Butl

letí

d’in

form

ació

mun

icip

al13

Dess

embr

e 20

12

FOTO: FOCUS

Les urnes han parlat. A través dels Pressupostos Participatius, que per se-gon any consecutiu han permès escollir una part considerable del pressupost municipal d’Ascó per votació popular, els asconencs han optat per arranjar tots els carrers del nucli antic que te-nen un paviment relliscós i evitar així caigudes i accidents. L’Ajuntament, que es farà seves també la resta de propostes que han resultat votades, executarà aquesta obra durant l’any

2013, de la mateixa manera que la vo-tació de l’any passat va prioritzar la instal·lació de semàfors a la carrete-ra de Camposines per tal de reduir la velocitat del trànsit i la millora dels carrers de Baix i del Riu. Mentre que els treballs per la col·locació dels semàfors han començat aquest des-embre, la millora dels carrers està en procés d’adjudicació i les obres començaran en setmanes. L’any pas-sat, les urnes també van prioritzar

instal·lar un mirall per millorar la visi-bilitat al carrer Clots.

Els Pressupostos Participatius deixen un titular per sobre de qualsevol aspec-te: la participació s’ha incrementat en més del doble. Enguany, el veïnat s’ha implicat de manera massiva en el procés, sobretot a l’hora d’anar a votar, amb un total de 287 paperetes. “No hi ha marxa enrere. Els temps d’anar a votar només cada quatre anys s’han acabat”, assegu-ra l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal.

Malgrat haver entrat en funcionament al mes ju-liol, i amb només quatre mesos dels vuit totals que habitualment té el període de navegabilitat del riu Ebre, el llaüt turístic “Lo Roget” ha tancat la tempo-rada amb un balanç global de notable. L’Ajuntament prepara ja de cara a l’any vinent una campanya glo-bal de promoció, sobretot al sector escolar, i buscarà unir esforços amb d’altres pobles de la Ribera d’Ebre i de l’entorn per tal de poder oferir als turoperadors paquets complerts que incloguin diferents activitats.

•(P2)Editorial •(P3)“Lo Roget” tanca la temporada de navegació •(P4-5)Els Pressupostos Participatius, a fons •(P6)L’Oficina de Recàrrega

d’ANAV, al Viver d’Empreses •(P7)Ascó demana ajut a Brusel.les per una planta de biogàs •(P8-9)La façana fluvial i el Castell, les prioritats dels

veïns dins el POUM

Entra en funcionament el parc eòlic de Xarcums-Barbers, 12 aerogeneradors situats a la cruïlla dels termes municipals d’Ascó, Móra d’Ebre i Garcia amb una potència de 30 Mw

“Lo Roget” tanca la seva primera campanya •(P3)

La participació en les votacions augmenta fins doblar la de l’any anterior, amb 287 paperetes

Arranjar els carrers amb pedres relliscoses, l’opció més votada amb 79 vots

Pressupostos Participatius, any II

•(P9)

•(P4-5)

Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13 Editorial

2www.asco.cat

Maduresa democràticaHem de decidir el futur del nostre poble entre tots. Aquest és l’esperit que ens ha empès a instaurar els Pressupostos Participatius, una manera nova de fer política que fa un pas endavant respecte dels tradicionals programes electorals. Una reflexió: Cada quatre anys els ciutadans hem avaluat els governs cada quatre anys, no abans. Si els governs havien complert les expectatives, els electors els renovàvem la confiança.

Si no, optàvem per un canvi. Avui, al nostre poble, aquesta lògica tradicional ha canviat. Els veïns i veïnes hem deixat de ser votants per convertir-nos en ciutadans, en persones que exercim la nostra participació determinant en la vida pública d’una manera habitual. Aquest és un innegable signe de maduresa democràtica i un valor que hem de fer prevaldre.

Passem comptes: Els Pressupostos Participatius de l’any passat van permetre que la ciutadania proposés, primer, i votés a les urnes, després, en què invertir 200.000 euros del pressupost municipal de 2012. D’aquest procés van sortir-ne prioritzades tres actuacions, les més votades, que van ser la col·locació d’un mirall al carrer Clots, la instal·lació d’un semàfor a la carretera de Camposines per reduir la velocitat del trànsit i l’arranjament dels carrers de Baix i del Riu.

Totes tres actuacions s’han reflectit als pressupostos municipals amb una partida explícita. La instal·lació del mirall va poder-se fer d’una forma ràpida, i el passat mes de febrer ja estava instal·lat. La qüestió del semàfor ha estat més complexa, bàsicament perquè no és una qüestió que l’Ajuntament pugui afrontar en solitari, sinó que ha de

tenir en compte a diversos organismes del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. Després de mesos de converses sobre quina havia de ser la millor fórmula per reduir la velocitat del trànsit, ens hem de felicitar que la decisió final ha estat la instal·lació de dos semàfors, un per a cada sentit de la marxa, en dos punts diferents de la carretera.

La darrera actuació, l’arranjament dels carrers de Baix i del Riu, ha estat la més laboriosa. Cal dir que abans de tirar endavant els Pressupostos Participatius, l’Ajuntament va encarregar un projecte ambiciós de reforma integral de l’entorn d’aquests carrers del nucli antic. I, en paral·lel, el consistori ha encarregat també la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), document que fixarà les grans directrius i el model urbà a seguir. L’encaix de les reformes votades als Pressupostos Participatius en la política urbanística municipal ha estat el causant d’un retard que, malgrat tot, no impedirà tirar endavant de forma immediata exactament allò que vam votar tots plegats l’any passat.

Ha estat un bon any. Una bona experiència, que ens ha fet canviar a tots els nostres hàbits tradicionals. A governants i també a ciutadans. Aquesta manera de fer política és un motiu d’orgull col·lectiu i hem de continuar-la per veure fins on som capaços d’arribar, fins on som capaços de transformar el nostre poble. De moment, l’aposta de l’Ajuntament és clara i inequívoca: enguany passem dels 200.000 euros a 400.000.

Bona feina.

Rafel Vidal i IbarsAlcalde d’Ascó

Butlletí d’InformacIó munIcIpal SumarI

Núm 13 - Desembre 2012Edita: Ajuntament d’Ascó

Producció: Iniciatives Mediterrànies de Comu-nicació, SL

Ajuntament d’Ascó www.asco.catc/e: aj.asco@altanet.org

Carrer Hospital, 2 - Ascó - 43791 TarragonaTelèfon: 977 40 50 06 - Fax: 977 40 61 10

•(P4-5) Ascó vota per segon any els Pressupostos Participatius

•(P6) El Viver d’Empreses, es converteix en l’Oficina de Recàrrega d’ANAV

•(P6) La planta de Biogàs, pendent de Brusel.les

•(P10) La façana fluvial i el castell, prioritaris dins el POUM

3

turismE Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13

www.asco.cat

•(P4-5) Ascó vota per segon any els Pressupostos Participatius

•(P6) El Viver d’Empreses, es converteix en l’Oficina de Recàrrega d’ANAV

•(P6) La planta de Biogàs, pendent de Brusel.les

•(P10) La façana fluvial i el castell, prioritaris dins el POUM

“Sabíem que era un any de rodatge, de posar-se a punt. I havent començat la temporada a meitat estiu, estem més que satisfets”. El regidor de Turisme i Promo-ció Econòmica, Pau Serrano, va aquest balanç global de la temporada de navegabilitat, la primera en què Ascó ha comptat amb Lo Roget i l’ha ofert com a un dels prin-cipals actius turístics de la Ribera d’Ebre. L’embarcació ha estat visitada per aproxima-dament 2.000 persones, de les quals 600 van fer-ho durant els viatges gra-tuïts que va ofe-rir l’Ajuntament durant les festes majors d’estiu per tal d’oferir al veïnat la possibi-litat de conèixer de prop Lo Roget.

Dels vuit mesos que dura habitualment la cam-panya de navegabilitat del riu Ebre -des de Setmana Santa fins a Tots Sants, aproximadament-, Lo Ro-get n’ha funcionat quatre. A primers de juliol va entrar en funcionament. “Ara ja estem pensant en

la temporada vinent, i en fer una bona tasca de promoció. Arribarem a totes les escoles catalanes, i serem presents a Fitur”, subratlla Serrano, que no descarta dur a terme alguna acció de promoció al Palau Robert de Barcelona, entre d’altres. Tanma-teix, el que prepara la regidoria de Turisme és una estratègia conjunta a nivell comarcal per tal que els diferents municipis de la Ribera d’Ebre puguin ofe-rir activitats complementàries i oferir així paquets complerts als visitants. “Hem de ser intel·ligents i pensar que els turistes venen a la Ribera d’Ebre en conjunt, no a Ascó o a cap poble en concret. Si no ho pensem com un tema de comarca, no ens en sortirem ”, afirma el regidor. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Ascó ja ha iniciat contactes amb els diversos agents comarcals implicats, tant pel que fa al Consell Comarcal com a d’altres consistoris.

“Lo Roget” passa el seu primer curs amb notable

L’embarcació rep 1.400 visitants durant la mitja temporada de

navegabilitat en què ha estat operatiu

L’empresa Copisa Mantenimientos y Proyectos Industriales ha finalitzat recentment les obres de construcció d’un nou embarcador municipal, que serà la seu permanent del llaüt turístic “Lo Roget” durant la propera campanya de nave-gabilitat, que començarà la primavera vinent. Aquest nou embarcador, que ha tingut un cost total de 95.000 euros, està situat en un extrem de la plaça del Riu i substituirà l’actual pla-taforma, que és propietat de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).

Així, l’embarcador vell quedarà per a un ús

públic i acollirà tots els navegants que, de ma-nera particular, vulguin fer-ne ús. La nova pla-taforma, d’altra banda, es destinarà únicament al llaüt “Lo Roget”, i es convertirà en el punt de sortida i d’arribada de visitants al municipi.

Ara, l’Ajuntament estudia diverses opcions per millorar l’entorn de la plaça, com senya-litzar de manera entenedora les diferents pla-taformes, la possibilitat d’instal·lar una caseta d’informació per atendre els visitants o aspec-tes relacionats amb la seguretat física. L’entitat pública empresarial local Ascó Serveis s’ha fet càrrec de la totalitat del projecte.

Enllestit el nou embarcador

Butlletí d’informació municipalmarç-abril 2012 - núm. 11

4www.asco.cat

Ascó tria per votació popular 400.000 € del pressupostTots els asconencs majors de 15 anys han pogut decidir per segon any consecutiu a través d’una votació popular directa a què es destinen 400.000 euros del pressupost municipal. Els ano-menats Pressupostos Participatius han recollit enguany un increment més que substancial de la participació en les votacions. Si l’any 2011 el re-compte total va ser de 130 paperetes, enguany han sumat 287.

Un cop agrupades les més de 115 propostes recollides que feien referència a qüestions molt similars i excloent les que no complien els requi-sits formals -que fossin legals, que fossin compe-tència de l’Ajuntament, que no fessin referència a ajuts o subvencions, entre d’altres- finalment van quedar-ne 46, que es van sotmetre a votació els passats dies 1, 2, 3 i 4 de desembre. “Des del principi fins al final del no hi intervé cap regidor. És un procés fet expressament per a que sigui des del poble i per al poble”, explica l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal.

Totes les propostes figuraven en el formula-ri de votacions i es pot consultar íntegrament a www.asco.cat, a l’apartat dedicat als Pressu-postos Participatius. Els veïns i veïnes han pogut triar entre idees molt diferents: Des de construir un alberg a la zona de la Fontxinxella per tal de promocionar el turisme fins a invertir 400.000 euros cada any durant els propers deu anys a l’adquisició d’actius financers o consolidar les parets del Castell d’Ascó o millorar els vestuaris del pavelló municipal, entre d’altres.

L’opció més votada, amb 79 vots, ha estat la de arranjar els carrers d’Ascó que estan pavimen-tats a l’antiga, amb pedres relliscoses, que pro-voquen caigudes. La llista de les propostes més votades continua amb un empat a la segona posi-ció, amb 63 vots: “Acabar el carrer Alta Castell, que ja està començat” i “Posar els altaveus de la megafonia repartits pel municipi per tal que es puguin escoltar bé a tot arreu”. En tercera posició també trobem un empat, a 61 vots, entre

“canviar el sistema de recollida d’escombraries per contenidor soterrats, allà on es pugui” i “arreglar la vora del riu: netejar el camí i posar-hi baranes”. La següent opció més votada, amb 58 vots, va ser “fer una pista d’esports exterior” i, amb 51 vots, va resultar també entre les més

votades la proposta d’ “habilitar un pas còmode i segur per a vianants i ciclistes al pont de la C-12 que travessa el riu Ebre”.

Les votacions van començar dissabte a la tarda, coincidint amb l’obertura de la Fira de Nadal. En l’acte inaugural, el director del pro-

La segona edició dels Pressupostos Participatius registren un increment de la participació de més del doble respecte l’any passat

L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, té clar que el procés iniciat l’any passat per destinar una part del pressu-post d’inversions a la participació ciutadana no té marxa enrere. “Els temps d’anar a votar només cada quatre anys s’han acabat”, assegura, i explica que “aquesta és una manera d’implicar la ciutadania en la gestió pública”. L’alcalde, d’altra banda, no des-carta aplicar aquest procés de democràcia directa en altres àmbits de la gestió política municipal. “Tot preveient una possible davallada o desaparició a deu anys vista de l’activitat de la nostra principal font de finançament actual, la central nuclear, dins del procés participatiu incloem futures consultes de cara a com distribuir el gruix del pressupost i implicar més en la gestió als ciutadans”, afirma Vidal. “Tenim l’exemple de Flix, aquí al costat, després de més de 100 anys amb la indústria. Aquestes coses poden passar i ho hem de preveure”, assegura l’alcalde.

De moment, els Pressupostos Participatius tenen assegurada la seva continuïtat l’any vinent. De la mateixa manera que de l’any passat a l’edició d’ en-guany s’ha duplicat el pressupost que s’hi ha destinat, l’alcalde no descarta augmentar per l’any vinent la partida.

Vidal: Els temps d’anar a votar només cada quatre anys s’han acabat

“Acabar el carrer Alta Cas-tell o la part que ja està co-mençada”. Aquesta proposta va resultar la segona més vo-tada durant la votació popular dels dies 1,2,3 i 4 de desembre passat, amb un total de 63 vots. Els Serveis Tècnics Municipals la van valorar en 400.000 euros, el màxim previst dins dels Pressu-postos Participatius d’ enguany. El carrer Alta Castell és objecte d’estudi des dels darrers anys per part del consistori i, tant la dificultat tècnica de l’obra, com els múltiples requisits exigits pel departament de Cultura de la Generalitat en tractar-se d’una zona molt propera al castell d’Ascó, n’han endarrerit la seva reforma.

FOTO: FOCUS

5

ParticiPació ciutadana Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13

www.asco.cat

Ascó tria per votació popular 400.000 € del pressupost

La primera edició dels Pressupostos Participatius va celebrar-se l’any passat amb 200.000 euros desti-nats a la participació ciutadana i les votacions, tam-bé fetes durant el mes desembre, van donar com a opcions guanyadores la col·locació d’un mirall per millorar la visibilitat al carrer Clots, la instal·lació d’un semàfor a la carretera de Camposines per re-duir la velocitat del trànsit i l’arranjament dels ca-rrers de Baix i del Riu. Si bé la primera acció va executar-se el passat mes de febrer, les altres dues encara no són visibles. Tot just a primers de des-embre ha començat els treballs per col·locar un se-màfor a l’alçada de la capella de Sant Miquel, que regularà el trànsit provinent de la C-12, ja sigui de Flix o de Móra. Més endavant, uns metres mes en-llà de la cruïlla amb el carrer Clots, se n’instal·larà un altre d’idèntic que servirà per regular el trànsit provinent de Camposines.

Pel que fa als carrers de Baix i del Riu, l’Ajuntament ja va iniciar els tràmits d’adjudicació de l’obra a través d’una Junta de Govern Local durant el pas-sat mes de novembre, i en les properes setmanes està previst que comencin els treballs per arranjar el ferm dels dos carrers.

En els dos casos, el consistori ha intentat nego-ciar amb diverses administracions superiors per tal d’obtenir subvencions i deslliurar el pressupost mu-nicipal d’aquesta càrrega, però sense èxit, i aquest ha estat l’únic motiu de l’endarreriment en els tre-balls.

El semàfor a la carretera i millorar els carrers de Baix i del Riu, en marxa

La proposta guanyadora: arranjar el terra relliscós

“Acabar d’arreglar tots els carrers del poble que encara tenen pedres re-lliscoses que provoquen caigudes”. Aquesta pro-posta, valorada pels Ser-veis Tècnics Municipals en 375.000 euros, ha resultat l’opció més votada amb un total de 79 vots. La inici-ativa proposa substituir el terra tradicional de pedra d’indrets com el Perxe de Pere Sans o el carrer Perill per un altre paviment més adherent, amb l’objectiu de reduir les relliscades i caigudes dels veïns. La majoria de carrers que presenten aquesta situa-ció estan situats al nucli antic d’Ascó. A la imatge que acompanya aquesta informació es pot veure un detall del paviment del Perxe de Pere Sans, racó del poble especialment problemàtic pel que fa a aquestes relliscades, sobretot en dies de pluja.

Val a dir que aquesta proposta, o d’altres de similars, ja van recollir-se en la passada edi-ció dels Pressupostos Participatius, l’any passat,

i que més d’un veí va fer les seves propostes d’enguany en aquest mateix sentit. Durant l’any 2013, doncs, aquesta reivindicació veïnal quedarà solventada.

“Posar els altaveus de la me-gafonia repartits per tot el mu-nicipi, per tal que es puguin es-coltar bé de tot arreu”. Aquesta proposta va resultar empatada a vots amb la segona, amb un total de 63 vots. L’estimació econòmica dels Serveis Tècnics Municipals va ser de 90.000 euros.

La megafonia ha estat objecte de nombroses actuacions durant els darrers quatre anys. Encara que aquesta proposta no pugui dur-se a terme dins els Pressupos-tos Participatius, perquè la pro-posta més votada esgota gairebé el pressupost, l’Ajuntament vol mostrar el ferm compromís de fer el possible per tal que la mega-fonia pugui escoltar-se correcta-ment des de cada racó del poble.

grama d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Enric Vendrell, va felicitar els veïns i l’Ajuntament. Per Vendrell, processos partici-patius com el nostre ajuden a “ser un municipi més transparent, que implica més directament a la ciutadania i fa que l’Ajuntament doni compte

de forma més clara de les seves actuacions”. El delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, va posar èmfasi en el valor dels Pressupostos Participatius. “No en tingueu cap dubte que és molt important, i que es valorarà molt el que fa l’Ajuntament”, va dir.

La Generalitat posa Ascó com a exemple de qualitat democràtica i anima l’Ajuntament a donar continuïtat al procés

Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13 actualitat

6www.asco.cat

El Viver d’Empreses municipal d’Ascó, situat al polígon industrial, s’ha convertit aquest mes d’octubre en el lloc d’entrada del miler de treballadors que ANAV ha contractat per al període de recàrrega de combustible, la número 22 del grup 1. El viver d’empreses, que és també la seu de l’Oficina de Desen-volupament Local, tot just va superar el mes de setembre el darrer tràmit administratiu per poder oferir el servei per al qual va ser creada: llogar espais a emprenedors i empresaris. De mane-ra provisional, mentre no s’adjudiquen aquestes espais, l’Ajuntament i ANAV han signat un conveni per tal d’adaptar les instal·lacions a les necessitats de formar i reunir al personal de recàrre-ga. Un cop finalitzi aquesta activitat, el Viver d’Empreses tornarà a la seva activitat normal i, si fem cas de les sol·licituds rebudes des de la seva inau-guració, no disposarà d’espai suficient per tal de satisfer totes les demandes d’espai que ha rebut.

ANAV, per la seva banda, ha confir-mat la seva voluntat de traslladar defi-nitivament la seva Oficina de Recàrrega a l’exterior del recinte industrial, tant pels problemes organitzatius i d’espai

que genera dins la planta el volum de personal que ha de gestionar en pocs dies com per la millora en agilitat que suposa comptar amb un espai com el del Viver d’Empreses. En operació normal, el complex nuclear d’Ascó dóna feina a uns 1220 treballadors, xifra que en períodes de recàrrega de combustible -unes 6 setmanes cada 18 mesos per ca-dascun dels reactors- augmenta aproxi-madament en un miler. Per a la propera recàrrega prevista, per al març de 2013, Ajuntament i ANAV ha acordat continuar amb aquesta tendència i situar l’oficina a l’exterior, ja sigui al Viver d’Empreses

municipal o en un altre espai de les naus industrials municipals.

A les instal·lacions del Viver d’Empreses, convertides provisional-ment en aules, els treballadors de la recàrrega han rebut la formació bàsica per començar a treballar a la planta, cursos que inclouen un espai de pràcti-ques on se simulen diferents escenaris de treball que posteriorment es troba-ran durant el seu dia a dia. En aquests espais de simulació, els formadors con-dueixen l’alumne cap a formes d’actuar que minimitzin el risc, tant per al propi treballador com per a la planta.

És el primer cop en la història que ANAV trasllada a l’exterior del complex nuclear

aquesta oficina

El Viver d’Empreses es converteix temporalment en Oficina de Recàrrega

Punt i seguit en la construcció d’unes piscines cobertes a Ascó. L’Ajuntament està tramitant un ex-pedient de resolució del contrac-te amb l’empresa EMCOFA, que va ser l’adjudicatària de l’obra, per incompliment contractual. Aquest expedient, iniciat el passat mes de juliol, arriba després que l’empresa entrés en concurs de creditors i no pogués fer front definitiva-ment a una obra de l’envergadura d’aquesta. De fet, l’empresa va arribar a proposar a Ascó Serveis, l’entitat empresarial local que gestiona l’obra, cedir la construc-ció de les piscines d’Ascó a una tercera empresa, possibilitat que contempla la normativa però que, per unanimitat, no va ser accepta-da pel consell d’administració de l’entitat.

Així les coses, l’Ajuntament

ha decidit reprendre el projec-te des de l’ inici, amb l’objectiu d’executar aquestes obres dins de l’actual mandat municipal. En els propers mesos, doncs, el consistori haurà de licitar i adjudicar de nou una obra que ha estat plenament condicionada per la crisi econò-mica. L’empresa adjudicatària, de fet, ha dut a terme nombroses obres públiques arreu de Catalun-ya i els endarreriments en el seu cobrament l’han dut a la situació de concurs de creditors. La piscina coberta va adjudicar-se en la mo-dalitat anomenada ‘claus en ma’,

de manera que hauria de ser la constructora la que hi destinés tots els recursos, i l’Ajuntament només abonaria el cost total de l’obra en un únic pagament en el moment que els treballs haguessin finalitzat correctament.

L’alcalde, Rafel Vidal, ha mani-festat la seva convicció de comptar amb unes instal·lacions “de referèn-cia” dins l’actual mandat municipal i ha subratllat que els contratemps financers de l’empresa adjudica-tària, que hauria d’haver començat les obres dues setmanes després d’haver rebut l’adjudicació, han es-tat la causa del retard. Igualment, l’expedient de resolució del contrac-te, defensa Vidal, “s’ha dut a ter-me en el moment correcte”, ja que d’una altra manera l’Ajuntament corria el risc d’haver de fer front a alguna indemnització.

L’Ajuntament anul.la el contracte amb EMCOFA per les noves piscines

La Diputació de Tarragona ha des-tinat 7.750 euros a diverses obres de millora al CEIP Sant Miquel i la Llar d’Infants Vailets, tots dos equi-paments municipals. En concret, aquesta subvenció ha servit per tal de pintar les aules d’educació infan-til del CEIP i per renovar la sorra dels patis tant de l’escola com de la llar d’infants i per millorar l’hort de la llar d’infants.

A més a més, durant l’aturada estival va pintar-se íntegrament la façana de l’escola i s’hi va col·locar una capa de material aïllant tèrmic i acústic. Aquestes obres també van servir per col·locar un sistema de cli-matització per a la Sala d’Actes de l’escola. A la Llar d’Infants, els tre-balls van consistir en la instal·lació d’unes zones d’ombra al pati. El cost d’aquests treballs va ser de 90.000 euros

“El redactat inicial no permetia incloure a aquelles persones que viuen soles i que són necessitades, i el que hem fet és corregir-ho”, explica el regidor Pau Serrano. El ple municipal ha aprovat amb els vots favorables de CiU, PSC i IA-FIC una modificació del Pla No T’Aturis 2012, engegat el passat mes de juny com a solució als impediments a la contractació de personal que el go-vern central ha aplicat durant l’any 2012. El pla preveia establir beques per a estudiants, ajuts a les em-preses o emprenedors que vulguin contractar veïns o veïnes d’Ascó i un pla d’inserció laboral per a les famílies amb risc d’exclusió social. Ara, a aquestes tres potes del Pla No T’Aturis, s’hi ha afegit la de perso-nes soles amb serioses dificultats, que no tenen família on recolzar-se.

Tècnics de la brigada municipal han treballat les darreres setma-nes al cementiri municipal en fei-nes de neteja i manteniment per tal d’adequar-lo per als dies de Tots Sants, que és l’època de l’any que el cementiri rep més visitants. La bri-gada municipal hi treballa de forma habitual cada setmana de l’any, una tasca que s’intensifica quan arriba el mes d’octubre precisament per con-dicionar millor l’espai públic. En-guany, a més a més, s’han aprofitat aquestes setmanes per tal d’ampliar l’ornamentació floral del lloc, se-guint amb la tendència iniciada l’any passat, en què operaris muni-cipals van repintar el cementiri.

La Diputació subvenciona diverses obres de l’escola i la llar d’infants

El Pla No t’Aturis, ampliat

Millores al cementiri municipal per Tots Sants

El consistori reprèn el projecte des de l’ inici amb l’objectiu d’executar l’obra

en aquest mandat

7

tErritori Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13

www.asco.cat

Ascó ha de sumar als aproximadament 2100 Mw d’origen nuclear que produeix des dels anys vuitan-ta, 30 megawatts més des d’aquesta mateixa tardor. El parc eòlic de Xarcums-Barbers ha entrat en funcio-nament amb un total de dotze aerogeneradors de 2,5 Mw de potència cadascun, el que suma un total de 30 Mw de potència instal·lada en una carena on con-flueixen tres termes municipals: Ascó, Móra d’Ebre i Garcia.

“La generació d’energia és i serà una opció de futur”, assenyala l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, i re-corda que l’actual política de diversificació econòmi-ca té en la indústria un dels tres pilars fonamentals, complementada per l’agricultura i el turisme. De fet, disposar d’un vent constant, d’aigua, de xarxes elèc-triques ja construïdes i de treballadors i empreses

consolidades en el sector, fan del municipi un etern candidat a acollir qualsevol tipus d’instal·lació de ge-neració d’energia.

La particularitat d’aquest parc eòlic rau en la seva disposició. Ubicat just a la carena que delimita els termes d’Ascó, Móra d’Ebre i Garcia, es fa ex-tremadament difícil determinar on està enclavat

cada aerogenerador. Fins i tot es dóna la circumstància que, si bé la base d’un molí està en un terme municipal, succeeix que la seva àrea d’operacions o el vol de les aspes entra en un altre municipi. La firma pro-pietària del parc, impulsat des de l’any 2000 d’acord amb el

consistori, ha arribat a un acord amb els tres ajunta-ments de forma que 6 dels aerogeneradors pertanyen a Ascó, mentre que Móra d’Ebre en disposarà de 4 i, Garcia, de 2. Aquesta distribució podria variar en funció de com finalitzi la revisió del terme municipal impulsada per l’ajuntament, actualment en mans del departament de Governació.

En marxa el parc eòlic de Xarcums-Barbers, 30 Mw a la cruïlla de tres termes municipals

Dels 12 aerogeneradors de què consta el parc, la meitat pertanyen

al municipi d’Ascó

L’Ajuntament d’Ascó ha entregat al progra-ma Life+ de la Unió Europea la documentació necessària per tal d’acollir-se a aquesta línia de subvencions europees. El projecte presen-tat consisteix en la construcció d’una planta de biogàs al terme municipal d’Ascó i de 0,25 Mw de potència que s’abastirà de la biomassa de l’entorn, entre la qual hi figuren els macrò-fits provinents del riu Ebre. En concret, aques-ta planta està concebuda com la receptora d’una mescla de biomassa, entre els quals hi figuren cultius energètics i macròfits. El pro-jecte presentat al programa Life+ inclou des del tractament previ d’aquesta biomassa a la seva conversió en biogàs.

Amb la sol·licitud d’aquesta subvenció, l’Ajuntament d’Ascó assumeix el compromís de cofinançar aquest projecte sempre i quan resulti seleccionat per les autoritats europees, que no resoldran l’expedient fins el mes de maig vinent. Durant aquest temps poden in-cloure’ s altres socis. La valoració econòmica global del projecte és de 2,5 ME, dels quals la UE, en el cas de seleccionar-lo, n’aportaria la meitat.

El projecte compta amb el suport local de la Unió Empresarial d’Ascó, entitat privada que agrupa els industrials locals i que n’és la pro-motora, la Comunitat de Regants d’Ascó i la Cooperativa Agrícola, així com de la Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre.

L’Ajuntament d’Ascó considera aquest projecte com una possibilitat real de desen-volupament econòmic a mig termini. De fet, el consistori actual defensa un model econò-mic basat en la diversificació econòmica i en l’aprofitament dels recursos actuals que aporta a les arques públiques la indústria nuclear per tal d’estimular l’economia local i garantir el mínim impacte en el dia que aquesta indústria deixi d’operar. Avui en dia, la indústria nuclear aporta a les arques públiques al voltant d’un 75% del pressupost total, a través de l ‘impost d’activitat econòmica (IAE) i del de bens im-mobles de característiques especials (IBICES).

A Brusel.les amb un projecte engrescador

La Unió Europea decidirà el proper mes de maig si accepta finançar l’obra

Suport unànime del plenari municipal

Els grups municipals de CiU, IA-FIC i PSC han donat avui el seu recolzament al plenari municipal al projecte de construcció d’una planta de biogàs al terme munici-pal d’Ascó i al fet que el consistori hagi acudit al progra-ma europeu de subvencions Life+. Aquest concurs suposa que l’Ajuntament es farà càrrec d’una despesa de 1,28 M euros sempre i quan Brusel·les consideri adequat el projecte.

La iniciativa té com a objectiu fonamental l’apro-fitament de la biomassa existent a l’entorn per tal de convertir-la en biogàs útil per distribuir a la xarxa. Un dels components de la mescla d’ingredients dels quals s’abastirà la planta són els macròfits del riu Ebre, en una iniciativa pionera que compta amb el suport tant de l’ Institut de Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) com de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que ha de servir de control de la plaga de la mosca negra.

El cost total del projecte és de 2,79 M euros, dels quals la Unió Europea, en el cas de seleccionar-lo, n’aportaria el 50%. L’Ajuntament s’ha compromès a aportar 1,28 M euros, i la resta es reparteix entre altres socis del projecte, com la CHE o l’IDECE, entre d’altres. La previsió del consistori és que la Unió Europea resolgui aquesta convocatòria el proper mes de maig.

Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13 urbanismE

8www.asco.cat

Les enquestes elaborades durant l’actual procés de participació ciutadana del Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM) no deixen espai per al dub-te. D’una forma molt majoritària, dos de cada tres

veïns d’Ascó enquestats consideren que l’entorn del riu Ebre és el més interessant de preservar, i el castell d’Ascó és l’element patrimonial més important del municipi, seguit de ben prop per Cal Cavaller. Els enquestats també reflecteixen un ampli consens al voltant de les polítiques de fo-ment de l’habitatge protegit i per aplicar millores de mobilitat destinades prioritàriament a millorar l’aparcament. En la mateixa línia, els veïns d’Ascó consideren de forma majoritària que el nucli antic del poble mereix més atenció.

L’equip redactor del POUM i l’Ajuntament van distribuir aquest estiu passat enquestes de parti-cipació a tot el municipi per a que el veïnat po-gués mostrar les seves preferències. A l’hora de redactar el POUM, doncs, aquestes prioritats han estat incloses i es configura, per tant, un docu-ment que busca despertar el màxim consens pos-sible. Aquesta, de fet, és la intenció que hi ha al darrere de les diferents taules de participació i sessions informatives que s’han fet al voltant del POUM, ja que aquest text, quan entri en vigor, re-girà la política urbanística del municipi. “Algú re-corda com era la Part Alta de Tarragona fa 25 anys i com és ara?”, defensa el regidor d’Urbanisme, Josep Martínez, i assenyala que, quan el POUM es-tigui aprovat definitivament, Ascó podria afrontar reformes de gran envergadura.

Al formulari de les enquestes es demanava als

veïns que prioritzessin quin espai natural o rural del terme considerava més important preservar. Les respostes conclouen que l’entorn fluvial (67%) és el preferit dels asconencs, seguit però de ben lluny dels Xarcums (8%), l’Illa (6%) i la Serra (3%). Un 17% va respondre altres entorns, entre els quals hi figuren els espais verds dins el nucli urbà, l’entorn del castell, les zones incloses al PEIN, l’entorn de Vallxiquè i el Calvari.

La següent pregunta del qüestionari feia re-ferència a la dificultat per trobar habitatge al poble. Un 77,14% va respondre que sí, mentre que el 22,86% restant va creure el contrari. A l’hora de fomentar polítiques d’habitatge prote-git, aquesta diferència es redueix una mica fins al 64,79% que creu que si i el 35,21% que no ho creu necessari.

Pel que fa als equipaments municipals, la ma-joria dels enquestats van optar per prioritzar els assistencials, amb un 32%. La següent resposta

La façana fluvial i el castell, les prioritats dels veïns

Anàlisi D A F O :

Punts febles del municipi:‐ Edificis amb molts anys d’antiguitat‐ Accessibilitat dels carrers del nucli històric (estrets, amb escales, amb forta pendent)‐ Principal activitat econòmica relacionada amb la central nuclear‐ Dificultat de comunicacions amb transport públic amb els principals nuclis de població

Conseqüències negatives que es poden produir fruit dels punts febles del municipi:‐ Pèrdua d’identitat del nucli pels enderrocs i generació de buits no controlats (cases del centre i castell)‐ Despoblament progressiu del centre històric ‐‐ Pèrdua de fonts d’ingressos municipals i de llocs de treball en cas de cessament de l’activitat nuclear‐ Dependència de l’ús del vehicle privat

‐Punts forts del municipi:‐Municipi amb molta història (centre mil∙lenari, templers, castell, escenari de la guerra civil, camí de sirga)‐ Terme municipal situat en un bon entorn natural (muntanya, mosaic de camps agrícoles, zona  fluvial)‐Municipi fluvial‐ Festes tradicionals reconegudes (St. Antoni)‐ Poble amb una ‘tradició’ energètica‐ Afluència al municipi de centenars de persones treballadores de la central‐ Xarxa de camins de llarg recorregut

Conseqüències positives que es poden produir fruit de les fortaleses del municipi:‐ Diversificació de l’activitat econòmica: agricultura, indústria, turisme i  investigació.‐ Agricultura: potenciar marca ecològica de la comarca‐ Indústria: noves activitats‐ Turisme: potenciar turisme rural i l’activitat fluvial‐ Investigació en el sector energètic‐ Diversificació de les activitats lúdiques i de lleure: activitats de natura, esports fluvials, interpretació de flora i fauna, tradicions

+

‐ Recuperació del patrimoni arquitectònic, històric i cultural

‐ Revalorització de l’entorn natural

‐ Diversificació de l’activitat econòmica

‐Millora de la mobilitat i accessibilitat dinsel municipi

‐ Consolidació i millora de les dotacionsd’equipaments

‐Millorar l’accés a l’habitatge

Objectius i criterisPOUM

debilitats i amenaces: oportunitats i fortaleses:

Pel que fa a l’economia, l’ en-questa reflecteix l’existència d’un ampli consens per potenciar l’activitat industrial al municipi. Un 93% con sidera que aquesta ac-tivitat s’ha de potenciar molt o bastant, per davant dels serveis, l’agricultura, el comerç i el turis-me, entre d’altres.

L’ECONOMIAEn la qüestió de la mobilitat,

cap qüestió de les planteja des als enquestats representa un proble-ma molt més impor tant que un al-tre. Lleugerament, l’aparcament és l’aspecte que desperta més preocupació, i un 56% considera que ha de millorar molt o bastant, seguit de la circulació a peu (53%).

LA MOBILITAT

El 31,4% dels asconencs enquestats creu que la cultura, festes i tradicions són l’element que ha de ha de pre-valdre a l’hora de fer promoció exte-rior del municipi. El següent element preferit és la història i el patrimoni arquitectònic, seguit de l’activitat industrial, per la qual cosa queda palès que el veïnat prefereix apostar per una política de difusió dels valors patrimonials i culturals del poble per sobre de qualsevol altra opció.

IMATGE EXTERIOR

Podeu consultar les enquestes íntegres a l’apartat del POUM de www.asco.cat

urbanismE

9

Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13

www.asco.cat

Facilitar l’accés a l’habitatge,

millorar l’aparcament i actuar al nucli antic és el que desperta més consens en

les enquestes realitzades

El futur planejament urbanístic d’Ascó definirà les àrees de creixement residencial i d’activitats econòmiques

més esmentada, a distància, va ser per als equi-paments educatius (19%), seguida d’equipaments per a la gent gran (11%) i esportius (8%). Dins el 17% que va optar per altres respostes hi figuren equipaments sanitaris, d’oci, senzillament mante-nir els equipaments actuals sense fer-ne de nous, i millorar els parcs infantils.

El patrimoni cultural: el castell d’Ascó i Cal Cavaller

Pel que es desprès de les respostes, els asco-nencs consideren de forma molt majoritària que els elements patrimonials més importants del

poble són el castell (57%) i Cal Cavaller (40%), seguits a força distància dels perxes (18%), els carrerons (17%), el Molí (11%), les Voltes i Sitges (6%) i el Pou de Neu (4%). Qui va optar per altres respostes, ho va fer per la vora del riu, el carrer de la Mola, la cooperativa agrícola Sant Isidre, el doctor Galvàn, el casc antic com a conjunt o les construccions de pedra seca, entre d’altres.

Quan els enquestats van haver de respondre en quina àrea del poble, en el cas de fer-hi alguna actuació, s’havia de “tenir més cura”, els enques-tats van assenyalar majoritàriament al casc antic (32%), seguit de ben prop de la ribera fluvial (30%) i de l’entorn del castell (28%).

creixement residencial

Circuit de cavalls

*

*

* castell

Illa d’Ascó

Reserva de terrenys per a futurs creixements

*

* * * * Centre

històric

*

*

equipament de ribera

equipament de ribera

recuperació del camí de sirga

ampliació activitats

econòmiques

* Centre d’investigació energia eòlica

* Millora de connectivitat

Elements dinamitzadors a potenciar

Àrees de reforma

Creixements

Creixement compacte

Josep Martínez: “Quan el POUM estigui llest, Ascó podrà afrontar projectes i reformes de gran envergadura”

10

Què és...?

Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13 Promoció Econòmica

La quarta edició de la Fira de Na-dal i la segona Mostra del Cava d’Ascó ha comptat amb més de 3.500 visi-tants. És per això que el regidor de Promoció Econòmica, Pau Serrano, qualifica d ‘”autèntic èxit” el certa-men, creat fa només quatre anys i que ja s’ha consolidat com una cita obliga-da a la Ribera d’Ebre i poblacions de l’entorn. Tant la Fira de Nadal com la Mostra del Cava tenen “la continuïtat assegurada”, i Serrano ha explicat que “l’Ajuntament ja treballa en veure quines coses es poden millorar de cara a l’any vinent”.

De fet, un dels aspectes novedo-sos de l’edició d’enguany ha estat

la distribució dels estands. Serrano explica que l’efecte aconseguit era exactament el que es buscava: mi-llorar l’accessibilitat dels visitants a

tots els estands de la fira. Les ac-tivitats paral·leles, com el taller de maridatge de cava, així com les ex-posicions que s’hi han pogut veure, són elements que Serrano subrat-lla com a claus per explicar l’èxit d’assistència.

En l’edició d’enguany hi han par-ticipat una cinquantena de paradis-tes, entre ells diversos comerciants i entitats d’Ascó, a més d’una vinte-na de cellers catalans productors de cava. Entre les activitats paral·leles a la fira que s’hi han pogut fer des-taca el maridatge guiat de cava, que va tenir lloc al Casal municipal i que mostra la fotografia superior.

La Fira de Nadal i la II Mostra del

Cava atrauen 3.500 visitants a

Ascó

IAE són les sigles d’Impost d’Activitats Econò-miques, taxa creada com a conseqüència de la Llei d’Hisendes Locals, de 1988. És un impost exclusivament municipal que grava les empreses en funció de la seva activitat econòmica i, jun-tament amb l’ Impost de Béns Immobles (IBI), re-presenta una de les principals fonts de finança-ment de qualsevol municipi. En el cas d’Ascó, l’IAE recaptat l’any 2012 ha estat d’ aproxima-dament 1 milió d’euros, provinent en la seva gran majoria de la indústria nuclear. Tanmateix, no tot allò recaptat es queda al municipi.

En el cas de la indústria nuclear succeeix arreu de l’Estat espanyol una circumstància úni-ca: l’IAE no el recapta íntegrament el municipi on s’ubica l’empresa, sinó que aquest n’ha de cedir una part als pobles situats en un radi de

10 quilòmetres. Aquesta peculiaritat, en vigèn-cia després d’un llarg litigi als tribunals entre pobles, fa que Ascó reparteixi entre els ajunta-ments de Corbera d’Ebre, La Fatarella, La Figue-ra, Flix, Garcia, El Molar, Móra d’Ebre, La Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, La Torre de l’Espanyol i Vinebre exactament el 34% de l’IAE provinent de la indústria nuclear cada any des de 1999. El consistori asconenc té encarregada aquesta tas-ca distribuïdora a la Diputació de Tarragona, que ho gestiona a través de BASE. A tall d’exemple, Ascó va ingressar l’any 2011 en concepte d’IAE 672.894,41 euros i en va distribuir uns altres 248.829,79. Flix, amb 106.322,91 euros, va ser el municipi que va rebre la major quantitat i Corbera d’Ebre, amb 268,82 euros, el que en va rebre menys.

La peculiar distribució de l’IAE nuclear

Pau Serrano: “Ja treballem en veure quines coses es poden millorar per l’any vinent”

L’Ajuntament distribueix entre els pobles veïns l’impost d’activitats econòmiques provinent de la central

www.asco.cat

L’estand que l’Ajuntament instal·la a la Fira de Nadal va servir també per donar a conèixer aspectes de l’acció de govern com el desenvolupament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb diversos plafons explica-tius. Igualment, la fira va ser l’escenari per iniciar les votacions dels Pressu-postos Participatius, amb l’objectiu d’apropar les urnes a la població i aconseguir així més participació.

L’estand de l’Ajuntament, dedicat als Pressupostos

FOTOS: FOCUS

11

mEdi ambiEnt Butlletí d’informació municipaldesembre 2012 - núm. 13

“S’ha de tendir a complementar la mega-fonia amb un sistema acústic de sirenes”. D’aquesta manera han explicat avui respon-sables del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i del Ministeri de l’Interior els canvis dins dels plans d’emergència nuclear exteriors causats per l’accident de Fukushima (Japó). Els siste-mes de megafonia, a banda de no estar im-plantats a la totalitat de poblacions d’un radi inferior a 10 kilòmetres, resulten “molt cares de mantenir”. És per això que els responsa-bles estatals dels plans d’emergència treba-llen en l’aplicació d’un sistema similar al que ja aplica la Generalitat amb el PLASEQCAT, de risc químic, consistent en emetre uns codis sonors a través d’un sistema de sirenes. A més a més, l’Estat també vol revisar les actuals estacions de descontaminació, ubicades en el cas de la CN Ascó a Maials, Gandesa i Falset. Els responsables estatals van posar en dub-te la seva capacitat operativa per a atendre l’actual volum de població i van reconèixer la necessitat de comptar amb estacions de des-contaminació portàtils.

Si aquestes són les modificacions més subs-tantives pel que fa als plans d’emergència exteriors, el CSN vigila també el compliment de diversos requisits que ha demanat a les plantes com a conseqüència de l’accident de Fukushima. En el cas d’Ascó, la central nu-clear haurà de dotar-se d’una línia específica d’abastiment acomplementar els generadors dièsel de què disposa. Per l’any 2016, a més a més, la central haurà hagut de posar en fun-cionament dins el recinte industrial un nou edifici aïllat i de gran resistència a sismes des d’ on es coordinarien les emergències. Aquest edifici haurà de tenir la capacitat d’acollir els treballadors necessaris per fer front a l’emergència i de rebre informació vital de l’estat de la planta.

L’Estat assegura que revisarà “a fons” els plans d’emergència nuclears

telèfonS d’InterèS: HorarI de tren/autoBúS

sErvEis

ASCÓ-BARCELONA06.28 h – Només els dilluns

08:15 h

14:25 h

17:40 h

19:15 h

ASCÓ – SARAGOSSA05:52 h (no circula els diu-menges)

07:21 h (només els diumenges)

11:41 h

18:25 h

Línia TorTosa-LLeida

Tortosa – Ascó – Lleida 7:15 - 08:30 – 09:25 15:30 - 16:45 - 17:50 17:00 – 18:23 – 19:15 18:30 - 19:35 - 20:30

Lleida – Ascó – Tortosa 11:45 – 13:40 – 14:05 13:45 – 14:40 – 16:00 17:50 - 18:50 - 20:00 20:45 - 21:35 - 22:40

Línia ascó – Móra d’ebre - Móra d’ebre HospiTaLDe dilluns a divendres feiners, dies lectius curs escolar

Ascó – Móra d’E – Hospital 06:00 - 06:37 - 06:40 09:10 - 09:47 - 09:50 16:35 - 17:13 - 17:15 18:15 - 19:32 - 19:35 Hospital – Móra d’E – Ascó 07:00 - 07:03 - 07:45 13:00 - 13:03 - 13:45 15:15 - 15:18 - 16:00 17:00 - 17:03 - 17:45* 19:45 - 19:48 - 20:30

AJUNTAMENT ...... 977 40 50 06 / 629 740 840BIBLIOTECA ..........................977 40 40 19CEIP SANT MIQUEL .................977 40 51 14DISPENSARI MÈDIC ..................977 40 53 85ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ...977 40 40 22JUTJAT DE PAU .....................977 40 40 34LOCAL DE JOVES ....................977 40 40 25LLAR D’INFANTS VAILETS ..........977 40 56 63OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL ...977 40 60 67OFICINA DE TURISME ...............977 40 65 83PARRÒQUIA ..........................977 40 50 39PAVELLÓ COBERT ...................977 40 40 35POLIESPORTIU MUNICIPAL ........................ 977 40 53 19RESIDÈNCIA D’AVIS .................977 40 65 05VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ ............977 40 53 14

TELÈFONS D’EMERGÈNCIESAMBULÀNCIA ...................................061BOMBERS ASCÓ .....................977 40 40 83BOMBERS ASCÓ (URGÈNCIES) .....977 40 40 80CAP FLIX .............................977 41 22 08EMERGÈNCIES GENERALITAT .................113FARMÀCIA ............................977 40 61 09HOSPITAL COMARCAL ..............977 40 18 63

MOSSOS D’ESQUADRA (EMERGÈNCIES) ..............088MOSSOS D’ESQUADRA (MÓRA D’EBRE) .977 28 14 80

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRESCONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE 9 7 7 40 18 51FECSA (Avaries) .....................902 53 65 36FECSA (Gestions) ...................902 50 88 50RENFE ................................902 24 02 02TELEFÒNICA (Avaries) ...................... 1002FUNERÀRIA .........................977 40 03 99

tren

autoBúS

* Circula dilluns, dimarts i dijous

demografIa

POBLACIÓ:

1 de novembre de 2012: 1718 habitants

www.asco.cat

No sense garantir abans el subministra-ment segur d’aigua po-table als pobles afectats. Aquesta és l’essència de la moció que ha aprovat avui el plenari municipal d’Ascó i que ha comptat amb el suport unànime de CiU, IA-FIC i PSC. El text, que formalment recla-ma la finalització de l’ anomenat “Pla de restitució territorial de l’Ebre” abans de la retirada dels llots de l’embassament de Flix, cita tres articles de l’ Es-tatut d’Autonomia de Catalunya: L’article 49.1 diu que “els poders públics han de garantir la protec-ció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris”; l’article 27.2 diu que “totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de con-

taminació”; i l’article 15.2, que diu “totes les persones tenen dret a viure amb digni-tat, seguretat i autonomia”. Per aquestes raons, el ple municipal rebutja un inici de les obres de descontaminació de l’embassament de Flix si abans no conclouen les obres

que han de garantir un segur abastiment d’aigua po-table als pobles situats riu avall.

Igualment, la moció reclama al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que fina-litzi les obres del Pla de restitució territorial de les Terres de l’Ebre” i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que “compleixi la part que li correspon” d’aquest pla. El ple també demana a l’ACA que de-fineixi un calendari per a l’execució d’aquests tre-balls.

Tots els grups municipals, contra l’inici de la descontaminació de Flix

El consistori rebutja que els treballs comencin sense

enllestir l’abastiment d’aigua potable alternatiu

La

foto

graf

ia d

els

tem

ps p

assa

ts V

ista

del

cam

pana

r de

l’esg

lési

a. F

otog

rafía

ced

ida

per J

aum

e Bo

quet

Ace

ro

Teni

u fo

togr

afie

s an

tigu

es d

el m

unic

ipi?

Si

teni

u im

atge

s an

tigu

es d

’Asc

ó qu

e us

agr

adar

ia q

ue s

orti

ssin

pu

blic

ades

al

butl

letí

mun

icip

al,

pode

u fe

r-le

s ar

riba

r al

Dep

arta

men

t de

Cul

tura

de

l’A

junt

amen

t