Introducci al meu treball

El meu treball tractar sobre l'poca modernista en la qual va viure Antoni Gaud, far un petita explicaci dela vida que aquest va portar, les obres que al arquitecte catal li van encarregar, tindr en compte les obres queva fer en Catalunya i em centrar amb una de les obres ms importants que va fer Gaud, el Parc Gell ;parlar dels materials utilitzats, colors, simbologia del elements.. que s van utilitzar per construir aquest parc.D'altre banda tamb tractar el Capricho de Gaud, aquesta va ser una de les tres obres que Gaud va fer forade Catalunya a Cantbria.

Perqu he decidit fer el treball sobre Gaud i les seves obres? En primer lloc perqu sempre m'ha cridat moltl'atenci; els colors, formes, elements, que aquest a utilitzat a les seves obres. D'una altre banda quan cursava4t d' ESO el treball de sntesis que ens van manar va ser de Gaud i les seves obres, i ja que vaig adquirconeixements vaig pensar que els podria ampliar fen el meu treball de recerca sobre aquest mateix tema.

Perqu he elegit el Parc Gell i no la Sagrada Famlia? Durant aquest treball van fer una excursi perBarcelona on vam anar visitant totes les obres de Antoni Gaud; La Pedrera, La Casa Batll, La SagradaFamlia i finalment el Parc Gell, aquesta ultima obra va ser la que ms amb va cridar l'atenci, hi havia moltscolors, que tamb els podia trobar a les altres obres de Gaud per aquest era diferent tenia grans dimensions,el drac del parc en va cridar fora l'atenci, els colors que aquest tenia i sobretot el que ms en va cridarl'atenci va ser la simbologia que tots els elements tenien.

Perqu el Capricho de Gaud? Perqu fa poc vaig estar a Cantbria i per primer cop vaig visitar aquesta obraque Gaud va fer fora de Catalunya, em va semblar molt bonica, un altre cop els colors em van cridar l'atenci,els colors que no podem trobar a La Sagrada Famlia. Al principi d'aquest treball no tenia al meu gui aquestaobra per ms tard vaig pensar que seria interessant tractarla al meu treball.

En conclusi crec que ser per a mi molt interessant fer aquest treball, ja que d'arquitectura mai he tingutconeixements, hi que millor que rebre'ls tractant un arquitecte catal del segle XIX tan important com AntoniGaud.

Antoni Gaud Cornet

Vida

Gaud va nixer a Riudoms (encara que s relatiu, ja que no se sap del ben cert) al 1852, de nen va estudiar iva viure amb els seus pares a Reus (Tarragona). Posteriorment, va anar a Barcelona y va estudiar a l'EscolaSuperior d'Arquitectura, treballant al mateix temps com el mestre d'obres Jos Fonserr. Al 1878 va obtenir lallicenciatura com a arquitecte. Va ser una figura cabdal dins del complex moviment del modernisme, elmxim arquitecte de Catalunya i una de les primeres figures mundials de l'art del segle XIX.(nm.1)

Gaud va nixer en el perode en que el neoclassicisme havia mort i havia nascut en l'arquitectura la correntromnica que va donar pas al Modernisme

Antoni Gaud i la seva vida professional

Antoni Gaud s considerat una de les personalitats ms destacades del modernisme. Per alguns s un geni queles seves obres expressen la seva originalitat i gran fantasia. Altres el veuen com un boig arquitecte aficionatals immensos edificis sense les que el mon es pot passar. Per, com es podr imaginar Barcelona sense laSagrada Famlia(nm.2) que es va tornar un element caracterstic i smbol per a Catalunya? La seva obrapresenta les tendncies ms recents de larquitectura coetnia. Es va formar en lambient del romanticisme

1

catal. Larquitecte va ser entusiasta de lEdat Mitjana especialment de lestil gtic el que es veu molt b enles seves obres. Va realitzar als seus estudis darquitectura en el collegi superior dArquitectura de Barcelonatreballant al mateix temps amb els arquitectes coneguts Martorell i Villar. Hi ha que afegir que va ser sotalinfluncia de les idees de Ruskin i ViolletleDue el que va tenir influncia en la seva obra. Les sevesprimeres obres presenten estructures neogtiques, influencies arabitzen des de que sexpressen en la decoracide la seva obra sn totxos i ferro forjat. Simultniament amb el treball sobre la Casa Vicens, la neogticacapella de la finca El Capricho i el Palau Gell va portar a cau experiments constructius, en especial posararcs parablics, que el van conduir a lestil personal, que va plantejar una nova tecnologia de la pedra, la fustai el ferro forjat.

Temple Expiatori de la Sagrada Famlia s sense dubte la seva major obra en la que va treballar fins el dia dela seva mort. La fatxada del naixement imita de les formes natural, s a dir vives plantes i animals, neus,nvols i estrelles que rematen quatre torres de 107 metres dalada, amb superfcies formades una de les altrestorres i las tres restants van ser construdes per els collaboradors de Gaud desprs de la seva mort fins avuidia el temple no est acabat.

La Casa Mil i la Pedrera (nm.3) es un bloc de formes orgniques amb cantonades horitzontals, ondulades,taladrades per finestres. La colnia Gell (nm.4) est coberta amb boveres dinmiques sobre les columnesinclinades sense contraforts.

En la Casa Batll(nm.5) apareix la nova concepci plstica amb una fatxada ondulada, coberta de mosaicsque produeixen lefecte duna superfcie daigua collocada verticalment.

Gaud va crear el Parc Gell pensant en lestil de les ciutatsjardins angleses. La seva extensi era de 5 ha,sobre les que s van traar galeries sostenides per pilars inclinats de pedra natural en brut i viaductes enserpentina. La major part es va dividir en solars de forma triangular.

Desprs de la mort dEusebi Gell la propietat va passar a mans de la ciutat que la va convertir en un parcpblic. Lentrada principal es de gran bellesa revestida de mosaics de cermica i vidre, que condueix fins alMercat que el sostre abovedat est sostenit per 100 columnes driques de gran grandria. Sobre sostenint peraquestes sobre un gran espai envoltat per bancs de rajoles, previst en un principi com teatre grec i actualmentdestinat a sona de joc i esparciment.

Larquitectura de Gaudi es absolutament excepcional per el seu carcter apassionat i potic.

Noms amb aquestes obres de la primera poca per individualitzar algunes de les constants darquitecturagaudidiana, des de la seva peculiaritat recreaci del gtic fins la seva predilecci per les formes corbades idinmiques, laplicaci darquitectura de tcniques de decoraci artesanes (vidrieres, ferro forjat, mobles fetsper ell mateix) i el seu singular collocaci dels mosaics de fragments de cermiques de vius colors.

Poc desprs de 1892, els Fernndez i Andreu li van demanar una casa a Lle, coneguda com Casa de losBotines, i per les mateixes dates a realitzar un projecte de missi Tnger que no es va fer. En el successiusanys, els seus principals crrecs van ser formats immobles de pisos, com la Casa Calvet, la Casa Batll i laCasa Mil ms coneguda com la Pedrera i culminaci en cert mode del geni de Gaud per la singularconcepci de les seves fatxades ondulades de pedra i ferro forjat i per al conjunt de xemeneies helicoides desterrat.

Eusebi Gell, li va demanar dos encrrecs de gran envergadura: una colnia obrera Santa Coloma de Cervell,de la que noms es va completar lesglsia, sorprenentment integrada en el paisatge, i una ciutatjard, quetamb va quedar inacabada i es en lactualitat un parc pblic (el parc Gell), que integra els diferentspavellons realitzats per larquitecte, aix com un espai columnat (que segons el projecte original teniadestinarse al mercat) i plaa, amb un original banc decorat de rajoleria.

2

Al 1860 va ser quan Gaud va escriure les seves primeres lletres (als vuit anys), a lescola del mestreBerenguer de Reus. El fill daquesta mare va ser Fco. Berenguer (18661914), era un ajudant de Gaud.

Gaud va entrar en luniversitat per els seus propis mitjans, encara que mai va ser un estudiant brillant. Ellpreferia algunes assignatures que nos pas altres, en les qual era el millor, per en la majoria delles era ms bdolent. Encara que la seva obra difereix molt del moviment de lpoca, se'l menyspreava fins fa poc dinslambient de larquitectura, si t una gran influencia, sobre tot en les seves primeres obres, de larquitecturaimpartida en luniversitat de Barcelona. Sempre es va preocupar per introduir altres estils arquitectnicsdiferents dels de la cultura occidental, aix que va estudiar durant.

El compte Gell va ser la persona ms important per la obra de Gaud, exceptuant Gaud clar est, va ser ell elque li va encarregar la primera obra arquitectnica de rellevncia, com era lencrrec de construcci dunescavalleries per la Finca Gell. Ell va ser el seu mecenes, fins que es va dedicar plenament en la construcci dela Sagrada Famlia.

En 1883 va ser nombrat arquitecte del temple de la Sagrada Famlia, obra en la que va treballar al llarg de laseva vida i a la que va dedicar de forma exclusiva els seus ltims anys, per el seu ltim projecte mai ca serfet.

Entre 1883 i 1893 es va realitzar la primera fase de construcci del temple: la Cripta, destil neogtic(18831891) i el bsida (18911893). Parallelament va portar numerosos edificis, interpretats de manerapersonal corrent historicista en boga en aquella poca. Linscripci es va presidir en la Casa Vicens i en elspavellons de la finca Gell !8841887), els dos en Barcelona, igual que en El de Comillas, aSantander (18831885). El totxo, les rajoles policromats i els motius escalonats existents en aquests edificissn deudors de lart hispanorab, per la seva combinaci, els arcs parablics i el disseny dalguns elements,com la verga del Drac de la finca Gell, sn mostra del geni gaudidi. Altres obres daquests perode sn msdel neogtic, com el convent de Sant Teresa de Barcelona, amb solucions arquitectniques que deixen part perla seva simplicitat i per el seu ritme, el palau picopal dAsorga (18871893) i la Casa Fernndez i Andreu odels Botines a Lle (18911894). En les dos ltimes, Gaud va fer servir de la pissarra i del granit, ms acordsamb els materials de la zona. En totes aquestes realitzacions est creador mou els elements historicista ambplena llibertat, arribant a ocasions a solucions ntides preludies del modernisme, moviment artstic que Gaudva portar al seu punt ms lgic.

La construcci de la Sagrada Famlia va continuar amb la fatxada del Naixement (18911900) i les quatretorres corresponents, de les que noms va veure posada una. La religiositat de Gaud sha anat profunditzant laseva gran obra, el temple expiatori, cm un poema mstic ple de simbologia. La ascensi del mon terrenal alespiritual es manifesta a travs de la progressiva abstracci de les quatre torres, les quals, a la seva vegada snsmbols de Crist, els apstols, els evangelistes i la Verge. En aquesta poca, que correspon a la plenamaduresa, lartista projecta, per Barcelona o les seves immediacions, les seves obres ms originals: la casaBatll (19041906), que el seu exterior imita les formes osses; la casa Mil, anomenada (19061910) massa ondulant de pedra que evidencia de la dimensi expressionistes i incls surrealisme deGaud; el Parc Gell (19001914), on aplica la seva poderosa imaginaci a la urbanitzaci del que inicialmenttenia que ser una ciutat jard i en el que destaca l's de fragments de rajoles recompostes en dissenysornamentals; i lesglsia de la colnia Gell en Santa Coloma de Cervell (construda parcialment entre 1900

1914, encara que el projecte data de 1898). La cripta daquesta ltima, la seva obra ms avanada estructural iplsticament, presenta columnes ineliades, que aguanten lempeny dels rbotants, una planta que reprodueix ireinterpreta levoluci de la planta gtica i una visi de linteriorexterior que cap artista de la seva poca hasuperat. Per Gaud, arquitectura i escultura sn inseparables, amb el que es va anticipar en els seus treballs alabstracisme biomrfic. En el decoratiu, destaca la eficcia ornamental dels seus ferros forjats i dels seusmosaics (de cermica i de varis materials), la seva tcnica es va anticipar als collatges cubistes. En lactualitat,sacepta sense reserva lopini de Le Corbusier (casi b aceptada al 1928) segons la qual Gaud va ser el

3

creador de larquitectura orgnica moderna.

Al 1900 Gaud va iniciar diverses obres: la casa Bellesguard, a Sant Gervasi (Barcelona) on segles abans vaexistir un palau ordenat construt pel rei Mart lHum. Primer Misteri de Glria del Rosari de Montserrat(encara que el projecte va ser encarregat a Gaud, amb el pas dels anys va sofrir diverses modificacions).Sinicien les obres al Parc Gell. Lajuntament de Barcelona li concedeix el primer al millor edifici de lanyper la Casa Calvet.

Al 1904 va ser linici de la reforma de la Casa Batll, al Passeig de Grcia 43, de Barcelona. Aquesta obraentusiasma en Pere Mil que vol comprar amb la collaboraci del nostre arquitecte.

Al 1888 va se quan lexposici Universal de Barcelona, amb la qual comena el

Modernisme catal, Gaud va exposar alguns projectes. Collegi, i acaba la Finca Gell.

Quan Gaud ja era fams, al 1906 presenta un projecte de reforma del santuari de la Misericrdia de Reus, queva ser rebutjat. Sinicien les obres de la Casa Mil (La Pedrera) al Passeig de Grcia 92, de Barcelona. El 23doctubre mor el seu pare, Francesc Gaud i Serra, als 93 anys, al xalet del Parc Gell, comena la sevaamistat amb el jove estudiant darquitectura Joan Bergs, un dels ms importants bigrafs.

Al 1910 va se lesposici de Gaud a Pars, des del 15 dabril al 30 de juny, al Gran Palais de lAv. DAntin,sota el patrocini dEusebi Gell i de la Societ Nationale Des Beaux Arts. Ress daquesta a la premsabarcelonina i parisenca; Gaud degu visitarla d'incgnit tot i que, ats el seu hermetisme, no ho digus aning. Acaba la Casa Mil en mig de grans tensions amb els seus propietaris. Deixa prcticament de rebrecrrecs i es refugia en les obres de la seva Sagra Famlia.

Gaud va agafar les febres de Malta i el van traslladar a Puigcerd per referse, (1911), acompanyat del seugran amic el doctor Pere Santal. Redacta el seu testament, tret creient que est apunt de morir. L'Associacid'Arquitectes de Catalunya envia part del material exposat lany anterior a Pars a l' Exposici Nacionald'Arquitectura d Madrid.

Al 922 el Congrs d' Arquitectes d'Espanya, reunit a Barcelona, pren l'acord de fer costat a l'obra del nostrearquitecte. Gaud redacta la dedicatria a l'lbum de visitants de l'Orfe Catal, que diu aix: Al cel, tots enserem d'orfeonistes. Hom li encarregaren un projecte des de Xile, que no es va arribar a realitzar.

Per desgrcia el dia 7 de Juny del 1926, Gaud s atropella per u tramvia de la lnia a la Gran Via, cantonadaBailn. Mor el dia 10, l'hospital de la santa Creu i s enterrat el 12 a la capella del Carme, dins la cripta de laSagrada Famlia.

El Parc Gell que va construir Antoni Gaud..

El perqu del Parc Gell

Eusebi Gell va tenir l'idea de construir una ciutat jard en l'antiga finca de Can Montaner, Gaud s'entusiasmamb la idea de Gell, i project una garden city amb seixanta parcelles, de forma ms o menys triangular, a lavora d'uns camins que, per causa d'un pends, eren fora sinuosos. Noms van arribar a construir dues casesdins del recinte del parc. La idea que tenia Eusebi i el seu somni d'aquella urbanitzaci no arrib amanifestarse a causa dels incidents d'aquell any com va ser la Primera Guerra Mundial. Llavors Es vaconvertir en parc perqu l'Ajuntament de Barcelona ho va decidir i Claudi i Joan Antoni Gell, els fills, el vandonar a Barcelona.

La UNESCO va nombra al Parc Gell, en 1984, monument artstic de protecci internacional.

4

On es troba el Parc Gell?

Podem dir que el Parc Gell (nm.6) es va construir a les a fores de Barcelona, al Carrer d'Olot, s/n. Avda.Del Carmel, s/n.

Els elements , materials i colors que s'utilitzaren al Parc Gell

Simbologia dels elements utilitzats al parc

Un dels elements ms importants del parc s el drac (nm.7), aquest s l'emblema dels vicis i les passionshumanes que no permeten que els profans provin aquests fruits espirituals.

Un altre smbol es el cercle que engloba els tres aspectes: El cercle o disc es, amb freqncia, emblema solar(indiscutiblement quan est envoltat de rajos), t correspondncia amb el nmero 10 (retorn a la unitat darrerala multiplicitat) i pel que simbolitza en moltes ocasions el cel i la perfecci o tamb l'eternitat del cercle comperfecci.

L'aigua es un altre element, aquest psicolgicament, es smbol de les capes profundes inconscients de lapersonalitat que est habitada per ssers misteriosos. L'aigua vivifica i fecunda per al contrari tambl'enfonsament i perdici, aquest element tamb, en l'iconografia cristiana, l'aigua fa el paper principal del'element purificador en que el baptisme neteja la taca del pecat.

Tamb s'utilitza la ret al parc, un smbol de la pesca com tamb correspon a la seva funci normal. la ret fousmbol del mstic que amb ella vol agafar la illuminaci.

Una altre simbologia del parc pot ser la circumferncia, smbol de la limitaci adient, del mon manifest, delprecs i regular, tamb de la unitat de la matria i de al harmonia universal, segons el alquimistes. Per lacircumferncia en que no hi ha marcat cap punt es la imatge d'aquell en el qual el principi coincideix amb elfi, es a dir, del etern retorn.

La serp s un altre dels elements ms importants del parc, aquesta representa l'eternitat i al mateix temps lasaviesa; l'ala rea smbol d'aire o de l'esperit.

Ara arriba un altre element al qual a tingut molta importncia en totes les obres que a fet Gaud, la creuaquesta estableix lla relaci primria entre els dos mns terrestre i celestial per aix sempre la trobem a la partms alta del edificis.

Per ltim un altre element que seria interessant de tractar seria les coves que sn com portes misterioses a unmn subterrani, moltes vegades plenes d'estranyes concrecions calcries, sn objecte de molts cultes, mites illegendes simbliques.

La simbologia del colors que trobem al Parc Gell

En primer lloc tenim el color blanc que aquest simbolitza la saviesa i la puresa de la llum eterna, el colorblanc fou el primer smbol de la unitat divina, i design el principi del b en la lluita amb el principi del mal,el negre. De l'estada dels rabs a Espanya, el blanc significava puresa, sinceritat, innocncia, indiferncia isimplicitat, i candor, aix aplicat a la dona, a la donzella significava la virginitat, el jutge la integritat, el ric lahumilitat. Per finalitzar, el blanc, smbol de la Divinitat i del sacerdoci, representa la saviesa divina, aplicat ala donzella denota virginitat, atribut al acusat significa innocncia, al jutge justcia. Es el signe caractersticde la puresa, en el que es veu una promesa de l'esperana desprs de la mort.

Un altre color s el negre que es tot al contrari del color blanc, el negre t com a smbol natural la terra, i es

5

smbol de l'error, del nores, el caos. El negre es la negaci de la llum. El negre amb el blanc i el vermellsignificaven l'amor i la intelligncia de l'infern o l'odi i la venjana. Les figures negres amb un fons vermellpodrien reflexar una idea de mort, de tenebres.

D'una altre banda tenim el color blau, aquest t com a smbol natural l'aire, El blau es, a ms, el smbolatribut al Du salvador dels homes, al redemptor de la humanitat. El blau en la seva significaci absoluta,representa la veritat divina; all que es veritat, all que existeix en s, es etern, el mateix que all passatger esfal; el blau fou el smbol necessari de l'eternitat divina, de la immortalitat humana i, per conseqncianatural, es convert en color fnebre d'un altra manera. Tenim tres maneres de veure el color blau, com asmbol de la veritat eterna, com a immortalitat, i com a fidelitat. Per des de l'herldica, el blau signific alcastedat, la lleialtat, la fidelitat i el bon nom.

Tamb tenim el color vermell, si el blanc es el smbol dels deus, l'or i el groc indicaven la revelaci, elvermell i el blau sn la santificaci o Esperit Sant. D'una manera ms quotidiana trobem al color vermell comla color de la sang, del combatents. Fou tamb l'emblema del pudor que dona color al rostre, i de la virtut al'Edat Mitjana. El dualisme que trobem en el blau i el vermell es d'amor i veritat, respectivament, del mal il'error per l'oposici als savis vertaders, que estan en el b i la veritat.

Un altre color que s utilitzat per Gaud es el groc t com a smbol natural el sol, que designa l'amor de Du,que dona vida al cor i la saviesa que acalara la intelligncia.

El verd es un altre color important t com a smbol natural l'aigua. El motiu de que assignessin aquests colorsi no altres es que a la terra, a la naturalesa; produeix per acci d'elements la seva vegetaci. Tant com el verdindicava fecundaci, el negre separaci, mort. Aquest color simbolitza tamb l'esperana de l' sser hum.

El taronja compost de groc i vermell, va tenir des de la alta antiguitat el significat de revelaci de l'amor div.El taronja designa l'adulteri venjat, ja que el vermell significava venjana i el groc adulteri . El taronja designatamb l'amor de la falsedat humana.

Tamb podem trobar al parc uns altres colors com ho sn el marr; El Blanc i marr fan entendre Suficincia,El vermell i marr fan entendre que tota la tota la fora est perduda, El verd i marr fan riure i plorar, Elnegre i marr donen a entendre tristesa, com el major dolor, El blau i marr fan entendre pacincia enl'adversitat, El marr i Blanc com a penediment, innocncia simulada, justcia pertorbada i alegria fingida, Elmarr i vermell com a valor fingit, preocupaci massa inapreciable, dolor massa furis, prpura; smbol delmal, escarlata; signe de la producci de mals i falsedats.

Els materials utilitzats per fer el parc

Gaud utilitza l'escultura que aquesta tingu un paper summament destacat en la decoraci de les faanes, elmosaic es molt important al Parc Gell aquest s'utilitzava per decora superfcies s'utilitzaven trossets de vidre,marbre, pedra i altres elements. El vidre tamb s un dels materials ms importants aquesta poca juntamentamb la cermica, d'una banda el vidre s el material essencial als vitralls, s la seva complementaci amb elfactor llum, d'altre banda tenim la cermica aquest material va ser molt important ja que molts arquitectesd'aquella poca l'utilitzaven per fer els seus edificis, Tamb la tcnica coneguda amb el nom de trencads fouuna de les formes ms expressives i interessants emprades en aquesta poca. Tamb cal destacar els metalls,el ferro i el llaut aquests utilitzats per a les reixes, baranes, bucs d'ascensor, picaportes, etc., acompliren ladoble funci estructural i decorativa. I un altre element utilitzat per Gaud al Parc Gell es la rajolahidrulica que aquest fou un dels elements decoratius industrials ms emprats pels arquitectes modernistescom Gaud. El cost redut i la facilitat de producci i collocaci foren els principals motius del granincrementen la seva producci.

Tots els elements, materials, colors.. faran que el parc sigui aix;

6

Alhora de construir el parc Gaud es va inspirar en la tradici anglesa, en l'arquitectura clssicagrecoromana.

L'entrada al parc: On hi ha dos edificis diferents, per a la vegada hi ha una certa relaci entre aquests dosedificis ja que als dos hi ha una creu que Gaud sempre utilitza a totes les seves obres. L'edifici de l'esquerraon abans hi havia butaques i telfons per als visitants avui dia es la llibreria, el sostre d'aquest sembla unenorme paladar ondulat, propi de la boca d'un elefant, i els finestrals semblen dues orellasses. Al costat latorre t la forma d'una trompa erecta, al cim sembla ser com un raig d'aigua, encara que estigui fet de ferrosdelicats, i damunt d'aquests ferros es mant la famosa creu que Gaud sempre utilitza a les seves obres. D'unaalte banda el pavell de la dreta era el de la consergeria, aquest t sala i cuina a la planta baixa, dormitoris illoc com al primer pis i golfes; amb una xemeneia que fa forma de bolet (l'entrada la podem veure en laimatge nm6).

L'altre porta d'entrada: La porta s de ferro, aquesta aparentment sembla a ser una ret , llavors la sevasimbologia es la pesca. Aquesta ret ens pot dir que no deixar escapar al drac per ning dels costats (nm.8).

El parc t un mur exterior: Aquest mur representa el cos de la serp, ja que el cap d'aquesta serp esta davant deldrac i la cua esta representada al teatre. El mur es de color blanc i vermell, cada vuit colors hi ha un medall(nm.10).

Escala principal: L'escalinata, que puja entre murs emmermelats, t al seu centre unes piques d'aigua encascada. A la primera hi ha lloses i figures estranyes entre les quals s'entreveu a l'esquerra un comps graduati a la dreta un cercle gruixut d'on surten dos pals cap a munt i tres cap a vall. Al costat de l'escalinata hi haunes sorprenents rajoles de sis costats, que fan pensar en les celles hexagonals dels rucs d'abelles. En segonlloc hi destaca l'escut de Catalunya, amb les quatre barres de sang sobre or, que dna al parc el seu sentitcatalanista Al mig de les escales trobem el cap de la serp que abans ja havia mencionat, la qual el cosrepresentava el mur. Al cap de la serp esta en mig de la senyera de Catalunya; aix fa referncia al movimentmodernista en el qual es vivia i sempre feien referncia a la senyera, i aquesta enmig d'un cercle de trencadsde diferents tonalitats de blau i bombolles, sembla que la serp estigui dins d'un medall gran de color blanc.Aquesta serp tira aigua per la boca, aquesta serp com ja sabem representa l'eternitat i al mateix temps lasaviesa, i aquesta aigua que la serp tira simbolitza la font de tota la vida que s'eleva d'ella, i d'una altre bandatamb fa referncia a l'enfonsament i perdici. Amb tots aquests elements Gaud ens volia fer veure que elpoble catal no arribaria a aconseguir la independncia. En aquesta escala una mica ms amunt trobem elfams drac, aquest drac apareix sense cua per Gaud no deixava res per fet, podem veure el teatre grec que elbanc t forma de cua, aquest banc te molts colors com el drac per aix es pot interpretar que la cua es troba alteatre grec, com tamb la cua de la serp es representada amb el mur. La forma d'aquest drac fa com ones, tpicde l'estil en el que s vivia, el modernisme. El mes important es que aquest animal t la veritat de l'amor div,tamb l'enfonsament i perdici, t la veritat de Du que illumina l'esperit del poble i l' anima modernista(nm9).

Temple dric o mercat: Trobem 84 columnes al temple dric, on les columnes exteriors s'inclinen cap a dinsper compensar el pes enorme de la plaa que hi ha al damunt aix es va fer per simular que les columnes esclaven al sostre com si aquest fos un coix tou, aix a la ciutat jard hagus sigut el mercat, la pedra queutilitza Gaud manifesta una fora de tensi permanent, com si fos una cova via. Falten quatre columnes, ontrobem quatre plafons representant un nic dibuix bsic, els quatre tenen com a dibuix un sol, i tots juntscorresponen a les quatre estaciones, el primer representa l'estiu, el seu darrere trobem el que represental'hivern, fred, sense vida i als altres dos al fons; el de la dreta representa la primavera i el de l'esquerra la tardo,mescla de vida i de mort. Desprs al voltant trobem 14 plafons petits que representen la Lluna en els seuscicles creixent i minvant del mes lunar i femen de 28 dies. Els que es troben al davant sn de colors clars iverds, o perla i mirall, de lluna pl.lida i somniadora, mentre que els de darrere sn d'una major varietat iintensitat de colors (nm.11).

7

El teatre grec: Als teatres a l'aire lliure tenien una rea circular i plana utilitzada per les danses de la coral,darrere podem trobar un escenari elevat pels actors i desprs una zona amb seients. El gran seient que trobemal teatre amb formes de ones es la cua del drac que abans ja havia mencionat, per que aquesta cua quedesequilibrada per un costat Gaud va fer el seient i per l'altre un viaducte per la sortida d'aigua, que aquesta va aparar al cap de l'animal. Gaud va decorar aquesta cua amb tot tipus de formes i materials. Aquest banc estasituat a sobre de la cornisa del temple dric.

Camins de serp: No noms s el banc serpentejat, perqu tots el s camins del parc tamb sn aix, i tamb lesporxades i els viaductes. Per fer aquests camins es van haver de retirar diverses zones rocoses. A l'esquerra dela plaa del Teatre s'accedeix fcilment a tres porxades consecutives. A la primera que s'allarga pel darrere dela Casa Gell; actualment una escola pblica , totes les columnes sn diferents i d'una sobresurt una figuraanomenada Bugadera. La porxada t molta originalitat, les columnes exteriors s'inclinen cap a dins a fi desuportar la pressi del desnivell de la terra i formen una volta molt llarga de pedra que de manera sorprenentengloba el passads gaireb en cercle. Llavors al capdavall d'aquesta porxada comena la segona que quedatallada, formada per un semicercle de columnes que sn alts remolins de creixement helicoidal com eld'alguns arbres. A sota d'aquesta ltima porxada trobem la tercera que s un clar simbolisme de la uni que hiha de haver entre el germans. Aquesta Porxada suggereix les festives torres humanes que en aquell tempsnoms eren tpiques de Valls, una poblaci del Camp de Tarragona. Totes tres Porxades sn naturalistes i defer imitacions del natural, com l'ona i fins i tot de l'artificial, com en el cas de les copes. Per les mateixesporxades es retorna a la via principal, la ms ampla que s de deu metres. Pel mateix indret transcorria segonsGaud el cam que anava de l'antiga Barcino a Sant Cugat, a l'altra banda de la Serra; per aix s'anomenava deSant Sever, en record del bisbe que fug per aqu en una de les persecucions de cristians. En aquest lloc, que stroba a la plaa, voregen la via de palmeres vertaderes i artificials i al mur hi ha unes portes de ferro i unaparada de begudes que barren el pas a les coves i galeries de l'interior de la muntanya. Gaud en aquestesgaleries va voler installar jocs d'aigua i llum. Per la via principal podem arribar a la carretera del Carmel, lams utilitzada pels visitants a prop d'aquesta entrada hi ha el cam que passa pel Viacte del Mig i acontinuaci pel de Dalt. El viaducte de Dalt t 14 columnes igual que el del Mig (nm.12).

Casa Gaud: L'actual CasaMuseu Gaud abans era senzillament la casa de Gaud al parc, construda entre1903 i 1904 com a model per a ensenyar als clients. S'explica que Gaud la compr a principis de 1906 perquencara no s'havia pogut vendre. s un tpic xalet modernista, a tocar de la via principal, construt per FrancescBerenguer, primer ajudant de Antoni Gaud. Consta d'un soterrani i una cova amb carner, tres plantes i unatorre de tres cossos amb sageta, creu i penell, i unes xemeneies tpiques de Gaud que recorden per la sevaforma el bolets que tamb trobvem als edificis de l'entrada. La segona planta disposa d'un bonic balc deferro. Diversos detalls, com ara la prgola indiquen la intervenci directa de Gaud en l'obra. Gaud ocup lacasa el 1906 amb la seva neboda Roseta i la criada Vicenta, a ms de l'assistncia de les monges carmelites deSant Josep. La Roseta era una noia eixerada, sensual i apassionada de 30 anys que rebia a la gent. Gaud eraun home dficil i gens , aquest al 1926 es va trasllada a la Sagrada Famlia i mor d'accident el 10 de juny de1926. Aix acabava una de les vides ms intensament creatives de la histria. La casa del parc fou compradapels amics de Gaud, i el 1963 s'inaugurava la CasaMuseu Gaud, d'un gran inters, amb mobles, maquetes,dibuixos i records personals de l'arquitecte, dels seus amics , i dels seus artistes que es relacionaven amb ell.

La capella tancada: A la banda esquerra del parc hi ha el Tur de les Menes, anomenat aix pel mineral deferro que contenia, al peu del qual es va descobrir una caverna amb fssils de rinoceronts i altres animals, quevan ser estudiants per Font i Sagu i Almera i Comas, sacerdots i gelegs. Amb aquella troballa el parcadquir uns orgens mtics, ideals per a Gell i Gaud, a la recerca d'arrels ancestrals, caracterstics del segleXIX. I vora la cova es van trobar unes llodrigueres que s'atriburen a la m d'un , per queprobablement foren excavades per miners menys antics. Encara existien, tot i que estan tapiades des de fadcades. Per al cim del Tur, Gaud disseny primer una gran creu cristiana, per al plnol d'un petit edifici enforma de 6 lbuls i la indicaci Capelya . Aquesta rara manera de dir capella sens dubte dna suport alprojecte filolgic que proposava el jove reusenc Miquel Ventura, tot i que Gaud escrigu la paraula a la sevamanera, es referia a una capella arcaica. La Capelya s un talaiot balear, de carcter militar, que a principis del

8

segle XX es pensava que era d'origen celta, tot i que s anterior, i es relaciona amb la muralla, els merlets i laseguretat del parc. Aquest pensava, tamb, que les talaiots eren santuaris primitius, i per aix Gaud en diguCapelya, atesos per sacerdots, aleshores de gran moda. La ms gran genialitat d'aquesta capella s el seu totalhermetisme, li falten portes i finestres. I l'heremetisme, la doctrina d'Hermes s secret i tancat. La formalabulada de la Capelya evoca la rosa, representaci del secret que noms els iniciats poden penetrar, per aixs'anomena subrosa all que ha de restar secret. Es pot suposar que aquesta capella abans tindria algun accscom ho eren les velles mines que podrien connectar amb el talaiot. Damunt hi havia un Calvari amb una creucentral cristiana, per que t una pirmide sobre el pal major de sentit clarament manic, que tamb ostentala del Bon Lladre. La tercera sageta fa referncia al du del Sol; Apol.lo. La rosa i la creu unides formen elsigne de la RosaCreu, la societat secreta creada, al segle XVII.

El Capricho de Gaud

El Capricho mesura 15'35 metres, la seva forma s allargada i s'adapta a l'esmentat desnivell del terreny ladistribuci interior es molt semblant a la de la casa de Manuel Vicens, situada al carrer de les Carolines, deBarcelona, tamb feta per Antoni Gaud. L' entrada principal orientada al Nordoest, es compon d'un prtic depedra treballada, amb quatre columnes de fust que acaben amb capitells. En aquests capitells, el collar elforma una garlanda de flors, i l'equ, un ram de fulles de margall amb les puntes doblades, entre les qualss'allotgen quatre figures d'ocells que semblen coloms. Unes altres dues entrades sn la porta de la cotxera,actualment emprada com a botiga per a la venda de records, situada a la cara Nord i una mica ms endarrerade la lnia de faana i la de servei. Aquesta en desnivell de la muntanya(nm.13).

Els murs, gruixuts i de pedra, de 45 cm d'espessor els perimetrals i de 30 els de crrega, estan formatsexteriorment per un encoixinat una mica rstec, amb juntes horitzontals molt amples, creuades verticalmentper unes altres juntes dissimulades per un coronament superior en forma d'esccia de perfil gtic. La sevaprolongaci s de totxana groga i vermellenca, amb franges horitzontals o verdugades de rajoleria en relleu,que representen fulles verdes i flors de girasol. I la seva part alta, per un rfec o barbacana format permnsules de perfil esglaonat, tamb revestit amb cermica vidrada.

La faana principal t cinc buits iguals, de formes apuntades que tamb recorda el gtic, amb finestres deguillotina els contrapesos de les quals sn tubs de metall que emeten notes musicals en practicarles.Solament en una d'aquestes finestres es conserven dues vidrieres de colors els originals motius de les qualssn ocells en actitud de tocar un teclat i una libllula que s'acompanyava a la guitarra. Igualment a la faanaprincipal, a les cantonades sobresurten balcons de planta hexagonal, amb baranes de ferro a la part central deles quals es desenvolupa la forma d'un banc posat d'esquena, amb respatller i seient de llistons de fusta, cobertper marquesines tamb de ferro i elevades per columnes del mateix metall.

La forma ms caracterstica de El Capricho s la torre cilndrica que s'eleva sobre el prtic d'entrada,totalment revestida amb el repetit ornament cermic de la flor de girasol. Envoltada per una estreta terrassa,el sortint de la qual es recolza en un rfec en el que es reiteren les mnsules de perfil esglaonat recobertes decermica vidrada, protegida per una barana de ferro amb corbats pilars en forma de fuet, aquesta torre s'acabaper un altre perfil de mnsules iguals, encara que ms grans; una altra terrassa, tamb protegida per una baranade ferro amb mateix dibuix que l'anterior, sobre la qual s'ala un edicle muntat en quatre primes columnesamb capitell dric; i un coronament de forma apuntada coberta amb cermica de color verd. Una escala decargol facilita l'accs a aquest mirador, a travs de les golfes.

A la part de darrere del Capricho trobem una esttua de Gaud segut(nm.14)

Ms tard el doctor Bassegoda i Nonell ens continua orientant amb aquests altes detalls. Obligats per causa dela humitat, l'any 1914 s'hi van fer diversos canvis que van desfigurar l'aspecte de la part superior de ElCapricho.

9

Encara es discuteix si Gaud va a estar a Comillas per a veure el terreny on es faria el Capricho

Paraules utilitzes al llarg del treball

Capitell ! Part de d'alt d'una columna o d'un pilar, decorada de maneres molt diferents segons l'estilarquitectnic.

Trencads ! mosaic cermic fer amb petits bocins de rajoles vidrades i barreges de restes de fabricaci.

Iconografia ! Branca de la histria de l'art que s'ocupa de desxifrar la temtica d'una obra.

Fust! Part llarga d'una columna, entre la base i el capitell.

Garlanda ! Cadena de flors o de fulles que es penja com a dorn.

Equ ! ram de fulles de margall amb les puntes doblades

Mnsules ! sn les que substitueixen a les columnes.

Encoixinat ! Cobert de coixins

Barbacana ! Obra de fortificaci interior i exterior situada davant punts estratgics per tal d'obligar al'escissi i a l'escalonament de les ofensives enemigues( muralles, portes, ponts..)

Rfec ! Part de la teulada d'un edifici que surt enfora del mur que la sost

Annexos

!

10

!

!

11

12

!

13

!

14

!

!

15

!

16

!

La valoraci del meu treball

Grcies a l'aparici del Modernisme a finals del segle XIX i principis del segle XX, Barcelona va poder tornarha guanyar gran importncia davant de la resta del mn, paper que tenia durant el segle XIII per que es vaperdre durant les crisis del llarg del segle XIV. Aquest moviment s la reaparici del gtic, art que dominava aCatalunya durant el segle XIII, per aix els arquitectes modernistes van decidir utilitzar el neogtic per a fergrans edificis. Tamb varen ajudar les dues Exposicions Mundials que es varen celebrar a Barcelona (lesprimeres d'Espanya), on tothom va poder apreciar l'art nacional del Modernisme.

En conclusi: que el Modernisme s un dels principals atractius de Barcelona, i ho s fins al punt que moltsdels edificis modernistes sn reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat

Aquest conjunt arquitectnic, obra de Antoni Gaud, s una dels ms importants de la ciutat de Barcelona, ontamb podem incloure el Temple Expiatori de la Sagrada Famlia, La Pedrera, La Manzana de la Discrdia alPasseig de Gracia, etcTots aquests sn diversos edificis modernistes inspirats en el gtic.

Haver de realitzar el comentari d'un edifici modernista m'ha agradat fora, ja que aix he pogut observar comCatalunya t un art molt ric i bell. Tamb un avantatge d'aquest treball ha sigut que per sort actualment s'hi potaconseguir moltes fonts d'informaci del Modernisme, fins i tot si poden fer visites per la seva properadistancia, encara que he trobat ms informaci a casa meva i a la biblioteca municipal que no pas al Centre deturisme de Barcelona situat al Palau Robert de Barcelona.

Bibliografia

Diccionari de la llengua catalana, enciclopdia catalana Diccionari escola, grup promotor Santillana

17

Llibre; Park Gell: utopia de Gaud, Bitacora Llibre; Comillas Modernista, Garcia Martn, Manuel Internet Explorer Microsoft Encarta Programa Gaud 2002, La Vanguardia

26

A la esquerra trobem al arquitecte catal Antoni Gaud, una de les primeres figueres mundials d'art. (nm.1).

A la esquerra podem veure la Sagrada Famlia, element caracterstic i smbol de Catalunya. (nm.2)

A la esquerra hi ha la Casa Mil; la Pedrera (19061912). (nn.3)

A l'esquerra trobem la Cripta construda entre 1908 i 1914.La Colnia Gell s una colnia txtil que ses trobaa Santa Coloma de Cervell a por de Barcelona.(nm.4)

Podem trobar a l'esquerra la Casa Batll, (19041906), de Gaud transform una casa entre mitgeres, tpica del'Eixampla del segle XIX, en un dels edificis ms singulars de l'arquitectura de Barcelona. (nm.5).

A l'esquerra trobem el Parc Gell, on podem veure l'entrada, on hi ha els dos edificis abans nombras, el queara es la llibreria i el que era la consergeria. (nm.6)

A l'esquerra podem trobar el fams drac del parc, l'emblema dels vicis i les passions humanes. Com podemveure aquest t molt de colorit com abans a estat mencionat.

(nm.7)

A l'esquerra podem trobar l'entrada de ferro, que t aquestes formes amb l'intenci de fer veure que aix eldrac no es podria escapar mai.(nm.8)

A l'esquerra podem trobar l'escalinata, on hi ha el drac, el simbolisme catalanista...(nm9).

A l'esquerra trobem el mur exterior, el que s diu que s la cua de la serp (nm.10).

Podem trobar a l'esquerra els seients del parc, aquest tenen forma de serp i com podem veure sn moltcolorits, com la resta del parc (nm.12)

Podem trobar a l'esquerra el temple dric format per 84 columnes, on podem trobar 4 plafons que representenles quatres estacions de l'any (nm.11)

Podem trobar a l'esquerra el Capricho de Gaud, que esta a Cantbria; Comillas (11381885) (nm.13).

A l'esquerra trobem una fotografia de l'esttua de Gaud, aquesta es troba al Capricho per la part dedarrere(nm.14) .

18