Embed Size (px)
Citation preview
LES TEORÍES ÉTIQUESGuille Pons
Carlos MarotoMario PerisIgor Gijón
Miquel García
Index Vitalísme L’estoicísme Cinisme L’intelectualisme moral o Socràtic
El Vitalisme
VitalismeEl vitalisme és la posició filosòfica caracteritzada per postular l'existència d'una força o impuls vital sense la qual la vida no podria ser explicada.
Es tractaria d'una força específica, diferent de l'energia estudiada per la física i altres ciències naturals, que actuant sobre la matèria organitzada donaria per resultat la vida. La mort seria el resultat de la pèrdua de l'impuls vital o de la seva separació del cos material.Friedrich Nietzsche Georg Ernst Stahl
Característiques del Vitalisme
1- La vida com a realitat radical.
2- Ontològicament, la vida és el substancial de l'home.
3- Gnoseològicament, conèixer la realitat prescindint del raonament i utilitzant la vivència.
4- Axiológicamente no hi ha un altre criteri per jerarquitzar els valors, que determinen què és el bé i el dolent, més que la vida.
El Vitalisme es un corrent antic
del segle 19 que defensa que l’ésser viu actua per l’impuls d’una força vital.
La importància del Vitalisme va anar en decadència, ja que, per part de la ciència no es pot verificar l'existència de cap força vital.
El teóric més important del Vitalisme fou Friedrich Nietzsche
El Superhome de NietzscheAquest concepte procedeix de la lectura de Nietzsche en la dècada de 1870 de l'assaig "Der Einzige und sein Eigentum", publicat per Max Stirner en 1844.
¡Mirad, yo os enseño el superhombre! El superhombre es el sentido de la tierra. Diga vuestra voluntad: ¡sea el superhombre el sentido de la tierra! ¡Yo os conjuro, hermanos míos, permaneced fieles a la tierra y no creáis a quienes os hablan de esperanzas sobreterrenales! Son envenenadores, lo sepan o no. Son despreciadores de la vida, son moribundos y están, ellos también, envenenados, la tierra está cansada de ellos: ¡ojalá desaparezcan!
L’estoicísme
L’estoicísme es un sistema filosòfic creat per Zenón de Cítio a l’any 336. Va tindre un gran nombre de seguidors a l’epoca romana i el perióde Hel.lenistic.
Estoiques són totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència sobre dels plaers i dolors externs, i l'austeritat en els propis desitjos, encara que es coneix com estoïcisme tant el corrent filosòfic grecoromà, creat per Zenó, com la teoria ètica que defenen teórics com Crisipo, Soli i Séneca
Séneca
Crisipo
Segons l’estoicisme:
Per a l’estoicisme, un model de conducta correcta es dur una vida tranquil.la, i que l’ànima de cada persona siga impertorbable per cap problema ni situació.
El cinisme
El cinisme va nàixer a Grecia a
la segona meitat del segle IV a.C. Va ser fundat per el grec Antístenes, encara que Diógenes de Sinope fou el seu filósof més representatiu
Antistenes
Diogenes de Sinope
La teoria dels Cínics era que, la civilització, amb tots els seus problemes, eren una cosa abstracta i antinatural, a més, afirmaven que la felicitat real i completa soles es podia obtindre a través de la autosuficiència, ja que la total independència seria per a ells, la major de les riqueses.
Els cínics eren persones que rebutjaven els bens materials, tant com a la natura humana en general
Els cínics estarien completament en contra del Consumisme, ja que la seua teoria rebutja completament els desitjos per la riquesa i els béns materials.
CONSUMISME
EMOTICISME
QUE ES EL EMOTIVISME L'emotivisme moral és un moviment
filosòfic que considera que l'autèntic fonament bàsic del judici moral no són informatius.
Exerceixen només la funció d'expressar o suscitar sentiments o emocions.
Trata de conseguir que aquelles persones que pensen totalment diferent valoren de la mateixa manera que nosaltres les situacions.
David Hume, un dels màxims exponents de l'emotivisme moral, no nega que la raó intervingui al crear el judici moral.
DAVID HUME David Hume va ser un important filòsof
escocès del segle XVIII de 1711. Se'l considera el més important dels
empiristes britànics. Estudià dret per pressió paterna, però
exercí molt poc temps aquesta professió a causa de les seves afeccions literàries i filosòfiques.
L’intelectualisme moral o Socràtic
Identifica la virtud com el coneixement. Segons Socrates, el major pensador d’aquest moviment, hi hava prou en saber que es just (autognosis) per a no obrar incorrectament.
Segons aquesta doctrina, les males accions son a causa del desconeixement, i sols es possible obrar bé si es coneix el bé i la justicia.
El seu filosof més important va ser socràtes, un filosof clàsic ateniense de l’antiga grécia. Fou professor de Platò.
A la conclusió a la que hem arribat fent aquesta investigació, es que la majoria de antigues teories étiques estaríen en contra del Consumisme.
Conclusió
