La literatura, porta d’entrada a una nova llengua i a una nova cultura

La literatura, porta d’entrada a una nova llengua i a una nova

cultura cultura

Ana María Margallo

Índex

• Paper de la literatura a l’acollidalingüística i cultural

• Selecció de lectures• Selecció de lectures

• La formació de lectors literaris

FAUPIN, E.; THÉRON, C. (2007): Enseiger le FLS par les textes

littéraires aux élèves

nouvellement arrivés en

France. Niza : CRDP de l’académie de Nice.

COELHO, E. (2004): Adding

English. A Guide to Teaching in

Multilingual Classrooms. Don

Literatura exemplifica usos lingüístics

Multilingual Classrooms. Don Mills, Ontario: PippinPublishing.

MENDOZA, A. (2007): Materiales literarios en el

aprendizaje de lengua

extranjera. Barcelona: HorsoriEditorial, Cuadernos de Educación, 55

Literatura desencadenantactivitatlingüística

Literatura exemplifica usos lingüístics

lingüística

“ La literatura proporciona materials

meravellosos per obtenir dels nostres alumnes

intenses respostes emocionals. A part de ser una

manera profitosa d’involucrar integralment

l’aprenent com a persona, l’ús de la literatura al’aprenent com a persona, l’ús de la literatura a

l’aula li brinda una excel·lent oportunitat

d’expressar les seves opinions, reaccions i

sentiments” (Lazar, 1993:3)

La literatura per a…• L’aprenentatge lingüístic

• El progrés en les habilitats expressives

L’acollida lingüística i culturalL’acollida lingüística i cultural

“Lo que yo he aprendido en esa investigación es que para una parte de las chicas y chicos de padres inmigrantes, la lectura –aunque se practique de vez en cuando- contribuye de manera notable a la integración de la historia personal, a la recomposición de las formas personal, a la recomposición de las formas de pertenencia, a la conjunción de los universos culturales, a la elaboración de una identidad plural, flexible y abierta.” (Petit, 2005: 27)

La literatura per a…• L’aprenentatge lingüístic

• El progrés en les habilitats expressives

L’acollida lingüística i cultural

• La construcció de l’individu

• La comprensió cultural del propi món

• La integració social

• La construcció de les identitats culturals de cada persona

Índex

• Paper de la literatura a l’acollidalingüística i cultural

• Selecció de lectures• Selecció de lectures

• Activitats d’acompanyament

• La formació de lectors literaris

Proposta de corpus: quina literatura

?

Proposta de corpus: quina literatura

?

Necessitat de seleccionar les lecturesamb criteris didàctics

“.Elaborar una selección –o la propuesta de un canon- requiere siempre explicitar la función que debe cumplir en un contexto determinado.” (Colomer, 2005:180)

“...clarificar el “para quién” y el “para qué” ayudaría a progresar (…) en la reflexión sobre cómo lograr la máxima calidad de lectura para el máximo número de lectores.” (Colomer, 2005:188)

La selecció de lectures amb criterisdidàctics

1. Destinatari -- Llibres per a qui

Tipus de textos

2. Funcions formatives-- Llibres per a què2. Funcions formatives-- Llibres per a què

Criteris de selecció/ Categories

El destinatari: adult immigrant

El destinatari

� Amb poc domini de l’idioma

El destinatari

� Amb poc domini de l’idioma

� En situació de crisi

El destinatari

� Poc domini de l’idioma

Tipus de textos

Brevetat

Proximitat

� En situació de crisi

Proximitat

Imatge

Subtilesa, no efecte mirall

Experiències de lectura rellevants

Caràcter no infantil

Ajudes lingüístiques

Tipus de textos

La imatgeFacilita la comprensió d’històries complexes

La brevetatEvita esgotament cognitiu

Característiquesque faciliten la comprensió

Característiquesque ajuden a la construcció de la identitat

Experiències de lectura rellevantsQue el llibre pugui ser significatiu

ÀlbumsCòmics o novel·lesgràfiquesPoemes visualsVinyetes

EmbarbussamentsEndevinallesRefranys

Evita esgotament cognitiu

La proximitat ambsituacionscomunicativesAjuda a contextualitzar

Les ajudeslingüístiques

RefranysPoemesContes

Diàlegs teatrals

Poemes

Textos amb sistema de lectura fàcilTextos plurilingüesTextos en les llengües d’origen

“On ne devrait lire que des livres qui nous piquent et nous mordent. Si le lire que nous lisons ne nous réveille pas d’un coup de poing sur le crâne, à quoi bon le lire ? Un livre doit être à quoi bon le lire ? Un livre doit être la hache qui brise la mer gelée en nous.»

Carta de Kafka a Oskar Pollak

Tipus de textos

La imatgeFacilita la comprensió d’històries complexes

La brevetatEvita esgotament cognitiu

Característiquesque faciliten la comprensió

Característiquesque ajuden a la construcció de la identitat

Experiències de lectura rellevantsQue el llibre pugui ser significatiu

ÀlbumsCòmics o novel·lesgràfiquesPoemes visualsVinyetes

EmbarbussamentsEndevinallesRefranys

Evita esgotament cognitiu

La proximitat ambsituacionscomunicativesAjuda a contextualitzar

Les ajudeslingüístiques

Subtilesa, no efecte mirall

Afavoreix la projecciósense ser intrusiu

RefranysPoemesContes

Diàlegs teatrals

Poemes

Textos amb sistema de lectura fàcilTextos plurilingüesTextos en les llengües d’origen

“Si bien puede ser vital que cada hombre y cada mujer tengan acceso a medios para encontrar un vínculo con su propia historia o su cultura de origen (...), eso no significa que debamos encerrarlo en ella. Tenemosderecho a una historia, pero tambiéntenemos derecho a la metàfora, al tenemos derecho a la metàfora, al extrañamiento, al desvío, a la ampliación de nuestro universo cultural. Y la lectura puedeser justamente un sesgo privilegiado para ofrecernos ambas cosas, para permitirnosconjugar universos.” (Petit, 2001: 141)

El destinatari y las funcions formatives

“…clarificar el “para quién” y el“para qué” ayudaría aprogresar (…) en la reflexiónsobre cómo lograr la máximacalidad de lectura para el

Criteris selecció: categories corpus de lectures

calidad de lectura para elmáximo número de lectores.”(Colomer, 2005:188)

La selecció de lectures amb criterisdidàctics

1. Destinatari -- Llibres per a qui

Tipus de textos

2. Funcions formatives-- Llibres per a què2. Funcions formatives-- Llibres per a què

Criteris de selecció/ Categories

Destinatari

Facilitar la comprensió

Tipus de textos

ÀlbumsPoemes visuals

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Poemes visualsPoemesDiàlegs teatrals

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions formatives

Facilitar la comprensió

Aprendrela llengua?

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representaciócontextual

Aprendre la llengua amb textos literaris

Llibre com a motor per “dir coses”

Oralitzar:

•Per fer teatre

• Per explicar la història

Llibres per”fer teatre”

Llibres per explicar la història

IMAPLA, (2007): Los pájaros aprenden idiomas. Madrid: SM

LUDI, M. (2006): El hombre de la flor. Madrid: Edaf

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Llibres per fer teatre

Llibres per explicar la història

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representació contextual

història

Aprendre la llengua amb textos literaris

Varietat discursiva del llenguatge literari

Els textos literaris ofereixen formes lingüístiques de manifestar el pensament

Text literari proporciona motllos lingüístics

Practicar pronunciació

Utilitzar estructures lingüístiques

Aprendre lèxic en contextos significatius

Practicar pronunciació

Un vestit amb farbalans

La Irene s’ha posatun vestit enfarbalanatper anar a carnavalejarben enfarbalanadaal ball de Carnaval.

L’enfarbalanador que l’hi ha fet tot s’ha enfaristolati ara mateix l’hi desenfarbalanaperquè la Ireneno pugui carnavalejarben enfarbalanadaal ball de Carnaval.(...)Miquel Desclot, Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants. Selecció Miquel Desclot, 2007. Barcelona. La Galera.

Adquirir lèxicEls verbs de la jugada

Salta, controla, talla, busca, passa?la pilota corre veloçment sobre la gespa, per l'aire.

Recupera, centra, frena, aguanta, avança?els jugadors teixeixen un tapís amb l'únic fil d'una pilota màgica.amb l'únic fil d'una pilota màgica.

Sorprèn, supera, envia, rebota, llança?vint-i-dos jugadors i una pilotafan un univers inacabable.

Corre, afina, perd, prepara, tapa,pica, toca, dribla, remata, xuta?el gol enfonsa els uns i exalta els altres.

David Jou

Utilitzar estructures lingüístiques en contextos amb

sentit

BANYAI, I. (1995): Zoom. México: Fondo de Cultura Económica. Col. Los especiales de A la orilla del viento

El meu amor sense casaEl meu amor sense casa.L'ombra del meu amor sense casa.La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fullesEls meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fullesque cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sensecasa.El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el ventque arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.

Maria Mercè Marçal

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Llibres per fer teatre

Llibres per explicar la història

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representació contextual

història

Lectures per practicar pronunciació

Lectures per utilitzarestructures lingüístiques

Lectures per aprendrelèxic

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Construir la Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpiaidentitat i la nova representaciócontextual

?

“Para mí la lectura no es una diversión, es algo que me construye” (Testimoni de Daoud, recollit en Petit, 1999: 31)

“ El que em meravella dels

llibres que m’agraden és que

m’obren portes, em mostren

racons de mi mateix que no

coneixia o que tenia por coneixia o que tenia por

d’explorar. I és que és bo ser

capaç d’obrir les pròpies

portes” (Antonio Lobo

Antunes)

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Construir la

Emocionar-se i reflexionar

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representació contextual

?

LES EMOCIONS I LA REFLEXIÓ INTIMISTA

WILD, M.; BROOKS, R. (IL) (2005): Guineu, Caracas: Ekaré

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Construir la

Emocionar-se i reflexionar

Participar en

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representació contextual

Participar en dimensió

lúdica

ÀLBUMS PER A LA PARTICIPACIÓ EN LA

DIMENSIÓ LÚDICA I LA DIMENSIÓ LÚDICA I LA NARRACIÓ

MESSENGER, Norman (2006): Imagina. Madrid: SM

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Construir la

Emocionar-se i reflexionar

Participar en

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpia identitat i la nova representació contextual

Participar en dimensió

lúdica

Projectar l’experiència migratòria

LA PROJECCIÓ DE LA PROJECCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA MIGRATÒRIA

Criteris de selecció de corpus de lectures

DestinatariFuncions escolars

Facilitar la comprensió

Aprendre la llengua

Construir la

Emocionar-se i reflexionar

Participar en

Oferir “experiències de lectura” rellevants

Construir la pròpiaidentitat i la nova representaciócontextual

Participar en dimensió

lúdicaProjectar

l’experiènciamigratòria

Conjugar identitats

ÁLBUMS QUE CONJUGUEN IDENTITATS A PARTIR DEL

FOLKLOREFOLKLORE

GRIMM, J. ; ROMBY, A. (IL) (2005) : Les tres plomes. Barcelona: Zendrera Zariquiey

PERRAULT, C. ; ROMBY, A. (2004) : Pell d’ase. Barcelona: ZendreraZariquiey

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

VINCENT, G. (2004): Un dia, un gos. Barcelona: Zendrera Zariquiey

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gos

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell, Shaun Tan, 2005, Cádiz: Bárbara Fiore

Nobody Understands

“Darkness overcomes you”,

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gos

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell

WEULERSSE, O. ; DAUTREMER, R. (IL) (2007) : Nasraddin & el seu

ase. Zaragoza : Edelvives.

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gos

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermellNasrudin& el seuase

ALLSBURG, C. (1996) : Los misterios del señor Burdick. México: Fondo de Cultura Económica. Col. Los especiales de A la orilla del viento.la orilla del viento.

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gosLos misterios del

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Nasrudin& El seuase

Los misterios del señor Burdick

THOMSON, Sara, L; GONSALVES, Rob (2006): Imagina’t un dia. Barcelona: Juventud.

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gosLos misterios del señor del señor Burdick

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Nasrudin& El seuase

Imagina’t un dia

Activitat d’aplicació dels criterisde selecció

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gosLos misterios del señor del señor Burdick

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Nasrudin& El seuase

Imagina’t un dia

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gosLos misterios del señor Burdick

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Imagina’t un dia Nasrudin& El seuaseL’illa

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Un dia, un gosLos misterios del señor Burdick

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Imagina’t un dia Nasrudin& El seuase

L’illa

Teatre Explicar història

Pronunciació Lèxic Estructures lingüístiques

Text C, Tira avall

Text G, Criatures

Un dia, un gos

Los misterios del señor Burdick

Text A, Bestiarecològic

Text D, Embarbusaments

Text B, Drapde la pols

Text E,Madame Astrid

Text F, Cançódel potser

Intimitat Joc Projeccióexperiènciamigratòria

Conjugar identitats

L’arbre vermell Imagina’t un dia L’illa Nasrudin& El seuase

Índex

• Paper de la literatura a l’acollida lingüística i cultural

• Selecció de lectures• Selecció de lectures• La formació de lectors literaris

Formació lector literari

ENSENYAMENT DE LA LITERATURA →→ EDUCACIÓ LITERÀRIA

literari

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Formació lector literari

FOMENT

INTERPR

literari LECTURA

RETACIÓ

INTERPR

FOMENT

LE

EDUCACIÓ LITERÀRIA

RETACIÓ

LECTURA

Quantitat

COMPA

REFLE

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

Quantitat

Diversitat

HÀBIT LECTOR

Valoració

ARTIR

EXIONAR

(Manresa, Mireia)

COMPA

REFLE

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

• Intercanviar recomanacions

ARTIR

EXIONAR

Les xarxes socials per compartir les lectures

Les xarxes socials per compartir les lectures

Audioexperiències lectores

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

COMP

REFLE

Intercanviar recomanacions

Formar part de comunitat de lectors

Propiciar reflexió

PARTIR

EXIONAR

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

COMP

REFLE

Intercanviar recomanacions

Oralitzar

PARTIR

EXIONAR

Passar per la veu, una via per a l’apropiaciópersonal

Passar per la veu, una via per a l’apropiació personal

Espectacles de lectura literària

Sobres literarisCercles de lectors

Passar per la veu, una via per a l’apropiació personal

lectura literària

Tallers d’ expressió artística

Escenes comunitàries amb textos literaris: cinema, ràdio, “susurradores”

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

COMP

REFLE

Intercanviar recomanacions

OralitzarAportació a la Apropiació:vinclesP

ARTIR

EXIONAR

Aportació a la comunitat de lectors

Apropiació: ampliació bagatgereferents personals

Apropiació:vinclespersonals amb la lectura

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

COMP

REFLE

Intercanviar recomanacions

Oralitzar

PARTIR

EXIONAR

Elaborar la resposta lectora

Elaborar la resposta lectora literàriament

Elaborar la resposta lectora oralment

“Nosotros no sabemos lo que pensamos sobre un libro hasta que hemos hablado de él”. (Sarah, vuit anys)

http://www.viulapoesia.com/

Gabriel Guasch

Fitxes de personatges

Converses escrites amb els

Tres adjectius a la lectura

Carnets, Diaris de lectura.

Elaborar la resposta lectora amb diferents suports

CAIRNEY, T.(1992): Enseñanza de la comprensión lectora. Madrid: Morata.

Converses escrites amb els personatges, jocs de rol

Entrevistes als personatges

Dramatitzacions

Elaborar la resposta lectora amb diferents suports

Elaborar la resposta lectora amb diferents suports

CONSOLIDAR L’HÀBIT LECTOR

COMP

REFLE

Intercanviar recomanacions

Oralitzar

PARTIR

EXIONAR

Elaborar la resposta lectora

• Recreació literària• Discussions interpretatives• Donar forma a la resposta lectora en diferents suports

FORMAR LECTORS AMB TALENT