Transcript
  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    1/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A

    M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O LInstituci Mil i Fontana ls, CSIC

    Institut d'Estudis Catalans(Barcelona)

    La Pesta Negra , l 'epidmia ms le ta l de l 'Edat Mit jana, afectgreument Cata lunya des dels pr imers mesos de l 'any 1348 i provoc unaprdua de poblaci mol t important , que a lguns autors han xif ra t en un 50%i a l t res en un 20%. Com que a l 'Edat Mit jana no hi ha es tads t iques simpossible determinar l 'abas t rea l de les morts , per la documentacianal i tzada f ins ara perm et conclou re que mol ta gent m or com a c onseq nciade l ' ep idmia 1 .Tradic ionalment s 'ha culpat la Pesta Negra de la cr is i de la segonameitat del segle XIV, quan en reali tat en fou noms una de les causes. Elsdanys provocats per les guerres : la guerra amb Gnova, la revol ta gairebpermanent a Sardenya i la guerra amb Caste l la t ingueren uns efectes msdesast rosos per a l 'economia cata lana que la Pesta , perqu van arrunar les

    'Cf. un estat de la qesti sobre aquest tema, fora recent, a Paul H. FREEDMAN,Els orgensde la servitud pagesa a la Catalunya Medieval, Vic , Eum o d . , 199 3, pp. 177-201 (Traduccide The origins ofPeasant Servituae in Medieval Catalonia, Cambr idge -Nova York, Cambr idgeUniversity Press, 1991). El lector interessat, per, haur de consultar tamb Jaume SOBREQUESCALLIC, La Peste Negra en la Pennsula Ibrica, Anuario de Estudios Med ievales , 7 (197 0-71), pp. 67-102, no esmentat en la bibliografia de Freedman, i tamb els treballs del recordatJosep TRENCHS ODENA: La archidicesis de Tarragona y la Peste Negra: Los cargos de lacatedral, VIII Co ng reso de Historia de la Corona de Arag n , II, V ol. 1, Va lncia , 19 69 , pp.45 - 64 ; El monasterio de Ripoll y la Peste Negra de 1348, Anals del Instituto de Estu diosGerundenses , XXI (1972-1973) , pp . 103-115; Documentos vaticanos de los aos de la pestenegra referentes a la dicesis de Lrida, I lerda , XX XV (1974) , pp . 203 -210 . Un document del'any de la Pesta N egra datat a l'Espluga de Francol, Aplec de Treba lls de la Con ca deBarber , 1 (19 78 ) , pp. 85-89 . Docu men tos pontificios sobre la peste n egra en la dicesis deGerona, Cuadernos de Trabajos de la Escu ela Espa ola de Historia y Arq ueo loga en Rom a ,14 (1980) , pp. 183-230. (esmento noms e ls trebal ls que es refere ixen a Catalunya) .El mas catal durant l 'Edat Mitjana i la Moderna, Barcelona, CSIC, 2001.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    2/53

    190 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lf inances pbliques, del rei i dels municipis ( la fal l ida de la banca Olivella-Des caus es degu a l 'esgo tam ent d e la Tres orer ia re ia l , a la qual havien fe t unprstec), van produir estralls al terr i tori i a la f lota i dif icultaren o impedirenel normal desenvolupament del comer .Freedman ha di t que, a Cata lunya, l ' impacte de la cr is i de la BaixaEda t M it jana fou ms dura dora que a a l t res l locs i que produ una degrad acims profunda de les condic ions pageses 2 . Aquesta opini coincideix amb elque s 'ha dit habitualment sobre la incidncia important de la Pesta Negra enla re laci entre e ls senyors i e ls conreadors dels masos . Per fou realmentaix? La Pesta Negra t ingu conseqncies en la relaci pags-senyor? i , s i ent ingu, foren negat ives o posi t ives? Per respondre a aquestes preguntes , ca lin ter rogar la documentaci .

    Al t res h is tor iadores m'han precedi t en aquesta tasca; Assumpta SerraClota ha estudiat recentment les reaccions senyorials a la crisi agrria aCata lun ya, a par t i r especia lment de docum entaci senyor ia l3 , me ntre que LdiaDo nat ha pub licat un art icle sobre els con tractes ad labo ration em i elses tabl iments de maso s imm ediatam ent desprs de la Pesta Neg ra , l 'an y 1349,basant-se en e ls contractes notar ia ls de l 'Arxiu His tr ic de Girona 4 .

    1 . M A S O S R N E C S O D E S H A B I T A T SLa Pesta N egra t ingu efectes devastadors a l 'habi ta t d ispers ; m entreque les local i ta ts de poblament concentra t perderen habi tants per en generalno que dare n desha bi ta ts , mol ts maso s qued aren abandonats , sn e ls anom enatsma sos rne cs , n om que der iva de la rpida deter ioraci que pat i ren a causa d e

    la uti l i tzaci d 'elements poc consistents en la construcci. En aquest treballanal i tzar les concess ions de masos , especia lment dels ma sos rnecs , uns any sdesprs de la Pesta Negra. He escoll i t per a fer aquesta anlisi un perodecronolgic que no fos immediat a la pesta perqu sembla que el transcurs del

    2 P.H. FREEDMAN, Els orgens de la servitud pagesa, pp. 180-18 1.3 A. SERRA CLOTA, Reaccions senyorials a la crisi agrria a Catalunya a la Baixa EdatMitjana: els remenees, Anuario de Estudios Med ievales , 29 (199 9) , pp. 10 05-1 04.4L . DONAT PREZ Contractes ad laborationem i establiments de masos desprs de la PestaNegra (1349), aHom es, m asos, historia. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX), a cura de R.Congost i Llus To, pp. 125-149.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    3/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 191temps hagu d 'augmentar e l negui t dels propie tar is per tornar a fer rendiblesles seves possessions, ra per la qual sembla lgic pensar que podien trobar-sems ben disposats a fer concessions. El perode examinat abasta del 1353 al1385, amb algunes not c ies poster iors . In teressa , especia lment , comprovar s iles noves concess ions mencionen e ls mals usos entre les condic ions queaccepta e l pags o e ls conver te ixen en un cens o desapareixen temporalmentper agregaci de masos e tc . 5 .El propietari escoll i t per a aquest estudi s la Corona i , per tant , elsregis t res del Patr imoni Reia l i concretament de la Bat l l ia General deCatalunya sn la nostra font essencial . El rei , a ms de molts al tres bns,possea un bon nombre de masos a d iverses comarques cata lanes , que teniaestablerts amb contracte emfitutic i sobre els quals mantenia el dominidirecte. A travs dels registres de crrec i data de la Batl l ia General deCatalunya, conservats a la secci del Mestre Racional , havia pogut consta tarque hi havia concess ions de masos rnecs per par t del bat l le general , mot iupel qual vaig pensar que a la secci de la Batl l ia General de Catalunya hipodia haver d ocum entaci be n in teressant per es tudiar les forme s de concess id 'aquests masos i s i aquestes formes eren di ferents de les habi tuals abans dela Pesta Negra . Malgrat que jo cre ia que e ls es tabl iments de masos est robar ien a ls regis t res que recul len les escr ip tures d 'es tabl iments i precar is ,ha resultat que noms hi havia els establiments de molins, forns i al tresmonopol is , mentre que e ls es tabl iments de masos es t roben en e ls manualsnotarials de la Batl l ia . Per a la tasca de recerca en aquests manuals he comptatamb l 'a juda del Sr . Pere Beni to . L 'examen de quatre manuals notar ia ls de laBatl l ia , els de Guillem Lled 6 , ha propo rcionat 35 docum ents ; ca l adver t i r q ueno pas to ts e ls masos que apareixen en aquests documents depenien directa-ment del Patrimoni reial; alguns devien haver estat concedits pel rei a diversosnobles, que sn els qui contracten, mentre que el batl le general es l imita aconfirmar el contracte i a cobrar uns drets per al rei . Hi apareixen, perexem ple , uns contractes referen ts a ma sos per tanyents a M arc de Sant Ag ust ,

    5C f. so bre l 'ev ol uc i de ls ma ls usos : G. FELIU I MONTFORT, El pes econm ic de la remenai dels mals usos, Anuario de Estudios Med ievales , 22 (199 2) , pp. 145 -160.6 ACA, RP, Batl l ia General de Catalunya, regs . 609 (1355-1360) , 610 (1360-1370) , 613 (1370-1377) i 614 (1377-1386) .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    4/53

    192 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O La la parrquia de Sora, a Osona, l imitant amb el Lluans 7; aquest personatge ,d 'al tra banda, era batl le d 'I l la , al Rossell i per tant era persona relacionadaamb l 'adminis t raci del Patr imoni re ia l 8 . Un cas similar s el contracte signatper Maria de Canet , senyora de la baronia de Gurdia i de Rebol le t , referenta un mas de la parrquia de Puig-rodon, dependent ara del municipi deCam pdev nol , a l R ipo l ls9 , o el cas de Pon de Ca tl lar , q ue signa un con tractereferent a un mas de Vilallonga de Ter, a la mateixa comarca del Ripolls 1 0 .Als documents proporcionats pels manuals de Gui l lem Lled cal afegir lescinc notcies procedents dels volums de crrec i dates, que van de 1380 a1397. La pr imera consta taci que podem fer s que, malgrat que es t rac tad'un sol propietari , amb les excepcions indicades en qu el batl le general deCatalunya no t la iniciativa del contracte, la resposta a les dif icultats pert robar nous conreadors per a ls masos que havien quedat deshabi ta ts no fouigual a to t ar reu. Trobem diverses solucions per a aquest problema: agrupa-ment de masos , l loguer per un per ode determinat de temps, contractesem fi tut ics cont inuis tes respe cte a la si tuaci anter ior i contractes innov adorsque reduren a cens en metl l ic les diverses contribucions en espcie iservi tuds personals com la remena, suspensions temporals de l 'obl igaci deres idi r a l ma s e tc . L 'ad op ci d 'u na soluci o a l t ra depeng u de la dem anda deterra en cada l loc i tamb de les propostes dels interessats. Assumpta Serra,a t ravs de la documentaci senyor ia l consul tada, tamb ha nota t d i fernciesen la reacci senyor ia l davant la despoblaci provocada per la Pesta , nosolament en comarques diferents sin, f ins i tot , a la mateixa comarca 1 1 .

    Cal fer notar tamb que no pas to ts e ls masos rnecs havien quedatdeshabi ta ts a causa de la gran m orta l ita t produda per la Pesta N egra . Algu nses t robav en abando nats des de ms ant ic . D 'u n es d iu , l 'an y 1358, que no s 'h iviu des de fa ms de trenta anys, cosa que ens porta al decenni del 1320 12 .D 'u n a lt re es d iu , el 1379, que qued deshabi ta t a tem pore p r im aru m7 Cf. docs. 1, 2, 3 i 10.8 Doc. 10.'Doc . 5 .1 0Doc. 6.

    A. SERRA, Reaccion s senyorials a la crisi agrria, p. 1018.1 2Doc. 8.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    5/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 193morta l i ta tum ci t ra 1 3 . Pe r les ci tes espe cfique s que abu nde n ms per ex plicarl 'aba nd dels maso s s el temp s de les grans mo rta l i ta ts - m ag nar ummo rta l i ta tum , pr ior ibus morta l i ta t ibus que per univ ersum orb em vigueru nt ,les mortali tats majors etc.- ; en un cas es indicat l 'any 1348 com la datad'aquestes grans mortali tats; sn nou les ci tes concretes1 4 . Encara l 'any 1397s 'es tabl ien m asos q ue es t robaven deshabi ta ts des de la Pesta N egra ; s e l casd 'u na torre end erroca da o casamen t s i tuat prop de l 'A rb o , es tabler t a Per eReverdit per un cens anual de 12 diners i una entrada de 100 sous, que est robava ab andon at des de les mo rts m ajo rs en , o de dos ma sos d eV ilam ajo r que Berna t M orag ues pogu unir al seu i que tamb eren rnecs deles morta l i ta ts majors en 15 .Ta m b hi havia a l tres causes de des t rucci dels ma sos: do s contractesde Sora , del 1353, a l ludeixen a inundacions , seguram ent causades per la r ierade Sora 16 , mentre que en altres casos el mas qued deshabitat per la rennciade l 'hereu o de qui e l conreava; s e l que s 'esdevingu a l mas Des-Obac, a lterme del cas te l l de Coaner , a la comarca de Bages , o a una masia prop deRiudoms, a l Baix Camp, o a l mas Ermengol , a Provenals , en e l ter r i tor i deBarcelona, on els hereus deixaren de treballar-lo i de pagar el cens17. Un masde Sant Quirze de Pedret no havia estat abandonat encara, el 1370, per elsconreadors ja s 'havien ins ta l la t a Berga i demanaven una dispensa temporalde l 'obl igaci de res idi r -hi ; era segurament e l pr imer pas per a l deixament ,que de moment s 'obviava prometent posar-hi un hereu en e l fu tur 1 8 . Altresvegades era la mort del pags que vivia al mas, sense f i l ls i sense testamental l que determinava l 'abandonament del mas19.

    1 3Doc. 29.1 4Docs. 7, 18, 21, 22, 26, 28, 29 i dos casos ms esmentats a continuaci.1 5ACA, RP, MR, reg. 1020, f . 38 v.1 6 Docs. 1 i 2.

    Docs . 11, 32 i 33., 8 D oc . 20 .

    Doc. 10.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    6/53

    194 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O L

    2 . N O U S E S T A BL I M E N T S D E M A S O S R N E C SNaturalment , quan un mas quedava desocupat , e l senyor o e l seurepresentant miraven de t robar un nou conreador . Pr imer , ca l ia fer a lgunesdil igncies judicials , convocar els parents del darrer possedor a f i que en uncert termini es presentessin a reclamar el domini ti l del mas. Si no ho feien,revertia al domini directe i el senyor podia fer un nou establiment 20 . T robarun pags que volgus acceptar les mateixes condic ions del possessor anter ior

    no era fci l , per tampoc impossible .Tenim alguns exemples de contractes cont inuis tes . El mas prop deRiudoms, que e ls hereus de Ramon Mular havien renuncia t i a l qual ens hemrefer i t ms amunt , fou es tabler t e l 1384, se t anys desprs d 'haver es ta tabandonat , amb el mateix cens que pagava Ramon Mular : 50 sous anuals . Elsnous propie tar is t i l s , Bernat Miral les i Pon Guardiola , pagaren, a ms, unaentrada de 150 sous 21 .Tamb t rob comprador e l mas Massots , de Sant Quirze de Pedret ,a la comarca del Bergued 2 2 , el 1355, amb les condicions tradicionals, percom que e l comprador , Bernat Cases , de la parrquia de Sant Mauric i de laPor te l la , no tenia hereu, encara , per ins ta l lar - lo a l mas , aconsegu unadispensa temporal de l 'obl igaci de res idi r -hi durant deu anys . Acabat aquesttermini , h i haur ia de posar a lg que reconegus sser home propi , qui t i inatura l del re i , amb obl igaci de remena de persones , cugucies , in tes t ia ia l t res usos , i de res idi r personalment en e l mas . De manera immediata , en e ltermini de sis mesos, el nou propietari del domini ti l hauria de reparar trescases, que s com hom denomina tres estances, que eren la cuina, la cort il 'estatge. Durant els deu anys hauria de tenir les terres ben treballades i pagarels censos acostumats . El to ta l d 'aquests dre ts no s especif ica t , per s quees diu que e l nou emfi teuta havia de gaudir d 'una rebaixa de 20 sous anualsdurant els primers cinc anys. El batl le general , Pere Sacosta, l imit lacapacitat del pags de tal lar l lenya i fusta en els boscos del mas per vendre aBerga; noms 50 sa lmades de l lenya t ranspor tada per un mul cada any i la

    2 0Docs. 6, 17 i 21.2 1 Doc. 32.2 2Doc. 4.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    7/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 195mateixa quanti tat pel que fa a la fusta. S 'entenia que podia tal lar-ne per a spropi i per a fer carb, per sense tal lar glaners ni arbres de fruit , l levat elsque necess its per cobr i r la casa . L 'an y 1368 consta que Bernat Case s de ma nuna prrroga de la dispensa d 'habitar el mas perqu se l i havien mort f i l ls if i l les que volia establir-hi; l i fou concedida una prrroga de cinc anys ms, alcap dels quals hauria de posar-hi un hereu o vendre el mas 23.Ta m b fou cont inuis ta el nou es tabl iment del ma s Trul l , d el terme delcastell de Creixell , a la comarca de l 'Alt Empord, el 1368, malgrat que feiatemps que es t robava deshabi ta t . Fou es tabler t de nou a El isenda, esposa deBernat Pel l icer , de Bo rrass , i a l pare d 'El ise nda , P ere Col le l l . Els pagam entsprevistos eren 8 mitgeres de blat anuals o b 32 sous i a ms, tasques, s dirl 'onzena part de la coll i ta , i braatges; havien de residir en el mas, on haviende fer les obres i reparacions que calgus, en el termini de cinc anys, i haviend ' sse r hom es i dones propis , afocats i de remena del senyor , seg ons c ostumde Cata lunya 2 4 .

    Igualment , preveia les mateixes condic ions que abans de lesmortali tats l 'establiment fet el 1379 del mas Sitges, al terme del castell deMontclar , a l Bergued, que era deshabi ta t des de les pr imeres morts , segonsdiuen els documents, sense concretar si es refereix a la Pesta Negra o aepid m ies ante riors . Els nous beneficia ris eren Bern at de Bov ers i la seva f il laBonanada, que havien de tenir e l mas habi ta t i conreat ; havien de referl 'edif ici del mas, si calia, i havien de pagar els censos, tasques, agrers, lesobl igacions coneg udes com homes i dones i a l t res a qu e l mas hagus es ta tobligat . Els beneficiaris , que l l iuraren una entrada de 50 sous, tenien tres anysper posar un home, un hereu, a l mas 25 .Tamb mantenia mol tes de les condic ions anter iors , b que amb unapeti ta rebaixa del cens, el nou establiment fet de la casa Des-Sol, si tuada al

    mateix terme del castell de Montclar , que era deshabitada des de la PestaNegra . Fou conf i rmada a Pere de Peirons de la casa de Peirons , que era cosgerm del darrer possessor; per tal de determinar la rebaixa que se l iconcedia , foren enumerades les obl igacions que pesaven sobre aquesta casa:Tres quar teres de bla t per cens

    2 3 Doc. 16.2 4 Doc. 17.2 5 Docs . 28 .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    8/53

    196 M ARI A TERES A F ERRER I M ALLO LUn sester de blat per qustiaUn ses ter d 'ordi per censUn ses ter d 'ordi per qust iaTres a imines de c ivada de censUn sester de civada per qustiaMit ja quar tera de c ivada i mi t ja d 'ordi per garbesUn cens de 14 sous de BarcelonaDues gall ines, una de les quals era per la casa del Puig de Montclarque pertanyia a la mateixa propietatUn parel l de pol las t resUn anyel l cada any per la fes ta de l 'AscensiI un menjar dit del batl le.Totes aquestes pres tacions foren es t imades en 80 sous anuals i larebaixa que l i fou concedida fou d 'una quar ta par t , s a d i r , que haur ia depagar 60 sous anuals en dues pagues . Aix , doncs , e ls nombrosos censoshavien estat rebaixats i unificats en un de sol en metl l ic . Pel cens estipulatsembla que ens t robem davant d 'una masia important .El concess ionar i , per , haur ia de refer la casa , que era enderrocada,haur ia de tenir - la habi tada i fer la pres taci d 'homes i dones . A ms, es tar iaobligat a host i cavalcada i al tres serveis personals que haguessin de prestarles cases del terme del castell26 .

    3 . A N N E X I O N S D E M A S O S R N E C S A M A S O S H A B I T A T SL'acumulaci de masos per par t de pagesos r ics no era pas una

    noveta t . Pere Beni to n 'ha documentat d iversos casos dins del pat r imoni delmonestir de Sant Cugat del Valls a la primera meitat del segle XIII , no pasamb l 'aprovaci del monest i r , que pledej contra aquests pagesos que haur ienhagut de residir en dos o tres masos; segons el monestir no els conreaven comcal ia i a ix l i ocas ionava prdues . A ms s evident que el monestir no erapar t idar i de la form aci de grans explotacions agr coles en ma ns dels seus

    26DOC . 29.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    9/53

    Quadre 1ESTABLIMENT DE MASOS RNECS O DESHABITATS

    AMB CONDICIONS SIMILARS(DATA NOM DEL MAS LOCALITAT TEMPS OBLIGACIONS CONCESSIONSESPECIALS CENS ANUAL . PARTSDE ENTRADA1 T BL1 ABANDO- FRUITSIENT .... NAMENT1355 abril MAS MASSOTS SANT QUIRZE DE Reconstrucci del mas Dispensa residncia durant 10 Acostumat226 PEDRET Residncia personal en el mas anys perqu manca hereu 1(Bergued) Home propi, quiti i natural del Dret limitat de tallar fusta i derei, sotms a remena, cugucies, vendre-la a ciutat durant 10 anysintestia i altres usos. Llicncia de fer carb en el mas,com la resta de vens, sense tallar elsglaners i fruiters, excepte per acobrir les cases1368 MASADAD'EN CREIXELL (Alt Mol t de temp s Reconstrucci del mas en 5 anys 32 s. pel valor de Tasques idesembre TRULL Empord) Tenir la massada habitada i 8 mitgeres braatges22 afocada forment Homes propis, solius i afocats ide remena. Servituds d'homes i dones1379 febrer MASSITGES MONTCLAR Des de les Reconstrucci del mas Censos Tasques i agrers 50 s.4 (Bergued) primeres Tenir el mas habitat i afocat acostumatsmortaldats Ficar-hi un hereu en el termini de3 anys Servituds d'homes i dones1383 gener CASADES-SOL MONTCLAR Des de la Pesta Reconstrucci casa en el termini 60 s. per tots els15 (Bergued) (1348) de 6 anys censos, qustia i Tenir la casa habitada i afocada alberga, estimats Servituds d'homes i dones en 80 s. Host i cavalcada i altresservituds personals1384 gener MASIA RIUDOMS (Baix 7 anys 150 s.13 Camp)

    1 Prorrogada 5 anys ms e l 1368.2 Podr re teni r de l cens anual acos tumat 20 s . durant e ls pr imers 5 anys .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    10/53

    198 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lpagesos sin que volia que continuessin a la mida tradicional de cada mas per

    a una familia 2 7 .All que alguns senyors no havien vist amb bons ulls en el segle XIIIfou una soluci per ta l d 'obtenir a lgun rendiment dels masos rnecs desprsde la Pesta Negra .En alguns casos, hi ha constncia expressa per part de la Batl l ia queen els anys posteriors a la Pesta no es trobava qui volgus un mas en lesmateixes condic ions que e l possessor anter ior28 . Si algun mas ve hi estavainteressat , es recorr ia , doncs , amb fora f reqncia a la uni d 'un mas rneca un altre que estigu s habitat . A ve gade s aque sta uni era defin it iva i el pagspagava una quanti tat al senyor directe per aconseguir la seva aprovaci, comveurem; en a l t res ocasions e l pags no pagava res per l 'annexi i e ls masospodien tornar a separar-se , era una uni c i rcumstancia l .

    Aix , per exemple , l 'any 1353, Marc de Sant Agust es tabl a Gueraude Rocaf iguera , que tenia e l mas del mateix nom, a l terme de Sora , unama sover ia anom enad a Safon t , s i tuada prop del seu ma s, amb potes ta t d 'e nd ur -se 'n e l mater ia l i components de la casa , que era enderrocada. Sembla c larque la masover ia no tenia prou ent i ta t per cont inuar essent una explotaciagrr ia indepen dent , en aquells mo me nts de di f icul ta ts per t robar con reado rs ;per aquesta causa el propietari renunci a la casa i a tot el que significava depossibil i tat d 'establir-hi una famlia que prests els serveis acostumats, si enel fu tur la s i tuaci demogrf ica , tan cr t ica l lavors , mi l lorava. La masover iaqued reduda a unes terres, concedides en aquest cas a un pags ve; s unauni de fe t a un mas, b que no pas legalment , perqu no es menciona laparaula uni , i sembla que e l pags podia a l ienar separadament aquestester res , pagant a l propie tar i teros , l lu smes, empares , fermes de dre t e tc . Lesobl igacions quedaven redudes a l pagam ent d 'u n cens de 12 diners anuals i deldelme de totes les coll i tes; per entrada foren pagats 10 sous29.

    S que s c larament una uni de masos la que fou autor i tzada l 'any1355 per Maria de Canet a Gui l lem de Vilamit jana per a juntar e l mas d 'en

    2 7Pere BENITO IMONCLS, Pels avatars de la justcia senyorial. Sant Cuga t del Valls enfrontde la gran propietat pagesa (1231-1260), XLII Assem blea Intercomarcal d'Estud iosos (SantCugat del Valls , 1998 ) , Sant Cugat del Va lls , Arxiu Nacional de Catalunya, 20 00, pp. 169 -177 ,concretamen t pp. 170 -171 notes 17 i segents.

    2 8Doc. 11.2 9 Doc. 3.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    11/53

    ES TABLI MENTS DE MAS OS DES P RS DE LA P ES TA NEGRA 199Cuquet al que ja tenia, que era el mas de Vilamitjana, tots dos si tuats a SantQuint de Puig -rodo n. La uni cost a Gui l lem de Vilam it jana 60 sous , pagatsa Maria de Canet i 20 ms pagats a la Batl l ia general de Catalunya. Caladvertir , per, que aquest no era pas un mas rnec, sin que la propietat ti lhavia es ta t comprada per Gui l lem de Vilamit jana a Pere Cuquet , l iasVilamit jana 3 0 .El mas d 'en Costa , de Cat l lar , a la parrquia de Vi la l longa de Ter ,era en canvi un ma s abandon at , b que no s 'expl ica la causa d 'aq ue st aband ;torn a l domini d i recte , desprs d 'una actuaci judic ia l per saber s i h i haviaalg que t ingus dret a la propietat ti l i seguidament el senyor del mas, PonDescat l lar , que e l tenia a cens del re i , l ' es tabl a Ramon Dolsa , queja teniael mas Dolsa , a la mateixa parrquia , i que era home propi , rs t ic i amansatdel mateix Descat l lar . El mas devia sser d 'extensi considerable perqul 'es tabl iment cost a Ramon Dolsa 50 l l iures pagades a Pon Descat l lar i 10ll iures pagades al batl le.El mas fo u concedi t a Ra m on D olsa perqu e l prop ie tar i no t rob cappags que s 'hi volgus establir i es volgus fer hme propi i soliu seu amb lesservi tuds acostu ma des , que incloen e l servei d i t d ' hom es i dones ( consu evihabere homines e t feminas e t redempciones ) , les remenees e tc . La concess ia Ramon Dolsa no era tan convenient per a l propie tar i perqu perdia e lsserveis perso nals , qu e Do lsa ja prestava pel seu prop i m as, pe r era m illorque deixar e l mas erm i no perc eb re 'n les rende s . R am on Do lsa haur ia 'c l epagar els censos, les tasques i al tres drets i serveis acostumats. El propietaripuntual i tz que, s i en e l fu tur Ramon Dolsa vol ia separar e l mas d 'en Costai ve nd re ' l , qui el com prs s 'h aur ia de fer hom e propi de Pon D escat llar31 . Launi d 'aquests dos masos no era , doncs , def in i t iva , noms s i cont inuaven enmans de Ramon Dolsa o els seus descendents. Si els senyors ti ls venien elmas annexionat , tornava a la condic i anter ior i e l comprador h i havia deresidir i prestar els serveis acostumats.

    Un a l t re mas, anomenat Des-Obac, s i tuat en e l terme del cas te l l deCoaner , que per tanyia a l domini d i recte del re i , e ra rnec i deshabi ta t percausa de la renncia de l 'hereu del mas. Com que e l bat l le general no t robqui se 'n volgus fe r crrec , am b tots e ls serveis d 'h om es , ce nsos i dre ts a qu

    3 0Doc. 5.3 1Doc. 6.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    12/53

    200 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lestava obligat el mas al senyor del castell , f inalment fou establert a PereSespluga, del mas ve de Sespluga, al qual havia de quedar unit . El noupropie tar i quedava obl igat a pres tar per aquest nou mas e ls censos , serveis ,usatges , delmes, agrers , qust ies , joves , batudes , t ragines i a l t res dre ts i , ams, 4 sous per un quar ter d 'o l i que cal ia pagar a ls hereus de Lomas, delterme de Castell tal lat , per la tercera part que tenien del mas de Duarria, delterme del cas te l l de Coane 3 2 .s ben in teressant e l cas d 'uni de dos masos rnecs , anomenatsPagane l l i M art , a les man s de Ra m on Paga nel l . Segons e l doc um ent , to ts doseren s i tuats a Ho sta l r ic , b que ara sembla que es t roben a l terme de M aan es ,on encara hi ha e l ma s M art 3 3 . Ramon Paganel l possea e l mas Paganel l , quetenia la casa enderrocada en la seva major par t , de ta l manera que no s 'h ipodia viure, i havia comprat el mas del costat , el mas Mart , al notari deBarcelona, Gui l lem Mart , mas que tamb era rnec i deshabi ta t des de fe iatemps. L 'any 1369 Ramon Paganel l obt ingu l 'autor i tzaci per unir aquestsdos masos i reduir e l servei d 'homes i dones que havia de pres tar e l masPaganel l a un cens de 4 sous anuals , mentre que havia de cont inuar fentaquestes pres tacions pel mas M art , que havia de tenir habi ta t . Am bd s m asoshaur ien de quedar uni ts , per havien de cont inuar pagant e ls mateixos censosque abans, l levat dels serveis del mas Paganell , converti ts en cens. Per la unid 'ambds masos Ramon Paganel l pag 10 sous a la Bat l l ia general 34 .

    Els comptes del bat l le ens informen tamb de la uni de t res masosdeshabi ta ts en un de sol a la parrquia de Sant Pere de Vi lamajor , a lacom arca del Val ls , l 'a ny 1391, pels quals e l propie tar i t i l, Gu i l lem Sacanal ,pagava, l 'any 1394, 2 sous anuals de cens . A la mateixa parrquia , per unsanys desprs, el 1397, el batl le general autori tz Bernat Moragues a unir dosmasos rnecs i deshabitats des de la Pesta Negra al mas que ja tenia, reduinte l servei d 'homes i dones a un cens anual de 2 sous 35.

    3 2 D oc . l l .3 3C f. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 3: El Girons, la Selva i la Garrotxa, p. 250 .El mas Mart era situat segons el document, a l' indret anomenat els Masos Vells.

    3 4Doc. 19.3 5 ACA, RP, MR, reg. 1016, f . 43 r . i reg. 1020, f . 38 v.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    13/53

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    14/53

    202 MARIA TERESA FERRER I MALLOL

    4 . CON CES S I ON S DE MAS OS RNECS S ENS E OBLIGACI DE RES IDNCI AI S ENS E ANNEXI A MAS OS HABI TATSEn alguns casos i l locs la batl l ia es mostr contrria a la uni de dosm asos , potser perqu no apl icava la pol tica prpia s in la d 'u n in termed iar i .Aix s 'esdev ingu per exem ple am b el mas de Ses-Co rts , a la parrq uia de lesLlosses, dins el terme del castell de la Gurdia de Ripoll , concedit l 'any 1358a Berenguer Casadeval l ; la concess i no fou negociada pel mateix bat l le s inper Ramon Pujol , caval ler i procurador del cas te l l i honor de la Gurdia pelrei . El mas havia estat deshabitat des de la Pesta Negra i per aix elconcess ionar i aconsegu sser d ispensat de l 'obl igaci de res idncia i delsserveis d 'homes i dones; to tes aquestes obl igacions foren redudes a un censde 5 sous barcelonesos anuals . Per aquesta concess i Berenguer Casadeval lhagu de pagar 100 sous a la Batl l ia . Les obligacions de Berenguer Casadevalleren: mantenir la casa del mas en bon estat , conrear b les terres, guardar alscortis del mas el bestiar que pasturs als prats del mateix mas i pagar elscensos , agre rs , par ts de col li tes i crregues acostum ades . No podia unir a quest

    mas al seu de Casadevall i , en el cas que vengus Ses-Corts, qui el comprshi hauria de residir i s 'hauria de fer home propi del castell de la Gurdia? 6.L ' an y 1359 M arc de Sant Ag ust , donzel l , conced la tercera par t queli pertanyia en el mas de Ramon Ses-Artigues, que havia mort intestat i sensehereus . El mas era s i tuat a Sora i e l benef ic iar i era Guerau de Rocaf iguera ,que ja tenia un mas i una masover ia concedida pel mateix propie tar i i que,doncs, estava reunint moltes terres. Marc de Sant Agust es reserv el l lusme,el domini directe i el foriscapi, teros, empares i dret de f irma del mas, de les

    seves ter res i de les possess ions del d i funt , que s 'haur ien de vendre . Gueraude Ro caf igu era fou dispensat de l 'obl iga ci d ' hom es i don es , de l 'obl igacide fer-hi residncia i de pagar tasques, parts de coll i tes i censos, converti t toten un cens anual de 10 sous barcelonins. Per la concessi i reducci de censosi crregues Guerau de Rocaf iguera pag 20 sous a Marc de Sant Agust i 25sous a la Batl l ia general3 7 .

    36DOC. 7.37 D OC . 10.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    15/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 203Any s desprs , l 'an y 1372, fou concedida la masa da de Ciuta t , s i tuadaal terme de Montclar , que era deshabi tada des de la Pesta Negra , quan mor

    e l darrer possessor , Vidal de Ciuta t ; la masada fou reclamada pel cos germdel d i funt , Jaume de Santandreu, desprs d 'haver es ta t incorporada a l f iscreial , i don el seu dret al seu gendre Pere Mart , de Berga, i a la seva f i l laEl isenda, esposa d 'aquest darrer . En consideraci a aquests fe ts , e ls fouconcedi t nou es tabl iment de la masada, per sense obl igaci de res idncia ,perqu no hi havia ja casa; tam b que daren dispensats de l 'obl ig aci del serveid 'h om es i don es , i de remen a, en esmena de les quals coses haur ien de pagarun cens anual de 12 diners i , a ms, els censos, delmes, agrers, servituds icrregues a les quals es t igus obl igat e l mas . L 'entrada d 'aquesta concess ifou de 50 sous , quant i ta t mdica perqu es t rac tava d 'un mas pet i t 38.

    Un cas similar s el del mas de Jaume Roig de Vdues, si tuat aCasserres, al Bergued, que havia quedat deshabitat i erm des de la PestaNegra . L 'any 1372, e l bat l le general l 'es tabl , amb una entrada de 5 f lor insd 'or d 'Arag, a Pere Roig , de Berga, amb els mateixos censos , delmes icrregues a qu estava obligat el mas tradicionalment, l levat de l 'obligaci deres idi r -hi , perqu tenia la casa mig enderrocada, i de servir amb homes idones; per la d ispensa d 'aquestes obl igacions Pere Roig es compromet apagar un cens anual de 2 sous 39 .

    L 'any 1375 tamb fou es tabler t , de manera semblant , e l mas Prat , deCardedeu, deshabi ta t igualment des de la Pesta Negra . Com en e l casprecedent , e ls edif ic is del mas eren gaireb enderrocats , de manera que nos 'h i podia v iure . S 'h i havia de construi r de nou i a ix tampoc no eraaconsel lable , ja que haur ia suposat una despesa massa grossa per un mas queera de poc valor . L 'ob l igac i d e res idi r -hi i de fer servei d 'ho m es i dones fo utransformada en un cens de 12 diners anuals . La res ta de censos , agrers iservi tuds s 'havien de pagar com abans i e l concess ionar i , Ramon Sabater ,hagu de pagar, a ms, una entrada de 80 sous40.

    3 8Doc. 21.w Doc . 22 .4 0Doc. 26.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    16/53

    Quadre 3CONCESSIONS DE MASOS RNECS SENSE ANNEXI

    I AMB REMISSI O REDUCCI A CENS D'ESTATGE, SERVITUDS I/O PRESTACIONS ACOSTUMADESDATA NOMo n .MAS NOM DEL MAS LOCALITAT ESTATGE, PRESTACIONS EN CAS DF.VENDA 0 TRASPS ENTRA-ESTABLIM RNEC HABITAT PEL APOCAMENT ACOSTUMADES DAENT RECEPTOR DE SERVITUDL'ESTABLIMENT D'HOMES1DONES135 6 MAS D'EN COSTA MAS DOLSA CATLLAR Rem issi Cen sos, tasqu es, serveis El comprador o nou possessor s ' haur 5 011.febrer 14 acostumats de fer home propi dels seny ors1358 gen er MAS SES-CORTS MAS LES LLOSSES (LA Red ucci cens C e n s o s El comprador o nou possessor haur 100 s.12 CASADEVALL GURDIA DERIPOLL) de 5 s.b. Parts collitaCrregues acos tumades de pres tar e ls serveis , fer res idncia enel mas i fer -se home propi del senyor1358 maig MAS DES- MAS LES LLOSSES (LA Red ucci ; cens Reducc i a cens de 5 s . No es podr uni r a l mas Cerdanyola . 100 s.8 BORRELL5 CERDANYOLA GURDIA DERIPOLL) de 2 s. El nou possessor haur de fer -se homepropi i soliu dels senyors i habitar enel mas.1359 mar MASDERAMON MAS SORA (Osona) Remiss i Reducc i a cens de 10 s . 20 s.28 SES-ARTIGUES ROCAFIGUERA1372 jun y MASADA DE MONTCLAR Reducci cens Censos , de lmes , agrers i 50 s.3 CIUTAT7 de 12 d.b. cr regues acos tumades1372 juny MASDEJAUME CASSERRES Reducci i cens Censos , de lmes i cr regues 5 fio.20 ROIGDEVDUES de 2 d.b. acos tum ades d 'or .1375 abril MAS PRAT8 CARDEDEU Reducci cens Censos , de lmes , agrers i 80 s.b.6 de 12 d .b . servi tuds acos tumad es

    4 + 1011. (lloaci del mateix establim ent de 136 3).5 Deshabi ta t des de fe ia ms de 30 anys .6 25 s . ( l loaci del mate ix es tabl iment de 1362)7 Deshabi tada des de la Pes ta Negra .8 Deshabi tada des de la Pes ta Negra .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    17/53

    ES TABLI MENTS DE MAS OS DES P RS DE LA P ES TA NEGRA 205

    5 . REM I S S I ONS DE L'OBLI GACI DE RESI DNCI A I DE S ER VI TUDSI CONVERS I D E CENS OS EN ES PCI E A CENS OS EN DI NER

    La dispensa de res idncia s 'ha via fe t fora f req ent a la segona m ei ta tdel segle XIV. Sovint els pagesos compraven el domini ti l de masos per talde donar un mitj de vida als f i l ls o f i l les. Quan hi havia una oportunitat decompra, no sempre tenien el f i l l o f i l la en l 'edat convenient per tal que esfess in crr ec del mas adq uir i t . Per a ix t robem sovint d ispenses tempo rals d eres idncia . Ja m'he refer i t abans a l cas del mas Massots , de Sant Quirze dePedret , i al mas Sitges, del terme del castell de Montclar , a la vegueria deBerga; en el cas del mas que pertanyia a Sibil- la i a Pere Bosom a Sant Quirzede Pedret , a l qual tamb m'he refer i t breument abans , e l bat l le generalconced , l 'any 1370, una dispensa de res idncia perqu e l matr imoni s 'haviat ras l ladat a v iure a Berga, on e l mar i t havia rebut una casa , segurament enherncia , i de moment no tenia hereus per poder ins ta l lar - los a l mas;s 'acord, doncs , que durant deu anys no es tar ien obl igats a la servi tudd 'homes i dones , en compensaci de la qual es comprometeren a pagar uncens de 8 sous anuals, que podrien deixar de pagar quan instal lessin un hereual m as que pogu s fe r aquel ls serveis ; durant e ls deu anys no hau r ien de p agarcap a l t re cens pel mas. Aquest ar ranjament cost a ls Bosom 10 sous deBarcelona 4 1 .

    s diferent el cas del mas de Sa-Robiola, que havia estat venut enencant a Ag ram unt F erre r per 1 .050 sous de Barcelona l 'an y 1342, per e l re ihavia concedit el seu dret de fadiga a Ramon Sanou, f i l l del cavaller BertranSanou, i aquest es qued e l mas amb el comproms de vendre ' l en e l terminide quinze anys a un pags que se 'n pog us fer crrec i h i habi ts . L 'an y 1358,com que Ramon Sanou encara no havia pogut compli r la condic i requer ida ,e l bat l le general l i conced una prrroga de se t anys ms, amb les mateixescondicion s , deses t ima nt l 'a l t ra de les dues propostes a l ternat ives de l ' in teres-sa t , que demanava sser exonerat de l 'obl igaci de tenir -hi un pags 42. Enaquesta ocasi , doncs , la d ispensa de res idncia era a favor d 'un caval ler , aqui s 'havia fe t un donat iu desfent una venda, que en e l seu moment haur ia

    4 1Doc. 20.4 2Doc. 9 .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    18/53

    206 MARI A TERES A F ERRER I MALLOLposat un pags en el mas. s possible que Ramon Sanou fes treballar les terresdel mas per jornalers i que aquest sistema l i results ms productiu.L 'ad m inis t r aci del Patr im oni era fora gil i s 'adap tava amb faci l i ta ta les circumstncies i a les demandes del mercat agrari , s i aix s 'aconseguiaque les ter res foss in conreades i en pervinguess in censos . Si h i haviapossedors de masos que no podien res idi r -hi , ja hem vis t que es buscava derecon ver t i r aquesta obl igaci en cens . Si mo straven rep ugnn cia a acceptar e lsserveis d i ts d 'h om es i done s i la rem ena, tam b s 'acce ptav a la reduccid'aquestes prestacions a cens. Si es veia que els censos i parts de fruits quehavien de pagar els masos resultava massa alta, a parer dels possiblesconreadors , e l bat l le acabava cedint i reduint- los perqu ms val ia percebre 'nmenys , que no pas no percebre 'n res .El 1353, Marc de Sant Agust acord reduir a cens el braatge i lesparts de coll i tes del blat i verema, els censos de gall ines i diners que prestavael mas de Casa Gueraua, de Sora . El possessor , Pere de Casa Gueraua deJovan et , no m s haur ia de paga r 26 sous anuals i, a ms, les jove s acostum adescada any i un dret que calia pagar al castell de Duocastella. En aquest cas, lareducci s 'hav ia fe t perqu una inundaci havia causat grans danys a l m as , bque calgu pagar per la concessi 60 sous a Marc de Sant Agust i 25 sous ala Batl l ia general de Catalunya 4 3 . El mas de Guerau de Rocaf iguera , delmateix l loc de Sora, es vei beneficiat amb una concessi idntica, noms queel cens anual era menor , 25 sous anuals , i l ' ent rada pagada a Marc de SantAgu st tam b ms reduda , de nom s 10 sous , men tre que e l dre t c orrespo nental batl le no s especificat 4 4 .L 'any 1358 tamb Berenguer de Cerdanyola , que possea e l mas Des-Borrell , de Llosses, al terme del castell de la Gurdia, que havia estatdeshabi ta t des de fe ia ms de t renta anys , deman que la servi tud di tad 'ho m es i done s i l 'obl igaci de res idncia , fos reconver t ida en cens; comen a l t res casos , l 'equivalncia fou de 2 sous anuals ; tamb deman laconversi en cens de les parts de coll i tes, agrers, etc. i tamb l i fou concedit ,amb una equivalncia de 5 sous anuals . Qued c lar , per , que e l mas no espodia unir al de Cerdanyola, queja tenia el nou possedor i que, si un altre diaes venia o traspassava a al tre el mas Des-Borrell , el nou propietari hauria de

    4 3Doc. l .4 4Doc. 2.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    19/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 207fer-se home propi i soliu i hauria de residir en el mas. Per la reducci,Berenguer de Cerdanyola hagu de pagar 100 sous a la bat l l ia , quant i ta timportant 4 5 . E ls qui ja tenie n un m as i en com prav en d 'a l tre s, tant pe r unir- loso no al propi, eren els primers interessats a convertir les servituds i , s i erapossible, les parts de coll i tes i agrers en cens, ja que era ms fcil d 'aconse-guir en un mas que havia estat despoblat i sense rendir als senyors que en elpropi . Al t res persones in teressades en l 'adquis ic i de dre ts t i l s de masoseren la gent de ciutat que, aprofitant la fal ta de demanda de terra i msconcre tament de masos , en compraven , pe r amb la cond ic i de no veure ' ssotmesos a servi tuds . s e l cas de dos drapers de Girona, Pere i Bar tomeuBen et , que l 'any 1367 comp raren e l mas Canta l lops , s i tuat a Quar t , a C ater inade Canta l lops , esposa de Gui l lem Bosser , de Celr . Poc desprs , demanarena la Batl l ia la reducci a un cens en diners de les servituds personals i de lestasques de les coll i tes de blat , vi , l l i , cnem i d 'al tres productes del mas i elmateix pel que fa a un t ros de bosc , comprat a Margar ida , esposa de RamonPrat , i a unes fe ixe s de ter ra , com prades un a a Astruc M arqu s i l 'a l t ra a P ereBernat, de Quart . La Batl l ia ho conced i f ix el cens per tots aquestsconceptes en 70 sous anuals, en els quals quedaven compresos els 16 sous i6 d iners que ja pres tava e l mas . El cens havia exper imentat un cre ixementextrao rdina r i , per eren quant i tats de diners que no preo cupa ven e ls inv ersorsde ciutat , mentre que s que espantaven als pagesos 46 .

    El 1369 e l mas Desmolins Juss , de Sentfores , a Osona, es t robavadeshabitat des de la Pesta Negra perqu els censos i parts de fruits erenconsiderats excess ius . A requer iment de Saur ina , v dua de Bernat Desmolins ,que era parenta dels ant ics possedo rs del mas, l i fou concedida una reducc ide tots els censos, parts de coll i tes, crregues i serveis a un nic cens de 60sous, pagador en dos terminis anuals, amb la qual cosa acced a fer-se crrecdel mas. Per aquest ar ranjament pag 5 sous47.

    Un a l t re exemple s imilar fou e l d 'una masover ia que Jaume Vilasecade Montmajor tenia a l Puig de Montclar , que Jaume abandon pel pesexcess iu dels censos . Desprs de mol t de temps d 'aband, Ramon Guardiola ,

    4 5 Doc. 8.4 6 Doc. 15.4 7 Doc. 18.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    20/53

    208 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lde Berga, que era parent del d i t Jaume Vilaseca , deman fer-se crrec delm as, per a mb una redu cci de cens . El mas pagava abans una a imina de bla t ,un sester de civada i dos parells de gall ines, pagaments que foren converti tsen un cens anual de 7 sous, que el concessionari hauria de l l iurar per Nadal.Per la reducci pag una quant i ta t m s important que e l de l 'exem ple anter ior ,33 sous barcelonesos 4 8La disposic i a reduir a d iners les pres tacions dels masos s 'es tenguper a l t res mot ivacions . Per exemple , Ramon de Col l fer rer , de Falgons ,obtingu que la mitgera de blat i el sester de vi , que havia de portar a Gironaper pagar el cens del seu mas, fossin converti ts en un cens en diners, de 12sous, que hauria de portar igualment a Girona per l l iurar-lo al l loctinent delbat l le general , per amb menys incomodi ta t per a e l l , ja que una sola bs t iano bastava per a aquella crrega 4 9 .En canvi , l 'any 1376, l 'es tabl iment del mas Pou, de Sant Vicen deJon que res , pro p de Terr assa , fou m s conse rvado r . El mas per tanyia a aquestavila, a qui el rei l 'havia alienat temporalment, i fou cedit a Sibil la , esposa dePere Rosseta, de Sabadell , qualif icat de venerable i per tant persona de ciutati no pas un pags. Segons aquest establiment, la vila havia de rebre del mascada any per Nadal dos capons i dos parells de gall ines, a ms d 'un cens de20 sous per ajudar a pagar la qustia i un altra de 3 sous per contribuir en latalla. L'entrada de 15 l l iures de Barcelona, es repart a mitges entre el rei i lavila de Terrassa 5 0 .

    Un cas especia l s l 'es tabl iment del mas d 'en Fabre de Lloses , de laparrq uia de Serra bon a, a l Rossel l , concedi t pel re i Pere e l Ce r im oni s , coma remuneraci dels serveis que el seu f idel Guillem Maura, del terme delcastell de la Bastida, l i havia fet com a sndic dels prohoms de les universitatsdels cas te l ls de Cor tsav i de Montbol per la redempci que e l re i fud 'aq ues ts cas te l ls a Bere ngue r de Caste l lnou , caval ler . L 'es tabl im ent obl igavanoms a l pagament d 'un cens redu t de 2 sous , que s 'havien de l l iurar cadaany per Sant Miquel de se tembre 5 1 . El document no ens informa de si el masera deshabi ta t de fe ia temps o no. L ' in ters del contracte s que es t rac ta

    4 8Apndix , doc . 31 .4 9 Doc . 30 .5 0 Doc . 27 .5 1 Doc . 25 .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    21/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 209d 'una recompensa a un s ndic local que havia col laborat en la redempcijur isdiccional . Quan redactava e l meu es tudi sobre aquesta qest i m'haviapreguntat si aquells sndics, que a vegades resultaven perseguits pels senyorsdel l loc que es redimia , aconseguien f inalment a lguna recompensa, que nohavia sabut trobar l lavors a la cancelleria reial 52 . Aquest contracte s laresposta a aquel la pregunta i demostra que la corona agraa e ls esforosdesplegats per aquests s ndics en aquel les complicades operacions .

    6 . E L S C O N T R A C T E S A L L A U R ( A D L A B O R A C I O N E M )Una altra de les solucions adoptades per afrontar la crisi en lademanda de masos fou e l l loguer . Ldia Donat veu en aquests contractes al lauro coincidncies amb el que ser desprs e l contracte de masover ia ; n 'hatrobat setze de l 'any 1349, que s l 'any que ha estudiat , registrats a lesnotar ies d 'A m er , Sant Fel iu de Guxols i Caste l l ; a ts que e l per od e anal i tza tper aquesta autora s immediat a la crisi de les mortali tats , creu que s 'opt peraquest contracte mentre s 'esperava sentncia que torns e l domini t i l a lsenyor d i recte per manca d 'hereus dels d i funts detentors 53 .En el nostre cas, els contractes trobats sn fets vint o trenta anysdesprs de la pes ta , per tant no s tan probable que l 'espera d 'una resolucijudic ia l pugui sser-ne e l mot iu . Sn pocs , noms c inc , i es d i ferencien delstrobats per Ldia Donat en el temps de concessi, molt ms l larg -deu anys entres casos, vint anys en un altre i cinc en el darrer- i en el fet que sn totsme nys un a cens en diner . Pod em suposar que a l 'esp era de t robar una fam l iade pagesos que s 'hi establs de manera estable, la Batl l ia consider ti l cedir

    aquests masos a pagesos de la rodalia que ja tenien altres masos i que est robaven en un moment de bones disponibi l i ta ts de t rebal l d ins de la faml ia ,o a perso nes , com el rec tor de Coan er , q ue devien tenir poss ibi l ita t de poder-hi destinar alg que els treballs per a el l .L 'any 1361, dos masos del terme del cas te l l de Coaner foren l logatscadascun per deu anys . E l mas D uarr ia fou l logat a Beren guer S a-Roca per un

    S 2M . T .F RR RIMALLOL, El patrimo ni reial i la recuperaci dels senyorius jurisdiccionalsen els estats catalan o-arago nesos a la fi del segle XIV, Anuario de Estudios M edieva les , 7(1970-1971 [1973]) , pp. 351-491, concretament pp. 408-414 i 442-443.5 3L. DONAT, Contractes ad laborationem , pp. 126 i 139 .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    22/53

    210 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lcens anual de 12 sous de Barcelona, ms el delme, mentre que el mas Piconsfou l logat a l rec tor de Coaner , Jaume Sa-Capada i a Romeu de Picons , quedevia sser qui s 'havia d 'encarregar de t rebal lar - lo . El cens anual previs t eraen aquest cas de 15 sous ms el delme 54 . Cal assenyalar que el mateix rectorde Coaner l log encara un a l t re mas, e l mas Podades , poc temps desprs ,l 'any 1366, associa t amb una a l t ra persona, Berenguer de Si t jar , tamb perdeu anys; per aquest mas havia de prestar els censos, delmes, agrers iservituds acostumats i un dret que pertocava a l 'esglsia del castell . Semblacom un contracte emfi tut ic temporal , perqu hagu de pagar una entrada de5 florins d'or 5 5 . Cal assenyalar que Ldia Donat tamb ha trobat un clerguearrendant un mas a Sant Andreu de la Roca, l 'any 1349, per era un maspeti t , s i tuat a tocar l 'esglsia 5 6 , me ntre que e l rec tor de Co aner es com prom etmolt ms en l 'explotaci agr cola , assumint dos masos compar t i t s en unper ode de c inc anys . L 'ar rendament era la forma adequada d 'adquis ic i d 'unmas per a un clergue, que no es podia sotmetre a les servituds personals quesolien tenir els con tracte s em fitutics de maso s ni a la juris dic ci seny orialperqu es tava sotm s a la jur isdicci ecles is t ica . Dev ia actuar com acapital ista i el soci en el contracte com a conreador.

    Ta m b a l terme del cas te ll de Coa ner fou l logat ad labo racio nem ,per vint anys, el mas de Pigons a Guillem de Pigons, l 'any 1372. El nom stan similar al mas Picons, ja mencionat, que no s si s el mateix. Elconcessionari hi havia de plantar arbres i vinyes, com li sembls ti l per almas, i havia de cobrir la casa del mas a prpies despeses 57 . Els pagaments afer eren un cens de 15 sous anuals i , a ms, el delme i , per al rector delcastell , la primcia. El mateix dia Guillem de Pigons reb una altra concessi,aquesta gratuta, ja que l i fou concedida estada al castell de Coaner, ons 'havien fe t obres de reparaci poc abans; s 'esperava que, s i h i v ivia a lg, esconservar ia mil lor5 8 .El darre r contracte de l loguer d ' un ma s ad laborat ionem corre sponal mas Ermengol , de Provenals , en e l ter r i tor i barcelon , que havia es ta t

    5 4 Docs 12 i 13.5 5 Doc. 14.56 L. DONAT, Contractes ad laborationem , p. 138 .5 7 Doc . 23 .5 8 Doc . 24 .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    23/53

    ES TABLI MENT S DE MAS OS DES P RS DE LA P ES TA NEGR A 2 1 1abandonat per l 'hereu i que fou conf ia t a Gui l lem Ermengou per c inc anys ,amb un l loguer anual de 6 l l iures i mitja, equivalents a 90 sous 59 . s possibleque e l benef ic iar i de l 'a r rendament fos un membre de la faml ia que haviaconreat e l mas perqu les formes Ermengol i Ermengou sn equivalents .Cr ida l 'a tenci la d i ferncia de preu de l 'a r rendament d 'aquest mas respecteals que acabem de mencionar , malgrat que en aquel ls ca l sumar-hi e l delme,que no s esmentat en e l mas Ermengol . Una quant i ta t tan e levada per al 'arrendament es pot deure a dos o tres factors: la si tuaci al terr i tori deBarcelona, que permet ia t reure ms rendiment dels productes del mas en unmercat important i immediat , amb despeses de t ranspor t mnimes; msextensi de les ter res i poss ibleme nt m s qual i ta t ; probablem ent d evia com ptaramb terres irr igades per a horta i potser tenia vinya i arbres fruiters, tal comera habitual al terr i tori de Barcelona.

    7 . C O N C L U S I O N S

    En resum, podem dir que el Patrimoni reial no pos obstacles alscanvis que demanaven e ls propie tar is t i l s dels masos , n i per unir masos dem anera d ef in i t iva , s i paga ven una taxa per aquesta concess i , n i per fe r -ho demanera temporal . Tampoc no obstacul i tzaren la reconvers i de pres tacionspersonals , obl igaci de res idncia , pagaments en espcie e tc . per censos endiners , especia lment quan es t rac tava de masos rnecs , per tamb en a l t rescasos . La documentaci apor tada demostra tamb que e ls pagesos dels masosdel Patr imoni re ia l tenien un cam poc oners per a redimir les servi tudspersonals, ja que la Batl l ia general les valorava entre 2 i 5 sous anuals.Probablement eren e ls mateixos pagesos e ls que no s ' in teressaven gaire peraquests canvis , l levat quan es quedaven un segon mas, perqu no haur ienpogut compli r les obl igacions personals , especia lment la de res idncia . Nosembla pas que, de moment , la remena e ls preocups gaire . Les ocasions depagar-la pels f i l ls o f i l les que sort ien del mas eren excepcionals; es presenta-ven dues o tres vegades a la vida, mentre que el cens l 'haurien hagut de pagarsempre. Els pagesos devien pensar que no e ls sor t ia a compte; era una

    5 9Doc. 33.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    24/53

    212 MARI A TERES A F ERRER I MALLOLmentali tat ben diferent de la de la gent de ciutat , que sentia una granrepugnncia per les servi tuds .

    La substi tuci de l 'obligaci de l l iurar parts de coll i ta per censos enmetl l ic comen a implantar-se , per no sembla que e ls pagesos hit inguess in un in ters especia l . Devien pensar que e ls pagaments en espcies 'adaptaven a la reali tat de les coll i tes, mentre que el cens en diner era sempreigual, tant si la coll i ta era bona com dolenta.La documentaci es tudiada no ens mostra pas que la s i tuaci delspagesos hagus empit jora t com a conseqncia de la daval lada demogrf icaprovo cada pe r la Pesta Ne gra s in que, a l contrar i , s percept ib le una mil lora ;mol ts pagesos ampliaren considerablement les ter res de conreu en bonescondicions , a lguns obt ingueren rebaixes de les pres tacions i t robaren e l camobert , s i volien, per convertir servituds i l l iuraments de parts de coll i tes encensos en diners .La docum entaci de la Bat l lia general ofere ix un bon punt d 'ob ser va -ci per es tudiar l 'evoluci poster ior d 'aquestes tendncies .

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    25/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 213

    APNDIX DOCUMENTAL1

    1353, mar, 14Marc de Sant Agust, fill i hereu de Marc de Sant Agust, i de la seva muller

    Constana, difunta, am b la seva muller Gueraua, de la parrquia de SantEsteve d'Illa, redueix a cert cens a Pere de Casa Gueraua de Jovanet, de laparrquia de Sant Pere de Sora, i als seus totes les parts i el braatge delsesplets del blat i de la verema i tots els censos de gallines i alguns dinersque aquest ha acostumat a prestar pel mas de Casa Gueraua, situat al'esmentada parrquia, per totes les seves tinences, honors i drets, sota lacondici que el conren i millorin et deteriorari non permitatis in aliquo ;aquesta reducci s'ha fet, a parer de prohom s, perqu el dit mas e st moltdeteriorat a causa d'una inundaci. Pere de Casa Gueraua i els seus, enesmena i compensaci d'aquesta remissi, haur de donar a Marc de SantAgust i als seus successors cada any per Tots Sants 26 sous barcelonesos.Hauran de tenir aquest mas afocat sota domini i en fidelitat i servei de Marcde Sant Agust i els seus successors amb teros, llusmes, empares, fermesde drets i altres drets i dominis que hi acostuma a tenir. Marc de Sant Agustret per a ell i els seus successors lesjoves acostumades que Pere de C asaGueraua acostumaafer cada any; aix mateix ret la servitud i dret que elreceptor i els seus acostumen afer pel castell de Duocastella. Per aquestareducci, lloaci i concessi reconeix haver rebut 60 sous barcelonesos,salvat el dret del batll.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 25 V.-26 v....et quia melius et utilius vid etur, nobis habita sper hiis plena deliberacioneprocerum , habe re et recipere pro dicto manso et pro mnibus iuribus eiusdem mansiviginti sex solidos m onete Barchinonensis de terno censuales quas predictas parte s necpredictos alios census vel aliter, pro eo quia dictus mansus est in tantum deterioratuset etiam sterilis prop ter inundacionem aquarum et alia quod non potest sustinere dictaspartes expletorum...

    'L'li de setembre de 1362, Pere Sacosta, batlle general, llo i confirm l'instrument anterior. Reb dePere de Casa Gueraua 25 sous barcelonesos: Ibdem.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    26/53

    214 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O L

    21353, mar, 14Marc de Sant Agust, fill i hereu de Marc de Sant Agust i de la seva mullerConstana, difunta, amb la seva muller G ueraua, de la parrquia de SantEsteve d'Illa, redueix a cert cens a Guerau de Rocafiguera , delaparrquiade San t Pere de Sora, i als seus totes les parts i el braatge dels esplets delblat i de la verema i tots els censos que aquest ha acostumat a prestar pelmas de Rocafiguera, situat a l'esmentada parrquia, per totes les seves

    tinences, honors i drets d'aquest mas, sota la condici que el conren imillorin; aquesta reducci s'ha fet, a parer de prohom s, perqu el dit masest molt deteriorat a causa d'una inundaci. Guerau de Rocafiguera i elsseus, en esmena i compensaci d'aquesta remissi, hauran de donar a M arcde Sant Agust i als seus successors cada any per Tots Sants 25 sous.Hauran d e tenir aquest mas afocat sota domini i en fidelitat i servei de Marcde Sant Agust i els seus successors amb teros, llusmes, empares, fermesde drets i altres drets i dominis que hi acostuma a tenir. M arc de Sant Agustret per a ell i els seus successors les joves acostumades que Guerau deRoca figuera acostuma a fer cada any; igualment la servitud i dret que elreceptor i els seus acostumen a fer pel castell de Duocastella i el dretpertanyent al batlle. Per aquesta reducci, lloaci i concessi reconeixhaver rebut 10 sous barcelonesos, salvat el dret del batlle.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 26 V.-27 r....et quia melius et utilius videtur nobis, habita sper hiis plena deliberacioneprocerum, habere et recipere viginti quinqu solidos moneteBarchinonensis de terno

    pro dicto manso et pertinenciis et iuribus eius, quas predictas partes nec predictosalios census vel aliter, pro eo quia dictus mansus est in tantum deterioratus et etiamsterilis propter inundaciones aquarum et alia quod non potest sustinere dictas partesexpletorum...

    31353, mar, 14Marc de Sant Agust, fill i hereu de Marc de Sant Agust i de la seva mullerConstana, difunta, amb la seva muller Gueraua, de la parrquia de Sant

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    27/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 2 1 5Esteve d'Illa, estableixen a Guerau de Rocafiguera , delaparrquia de SantPere de Sora, als seus i als qui vulgui, la masoveria anomenada de Safont,que tenen a la mateixa parrqu ia, prop del mas de Rocafiguera, i elsautoritzen a treure el material que vulguin de la casa enderrocada que hi haEt donam us vobis et vestris plenum posse quod possitis domus que nunc suntdirute in dicta masoveria et in pertinenciis ipsius levare, abstrahere etvobiscum portare et exercere ad omnes vestras voluntates. Li estableixenamb el pacte que conren i millorin la masoveria, que no permetin que esdeteriori, i que els lliuri, a ells i als seus successors, cada any per TotsSants 12 diners barcelonesos per cens i el delme de tots els esplets que hicolliran, i cap altre cens ni part dels esplets. La tindran sota llur domini ifidelitat amb teros, llusmes, em pares, fermes de dret i altres drets. Perentrada d'aquest establiment confessen haver rebut 10 sous barcelonesos.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 27 v.-28r.

    41355, abril, 26Pere Sacosta, batlle general, confirma la concessi feta per Pere Salou, exbatlle deBerga i Bergued per la reina Elisenda, vdua del rei Jaume II, a BernatCases, de la parrquia de Sant Maurici de la Portella, que havia compratel mas Massots, de Sant Quirze de Pedret, en la qual el dispensava del'obligaci de residir-hi durant deuanysperqu no tenia hereu, encara, perinstallar-lo al mas. Acabat aquest termini hi hauria de posar alg quereconegus sser hom e propi, quiti i natural del rei, amb obligaci de

    remena de persones, cugucies, intestia i altres usos, i que hauria de residirpersonalment en el mas. D e manera immediata, en el termini de sis mesos,el nou propietari del domini til hauria de reparar tres cases, o estances, lacuina, la cort i l'estatge. Durant els deu anys hauria de tenir les terres bentreballadesipagar els censos acostumats. El nou em fiteuta haur de gaudird'una rebaixa de 20 sous anuals durant els primers cinc anys del cens queel mas paga a la reina. Nom s podr tallar 50 salmades de mula anuals dellenya, tallada en els boscos del mas, que podr transportar cada any pervendre a Berga; i 50 salmades -per d'ase- de fusta tamb per any. S'entnque podr tallar-ne per a s propi i per a fer carb, per sense tallarglaners n i arbres de fruit, llevat els que necessiti per cobrir la casa.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 89 r.-90 r.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    28/53

    216 MARI A TERES A F ERRER I MALLOL...Attendens Petrum de Alodio, olim baiulum in Berga et Berguitano proillustri domina Elisende, regina Aragonum, a domino rege Jacobo relicta, licentiam

    de subscriptis vobis, Bernardo de Casis, parrochie Sancti Maurici de Portella, cumpublico instrumento tenore sequentis:Sit mnibus notum quod ego Petrus de Alodio, baiulus Berge et Berguitanipro illustri domina Elisende, Dei gratia regina Aragonum , attendens vos, Bernardumde Casis, de parrochia Sancti Maurici de Portella emisse mansum de Maotsparrochie de Pedreto, qui tenetur et est sub dominio domini regis, et quod ad presensvos in dicto manso non potestis habere heredem qui ipsum teneat populatum etaffocatum, ideo de gracia sub tamen condicionibus infrascriptis volo et consentio etplenum posse et licentiam vobis dono quod vos hinc ad decem annos primos futuro snon possitis compelli ad habere in dicto manso hered em , set quod in continenti finitisipsis decem annis teneamini habere in dicto manso heredem, qui ipsum mansumteneat et possideat et condirectum teneat vineas, trras et honores atque domos dictimansi et in ipso faciat residenciam personalem et affocatum et populatum teneat etfaciat sensus et alia omnia in dom o regi pro dicto manso sunt fieri assueta et se faciatet recognoscat esse hominem proprium, quitium et naturalem domini regis, cumredempcionibus personarum, et cum cuguciis, intestiis et aliis que sunt fieri assuetapro dicto manso et eius terris vel quod infra dictos decem annos ipsum mansumvendatis persone vel personis qui predicta omnia adimpleat et faciat et ipsumcondirectum teneat et residenciam personalem in ipso manso faciat et affocatum etpopulatum tenere habeat ipse et sui inperpetuum vel nisi infra dictos decem annospredictum heredem in dicto manso non habueritis aut ipsum vendideritis, utpred icitur, am itatis dictum m ansum , qui vobis sit amissum et proprietate dom ini regisadquisitum et aplicatum. Preterea vos, dictus Bernardus, teneamini hinc ad primumfuturum festum Omnium Sanctorum construere aut reparare tres domos, videlicetcoquinam, unam cortem et unam domum, prout est assuetum in aliis mansis, et hocvestris sumptibus et expensis. Teneamini etiam infra dictos decem annos teneredictum mansum vineas et trras ipsius bene laborare, agricultare et cavare et putareiuxta vestrum posse, aut laborare et agricultari facere, et detis et prestetis et faciatisomnia que dar et facere debetur pro ipso manso, set non cindatis vel scindi faciatisde lignis que ibi sunt nec facere vendicionem de tayllis dictorum lignorum aut ven derealiquid ad proprietate de dicto manso vel bonis ipsius nisi anno quolibet dictorumdecem annorum de quinquaginta saumatas muli de lignis predictis et de quinquagintasaumatis asini de lignis vert pro vendendis in villa Berge, et quod possitis in dictoman so vel eius pertinenciis f acere carbonem sicut vicinis vestris , et hec om nia faciatissine tala glaneriis etfructiferisnisi ad opus de cobrir dictarum dom orum, et ad earumnecessariorumvelamitatis qualibet vice que tenentur predicta vel aliquod predic torumfeceritis pro pena et nomine pene quinquaginta solidos qui vel admitantur nominepene et michi nomine domini regis adquirantur. Item, de gratia ut melius predictalaboretis et condirecta teneatis, ut predicitur, volo vobis et concedo quod de censu qui

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    29/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 217fit domine regine pro dicto manso hinc ad quinqu annos primos futuros penes vosanno quolibet dictorum quinqu annorum retiere possitis viginti solidos in hiis veronon intelligatur anni presentis...

    51355, castell de RebolletMaria de Canet, senyora de l'honor i baronia de Gurdia i de Rebollet, lloa i

    confirma a Guillem de V ilamitjana, del terme de Gurdia i parrquia deSant Quint de Puig-rodon, la venda que li fu Pere Cuquet lias V ilamitja-na, de l'esmentada parrquia, del mas anomenat d'en Cuquet, tal com escont en l'instrument rebut per B erenguer Esteve, notari pblic de R ipollet,i afegeix aquest mas al de Guillem Vilamitjana, anomenat el mas deVilamitjana: et volumus unum mansum esse cum alio manso tuo predicto,amb la condici que Guillem de Vilamitjana i els seus no hagin de ferdom icili en el mas d'en Cuquet ni residncia ni foc ni habitaci, reservat elcens que ha de prestar per aquest mas i tamb el dret del rei d'Arag.Declara haver rebut per aquesta concessi 60 sous barcelonesoi.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 609, ff. 58 V.-59 r.'El 7 de desembre de 1357 el batlle general, Pere Sacosta, llo i confirm la concessi anterior. Peraquesta lloaci reb 20 sous barcelonesos.

    61356, febrer, 19, Camprodon.Pon Desca filar, donzell, q ue posseeix el mas d'en Costa Desca tllar, a la parrquiade Vilallonga de Ter, a cens del rei, l'estableix a Ram on Dolsa, que ja teniael mas Dolsa, a la mateixa parrquia, i que era home propi, rstic iamansat del mateix Descatllar. El mas havia quedat abandonat i torn aldomini directe, de sprs d'una actuaci judicial de la cria de Cam prodonper saber si hi havia alg que tingus dret a la propietat til. Despr sd'intentar trobar un pags que s'hi volgus establir i es volgus fer home

    propi i soliu seu amb les servituds acostumades, que incloen el servei ditd' homesi dones (consuevi habere hom ines et feminas et redempciones),les remenees etc. i no haver-ho aconseguit, el conced a Ramon Dolsa per

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    30/53

    218 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Ltal de no tenir el mas erm i percebre'n rendes, am b cases, cortis, deveses,boscos, garrigues, prats, pastures i arbres. Ramon Dolsa hauria de pagarels censos, les tasques i altres drets i serveis acostumats, llevat del serveid'homes i dones . El propietari puntualitza que, si en el futur Ram on D olsavolia separar el mas d'en Costa i vendre'l, qui el comprs s'hauria de ferhome propi de Pon Descatllar. L 'establiment cost a Ramon Dolsa 50lliures pagades a Pon Descatllar i 10 lliures pagades al batll.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 36 V.-38 v.Noverint universi quod ego, Poncius de Castlario, domicellus, attendens

    quod mansus vocatus d'e n C osta de Castlario,infraparrochiam de Vilalonga situatus,cum mnibus suis pertinenciis per me et sub dominio directo mei et sub certo annuocensu tenetur, et pro quoquidem manso et eius pertinenciis consuevi habere homineset feminas et redempciones ipsorum hominum et feminarum et alia iura et serviciaassueta. Attendens etiam quod per curiam Campirotundi fuerunt heredes etproprietarii, si qui sint dicti mansi, voce preconia legittime citati et alii etiam quiintenderent habere ius in dicto manso et eius pertinenciis terciam diem eis et cuilibetipsorum statuendo, infra quam conparuissent in dicta curia coram domino iudiceinfrascripto, parati dictum m ansum cum suis pertinenciis recipere et pro eodem michihomines et feminas facere et alia etiam iura assueta. Attendens etiam quod infratempus per dictum dom inum iudicem ad hoc prefixum nec post nullus comparuit quidixit se habere ius in dicto manso et eius pertinenciis, prout in processu inde habitosive facto coram venerabili et discreto Castilione de Maioricis, iudice ordinario villeet vicarie Campirotundi, hec et plura alia latius et plenius continentur. Attendensetiam quod ex quo nullus comparuit infra tempus p er dictum iudicem inde prefixu m,qui assuerit dictum mansum cum mnibus suis pertinenciis fore, in comissumcecidisse illumque nunch adiudicavit, prout hec et plura alia latius contineridinoscuntur in sentencia inde lata sive declaracione facta per dominum iudicumantedictum. Attendens inquam quod nullus fuit per me inventus qui de dicto mansoet eius pertinenciis vellet se facere hominem proprium et solidum et mihi facere etpresta re census assu etos, nec m ihi prestare taschas, ag raria et alia iura per m e et meo spredecessores inde recipi assuetas atque assueta. Attendens necnon et consideransnunc trras et possessiones dicti mansi fore et stare heremas propter quod, quoadpresens, nil habeo nec recipio de dictis taschis, agrariis et aliis iuribus assuetis. Etquia utilius est michi quod dictum mansum cum mnibus suis pertinenciis per mestabiliatur ac concedatur ad accapitum sive ad emphiteosim tibi Raymundo Dola deCasc lario dicte parrochie de Vilalonga, hom ini meo propio et rustico aman sato rationemansi tui vocati Dola, infra dictam parrochiam situat,i et tuis successoribus in dictomanso tuo vocato Dola, quem pro me et sub dominio directo mei et meorum tenessub certo annuo censo et cum redemp cionibus hom inum et femina rum et aliis serviciis

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    31/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 219et iuribus assuetis, quasi particulariter venderetur vel ad primum vomere apropiare-tur. Ideo volens indempnitati mee totaliter providere hiisque mnibus et singulissupradictis attentis et consideratis et aliis etiam que attendendam et consideranda circahec existunt utilitate mea in hiis cognita et attenta, non dolo inductus nec in aliquocircumventus, set gratis et ex certa scientia per me et meos presentes atque futurosstabilio et concedo ad accapitum sive ad emphiteosim sub pactis et conditionibusinferius expressatis......salvo et mihi retento iure et dominio d irecto in et sper dicto m anso v ocatod'en Costa et terris, possessionibus et pertinenciis suis, et salvo etiam quod tu et tuisuccesso res in predic to man so et suis pertinenciis teneamini michi et meis su ccessori-bus perpetuo facere et prestare annuatim census per me et meos predecessores in dictomanso et eius pertinenciis recipi assuetos. Et etiam teneamini tu et tui successores inpredictis michi et meis successoribus perpetuo dar, prestare atque tradere de expletisinde exeuntibus taschas inde dari assuetas et per me et meos predecessores recipiassuetas et alia etiam iura et servicia assueta, hominibus et feminibus inde demptis,et salvo etiam quod si tu vel tui successores in predicto manso tuo vocato d'en Dolavolueritis quandocumque dictum mansum vocatum d'en Costa cum suis pertinenciisde dicto manso vocato d'en Dola separare ac alicui sive aliquibus stabilire, eo tamenille vel illi cui seu quibus fu erit stabilitus teneantur im mediate eve nire m ei et meo rumac se facere mei et meorum ratione dicti mansi...'El 26 d'abril de 13 63 Pere Sacosta, batlle general, confirm el document anterior i reb de Ramon Dola10 lliures.

    71358, gener, 12, BarcelonaPere Sacosta, batlle general de C atalunya, confirma la concessi feta per Ram onPujol, cavaller i procurador del castell i honor de la G urdia pel rei, aBerenguer Casadevall, del mas de Ses-Corts, alaparrquia de les Llosses,dins el terme del castell de la Gurdia de Ripoll. El mas havia estatdeshabitat des de la Pesta Negra. Per aix el concessionari s dispensat del'obligaci de residncia i del serveis d'homes i dones; totes aquestesobligacions sn redudes a un cens de 5 sous barcelonesos anuals. Lesobligacions de Berenguer Casadevall sn: mantenir la casa del mas en bonestat, conrear b les terres, guardar als cortis del mas el bestiar quepasturi als prats del mateix masipagar els censos, ag rers, parts de collitesi crregues acostumades. No podr unir aquest mas al seu de Casadevall i,en el cas que vengus Ses-Corts o hi establs un hereu, qui el comprs o s'hi

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    32/53

    220 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lestabls hi hauria de residir i s'hauria de fer hom e propi del castell de laGurdia. El batlle reconeix que Berenguer Casadevall li paga 100 sous peraquesta concessi.

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 609, ff . 59 V.-60 r....Attendens venerabilem Raimundum de Podiolo, militem, procuratoremcastri et honoris de Guardia pro domino rege, pro me et nomine meo concessisseverbo vobis, Berengario de Domo Inferiori, parrochie de Locis, quod ammodo nonteneamini mansum nostrum de ces Corts, termini dicti castri de Guardia, tenerehabitatum nequ e affocatum sub modis etformisinferius expressatis et contentis, p routde hiis certifficatus fui per litteram dicti pro cura toris,......quia dictus mansus inhabitatus extitit a mortalitatibus citra infra quodtempus novem anni efluxerunt et amplius......Et etiam teneamini domos ipsius mansi condirectas tenere, prout nuncsunt, et laborationes excolere, gubernare et pensare, prout in dicto castro per aliosbonos laboratores fieri est assuetum,...... Per hanc tam en concessionem seu reductionem non intelligatur quod d ictusmansus adiuniri possit nec valeatis vos dictus Berengarius cuidam alio vestro mansovestro de Domo Inferiori. Immo, si forte ipsum mansum per vos vel vestrossuccessores vendi vel alienari contigerit vel heredem deputaveritis in eoddem, qui inipso faceret habitationem continuam, quod ille seu illi tales et in tali casu essenthomines proprii dicti castri de Guardia...

    81358, maig, 8. BarcelonaPere Sacosta, batlle general de Catalunya, concedeix a Berenguer de Cerdanyola,que posseeix el mas Des-Borrells, de Llosses, al terme del castell de laGurdia, que havia estat deshabitat des de feia ms de trenta anys, lareconversi en cens de la servitud dita d'homes i dones i l'obligaci deresidncia; per aquesta reconversi haur de pagar 2 sous anuals perNadal; tamb li concedeix la conversi en cens de les parts de collites,agrers, etc., amb una equivalncia de 5 sous anuals, a pagar igualment perNadal. E l mas no es podr unir al mas de C erdanyola, que ja tenia el noupossedor i,si un altre dia es venia o traspassava a altre el mas Des-Borrell,el nou propietari hauria de fer-se home propi i soliu i hauria de residir enel mas. Pere Sacosta reconeix haver rebut de Berenguer de Cerdanyola 100sous per la reducci.

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    33/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 221ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 609, f. 71 r.-v.Cf. doc. 16

    ...Attendens utilius fore dicto domino regi, iuxta informacionem michitransmissam per venerabilem Raym undum de Podiolo, procuratorem castri et honorisde Guardia, habere infrascriptum censum de manso dez Borrells, sito infraparrochiam Snete Marie de Locis, cuius vos Berengarius de Cerdanyola estisproprietarius, videlicet loco hominum et mulierum et ignis seu affocacionis et partisexpletorum seu aliarum agrariorum , ad quos seu que idem m ansus astrictus est, quamteneri dictum mansum inhabitatum et derelictum, cum constet mihi eundeminhabitatum extitisse per triginta annos et amplius,...Et etiam, si pro tempore casus evenerit quod vos dictum mansum vendatisvel stabiliatis aut alia taliter ipsum alienetis, quod in eo teneatur habitaci hominumet mulierum in tali casu ipsi hom ines et femine in dicto manso habitantes dom ino dicticastri apropientur et solidentur. Et per hanc reduccionem non intelligatur quodmansus predictus dez Borrells uniatur manso vestro de Cerdanyola nec uniri possitullomodo, qui nimio permaneat per se ipsum...

    91358, setembre, 18, BarcelonaEl batlle general, Pere Sacosta, concedeix a Ram on Sanou, fill del cavaller BertranSanou, una prrroga de set anys del termini de quinze anys que li havia estatconcedit per vendre el mas de Sa-Robiola a un pags que hi habits i elconres. El mas havia estat venut en encant a Agram unt Ferrer per 1.050sous de Barcelona l'any 1342, per el rei havia concedit el seu dret defadiga a l'esmentat Ramon Sanou, que es qued el mas amb aquell

    comproms de vendre7,per que encara no ho havia fet, setze anys desprs.ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 609, ff. 75 V.-76 r.

    Noverint universi quod ego Petrus a Costa etc. Attendens venerabilisFfranciscum a Sala, predecessorem meum in dicto officio, et Jacobum de Faro,iurisperitum olim procuratoris feudorum dom ini regisinCathalonia, con cessisse vobisRaymundo a Nou, filio venerabilis Bertrandi a Nou, militis, fathicam mansi de aRobiola que per baiulum Segarre et Silvarum et Petrum de Custello, iurisperitum,eius assessorem, venditum extitit, mandato domini regis, in encanto publicoAcrimonti Fferr arii, filio A crimontis Ffe rrarii de Podio Alto, et suis perpetuo pre ciomille quinquaginta solidos barchinonenses, concessisse etiam vobis dictum mansum

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    34/53

    222 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O Lprecio predicto sibi quibusdam condicionibus, salvacionibus et retencionibus,contentis in quodam publico instrumento inde confecto, VI o kalendas septembris,anno Domini M CCC XL secundo, clausoque per Bernardum Bartoni de MonteAlbo, regia autoritate notarium publicum per totam terram et dominacionem dictidomini regis, inter quas condiciones seu retenciones esse expressum quod dictummansum teneamini vendere alicui rustico sive persone apte ad tenendum ipsumhabitatum et affogatum et alia faciendum ad que dictus mansus teneretur. Attendensetiam dictum tem pus efluxu m fuis se vel quasi ocquasione cuius per vos fu it mihi cuminstancia postulatum ut dictum tempus vobis prorrogare deberem vel saltim partemdictarum condicionum a dicto instrumento eicere ut eiectis absque rusticali omneipsum possetis levius posidere. Ideo tenore presentis et nomine dicti domini registamquam patris, etc., vobis dicto Raymundo a Nou concedo quod, ultra dictumtempus dictorum quindecim annorum vobis datum pro complendo contenta in dictoinstrumento, habeatis septem annos proxime sequentes sub condicionibus tamensalvacionibus et retencionibus in prelibato instrum ento enn aratis et expressatis et quodinfra dictos septem annos Arnaldus a Sala, filius Petri a Sala de castro de Jorba,compleat idem complere tenebatur intus dictos quindecim annos...

    101359, mar, 28Marc de Sant Agust, donzell, batlle d'Illa, bisbat d'Elna, dna a Guerau deRocafiguera , de la parrquia de Sant Pere de Sora, dicesi de V ic, i als seusla tercera part quelipertany en un mas i els seus honorsipossessions, quefou de Ram on Ses-Artigues, difunt, de la mateixa parrquia, mort intestat,situat a la mateixa parrquia, i tot el dret que li correspon en aquest masper ra de la intestia i eixorquia de Ramon Ses-Artigues. Guerau deRocafiguera i els seus per les tasques, parts i censos que Marc de SantAgust i els seus acostumaven a rebre en aquest mas, li lliuraran cada anyper Tots Sants per cens 10 sous barcelonesos. Marc de Sant Agust esreserva llusme, domini iforiscapi, teros, empares i dret de firma, perconcedeix que Guerau de Rocafiguera no estigui obligat a habitar en el masni a prestar el dret dit d'homes i dones. Per aquesta definici, donaci iremissi, reconeix haver rebut 20 sous barcelonesos.'

    ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 28 V.-30 r.Et teneamini reservare michi et meis laudemium, directum, dominium etforiscapium quandocumque et quocienscumque dicti mansus et eius possessiones et

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    35/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 223alia bona dicti Raimundi vendantur vel impignorentur vel alia alienentur in totum velin parte. Tenearis inquam reservare michi et meis tercios, emparas et iure firmas.Preterea volo et concedo tibi quod tu nec tui pro d ictis manso vel eius possessionibusvel bonis dicti Raimundi non teneamini michi vel meis facere vel tenere hominem,feminam nec ygnem, ymmo a predictis tu et tui sitis quitii et inmunes.'L'li de setembre de 1362 Pere Sacosta, batlle general, confirma l'instrument anterior i rep de Gueraude Rocafiguera 25 sous barcelonesos.

    111361, juny, 9. BarcelonaPere Sacosta estableix a Pere Sespluga, a la seva muller Sibilla i als seus el masDes-Obac, situat en el terme de Coaner, que era deshabitat des de feiatemps, per renncia de l'hereu. Li concedeix el mas amb totes les sevespossessions i terres conreades i ermes, am b arbres, boscos, prats, deveses,pastures i amb totes les seves tinences, amb el pacte que el tinguin pel reii facin i prestin cada any elcens, serveis, usat ges, delmes, agrers, qusties,

    joves, batudes, tragines i altres drets als quals aquest mas est obligat perra del castell esmen tat. A m s, pagaran al rei i als seus cadaanyper Nadal4 sous per un quarter d'oli, el qual havien de prestar als hereus de Lom asdel terme de Castelltallat per ra de la tercera part que tenen en lespossessions del mas de Duarria del terme del castell de Coaner. Podr uniraquest mas al seu de Sespluga, del qual s contigu, ja que no ha trobatning que vu lgui prestar els drets i serveis deguts al senyor d el castell.ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, f. 15r-v.

    ...Attendens mansum dez Obach situm in termino castri de Cohanerioronegum sive inhabitatum reductum fuisse iam tempore preterito domino dicti castri,pretextu renunciationis de eo facte per heredem ipsius mansi. Attendens vos Petrumces Pluga habere mansum de ces Pluga contiguum possessionibus dicti mansi cuipetiistis ipsum adiungi. Idcirco cum ego non inveniam aliquem qui ipsum reciperevoluerit cum mnibus hominum et censualium ac aliorum iurium ad que dictusmansus tenetur domino dicti castri...

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    36/53

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    37/53

    E S T A B L I M E N T S D E M A S O S D E S P R S D E L A P E S T A N E G R A 225tempore citra remanserunt volens in hiis ad conservacionem iurium dicti domini regispredictorum et dicti mansi prout convenit providere...

    141366, setembre, 3. BarcelonaPere Sacosta, batlle general de Catalunya, ats que el mas de Podades, del terme delcastell de Coaner, havia estat concedit a Berenguer de Sitjar a una tasca,

    a petici de Jaume Sa-Capada, prevere, rector de l'esglsia d'aquestcastell, els hi concedeix duran t deu anys des de la propera festa de San taMaria d'agost. Hauran de prestar al senyor del castell tots els censos,delmes, agrers i altres servituds i el dret a l'esglsia del castell.ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 123, f. 14 r.

    151367, octubre, 16. BarcelonaPere Sacosta, batlle general de Catalunya, concedeix a Pere i Bartomeu Benet,drapers de Girona, la reducci a un cens en diners de les servitudspersonals i de les tasques de les collites de blat, vi, lli, cnem i d'altresproductes del mas Cantallops, de Q uart, que havien comprat a Caterina deCantallops, esposa de Guillem Bosser, de Celr. Poc desprs, demanarenla mateixa reducci per a un tros de bosc, com prat a Margarida, esposa de

    Ram on Prat, de Q uart, el 8 d'abril de 1366, i d'una feixa de terra com pradaa Astruc Marqus, de Quart, el 5 de setembre de 1366, i d'una altra peade terra comprada a Pere Bernat, de Quart. La Batllia ho concedeix i fixael cens per tots aquests conceptes en70sous anuals, pagadors cada any perSant Pere i Sant Feliu d'agost. En aquesta quantitat queden compresos els16 sous i 6 diners que ja p restava el m as.ACA, RP, Batllia General de Catalunya, reg. 610, ff. 85 V.-87 v.

    ...Attendens mansum de Cantalupis, parrochie de Quartu, cum certishonoribus et pertinenciis eiusdem, quem vos Petras Benedict et BartholomeusBenedict, draperii dicte civitatis Gerande, habetis, tenetis et possidetis causaempcionis de ipso per vos facto, cum instrumento publico confecto in posse Guilelmi

  • 8/12/2019 Ferrer Masos Pesta Negra[1]

    38/53

    226 M A R I A T E R E S A F E R R E R I M A L L O LLuppeti, notarii Gerunde, XV Iodie ianuarii, anno a nativitate Domini M C CC LX sptimo a Caterina de Cantalupis, uxore Guilelmi Bosserii, parrochie de Calrano,domina utili et proprietaria ipsius mansi de Cantalupis, teneri pro maiori parte prodicto domino rege, ut patre et legittimo administratore dicti incliti domini infantisJohannis, eius primogeniti, ducis Gerunde comitisque Cervarie, prout in dictoempcionis instrumento c


Recommended