71-novembre-12

7/29/2019 71-novembre-12

1/25

Peridic digital - nm. 71 -novembre- 2012 - Tercera poca

7/29/2019 71-novembre-12

2/25

Emporionnm. 71 novEmbrE 2012 pg. 3

Editorial

Centenari de lAteneu Montgr

Lany 1912 una colla de torroellencs va undar lAteneu Montgr, una entitat

cultural que va marcar molt positivament els 23 anys que va restar activa. Ara

a cent anys, doncs, amb la coincidncia a Torroella de Pere Blasi, Mn. Francesc

Viver, Josep Castells, Eduard Vias i altres que hi van ajudar, es van iniciar uns

temps culturalment molt rics. La Mancomunitat de Catalunya i el moviment del

Noucentisme van ser els marcs adequats que van acompanyar i ajudar a germi-

nar les inquietuds locals. Sense el suport decidit dels poltics i laportaci dels

intellectuals lliures, Catalunya no hauria arribat a experimentar aquesta poca

culturalment gloriosa, particularment de 1912 a 1923. Els Ateneus van prolierardes de les grans ciutats ns a les viles com Torroella, teixint aix una malla que

noms lespasa militar, el 1923 i el 1936, va aconseguir malmenar. s intil pen-

sar qu hauria estat del nostre pas dhaver-nos deixat crixer lliurement tant en

cultura com en educaci.

Han passat cent anys den daquella inicial embranzida i, tot i que s bo, just i

aconsellable recordar la histria i honorar aquells que van saber treballar per dei-

xar-nos un llegat del qual encara ara ens beneciem, cal no quedar encantats pel

ort atractiu del passat. s necessari preparar seriosament el utur i, si ho em aix,

ser el millor homenatge a aquells undadors diniciatives culturals. Potser ha ar-

ribat lhora que a Torroella repensem la cultura i posem els onaments per unanova etapa amb reptes indits. Estem sotmesos a la orta inuncia que exer-

ceixen el mitjans de comunicaci i que convida a seguir el ms cil. Torroella ha

de saber mantenir les seves estes, impulsar mercats i res, per no ens podem

enganyar i pensar que amb la gresca, les activitats banals i divertides, suplim les

programacions que no cerquen lxit cil o levasi. Saber mantenir un bon caliu

cultural ens permet orientar-nos i ens acilita llegir el dia a dia dall que passa al

mn. Per aix mateix la cultura s mereixedora de tan poca atenci per part dels

poderosos. No interessa.

Hem de ser valents, com ara a cent anys ho van ser els membres de lAteneu,

per treurens de sobre certs complexos. Qui vol desprestigiar la cultura ho sol

er acusant aquell que la deensa delitista. Com si la literatura, la msica, les arts

plstiques, el teatre, assistir a conerncies, etc. ossin activitats vergonyants. En

lloc de omentar aquestes activitats ns a popularitzar-les, es van arraconant

ent-les noms atractives a minories disposades a nedar contracorrent. s ben

veritat que els pobles que han dedicat atenci a la cultura, a leducaci i a la

recerca han aconseguit convertir-se en rees econmiques molt dinmiques.

Per aix s el resultat, no lobjectiu. Estimar la cultura, com qualsevol amor que

ho sigui de veritat, s sempre un acte gratut, s el goig que provoca qualsevol

experincia excepcional que, precisament, sn les que mai podem pagar ambdiners. Alguns desitgen comercialitzar-ho tot i no saben distingir preu i valor.

Com comparar el preu duna llauna de Coca-Cola amb la meravellosa vivncia

impagable de la visita a un bon museu?

sumari

Editorial

Notcies

Qui no sap escriure en cata-

l? (28)

La Pepa

Aix envellim

Turisme mal inormat i pitjor

encaminat

Els meus autors preerits (3)

Pell de gallina

setembre del 2012 - Trenta

dies que aran histria

La gran temptaci

la medicina esttica

Condemnats a no pensar

Catalunya, nou Estat dEu-

ropa: ho pot ser?, ho vol

ser?

II Marat de donaci de

sang

A laguait del nostre patri-

moni

La cuina de la Catrina

Poemes darreu del mn

MOTS EN CREU Nova sec-

ci dEmporion

Cinema i espectacles

7/29/2019 71-novembre-12

3/25


NotciesPer Santi SatJornades Gastronmiques La Pomaa la Cuina Durant tot el mes doctubredenguany, sis restaurants de Torroellai lEstartit han participat en la 7a edicidaquestes jornades, que han volgut ser,un any ms, el reconeixement a la poma,ruita molt arrelada a casa nostra, als nos-tres camps i a la nostra cuina, al mateix

temps que es eien paleses les seves granspossibilitats culinries i que soeria unamostra del potencial gastronmic delsrestauradors de la poblaci. Hi varen par-

ticipar els restaurants Picasso, Portal delMar, Catamarn, Mol del Mig, La Gaviotai Medes II. En el restaurant Portal de Marel cerveser artes Josep Borrell, va comen-tar llargament el procs de elaboracidaquesta cervesa amb poma.

Assemblea anual de lAssociaci deCmpings de Girona, a Torroella deMontgr Josep Maria Pla, president delAssociaci de Cmpings de Girona, vainormar, a lAssemblea a Torroella, queels cmpings de les comarques gironines

han soert aquesta temporada una baixadel 3 % al 5 %, han notat una disminucide turistes catalans i de lEstat i apostenlany vinent per lestranger. Es va destacarlaectaci pel gran incendi de lEmpord.Un dels cmpings de lassociaci es va cre-mar i dos establiments ms van haver deser desallotjats. Va assenyalar tamb queno assumiran la taxa turstica i aegiranlaugment dun euro per persona i dia enel preu nal.

Collocaci de la cpula del ar de les

illes Medes i retirada de la runa Finalit-zades les obres, a crrec del Port de Bar-celona, dactualitzaci dels equipamentsdalimentaci solar, de la substituci delssistemes lluminosos, del manteniment ide la consolidaci de ledici, de la reno-

vaci del sistema de control remot, i dela collocaci de la cpula, lhelicpter vatraslladar la runa originada a la base Loran,don es retiraran posteriorment.

Futur centre per a gent gran, previst aTorroella. LAjuntament de Torroella deMontgr, al preveure les necessitats u-tures, t en projecte la construcci duncentre destinat a gent gran, que podriaubicar-se en uns terrenys de propietatmunicipal, als jardins de Santa Clara, pro-jecte daltra banda que es nanaria amb

recursos des del mateix ajuntament i permitj de subvencions.I va portar al plenaridoctubre lautoritzaci per subhastar una

vintena de parcelles municipals de sl ur-banitzable, ubicades a la urbanitzaci deMas Deu, operaci que hauria de servir pergenerar la liquiditat tant pel pressupostcom per er els primers passos del pro-jecte. Lalcalde, Jordi Cordon, sha reunitamb els responsables de la undaci delhospital per comentar i explicar el primeresbs del projecte.

Curs del trimestre. Histria de lesmatemtiques a la Mediterrnia Organ-itzat pel Museu de la Mediterrnia, es va

presentar un curs prctic sobre la histriade les matemtiques, ormat per quatrexerrades sobre els conceptes matemticsque els habitants de la Mediterrniahan anat descobrint al llarg de la nostrahistria; s a dir, els conceptes bsics quevan arribar a casa nostra. Conceptes sor-gits de les necessitats prctiques de cadatemps; en el paleoltic i neoltic, els coneix-ements dels enicis, grecs i romans, i elsrabs, amb el sistema de numeraci i lesmesures utilitzades.

Llibreria El CucutPresentaci de De-sayuno en amlia M. Teresa Calabs vaorganitzar per a tots els que estimem elsllibres un esmorzar del qual podrem diresplndid, com a colo dun altre esmor-zar, aquest cop ttol de llibre. Lobra delautor americ Roger Rossenblatt, basadaen un et real, narra com per la mort sob-tada, en accident, de la seva lla pediatra imare de tres lls molt petits, ell mateix, pe-riodista i la seva muller es traslladen a unaaltra ciutat, a casa del seu gendre, buscant itrobant la millor orma de ser-li til. I va co-menar per lorganitzaci dels esmorzarsamiliars. Hi varen assistir tamb leditor deMaeva, Antonio Villalobos, i lencarregadade premsa , Alba Puig. Realment, un es-morzar molt agradable.

IX Jornada Ernest Lluch. Europa a lacrulla Era ja la novena jornada, a lentornde la poltica, econmica i social, delEuropa davui, organitzada pel Museu dela Mediterrnia i la Fundaci Ernest LluchDesenvolupada amb dues conerncies, a

crrecde Cristina Gallach, periodista, por-taveu durant 14 anys a la Uni Europea,de la qual elFinancial Timesva armar que erauna de les trenta persones ms infuentsen la vida comunitria, i collaboradoradel diariAra, presentada per Joaquim Ma-ria Puigvert, vicerector de la Universitatde Girona, i Antoni Castells, doctor enEconomia per la Universitat de Barcelonai exconseller dEconomia, que ou pre-sentada per Ferriol Sria, director de laFundaci Ernest Lluch.Cristina Gallach vainiciar la seva conerncia amb lancdotadun taxista a Brusselles que li digu po-bra Europa, per no s cert! Representael 20 % del PIB mundial, capdavantera enexportacions, s visible i t impacte. Parlde la crisi, del procs integrador i de la ne-cessitat de millors estructures i institucionsque shan de reer. Les properes eleccionsseran lany 2014, que sempre han tingutpoca participaci, per les decisions hande ser de les persones, no dels governs.Antoni Castells assenyal que est compro-ms amb la causa dEuropa i que necess-

item avanar en el poder poltic. Lagost del2008, Lehman Brothers va caure i va acol-orir de vermell entitats nanceres del mnsencer. Europa t un PIB ms alt, ms expor-tacions, menor deute pblic, no obstantaix els Estats Units, amb estmuls scals

7/29/2019 71-novembre-12

4/25


creixen un 2 % i Europa est en recessi. El2010 esclata el deute grec, pssima gestide la crisi. Obsessi alemanya pel dcitzero, que creix a Espanya. No hi ha monedasense estat, i leuro no en t. Ha daixecarla bandera del ederalisme europeu.I sobre Espanya, que no reconeix queCatalunya s una naci, ens estem ju-

gant quelcom molt important i veu dicilentendre-shi. Necessitem tenir majoriaen el Parlament per tenir ermesa amb lanegociaci cap a la independncia. La ne-gociaci ser dicil. Va mostrar-se partidariduns estats units dEuropa, on Catalunyapodria ser polticament ms orta, i si Es-panya ens continua tractant malament, nohi ha possibilitats duna sortida ederal.Prossegu la jornada amb una taularodona, moderada per Xavier Ferrer,economista i politleg, en la qual varen

participar els dos conerenciants, i An-dreu Miss, periodista, corresponsal dElPas a Brusselles, que es va denir com adeixeble dambds conerenciants. Ase-nyal que inicialment la crisi era cosa delsEstats Units dAmrica, per sestengu,recessi econmica, deute excessiu, i aGrcia, el panorama s negre per shaet molta eina. Europa no es trencar.La seva exposici an segui-da dun torn de preguntes que,tot i lhora, va ser bastant animat.La cloenda an a crrec de Llus Maria

de Puig, president de la Fundaci ErnestLluch, i Nria Bosch, regidora de Culturade lAjuntament de Torroella de Montgr.

Visita cultural al Museu dArt de GironaOrganitzada per la conraria del Roser, Jo-sep Riera, i guiada per Joan Badia i Homs,tingu lloc la 12a realitzada al mn delromnic catal.La motivaci era que en eltranscurs daquestes 12 visites a esglsies imonestirs, entre daltres com els de SantaMaria de Cervi, Sant Pere de Rodes, SantaMaria de Llad, Sant Miquel de Fluvi, Sant

Miquel de Crulles... i en moltes ocasions escomentava que tal o qual pea es conser-vava al Museu dArt de Girona, i que daltreshavien desaparegut per actes de vandal-isme, robatoris o de orma inexplicable. Ivalia la pena er-ne una en aquest museu.Com a resum, la visita va ser realment moltinteressant, tant pels objectes com perles explicacions i comentaris amb qu leslligava, amb visites ja etes in situ i com lavestia amb detalls i explicacions en JoanBadia. Espero la propera!

Tretze entitats donze municipis cata-lans sintegren en un conveni impulsatpel Departament de Cultura i ormenla Xarxa de Recerca Etnolgica FerranMascarell, conseller de Cultura, ha signat

un conveni amb 13 entitats d11 municipisque collaboren en la recerca etnolgicaimpulsada pel Departament de Culturaper al trienni 2012-2014.Aquestes entitatsi museus esdevindran punts de reernciai donaran un nou impuls a lObservatoriper a la Recerca Etnolgica de Catalunya,un programa que t com a objectiu lapreservaci de la memria etnolgica deCatalunya. Entre aquestes hi destaquen elMuseu Etnolgic del Montseny (Arbcies),

el Museu de la Pesca (Palams), el Museude la Mediterrnia (Torroella de Montgr),lEcomuseu de les Valls dneu (Esterridneu), el Museu Industrial del Ter (Manl-leu), el Museu Comarcal de Cervera, el Mu-seu Martim de Barcelona i lInstitut CataldAntropologia (Barcelona).

Exposen projectes de preservacidel Baix Ter i el Montgr LEstartit. Cincuniversitats europees hi organitzen elprimer mster EMILIA. Una seixantenadestudiants de paisatgisme de quatre

continents hi han treballat i varen expo-sar projectes sobre la preservaci delBaixTer i el masss del Montgr, com a cloendadun taller de quatre dies de paisatgisme,batejat amb el nom de La segona costa:turisme i paisatge, i que serveix de prlega un mster europeu en qu participa laUniversitat Politcnica de Catalunya (UPC).En la darrera jornada hi van ser el directorgeneral del Grup Mascort, Jordi Sargatal;lalcalde de Torroella, Jordi Cordon; el di-rector del Museu de la Mediterrnia, Anto-ni Roviras, i representants del Club Nutic

lEstartit i de la Ctedra dEcosistemes Lo-cals Mediterranis de la UdG.

Nou circuit BTT (bicicleta tot terreny),illuminat, el primer circuit de la demar-caci a Torroella Per a lentrenament delsciclistes, que s realment complicat i peril-ls er-ho per les carreteres, sha ubicat laBTT en terreny municipal, a 1100 metresi el comparteixen els tres clubs ciclistes:lImpuls Medes, el CC Montgr i el CC Baix Ter.

Saproten les torres de llum del campvell de utbol. Ha acilitat els terrenys elconsistori torroellenc, que es a crrec delcost de la illuminaci articial. El regidordEsports, Joan Ramon Alalid, va remarcarla importncia de la installaci, que orade les hores programades pels clubs citatsestar obert a tothom.

Ple de lAjuntament de Torro-ella de Montgr El Ple munici-pal, celebrat l11 doctubre, va apr-ovar diverses mocions, dues amb uncontingut marcadament sobiranista. Es va votar a avor de la moci pre-sentada per la Coordinadora perlAutodeterminaci a Torroella de Mont-gr, on es proposava, entre daltres coses,declarar el municipi territori catal lliure isobir; i els vens, moralment alliberats dela lleialtat a la corona borbnica i als seus

smbols. Es cren els corresponents regis-tres civils, mercantils i de la propietat; unahisenda prpia, posar a lespoli scal; lacreaci dun banc, una administraci s-cal i de justcia nacionals; les banderes,la local, la senyera i ns al dia de la nos-tra independncia, lestelada; que que-din sense aplicaci les lleis, reglaments,sentncies i resolucions que limitin lsde la llengua catalana [...];posar en co-neixement de tots els municipis aquestadeclaraci [...]. (1) Al nal de les not-

cies trobareu el text daquest document.Setze dels disset regidors del Ple de Tor-roella de Montgr van votar a avor dela moci, que declarava el municipi ter-ritori catal lliure i sobir i els vens,moralment alliberats de la lleialtat a lacorona borbnica i als seus smbols. Es va aprovar una moci presenta-da pels grups municipals de CiU, ERC,UPM, LEST i COET per tal de donar su-port a la resoluci del Parlament deCatalunya per a lexercici del dret alautodeterminaci. (2) Al nal de les not-cies trobareu el text daquest document. Torroella vendr vint parcelles del slpblic urbanitzable del Pla parcial ur-banstic Asu-1 de Mas Deu per un valorde 2,9 milions deuros. El govern justicala subhasta per la necessitat de liquiditati per activar el projecte sociosanitari per ala gent gran. Aprovada pels 9 regidors queormen el govern municipal . Loposici hiva votar en contra.Es congelen la majoriade taxes i tributs per a lany 2013. Les taxesde la recollida descombraries es rebaixen,

el 12 % per als cmpings. Perals particularsun 2 %, i per als industrials un 5 %. El preude laigua pujar 77 cntims per trimestre.UPM, CiU, PP i LEST van votar a avor de lesnoves ordenances, la COET es va abstenir iERC hi va votar en contra.

7/29/2019 71-novembre-12

5/25


Estelem el MontgrLes seccions locals delAssemblea Nacional Catalana de diversos

pobles empordanesos varen eectuar unatrobada al masss del Montgr sota el nomdEstelem el Montgr. El castell va quedarengalanat amb nombroses estelades. De-sprs baixaren ns a Santa Caterina perllegir el maniest de lacte, es portaren aterme diverses actuacions musicals i es vadinar. Participaren en lesdeveniment lesseccions de lANC de Torroella de Montgr,lEscala, Sant Pere Pescador, Ventall, Vilad-amat, lArmentera, la Bisbal i Verges.

LAssociaci de Teatre Tel Esquin-at a una donaci de 800 a la CreuRoja de Torroella de Montgr-lEstartitAquesta donaci, que va tenir lloc a mit-

jan octubre, s ruit de les dues ltimesrepresentacions que varen er i ser des-tinada a projectes dajuda a la inncia ensituaci de vulnerabilitat, concretament,per a la compra de lots per a nadons,des de arinetes i potets ns a bolquersi sabons. Grcies a aquesta donaci, laCreu Roja podr comprar paquets pera inants durant els propers dos mesos.El president de la Creu Roja a Torroella vaagrair a lassociaci el seu gest i va comen-tar que una aportaci com aquesta, eta

per una associaci del poble, pot ajudar aconscienciar la gent de la alta de recursosque tenen actualment moltes amlies almunicipi.

Set detinguts per 17 robatoris endomicilis del Baix Empord Els Mos-sos dEsquadra van detenir, entre el 18 desetembre i l1 doctubre, set homes per di-versos robatoris amb ora en domicilis delBaix Empord. Per tres a Pals varen detenirun jove de nacionalitat marroquina de 20anys, ve de Torroella de Montgr; un altre

ve de Torroella de 33 anys i nacionalitatportuguesa per un robatori a la urbanit-zaci Mas Tomas, tamb a Pals; un tercer,romans de 35 anys, tamb domiciliat aTorroella de Montgr, per l assalt en una ca-seta. Els altres quatre, vens de Palarugell i

de nacionalitat romanesa.

Hora del conte. Contes dibuixats A laBiblioteca Municipal Pere Blasi, i amblajuda de la seva mascota en Peric, cadadijous a la tarda sha desenvolupat unaactivitat per la mainada, la lectura dunconte. Un dells an a crrec dun dibuix-ant i illustrador ben conegut pels nostres

lectors dEmporion, Jordi Fenosa, Tatay,ou possible aquesta lectura de contesillustrats. Doble objectiu aconseguit, Jaque en lintrnsec element de la lectura shiva aegia un altre, molt ms atractiu per atots ells, el dibuix. I aquesta uni, realment,no en t cap altra que la superi.

Acte poltic de CiU a lauditori i pa-lau de congressos Espai Ter La pre-sentaci va anar a crrec de Jordi Cor-don, alcalde de Torroella de Montgr,en un acte resumit en aquestes lnies.El primer orador va ser Josep Rull, secretaridorganitzaci de CDC, que va parlar de lamaniestaci de lOnze de Setembre, de lacomparaci entre limport de la solidaritatde Catalunya envers la resta dEspanya,

que representa entre el vuit i el nou percent del PIB, i el de la comunitat bavaresaa Alemanya, molt ms inerior, i va relatarlancdota dun andals, amb lls i ntscatalans, que deia que en Catalunya pagomucho y recibo poco; libros y ordena-dores aqu gratuitos, en Catalunya no. Enels 25 anys dins la UE, lajuda europea a Es-panya ha estat de 90.000 milions deuros.La de Catalunya, en el mateix temps, de300.000 milions. Sha intentat negociar unpacte i la resposta ha estat: No, no, no!No ens resignarem, hem de ser capa-

os dexplicar-ho. Tenim la ora de lademocrcia enront dexabruptes i amen-aces constants. El Canad va seguir unaaltra poltica molt dierent davant del Que-bec. Aqu, per, Tribunal Constitucional,

no a la immersi en catal, espanyolitzarleducaci, disminuci dels pressupostos...Seguidament Santi Vila, cap de llista de CiUa les comarques gironines, va iniciar el seuparlament amb tres conceptes: sobirania,progrs i justcia social. Va recordar Macii la carta a la seva amlia, ja empresonat aBarcelona, i pocs dies abans de la seva ex-

ecuci. Va armar que hem de ser com unar que representa seguretat. Presentemla nostra candidatura als nascuts a Cata-lunya i ora della, amb projectes de vidacomuns. Vosts sn la meva ptria, vaiganar a la maniestaci per tots vosts. Somuna naci i necessitem un estat! Sobrela dependncia, la llei establia que el seucost es reparts en tres participacions dunter cada una; avui, el 70 % s a crrec de laGeneralitat. En la crisi econmica dels anys1928 i 1928, el president dels Estat Units va

indicar que noms hem de tenir por dela nostra por. Els pressupostos dEspanyasn, el 2013, molt restrictius, per sn msimportants el grau de compliment, el de lacomunitat de Madrid ha estat el 112 %, lade Catalunya el 35 %. Volem el propi con-trol i mantenir una solidaritat amb la resta,dierent del concert del Pas Basc. El presi-dent Mas. Som en un moment durssim,hem posar-nos al seu costat. La ciutadaniaha de ser-hi. Lanterior conerenciant, Jo-sep Rull, ens deia que el president ha detirar endavant i de pressa. No allarem aqua Girona. Una histria que es va tancar el1714 i sobre ara. I va acabar la seva inter-venci amb un visca Catalunya! Al nalit-zar, varen pujar a lescenari tots els com-ponents de lacte i tots els presents vremcantarElssegadors.

Exposici de pintura i esculturadartistes de Torreilles de la Salanca Or-ganitzada per lrea de Cultura, Joventut iFestes, tingu lloc, a la Capella de Sant An-toni, una exposici de les obres pictriquesdartistes de Torreilles de la Salanca, muni-cipi del Rossell a la Catalunya Nord, ambla qual Torroella de Montgr est ager-manada. Mencionada com a Turrillas el956, al segle XII prengu el seu nom, quederiva de petits espais deensius. I es trac-

tava duna exposici dels seus artistes queompliren la nostra Capella de Sant Antoni,realment molt interessant.

Inauguraci de lexposici Arboreum,dAlbert Cuevas Dins del cicle Ancoratges,

7/29/2019 71-novembre-12

6/25


en el tancament de la seva primera etapaen seguir una segona lany vinent, Eu-geni Prieto ha comissionat exposicions alMuseu de la Mediterrnia; la darrera, la delotgra i interiorista Albert Cuevas. Lesimatges dArboreum, una seleccidobres elaborades a partir de la teoria quetota la biosera respon a una planicacimatemtica i que el color com la msicagaudeix duna ampla gamma de reqn-cies. Lexposici aproundeix en la relacientre la natura i el nmero pi, tamb cone-gut com a divina proporci o progressi de

Fibonacci, en qu cada nmero s la sumadels dos anteriors que el precedeixen percrear composicions suggeridores i de granbellesa.

Presentaci del llibre Germans gairebbessons A la Llibreria Cucut va tindre llocun acte que encara que es qualica coma presentaci, va ser en realitat quelcomms. Va comenar amb unes paraules depresentaci de la M.Teresa i que va derivarcap a una conversaci en la que es par-lava del llibre, Germans gaireb bessons,amb la seva autora Maria Merc Cuartiella,que ha rebut el Premi Llibreter. I son els lli-breters els que realment poden qualicarun llibre i premiar el seu autor, perqu sonells els que han de jutjar b el llibre que re-comanen. El bon llibreter arriba a conixerb la tipologia de cada un dels seus clientsi es imprescindible que conegui molt b elllibre que recomana. Un llibre que arribi atots els lectors, no s rebuscat, ni complexani elitista. I aix es el llibre de Maria MercCuartiella.

El treball de camp en memria oral i mu-sical. V Tallers i Jornades de Memria

Oral Al Museu de la Mediterrnia, i or-ganitzat pel Museu i lObservatori per ala Recerca Etnolgica de Catalunya, es vadesenvolupar un taller coordinat i realitzatpels proessors Jaume Ayats i Gianni Gi-nesi, que des de la seva experincia varenparlar dels treballs de camp en memriaoral i musical, i de les bases per aconse-

guir una bona recerca, per a la qual scondici imprescindible un bon treballde camp, les entrevistes, els instruments autilitzar i recollir curosament la inormaci.

Sortida a Santa Maria de Palau i cam

dEmpries, Gent del Ter reivindica laprotecci del patrimoni El diumenge21 doctubre, una trentena de personesvan participar a la sortida de reivindi-caci organitzada per Gent del Ter per ala preservaci del patrimoni cultural delparatge de Santa Maria de Palau i el camdEmpries, situat dins del Parc Naturaldel Montgr, les I lles Medes i el Baix Ter. Elconjunt patrimonial el formen, a ms de

lesglsia de Santa Maria del Palau (s. XIII),

les restes de la villa romana del Palau i de

les construccions del poblat medieval. El

tram del Cam dEmpries s el ms benconservat daquesta via dorigen rom(si b caldria mantenir-lo amb cura). Vades de lentorn del Palau ns al Cam delsTermes (lmit amb el municipi de lEscala).Tot el conjunt es troba dins del terme mu-nicipal de Torroella i la caminada reivin-dicativa sha et amb lanhel daconseguirla declaraci de b cultural protegit i lasalvaguarda de la totalitat dels elementsdel patrimoni montgrinenc esmentats, alsquals es poden aegir altres notables con-

struccions de pedra seca i darquitecturapopular del paratge. Tothom va poderconstatar lestat runs de lesglsia medi-eval, tant de la coberta com dels murs, toti que el manteniment del Cam dEmpriesns el Cam del Termes s acceptable, en-cara que com diem caldria er-hi alguntreball de conservaci.

Trobada de plaques de cava La troba-da de plaques de cava, organitzada perlAssociaci Filatlica i Numismtica i delColleccionisme de Torroella de Montgr,

tingu lloc davant de lEspai Ter, on espodien trobar i canviar xapes de cava. Sipodien trobar plaques commemoratives iuna botella da cava.

II Jornades de la Xarxa de Museus

Martims de la Costa Catalana El Mu-

seu de la Mediterrnia va intervenir enaquestes jornades que tingueren lloc alMuseu del Port de Tarragona i que portar-en per ttol Patrimoni, turisme i territori.El seu objectiu era el de refexionar sobreels punts de contacte i les estratgies con-juntes que es poden establir entre patri-moni, turisme i territori. El director del Mu-seu, Antoni Roviras, va intervenir-hi amb laxerrada titulada El Museu. Museus i parcsnaturals. Una nova perspectiva de treball.Lexperincia del Museu de la Mediterr-nia. En el temps canviants que vivim, cal

trobar sinergies conjuntes, sumar esorosi, si pot ser, que aportin tamb valor aegitals habitants del seu territori. El turismeintern i extern cada cop valora molt msloerta cultural a lhora descollir una des-tinaci. Els museus poden esdevenir tilscom a targeta de presentaci.doctubre

Llegim? Alcia en un mn real . Con-tra el Cncer una guia de lectura A laBiblioteca Pere Blasi, el Club de lectura, elginecleg Joan Sebasti Fuster Mercader,va er una complerta exposici sobre el

cncer, prenent com a punt de partida elrelat del llibreAlcia en un mn real. Llibre queels assistents per poder seguir millor el co-mentaris i les respostes del ginecleg vanpoder demanar a la biblioteca. Narra unadivertida i valenta histria duna dona queha superat el cncer de mama. Ha passatper una experincia que, lamentablement,s real i comuna per a moltes dones. Tan-mateix, ha sabut donar la volta a la situ-aci. Ni la malaltia ni els tractaments, nilextirpaci dun pit li han robat el sentit

de lhumor. En la segona part lassistncia,ormada quasi en la seva totalitat per per-sones del sexe emen, va eectuar moltespreguntes, que responia el ginecleg enuna vetllada realment interessant.

Exposici otogrca al claustre de

l`Hospital Pia Codina Pi va presentar laseva exposici Quan sigui gran . Hi reu-neix una srie de otograes en qu relataxits i racassos, rustracions i somnis i pot-ser tamb esperana i por de cara al utur,duna generaci a mig cam entre la joven-

7/29/2019 71-novembre-12

7/25


tut i la maduresa: Ni-ni, mileurista, indig-nats, generaci perduda... Aquest projecteva ser guardonat amb laBeca de Fotoperiodisme

Jove Clic 2010atorgada per lAssociaci Diomi-ra i la Generalitat de Catalunya.

Critas Baix Ter. Orena de la Medalladel Montgr a la Mare de Deu del MontEl darrer dissabte del mes doctubre pas-sat, un grup duna trentena de personesva acudir al Santuari de la Mare de Dudel Mont per er-li orena de la Medalladel Montgr. Medalla que lAjuntament de

Torroella de Montgr va concedir-li com areconeixement a la tasca realitzada en eltranscurs de ms de 30 anys de Critas deTorroella de Montgr. I varen decidir quela millor custdia d aital medalla no podriaser cap altra millor que la Mare de Du delMont, que en lestroa dels seus goigs, es-crits per Mossn Jacint Verdaguer, diu:Del

Mont Verge MariaReina de lEmpord Jo al cel pujar voldria,

Verge Mara, Deu-me la m.I com diu tamb unade les pregries llegides en la missa [,,,]Segur que ens la mereixem, doncs prou

gastem energies, hores i illusions que nosempre es compleixen [...] la Medalla sper Tu, i en ella hi ha el resum de lo millornostre[...].

LEstartit

Inici de lEspai de Lleure. Activitats dereor escolar, lleure i multiesports A laCasa del Metge, sala polivalent al pati delescola Portitxol, i organitzat pel ConsellMunicipal de lEstartit, varen comenar lesactivitats de reor escolar, acompanyadespel lleure i, com no, amb activitats esport-

ives.

Hora del conte: Els tresors den RocCom a novetat es va posar en marxa, a laBiblioteca Municipal de lEstartit, la lecturasetmanal dels contes triats per Roc, la mas-cota, per a ascinaci dels ms petits dela colla, i ns i tot dels que els acompan-yaven, introduint els ms petits en el joc dela lectura de contes.

Festival de la ruita a lEscola PortitxolEl Festival de la ruita a lescola Portitxol i

va anar a crrec de voluntaris dOncolligaGirona i es va er coincidir amb les jorna-des de la poma a la cuina. El seu motiuonamental: ensenyar als nens un delshbits ms saludables dins de la seva nu-trici:menjar fruita cada dia.No podia ser daltra

manera, i ms si coincideix amb la Jornadade la Poma a la Cuina.

Alimentaci saludable lEstaci Nu-tica de lEstartit, conjuntament amb laFederaci Catalana dEntitats Contra elCncer i Oncolliga Girona, amb el suportde lAjuntament de Torroella i el Consellmunicipal de lEstartit, va organitzar unTaller de conecci de mens saludables alAuditori de Casa Pastors de Torroella, in-

cidint en la poma com element a incloure.Sara Cruz, dietista nutricionista, va expli-car qu s una alimentaci saludable, vadonar recomanacions i va senyalar els er-rors que es cometen quotidianament, enun aspecte tan important com la nutrici.

7a Trobada concurs de pesca solidriaper a malalts de cncer Organitzada perla Fundaci Oncolliga Girona i Lliga Cata-lana dAjuda al Malalt de Cncer, i amb lacollaboraci de Pesca dOr i Esports lHam,la trobada tingu lloc a la platja gran de

lEstartit. Era la setena edici del concursde pesca solidria que shi celebrava, unainiciativa que serveix per recollir ons perajudar malalts de cncer. La competiciestava oberta a tothom, amb lnic req-uisit que tingus la llicncia obligatria ilassegurana de pesca. Realment es trac-tava ms de participar que de competir, jaque noms es lliurava un premi simblic aqui a la captura ms gran.

X Recorregut de Motos Histriques delEstartit Organitzada per lAMHG (As-

sociaci de Motos Histriques Gironines)i el Consell Municipal de lEstartit, tin-gu lloc la trobada i el recorregut de lesnombroses motos participants. La con-centraci va ser al restaurant Les Illes.

Context Catalunya

PSC. Pere Navarro elegit Candidat, ElPSC es presenta com tercera via entra CiUi PP, i demana el ederalisme en la consti-tuci. Membres destacats demanen un gir

sobiranista.El President Mas,rma el nal de la leg-islatura i convoca eleccions per al 25 deNovembre. Entrevistat pel New York Timesvaarmar: El nostre ideal s ormar part dels

Estats Units dEuropa

El TAV,connectar lany vinent Barcelona Girona Figueres, amb Frana, Vint-i-unanys desprs del Madrid-Sevilla.

El 12 doctubre, dia de la hispani-dad,ms laborable a Catalunya. La mani-estaci per la unitat dEspanya, a Barce-

lona i a la plaa de Catalunya, segons laGuardia Urbana va reunir 6.000 persones,segons el Govern Central 65.000.

Enquesta del Centre dEstudisdOpini: Un 74% volen la convocatriadun reerndum sobre lestat propi.

Mas crida el mon econmic a er pinyaamb el procs sobiranista.

Les armcies an vaga,el dia 25. Els din-ers varen arribar de Madrid el mateix dia.

Context Espanya

Dolores de Cospedal dona llionsdhistria per a espanyolitzar aquestaregiCatalunya mai va ser un regne per simateixa, Espanya s la naci ms antigadEuropa, amb ms de 500 anys, Aquestas la Histria dEspanya per a qui no la vul-gui recordar.

Jos Ignacio Wert, ministre dEducaci,Cultura i Esports, vincula lauge indepen-dentista al model educatiu catal. I soblida

de larticle 3.3 de la Constituci, que diu: lariquesa de les dierents modalitats lings-tiques dEspanya s un patrimoni culturalque ser objecte despecial respecte i pro-tecci. Insta a espanyolitzar els alumnescatalans

Atur. La economia en recessi:sincrementa latur a 31/09, 4,71 milions-i baixa el nombre daliats a la SeguritatSocial.

V Conerncia de Presidents de Comu-

nitats autnomes:

cap allusi sobre laindependncia de Catalunya. Rajoy negauna petici imminent de rescat.

Conerncia Episcopal: La comissi per-manent va armar que davant de la crisisdeterminades propostes poltiques a-egeixen elements de preocupaci. En lavotaci es van produir quatre abstencions,tantes com bisbes catalans.

La CNN aborda a la seva web sobre elconficte entre Espanya i Catalunya: Laprxima amenaa, Espanya perdria el 20%

de la seva economia

Alberto Ruiz Gallardn: Catalunya si as-sols la independncia quedaria ora de laUE, i hi va aegir Sense Catalunya, Espa-nya no es podria mantenir en leuro

7/29/2019 71-novembre-12

8/25


Vaga General.CC.OO. i UGT. Vaga generalel dia 14 de novembre.

Majoria absoluta del PP a Galicia amb41 escons. Alberto Nuez Feijo mant lamajoria i guanya tres escons ms. MarianoRajoy, eli amb el resultat que avala laseva poltica . El PSG/PSOE en perd 7, Alter-

nativa Gallega, amb 9 escons es converteixen la tercera ora poltica, el BNG quedaquart amb 7 escons..

El PNB torna al govern basc: amb 27 es-cons, en perd 3. Sense majoria absolutanecessita pactes puntuals tan amb Bilduamb 21 o PSOE amb 16, que en perd 9, i PPamb 10 escons, en perd 3.

PSOE. Rep una orta davallada en leseleccions gallegues i basques. Rubalcabapromet seguir ns al nal.

El PSC accentuar la via ederalista,perevitar les davallades basques i gallegues.

Lexpresident Jos Mara Aznar; Nadieva a romper Espaa

Mariano Rajoy: Retreu alta de voluntatde dileg a Mas, i assenyala que noms lesCorts poden autoritzar un reerndum.

Context Europa

Cameron i Salmond rmen lacord peral reerndum sobre la independn-cia dEsccia, dins de lany 2014.

La negociaci entre els governs britnici escocs perqu Esccia pugui er, lany2014, un reerndum sobre la inde-pendncia i que hi puguin votar els majorsde 16 anys, va arribar a bon terme. DavidCameron i Alex Salmond van frmar a

Edimburg lacord que permetr que la

consulta sigui vinculant i tindr una sola

pregunta, que es respondr amb un s o un

no: Est dacord que Esccia sigui unestat independent?.

Beques Erasmus:La Uni Europea dema-na diners als estats per salvar-les.

El premi Nobel de la Pau: Concedit a laUni Europea, pels cinquanta anys de con-vivncia i contribuci a la pau.

Grcia: la consellera Merkel: volem queGrcia es mantingui a Europa, per no ac-cedeix a donar ms temps per pagar.

La Comissi Europeano prendr posicisobre els eectes legals sobre leventualprocs dindependncia de Catalunya, ano ser que lEstat Espanyol li demani.

Context mn

Veneuela: Hugo Chavez amb el 55% devots guanya les eleccions presidencials.

DOCUMENTS ADJUNTS

(1) MOCI PER A LA DECLARACIDINDEPENDNCIA DEL PRINCIPAT DECATALUNYA

Declaraci dindependncia del Princi-pat de Catalunya

Nosaltres, el poble de Torroella de Montgri lEstartit, per la present, ens adrecem alParlament del Principat de Catalunya, engeneral, i a tots els seus grups parlamen-taris, en particular, per tal que la CambraCatalana assumeixi a tots els eectes lacompleta sobirania nacional del ter-ritori del Principat de Catalunya i iniciel procs per declarar i constituir lEstatcatal lliure i sobir, democrtic i social.El 13 de desembre de 2009, Torroellade Montgr i lEstartit va ser un dels 553municipis que van celebrar una con-

sulta popular democrtica. En aquestaconsulta els torroellencs van expressarel seu sentiment majoritari a avor dela independncia de Catalunya, amb el94,61 % dels vots a avor, amb una par-ticipaci del 22,51 %, i amb la capacitatdenginy i dorganitzaci sucient per dura terme quelcom que no shavia et abans.Aquesta s la ora que ens empeny a sub-scriure la present, aix com a declarar elmunicipi de Torroella de Montgr i lEstartitcom a territori catal lliure i sobir, i a

lespera que el Parlament de Catalunyadicti la legislaci legalment aplicable, lanormativa i la jurisprudncia ds actualsestableixin com a provisionalment vigentsi siguin daplicaci en tant que no soposina la sobirania del poble de Catalunya.Aquests acords estan determinats per lagravssima situaci social i econmica quepateixen els vens i les venes de Torroellade Montgr i lEstartit i, per extensi, de totel poble catal com a conseqncia de laseva pertinena al Regne dEspanya. Avui, aCatalunya, latur aecta 622.882 persones,

765 a Torroella de Montgr i lEstartit, el 20% de la poblaci es troba al llindar de lapobresa, el 40 % dactivitats econmiquesestan en perill de desaparixer i lespoli s-cal suposa 16.000 milions deuros anualsper a Catalunya i, localment, a Torroellade Montgr i lEstartit, la part proporcio-nal de 16.500.000 euros anuals (caldriadescomptar-ne la part destinada al con-junt del pas pels serveis supramunicipals).s, doncs, davant daquest context crticque viu el pas, que cal actuar amb

ermesa i en deensa dels interessoscollectius, i generar un clima de con-ana i esperana per al poble catal.El Regne dEspanya ha demostrat la sevaincapacitat per a administrar els recursospblics de orma ecient i per a garantir

un uncionament ordenat de les seves in-stitucions nanceres supervisores, amb elBanco de Espaa en primer lloc. s un es-tat que es troba en allida econmica i queens hi pot arrossegar.

Al mateix temps, ha incomplert deorma reiterada les seves obligacions

econmiques amb el Govern de la Gener-alitat de Catalunya, causant aix uns greusperjudicis als seus ciutadans i posant endescrdit internacional les seves institu-cions. Aquesta conducta de deslleialtatinstitucional ha agreujat els desequilibriscreats per lespoli, insostenible, que pateixel poble catal i que desvia cap a Espanyauns recursos imprescindibles per al bonuncionament dels serveis pblics de laGeneralitat i dels ajuntaments.

A ms, ara, des del Govern espanyol,

sestan promovent grans canvis legals queatempten contra lautonomia local i, nsi tot, contra la prpia existncia del mnmunicipal catal i dels serveis que aquestpresta al conjunt de la seva poblaci. Senseoblidar lintent darraconament cultural,social i econmic que el Regne dEspanya,acollint-se al dret de conquesta, ha sotmsel poble catal durant gaireb 300 anys.Catalunya ha de preservar com a poble elsseus trets nacionals, la seva llengua, la sevacultura, el llegat de la seva histria com atema dacollida i de dileg. s per tots

aquests motius, per principalment per apreservar el benestar dels vens de Torroel-la de Montgr i lEstartit, i per tal dimpedirque lagreujament daquesta situaci decrisi derivi en greus problemes de cohe-si social, de degradaci de les activi-tats empresarials i en ms increments delatur i la pobresa, que aquest Ajuntamentvol er sentir la seva veu en aquests mo-ments histrics que ens est tocant viure.Avui, quan el poble de Catalunya ha par-lat i sha expressat amb total claredat, s

lhora de la independncia nacional i aixho ha declarat en la massiva maniestacidaquest Onze de Setembre.

s per tots aquests motius, quanes compleixen 3 anys del primerreerndum per la independncia cele-brat a Catalunya que, avui, 11 doctubrede 2012, el Ple de lAjuntament de Tor-roella de Montgr i lEstartit

ACORDA SOLEMNEMENT:1. Declarar Torroella de Montgr i lEstartitterritori catal lliure i sobir.

2. Declarar els vens de Torroella de Mont-gr i lEstartit moralment lliures de lleialtata la Coronaborbnica i als seus smbols.

3. Instar el Parlament de Catalunya a de-

7/29/2019 71-novembre-12

9/25


clarar que el Principat de Catalunya s, i hade ser perdret, estat lliure i independenten igualtat de drets i obligacions que elsaltres estatsindependents del mn.

4. Instar el Parlament de Catalunya que,conjuntament amb els ajuntaments cata-lans, assumeixi la completa sobirania na-

cional del territori del Principat de Catalu-nya, valorant consultar la ciutadania, perla via de reerndum, i inici el procs perdeclarar i constituir lEstat catal, abans delOnze de Setembre del 2014. Aix mateix,instar el Parlament de Catalunya per talque la normativa legalment aplicable i lajurisprudncia ds actual siguin vigentsmentre no realitzin les actuacions de-manades en aquesta Declaraci i en tantque no soposin a la sobirania del poble deCatalunya.

5. Instar a constituir immediatament,aquest mateix any 2012, un govern dunitatnacional, de transici a la independncia,que prepari totes les estructures institucio-nals necessries de lEstat catal, SeguretatSocial, Energia, Seguretat Interior, AersExteriors i les altres que resultin essencialsper a lestabliment erm de lEstat catal.

6. Instar que aquest govern dunitat nacio-nal estigui integrat per les orces poltiquesparlamentries que estiguin disposades aobrir el procs dindependncia, les orces

poltiques extraparlamentries amb rel-levant representaci municipal i personesindependents rellevants del moviment perla independncia.

7. Instar que aquest govern dunitat nacio-nal cre els corresponents registres civils,mercantils i de la propietat; la creaciduna hisenda prpia que assumeixi la re-captaci ntegra de tots els tributs i cotit-zacions socials, posant a lespoli scalespanyol, i destinant els nostres recursosa la reversi de les retallades i a poltiques

actives de oment de leconomia produc-tiva, de poltiques socials avanades, i ala recuperaci de la dignitat i el benestarde tot el poble catal; dun banc nacionaldes del qual es gestionin el rgim scal iel nanament dels serveis i institucionspblics; la constituci immediata dunaadministraci scal i de justcia de Cata-lunya sense ingerncies estrangeres i queinici immediatament les negociacionsamb la comunitat internacional per alreconeixement de lEstat catal, ambespecial orientaci vers lONU i la Uni

Europea de la qual som ciutadans avui.8. Instar que aquest govern dunitat na-cional acordi, amb carcter immediat,les mesures que cregui convenient queordenin la transici ns a la constituci

ormal de lEstat catal i, en especial, lessegents:

Que les banderes ocials seran la local,la senyera i, ns al dia de la independn-cia, lestelada.

Que quedin sense aplicaci totes leslleis i reglaments, sentncies judicials i

resolucions que limitin ls de la llenguacatalana en qualsevol mbit de la vidapblica o acadmica catalana.

Que els cossos policials i militars espa-nyols hagin de realitzar comunicaciprvia per a realitzar llurs uncions dinsdel territori de Catalunya.

Que declari, a aectes administratius, eldia 12 doctubre com a dia laborable.

Que demani lempara i la mediaci deles institucions internacionals de la Uni

Europea, si ho creu convenient, per a ga-rantir un procs democrtic.

9. Instar la creaci de lAssemblea de Cr-recs Electes dels Pasos Catalans per a es-tendre i diondre aquesta Declaraci a laresta de comunitats integrants de la NaciCatalana a de preservar-ne la unitat iidentitat com a poble.

10. Instar les institucions internacionalsa linici de converses amb una represent-aci dels municipis declarats lliures i sobi-

rans, pel reconeixement de la voluntat delpoble catal desdevenir, per dret, un estatlliure i independent en igualtat de drets iobligacions que els altres estats indepen-dents del mn, mentre que el Parlamentde Catalunya no hagi assumit la sobiranianacional. Una vegada assumida la sobira-nia per part del Parlament, si es consideraconvenient, els representants dels muni-cipis podran ormar part de la represent-aci catalana en les negociacions interna-cionals.

11. Demanar lempara al Govern de Gener-alitat, al Parlament del Principat de Cata-lunya, aix com a les institucions interna-cionals, davant dels possibles i previsiblesobstacles i impediments que pugui provo-car lEstat espanyol, per poder mantenir ipreservar la Declaraci de Sobirania delterritori municipal i lactivitat dels seuscrrecs electes.

12. Des de lAjuntament de Torroella deMontgr i lEstartit, apellem lesperit cvicde tot Europa, incls lEstat espanyol, per

tal que simposi una resoluci democrticadels confictes i savanci en els ideals de lapau, el treball i la llibertat, lamistat i la ger-manor entre els pobles del mn.

13. Fer arribar la present DeclaracidIndependncia al poble catal i a totes

les associacions civils, especialment alAssemblea Nacional de Catalunya i m-nium Cultural, perqu dionguin i expand-eixin aquesta Declaraci dIndependncia,i que estiguin al nostre costat en la deensadaquesta decisi presa per la majoria delsrepresentants del Ple, elegits democrtica-ment pel poble dArenys de Munt.

14. Noticar la Declaraci dIndependnciaa lAssociaci de Municipis per la Inde-pendncia, a lAssociaci Catalana deMunicipis i Comarques i a la Federaci deMunicipis de Catalunya, per tal que ho co-muniquin als seus municipis adherits.

15. LAjuntament de Torroella de Montgri lEstartit sadhereix a lAssemblea Nacio-nal Catalana en les dierents accions es-tratgiques que realitzi per a la llibertat deCatalunya.

16. Posar aquesta DeclaracidIndependncia en coneixement de:

El president de la Generalitat de Catalu-nya, Molt Honorable Senyor Artur Masi Gavarr.

La presidenta del Parlament de Catalu-nya, Molt Honorable Senyora Nria deGispert i Catal

Els dierents grups parlamentaris delParlament de Catalunya.

Els dierents grups parlamentaris delCongrs de Diputats.

El president de la Comissi Europea, se-nyor Jos Manuel Duro Barroso.

El president del Parlament Europeu, se-nyor Martin Schulz.

El secretari general de les Nacions Un-ides, senyor Ban Ki-moon.

La resta dinstitucions internacionalsaectades, per a linici dels trmits de-tallats anteriorment i sollicitant-los

empara.

17. Posar en coneixement de tots els muni-cipis aquesta Declaraci dIndependnciaper tal que valorin la possibilitat de donar-lisuport, ent-nos costat en aquest cam queara iniciem i demanant a tots aquells quees declarin territori catal lliure i sobirque ens ho acin saber per poder-nos or-ganitzar i er aquest cam conjuntament.

(2) MOCI DE SUPORT A LA RESOLU-CI DEL PARLAMENT DE CATALUNYA,

PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALSDE CIU, ESQUERRA-AM, UPMPM, LESTI COET PER A LEXERCICI DEL DRET ALAUTODETERMINACI

El Ple del Parlament, en la sessi del dia27 de setembre de 2012, aprov una

7/29/2019 71-novembre-12

10/25


Resoluci amb el contingut segent:Des de la seva represa al segle XIX, el cata-lanisme ha ormulat dierents propostespoltiques amb lobjectiu de garantir lapervivncia de la llengua i la naci cat-alanes, aavorir el progrs econmic i elbenestar dels seus ciutadans. Bona partdaquest catalanisme ha volgut trobar

durant molts anys un encaix de la nos-tra realitat nacional al si de lEstat espa-nyol mitjanant laportaci destabilitateconmica i regeneraci en les ormes deGovern, a canvi del reconeixement de lanostra llengua, la nostra cultura i un certnivell dautogovern, dierent en uncidel perode histric. Hi ha hagut, tambdes del catalanisme, una proposta queha plantejat una redenici complerta delEstat espanyol per a basar la seva ont delegitimitat en la uni voluntria de die-

rents nacions que shaurien de reconixerentre elles en un pla digualtat. Igual-ment, ja des dels seus inicis, el catalanismepoltic ha comptat amb partidaris delEstat propi, entenent que era en el con-cert de les nacions on Catalunya tro-baria un marc de relaci estable i de bonvenatge amb la resta de pobles de lapennsula Ibrica i dEuropa.

En els darrers trenta anys, una part ma-joritria del catalanisme ha intentat ve-hicular el seu progrs nacional, desen-

volupament econmic, cohesi social iaproundiment democrtic a travs dela participaci a lEstat espanyol. Malgratels avenos assolits respecte a la situ-aci viscuda sota el ranquisme, el balandaquest perode s clarament insucientde cara als reptes de utur que tenim coma societat. Les propostes dacord que hansignicat els estatuts dautonomia de 1979i 2006, la collaboraci amb lentrada a laUni Europea i a leuro, la contribuci ala modernitzaci econmica i al progrsdemocrtic, han topat amb una clara vol-

untat de recentralitzaci i de laminaci delautogovern expressada amb les con-tinuades invasions competencials i, deorma molt signicativa, amb la Sentnciadel Tribunal Constitucional sobre lEstatutdAutonomia de 2006, lincomplimentdels compromisos continguts en els die-rents acords entre Catalunya i lEstat espa-nyol, una inversi en inraestructures moltmenor al pes econmic sobre el conjuntde lEstat, el menyspreu i lassetjamentcontra la llengua i la cultura catalanes i

un dcit scal continuat durant aquestperode equivalent anualment al 8 % de lacreaci de riquesa que avui posa en perillla cohesi social i el progrs econmic.El cam recorregut en aquests darrers anys,ple de dicultats i obstacles, ha portat a

una part important de la ciutadania i a die-rents actors socials, econmics i poltics aproposar nous escenaris de utur. Disposardun Estat propi, tant dependent o inde-pendent com la resta destats europeus,que tingui per objectiu servir el benestar, elprogrs econmic i cultural dels ciutadansde Catalunya, sigui quin sigui el seu origen

o condici, s vist avui com una necessi-tat inajornable per una part creixent de laciutadania de Catalunya. El passat Onze deSetembre, ms dun mili i mig de catalansi catalanes va protagonitzar una jornadahistrica, donant un exemple de civismei de comproms amb el present i el uturde la nostra naci. De orma molt massivaels maniestants van expressar, de maneraclara i inequvoca, el desig que Catalunyaesdevingui un nou Estat dEuropa i vanrecollir un anhel que, en aquests moments,

s compartit per una part molt importantde la societat catalana, que reclama que elnostre pas assoleixi de linstrument dunEstat; eina imprescindible per er ront alsreptes de la nostra societat.

La voluntat que els ciutadans i lesciutadanes de Catalunya puguin decidiramb plena llibertat el seu utur ha estatassumida per una majoria de les orcespoltiques parlamentries i pel Presidentde la Generalitat. En aquest sentit, el 12 dedesembre de 1989, el Parlament de Cata-

lunya va remarcar que el poble catal norenunciava al dret a lautodeterminaci;i, igualment, va expressar la possibilitatdincrementar les cotes dautogovern nsall on cregui convenient i, en general, ad-equar la regulaci dels drets nacionals a lescircumstncies de cada moment histric.

Desprs daquest Onze de Setembre, es-coltant lanhel expressat duna orma tansignicativa, sesdev el moment histricen el qual resulta necessari consultar laciutadania sobre la possibilitat que Catalu-

nya esdevingui un nou Estat dEuropa.Per aquestes raons, els grups parlamenta-ris sotasignats presenten la segent reso-luci:

1. El Parlament de Catalunya expressa elseu reconeixement i es elicita per lenormexit aconseguit a la massiva maniestacidel passat Onze de Setembre pels carrersde Barcelona, sota el lema Catalunya nouEstat dEuropa.

2. El Parlament de Catalunya constata que

al llarg daquests darrers trenta anys, unapart molt important del catalanisme shacomproms a ons amb la transormacide lEstat espanyol per poder-hi encaixarsense haver de renunciar a les nostres as-piracions nacionals, a la nostra voluntat

dautogovern, ni a la nostra continutatcom a naci. Per els intents dencaix deCatalunya a lEstat espanyol i les seves re-iterades respostes sn avui una via senserecorregut, Catalunya ha diniciar una novaetapa basada en el dret a decidir.

3. s per tot aix que el Parlament expres-

sa la necessitat que Catalunya aci el seupropi cam, constatant la necessitat queel poble catal pugui decidir lliurement idemocrticament el seu utur collectiu,per tal de garantir el progrs social, el de-senvolupament econmic, lenortimentdemocrtic i el oment de la cultura i lallengua prpies.

4. El Parlament insta el Govern de la Gen-eralitat i les orces poltiques i els agentssocials i econmics a impulsar el mximconsens possible per tal de portar a terme

aquest procs democrtic i el ull de rutaconsegent, amb dileg amb la comunitatinternacional, la Uni Europea i el Governespanyol, per tal que la ciutadania de Cata-lunya pugui determinar en un marc de ple-na llibertat, respecte al pluralisme, omentdel debat i la convivncia democrtica isense coaccions de cap mena.

5. El Parlament de Catalunya constata lanecessitat que el poble de Catalunya pu-gui determinar lliurement i democrticael seu utur collectiu i insta el govern a er

una consulta prioritriament dins la prop-era legislatura.

Per tot aix, els grups municipals de CiU,Esquerra-AM, UPM-PM, LEST i COETproposen al Ple municipal ladopcidels acords segents:

1. Donar ple suport a la Resoluci delParlament de Catalunya, aprovada el 27de setembre de

2012, sobre el dret a decidir lliurementi democrtica el utur de Catalunya i la

necessitat dunaconsulta al poble cata-l.

2. Enviar aquesta moci al Parlament deCatalunya, al Govern de la Generalitatde Catalunya, al Congrs dels Diputatsi al Govern espanyol.

El peridic digital Emporion noes a responsable del contin-

gut dels escrits publicats que,en tot cas, exposen el pensa-ment de lautor.

7/29/2019 71-novembre-12

11/25


Qui no sap escriure encatal? (28)Per Jaume Bassa

Regla 22 (4) - Lletres i grups de lletres

Consonants (continuaci)

G - J (Ge - Jota)

G - En catal, la G t dos sons dierents (de gat o de gel).

G de gat

Davant de a, o, u o de consonants:

gasa, oegat, gola, gleva, esgrima, gust, segur, guany

Davant e o de i cal posar u desprs de la G:

guerra, mantinguem, guia, perseguir

G de gel

Davant e, i:

gerra, dirigeix, convergir, Girona

J - Com sabem b, en catal la J t sempre el so de la G de gel.

boja, Jerusalem, objecte, pujo, ajupir

Atenci!:

Quan cal posar G o J davant e, i ?

Davant e i davant i es posa gaireb sempre G:

gegant, gemec, gimns, ginesta, mengen pengin

Excepcions:

a) Davant de ecc, o de ect:

objecci, subjecte, projecte, subjectar ...

b) Algunes paraules per etimologia:

majestat, jeroglfc, jerarquia, jersei ...

c) Alguns noms propis:

Jess, Jerusalem, Jeremies, Jehov, Jeroni ...

Dgras: TJ - TG

Ls daquests dgras s cil per als que parleu b el catal.

Davant de a, o, u :

platja, enutjar, allotjo, Montjuc

(a Torroella de vegades es diu plaja per la paraula estndard s

platja)

Davant de e, i :paisatge, bricolatge, missatger, massatgista

Finals en - IG

El so de tx (com despatx) es presenta en moltes paraules catala-

nes amb la terminaci en IG.

s el cas de paraules acabades en IG desprs de consonant:

mig, desig, trepig, bolig (bola petita de la petanca)

Tamb t el mateix so el nal de moltes paraules desprs de vocal,

com sap tothom, en cognoms com Puig o Reig. En sn tamb

exemples:

boig, raig, passeig, rebuig, esteig, maig, vaig, aig

Els seus derivats poden presentar diverses ormes:

amb tj o tg: rebutjar trepitjar desitges a mitges(no

a miges)

amb j o g: bogeria, passejar, pujol (de Puig, per: Putxet, no Pu-get)

observem els plurals dalguns mots com boig, raig, roig:

boigs o bojos, raigs o rajos, roigs o rojos

(ormes com boigs, raigs o roigs han estat sempre molt vives a

Torroella, pronunciades boits, raits o roits)

Per als que parleu b el catal, aquestes regles no sn gaire dicils

(continuar)

RECORDEU QUE EL MILLOR MESTRES LLEGIR SOVINT

7/29/2019 71-novembre-12

12/25


La PepaPer Joan Surroca I SensTua s un poble insignicant amagat entre les muntanyes as-

turianes. Per arribar-hi, un sha de jugar la vida conduint per unacarretera amb revolts noms aptes per a aventurers disposats adesaar les endimoniades velocitats de la gent del lloc que coneixel terreny.

A Tua hi he passat quinze dies i ha estat el meu modest home-natge al seu ll ms illustre, Raael del Riego Florez (1874-1923),conegut com el general Riego que, per deensar la Pepa (la Consti-tuci progressista aprovada a Cdiz el dia de Sant Josep de 1912),lany 1920 va aconseguir er viure esperances liberals durant untrienni. Lany 1923 les posicions ms reaccionries van demanarauxili militar als rancesos per imposar labsolutisme. Riego va sercondemnat a la orca, que lhonora.

Estudiar el constitucionalisme espanyol s un dels exercicis ne-cessaris per comprendre el perqu duna histria en qu sempreacaba guanyant la caverna. La Constituci del 1812, que tan pocaatenci mereix en aquest any del seu bicentenari, podia haveriniciat uns temps moderns destabilitat, progrs i entesa. Llegida

dos segles desprs, s ben clar que s una constituci amb man-cances, per inaugurava una nova etapa, es passava duna mo-narquia absoluta a una de constitucional, la sobirania la tenia lanaci, saprovava la divisi de poders, etc. Al llarg dels segles XIX iXX lesperit de 1812 va ser contestat una i altra vegada pels immo-bilistes, deensors didees impensables a pasos on les revolucionsburgeses van posar a privilegis. Llegir estudis com el documen-tat i volumins de Paul Preston Lholocaust espanyol, encara quedeprimeixen, resulten enormement sans per conixer la condicihumana i saber que s enormement dicil la consolidaci de ma-jories sensates i respectuoses.

Lintegrisme multisecular espanyol sha sostingut sobre el mun-tatge estatal centralista i la religi ms rncia dedicada a manipu-lar les masses amb preparaci escolar decient. LEspanya negra,del caciquisme, dels cops militars, de les guerres civils, dels exi-lis massius de la gent ms illustrada, ha comproms el conjuntdEspanya on les ments obertes i dialogants han estat sistem-

ticament esclaades. Al llargdels darrers segles hem assistita un creixent divorci sociolgici de valors entre el centre i laperiria. El meu mestre Anto-ni Jutglar havia escrit un llibretitulat: La Espaa que no pudo

ser. Quan una persona comjo mateix, republicana, pensaque la gens lloable monarquiaque tenim ens serveix de para-llamps per no patir presidentsde repblica com els ineablesAznar o Bono, s una provainequvoca que Espanya nopot ser. Almenys lEspanya queconeixem.

Deixeu-me dir, per, que

trobo a altar contrastos i debats crtics que vagin ms enll deles cils maniestacions que satisan la necessria emotivitat i eldesig pic en temps descasses ocasions expansives. Hem oblidatla utilitat de la poltica que vetlla pel benestar de la totalitat dela ciutadania. Un estat catal per qu er? Si les coses no canvienmolt, tenim servit un estat catal neoliberal que ens pot portara lhort. Per evitar-ho, ens cal una esquerra orta, alternativa, va-lenta, generosa, amb amor al pas, que aposti per la justcia, la lli-bertat, una justa distribuci de la riquesa, un decidit canvi socialms enll del capitalisme agonitzant, eliminar els exrcits, aplicarla mxima exigncia i els millors sous als mestres, mantenir i per-eccionar una de les sanitats millors del mn, esmenar errors delpassat recent com quan es va malmenar la possibilitat de gaudirduna administraci moderna (vam caure en el parany de copiarladministraci central), o b les decisions partidistes com la decrear els intils i cars consells comarcals. Una esquerra sincera querecordi que estat propi no signica acabar amb la crisi ni que elscatalans ho tindrem tot pagat. Com tantes vegades, no s si mheexplicat prou b.

Casa Nadivia de Riego

7/29/2019 71-novembre-12

13/25


Aix envellimPer Merc Pags

Levoluci del cos pas a pas

Al nmero 260 de la revista ES del dissabte 22 de setembre de

2012 que cada setmana publica La Vanguardia, em va cridar

latenci larticle titulat Aix envellim. Levoluci del cos pas a

pas a travs del temps. El mes de setembre vaig er 82 anys, per

tant no s estrany que mhi interesss. Mel vaig llegir atentament.

Larticle parlava de lenvelliment del cos i armava que a partir

dels 20 anys, er anys implica una disminuci de les uncions del

nostre organisme. Al principi el declivi no es nota, per es produ-

eix. Asseguren els experts que la prdua s dun 10% per dcada,

encara que hi ha persones que envelleixen ms rpid que daltres.

Associem lenvelliment amb els cabells blancs i les arrugues, per-

qu la pell i els cabells sn una de les parts ms visible del cos,

per si pogussim veure el seu linterior veurem que el pas del

temps modica tots els teixits i rgans. Sn les petjades de ledat.Illustraven larticle otograes de linterior del cos hum, acom-

panyades de les explicacions que amb gran claredat aporten els

cientcs. La conclusi s que el cos s una meravella inexplicable,

una mquina perecta!

He llegit uns quants llibres interessants, de bons i seriosos au-

tors, sobre la vellesa. Aquests llibres no noms parlen de l envelli-

ment del cos, com s en el cas de larticle que comento, sin tam-

b de situacions, de sentiments, de pors, de renncies, de eblesa,

de solitud, dintelligncia, desperana i de lamor i la companyia

en la vellesa.Si b s cert que el nostre cos envelleix lentament, aquests va-

lors esmentats que tots, qui ms qui menys, heretem en nixer,

els podem cultivar tot ent cam, i quan arribem a la vellesa han

crescut. Amb els anys adquirim ms saviesa, ms experincia, ms

coneixements, aprenem un munt de coses que ens han estat ne-

cessries en el cam de la vida, com ara saber escoltar, compren-

dre, renunciar, estimar i, molt important, saber ser indulgent i sa-

ber perdonar! Si el cos ha envellit, lesperit es pot haver rejovenit!

Gaudir duna bona salut s primordial per tenir una bona velle-

sa. Si hom t bona salut, t ms energia, ms alegria, ms ganes

de moures, de sortir, de reqentar les amistats, de viatjar i, en de-

nitiva, de viure! Si la salut no s bona, la vellesa s de mal passar.

En la majoria de casos, quan una persona es jubila els seus lls

ja shan independitzat. Senyoren, s, senyoren, es troben a altar.No hi ha ning a casa esperant, la llar es queda buida, per cal sa-

ber-la omplir de nou. Els primers anys de jubilaci poden ser una

etapa de la vida molt bonica, els millors anys, si es saben aprotar.

Les vacances ms esperades, la llibertat per poder realitzar all

que tant ens hauria agradat de er i que no ens havia estat pos-

sible perqu hi havia obligacions que, tot sigui dit, es eien amb

ganes i gust. Per aquestes obligacions ara han desaparegut: la

independncia dels lls es tamb la dels pares.

Daltra banda, cal saber er ront a les xacres que van sorgint

quan el cos envelleix: lartrosi, la vista que alla, loda que minva,els genolls o les cames que no segueixen, la prdua de bellesa si-

ca, el saber renunciar a determinades accions... Quan al mat vaig

a er la meva caminada veig, al cim del Montgr, el nostre castell, -

del sentinella de la nostra vila, i li dic: Ja no podr pujar ms a veu-

ret, ni venir a tocar les teves pedres centenries, ni enlar-me a les

teves torres per contemplar el magnc panorama que tu guardes

gelosament... Ja no ho podr er mai ms. Saber acceptar tot aix,

i tantes altres coses, amb serenitat i valentia costa, costa molt.

Cristina Ruiz Coloma, psicloga clnica, acaba un dels seus lli-

bres amb aquestes paraules: Fer-se gran s lentrada a una novaetapa daprenentatge de desenvolupament personal. Fer-se gran

s tamb un art.

7/29/2019 71-novembre-12

14/25


Turisme mal informat ipitjor encaminatPer Albert Llauss I Pascual

El Pla director territorial de l'Empord va ser aprovat l'any 2006amb l'objectiu d'ordenar el desenvolupament territorial de les co-marques de l'Alt i el Baix Empord.

El pla establia dierents categories de protecci dels espais

empordanesos, des d'una protecci especial per aquelles reesde major valor, ns una protecci preventiva genrica per evitarla prolieraci de construccions i actuacions inapropiades en elsindrets ms comuns. A ms, d'acord amb una srie d'escenariseconmics i demogrcs, el pla identicava el tipus de creixementadequat per a cada nucli poblacional, per tal de preservar llurs va-lors i alhora assegurar una distribuci ecient de les inraestructu-res i els serveis. Es tractava, en denitiva, d'una eina per prevenir eldesgavell que podria produir-se si cada municipi a el seu planeja-ment urbanstic sense tenir en compte el marc comarcal, o si cadasector deensa nicament els seus interessos particulars sense pa-rar atenci, per exemple, en la conservaci dels espais naturals, el

paisatge, o l'agricultura. El Pla director va quedar sense eecte el2010, quan es va aprovar el Pla territorial parcial de les ComarquesGironines heretant-ne la majoria de disposicions.

Fa uns dies la Federaci d'Hostaleria de Girona, que agrupa em-preses del sector, apuntava al Pla director com el culpable de dei-xar-los endarrerits en el segle XIX (malgrat que el pla datava de2006) i impedir-los avanar cap al XXI (malgrat que ja no siguivigent). Ms enll de la desinormaci que revela la crtica a unagura inexistent, s preocupant la lnia que sembla deensar la e-deraci. Segons aquest grup d'empresaris, el utur del sector a lesnostres comarques no rau en la contenci dels creixements i lavaloritzaci de l'excels patrimoni de qu disposem, sin en donarbarra lliure a tot aquell que vulgui crear una nova Empuriabrava,potser er noves urbanitzacions als espais protegits o ns i tot unanova Platera. Argumenten que el sector turstic s dels pocs queencara unciona, i que per tant cal mimar-lo. Per aquests motius, laFederaci demanava al govern que aboleixi el ms aviat possibleel Pla director de l'Empord, traspassat ara ja a ms de 2 anys.

De et, la Federaci ja ha trobat per a les seves intencions un ali-at ideal en el Ministeri d'Agricultura, Alimentaci i Medi Ambient.Mesos enrere, el ministeri va anunciar la intenci de revisar la lleide costes espanyola, en considerar-la excessivament restrictiva. Laidea s que la costa (entengui's: els trams que queden per urbanit-

zar) es posi al servei de l'economia per ajudar el pas a sortir de lacrisi. De moment, al litoral de Taria, a l'extrem sud de la pennsula,ja est tirant endavant una urbanitzaci que enterrar un cordde dunes, un dels sistemes naturals actualment ms singulars iamenaats. Cal tenir present que aix succeeix en unes costes, lesespanyoles, on segons l'inorme Destrucci a tota costa publicat

per Greenpeace aquest any, ja s'ha perdut el 60% de la superciede zones humides, el 70% de les llacunes costaneres i noms el20% dels sistemes dunars estan en bon estat.

L'agrupaci d'hostalers, a ms, lamentava el et que les comar-ques gironines no s'haguessin beneciat ni de l'Eurovegas, encas que hagus acabat a Catalunya, ni del parc Barcelona Worldque l'haur de substituir als terrenys de Vilaseca i Salou, a la costa

tarragonina. En el cas d'Eurovegas, el promotor ja havia aconse-guit que el govern es compromets a adaptar lleis d'acord ambles seves necessitats. El que ms li molestava era la protecci dequ disposen els espais agrcoles i naturals on pretenia aixecar elcasino, aix que la Generalitat estava disposada a requalicar elsterrenys, passant per sobre de la eina de conservaci i millora etaal llarg dels anys, per sobre dels pagesos que subsisteixen en unespai tan condicionat i per sobre, en denitiva, del respecte a lallei i a l'equitat dels ciutadans davant d'ella.

En conclusi, s alarmant veure com alguns estan utilitzant l'ex-cusa de la crisi per er retrocedir l'mbit legislatiu i l'ordenamentmirant de prostituir el territori en beneci propi. s encara ms

alarmant veure com sovint troben entre la classe poltica suposatsgarants de l'inters general disposats a er mans i mnigues per tald'ajudar-los-hi. I el ms paradoxal de tot s que tant la possible su-pressi del Pla Director de l'Empord, com la revisi a la baixa de lallei de costes, com la predisposici a requalicar els terrenys pro-tegits del delta del Llobregat per acollir casinos, sn accions quevan nicament encaminades a repetir el model econmic basat enl'especulaci del sl que ens va portar a la bombolla immobiliriai, en explotar, a la mateixa crisi que suposadament aspiren a solu-cionar. s que no tenim alternatives a Catalunya, i particularmenta l'Empord, per prosperar sense haver de recrrer a rmules ques'han provat repetidament racassades i doloroses a mig i llarg

termini? Si no ho vau er, us convido a llegir l'excellent article deJoan Surroca i Sens a l'Emporion 69, de setembre de 2012, dedicatal Baix Empord. Noms cal llegir aquella petita joia per entendreque la resposta s no, per entendre que a l'Empord tenim moltesi millors alternatives de desenvolupament que omplir de totxo elnostre territori i per entendre que mereixem, tamb, un sector del'hostaleria molt ms sensible amb els seus valors. Perqu si bs cert que, tal com diu la Federaci d'Hostaleria, el turisme s lamare dels ous de l'economia gironina, catalana i espanyola, nos menys cert que el territori i el paisatge empordans sn la maredels ous de bona part d'aquest turisme.

7/29/2019 71-novembre-12

15/25


Els meus autors preferits (3)Per Adri Arboix

Salvador Espriu (1913-1985) i el seu cnonde literatura universal

Per en Jlio, lAlba i en Jordi

La persona culta en la cultura europea occidental era aquella

que havia llegit lOdissea, laDivina comdiai lesSagrades Escriptures.

Mart Domnguez, 2012

Crec que amb la lectura del Predicador (Cohlet), les Lletres a Lucili,laDivina comdia,El prncep, elDiscurs del mtode, elQuixot,El discretoi alguna

novella de lladres i serenos, ja en tens ben b prou per pas-

sar, sense crits existencialistes i altres inadequades expansions,

aquesta trista vida.

Salvador Espriu, 1957

Lany 1970, la ciutat de Magncia (Alemanya) va distingir Es-

priu amb el premi Montaigne.

Enric Sria, 2007

Aquest proper any 2013 ser el del centenari del naixementde Salvador Espriu.En el seuCnonoccidental(1994), el prestigis

crtic literari i proessor nord-americ Harold Bloom situa Espriu

entre els grans autors de la poesia universal, lamentant que no

se li hagus atorgat el premi Nobel de literatura.Maria Aurlia

Capmany (1918-1991), escriptora i bona amiga dEspriu, va er

una biograa del poeta en qu ressaltava les qualitats dhome

solitari, intellectual, pur, armat dun rigor i duna exigncia

infexible. Espriu, arrelat als seus valor cvics, culte, insuborn-

able i deensor de la dignitat duna Catalunya eta malb per

la dictadura, era tamb un inatigable conversador, un home

divertidssim malgrat la caricatura de personatge lgubre iunerari dalguns mediocres detractors i estava dotat duna

alada ironia. Preguntat pels seus llibres preerits, recomanava

seguint el criteri de Jaspers la lectura aproundida dun o,

com a mxim, dos grans lsos: per exemple, Plat (segons

ell, el ms gran de tots) i Descartes (1596-1650) amb el seuDis-

curs del mtode. Compartia amb Sneca (4 aC-65), gran admirador

seu, no sols el principi que comandar era complir un deure

i no posseir un regne (Lletres a Lucili, XC: 5), sin tamb lelogi de

la vida retirada, ja que considerava que s ms til al b de lacollectivitat la vida solitria i estudiosa del pensador, perqu

s ms benecis per a la humanitat una duradora obra dart

i de saviesa que no pas una srie danys perduts en triulgues

poltiques. El llibre de llibres,la Bblia, i el mateixQuixotde Cer-vantes (1547-1616) deia que valien per una biblioteca. Va

considerar que la Bblia era el llibre ms valus que ha produt

la humanitat, i que la seva lectura en hebreu (idioma que acab

aprenent) no es podia comparar amb res i en ressaltava princi-

palment aquests apartats: elPredicador(Cohlet), elsProverbis, elLlibrede Job, elsCants dels servents de Jahv, elsSalms(principalment el 137) ielCntic dels cntics. LaDivina comdiade Dant (1265-1321),ElprncepdeMaquiavel (1469-1527) i El discreto de Baltasar Gracin (1601-1658), completaven el conjunt dobres de la seva tria personal

de llibres universals onamentals.

El proessor Colomer, gran admirador dEspriu, en compar-

teix sense ssures aquella mxima que diu que la nalitat de

leducaci, de lensenyament, sempre ser la mateixa: ormar

homes virtuosos i illustrats. I es pregunta: qu ha passat,

doncs?

Deixem la qesti a laire a tonada de blada i refexi.

Bibliograa

1. http://miquelcolomer.cat/2012/04/28/

2. Sria, E. Llums en el laberint (Espriu i la cultura alemanya).

A:En el curs del temps. Un itinerari a travs de vuit-cents anys de literatura cata-

lana. Editorial Moll, Palma (Mallorca), 2010.

3. Bblia catalana. Traducci interconessional. Associaci

Bblica de Catalunya, Centre de Pastoral Litrgica de

Barcelona, Editorial Claret, Happy Books, La Formiga dOr,

Publicacions de lAbadia de Montserrat, Societats BbliquesUnides, 2011.

4. Espriu, Salvador. Laia, Edicions 62 (tretzena edici). Barce-

lona, 1982.

7/29/2019 71-novembre-12

16/25


Pell de gallinaPer Jordi Bellapart

Laltre dia comentava amb un bon amic situacions davant lesquals ens havem quedat amb els pls de punta. All que com areacci emotiva ens havia et posar el que sen diu pell de gallina.

Com a exemple, lamic em va parlar del que va sentir quan esva trobar al davant del Parten dAtenes, situaci amb la qual jotamb vaig coincidir. Trobar-te davant la majestuositat daquellmonument, sabedor del testimoniatge daquelles pedres acolli-dores de la saviesa losca dun Scrates, Plat, Aristtil o em-rits pensadors com Pitgores i Arquimedes, et a posar la pell degallina, i segurament si en un primer instant hagussim de pro-nunciar alguna paraula, un emotiu sangloteig ens ho impediria.Recordo tamb que vrem parlar de la Venus de Milo i del quadrede la Gioconda.

Per en un nivell ms proper, no em vaig poder estar de co-mentar al meu amic una situaci en la qual mhavia trobat no eiagaires dies i que tamb mhavia et posar la pell de gallina. Feiaunes setmanes, havem anat amb la meva dona i una altra parellaamiga a lAlguer, a lilla de Sardenya. Era un diumenge al vespre ivrem entrar a lesglsia de Sant Francesc, al centre del nucli hist-ric daquesta ciutat. Aquesta s un esglsia construda lany 1360i reconstruda a nals del segle XVI. A l altar major, les capelles delprebisteri i a la capella del Santssim Sagrament es poden veureles parts originals gtiques catalanes, testimoniatge de lorigencatal daquesta ciutat, com el Palau dAlbis, on durant loctubrede 1541 l emperador Carles V va viure, o els carrers estrets daquestnucli antic, alguns dels quals em van recordar els carrers estrets de

Torroella, com el carrer del Carme o el carrer Major.A lentrar a lesglsia, no totalment abarrotada, per amb ora

gent, ens vam adonar que sestava celebrant la missa i precisamenten aquell moment el capell es dirigia als eligresos dient-los: LoSenyor sigui amb vosaltres.

Ho eia en un evident catal, daccent dierent (potser semblantal tarragon), per entenedor per a nosaltres. El pblic contest: Iamb el tou esperit.

Haig de dir que la salutaci i resposta daquells eligresos, en unidioma que no era exacte per que podem considerar que era elnostre i possiblement ms del al seu origen que el que actual-ment nosaltres parlem, em va er posar la pell de gallina.

Una mica descollocats en un primer moment, els quatre vremquedar expectants i, de sobte, la dona del meu amic va exclamaramb sorpresa, si voleu una mica tardana: En catal, estan ent lamissa en catal!

Continuava encara amb la pell de gallina escoltant atentament

les paraules del celebrant, no per la seva signicaci religiosa, nosc practicant, sin simplement pel que deia i com ho deia. Al capdun moment, el capell u una mena dinvitaci, la gent el vaseguir i tots plegats gosaren dir: Pare nostre, que ss al cel, siguisanticat lo tou nom. Vingui a mosaltres lo tou regne. Se aci latua voluntat, com al cel aix en terra. Dna-mos avui lo pa nostrede cada dia. I perdona-mos los nostres pecats, aix com mosaltres

perdonem als nostres enemics. No mos deixis caure en temptaci,i llibra-mos de cada mal.

Ja al nal, el capell digu: Germans, la missa s acabada. Anau-von en pau.

I tothom va respondre: Donem grcies a Du.

Tot seguit, comenaren uns cants:

Com la nostra protectora

en cada temps su estada,

siau sempre nostra Advocada

de Vallverd nostra Senyora [...]

Acabada la cerimnia, vrem anar a veure el mossn i ens vampresentar com a catalans. Li maniestrem la sorpresa i el goig quehavem experimentat al trobar-nos inesperadament amb la cele-braci de la missa en catal. En un catal especial per que hav-em pogut entendre perectament. Un idioma que s smbol delsorgens de la ciutat de lAlguer, que encara que majoritriamentperdut, puntualment es conserva. Tamb li maniestrem quecom a smbol daquesta cultura s important el detall que la ciutattingui els seus carrers retolats en catal i en itali. El mossn ens vacomentar que eia trenta anys que impartia classes de catal, i totseguit ens va obsequiar amb un llibre dels textos de la missa i al-tres textos religiosos en catal. En aquell catal autntic que comel Parten o la Gioconda a mi mhavien et posar la pell de gallina.

Poc desprs, mentre espervem les dones que havien entrat enuna botiga, em vaig asseure en un banc al costat de dos avis queestaven xerrant. Vaig parar atenci i vaig entendre que lun deia alaltre: Al damunt daquella teulada shan posat dos gavians.

No em vaig poder estar de presentar-me com a catal i sense di-cultat vaig entrar en la seva conversa. Desprs, em va saber greuno haver-los agrat la seva valentia. Aquell segurament inconsci-ent comportament que posava la cultura catalana amb respectemutu enmig daltres cultures, duna manera natural, autntica, mi-noritria, per real. Aquells dos ancians xerraires del banc em vaner posar la pell de gallina.

Uns dies desprs, ja en el nostre pas, sentrem les paraules delministre dEnsenyament i cultura, el Sr. Wert, que deia que [...] suinters es espaolizar a los alumnos catalanes.

Els pls tamb sem van posar de punta i em va tornar venir pellde gallina.

7/29/2019 71-novembre-12

17/25


Setembre del 2012 -Trenta dies que faranhistriaPer Santi Sat

Els que hem viscut aquest mes de setembre a Catalunya, tindrem lapossibilitat de rememorar-lo com una ta important per a la histriade Catalunya, dEspanya i tamb dEuropa.

Lobjectiu daquests dos articles que sinicien avui amb el primer nos altre que assenyalar i resumir els ets ms importants i les circums-tncies en qu shan produt, en el perode de temps que conorma elseu ttol. Fets i circumstncies ja publicats a la premsa catalana, con-cretament a La Vanguardia i El Punt Avui, que val la pena resumir iguardar.

El dia 1 va posar-se en marxa lincrement de lIVA. Increment quesegons els economistes aecta de orma desigual els de rendes msbaixes.

Tipus Abans Setembre 2012IVA redut 8 % 10 %IVA normal 18 % 21 %Recrrec equivalncia redut 1 % 1,4 %Recrrec equivalncia normal 4 % 5,2 %

01-09El FROB, Fons de Reestructuraci Ordenada Bancria, recapitalitzar,amb la suma de 4.500 milions deuros, Bankia, que nha perdut, en elprimer semestre daquest any, 4.448 milions, sense esperar larribadadels ons europeus del quals ser el principal beneciari.

LAlt Empord: els tcnics donen pressa perqu es netegi la zona cre-mada a Biure, la Jonquera, Pont de Molins i Capmany.Es crea el banc dolent per gestionar els actius txics del sistema -nancer.

02-09Jordi Pujol: Sha acabat er la puta i la Ramoneta. El govern i el Parla-ment han de ser valents, per la societat tamb.Catalunya ha ormulat la petici dajuda al nou Fons de Liquiditat, perimport de 5.023 milions deuros, que aniran als venciments del deute1.303 milions i 2.020 milions per a provedors. El conseller Mas-Cole-ll va assenyalar que Catalunya no t altre banc que el govern dEs-

panya. El deute s de 41.778 milions deuros dels quals, en el quarttrimestre, nhaur de pagar 4.796 milions. El decret llei que regulaaquest nou Fons de Liquiditat xa ms ajustos, ms supervisi, la ges-ti del crdit a un inters inerior al 6 %, la possibilitat dencarregar aIntervenci General de lEstat la missi de control, i que les autonomi-es sollicitants se sotmetin als principis de prudncia nancera.

03-09Duel Merkel-Draghi, que participen en un debat al Parlament euro-peu sobre la uni bancria. Rajoy, Samars, Monti i Hollande esperencaptar suports.Mariano Rajoy conrma que abordar amb Artur Mas el pacte scal,segons la proposta del Parlament catal. Es compromet a estudiar-loalhora que demana suport per arontar la crisi i les exigncies dEu-ropa. Vol el comproms que la Generalitat lluitar contra el dcit au-tonmic.

04-09Pere Navarro anuncia canvis en el PSC amb reaccions crtiques i anun-ci de perill real de trencadura del partit. Va assenyalar tamb queaquesta s la decisi que ha pres lexecutiva, no hi ha marxa enrere.Relleva Joaquim Nadal, capdavanter del grup parlamentari, i enviarMiquel Iceta a Brusselles. Higini Clotas, desprs de 35 anys de militn-cia, deplora les ormes i a requeriment renuncia a lacta de diputat.

05-09

Les retallades arriben a les escoles. Aquest any, ms alumnes i menysdocents.Espanya: latur augmenta en 38.000 persones a lagost, i passa de 3,54milions el gener del 2009 a 4,62 milions lagost daquest any (30,5 %).El govern central va autoritzar a utilitzar el Fons de Prevenci per erront a les puntes de tresoreria.Els relleus imposats per Navarro al PSC enronten la cpula amb elscatalanistes.

06-09El BCE (Banc Central Europeu) anuncia compres illimitades de deute,condicionades a er ms ajustos, i que es demani el rescat. La prima

de risc baixa 46 punts i la borsa puja un 5 %.LANC, lAssemblea Nacional Catalana, reerma que la reivindicaci dela maniestaci s lestat propi.

07-09Reuni a la Moncloa de Mariano Rajoy i Angela Merkel, que va asse -nyalar: No vinc a dir qu cal er, cono en Rajoy. Est impressiona-da amb les reormes i insta a seguir amb els deures. Rajoy allunya lapetici ormal de rescat, sn prioritaris el dcit i crear ocupaci. Vareiterar que les pensions serien la darrera partida que tocaria.

08-09

Portugal ar una retallada general de salaris del 7 % i apujar les co-titzacions a la Seguretat Social.Ahir es va segellar amb una encaixada de mans el projecte BarcelonaWorld, un complex de lleure al costat de Port Aventura. Sha comu-nicat a Eurovegas que ha acabat el temps concedit. La concession-ria Autopistas de Madrid (participada per Albertis, Sacyr, ACS i unaantiga societat de lantiga Caixa de Madrid) es declara insolvent amb666 milions de deute, a causa de la caiguda del 75 % del trnsit perculpa de les noves vies alternatives gratutes i molt allunyades de laprevisi.

09-09

Catalunya va renunciar a Las Vegas Sands, que posava com a condi-ci la congelaci daltres l licncies de joc. Sanuncia Barcelona World,que subicar en uns terrenys propers a Port Aventura, propietat deLa Caixa, amb un acord entre la Generalitat, La Caixa i lempresa Vere-monte, dEnrique Bauelos. Es preveu inaugurar-lo el 2016, amb uns10 milions de visitants lany. El Sr. Adelson ha conrmat que aposta

7/29/2019 71-novembre-12

18/25


per la capital, Madrid, per sense presses, i que el nanament encaraest pendent.

10-09Frana segueix els passos dEspanya. El president Franois Hollandesha comproms a la reorma del nanament de la protecci sociali la del mercat de treball per er-lo ms exible, i es dna ns a lany2014 per reactivar leconomia i reduir latur. Pere Navarro sost quela maniestaci no s independentista i alerta el PSOE de lalt risc deractura. Alredo Prez Rubalcaba en pren nota.

11-09Catalunya celebra aquest Onze de Setembre una diada que mira Eu-ropa, que es preveu massiva i dintensa reivindicaci nacional.Artur Mas: El vostre clam s el meu. Mariano Rajoy, M. Dolores deCospedal i Alicia Snchez Camacho. Prioritat: economia, no embolics,s unitat inconstitucional i missatge equivocat a Europa varen ser res-pectivament les seves paraules.Mariano Rajoy, en la seva primera entrevista televisada, va negar queel rescat estigus decidit, el govern ha destudiar-sho i no tocar les

pensions.

12-09Una marea humana per la llibertat. La maniestaci a Barcelona vaser la ms multitudinria que qualsevol anterior, superant la de lany1977 i totes les expectatives. De orma massiva i cvica, un mili i migde persones clamaren per la independncia i per un nou estat a Eu-ropa (la delegaci del govern central la va xirar en 600.000). Marcarel utur de la relaci entre Catalunya i Espanya. Com estava previst,el PSC no va participar-hi de orma ocial, per s que shi van veuredirigents i diputats. Artur Mas: Avui ha estat un gran dia. Lxit de lamaniestaci ens reora molt com a pas i sinscriu en el procs de

transici nacional que ha endegat Catalunya.Mariano Rajoy: Els dirigents catalans shan de concentrar en el msimportant; crixer i crear ocupaci.Nria de Gispert: Catalunya est ben desperta i s capa de mobilit-zar-se i actuar amb responsabilitat, i a Carme Forcadell, presidenta delANC, li digu: Estigueu segurs que us escoltarem.J. A. Duran Lleida: Si sn estadistes, hauran dentendre qu signicaaquest clamor del poble catal.Oriol Pujol: Rajoy ha descoltar el clamor dels catalans a avor de lallibertat del pas.Pere Navarro: Catalunya necessita ms recursos i reconeixement ins-titucional per part de lEstat.

Alicia Snchez Camacho: El govern transmet una imatge de rupturaque perjudica leconomia.Joan Herrera: No hi pot haver plena sobirania amb ractura social i ales portes del rescat.Oriol Junqueras: Som molts ms que mai i som ms a prop daconse-guir la llibertat del nostre pas.Albert Ribera: Els poltics separatistes provocaran un conicte civil ieconmic.I dEmporion: La multitudinria maniestaci daquest Onze de Se-tembre del 2012, pels carrers de Barcelona, ha marcat un punt dine-xi, de canvi, sobre qualsevol que shagus produt amb anterioritat.Ha estat, sens dubte, la ms important de tota la histria de Catalu-

nya! s la primera vegada en qu ha expressat la seva veu la societatcivil. Mereix ser escoltada!Amb aquest resum de la Diada, acaba aquest primer article, que tin-dr continuaci el proper mes de desembre.

la medicina estticaPer Pilar Solanas

Forma part de la naturalesa humana voler agradar i

agradar-se un mateix.

Fer-se gran amb un cos saludable i atractiu acilita el bon

humor i lestat dnim positiu. Fer-se la cirurgia esttica ha

estat sovint un recurs per dissimular el pas del temps i

aconseguir la bellesa desitjada.

La medicina esttica practica petites intervencions qui-

rrgiques amb anestsia local. Aquest tipus de cirurgia

s cada vegada ms sollicitada a causa del poc risc que

comporta, aix com pels resultats gaireb immediats que

es poden apreciar.

Cal

Documents

71-novembre-12