&trtJ* belrts" 0rA*t*Í+t*l·w ¡'Atontj/iMjtJ* W/»*.})-_*.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

MOVIMENT DEMOGRÀFIC FINS 31-X-1988

MATRIMONIS

- Domingo Fernández Moreno ambMaria Guardiola Cornas , el 23 demaig a 1$ Parròquia,

- Francesc Crespi Batle amb JoanaPerelló Perelló, el 4 de juny a laParròquia,

Andreu Tugores Sócias ambMaria de Grècia Carbonell Buades, el3 de setembre al jutjat municipal,

- Gabriel Cladera i Barceló ambMargalida Llompart i Oliver, el 24 desetembre a la Parròquia,

- Sebastià Llabrés i Oliver ambAntònia Rosselló Capó, el S d'octubrea la Parròquia,

Volem ressenyar que quasi hatranscorregut. un any sencer,concretament onze mesos, entre eldarrer matrimoni enregistrat i elque encapçala aquesta relació,

NAIXEMENTS

- Jeronima Bauzà Adrover, filla deJoan i Isabel, El 9 de març,

- Maria Isabel Alomar Bennassar,filla de Joan i Catalina, El 12 dem arç,

- Francesca Guardiola Mulet, fillad'Andreu i Magdalena. El 5 d'abril,

- Francesca Guardiola Perelló,filla de Llorenç i Maria, El 13d'abril.

- Rafel Alomar C ladera, fill deRafel i Catalina. El 21 d'abril,

Isabel Maria Sócias Comas,filla de Gabriel i Maria, El 27d'abril,

Dom ingo Josep FernándezGuardiola, fill de Domingo i Maria,L'I de setembre,

- Esperança Mateu Capó, filla deJoan i Apo Iònia Antònia, El 17 desetembre.

- Llorenç Arnengual Torrens, fillde Martí i Maria, El 21 de setembre,

DEFUNCIONS

- Guillem Alomar LLompart, de €4anys. El 29 de febrer,

- Antoni Perelló Perelló de CanJordi, de 71 anys, El S de març,

- Antònia Coll Castell, de 37anys, El 12 de març ,

- Mateu Coll Calvo, de 68 anys,El 17 de març,

Miquel Quetglas Ramis, de 88anys, El 25 d'abril.

Catalina Perelló Martorell, de73 anys, El 2 de maig,

- Antònia Martorell Capellà, de 81anys, El 27 de maig,

Jaume Perelló LLOmpart, de 83anys, El 15 de juny,

- Rafel Gelabert Rigo, de Sa CasaRot ja, de 79 anys, El 23 de juny,

- Maria Salvà Gelabert, de 77•anys. El 16 de juliol,

- Esperança Florit Alomar, de 79anys. El 9 d'agost.

- Miquel Ramon Bennassar, de 80anys, El 20 de setembre.

- Rafel Ramis PLanas, des Serrai,de 72 anys, El 24 de setembre,

- Framncesca Planas Serra, de 83anys, El 5 d'octubre.

- Magdalena Font Gelabert,Jordiona, de 85 anys, El 13d'octubre.

B H R R | Q»A. JL,

v •• ••!8îÎB£aB&S5îi>»»>î>ï4Brw»»»»

( C/. flrHiduc Lluis Saluador, 24)el. 75-50-49 PflLMfl

'wmm

AUTOCARS :P.;ÇARBQNEL·L:UNIA Talma-Esporles- ; ?; ; ; ; ;: : : : : Banyenogferr-Estaiierres:

m$m*<8íí«y¡s

ï

Ara fa¿iniuérfa 4»y*

ß/e/ Ahto3rLLUBI ARA FA 50 ANYS (III)

Segon Trimestre del 1938

Llubí com la resta d" Estatcontinuava embarcat en el conflictebel .lie que enfrontava a republicansi nacionals, és a dir, la GuerraCivil, Això continuava estant benpresent dins les resolucions iacords que prenia la ComissióGestora, een aqquest sentit endestacam alguns;

- Contribuir amb 100 pts, "paraeregi r en el muelle de Pa Ini a unmonumento que sea ofrenda perenne deadmiración al buque "CruceroBaleares" y a. los marinos que con élsirvieron a España y por ella seimmolaran".

Contribuir amb 50 pts, almonument "aal patricio Excmo, Sr, D,José Calvo Sotelo",

- Pagar 50 pts, al fotògraf PereMascaró "por 15 fotografias de loscarteles de propagandaaanticoiïiunista colocadas en lospuntos céntricos de esta localidad",

- Pero 1" acord més curiós enaquest sentit i que demostra el granentusiasme existent, cap a la causafeixista és. el que fa referència a laconstrucció cT un monument al Sagrat

Plaça Generalísimo Franco, 6Tel. 522048 (LLUBI)

***-* aœ

Ï

Cor i als "Caídos" i que pel seuinterés he cregut interessanttranscriure'l íntegrament. Diu així;"erigir en sitio visible y adecuadoun monumento al Sagrado Corazón deJesús y a los Caídos en esta guerrade civilización y de cruzada divina,cuya base haga memoria a los caídosdcon determinación de los quepertenecieron s. esta localidad ysobre dicha base, sobre esos héroesque derramaron generosamente susangre y dieron su vida en defensade la Espafla católica que se coloqueuna esbelta figura del deíficoCorazón y se le aclame Rey delPueblo de Llubí y su término, Tambiénpropongo se estudie el lugar de suemplazamiento, que se encargue altécnico la formación del proyecto afin de que se coloque la li piedra eldia, próximo ya, en que se celebrarála victoria definitiva de la EspañaNacional", Només recordar que elfinal de la guerra no era tan propercom es pensava, encara va haver detranscórrer un any més de conflictefins al final definitiu 1" abril del1939.

TRANSFORMACIONS URBANES

Continuen les tasquesadministratives per a completar laurbanització dels carrers E (CalvoSotelo encara avui), F (MaestroVidal) i A (Doctor Fleming); així esdecreta una expropiació forçosa d'unacasa del carrer San Fel io i a méss'arriba a un acord per a. la cessiód'una finca des Clot den Fiol pagant2,000 pis.

Aqui cal destacar que en aquetsmoments l'Ajuntament ja haviaadquirit uns solars en aquesta zonaper a construir-hi les escoles, peròencara va haver de ploure molt. finsque s'iniciassin les obres de lesnoves escoles que són les queconeixem avui en dia i que tants deproblemes infraestructura Is han duiti encara duen.

Un altre projecte urbanístic ques'està discutint és l'obertura d'unaplaça a la zona coneguda coni a "losaljibes de Son Ramis" i que ésl'actual Plaza de España. Aquí elproblema fonent en tal era .la amncad'acord entre un veí que tenia unsolar a la zona i l'Ajuntament al'hora de posar preu als ditsterrenys que suposaven un total de547 metres quadrats.

ORDRE PUBLIC

Els gestors recorden molt sovintque és necessari un estrictecompliment dels bàndols que fanreferència a la necessitat de què elscans duguin morral i al correcte

"aparcament" dels carros dins la viapública,

Com que ja s'entrava dins l'estiudel 1938 a finals del mes de juny esproposa que les sessions del'Ajuntament es continuassincelebrant quinzenalment però enllocde a les 20 hores ho faran a les 21hores,

Finalment una nota curiosa,Després de llegir les actesmunicipals d'aquest période he pogutdeduir que un viatge a Ciutat enaquesta època costava 12 pts,; almanco aquesta era la quantitat quees donava al balle o funcionariscada vegada que es desplaçaven a lacapital.

H75 Anys

a Balears

¿f-"laCaixa

CAIXA Dt PENSIONS

C/. Capitán Castell, 27/Uf on. 52-21-56

LLUBÍ (Mallorca)

OfldM«Obitpo Uomport, 40 -1*

«Mota» Mrf-v.ll)

Td. 504390 INCA

Son Fello, 66Ttl. 522248

LLUBÍ

Tíquet "Perelïó fUornarAGENTE DE SEGUROS COLEGIADO N.« 49971

EL NOSTRE FGE

&%? Il 'Kos&elloEl noa del nostre personatje és

Joan Rosselló 1 Vaquer, és el nourector de Llubí. Va néixer a Felanitxdia 30 de Juny de 1936. Qvan eraal.lot diu que Jugava a cunlons, abolles i a baldufes. Taabé diu queJugaven a toros, un al.lot feia debou i li posaven a damunt una fullade figuera de noro per aflcar-hi'ses banderilles i s'espasa". De totaixò Ja en fa molt de temps...

Diu que de Llubí no en sabia quasires. Hi havia estat potser mitjadotzena de vegades. D'al.lot hi vavenir quan lo d'Acció Catòlica, ferenuna processó i tot això, se'n recordaque "s'escolà" cantava molt fort...,també hi va venir per un altremotiu, aquest trist, quan va morir elcapellà don Andreu. També diu quese'n recorda d'aquella cançó que diu"A Llubí per tocar l'orgue,...' Tambéaixí nateix se'n era assabentat de lo'd'es truiet amb so metge, etc..."

Bono, no és que Llubí sigui moltimportant però amb el temps arribaràa coneixer-lo bé.

Comencem idò sense aés preàmbuls.

Per què vos féreu capellà?

!ío ho sé. Vull dir que no vapassar res de sobrenatural ni capmiracle perquè n'hi fes. Quan vaigacabar el batxillerat vaig dir alvicari de Felanitx que volia éssercapellà. Encara no ho havia dit a canostra. Ell me va dir que ho pensas.He vaig acabar de decidir a unscursets a Can Tàpera. LLavors hovaig dir a ca nostra i hocomprengueren.

J sí no vos haguesseu fet capellàque vos hagués agradat ésser?

Crec que mestre d'escola, oapotecari, però sobretot mestred'escola, encara que ara ho pens i noés que m'agradi molt això de ferescola.

Vos que heu estat aprop en elprocés de beatificació del PareSerra, què'n pensau d'això?

Crec que el Pare Serra ha estat unpersonatge "segrestat", bé, vull dirque nolta de gent estrangera li hafet més cas que noltros, potser queper motius diversos, be voltros Jaconeixeu com són els nord-americans.Jo no sé com era com a persona. líocrec que fos un explotador, hem depensar amb les circumstànciesd'aquells temps. Jo crec que va ésserun defensor dels indis. A més a mésva tenir problemes amb lesautoritats i amb això Ja se divenmoltes de coses. D'altra banda al seupoble natiu, Petra, se'l estima molt

10

iÇuè pensa sobre Ja religiositat de

la gent, actualment?

Hen de distingir entre ésserreligiós 1 ésser cristià, que és elque crec que ens Interessa. HI hamolta de gent religiosa però, sóncristians?...Particularment, els quivenen a l'església són religiosos,però, són realment cristians...? Moltade gent s'acosta a l'església nomésper rebre sagraments. I l'Església noés "sacramentaritzadora" sinó que és"evangelitzadora" que és distint. Iels conflictes que de vegades tenimamb la gent venen per aquestmotiu...-Què podran combregar juntsels dos germanets, senyor rector?,Què podrem fer fotos el temps de lacomunió?... etc. Aquestes sónsituacions molt tristes.

Què pensa del avortament, elsanticonceptius í les drogues?

Quant a l'avortament n'estic encontra. Respecte dels anticonceptius,tenint en compte el magisteri del'Esgésia, en darrer terme són elsesposos que han de decidir quinmètode volen utilitzar. De tota

manera aquest problema no es potenfocar des d'una postura egoista dela parella. El matrimoni ha estat fetper la vida. I de les droguesnaturalment n'estic en contra. Crecque s'hi ha de lluitar mitjançant lamentalització. A més els qui sempreen són més perjudicats són els méspobres. Conec el projecte "Homo"perquè l'Església hi pren part. Crecque és una Idea molt vàlida, a més amés fan un seguiment a nivellfamiliar i es preocupen de laposterior relnsercló del malalt.

Què ba vist l'última pel·lícula d'enScorsese, "La ú 1 tina tentación deCristo"?

Io, no l'he vista. Però si venguésbé hi aniria a veure-la. De totamanera no son molt afectat alcinema. Segons n'han dit no hi hatant per tant. En el fons, si llegiml'Evangeli Jesucrist va haver devèncer distintes temptacions, i se'nva sortir.

Quines són les vostres afeccions?

Caminar m'agrada molt. Ara fa unsdeu o onze anys un grup de capellansvàrem fundar "Vidalba" que és ungrup d'excursionisme que cada quinzedies sortln per la montanya. Aras'hi han afegit altres persones iestà obert a tots els qui hi vulguinparticipar.També m'agrada la música, la

clàssica i també la Hova Cançó(Raimon, Maria del Mar Bonet, MarinaRoseli,...) I la música de Mallorca,del nostre folklore. I també m'agradael flamenc.

J O f l M f ì L O M f i R

il

fl«po»»ac i ona : en : general

Uenta de Hobylette«, 03

tfci&i ', ': \ Puch -M: b i Ci ¿I et «say""""""""" """"""""«""""««E

Carrer Hör i a PereI I ó ) S/HTe 1.522288 LLUBÍ

Quin és el licor que vos agradamés?

L'aiguardent, o sigui la cassalla.

I quin és el menjar mallorquí méspredilecte?

Som "porc de bona casta", vull dirque m'agrada tot. K'agraden unesbones sopes, i a una porcella rostidano diré que no. També m'agrada unarrosset de peix, "es trempo" i "sacoca amb verdura". També m'agradenles llepolíes, "es pa moixó" (gató) escom a mel.

Digan un personatge històric.

En Joan XIII.

Un religiós actual.

La mare Teresa de Calcuta.

Un polític actual.

Uhhh! No en dic cap.

Quia és el passatge de La Bibliaque vos agrada més?

Les Benaventurances perquè hodiven tot.

No creu que l'Església té massadoblers?

Jo crec que l'Església pateix lesconseqüències de molts de segles.Crec que a nivell extern l'Esglésiahauria d'ésser més senzilla.

Què opina de la placa que hi ha ala façana de l'església?

I què he d'opinar?... Les guerressempre les perden els mateixos, elsinnocents. Aquesta placa no hauriad'estar a cap església si recorda lavictorià d'uns a damunt els altres.L'Església no és per recordarguerres, sinó per posar pau a totsels bàndols.

Ha sentit parlar del capellàJeroni?

Parlem de projectes. Què téprojectat per la parròquia de Llubí?

El meu ideal és formar unacomunitat cristiana. K'agradaria quel'església no fos un lloc on noméses reparteixen els sagraments. Lagent hauria d'ésser conscient de loque demana. Concretament voldriaseguir la catequesis però això tambédepèn dels pares. També m'agradariaque hi hagés un grup d'acció socialper ajudar als més necessitats.K'agradaria seguir el projecte de donJaume, el meu antecessor, de crear unconsell parroquial de pastoral peròtot això necessita temps.

Com organitzarà el 75è aniversaride la nostra parròquia?

Vendrà el Bisbe per celebrar unmissa, perd no per donar pompositatsinó perquè ell és un punt d'unió iper encoretjar la nostre fe. Editarenun fuïlet Informatiu amb noteshistòriques i articles sobre elnostre present. També hi haprevistes unes conferències sobretemes diversos relacionats amb laparròquia. Participarán el Coro, elgrup de ball "Taperers en Festa", elclub d'esplai... Tan bé hi ha en narxaun concurs de redacció sobre aquestaniversari.

Ha llegit la revista que feia aLlubí?

He llegit els darrers dos números.Crec que s'ha de potenciar tot lo quesurt del poble.

Acabada l'entrevista mos treu unabotella de licor. És suc de codony,fet seu, té un gust deliciós i ensdóna la recepte. Quan hi hagicodonys en farem. Mos diu que tambéen sap fer d'altres gusts. Alcampanar toquen hores, són les onzede la nit 1 qualqun encara no hasopat. Mos acoaladaa. Bona nit ifins una altra.

Només el conec per un article a undiari. n

Co l·l* t>o**c*oEL DIA DE TOTS SAUS

Avui he arribat fins alcémenter!. Hl cenenterl era lluentd'estranys 1 »ninetes.

Tanmateix els morts una volta al'any tenen la seva festa. Tanmateixels vius fan cas als morts, llustrantles baules de les tombes i posant-hipalmes i corones. Forma i maneraanual i ritual d'espolsar amb florsuna nica la conciencia.

Els cementeris, per a TotsSants, fan goig; fins i tot més d'unes serveix del passadissos, enmig detombes llambrejants, per lluir el seumillor vestit.

Però tant se val. Malgrat lapompa de la mort al dia de la sevafesta, tothom defuig del recer de laseva ombra.

Avui, al cementeri, totcontemplant el mostruari florit illuminós de sepulcres que pregonenantigues 1 finiquitades condicionssocials, he comprès que la mort nofa excepcions amb la gent.

La parca de la falç no en sapres de relevancies socials, però elspobres mortals sí que en saben.Molts fins i tot després de mortsvolen mantenir la seva casta ambtombes més brodades i baules méslluentes.

Però és ben segur que la mortnomés té una rasadora i que, perdavall els nou pams de terra quecobreixen les despulles, tots elsmorts són iguals.

Bl cap d'avall, la Mort ésl'única veritable instituciócertament omnímoda i paritàriad'aquest món arter i ple defal·làcies. Les dispenses, exencions,privilegis, butles i prebendes nofiguren al codi de la mort. Això potésser un conhort pels desheretatsdel món. Això pot ésser un mal guanypels qui de la acumulació de bensmaterials en fan credo.

En qualsevol cas, dins poc dies,les flors serán musties. El ventespargirà pels recons del cementeriles restes de la festa dels morts.Tot serà com abans; silenci, algúnpom de lliris als peus d'una o duessepultures i els morts es quedaransols, com sempre, fins el dia de TotsSants de l'any que ve.

J.S.

JQSEPTUGORES FLORIT

Taller tfe ferreteria Ifuster!« metálica

Portes basculans ipracticables

Correr Cruz. IM (LLUBÍ)Tei . 520162 (S I HEU)

Plaça Generalísimo Franco, 6Tel. 522048 (LLUBÍ).AAJl

Donam lamà als

ajuntaments,

construïmMallorcaplegats.

El Consell Insular de Mallorca du a terme en col·labo-ració amb els municipis petits de l'illa, un ambiciós programade realitzacions que és el resultat d'una estreta cooperacióen matèria tècnica, jurídica i econòmica i en una àmplia pla-taforma d'accions en els camps més importants de l'activitatciutadana diària.

El Consell Insular de Mallorca ofereix als diversos mu-nicipis una ajuda inestimable en matèria d'assistència socialals ciutadans, de foment de la cultura popular, de dotacionsd'infrastructura esportiva als pobles, de potenciació de lesactivitats econòmiques i socials, de creació de llocs de feina,de construcció de carreteres, de protecció del medi ambienti de tot quant s'ha de menester perquè els petits municipisde la nostra illa puguin disposar d'unes dotacions d'infrastruc-tura adequades a les seves necessitats.

Per nosaltres,els més petits són els

més grans.

CONSELL IMSULAR DE MALLORCA

FEDBRIC CHOPH I GEORGE SAID CEIT-CHQUAITA AITS DESPRÉS.

Fa ara cent-cinquanta anys del'arribada a Mallorca d'una Il·lustreparella. Eren l'escriptora francesaAurore Dupin més coneguda amb elnom de "George Sand" i el gran musicpolonès Federic Chopin.

En realitat foren quatre lespersones que desde Barcelonaarribaren a bord del vaixell "ElMallorquín" o també "El Pages" ja queGeorge Sand venia amb els seus fillsMaurice i Solange.

Federic Chopin 1 George Sandformaven una parella singular. Elmúsic, malalt de tisis, venia deParís perquè els seus amics,preocupats per la seva salut, lihavien recomanat el clima i l'airepur de Mallorca. George Sand, la sevacompanya sentimental, el va seguir.Tots dos tenien una sensibilitat foramida, s'havien conegut a París durantels anys del fervor romàntic ipotser la seva sensibilitat els vaunir.

El vaixell atracà al moll dePalma dia vuit de novembre de 1838.G.Sand tenia trenta-quatre anys iF.Chopin vint-i-vuit. Els primersdies hagueren d'agombolar-se a unafonda de Palma, aprop de l'Hort delEei. Ben aviat l'escriptora trobàmotius per desfermar el seu furorrevolucionari. Les ruïnes del conventde Sant Domingo, devastat durant larevolució de 1835 va atiar, el focque colgava dins el seu esperit.

Una setmana després se'n anarende Palma a una possessió deEstabliments anomenada Son Vent.L'estada allà fou apacible fins quearribaren les primeres plujes del durhivern que s'acostava. A primeries dedesembre hagueren de fugir de SonVent, primer per la manca decondicions que demanava l'estat desalut de Chopin que empitjorava isegon perquè el propietari de lafinca, assabentat de la malaltia delmúsic, els va expulsar per por decontagis. Valga del cònsol francès aPalma, el senyor Fleury, que elsoferí provisionalment refugi a caseva. Finalment dia 15 de desembrede 1038 s'instal·laren a una cel.lade la cartoixa de Valldemossa, ff

•4*1

Col·lab»***'*Valldemossa va encisar a la

parella des d'el principi. PeròChopin va estar atormentat per lamalaltia tot el temps en que hi vaestar. Es pot dir que, excepció fetadels interiors de la cartoixa, Chopinno pogué conèixer rés més deValldemossa, els patiments liimpediren. Però Chopin va trobarinspiració a cada racó de lacartoixa. Jones feia tres anys queels monjos havien hagut d'abandonar-la empesos pel furor revolucionaride 1835, però a Chopin, desensibilitat romàntica, li pareixiaque les ànimes dels monjos enterratsal petit cementiri de la cartoixaencara resaven tot caminant pelscorredors i claustres. L'angoixa dela malaltia i el misteri de l'espaiconventual li feren crear lesmúsiques nés fabuloses. Sónfamosíssims els preludis,especialment l'inspirat en la plujad'una nit tempestuosa en que Chopinquedà totsol a la cartoixa, elsnocturns, les poloneses, masurques,sonates i balades que allà vacompondre.

Per la seva part George Sand vapoder gaudir més dels paratgesval ídem oss ins. Sempre que la salutde Chopin li permetia feiaexcursions amb els seus fills perles rodalies de Valldemossa.D'aquesta manera amarà l'esperit debelles imatges que plasmàadmirablement a les descripcionspaissatgístiques que fa de Mallorcaen els seus llibres. Tanmateix GeorgeSand serà sempre coneguda per haver

444444.

••<t4444444444444444.44444+44444444444444444.444444

44444

44444444444444444444<

ïHRiUllMgfr+1

44444

4444

4t-$><$<bty$>-&

4444

444444444444

*4444444444444444

44^ttt*n>4<>44<>44<

Correr Copian Coatei 1.9Te 1.522038 LLUBÍ

44•<>44

escrit aquell "Un hivern a Mallorca"en el que a més a més d'aquestasublimació de la naturalesa hitrobam dures recriminacions, comesperonejades, del caràcter delsmallorquins que va conèixer. Perquèaquells pagesos, desconeixedors demodes i costums refinades com lesdel París de l'època,s'escandalitzaren de les formes ihàbits d'aquella extranya parella,especialment de George Sand quevestia habitualment amb vestitsd'home, fumava, li agradava pasaJar-se a altes hores de la nit i a més a

més ni l'un ni l'altre eren afectatsd'anar a missa. Tot això va fer queels il·lustres habitants de lacartoixa es sentissin més totsols imés marginats de la població. A totaixò afegim-hi que la salut deChopin no millorava, ben al contrarila malaltia el postergava cadavegada més. Així doncs hagueren detornar fer les maletes i partir. Dia11 de febrer de If39 baixaren deValldemossa i dia 13 embarcarennovament en "El Mallorquín" que elstornà a Barcelona i d'allà a França.

K.P.

FA ^ ^ AMMI

Bicl'Bo' £1 &/sfer'Çabsitet Planar flaume, " ßtet ßo" é<í et nou ent/ienadoa de

•i 'equtp de. jLútbot de ten.cen.a n.eg,tonat que eng.ua.nu to/ina com-pettn. a te<4 ttLaue-4 tn-óutan.4.

¿n ßtet té 36 anu¿, -i d'aqueta mé<i de 20 et/> ka. dedtcata ^u.g.an. a jLútbot. Va comença*, a j.uaa/i en et¿ 12 anu^ amb et*tnf.anttt-0 de -La Po/icíncuta, de^pn.é.4 va ¿uçia/i ambeet* ¿.uventt-4 de Ltub-L -i at* 18 any.4 va patta/i aj.ua.ax. amb t 'equtp de/leatonat f.Ln.4 que at<í 2& anu^n &a jLLtx.a/i amb e-i Con.4tan.cLa de.¿e/ice/ia d-ivÀ4Ì.ó, equ¿p amb e¿ que va ¿uaaJi do¿ anu*. De^pié*va ¿uaa/i una temporada amb eÀ. Po-L-ienca i. a<Ì4 23 any.4 va to/i-nan. a ¿uaa/i e-L Ltubi, on va ¿uaa/i {.-in* e-L¿ 32 anu¿ que e¿ vateti-iai. A/ia amb ¿ 'afLLcLó at jLútbot que mat no et detx.a kapa-ó<4at a entn.en.an. t 'equ-pt de /leatonat.

fìtet, pea. qué aque-óta en t /leñado n.?

pa4

Lo primer de tot per ma-tar es cuquet des futbol ,que després de tants d'a-nys un ja no el se potdesferrar. A part d'això,trob que hi ha un bon gr.cipat de joves amb els quepodem arribar a fer un e-q u i p bastant bo.

Com va e.'í'ïe/L que te và/ienag.af.a/1 d 'en.tn.en.ado/1?

Abans de començar sa pre^temporada, hi va haver unparell de jugadors que medeien si heu volia ésseri un dia es president tañíbe m'ho va demanar, i comque ja m'havia fet i l . l u -sió li vaig dir que si . 46

Amb quJ.ne.4 g.ane.4 un ex.¿u-aadon. e.4 f.a ent/ienado/L?

Lo primer de tot que hade quedar clar es que jono som cap mestre, jo procur ensenyaries lo que josé de futbol i voldria a-conseguir que en lloc deque fóssim vint jugadorsi un entrenador, ésservi nt-i-un amics.

Com heu f.e./ia4 a n 'a·L'x.ò ?

Lo que procuraré, es quetots es jugadors fitxats,uns més i els altres unamica rueños juguin. Hi haun esquema de joc on n'hiha un parell que són bà-sics, i els altres inten-taré sense descompensars'equip que juguin tots iestar-hi tots integrats.

Amb qu-in e^pe/iLt a£./ion.¿au-¿a t um. p onada.

Hern començat amb moltesde ganes. Feia estona quejo no veia dins un e q u i pde L l u b í aquest, esperit.Crec que amb so temps po_

dem arribar a fer un granequi p.Lo que no ha d'esperar s

sa gent es que es resul . >tats arribi n es primer diaHi ha molts de jugadors

que no havien jugat maiplegats, encare que tambétenim sa ventage de quetots havien jugat a ses

categories inferiors itenen una experiència quetambé es molt importat.Crec que a Llubí amb 4 ó

5 anys i si seguim en se-rio i tenim paci ènei a,ambsa gent que hi ha podemarribar a tornar a jugara primera regi nal .

Qu-Ln nJ-ve¿¿ de. {.utboi. kLveu4 d-in.4 te.sice.ia.

Per lo que he vist finsara només el Montaura hademostrat que saben ju-gar a futbol. Hi ha m a - -ssa violència i no hi hacap àrbit que en tengui j_dea.

Que pe.n.4e.<i de.J.4 àibi.t.4.

Crec que a n'aquestes categories perjudiquen moltes futbol. N'hi ha moltsque no han jugat mai i sefan arbits per guanyar 4ó 6000 pessetes es capsde setmana i a nolros ia tots els equips de seg^na i tercera sempre mostoquen es mateixos. A n*£questes categories hauriend'enviar'arbits bons, p e£què es aqui a on començanels jugadors, i hauriend'ajudar a. aprendre elreglament. Però així coman am hi h a b e n pocs juga^dors que hi aprenguinrés darrera els arbits.

C flFE

I E S R E C L R M 1

Plaça España, 1Tel. 522112 (LLUBÍ)

It

Que f.et4 n.é4 vo4attsie4 peaquè. et4 ¿.ug.ad.osi4 e4 compostttn bé.

Cada jugador ha de pagarde sa seva butxaca sessancions i fe i m un fonsper després fer sopars.Jo intent que quan sur -

ten de sa caseta v a g i n n£mes a jugar a fútbol. Pe-ro al mig del camp si sedesbarata, després ja nohi pots fer quasi rés.

Pesi qué hi. ka tanta de. vto_<lèncta.

de cau--Hi ha un pare!1ses crec jo:Crec que la majoria

bits per 1 esdit abans noposar i quanles fuig de

d'ar^raon que hese saben in1-un partit

ses mans sem-pre sol acabar malament.També molta gent que va

a nés fútbol hi va a des^carregar-se de ses ten -sions, n'hi ha que no vana veure jugar a fútbol,van a veure guanyar es seuequip, a cridar a s'àrbiti ha insultar els jugadorsde s'equip contrari. I aj_xí entre tots de cada dialues mos anam carregant esfutbol i prova d'això esque de cada dia hi ha;nenys gent jove que va an'es fútbol .

Bé, en Ûtet pa/ietx. que.heu te ctasi i. que te aa-ne4 de {.e*. f.etna, e^pesiamque aquesta Lt.tu.4Jio tacon.4en.vt ... pesirnott de temp4 t que ta 4oitt 'ac.onpan.ut.

ESPORTS

FUTBOL.

Per la temporada 88-89 Ja tornamtenir equip de tercera regional. Comes recordarà l'any passat només hiva haver equip en la categoria dejuvenils. Ben arribat tl nou equip.El "mister" és En Biel Planes "Bo" alque li desitjam molts d'èxits. Caldir que en aquesta categoria hi hafitxats 22 jugadors.

El presupost del C.D.A. Llubí peraquesta temporada és de 575.000ptes. que serveixen per pagararbitrat jes, nou material esportiu,manteniment de la roba i el pagamentde l'assegurança a la Mutualitat.

Per aquesta temporada ens haninformat que es tenen previstesnoves eleccions a la directiva delclub. S'informarà d'això mésendavant.

Que {.a £.aJ.ta pesi asisieatasitot atx.ò?

Jo crec que els a l · l o t sa les escoles haurien defer molt més deport. Sepot dir que s'esport es-colar quasi no existeix.Fa falta un plantejament

molt serós que ajudi apromocionar i a conèixer'esport desde infant a

les escoles i això per jono existeix.

f g t i f î r s t s f t f f f i f i f i f s f î f i f t t î f i f i f i f ï f t f s + t t f f S f f + f t î t î f ' t 1 -

flEJEftflgfflgJWfl Í*t>^^^^^^^^^^^^^^''y^y^f'1^1^^•NjNjN·S·S·S·S·N·S·S·S·S·S·S·N·S·VN·N·N·S·S·S·V·N·SSx·^lV^

ÍSfifíï»í>ï*ísís«

%«a Gabriel Ramisfí .J. .O. . ·. . ·. ·. ·.v·l·O.O. ·. ·. O.O.O.v·. -. iJ. .g ^

lC/. Capitán Castell, 7Tel. 522334 LLUBÍ

•14

PARTITS I RESULTATS DEL CDA LLUBÍ(TERCERA RBGIOIAL)

09-10-88

CDA LLUBÍ 2 — JD UCA O

Kiquel SerraLlorenç Llabres.

Puntuació Jugadors: A.Planas (1),».Perelló (1), J.Bennasar (2),J.Alomar (1), J.Bauza <1> , D.Llabrés(1), LI.Llabres (1), M.LLompart (1),A.Planas (1), M.Perelló (-), M .Serra(2) , Jaume Alomar (1).

Incidències; Targetes a A.LI.Llabres, J.Bauza, A.Planas.

16-10-88

Bergas,

KARGARTTEISB 2 — CDA LLUBÍ 2Llorenç LlabresKiquel Serra.

Puntuació Jugadors: A. Planes (2), B.Oliver (1), JC.Perelló (1), AntoniBergas (1), J.Bennasar (1), J.Alomar(1), J.Bauzà (1), D. Llabres (1), LI.Llabres (1), K .Llompart (2), A.Planas(2), M. Perelló (1), M.Serra (2).

23-10-88

CDA LLUBÍ 2 — XDITAURA O

D. PerellóLI .Llabres.

Puntuac ió Jugadors: A. Planas (3),K.Perelló (3), J. Bennasar (3),J.Cladera (2), B. Oliver (1),LI.Llabres (2), D. Llabres (2), K.Llompart (3), D. Perelló (2), M. Serra(3), J. Alomar (2), A.Planas (2).

Incidències: Targetes a J. Bennasar,A. Bergas.

30-10-88

CAI PICAFORT 1 - - CDA LLUBÍ O

Puntuació Jugadors: A. Planes (2), K.Perelló (1), Jaume Alomar (1),A.Bergas <2> , J.Bennasar (1), J.Cladera (1), J.Bauzà (2), LI. Llabres(1)., D. Llabres (1), K. Llompart (1),A. Planas (1), D. Perelló (1).

Incidències: Targetes a D. Perelló, A.Planas.

EQUIP TERCERA RBGIOIAL CDA LLUBÍ TEMPORADA 88-89.

La primera paraulaque pronunciarà aquest nin

irà en mallorquí.Els infants que aPF9 tt" a la nostra Illa sonciutadans del mórtfWret propi. Lapaulatina desaparició de les fronteres,i expansió dels mitjans de comunicació ii agiïioaciò dels transports, posaran a ïaoastde tots aquests infants la possibilitat devisitar o de fixar la residencia a qualsevol llocdel mon.Per tot això no hi na res tan important com

oferir-ios. des de molt petits, la possibilitatque siguin vertaderament conscients de laseva pròpia identitat l que puguin sentir-sedignes hereus de tota la riquesa de la nostracultura. La normalització de la nostra llengua ¡el coneixement de la nostra cultura és i úniccamí perquè puguin aconseguir-ho la nostraobligació evidentment, és facilitar-los-ho almàxim.

A /~VAt. f

-.-S ,

X*' j" S"V "

¿ '/'••>»>*sV

</

CONSELL INSULAK DL MALLORCA