Fiche 2 : Compléments proposés sur le CD d’accompagnement · particulier le conte de La Caputxeta vermella, ... Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va picar a

Langues en pratiques, Docs authentiques | LANGUES | Llop meu © CRDP académie de Montpellier, 2009 - 1 -

Fiche 2 : Compléments proposés sur le CD

d’accompagnement : Chansons, contes, fables

Documents supports

- Album : Llop meu, CRDP Montpellier-Grandir, 2009.

- Même texte en trois langues (français, occitan, catalan), cf. fiche 4

- CD d’accompagnement

Contenu du CD

Voix de l’album : Beatriz Ortega (Violeta), Lluc Bonet (el Llop)

Voix des compléments : Lluïsa Valette (7 anys), Lluc Bonet, Maria Sanchiz

Piste 1 : lecture suivie de l’album

Pistes 2 à 16 : lecture de l’album page par page (si on met le chiffre 1 au titre, les numéros de piste

correspondent aux numéros des pages du texte)

Piste 17 : extrait de La Caputxeta Roja (Joan-Pau Giné)

Piste 18 : musique de la comptine

Piste 19 : comptine chantée

Piste 20 : conte traditionnel : La caputxeta vermella)

Piste 21 : version septentrionale du conte : La caputxeta roja

Piste 22 : fable traditionnelle : El Llop i la Cigonya

Piste 23 : fable de Berga : El Llop i l’Anyell

Piste 24 : fable de Berga : El Llop i el Goç

Les documents complémentaires :

Les documents complémentaires proposés dans le CD sont destinés à faciliter l’approche de l’album par les

enseignants. Ils n’ont aucune prétention d’exhaustivité. On y trouve la première strophe de la chanson de Joan-Pau Giné publiée avec l’aimable autorisation de son

épouse, une adaptation du jeu « Promenons-nous dans les bois », deux versions traditionnelles du Petit

Chaperon Rouge, des fables et des contes sur le même thème.

Nous donnons aussi dans cette fiche, hors CD, quelques autres documents qui n’ont pas été enregistrés.

Les choix dans les variantes linguistiques :

Les textes écrits dans la variante septentrionale (Joan Pau Giné) ou traditionnellement racontés dans nos

contrées et retranscrits (la comptine, la seconde version du conte de La Caputxeta roja) ont volontairement

été conservés et oralisés dans cette même variante linguistique. Mais comme un langage oral n’appartient

pratiquement jamais complètement à une même variante, il a fallu, en particulier dans la comptine, tenir


compte de la rime «bosc / llop» et renoncer ici à la fermeture en [u] du [o] tonique fermé caractéristique du

catalan septentrional.

Par ailleurs, d’autres contes ou d’autres fables ont été repris dans une langue standard (modalité centrale), en

particulier le conte de La Caputxeta vermella, la faula El llop i la Cigonya.

Il a été fait une place un peu à part aux fables de Pau Berga qui mettent en scène le personnage du loup : El

Llop i l’Anyell, El Llop i el Gos, contenant à la fois des expressions et du lexique de la variante septentrionale

mais aussi des tournures du catalan central (par exemple 1° personne de l’indicatif présent en –o (li parlo) et

même des hispanismes. Pour ces fables, le choix a été fait d’une prononciation standard centrale, sauf pour

les mots à la rime où l’homophonie a été privilégiée.

Cette diversité linguistique est destinée à faire entendre à nos élèves une variété septentrionale authentique,

encore parlée dans nos contrées, à côté d’une langue scolaire d’apprentissage normalisée.

DOCUMENTS DEL CD

Piste 17- Una cançó d’en Joan-Pau Giné: La Caputxeta roja (català septentrional)

Sus del camí que menava a Custoja

Se n´anava la Caputxeta roja

Sota el seu braç balançava un cistell

Amb un pot de mantega i un tortell Tot caminant com travessava un bosc

D´una mata li sall quelcom de gros

Era un llop negre com una ximeneia

Un llop de lluna vella […]

Piste 18 - Una rondalla:


Piste 19 - Text de la rondalla:

Passegem dins del bosc,

Abans que vingui el llop,

Perquè quan vindrà

Se nos menjarà.

Però com que no hi és

Nos pot pas menjar.

Llop on ets? Llop ho sents? Llop què fas?

-Me posi els mitjons…etc

Passegem dins del bosc,

Abans que vingui el llop,

Perquè quan vindrà

Se nos menjarà.

Però com que no hi és

Nos pot pas menjar.

Llop on ets? Llop ho sents? Llop què fas?

-Arribi… arribi!

-Fugim, fugim…

Promenons-nous dans les bois

pendant que le loup n'y est pas

si le loup y était

il nous mangerait

mais comme il n'y est pas

il n'nous mangera pas

Loup y es-tu ? Entends-tu ? Que fais-tu ?

- Je mets mes chaussettes...etc

Promenons nous dans les bois

pendant que le loup n'y est pas

Si le loup y était

il nous mangerait

mais comme il n'y est pas

il n'nous mangera pas

Loup y es-tu ? Entends-tu ? Que fais-tu ?

- Me voilà.... me voilà !

- Fuyons, fuyons…

Piste 20 - Un conte tradicional: La Caputxeta vermella

Una vegada, fa molts anys, hi havia una nina tan bonica que sa mare li havia fet una caputxeta vermella que

duia pertot arreu. Per això li deien la Caputxeta vermella.

Un dia, sa mare li va demanar que portés una coca i un pot de mantega a la seua àvia que vivia a l'altra banda

del bosc, recomanant-li que no parlés a ningú.

La Caputxeta se va posar en camí per travessar el bosc. De sobte, va veure un llop enorme davant seu.

- On vas, Caputxeta? li va preguntar amablement el llop.

- A casa de l'àvia, de l’altra banda del bosc, li va contestar la Caputxeta.

- Agafa aquest camí, jo me n’aniré per allà. Veiam qui arribarà primer.

La Caputxeta va caminar poc a poc, collint flors per a la padrina.

Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar a la porta amb una veu suau i la velleta li va dir

com obrir el pany, pensant que era la Caputxeta.

El llop se va menjar la vella i se va posar la camisa i la gorra de dormir de l'àvia. Se va ficar al llit i va tancar

els ulls.

La nina va arribar de seguida, molt contenta. Se va pensar, pobreta, que la padrina era malalta. Se va apropar

al llit i se va espantar:


- Àvia, àvia, quins ullassos tens!

- Són per veure’t millor, va dir el llop imitant la veu de l'àvia.

- Àvia, àvia, quines orellasses tens!

- Són per sentir-te millor.

- Àvia, àvia, quines dentasses tens!

- Són per ... menjar-te millor! - i el llop malvat se va llançar sobre la Caputxeta i se la va engolir de la

mateixa manera que s’havia menjat l'àvia.

A vegades, se diu també que un caçador va passar per allà i va sentir el llop que roncava. Li va obrir la panxa

amb les tisores, va fer sàller la padrina i la Caputxeta que ja s’ofegaven i va omplir de pedres el ventre del

llop.

Quan el llop se va despertar, era assedagat i se’n va anar a beure al la vora del riu. Hi va caure daltabaix i s’hi

va negar.

Piste 21 - Una altra versió del mateix conte: La Caputxeta roja (català septentrional)

Una vegada, fa molts anys, hi havia una nina tan bonica que sa mare li havia fet una caputxeta roja que duia

pertot arreu. Per això li deien la Caputxeta roja.

Un dia, sa mare li va demanar que portés una coca i un pot de mantega a la seua àvia que vivia a l'altra banda

del bosc, recomanant-li que no parlés a ningú.

La Caputxeta se va posar en camí per travessar el bosc. De cop, un llop enorme se li va posar davant.

- On vas, Caputxeta? li va demanar amablement el llop.

- A casa de l'àvia, de l’altra banda del bosc, li va respondre la Caputxeta.

- Agafa aqueix camí, jo me n’aniré per allà. Veiam qui arribarà primer.

La Caputxeta va caminar poc a poc, collint flors per a la padrina.

Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va picar a la porta amb una veu dolcera i la velleta li va dir

com obrir el pany, pensant que era la Caputxeta.

El llop se va menjar la vella i se va posar la camisa i la gorra de dormir de l'àvia. Se va ficar al llit i va tancar

els ulls.

Arreu, la nina va arribar, força contenta. Se va pensar, pobreta, que la padrina era malalta. Se va apropar al

llit i se va espantar:

- Àvia, àvia, quins ullassos tens!

- Són per te veure millor, va dir el llop imitant la veu de l'àvia.

- Àvia, àvia, quines orellasses tens!

- Són per sentir-te millor.

- Àvia, àvia, quines dentasses tens!

- Són per ... menjar-te millor! - i el llop maleït va fer un bot sus de la Caputxeta i se la va engolir de la

mateixa manera que s’havia menjat l'àvia.


De cops, se diu també que un caçador va passar per allà i va sentir el llop que roncava. Li va obrir la panxa

amb les tisores, va fer sàller la padrina i la Caputxeta que ja s’ofegaven i va emplenar de pedres el ventre del

llop.

Quan el llop se va despertar, era assedagat i se’n va anar a beure al la vora de la ribera. Hi va caure daltabaix

i s’hi va negar.

Piste 22 - Una faula : El Llop i la Cigonya

Un llop menjava golosament quan, sense poder-ho evitar, se li va quedar un os entravessat a la gola.

Tot i els esforços que va fer per treure-se'l no van servir de res.

Una cigonya volava a la vora del riu i tenia el bec molt llarg.

-Sisplau, ajuda'm! Si pots treure'm l'os de la gola et donaré un magnífic regal ...

La cigonya era molt bona, però temia el llop. No obstant, va acudir al seu auxili.

Va introduir el seu llarg bec per la boca de l’animal i li va extreure l'os de la gola.

-Quin magnífic regal me donaràs? va preguntar la cigonya.

-He tingut el teu cap entre les meves dents, va respondre el llop, de tal manera que hagués pogut matar-te…

Te deixo la vida i encara no ets contenta?

No es pot esperar mai res d’un malvat.


Pau BERGA (1864-1947): Dues adaptacions de faules de La Fontaine (Fables de La Fontaine traduites

en vers catalans, Perpignan, Imprimerie Comet, 1909.

Piste 23 - El Llop i l’Anyell:

Escollit per Pere Verdaguer, Lectures escollides rosselloneses, col. Tramuntana, Barcino, Barcelona, 1966


Piste 24 - El Llop i el Gos:

ALTRES DOCUMENTS (fora CD)

Una faula de Fèdre (font del Llop i l’Anyell):

Julius Phaedrus, fabulista llatí del 1er

segle, que tradueix les faules del grec Isop (VI° a. J-C)

Aquesta faula és la primera del seu recull.

Lupus et agnus

Ad rivum eundem lupus et agnus venerant

siti compulsi ; superior stabat lupus

longeque inferior agnus. Tunc foce improba

latro incitatus iurgii causam intulit.

« Quare » inquit « turbulentam fecisti mihi

aquam bibenti ? ». Laniger contra timens :

« Qui possum, quaeso, facere quod quereris, lupe

El llop i l’anyell

Al mateix riu un llop i un anyell van venir

apressats per la set; el llop se trobava riu amunt

i riu avall, l’anyell: llavors d’una manera indigna

el lladre li cercà brega.

«Per què, va dir-li, torbes l’aigua que estic bevent?

El llanut esporugat li respon:

-Com puc fer això que dius, llop, t’ho demani,


A te decurrit ad meos haustus liquor. »

Repulsus ille veritatis viribus :

« Ante nos sex menses male » ait « dixisti mihi. »

Respondit agnus : « Equidem natus non eram. »

« Pater, hercle, tuus » ille inquit « male dixit mihi »

atque ita correptum lacerat, injusta nece.

Haec propter illos scripta est homines fabula,

Qui fictis causis innocentes opprimunt

Ja que des de tu s’escorre l’aigua que bec.

Rebutjat per la força de la veritat:

-Fa sis mesos, li diu, que vas parlar malament de mi

L’anyell li respongué:

-De veritat, no havia pas encara nascut!

-És ton pare, per Hèrcules, digué l’altre, que va malparlar de mi.»

Així l’agafa i l’estripa i el fa morir d’una injusta mort.

Aquesta faula fou escrita per als homes

que innocents són oprimits per vanes raons.

Algunes traduccions o adaptacions de la mateixa faula:

El Llop i l’Anyell

La raó del més fort és sempre la més bona.

Us contaré una faula que ho abona.

Un anyell mitigava la seva jove set

en el corrent d’una aigua pura.

Sorgí un llop famolenc en busca d’aventura

i que la gana atreia per l’indret.

“Com has gosat torbar l’hora en què el llop s’abeura?”

va dir encès d’ira el llop:

-És el meu deure de castigar semblant temeritat.

-Senyor -respon l’anyell-, que Vostra Majestat

el seu furor temperi,

i consideri

que jo em desalterava simplement

en el corrent,

més de vint passos a distància.

I que, des del meu lloc,

no puc torbar el seu beure ni molt ni poc.

-El torbes –va fer el Llop amb cruel arrogància-

i vas dir mal de mi, em consta, l’any passat.

- I com, si no era nat?-

va contestar l’anyell-. Si mamo encara.

-Doncs, si no tu, el teu germà gran.

-No en tinc pas cap. –O algú de molt semblant,

que a criticar-me no es repara;

ni tu, ni els vostres gossos, ni els pastors del teu clan.

I el llop, de qui en diu mal se’n venja”.

Això dit, se l’enduu camps a través,

al fons del bosc, i allà se’l menja

sense altra forma de procés.

Jean de La Fontaine, Faules (Traducció de Xavier Benguerel) www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/

animals_savis/pantalla8.htm

Le loup et l’agneau

La raison du plus fort est toujours la meilleure :

Nous l’allons montrer tout à l’heure.

Un Agneau se désaltérait

Dans le courant d’une onde pure.

Un Loup survient à jeun, qui cherchait aventure,

Et que la faim en ces lieux attirait.

« Qui te rend si hardi de troubler mon breuvage ?

Dit cet animal plein de rage :

Tu seras châtié de ta témérité.

- Sire, répond l’Agneau, que Votre Majesté

Ne se mette pas en colère ;

Mais plutôt qu’elle considère

Que je me vas désaltérant

Dans le courant,

Plus de vingt pas au-dessous d’Elle ;

Et que par conséquent, en aucune façon,

Je ne puis troubler sa boisson.

- Tu la troubles, reprit cette bête cruelle ;

Et je sais que de moi tu médis l’an passé.

- Comment aurais-je fait, si je n’étais pas né ?

Reprit l’Agneau ; je tette encore ma mère

- Si ce n’est toi, c’est donc ton frère.

- Je n’en ai point. - C’est donc quelqu’un des tiens ;

Car vous ne m’épargnez guère,

Vous, vos bergers et vos chiens.

On me l’a dit : il faut que je me venge. »

Là-dessus, au fond des forêts,

Le Loup l’emporte, et puis le mange,

Sans autre forme de procès.

La Fontaine, 1621-1695

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/animals_savis/



http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/


ALTRES FAULES DE PAU BERGA

in

Les Faules de la Fontaine traduïdes en català, 1909




Un conte tradicional dels Aspres: El llop, la guilla i el pot de mel

Una vegada, fa molts anys, hi havia un llop i una guilla que caminaven pels boscos i per les vinyes dels Aspres. A l’estiu, com que la comarca era assedegada

per la secada, trobaven poca cosa per menjar. Tot era sec, els ramats d’ovelles havien pujat cap a la muntanya i les bèsties petites s’amagaven sota les mates

d’arns. Van acabar per trobar un ratolí.

Tanmateix, un pastor havia oblidat un pot de mel a sota una soca. El llop i la guilla el van veure al mateix moment. Per no compartir la mel, la guilla llaminera

va decidir emportar-se el pot a casa per menjar-se’l més tard.

El diumenge següent, quan les campanes van tocar missa, la guilla va dir:

-Avui bategen el meu fillol. M’hi cal anar!

Va passar la porta, però va tornar per la finestra i se va menjar un poc de mel. Després va fer com si s’acabés la missa i va trucar a la porta. El llop va demanar:

-Com se diu aquest fillol?

-Començadet, Començadet!

El diumenge següent, quan les campanes van tornar a tocar missa, la guilla va dir una altra vegada:

-Avui bategen el meu fillol. M’hi cal anar!

I va menjar mel com la setmana anterior. Després va fer com si s’acabés encara la missa i va trucar a la porta. El llop, evidentment, va demanar:

-Com se diu aquest fillol?

-Mitget, Mitget!

El tercer diumenge, la cosa se va repetir i aquesta vegada el fillol se va dir Acabadet, Acabadet!

L’endemà, el llop se va recordar del pot de mel. El va treure de la lleixa i se va adonar que era buit.

-Ets tu, ja me’n malfiï, l’has menjat sense dir-m’ho! va dir el llop.

-I que no, i que no, va contestar la guilla. Ets tu que vas aprofitar els diumenges quan no hi era! De tota manera, el que s’ha engolit tanta mel tindrà la caganya.

Doncs, serà fàcil de veure qui tindrà demà el cul merdós.

El llop va trobar la raó vàlida i se va adormir com un àngel confiat en la pròpia innocència. Però la guilla se va aixecar sense fressa de bon matí i va eixugar les

fonsilles de mel amb la cua del llop.

Quan el llop se va despertar, va haver de reconèixer que ell tenia la culpa. Va udolar fins a la nit.

I cric i crac, el conte és acabat.