Marc MinkowskiEl testament de Mozart
12
Dimarts, 29 De mar De 2016 20.30 h Sala de Concerts
Chiara Skerath, sopranoHelena Rasker, mezzosopranoYann Beuron, tenorYorck-Felix Speer, baix bartonNicolas Baldeyrou, clarinetThomas Bloch, harmnica de vidre Cor de Cambra del Palau de la Msica Catalana(Josep Vila i Casaas, director)Les Musiciens du Louvre
Marc Minkowski, director
Programa
45' 55
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
I Part
Adagio i rondo en Do menor per a harmnica de vidre, flauta, obo, viola i violoncel, KV 617
ria de Pamina Ach, ich fhls, es ist verschwunden (Ah, ho sento, sha acabat), de La flauta mgica, KV 620
Concert per a clarinet en La major, KV 622 Allegro Adagio Rondo. Allegro
II Part
La Clemenza di Tito, KV 621 (obertura)
Requiem en Re menor, KV 626 I. Introitus Requiem
II. Kyrie
III. Sequentia Dies irae Tuba mirum Rex tremendae Recordare Confutatis Lacrimosa
IV. Offertorium Domine Jesu Hostias et Preces
V. Sanctus
VI. Benedictus
VII. Agnus Dei
VIII. Communio Lux aeterna
Mecenes dHonor
Grcies!
Ascensores Jord, S.A. Clos Interiors, S.L. Eurofirms ETT S.L.U. Fundaci Antoni Serra Santamans Horaci Miras Giner Teatre Romea Veolia Serveis Catalunya S.A.U.
Amics Benefactors
Aena Aenor Almirall, S.A. Armand Basi Autoritat Porturia de Barcelona Bagus-Masriera Joiers Coca-Cola Collegi dEnginyers de Camins, Canals i Ports Collegi de Farmacutics de Barcelona Deloitte Esteve Fluidra, S.A. Fundaci Castell de Peralada Fundaci Metalquimia Hoteles Catalonia IATI Seguros La Fageda Loteria de Catalunya Quadis Roca Junyent, S.L.P. Saba Infraestructures, S.A. Serunion Vesta Rehabilitacin
Collaboradors
Mecenes Protectors
Media Partners
Tots sou part del Palau
Misteri sobre misteriEl Requiem en Re menor, KV 626 de Wolfgang Amadeus Mozart no s noms una de les obres ms clebres de la histria de la msica, sin, probablement, la de composici ms controvertida. Ms enll de les disputes dels crtics i els erudits, que ocuparien una biblioteca completa de mida considerable, per a un escriptor s una font inesgotable per nodrir la imaginaci. Sha especulat tant i sha fantasiejat tant sobre el Requiem de Mozart fins i tot amb la negaci que fos un rquiem de Mozart, que la crnica daquesta missa de difunts s com una enorme caixa de nines russes en la qual cada pea queda emmascarada per la resta. De fet, essent msica de funeral, els rumors al seu voltant configuren una escenografia semblant a aquelles mascarades que tant agradaven al compositor de Salzburg. Al ball de mscares cadasc representa un paper diferent i tothom balla entorn del talent de Mozart.
La mascarada, sembla, va comenar immediatament desprs de la mort de Mozart amb el joc dadjudicacions i contribucions. Qui va encarregar el Requiem al compositor? Quines eren les parts originalment escrites per Mozart? Quines van ser escrites amb posterioritat? Quan les van escriure? Actualment hi ha pocs dubtes que Constanze, la dona del msic, fos per inconscincia o per inters, va ser lactriu principal de les primeres llegendes i tergiversacions. A partir della, o parallelament a ella, va sorgir el fams i truculent relat de lencrrec del Requiem per part dun missatger desconegut, un home vestit de negre, que va impressionar tan fortament Mozart, que aquest, obsessionat amb la mort des de la del seu pare, el sever Leopold, va creure que compondria la missa per a la seva prpia defunci.
Mozart va morir a comenament de desembre del 1791 i va haver-hi diversos candidats a continuar lobra, per encrrec de la vdua. En tot cas, sembla que va ser Franz Xaver Sssmayr, un deixeble del compositor, qui va completar el Requiem, per sense que quedi clar si amb anotacions explcites de Mozart o no. De les set parts del Requiem, obra per a orquestra simfnica, cor i veus solistes (soprano, contralt, tenor, baix), Sssmayr va escriure la cinquena i la sisena, el Sanctus i lAgnus Dei; la setena i ltima secci de la missa, la Communio: Lux aeterna, s una repetici de fragments de les dues primeres, lIntroitus i el Kyrie, escrites originalment per Mozart; de les seccions tercera i quarta, Sequentia i Offertorium, s difcil saber qu correspon a Mozart i qu al seu deixeble.
La llegenda i la confusi entorn del Requiem va estendres rpidament per Viena i desprs per tot Europa, sobretot quan shi va implicar, com a personatge principal de la trama, Antonio Salieri, un dels principals msics de lImperi austrohongars. Curiosament, per, la gran utilitzaci literria daquesta matria primera, orientada a la confrontaci entre genialitat i enveja, va produir-se a Rssia, de la m dAleksandr Puixkin, el qual, amb la seva obra Mozart i Salieri, va popularitzar un enfrontament ms aviat controvertit entre ambds msics. Nikolai Rimski-Krsakov va fer una pera sobre el text de Puixkin, tot consolidant la llegenda del duel entre el genial Mozart i lenvejs Salieri. I a la segona meitat del segle xx aquesta llegenda samplifica encara ms amb lobra de teatre de Peter Shaffer, Amadeus, i amb la seva adaptaci al cinema per Milo Forman. La mascarada continua...
No obstant aix, enmig de la mascarada i recollint, per tant, lesperit de Mozart ressorgeix sempre una msica extraordinria que commou els sentits i exalta lnima. Lltima obra del compositor de Salzburg sha convertit amb
el temps en una de les ms representatives de lesperit hum, junt, potser, amb la Passi segons sant Mateu de Bach i la Novena Simfonia de Beethoven. Per una invisible connexi, lhome, en els seus millors moments, sembla identificar-se amb una msica que reuneix poder, emoci, transcendncia i amor en proporcions gaireb inconcebibles. Aquesta msica, en clar dileg amb El Messies de Friedrich Hndel i el Requiem de Michael Haydn, transporta la nostra conscincia fins a aquelles cotes de sublimitat en les quals Kant va descriure la confluncia entre el dolor i la bellesa. Quan escoltem el Requiem de Mozart ens oblidem de les llegendes, de les nines russes, dels balls de mscares, ens oblidem, fins i tot, daquells terribles mesos finals del compositor, assetjat per la malaltia i llanat a una creativitat desaforada que, a ms de la misteriosa missa de difunts, integra el Concert de clarinet, KV 622, La Clemenza di Tito i, ms que res, La flauta mgica. Ens oblidem de tot perqu el Requiem, com una de les msiques ms impactants que shan escrit mai, requereix la nostra atenci i transfigura els nostres pensaments fins a convertir-los en emoci pura. s a dir, en pura msica.
rafael argullol, escriptor
Discografia
Wolfgang Amadeus Mozart:
Adagio i rond en Do menor per a harmnica de vidre, flauta, obo, viola i violoncel, KV 617 Thomas Bloch (harmnica de vidre), Philippe Bernold (flauta), Maurice Bourgue (obo), Jean Sulem (viola) i Xavier Gasgnepain (violoncel). Naxos.
Concert per a clarinet, en La major, KV 622 Eric Hoeprich, clarinet. Orchestra of the Eighteenth Century. Frans Brggen. Glossa. Lorenzo Coppola, clarinet. Freiburger Barockorchester. Gottfried von der Goltz. Harmonia Mundi. Jack Brymer, clarinet. London Symphony Orchestra. Colin Davis. Philips.
Ach ich fhls. ria de Pamina de Die Zauberflte, KV 620 Diana Damrau. Le Cercle de lHarmonie. Jrmie Rhorer. Virgin. Barbara Bonney. Orquestra de lpera de Zuric. Nikolaus Harnoncourt. Teldec. Pilar Lorengar. Orquestra Filharmnica de Viena. Georg Solti. Decca.
Obertura de La Clemenza di Tito, KV 621 Freiburger Barockorchester. Ren Jacobs. Harmonia Mundi. Orchestra of the Eighteenth Century. Frans Brggen. Glossa.
Requiem, en Re menor, KV 626 Christine Schfer, Bernarda Fink, Kurt Streit, Gerald Finley. Arnold Schenberg Chor. Concentus Musicus Wien. Nikolaus Harnoncourt. Deutsche Harmonia Mundi. Barbara Bonney, Anne Sophie von Otter, Hans Peter Blochwitz, Willard White. Monteverdi Choir. English Baroque Soloists. John Eliot Gardiner. Decca. Edith Mathis, Julia Hamari, Wieslaw Ochman, Karl Ridderbusch. Cor de lpera de Viena. Orquestra Filharmnica de Viena. Karl Bhm. Deutsche Grammophon. Margaret Price, Trudeliese Schmidt, Francisco Araiza, Theo Adam. Cor de la Rdio de Leipzig, Staatskapelle de Dresden. Peter Schreier. Philips..
Selecci a crrec de Javier Prez senz, periodista i crtic musical
Textos
Wolfgang A. MozartRequiem en Re Menor, K.626
1. INTROITUS
Requiem aeternam dona eis, Domine:et lux perpetua luceat eis.Te decet hymnus, Deus, in Sion,Et tibi reddetur votum in Jerusalem:Exaudi orationem meam,At te omnis caro veniet.Requiem aeternam dona eis, Domine:et lux perpetua luceat eis.
2. KYRIE
Kyrie eleisonChriste eleisonKyrie eleison
3. SEQUENTIA
DIES IRAEDies irae, dies illa,Solvet saeclum in favilla:Teste David cum Sibylla.Quantus tremor est futurus,Quando Judex est venturus,Cuncta stricte discussurus!
TUBA MIRUMTuba mirum spargens sonumPer sepulchra regionumCoget omnes ante thronum.Mors stupebit et natura,Cum resurget creatura,Judicanti responsura.Liber scriptus proferetur,In quo totum continetur,Unde mundus judicetur.Judex ergo cum sedebitQuidquid latet, apparebut:Nil inultum remanebit.Quid sum miser tunc dicturus?Quem patronem rogaturus,Cum vix justus sit securus?
1. INTROITUS
Dnals el reps etern, Senyor:I que la llum eterna els illumini.Per tu, oh Du, aquest himne a Si,I per tu els nostres vots a Jerusalem.Escolta la meva pregria;Tota carn vindr cap a tu.Dnals reps etern, Senyor:I que la llum eterna els illumini.
2. KYRIE
Senyor tingueu pietat.Crist tingueu pietat.Senyor, tingueu pietat.
3. SEQUENTIA
DIES IRAEDia dira ser aquell dia,En qu reduir el mn a cendra,David i la Sibilla profetitzaren. Gran espant sobrevindr Quan el Jutge arribar A escrutar
