Butll. lost, Cat. Hist. Nat„ 57 (Sec. Bot., 7): 35-39. 1989

VARIACIO FENOLOGICA D'ALSIDIUM CORALLINUM C. AGARDH(RHODOMELACEAE: RHODOPHYTA) A LES COSTES DE CASTELLO

DE LA PLANA I ALACANT

Barcelo, M. C. i Seoane-Camba, J. A."Rebut:juny de 1987

RESUMEVariation phenologique d'Alsidiurn corallinum C. Agardh (Rhodomelaceae: Rhodophyta)

dans les cotes de Castellon de la Plana et Alicante ( Espagne orientale)

On montre dans ce travail les variations morphologiques et phenologiques d'Alsi-

dium corallinum C. Agardh, pendant les differentes epoques de I'annee. On a pu voir que

I'epoque de developpement maximal de cette plante correspond a I'ete et c'est dans la

rneme periode que nous la trouvons fertile.On a aussi verifie que les especes epiphytes d'Alsidium corallinum sont differen-

tes dans les diverses saisons de I'annee.On a recolte les echantillons trimestriellement pendant les annees 1981, 1982 et

1984 a cala Blanca d'Alcossebre, Orpesa, la Renega (Castellon de la Plana) et les Rotes

(Denia, Alicante).

MOTS cI.At : Fenologia, Alsidium corallinum, RhodophytaxroTS-ci.f:: Phonologic, Alsidium corallimun, Rhodophycees

INTRODUCCIO

No son nombrosos els trcballs que in-vestiguen les variations fenologiques dediverses especies algals a la Mediterrania.Els mes destacables son els de FELDMANN(1937, 1939, 1941, 1942) a ]a costa do 1'Al-bera i cls do GOMMEZ (1983) i GOMEZ et al.(1982) a l'illa do Mallorca. Tambe es im-portant el de CORMACE et al. (1984), queaporta dades rcmarcables sobrc la fcnolo-gia do I'ordre Ceralniales (Rhodophyta) dePest do Sicilia.

Pel que fa a la Familia de les Rhodolne-laceae, son moltes les especies lcs varia-tions morfologiqucs i fenologiques dc lesquals han estat estudiades; aixo s'ha fetprincipalment en els generes Laurencia iPolvsiphonia a Mallorca (in GO^MMEZ, 1983),pore les especies del genere Alsidium sonpot conegudes des d'aquest punt de vista,a causa de la seva escassa presencia a laMediterrania occidental.

D'aquest darrer genere es coneixen duesespecies a la Mediterrania: Alsidium hel-minthochorton (Latour.) Kiitzing i Alsi-

Departamont do Productes Naturals, Biologia Vegetal Sanitaria i Edafologia . Facultat de Farma-cia. Universitat do Barcelona . Av. Diagonal , s/n. 08028 Barcelona.

35

diuni curallimon C. Agardh, mcs abun-dant que l'espdcie anterior i localitzada,als Paisos Catalans, a les Illes (RIBERA &G6MEZ, 1984) on no es gaire frequent; a laCatalunya Nord (FELDMANN, 1942); al Prin-cipat (GIBERT, 1918; BALLESTEROS et al.,1986) i al Pais Valencia (BARCELO & SEOA-NE-CAMBA, 1982).

METODOLOGIA

Les mostres d'Alsiditlm corallinion To-ren recollides durant dos anys consecu-tius, 1980 i 1981, estacionalment, durant elsmesos de maig, agost, novembre i febrer,en quatre localitats de la costa: cala Blan-ca d'Alcossebre, Orpesa, la Renega (Cas-•tello de la Plana) i les Rotes (Alacant; fi-gura 1). Posteriorment, els anys 1982 i1984, es van realitzar altres mostreigs ad-dicionals en alguns punts per poder refer-mar les dales obtingudes els anys inte-riors.

S'anotava la mida dels exemplars recol-lectats, aixi com l'estat en que es troba-yen, si estaven descolorits o epifitats peraltres especies. Una vegada apuntadesaquestes dades, els exemplars eren obser-vats amb ]a lupa per constatar la presen-cia clefs organs reproductors.

RESULTATS

Alsidium corallinuni es una planta dedistribucio atlantico- tropical i mediterra-nia, que viu en flocs a prop de la super-ficie i en cubetes que estan en comunica-cio amb el mar. Abunda a la costa del PaisValencia, on es troba gairebe sempre reco-berta d ' epifits, principalment d'algues cal-caries.Mesura entre 10-15 cm d'algada , i el co-

lor varia del rosa, en els exemplars joves,al granatos , en els adults.

L'eix principal , d'1-2 mm de gruix, esproveit de rames irregularment alternes,lanceolades, de 210-315 ^Lm d'amplada.En on tall transversal ( fig. 2 ), s'observa

un sifo central i 6-7 de pericentrals , envol-tats de 2 - 3 capes de cellules corticals, de88-220 ^tm de llarg per 61-150 µm d'ample,que disminueixen de mida cap a la perife-ria, on fan de 35 a 40 pm de diametre. Ales rames laterals , la corticacio que envol-ta els sifons pericentrals Ls mes reduida.

Fie. 1. Punts de presa dc mostres al Pais Va-lencia.

A Alcossebre, aquesta especie es trobaen flocs batuts prop de la superficie. Lamida no varia gaire durant les diversesepoques de l'any, entre 3 i 4 cm. Unica-ment a l'estiu hom ha trobat exemplarsque mesuraven de 6 a 8 cm de llargada.A la tardor es troba epifitada per diversesespecies de Cerantium.A Orpesa i la Renega es molt abundant.

A 1'estiu, hom veu exemplars de 10-12 cmdc llargada, amb els eixos provelits dcnombrosos ramuls lanceolats, distribultsirregularment (figs. 3,B i 4,B). A la tardorhom troba individus de 10-15 cm, que co-mencen a perdre els ramuls, coberts d'epi-

36

FIG. 2. Tall transversal del tatlus d'Alsiditnn co-rallinum.

tits, principalment dc Corallina elongata,

Jattia rttbens, Cerantiton gracillinutn var.

bvssoideunt (ties. 3,C i 4,C). A 1'hivern

horn observa una degradacio de ]a planta,

amb la pcrdua gairebe total dell ramuls.

Els exemplars de 4-9 cm es troben coberts

d'algues corallinacics incrustants dc mida

petita (p. ex., Fosliella sp. o Dernuttolithon

sp.) (figs. 3,D i 4,D). A la primavera hom

troba restes dels exemplars yells junt a

uns altres de molt mes petits quc comcn-

cen a brotar a partir de bases antigues (fi-gures 3,A i 4,A).Horn ha trobat tctrasporocists a l'estiu,

de 35-44 µm do diamctre, immersos a lesparts apicals dcls ramuls.A Ics Rotes, aquesta especie segueix la

utatcixa evolucio que en els punts ante-riors; la mida de 1'especie, pero, no estan gran: entre 4 i 6 cm d'alcada al llargdo tot l'anv.Horn ha observat exemplars tetrasporics

a i'epoca estival.En cap dels individus no s'han observat

ni cistocarps ni espermatocists.A Ia costa de 1'Albera, FELDMANN (1939),

Homes troba aquesta especie a l'estiu, i non'anota cap tipus de reproduccio. A lesilles Balears, la citacio d'aquest taxon cor-respon a autors antics, que no aporten capdada respecte a la seva fenologia.

Pel quc fa a Alsiditntt ltelminthocltorton,Ics styes citacions valencianes, correspo-nents totes a autors antics, no s'han vistconfirmades pcr recol-leccions recents.

FTG. 3. Apcxs d'Alsidittrn corallinurn : A) a la pri-mavcra, B) a I'estiu , C) a ]a tardor , D) a 1'hivern.

DISCUSSI0

Alsiditutt corallinum cs troba fertil du-rant I ' estiu , amb tctrasporocists, i to unperfode de repos que va des de finals detardor fins a ultims d'hivern, i rebrotaa l'epoca primaveral.

Aixi mateix , els epifits son diferents, se-gons l'estacio de I'any en quc son recolli-des ies mostres.Convindria realitzar cstudis similars als

presentats a altres punts de la Mediterra-nia, per tal de poder establir compara-cions entre el comportament d'Alsidimncorallinum cn diverses zones; ara comara, aixo no es possible atesa la manca dedadcs.

37

iiu

D

'11111ill':1 !MIULLiiQja"Wajala LA I Ii

Fic. 4. Aspecte general del tallus d'Alsidium corallinum: A) a la Primavera, B) a 1'estiu, C) a ]a tar-dor, D) a 1'hivern.

38

AGRAYMENTS

Al doctor Joan Valles Xirau per la cor-reccid lingiiistica del text.

BIBLIOGRAFIA

B:u.LEsn;itos, E., PERERA, M. & Puct-iADis, S. 1986.Contribucio al concixement algolOgic de la Me-diterrania espanyola. VII. Fol. Bot. Misc., 5:135-139.

BARCEI.O, M. C. 1987. Estudi de la flora bentonicamarina del Pais Valencia. Tesi doctoral, Uni-versitat de Barcelona.

BARCELO, M. C. & SEOANE-CAMBA, J. A. 1982. Apor-tacio al concixement de les algues marines dela costa del Pais Valencia. Collect. Bot., 13 (2):767-775.

Corso ci, M., DCRO, A. & FURNARI, G. 1984. Onreproductive phenology of Ceramiales (Rhodo-phyta) of east Sicily. Bot. Mar., 27: 95-104.

FLLDMANN, J. 1937. Les algucs marines dc la cutedes Alberes, I-111: Cyanophycees, Chlorophy-cees et Pheophycees. Rev. Algol., 9 (3, 4): 141-335.

FELDMANN, J. 1939. Les algucs marines de la cotedes Alberes. IV. Rhodophycces. Rev. Algol., 11(3-4): 247-330.

FEI.DIIANN, J. 1941. Les algues marines de la cotedes Alberes. IV. Rhodophycces (suite). Rev. Al-gol., 12 (1-2): 77-100.

FELDMANN, J. 1942. Les algues marines de la cotedes Alberes. IV. Rhodophycces (fin). Trav. Al-gol., 1: 29-113.

GIBERT, A. 1918. Flora algologica marina de lesaigiies i costes occidentals de Catalunya. Pub].Agrupacio Excursionista de Reus.

GOMEZ, M. A. 1983. Estudio fenoldgico de la vege-tacidn marina de la isla de Mallorca. Tcsis Doc-toral. Universidad Complutense Madrid.

GOMEZ, M. A., RIBERA, M. A. & SEOANE-CAMBA, J.A. 1982. Aportaci6n al estudio do las algas dela isla de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Ba-lears, 26: 37-62.

RIBERA, M. A. & GOMEZ, M. A. 1984. Catalogo dela flora bentonica marina de las islas Baleares.1. (Rhodophyceae). Collect. Bot., 15: 377-406.

39