Treb, Soc. Cat. Biol., Vol. 37( 1985) 143-146

ALIMENTACIO DE LARVES DE PEIXOS: METODOLOGIA ANALITICA

I COMENTARIS SOBRE POSSIBLES CRITERIS DE SELECCIO

JOAN IZQUIERDO

Institut d'Investigacions Pesqueres. Barcelona.

INTRODUCCIO

L'alimentacio constitueix un dels aspec-

tes mes importants a l'hora d'estudiar la

biologia dels peixos, ja que d'ella depenen

les funcions mes importants de l'organis-

me. Posseeix un particular interes el conei-

xement dels regi alimentaris dels peixos

durant la seva fase larvaria , especialment

en els estadis posteriors a la reabsorcio del

sac vitel• li, quan les larves han de passar a

alimentar-se de manera activa d'organis-

mes que puguin trobar en el medi.

En aquest resum intentem exposar els

principals aspectes de la metodologia que

emprem per a l'analisi de larves de varies

especies de peixos capturades en la zona de

plataforma i talus continental de la costa

del NW d'Africa ; relacionar les nostres

conclusions amb les diferents hipotesis de

selecc16 de l'aliment per part de les larves

que es troben expressades actualment i im-

brincar-les amb les linies de treball que a

partir d'aci pretenem desenvolupar a l'Ins-

titut d'Investigacions Pesqueres per larves

de peixos del Mar Catala.

MATERIALI METODOLOGIA

Per a dur a terme el mostreig es varen

utilitzar xarxes BONGO (McGOVAN y

BROWN, 1966) per a ictioplancton.

Les mostres es varen conservar en for-

mol. El formol es un conservant especial-

ment adequat per a estudis sobre alimenta-

cio de larves, ja que consegueix una eleva-

da retencio. Segons treballs de BLATXER

(1965) i DETWILER (1970), aquesta reten-

cio fou d'un 90 %; alguns autors la situen

en nivells encara mes alts. La concentracio

de formol emprada fou del 5 %; es va uti-

litzar com a neutralitzador el tetraborat

sodic, la presencia del qual es important

per a la conservacio de les carcasses calci-

noses d'alguns organismes que podrien

destruir-se per I'acidesa del-formol.

144 JOAN IZQUIERDO

Parametres morfologics

Les determinacions de caire morfologictenen una gran importancia per poder es-ser relacionades amb I'alimentacio de leslarves.

A - La Iongitud standart (LS). La longi-tud total (LT) -mesura que sol prendre'smolt frequentment en ictiologia- resultauna mica inexacta quan ens referim a l'ali-mentacio de larves de peixos, particular-ment si han estat conservades en fixador,puix que en un tant per cent bastant ele-vat, aquestes poden sofrir escapcament,principalment a la seva porcio caudal. Lalongitud standart, que es defineix com elsegment compres entre l'extremitat ante-rior del cap i el final de l'urostil, resultauna mesura mes fidedigna i, per tant, cons-titueix un parametre mes representatiu.B - L'obertura bucal. La importancia de

l'obertura bucal pel que respecta a la cons-titucio de la dicta de les larves ja fou desta-cada per SHIROTA (1970). En totes aquelleslarves amb allmentacio exogena, es a dir,que han reabsorbit ja el sac vitel•li, i quedepenen totalment de ]'aliment extern pera la seva nutricio, es interesant calcular elgrau d'obertura de llurs mandibules, per laseva importancia no sols a nivell compara-tiu entre larves de diferents especies depeixos, sing tambe des d'un punt de vistaqualitatiu referent a la constitucio de l'es-pectre alimentari de cada tipus de larves.

Metodologia analitica

Per a l'analisi es va utilitzar una lupabinocular amb oculars i objectius de defe-rents augments. Les larves foren trasllada-des a un porta escavada i col•locades,imbuides en una gota de formol neutra-litzat, sota la lupa binocular.

L'extirpacio del tub digestiu es va dur aterme emprant un microbisturi; el seu es-micolament es va realitzar amb l'ajut

d'agulles enmangades; la seva utilitzacioesta en funcio de la necessitat de treballarmolt acuradament, sense esquincar les pa-rets del tub digestiu, ja que destruiriem elsorganismes que podessin trobar-s'hi semi-enganxats.

La identificacio dels organismes que estrobaren a l'interior de les larves es fona-mental per coneixer el seu regim alimenta-ri; com hom pot imaginar, aquesta identifi-cacio no fou realitzable en aquelles oca-sions en que el grau de deteriorament deles preses es trobava tan avancat que impe-dia la identificacio... De la mateixa maneraque passava en el cas de les larves, les de-terminacions morfologiques tenen tambegran importancia quan es refereixen a lespreses, doncs proporcionen dades sobre as-pectes quantitatius i qualitatius de 1'ali-mentaci6. Parametres com: nombre depreses, longitud i amplada de les mateixes,tipus, etc., poseeixen un interes manifesten aquest sentit.

RESULTATS I DISCUSSIO

Les experiencies que hem dut a terniefins el moment es dirigeixen per un costata coneixer l'allmentacio de larves de Mi-crochirus ocellatus, M. azevvia i T. trachu-rus, de la plataforma i talus continental deles costes atlantiques del NW d'Africa, iper I'altre a verificar les possibles diferen-cies que s'han trobat en els seus regims ali-mentaris.A les conclusions dels nostres treballs

s'ha posat de manifest que si be la granmajoria de preses ingerides per ambdos ti-pus de larves -carangids i soleids- erencoincidents (copepodes ), les larves deT. trachurus i les de Microchirus tenien di-ferencies bastant significatives pel que res-pecta a la composicio de la seva dieta. Enels tubs digestius de larves de surell es va-ren trobar basicament restes de copepodesdels grups calanoids 1 ciclopoids, mentre

ALI LAIACIO DE LAX VES DL PEIXOS:

METODOLOGIA ANALITICA I COMENTARIS SOBRE POSSIBLES CRITERIS DE SELECCIO 145

que els de les larves de les dues especies deMicrochirus presenten en molta majorquantitat restes de copepodes del grup har-pacticoids.

Tambe varem observar, pel que fa a l'o-bertura bucal, que les larves de surellatenen capacitat per distendir molt mes lesmandibules.

En resum, la principal conclusio que va-rem poder extreure de les nostres experien-cies fou que la seleccio de les preses enaquestes larves semblava realitzar-se a par-tir del tipus de les mateixes, puix quelarves d'igual mida d'especies diferents esvaren alimentar fonamentalment d'orga-nismes diferents del zooplancton.

La seleccio de las preses atenent at tipusde les mateixes constitueix una opinio re-colc ada per gran nombre d'investigadors.Els criteris que presenta aquesta seleccios'han intentat explicar de diferents ma-neres.

nor. Segons treballs de CHEKCLEY (1982)els copepodes del G. acartia posseeixenuna velocitat de fugida molt elevada i con-sequentment son capaces d'eludir en mesgran probabilitat la predacio per part delarves de Clupea harengus.

C - En funcio de l'obertura hucal de!es larves.

Determinats autors han postulat quel'amplada mitjana de les preses de les lar-ves es relaciona de manera directamentproporcional amb el grau d'obertura bucalde les larves, de manera que larves suscep-tibles d'aconseguir una mes gran oberturabucal s'alimentarien de preses de majoramplada que les que aconseguissin disten-dir menys les seves mandibules. Aquestahipotesi, que fou emesa per BEYER (1980)fou confirmada posteriorment per COHEMy LOUGHT, referint-se a larves d'arengada.

A - En funcio de la velocitat dedespla(,ame nt de les preses.

La velocitat dels organismes del zoo-plancton es un factor important perque leslarves puguin detectar la seva presencia.KISLALIOGLU i GIBSON ( 1976) varen obser-var, en experiments de laboratori , que si sesituava a les proximitats de les larves nau-plias i copepodits de calanids , la majorvelocitat de desplacament dels copepoditsamb relacio als nauplias evidenciava laseva presencia a les larves , les quals preda-rien amb major intensitat sobre ells.

B - /:n filncio de la velocitat de filgidade les preses.

La velocitat de fugida amb que un orga-nisme pot desplacar-se per eludir la preda-cio per part de les larves to la maximaimportancia; es possible que les larves d'untipus determinat tinguin majors dificultatsper predar sobre certs organismes i hagind'alimentar-se majoritariament d'altres, lavelocitat de fugida de les quals sigui infe-

D - Considerant el grau de visibilitatde les larves.

Segons experiencies de diversos investi-gadors la vasio jugaria un paper moltimportant per a la seleccio de 1'aliment perpart de les larves. Segons ARTHUR (1976),les larves de Trachurus simmetricus s'ali-menten de grans percentatges de copepo-des dels G. Microsetella y Oncaea, queprecisament es troben entre els organismesdel zooplancton amb una colorac16 mesbrillant.

E - En funcio del component energetic.Durant els darrers anys, s'ha desenvolu-

pat bastant l'opinio que les larves podenescollir el seu aliment en funcio del seu va-lor nutritiu (SCURA Y JERDE, 1977), i queaquest es, potser, el criteri mes important al'hora d'incorporar una presa. Diferentsautors varen contribuir a aixo en compro-var que les preses que posseeixen poca efi-cacia per el que es refereix a energia assi-milable poden arribar a estar excluldesd'una forma practicament total de la dieta

146 JOA,\ IZQUIERDO

de determinades larves: ARTHUR (1975) enEngraulis mordax, y SCHNANK (1972) aClupea harengus, etc.

Fins aci hem enumerat alguns dels pos-sibles criteris de seleccio de ]'aliment que,presumptament, segueixen les larves en elmoment de capturar les preses. Com pot

observar-se pels treballs d'investigacio quehem anant anomenant, la validesa d'a-quests criteris semblen tenir poc a veureamb una localitzacio geografica determina-

da, amb 1'excepci6 logica que no es tractide hoes amb unes particulars condicions

ecologiques, depenent mes de determina-

des caracteristiques morfologico-geneti-

ques. Es molt important remarcar aixo

perque de les experiencies dutes a terme enel NW d'Africa, i de les quals s'han des-

pres uns resultats determinats, pretenem

extrapolar-les de tal manera que podemarrivar a recolzar o rebutjar les conclusions

que ally feiem esment.En els treballs que iniciarem propera-

ment a I'Institut, pretenem valorar I'im-

portancia d'aquests criteris de seleccio,referits a larves de les principals especiesde peixos del Mar Catala. Amb aquest fi, ales darreres campanyes realitzades sobre laplataforma i el talus continental enfront dela costa catalana, s'esta portant a terme unmostreig, al meu entendre bastant exhaus-tiu, de larves de peixos amb diferents esta-dis de desenvolupaments. Entre els objec-tius principals que ens hem proposat s'hitroben: coneixer la seva alimentacio i lespossibles diferencies que puguin donar-seentre les diferents especies; observar ambquina mesura es produeix o no una selec-cio de ]'aliment i quin es el criteri queaquesta pot seguir: mida, tipus, etc. Paral-lelament a aquest tipus d'estudis es preveucompletar-los amb la realitzacio d'altres,destinats a aprofundir en el coneixement

de les possibles causes de la seleccio, tenintcom a base les experiencies que altres au-tors han realitzat amb diferents especies delarves, alguns dels quals hem inclos enaquest resum.