EL PRAT DE LLOBREGAT, 2011

4

Agraments:

A tots els infants escriptors, la collaboraci i participaci al CEIP Jacint Verdaguer, al CEIP Josep Tarradellas,l'escola Nostra Senyora del Mar, l'escola Mare de Du del Carme, i a les persones que han format part del jurat, l'Oriol Borrs i l'Eduardo Torralvo.

Edici: Ajuntament del Prat de LlobregatPlaa de la Vila, 1. El Prat de Llobregat.

Centre Cvic Jardins de la PauJardins de la Pau s/n. El Prat de Llobregat

Disseny de coberta: Purificacin Hernndez.

Coordinaci i Producci: Centre Cvic Jardins de la Pau

Impressi: Estudi Grfic El Prat, EGP.

Dipsit Legal: B-41296-2011

5

Estimats lectors i lectores,

Us presentem el 8 recull dels Petits Contes, el concurs d'escriptura per les nenes i nens del Prat de Llobregat, organitzat des del Centre Cvic Jardins de la Pau.

Aquest concurs t per objectiu fomentar l'escriptura i l'hbit lector entre el pblic infantil, crear un espai de creativitat i expressi per als ms joves prenent lescriptura com a eina. El resultat ha estat molt satisfactori: han participat 145 nenes i nens d'edats compreses entre 8 i 11 anys.

Volem agrair la collaboraci de l'escola Nostra Senyora del Mar, l'escola Mare de Du del Carme, el CEIP Jacint Verdaguer i CEIP Josep Tarradellas que han engrescat a les nenes i nens.

El recull que us oferim a continuaci cont de forma destacada els contes i illustracions finalistes. Hi ha 67 contes finalistes, ordenats per temtiques: 11 contes del mn subterrani, 32 contes de fantasmes i 24 contes de la mquina del temps.

Aquest recull i la resta de contes que no han estat finalistes, tamb els podeu llegir i descarregar a la web del centre: www.ccjardinspau.org a partir de gener del 2012.Esperem que gaudiu llegint aquestes histres i us animem a participar en les properes edicions del concurs.

David ViciosoRegidor de Cultura

6

NDEX

La Jlia i l'Andrs al mn dels contes, de Bob Xai 11

La aventura de Kimba, de Ponyta de fuego 14

La tribu del Prat, de Phineas 16

El mn subterrani, de Spiderman 18

El mn subterrani, de Pitufina 19

Mn subterrani, de Fantasmn 20

Marc y la ciudad de los persas, de Sirena Rosa 21

El Club de Nenes, de Lluna Blava 23

El mundo subterrneo, de Ratol 25

L'aventura d'en Biel, de Memory 26

Un mundo extraordinario, de Drako 28

La Cosa, de Sevilla 33

Bruno y los fantasmas, de Bruno 35

Mi mejor amigo Daniel, de El pingino escritor 36

El fantasma i els ngels que ploren 38

La fbrica encantada 39

El misteri dels fantasmes, de Pizza 40

Els fantasmes de la pau, de Floreta Lila 42

La maledicci del fantasma misteris, de Reshiram 43

Fantasmes, de Fantasmaqui 44

Petit fantasma, de Zekrom 45

Els fantasmes de Halloween, de Rayo 46

Nit fantasmal, de Dimoni 47

Els fantasmes pirates, de Drac 48

Em dic Cavall Blanc, de Cavall Blanc 49

El Mart en busca de fantasmes, de Selena Gmez 50

El dinar familiar, de Lila 52

Els fantasmes del Prat, d'Helicpter 54

La casa encantada, de Lluna 55

El misteri del Gran Kan, de Detectiu Conan 56

El fantasma que li agradava menjar, de Fcsia 58

Las aventuras de los fantasmas, de Josefina 60

Los fantasmas encantados, de Gata 62

7

Embrujadas, de Emolga 63

La pesadilla, de Rosala 64

El castillo misterioso, de Correcaminos 66

El fantasma de l'Artes, de Jack Sparrow 68

La nena i els fantasmes, de Ballarina 69

El vecino fantasma, de Ballarina Popular 70

El fantasma Javier, de la Hip-hopera Lulu 72

La casa encantada, de Flor 74

El fantasma misteris, de Nieve Snchez 75

Grcies Michael, de Mini MJ 77

Per una castanya, de Lisa Simpson 81

La mquina del temps, d'Eris 84

La mquina del temps 86

La mquina del temps, de Mister A 87

La mquina del temps, de Broly 88

La mquina del temps, de Kiuren 89

El vaixell de Cristfor Colom, de Dr. Doofenshmirtz 91

La mquina del temps, d'Ou ferrat 93

La mquina del temps, de Bomba 95

La mquina del temps, de Gateta 96

L'Anna i la mquina del temps, de Flor Lila 98

La mquina del temps, de Nevada 99

La vella mquina del temps, de Gominola 101

La mquina del temps 3, de Gernimo 103

La mquina del tiempo, de Spencer 105

La mquina del tiempo, de Draculaura 106

Viatge al mn a l'inrevs, de L'escriptora novata 108

La mquina del temps, de Gasol 110

La cpsula mgica, de Claudeen Wolf 111

La mquina del tiempo, de La chica del yoyo 113

La mquina del temps, de Campanilla 115

La mquina del temps, de Guseta 116

La mquina del temps, de Chubacho 117

La famiia i la mquina del temps, de Yeye 118

11

,

Hi havia una vegada un nen que es deia Andrs i una nena que es deia Jlia. Un dia van anar d'excursi al bosc amb la seva classe. Passejant, van trobar unes flors molt estranyes i no es van adonar que el grup marxava. - Senyor Francesc, miri quines flors ms estranyes - va dir lAndrs.I quan va aixecar la vista no van veure ning.- I ara, qu farem? Ens hem perdut al bosc. Com trobarem la casa de colnies? va dir la Jlia mig plorant.La Jlia i l'Andrs estaven molt espantats, perqu a ms comenava a ploure.L'Andrs va veure, de lluny, un forat com una entrada d'una cova, i van anar a refugiar-se. Es van asseure a terra i com estaven tan cansats es van adormir de seguida. De sobte, van escoltar un soroll molt fort i una gran pedra va caure just davant de la porta de la cova, de manera que es va tapar lentrada. Estaven a un mn subterrani.La Jlia va comenar a buscar una sortida i de cop van veure una velleta amb un vestit negre i una cistella de pomes. La van reconixer de seguida:- La bruixa de la Blancaneus! van cridar tots dos alhora.La velleta els va donar una poma a cadasc i van sortir corrent. Sort que aquestes no estaven enverinades!

12

Continuaven pel cam i van veure un llenyataire apallissant un llop.- s el llop i el llenyataire de la Caputxeta! Apallissa'l fort! van cridar tots dos alhora.El llenyataire els va saludar i van continuar pel seu cam.- Dong, dong, dong... van tocar les dotze va dir la Jlia.Una noia molt bonica baixava unes escales corrent, i una de les sabates es va quedar a mig cam.- La Ventafocs! van cridar tots dos alhora.I van veure que es ficava dins del carruatge carbassa i va marxar.- Jlia, has vist? Tot el que passa al nostre voltant sn contes, hem destar al pas dels contes va dir l'Andrs.- S. s xulssim. I mira, qu deu ser aquella llum tan forta? va dir la Jlia. Van anar cap a la llum, i no es van trobar cap conte. De cop i volta, van veure que la llum era una lot molt potent que el senyor Francesc portava a la m. Els estava buscant.- Senyor Francesc! -van cridar tots dos alhora.Ells estaven al terra de la cova, mig adormits, i ara no sabien si tot el que els havia passat havia estat real o noms un somni. Mai no ho sabran. Per a l'aixecar-se van veure que a les mans encara duien una gran i bonica poma vermella.

13

Andrs Martnez i Jlia Cordero 10 Anys

14

Hace muchos aos, en un pueblo de Kenia, viva un chico muy soador llamado Kimba.Un da comenz una gran aventura ayudando en una expedicin que iba al centro de la tierra.Pas muchos das en la oscuridad de la montaa viendo solamente la luz de su linterna. Kimba era muy valiente y un da nad en los lagos subterrneos de una cueva y vio miles de peces luminosos.Cada vez que viajaban ms al centro de la tierra mejores cosas y ms extraas vean.Despus de varios das de travesa, llegaron a una cueva helada, el suelo estaba congelado y las paredes repletas de piedras preciosas como diamantes, zafiros, etc.Todos los miembros de la expedicin empezaron a llenarse las mochilas de piedras preciosas. De repente las paredes de la cueva empezaron a agrietarse y todo se puso a temblar. Por una de las enormes grietas que se hicieron en el suelo, todos cayeron por una rampa hacia el fondo de la montaa.La avaricia hizo que quedaran atrapados en alguna parte del interior de la tierra sin que nadie les pudiera ayudar. All viva una gran familia de dinosaurios que les ayudaron a salir a travs de unas grutas hasta la superficie de la tierra con la condicin de que no contaran nada de lo que haban visto y no los molestaran ms.

15

A Kimba le gust tanto aquel lugar y los dinosaurios, que decidi no volver con la expedicin, se hicieron grandes amigos y prometi que si algn da se cansaba del lugar sus amigos los dinosaurios le ayudaran a volver.Como an no ha vuelto, quiere decir que estar contento en algn lugar del centro de la tierra.

Estela Garca 8 anys

16

Fa molt de temps, quan el Prat no era una ciutat, uns arquelegs que es deien Marc i Sandra buscaven fssils. Portaven dies buscant algun fssil, per no trobaven res. De sobte, en Marc va tocar algun objecte amb la seva pala, van cavar i cavar, i van trobar un fssil de gall amb la pota blava! - Ostres, un fssil de Pota Blava! Sandra, saps qu vol dir aix?- S! Que hem trobat una espcie de gall extingida!- Ens farem milionaris amb aix!El terra va comenar a moures i els dos arquelegs van ser empassats. Sota terra tot era fosc, per, mica a mica comenaven a veure llum i es van trobar a una sala gegant, on hi havia una tribu sencera d'indgenes.- Sandra ens hem ficat en un embolic. Qu creus que volen?- El fssil!- Per, per qu he de donar el fssil a aquests indgenes?- Perqu els resultar familiar o important. En Marc, amb un gest damabilitat, va donar el fssil al cap de la tribu i de sobte, van sortir de terra i la Sandra aliviada va dir:

17

- Vinga cap a casa, ens espera un sopar bonssim! Aix, anys desprs, van tornar els Pota Blava, i el Prat segueix evolucionant amb orgull blau, orgull Pota Blava.

Carlos Navarrete 10 Anys

18

Hi havia una vegada un nen que era paleta i anava caminant per la ciutat i va caure en un forat que era la casa d'uns cucs gegants. Per els cucs es van morir.Ms tard, van fer obres i un dia cavant van trobar un diamant.I va anar a casa seva i li va dir a la seva mare:- Mama, mama! Mira el que m'he trobat! - Oh, un diamant! On ho has trobat? - Doncs ho he trobat pel cam.I va dir la mare: - De veritat?- No! Me l'he trobat en una cova -va dir el nen i tamb li va dir on estava. La seva mare el va ajudar a fer un altre forat a les obres i es van trobar ms diamants. Al cap d'un temps van obrir una botiga de diamants i van guanyar molts diners.

,

Marc Mesa9 Anys

19

Una vegada una colla de nens i nenes van planejar anar al mn subterrani. Eren quatre: dues nenes i dos nens, una es deia Natlia i l'altre es deia Olvia. Els nens es deien un d'ells lex i l'altre Sergio. Se'n van anar en lluna plena i aix no era molt bo perqu podien despertar algun fara! I se'n van anar per sota terra, perqu era la nica manera que s'hi arribava, perqu ells volien trobar el tresor de la corona. Deien per la rdio que l'afortunat que la trobs tindria una recompensa. Ja havien arribat, i posava un cartell: "EL MN SUBTERRANI".I van sortir de sota terra i es va escoltar: - Ahaaa!Havien caigut en un vell parany dels antics egipcis, i... es va despertar un fara! El fara ms dolent, el del misteri de la corona i els va agafar. Per els nens van agafar la corona i van poder escapar mentre l'altre estava distraient-lo. Llavors el Sergio i els seus amics van fer un forat i el fara hi va caure.Al final van poder sortir del mn subterrani tots sans i salvats, al cap de tot va ser un dia molt divertit amb moltes aventures ...

Marta Garca8 Anys

20

Una tarda molt bonica, en una excavaci van trobar un mapa.Els nois de l'excavaci van seguir el mapa i es van trobar en un mn subterrani. No hi havia ning, hi havia piscines de magma i cases fetes d'aigua. Semblava una confusi entre magma i aigua. Desprs van veure un noi. No era normal! Era verd, amb sis ulls, dues boques i un nas. El seu cap semblava un cacahuet.Llavors van sortir tots els homes verds perqu tenien por. Els homes de l'excavaci van sortir amb por a l'exterior i van tapar el forat. Llavors un nen va caure al mn subterrani. Havia llegit un diccionari sobre els homes verds i sabia que eren inofensius. Es va fer amic d'un nen verd. Mentre els nois de l'excavaci van avisar el govern de la notcia. I va dir el govern:- Hem d'acabar amb ells!Els homes verds havien agafat el nen com un d'ells i se l'estimaven. El nen va escoltar que els carros de combat s'acostaven i va dir:- Us haig de deixar perqu sobrevisqueu. Va tapar el forat i va dir a la gent que no hi havia res all i se'n van anar sense fer res als seus nous amics.

Jos Malpartida9 Anys

21

Marc era un chico normal, pelirrojo, con pecas y con las mejillas sonrosadas.Jugaba con su perro en el descampado, cerca de su casa.Estaban jugando al pilla pilla y el perro de Marc sin darse cuenta tropez con la tapa de la alcantarilla, que estaba un poquito salida.Marc fue corriendo para recoger a su perro, estaba herido y tena una pata torcida, pero eso no es lo nico que le sorprendi. Fue que vio una cosa verde de verde muy flojo, que casi no se vea.Decidi entrar dentro, pero no poda dejar a su perro solo, as que decidi ir con l y pens que lo llevara en brazos. Entr dentro de la alcantarilla y vio lo que antes haba visto de color verde claro, eran cristales!.Fue a recogerlos, pero oy un ruido de msica, reconoci la msica, era de Persia. Fue a mirar y... s eran persas. Marc se asom para ver mejor y su perro, asustado grit: - Guaau! -se oy. Los persas los cogieron, pero en verdad no le iban a hacer nada, slo pedirles ayuda: - Por favor -dijeron- aydenos. Marc no entenda nada.Los persas explicaron que tenan que hacer yumif, Marc segua sin entender nada. Los persas dijeron que eran los cristales verde flojo, Marc lo entendi, tenan que hacerlo para Tenxuf, Marc volvi a no entenderlo.

22

Tenxuf era un humano que descubri el yumif, que era un cristal que poda ir hacia atrs en el tiempo y entonces apareci l:- Veo que me han descubierto. Vais a morir todos! -dijo Tenxuf. Uno de los persas le dijo a Marc que era alrgico a las patatas fritas y resulta que tena una bolsa de patatas en el bolsillo y se lo tir y muri de tan alrgico que era. Y Marc se fue tan contento a casa guardando el secreto:El secreto de los persas!

Ainhoa Snchez9 anys

23

Hi havia una vegada un grup de quatre nenes que es deien: Irene, Mar, Mireia i Sofia. Els agradava molt jugar, fer tonteries i riure juntes. A la Mireia li agradava jugar a provar de fer coses per veure qu sortia, a la Mar jugar a jocs inventats, a la Sofia li agrada pentinar i inventar jocs i a la Irene explicar acudits i jugar a jocs d'aventura.Un dia van anar a l'Ajuntament del Prat per preguntar un lloc per muntar una cabana. Els van dir que podien anar a algun bosc.- Una pregunta -va dir el de l'Ajuntament.- Qu vols? -van contestar les nenes.- Voleu ajudar a muntar el pessebre?- S! -van dir. Van anar a muntar el pessebre i quan van posar els reis van caure en un mn subterrani. - On estem? -van cridar.- s tot fosc!Van comenar a caminar i se sentien sorollets. De cop i volta es van encendre uns llums. Hi havia tot ple d'insectes i animals. A la Sofia li va picar una cobra.- Auxili! -va cridar.La Mar, la Mireia i la Irene la van agafar i van arribar a un mn subterrani. Resulta que all tothom era de color lila i parlaven un altre idioma. Van comenar a buscar un metge, al cap de 10 minuts el van trobar. Li van intentar dir que li havia picat un cobra, quan el metge ho va entendre li va posar una injecci i li va treure el ver.

24

Se'n van anar i un senyor dolent les va agafar i les va portar a la seva cabana. Les nenes es van quedar all uns 40 minuts. Va aparixer el monstre del mn subterrani. La Mireia es va desmaiar, la van agafar, van sortir corrent i van dirigir-se cap al tnel tot fosc. Van intentar tornar a casa, per no hi havia sortida. Va aparixer un forat i es van tirar. Van anar a parar a la plaa. Ja eren les nou i no eren a casa. Quan van arribar les van castigar. El dia segent els va passar una cosa semblant. Era increble! La Irene va tenir una idea, no tornar a sortir durant un dia i no els hi va passar ms.

I conte contat, ja s'ha acabat!

Irene Armengol9 anys

25

Hola me llamo Ferran, y vivo en una casa muy grande cercana a un bosque, y cuando no tengo colegio ayudo a mi padre en las tareas del campo. Un da vi un agujero en el suelo que entraban y salan muchas hormigas. Excav al lado del agujero y me di cuenta que haba como una ciudad subterrnea. Las hormigas salan del exterior en busca de alimento y volvan con trocitos de hierba, hojas y otras cosas que depositaban en una cmara. De pronto not un pinchazo en el pie y cuando me di cuenta estaba dentro del agujero rodeado de hormigas con lanzas, seran las hormigas soldado? Me llevaron ante la reina y me explic que eran muchas, que les faltaba comida, y si no las ayudaba a encontrar alimento para pasar el invierno no me dejara salir de la colonia quedndome para siempre all dentro. Entonces, record que en la cocina de mi madre siempre haban sobras de todo, y le ped a la hormiga reina que me dejara salir y volvera con muchas cosas para que no pasaran hambre. As fue, entr al agujero junto con las hormigas que me haban acompaado, todas bien cargadas de comida para ellas. La reina me lo agradeci y cuando ya iba a salir al exterior tropec en una galera de la colonia y del dolor grit fuerte. Mi madre vino corriendo a ver qu me suceda y yo me haba despertado de la siesta.

Gemma Pugs10 Anys

26

Hi havia una vegada un nen que es deia Biel, tenia el cabell una mica llarg de color ros i la pell blanca; vivia en un altre mn, al mn subterrani. All eren pobres, les cases eren coves, no tenien llum ni aigua; els camins eren estrets, anaven amb llanterna, no hi havia nit i dia, i no existia el rellotge. Aquest nen vivia amb els seus pares i el seu germ, per el Biel era un nen especial, volia explorar, li semblava que aquest mn no era normal, que havia d'haver un altre mn. Un dia li va dir als seus pares que volia ser explorador i arribar molt lluny. Va seguir aquell cam fosc amb la llanterna, portava sis mesos caminant i de sobte, va trobar un llum de salvaci.Va dir: - Mare meva, estic allucinant, he arribat al mn real, aix s un miracle! El nen estava sorprs, hi havia llum natural, cases, carreteres, cel, muntanyes... El Biel estava tan sorprs que comen a dir: - Aix sembla un somni, mai havia pensat que aix existia. En aquest moment va passar una noia i va veure a aquest nen tan maco i sorprs, i li va preguntar: - D'on vns? -I li contest: - Del mn subterrani. La noia que es deia Marta li va dir si el nen volia anar amb ella que li ensenyaria aquest mn. En Biel tot content va dir que s. La noia li va ensenyar el mn real, i el noi es va quedar bocabadat. Es van fer molt amics, i fins i tot es van enamorar.

27

En Biel va inventar un tren per anar al mn subterrani a buscar els seus pares i el seu germ, i van venir al mn real.En Biel i la Marta es van casar i al cap d'uns anys, van menjar perdius i van ser tots molt felios.

Cristina Bonillo9 anys

28

Todo ocurri un da cuando iba a pescar con mi padre al puertoCuando bamos en el coche, de repente, hubo un gran temblor y nos metimos en una fbrica. Cuando salimos de la fbrica haba un gran boquete en el suelo. Vimos en el fondo que algo brillante se mova y decidimos bajar. Entramos en la fbrica para buscar algo para bajar, y encontramos unas cuerdas que nos ayudaron. Cuando bajamos a ese profundo boquete, nos llevamos una gran sorpresa porque vimos una bandada de pjaros azules, brillantes que nunca antes se haban visto. Pareca como si hubisemos bajado a otro mundo! Vimos que haba un camino y lo seguimos y de repente mi padre grit, una cueva!, y de la cueva sali un hombre que pareca haber estado ah un milln de aos.Nos cont que l baj un da que hubo un temblor, haca mucho tiempo y que baj porque algo brillaba. Igual que nosotros! Nos dijo que no siguiramos andando, porque si seguamos, llegaramos a una ciudad mgica y no podramos regresar a la superficie nunca ms porque los seres que all vivan no nos dejaran para no revelar su secreto de que existan. Nos dijo que haban muchos seres fantsticos como unicornios, ngeles y hadas que paraban el tiempo y que l como los haba visto ya no poda regresar a la superficie porque le haban echado un hechizo.

29

Por mucho que escalara nunca llegara a la cima!Decidimos no seguir y volver a casa as que nos despedimos y empezamos a escalar. Cuando salimos a la superficie, el boquete se empez a cerrar lentamente y todo volvi a estar como si nunca hubiese pasado nada.Cuando llegamos a casa mi madre nos pregunt:- Habis pescado mucho? Le dijimos que no habamos tenido suerte y que no haban picado y entonces nos dijo: - Pues vaya aburrimiento! Mi padre y yo nos miramos y sonremos Si mi madre supiera!

Alejandro Uruuela10 anys

33

Hi havia una vegada dos nens que no tenien por de res.Quan es va acabar el collegi a l'estiu, el dia 24 del mes de juny, se'n van anar de viatge a la mansi al camp del seu tiet que els havia convidat. Ni pensaven quina aventura els esperava.Es van ajuntar amb ms convidats: estaven ells dos, la vena, la professora i un bon amic d'ells.El primer dia, quan va arribar la nit i estaven sopant tranquillament al menjador, no estaven parlant de res, tota la gent estava callada, era un silenci que ni jo, l'autor d'aquest conte, l'he sentit mai... B, seguim amb el conte, per on anava... aaa! S, era un silenci ab-so-lut. Ms tard es van apagar els llums i la professora va desaparixer, el seu millor amic tamb, la vena tamb, noms van quedar els dos nens i el seu tiet.Per de sobte tamb va desaparixer el tiet. Ja noms quedaven els dos nens. Van intentar sortir per la porta per no podien, alguna cosa estirava des de l'altra banda. De cop sense saber com, la porta es va obrir i va aparixer aquella cosa que era com un monstre de la mida del tiet. Llavors els nens van crrer i crrer espantats per la mansi, per la cosa sempre els agafava. Van entrar en una habitaci. Hi havia un balc i... dit i fet, van saltar pel balc. No els va passar res a ning. Van crrer i crrer i desprs de quilmetres i quilmetres espantats van

34

arribar a casa seva. No ho dirien a ning, tothom pensava d'ells que res els feia por i aix no canviaria. En obrir la porta ...oh, oh! la cosa estava all esperant-los. Encara la gent recorda els crits dels dos germans corrent com bojos i cridant: - Socors! Fantasmes, monstres, socors!Segur que al final em preguntareu: qu era la cosa? La cosa? Quina cosa? Arribat aquest punt s el fi del conte. B, la cosa era el tiet disfressat de monstre que volia provar si eran tan valents com deien. Mai no s'han de dir coses absolutes, tot s relatiu!

Eduard Gonzlez9 anys

35

Bruno era un nio de 14 aos, pelo rubio, alto, ojos azules y muy guapo. En su tiempo libre era cazador de fantasmas, el mejor cazador de fantasmas. Un da Bruno iba con su bicicleta de patrulla y vio el fantasma ms grande que l haba visto nunca. Fue a toda pastilla y: tuvo que accionar el turbo! El fantasma era gris con los ojos rojos, su cuerpo era como de gelatina. Bruno fue a buscar a su equipo de cazafantasmas: Joan, Marta, Kevin y Marc. Fueron a casa de Kevin a merendar. Entonces prepararon la estrategia. Hincharon globos de agua, llenaron bolsas de caramelos y cogieron varios cubos de harina. Fueron en busca del fantasma, que estaba despistado comiendo palomitas. Marc le tir los globos de agua, que lo mojaron y lo pusieron de muy mal humor. Marta le ech todos los caramelos. El fantasma pens que eran piedras y levant los brazos para perseguirlos. Cuando Bruno iba a actuar RING!!!RING!!!, el despertador, al cole!

Joan Pilo10 anys

36

Javier sali corriendo del colegio, tena prisa por llegar a casa antes de que oscureciera del todo, en aquella tarde de invierno, pero sobretodo quera volver a ver a su nuevo amigo Daniel y su libro de cuentos para nios. De pronto lo vio salir de una calle oscura. La primera vez que mir su cara sinti temor, su blanca piel y sus ojos tristes le asustaron, pero cuando le habl, su voz le tranquiliz, despus le sonri. Sus ropas le parecieron raras, le recordaban a las que una vez vio en una vieja fotografa de su pap cuando era pequeo, pero no dijo nada. - Hola Daniel cmo te ha ido el colegio? - Hola Javier, hoy tampoco he podido ir, no encuentro mis libros, y si no los llevo me castigarn, slo tengo este libro. Daniel le ense un bello libro de cuentos ilustrados que sac de su vieja cartera.- Quieres que te lea otro cuento, Daniel? - S, creo que es el ltimo y he estado esperando mucho tiempo a alguien que me lo quisiera leer. - Pero Daniel cmo es que no sabes leer, si es muy fcil?- Antes saba, pero ocurri que un da me puse muy enfermo y mis paps lloraban mucho, pero me llevaron al hospital, y me regalaron este libro, despus me dorm.Cuando me despert estaba bien, ya no me dola nada, pero se me haba olvidado leer.

37

Y yo quera saber lo que deca este libro que me regalaron, pero nadie quera lermelo hasta que te conoc.Javier comenz a leer aquel ltimo cuento, mientras los dos amigos andaban muy despacio hacia la casa de Javier. Cuando Javier acab su relato, Daniel volva a sonrer.- Qudate el libro, Javi, quiero que te lo quedes t. - Nos volveremos a ver maana, Dani, a la misma hora?- No, maana me voy de viaje, con mis padres. Y no podr ir al colegio, adems tampoco encuentro el resto de libros. Adis Javi, tal vez nos volvamos a ver. Daniel gir en la siguiente esquina, mir a Javier, le sonri por ltima vez y se perdi entre las sombras del anochecer. Javier se qued un momento quieto, despus comenz a caminar. Y mientras guardaba el viejo libro de cuentos en su mochila, pensaba en la suerte que tena su amigo Dani, al da siguiente no tendra que ir al colegio y se ira con sus paps de viaje, mientras que l tendra que repasar dos lecciones de matemticas para el examen que tendra maana.

Alejandro Fernndez9 anys

38

Hi havia una vegada una nena que es deia Salli Sparrow.Un dia va anar a una casa abandonada. Aquella casa era molt vella, tan vella que quasi es queia. En aquella casa hi havia unes esttues de pedra que eren ngels i estaven amb els ulls tapats. A la paret hi havia unes escriptures que deien:- Mai parpadegis, mai! Perqu sin et convertirs en pedra pels ngels que ploren; surt d'aqu, corre Salli Sparrow. La nena va crrer i crrer. Va arribar a casa amb molta por, va encendre la tele i va veure un ngel amb els ulls tapats, va anar a buscar crispetes i quan va seure a la cadira, l'ngel estava amb els ulls destapats i va pensar: que estrany, abans estava amb els ulls tapats.Desprs va anar a posar sal a les crispetes i desprs, quan es va asseure, tenia cara d'assass i se'n va anar corrent al seu amagatall.Quan van passar dues hores un fantasma se li va aparixer. El fantasma li va dir:- Si vols que desapareixin, has de dir: ngels que ploren, aneu-vos-en d'aqu, pin pin. Salli va dir les paraules i quan es va fer de dia els ngels havien desaparegut, la nena contenta va dir:- Visca els fantasmes!

Carla Bravo9 anys

39

Hi havia una vegada dues germanes que es deien Cludia i Olivia, que cada cap de setmana anaven dexcursi al bosc. En aquell moment es va fer de nit i no sabien per on anar, i es van perdre. Van agafar una llanterna que hi havia a terra, van enfocar davant seu i van veure una fbrica abandonada. Es van apropar a la finestra i van veure que estaven al costat del cementiri que cobrava vida. De sobte, van veure un zombi que de cop i volta les va espantar. La Cludia i la Olivia van sortir corrent per la finestra, van tenir sort perqu els zombis van molt lents, van agafar una pistola que hi havia a terra i van disparar a tots els zombis, que es van quedar a terra tirats. Els pares de la Olivia i la Cludia les van anar a buscar i els hi van donar molts petons i les van portar a casa, les van preparar la llet calenteta, es van rentar les dents i sen van anar al llit. Van viure felios per sempre ms! I b, aix s tot, espero que t'hagi agradat, fins la propera.

Carla Coleto9 anys

40

Hi havia una vegada una casa vella a dalt de la muntanya dels fantasmes. I era misteriosa: aquella casa la van descobrir uns nens que es deien: Marc, Nria, Toni i Vctor.Tots junts van pujar dalt de la muntanya i quan estaven arribant quasi a la casa, van sentir un soroll horrors, que gaireb els deixa sords!Era un soroll de fantasma que venia de la casa d'all dalt. Van arribar a la casa vella.Van dir que obrs la porta el Vctor, perqu estaven cagats de por. La van obrir i miraven totes les cantonades de la casa, per un fantasma va tancar la porta amb clau.El Vctor s'hi va quedar tancat a dins i va poder veure un fantasma bo. Li va dir que ell tamb s'hi havia quedat tancat feia molts anys i que uns fantasmes dolents tenien la clau amagada a un lloc.Tots dos junts van pujar les escales i van trobar una carta que deia: - Estem a la segona planta.Van pujar i van obrir una porta. All van veure un fantasma dolent, li van tirar aigua, i es va desfer. A l'altre fantasma del grup dels dolents, el van cremar. I van mirar sota el llit i per fi van trobar la clau.

41

David Jimnez9 anys

El Vctor i els seus amics van netejar la casa i la van decorar i arreglar. Al dia segent el fantasma bo estava molt content per la seva nova casa i el seu nou amic, Vctor.

42

L'Eric i la Lluci sn dos fantasmes, per no sn com tots els fantasmes normals, aquests sn de la pau. Un dia ho van descobrir perqu van tocar un nen i es va posar alegre. Aleshores, van crear una agncia on els avisaven per fer que hi hagus pau. Un dia els van avisar per millorar un nen i van anar cap all.- Que estrany! -van dir tots dos.Ho van comenar a pensar i la Lluci va dir:- I si li fem un amic?El van fer, li van portar i tampoc va funcionar. La seva aura era negra. L'Eric el va mirar i va veure que tenia una serp com una pulsera i van veure que la seva aura era ms forta de color i llavors la Lluci va dir:- Mira la seva arrecada! Li van treure i van portar-la al laboratori. Llavors van comprovar que... era maleda.- Grcies senyors fantasmes, m'heu salvat de convertir-me en dimoni -va dir el nen.

Jlia Lombardo9 anys

43

Un dia a New York, uns nens volien anar a un parc d'atraccions que estava a les afores de la ciutat. Van pujar al cotxe i van anar al parc d'atraccions. Mentre anaven arribant, van veure que s'havien equivocat i van anar a parar a una casa encantada que estava controlada per un fantasma misteris. Van entrar i van veure un home que anava cap a la planta subterrnia. El van seguir, per no el van poder atrapar. Quan a la nit estaven dormint, van escoltar un soroll i es van despertar. Van mirar i van veure unes taques blanques al terra i les van seguir. Arribaven fins la planta subterrnia i van pensar:- Aix s obra d'un fantasma. Es van quedar a dormir a la planta subterrnia.Al final van veure el senyor que s'havia disfressat de fantasma i havia fet el soroll que van sentir l'altre nit.- s clar, ara ho entenc! Es va disfressar per qu tinguem por!- Per, per qu ho ha fet?- Per espantar a la gent i per allunyar-los d'aquesta casa perqu molestaven.

David Martn9 anys

44

Hi havia una vegada un fantasma, que es deia Silvestre, era molt fort i tamb hi havia alguna cosa que l'ajudava. Si estava perdut, si el volien atacar deia una contrasenya i venien ms fantasmes.Una vegada va venir un nen al bosc que era dolent, i llavors el Silvestre va anar a veure que passava. I es va trobar amb dos nois, un de bo i un dolent, i va dir la contrasenya i va venir l'altre fantasma!El dolent se'n va anar corrent, i llavors el bo va marxar caminant tot sol. Els fantasmes van anar al seu arbre, al dia segent, es van aixecar i un d'ells, va pensar:- Em fan pena els nois d'ahir. Els recordes?Li va respondre que s i que desprs de dues hores es van parar a un banc per descansar. Tots dos es van posar a riure de l'ensurt que havien fet a aquells dos nois.

Ral Martnez9 anys

45

Hi havia una vegada un nen que es deia David.Un dia a les afores de la ciutat va veure un fantasma, per no estava segur del que era en realitat, el va perseguir per un descampat per poder veure'l millor. Desprs se'n va anar a casa seva i va agafar un caapapallones.Quan va tornar a buscar-lo, el petit fantasma ja no era al descampat, i llavors el va buscar per tota la ciutat.Quan el va trobar, el va caar, i al cap d'un temps es van fer molt amics i en David el va anomenar Yugo.Quan els seus pares es van assabentar li van dir que l'havia de deixar lliure, per llavors en David va dir que no.Al final, en David se'l va emportar un altre cop al descampat on l'havia trobat feia dies. All, van pensar on es podria amagar i en Yugo va decidir que es ficaria dins d'un peluix de l'habitaci d'en David i aix sempre el va poder cuidar.

Santi Ramrez9 anys

46

Hi havia una vegada tres fantasmes que es deien: Travieso, Comelito i Ronquito.Vivien en una casa molt gran que estava al costat d'una escola.Quan els nens sortien de l'escola, se n'anaven cap a casa, menys dos nens que es deien Eric i David. Eren molt grans, tenien 12 anys. Sempre s'apropaven a la casa dels fantasmes, per aquell dia no, perqu tots tenien por, era Halloween.El dia que va ser el 31 d'octubre, a la mitjanit, van sortir els nens a investigar el jard. De cop, es va apagar el llum, i va sortir el fantasma Comelito i el nen va cridar.El fantasma li va dir:- Marxa ara mateix d'aqu!Per el nen no va fer cas, i el fantasma es va menjar el nen. I l'altre nen va arribar rpidament i li va dir: - Pots vomitar al meu amic?I li va dir que s amb el cap. I desprs van ser amics i van compartir casa, i tamb els anaven a buscar a l'escola.

Alejandro Ruz9 anys

47

Era fosc, el cel era negre. La lluna era plena, els llops cantaven a la lluna. Era nit de Halloween.Al costat del cementiri del Prat de Llobregat, hi havia una casa plena de fantasmes i monstres.Aquella nit van entrar tres persones: un que es deia Pablo, es creia el ms valent. Va entrar, per quan va sortir de la casa va tenir tot un mes diarrea.Com que tothom es va enterar del que li havia passat al Pablo, un senyor que es deia Lucas volia entrevistar a qui vivia a la casa, per va sortir corrent. Una nena que es deia Merc va picar a la porta (pom pom) va obrir el que vivia a la casa i li va dir: - Qu vols? (Ho va dir amb veu aguda) la Merc li va dir: - Ca.ca.caramels. El senyor que vivia a la casa li va dir: - T tots els caramels per entrar sense por, per aquell senyor era un fantasma i a la casa tenia quatre fantasmes ms com ell. Aquesta s la meva histria de Halloween. s clar que tothom tenia por, menys la nena perqu veia al revs, si hi havia una persona ella veia un fantasma.

Gemma Casado9 anys

48

Hi havia una vegada tres fantasmes que es deien lex, Marc i Albert. L'lex era el ms gran, era molt valent. En Marc era molt forut, i l'Albert era molt intelligent. A ms a ms, un dia els tres fantasmes van sortir a donar un passeig pel carrer, i al final se'n van anar a casa. A l'endem van sortir una altra vegada, van cavar un forat i van trobar un mapa. Els tres alhora van dir: - Visca! Van sortir amb un vaixell pirata. L'lex portava un ganivet, el Marc una espasa i finalment l'Albert bombes. Quan van arribar a l'illa es van trobar amb un cranc gegant, en Marc li va clavar l'espasa i se'l van menjar. Van seguir caminant i es van trobar un pop. L'Albert va tirar una bomba i es va desmaiar, l'lex li va clavar el ganivet i el pop es va morir. Com era de nit van anar-se'n a dormir.Al dia segent els tres fantasmes van continuar caminant, van trobar una cova i van entrar dins. Van veure un drac i al darrere hi havia el tresor. Llavors van lluitar, per era molt difcil perqu el drac treia foc per la boca. Per llavors el van despistar i l'Albert va tirar unes bombes i el Marc i l'lex li van clavar el ganivet i l'espasa, van aconseguir el tresor i van viure felios per sempre.

Marc de la Hinojosa9 anys

49

Hi havia una vegada dos germans, un nen de set anys i una nena. Anaven caminant i es van trobar un cementiri. El nen diu: - Anem cap a dintre. Quan van entrar van veure tres fantasmes. Els nens es van posar a cridar. Es van espantar molt i van crrer per tot el cementiri. La nena li va dir al seu germ que era culpa seva, que si no haguessin entrat all no els haguessin espantat. El nen va preguntar: - Amb qu ens maten? - No s, mira si vnen, per no ens veuran perqu estem ben amagats. Menys mal, per mira per si un cas. El nen quan mira es posa a cridar: - Ahhh!!! Estan al nostre costat. Anem cap a dalt!- D'acord. Corre, corre i no parlis tant. Gira a la dreta, ara a l'esquerra! Ara recte. Com que passava un caafantasmes, amb el seu mtode li va pitar el detector. Un fantasma al cementiri! Va anar al cementiri, va caar els tres fantasmes i va salvar els dos nens.Desprs el caador de fantasmes va dir als nens: - Voleu anar a la platja? - S, per no portem banyador. - Doncs jo et deixo aquest. - D'acord. I van anar a la platja tots tres.

Marta Daz9 anys

50

Un dia hi havia un nen que es deia Mart, tenia 10 anys i la seva mare era professora de biblioteca, i tenia un munt de llibres. El Mart volia tenir una vida divertida, llavors va trucar als seus amics, en Marc i l'Isaac, per si volien anar al cine, i li van dir que no podien anar. Llavors va pujar a les golfes, perqu a lo millor trobava alguna joguina per jugar, i va veure una caixa plena de llibres. En va agafar un, i aquell llibre ficava que l'any 99 a l'Ajuntament hi havia un fantasma que es deia Babau i va comenar a investigar.De seguida va trucar als seus amics, en Marc i l'Isaac, i va dir:- Hem d'anar a l'Ajuntament! -va dir en Mart.I els seus amics van preguntar a la vegada:- Per qu?I el Mart els va dir: - Perqu he llegit que hi ha uns fantasmes a l'Ajuntament i vull veure si s veritat.I els seus amics van dir:- D'acord.I ell va dir: - Dem a les dotze quedem a la plaa de la Vila.L'endem es van trobar a la Plaa de la Vila. Van entrar i van comenar a buscar-lo, per es van espantar per que no trobaven linterruptor de la llum, i estaven a les fosques. LIsaac va encendre el llum del seu rellotge i van anar seguint el llum fins l'interruptor i es van passar quatre hores.

51

Per va venir el gurdia de seguretat i els va dir que no existia cap fantasma, que aix s'ho havia inventat un escriptor molt fams que era francs, que es deia Lemua i els tres amics se'n van anar cap a casa.Un gat i un gos i aquest conte ja s'ha fos.

Berta Ferrando9 anys

52

Hi havia una vegada un fantasma que es deia Neu, el seu germ es deia Glas, la seva mare Blanca i el seu pare Xato.Un dia la Neu i en Glas volien fer entremeliadures. I van decidir anar a agafar carxofes dels camps del Prat.Quan van arribar van agafar moltes carxofes. I se'n van anar a casa amb aquelles carxofes. Quan van arribar les van fer i se les van menjar totes, i com que estaven tan bones li van dir als seus pares: - Pares, podem convidar als cosins? Si us plau! I els pares van dir: - D'acord. Llavors van trucar als cosins i tots contents de venir. I van anar a agafar moltes ms carxofes. Les van guardar a la nevera i se'n van anar a dormir.Al dia segent les van fer i van venir els cosins. Per van tenir un problema: hi havia molta caravana perqu els policies revisaven els cotxes. I quan van mirar el dels cosins de la Neu i en Glas no van veure res. Se'l van endur a comissaria i no sabien qu podia ser. Llavors els cosins de la Neu i en Glas no van arribar. Els tiets i els cosins de la Neu i en Glas van tenir una idea, van fer una poci mgica: la recepta s: cua de drac, babes de conill, llengua de serp i un pet d'elefant.

53

Sofia Jord9 anys

Ho van posar a totes les begudes del mn i tots els humans es van convertir en fantasmes, i llavors els cosins de la Neu i en Glas van poder anar a casa de la famlia de la Neu i en Glas i s'ho van passar molt b.

54

Hi havia una vegada dos fantasmes que es deien Marc i Pol i sempre espantaven a la gent del Prat de Llobregat. Per un dia, la gent cansada van trucar a un caador de fantasmes.Quan va venir el caador de fantasmes, no era un senyor, era un nen. El nen no tenia por dels fantasmes, i li va dir a la gent del Prat que no sortiria del Prat sense haver caat els fantasmes del poble. El nen va comenar a buscar-los, per no els trobava perqu ells vivien sota terra. Quan el cel es va comenar a posar fosc el nen va deixar de buscar, i caminant, caminant, va trobar una claveguera oberta i all s on vivien en Marc i en Pol. Estaven parlant que la gent del Prat havia contractat a un caador de fantasmes. El nen va agafar la seva arma per matar-los. En un plis plas els va matar. La gent del Prat estava molt agrada i molt contenta amb el nen, el nen estava molt content tamb.Li van donar els diners al nen, va marxar. Els fantasmes van quedar enterrats en el cementiri del Prat.

Javier Leo Martnez9 anys

55

Haba una vez una familia que tena mucho dinero, era rica, y no paraban de comprar cosas: motos, coches y se compraron una masa. Cuando llegaron a la casa vieron que no era tan alegre, pero no le dieron importancia. Los vecinos del pueblo siempre murmuraban: la masa est encantada, la masa est encantada. La familia lleg a tal punto que pensaron en vender la masa, pero nadie la compraba, as que se la quedaron, hasta que un da se fueron de vacaciones a Egipto a hacer turismo y ver las antiguas pirmides. La masa se la quedaron unos amigos que tenan la semana libre. Cuando la familia lleg de las vacaciones unos policas les contaron que sus amigos estaban muertos, la familia se puso muy triste, pero lo que la familia no pregunt fue como murieron, as que los policas se callaron. Dos semanas despus, fueron al entierro con ropa italiana de color negro. La familia de la masa se llamaban: Rosa la madre, Alexis el padre, Mara la hija y Pedro el hijo. Llegaron los hijos, Mara y Pedro, por la maana y decan que esa noche haban odo ruidos de chirridos metlicos. Entonces, los padres, Rosa y Alexis, se pusieron a investigar hasta que descubrieron que era un fantasma beb, que slo quera jugar. As que los hijos se hicieron amigos del fantasma y se quedaron a vivir all para siempre.

Nekane Goi10 anys

56

Hi havia una vegada un investigador de coses paranormals que es deia Daniel Rosh Nemaren. Un dia de tardor estava al seu despatx i veient per la finestra com la gent es mullava de cap a peus, i ell rient perqu es trobava ben cmode, llavors va sonar el telfon:- Qu diu? Que ha desaparegut l'alcalde del Prat, el senyor Llus Tejedor? Que se l'ha endut un fantasma?No em podia creure encara, que una persona tan important hagus desaparegut d'aquella manera. M'havien trucat a mi perqu jo era el fams Daniel Rosh Nemaren, per... en realitat no era tan fams. La veritat s que no hi ha tants investigadors paranormals. Quan vaig sortir de la meva casa carregat amb una motxilla ben grossa, vaig obrir el paraiges i me'n vaig anar corrent cap al meu cotxe. Ara s que no em feia molta grcia aix de mullar-me. Hi havia molt d'enrenou a l'Ajuntament i gaireb no es podia entrar, per a mi, s clar, em van deixar passar. Una vegada estava a l'escenari dels fets, els policies em van informar que havia estat el fams fantasma del Prat l'autor del segrest. Jo no sabia quin era el fantasma aquell tan fams, el capit dels policies molt sorprs em va contestar:- No el coneixes? s el gran Kan.- El gran Kan? Quin nom ms estrany, per un fantasma, no li pega gens ni mica. Aquell cas era el ms estrany que m'havia passat mai

57

en els meus dos mesos de feina. Vaig preguntar com havia anat tot i em van respondre que estaven reunits, quan, de sobte, es van apagar totes les llums i en la foscor van veure al gran Kan. L'alcalde va intentar aturar-lo per el fantasma, com per art de mgia, el va travessar i tamb les portes.Jo sabia una mica per on anava el misteri, per no entenia d'on venia aquell nom. Vaig haver de preguntar a la gent i ning no sabia res de res; per la sort em va acompanyar. Finalment, la seva secretaria em va explicar que a l'alcalde li va venir una carta amenaadora i la signava el gran Kan. Tamb em va dir que el fantasma apareixia totes les nits sense lluna. Aquella vella dona se'n va anar, per la tornaria a veure, s que la tornaria a veure. Ara tenia una altra pista i noms em faltava atrapar el culpable. Com aquell dia no hi hauria lluna, podria veure el fantasma. Vaig fer reunir a tots els xinesos i tamb a totes les velles del Prat de Llobregat all mateix. De tots vaig fer una tria. El fantasma l'havien fet amb llums i aix feien que les persones entressin a la seva botiga i que no sortissin sense comprar res. Eren una banda que volien fer-se rics. L'alcalde volia veure el fantasma, perqu sabia que hi havia gat amagat, i el van atrapar perqu no els enxamps. Un altre cas resolt pel fantstic detectiu Daniel Rosh Nemaren.

Daniel Morodo10 anys

58

Hi havia una vegada un fantasma anomenat Pastisset.No es deia aix per la seva forma de pastisset, sin perqu li agradava molt menjar pastissets. Tot el dia sel passava menjant pastissets!El seu germ, el Finu, li deia moltes vegades:- Has d'aprimar-te! Ests molt gras! En Pastisset sempre contestava que algun dia ho faria. Finalment, un bon dia, en Finu el va convncer i en Pastisset va dir: - D'acord! Noms deixar de menjar els pastissets del mat i els pastissets de la nit, a veure si m'aprimo i el meu germ calla una mica!Noms fent aix es va aprimar moltssim!Per llavors, tothom el confonia amb el Finu i a ell no li agradava. Llavors va dir: - Jo vull ser jo! Jo vull ser en Pastisset! No vull ser en Finu!Va anar a parlar amb el Finu i molt trist li va explicar el que li passava i li va dir que ell s'agradava tal hi com era i que no es volia tornar a aprimar. Que no volia ser com ell, que li agradava ser en Pastisset i que la gent li digus en Pastisset.En Pastisset va tornar a fer les mateixes coses que feia abans, que eren les que realment li agradaven, menjar molts i molts pastissos.

59

Als pocs dies tothom el tornava a anomenar pel seu propi nom, ja ning el confonia amb el seu germ, tots el tornaven a dir Pastisset iamb un gos i un gat aquest conte s'ha acabat!

Mriam Gmez9 anys

60

Una noche de verano unos fantasmas estaban ms aburridos que una ostra y se pusieron a pensar qu podan hacer. Uno de ellos, como le gustaba mucho ir al museo, les dijo a los dems:- En una de mis visitas al museo vi una mquina que serva para viajar en el tiempo -dijo el fantasma Ivn.Todos los dems se pusieron locos de alegra al escuchar la noticia. Como ellos traspasaban las cosas, sin pensarlo ms se fueron hacia el museo. Durante todo el camino fueron muy nerviosos, cada uno quera viajar a un sitio diferente. Unos queran ir a ver los dinosaurios, otros queran ir a ver como vivan los hombres prehistricos, otros queran ver el futuroEl viaje hasta el museo se les hizo muy largo por los nervios que tenan. Y despus de mucho rato flotando en el aire llegaron al museo.Todos fueron enseguida a buscar la mquina del tiempo, pero no la encontraban. Despus de atravesar muchas paredes vieron que la mquina estaba medio abandonada en un rincn. Cuando por fin la tuvieron delante la contemplaron largo rato y alucinaron.Todos queran montarse a la vez para poder viajar a su lugar preferido. Todos queran ser los primeros en viajar a un sitio. Todos empezaron a empujarse para ser los primeros en sentarse.

61

Y cuando se dieron cuenta estaban todos apelotonados encima de la mquina.Decidieron entonces sentarse unos encima de los otros, y Cuando se dieron cuenta estaban en el stano del museo!ste fue el gran viaje de los fantasmas en el tiempo!

Marta Jimnez9 anys

62

Haba una vez un pueblo donde vivan tres nios y dos nias que eran muy amigos. Un fin de semana decidieron ir de acampada al bosque. La primera noche quisieron ir a hacer una aventura por el bosque. Encontraron una casa vieja y tenebrosa. Las nias estaban muy asustadas, pero los nios, que eran muy valientes, decidieron entrar. Como las nias no se queran quedar solas al final entraron a la casa.La casa estaba muy sucia. De repente pum! se cerr la puerta y los nios se asustaron, se escuch una voz tenebrosa que dijo: - Qu hacis en nuestra casa? Los nios se asustaron y las nias tambin, y no pudieron salir de la casa porque la puerta estaba cerrada. Los nios dijeron: - Qu queris de nosotros? - Que seis nuestros amigos porque estamos solos.Ellos hicieron un trato, vendran cada ao a visitarlos y as los dejaron salir de la casa. Pudieron volver a sus casas y cada ao repetiran la acampada e iran a visitarlos.

Ainara Sala9 anys

63

Hi havia una vegada dues princeses que eren fantasmes. Mai havien estat fora de la seva mansi.Quan van nixer, un bruixot les va fer una maledicci: serien fantasmes fins que els donessin un pet veritable d'amor.Van anar passant els anys i ning s'acostava a la seva mansi. Un dia estaven ballant per la seva mansi i de sobte: Zas! Catapunchimpun! Les princeses espantades se'n van anar corrent.Eren dos prnceps: un es deia Mario i l'altre Marcel. Les princeses Rakel i Carla es van enamorar a primera vista.Els prnceps eren aventurers i no els feia por res.El prncep Mario es va trobar amb la princesa Rakel en un mirall, i la Rakel li va dir: - Fes-me un pet d'amor de veritat.El prncep Marcel es va trobar amb la princesa Carla en un armari i la Carla li va dir: - Fes-me un pet d'amor de veritat. Fi o no...

Raquel Garca9 anys

64

Isla Azul era un planeta muy lejano al nuestro, donde vivan todos los fantasmas del universo. Era un planeta lleno de rboles y plantas, haba muchos animales que vivan en libertad. Los fantasmas de Isla Azul eran todos muy buenos y se pasaban el da ayudndose los unos a los otros. Era un planeta donde no se conoca la palabra maldad.Frankie era un fantasma que tena 9 aos y viva con su hermano mayor de 13 aos, su pap y su mam. Frankie era muy miedoso y su hermano se pasaba el da dndole sustos y por la noche tena pesadillas. Cuando se despertaba, corra hacia la cama de su mam a explicrselo. En Isla Azul celebraban el da del miedo, disfrazndose de personas y Frankie no quera celebrar el da del miedo porque por la noche no poda dormir. Esa noche Frankie se levant sobresaltado de la cama y le explic a su mam lo que haba soado:- Mam, mam, he vuelto a soar que vena una persona y me llevaba con ella! - No te preocupes -le contest la madre- que no existen las personas, ni yo ni nadie en este mundo ha visto nunca una persona.Frankie le dijo a su madre: - Es posible que en esa estrella que hay all en el cielo vivan las personas! Y seguro que son buenos como nosotros y en su planeta no habr ni guerras, ni envidias, ni contaminacin y por supuesto no pasarn hambre.

65

- Venga Frankie, vuelve a la cama, y ya vers como ya no tienes ms pesadillas y tendrs dulces sueos. Y no te preocupes que si existieran las personas, a ti no te haran dao.- Vale mam, el prximo ao, en el da del miedo, me disfrazar de persona y no volver a tener miedo.

Patrcia Valls8 anys

66

Haba una vez, un castillo misterioso, en l viva una familia y tres fantasmas. Los fantasmas se llamaban Paoulo, Alexis y Marco. Y la familia estaba formada por cuatro personas, el padre se llamaba Juan, la madre se llamaba Luca, el hermano, Eliot y, por ltimo, la hermana, Laura. La familia se haba mudado al castillo. El primer da los grifos se cerraban, las puertas tambin y se escuchaban voces. La familia estaba asustada, pasaban cosas muy extraas. Un da, Laura se cay por las escaleras y Alexis, el fantasma ms pequeo, le haba salvado de un buen golpe y desde entonces l se dejaba ver por Laura y se hicieron amigos ellos dos. Lo tuvieron en secreto porque pensaban que sus padres y los amigos de Alexis no queran que estuviesen juntos.Pasaron algunas semanas y cuando ms tranquilos estaban Laura y Alexis jugando, pas por el pasillo Luca, la mam de Laura, y los escuch. Desde ese da vigil ms a su hija, porque ella solo vea a su hija hablando con un amigo, pero imaginario. La empezaron a llevar al mdico y a hacerle muchas pruebas, y como ya no pasaban mucho tiempo juntos decidieron decrselo a todos juntos.Lo prepararon todo, y una noche cenando, empez Laura a decir:- Sabis que tengo un amigo? Se llama Alexis pero, si tenis miedo no lo veris porque es un fantasma.

67

Ral Durn9 anys

- Por qu tendramos que tener miedo? Si es tu amigo lo queremos conocer -dijo Luca su mam. - Eso, eso! Yo tambin lo quiero conocer -dijo Eliot.Cuando termin de hablar su hermano, Laura llam a sus amigos y todos se conocieron.Desde entonces, todos viven en el castillo y no han vuelto a pasar ms cosas raras.Y cuento contado este cuento se ha acabado.

68

Hi havia una vegada al Prat un alcalde que va tenir una idea. Va voler renovar l'Artes, un teatre abandonat.Per, no podien perqu passaven coses estranyes. Desapareixien les eines, es queia l'escenari, no funcionaven les eines dels treballadors.A prop d'all vivien uns nens: el germ gran, anomenat lex, i la germana anomenada Laura. L'lex va colar una pilota a l'Artes i van anar a buscar-la. Van veure que la porta estava oberta i van agafar la pilota i van escoltar una msica. Llavors van entrar i era un fantasma tocant la guitarra elctrica.Al fantasma se li va trencar una corda i l'lex i la Laura van anar a casa i van agafar la guitarra del seu pare i li van donar. El fantasma els va dir que les coses estranyes de l'Artes les feia ell. Es van fer amics, amb una condici: que pars de fer bromes a l'alcalde i aix podria actuar amb la guitarra.I ho van fer, van acabar les obres i el fantasma es va fer fams.

lex Llamas8 anys

69

Hi havia una vegada una nena que anava caminant pel bosc i es va desorientar. Llavors es va perdre, anava caminat i caminant per res, no aconseguia sortir d'all. De sobte, va escoltar una branca d'un arbre trencant-se i va comenar a crrer. Desprs d'una estona corrent, la nena va trobar un graner i, com que ja era de nit i estava comenant a ploure, es va ficar dins del graner. Ella no sabia que dins del graner hi havia dos fantasmes. Eren en Gim i la Tara, noms eren uns germans que es van quedar rfes als 6 anys i van morir poc desprs. Es va fer de dia i la nena es va despertar. Va voler sortir del graner, per no podia perqu en Gim i la Tara li van tancar la porta, i en Gim i la Tara van dir:- No ens tinguis por, som fantasmes s, per som fantasmes bons i no et farem res. Noms volem jugar amb tu.La nena els va dir que s, llavors va jugar amb ells una llarga estona. Ella li va explicar a en Gim i la Tara qui era i on vivia, que s'havia perdut al bosc.Llavors els fantasmes com sabien on vivia la nena i com arribar a casa seva li van obrir la porta del graner i la van acompanyar fins a casa seva i es van fer molt amics. La nena es va quedar a casa seva amb la seva famlia, i de vegades anava al graner a visitar a en Gim i la Tara.

Nerea Rodrguez9 anys

70

Haba una vez una nia que se llamaba Luca. A Luca solo le interesaba aprender mucho en el cole y escribir redacciones y cuentos.Un da, su padre, cambi de trabajo y cogi a Luca, a su madre y a su hermano y se los llev a vivir a otra casa en el barrio ms antiguo y oscuro de la ciudad. Ella no quera mudarse, porque tena en este barrio a todos sus amigos, pero lo tuvo que hacer.Al llegar a su nueva vivienda vio entrar a un hombre en la casa de al lado. A Luca le pareci que el seor cuando caminaba flotaba y no le tocaban los pies al suelo. Sigui al seor y entr en la casa. Al entrar, vio que el hombre era un fantasma. Se asust mucho y sali corriendo hasta que lleg donde estaban sus padres.A la maana siguiente, cuando despert, corri a mirar por la ventana y vio que la casa y el seor haba desaparecido.Pasaron muchos aos y cuando Luca ya tena 13 aos, y ni siquiera se acordaba de la casa, una maana lluviosa, al abrir la ventana, volvi a ver la casa. Baj corriendo por las escaleras, empuj una vieja puerta y entr en la casa. Lo primero que vio fue que realmente el seor era un fantasma que estaba encerrado en la casa lleno de cadenas. Luca quiso escapar, pero el fantasma, llorando, le pidi que lo salvara.

71

Ella se acerc y le quit las cadenas. El fantasma, contento, la abraz y le dijo que se llamaba Roger y que era un fantasma bueno. Lo haban encerrado los fantasmas malos para castigarlo por ayudar a los nios a hacer los deberes del colegio.Desde entonces, Luca y Roger se hicieron muy amigos y ella ya nunca mas tuvo miedo de los fantasmas.

Ana Martos10 anys

72

Hi havia una vegada un fantasma que es deia Javier. En Javier era un fantasma molt inteligent i molt guapo. En Javier vivia en una mansi encantada, situada a l'interior d'un bosc ple d'arbres molt frondosos i de gran alada. En aquell bosc no hi havia vida alguna, perqu ning s'atrevia a endinsar-se, ja que la foscor, el silenci i la sensaci de fredor eren aterridores. Un dia com qualsevol, en Javier va anar a l'escola, arribava tard, com sempre, per aquell dia va ser diferent. La classe de matemtiques havia comenat. El seu lloc de sempre ja era ocupat i per aix va haver de seure al costat d'una noia de cabells clars i ulls verds, es deia Sandra. Es va passar tota la classe nervis per la seva presncia, no sabia qu dir-li. Toca l'hora del pati. En Javier est avorrit i preocupat, perqu no sap com comenar a parlar amb la Sandra. De cop i volta, un cop de pilota el va despertar dels seus pensaments. s l'lvaro, un noi molt entremaliat al que li agrada molt el futbol. Des d'aquell dia, sn molt amics.L'lvaro i en Javier sempre anaven a espantar els nens i nenes, per en Javier no li agradava. Fins que un dia, anant pel carrer, al donar-li un gran ensurt a una nena, en Javier va veure que aquella rossa d'ulls verds era Sandra. Al principi, ella no s'ho va prendre massa b, per desprs ella els va perdonar i van comenar a ser molt amics.

73

Uns dies ms tard era Halloween. En Javier es va disfressar d'esquelet, la Sandra de bruixa bona i en lvaro de Frankenstein. Aquella nit va ser molt divertida i a la vegada molt especial. Van anar per totes les cases dient "trick or treat" i van aconseguir molts caramels.La nit va arribar a la seva fi. L'lvaro va marxar cap a casa, i en Javier va decidir acompanyar la Sandra a casa, van passejar molta estona mentre xerraven animadament. En arribar a casa, en Javier va voler donar-li un pet que li va fer sentir coses molt especials. Aix, en Javier es va enamorar de la Sandra i la Sandra d'en Javier. Llavors van comenar a sortir junts. Al cap dels anys es van casar i van tenir un fantasmet que es deia Rubn, i una fantasmeta que es deia Mireia. I a la fi, en Javier va tenir una vida meravellosa sense haver d'espantar ning com ell havia somiat sempre. I van ser molt felios i van menjar perdius.

Luca Pellitero 9 anys

74

Hi havia una vegada una parella que volien tenir fills. Es van casar i van tenir un fill i una filla. Desprs de molts anys, un dia, a la nit, mentre estaven dormint, van venir uns fantasmes i es van emportar els pares. Va passar un any i encara no havien aparegut. La gent del poble parlava i pensava que aquella casa estava encantada.Un dia, la filla es va trobar amb una senyora que li va dir:- Fa molts anys un fantasma s'havia emportat els vostres pares i ha fet un encanteri sobre casa vostra.La filla li va preguntar a la senyora:- Senyora, ens podem quedar a casa vostra?- S, si voleu!- Grcies! Hem pensat que dem al mat farem una trampa a casa nostra per atrapar els fantasmes i alliberar als nostres pares.Al mati segent, van poder atrapar els fantasmes i es va poder desfer l'encanteri de la casa. Els nois es van abraar molt fort als seus pares que tenien moltes ganes de veure'ls i per sempre van poder viure felios a casa seva. I conte contat, aquest conte s'ha acabat!

Thais Medin 9 anys

75

S'acosta la nit de halloween. Aquest any, els meus amics i jo ens volem disfressar. Jo havia pensat anar disfressada de fantasma i els meus amics de vampirs i vampiresses. La festa s dem a casa d'un amic meu, i abans que comenci la festa jo vaig a ajudar-lo a preparar-ho tot. Per no tenim res per guarnir la casa, aix que ens posem a treballar de valent. L'endem a la nit ja est tot a punt, la casa sencera est plena de coses de halloween! Quan la festa estava a punt de comenar, veig que arriba un fantasma tot sol que no conec. Pregunto als meus amics, per ning ms el veu, noms jo. perqu tinc ulleres de visi lser! Ens fa tanta por, que els meus amics i jo sortim corrent de la festa. Anant cap a casa ens trobem amb una casa encantada i decidim entrar a investigar.Dins de la casa tot s fosc, menys mal que tenem les nostres llanternes! Quan encara no havien marxat de la casa va aparixer de nou el fantasma misteris. Era el mateix nen que havia estat a la festa de halloween! Ens vam espantar molt i tots nosaltres vam anar corrent cap a una habitaci. All dins hi havia una tomba de vampirs. Ens vam ficar dins de la tomba perqu era molt gran i vam veure una porta, la vam obrir: a l'altre costat de la porta hi havia unes escales mooolt llargues i fondes, corrent les vam baixar i vam trobar un passads amb moltes portes.

76

Vam decidir obrir una, i en aquell moment el fantasma misteris tamb estava baixant les escales. Nosaltres vam marxar corrent i en sortir de la casa vam veure que acabava la festa i haviem d'investigar... - Hola, qu feu aqu?- Hem trobat un passads misteris des de la festa a la casa encantada!- Adu, aneu-vos-en d'aqu que feu pena!Desprs vam veure que el fantasma misteris era una disfressa personalitzada. Un amic nostre just aquell dia havia mort, no sabem qu fer, aix que vam continuar investigant i no havien trobat res per culpa de la festa de Halloween.

Blanca Rodrguez9 anys

77

Quin embolic que tinc! Aquesta professora m'ha complicat la vida. Diu que he de fer un ball de final de curs, i jo no s ballar gens. L'nic ballar que m'agrada i m'ilusiona s Michael Jackson, el rei del pop, ara i sempre. En sortir del collegi la meva mare m'ha apuntat a unes classes de ball per a final del curs, fer-ho b.Avui he comenat a fer les classes i s molt difcil poder fer tot el que et diuen a la perfecci, perqu jo, mai he fet una cosa com aquesta. La meva companya al ball, va a classes des dels 6 anys i ara en t 10, i la veritat s que balla molt b.Quan acaben les classes, jo segueixo practicant a casa meva, per s un altre tipus de ball. Jo vull ballar com Michael Jackson, per els seus passos sn molt difcils de fer, sobretot el moonwalk.Avui estic molt nervis, perqu dem s el festival i aix no ho tinc gens controlat.A la nit, quan estava dormint un llum va aparixer. Em vaig quedar bocabadat, all estava el fantasma de Michael Jackson. Ell no parlava, sino que cantava mentre ballava. Jo, molt tmid, li vaig preguntar que si em podia ajudar i ell va dir que s amb el cap. Em va ensenyar i no vaig dormir perqu s va fer de dia.

78

Aix doncs, me'n vaig anar a l'escola i li vaig dir el qu va passar a la meva companya de ball. Ella, no em creia, per quan em va veure ballar, se li va illuminar la cara. Al final, ens van donar un premi, jo el vaig dedicar a Michael.Quan vaig arribar a casa em vaig trobar el seu guant blanc damunt del meu llit. I vaig pensar mirant al cel: Grcies Michael!

Vctor Cobo10 anys

81

Explicava l'altre dia la meva professora Ricarda, a la classe d'histria:Tot cursava l'any 1969, a la llunyana poblaci de Pratstanya, quan una noble senyora va trobar tres cargols. En aquella poca i lloc encara no se sabia qu era un cargol. Va portar aquelles ''castanyes'' al poble, i com que no sabien qu eren els cargols, li van posar aquest nom. Tots menjaven cargols rostits, per en realitat li deien castanyes.''El timbre ens va salvar d'aquella histria tan absurda sobre la castanyera. La Ricarda ens va posar de deures fer una redacci sobre aquella absurda histria, i el millor relat el posarien en el diari de l'escola. Com que jo tenia fama de ser estudiosa, vaig pensar que si demostrava que era certa la histria que ens havia explicat la Ricarda, ning es burlaria de mi. Llavors vaig anar a casa de l'Eduard, un cientfic boig molt amic meu. Li vaig preguntar si em podia ajudar a fabricar una mquina del temps per demostrar la meva teoria. Casualment en tenia fetes dues o tres que li havien encarregat, per jo noms en necessitava una. Em va assenyalar un passads on estava l'aparell i vaig entrar-hi. El meu amic boig va posar les coordenades espai-temporals i em va dir:- Recorda, quan tu cridis el codi 2332, li donar al bot de tornada, val? De sobte vaig aparixer a la fotografia que hi havia al llibre d'histria i vaig parlar amb la senyora que apareixia al llibre.

82

Li vaig explicar tot el que havia passat, lo de la mquina del temps i lo del treball de l'escola. Llavors vaig treure de la meva butxaca una castanya de veritat, no un cargol i li vaig ensenyar:- Aix no s una castanya. Les castanyes es mouen a poc a poc va dir.- No, el que anomeneu castanyes sn en realitat cargols.Finalment ella em va entendre i vaig dir el codi 2332. De sobte un remol em va enroscar i vaig aparixer en el laboratori de l'Eduard. Em semblava estrany per em sentia com si em passs alguna cosa al cabell. Vaig mirar-me a un mirall i... aahhhhhhhhhhh!!!!!!!!!! Abans era rossa, i ara era castanya. Vaig sortir fora del laboratori i vaig anar corrent cap a casa. En picar el timbre va sortir la meva mare i el meu pare, per misteriosament no estava el meu germ.Vaig preguntar a la meva mare i em va dir:- Quin germ?Llavors ho vaig entendre tot. Vaig sortir corrent cap al laboratori i li vaig explicar a l'Eduard que m'envis al passat immediatament. Va introduir les coordenades i vaig aparixer en un poblat molt diferent al d'abans. Vaig buscar la senyora de la fotografia un altre cop i li vaig intentar explicar el que havia passat amb el meu germ, per no s'ho creia.

83

Per canviar-ho tot, li vaig explicar la llegenda de Jalogin que desprs es va dir Halloween grcies als anglesos. Ella es va posar tan contenta que van comenar a celebrar les dues festes: Halloween i la Castanyera. Vaig dir adu a tothom i vaig tornar a la meva poca.Tot havia tornat a la realitat. De nou era rossa i no castanya. Estava el meu germ i tot era com al principi.A la nit vaig fer el treball que havia demanat la Ricarda, i a l'endem ella va escollir el meu. I jo estava tan contenta perqu aquella histria era real, encara que tots pensessin que no.Perqu s la histria de la Castanyera, la Castanyera de veritat.

Marina Julin Rodrguez11 anys

84

En Xavier t 9 anys i li apassiona la cincia. Avui est molt content perqu va al museu.- Xavier, estigues quiet! diu el pare.- Deixa-ho estar, carinyo diu la seva mare. Ja saps que est nervis perqu li agrada molt la cincia -li explica.Pel cam en Xavier va cantant:- Avui vaig al museu! Avui vaig al museu!Ja al museu, en Xavier ha deixat de cantar i s'ha posat molt ms content del que ja estava abans:- Mare! M'en vaig pel passads dels invents.- Vale fill! A les 6 en punt aqu! Al passads dels invents hi ha alguna cosa que en Xavier no s'esperava:- Ups! Qu s aix? pregunta en Xavier en veu alta.Desprs de cinc minuts, alg per darrere li contesta:- s una mquina del temps i encara funciona -diu el conserge del museu. Aquell senyor era alt i prim, semblava poc fiable, per en Xavier es va atrevir a preguntar:- Vost com ho sap?- Fa molts anys que treballo aqu. Passant a un altre tema, vols provar-la?- S! diu en Xavier, per marxo a les sis en punt.- Perfecte, tenim molt de temps, la mquina ens ajudar en aix.Llavors, en Xavier i el conserge pugen i se'n van endarrera del temps, arribant a veure com era la

85

natura del Delta quan el riu tenia la sortida al mar, que no s la d'ara.Com que els camps eren plens de vida i els cotxes gaireb no existien.Desprs, anant endavant van veure com els camps havien desaparegut i tot era ciment i asfalt.Una vegada acabat el viatge, i una mica tristos pel que havien vist, van decidir fer una associaci per tal que la natura que els envoltava mai sacabs i que els nens poguessin disfrutar i gaudir dels animals i les plantes que viuen en ella.

Sonia Acea9 anys

86

Hi havia una vegada un ratol que es deia Kiko, i volia anar de vacances, per no trobava cap lloc per anar. Aleshores, va fer una mquina del temps que podia anar a un pas i tamb viatjar en el temps al passat, al present i al futur. Primer, va decidir viatjar al passat fa vint anys i al passat es va trobar a un amic seu del collegi que es deia Kako.El Kako no sabia qui era, llavors el Kiko li va explicar que era el seu amic del collegi i el va convidar a casa seva. Desprs, van anar amb la mquina a Madagascar a passar el dia. El viatge va durar noms cinc segons! All van poder veure els animals salvatges, desprs van tornar al temps del Kako i quan van arribar la mare del Kako estava molt preocupada, perqu feia dos dies que l'havia perdut. El Kiko li va explicar tota la veritat perqu no el castigus. Desprs el Kiko li va prometre al Kako que cada any el vindria a buscar el vint-i-u de novembre per fer un viatge de dos dies. Abans de dir-se adu, van sopar tots junts un bon plat de formatge. D'aquesta manera van poder fer uns viatges fabulosos en el temps.

Marc Garca9 anys

87

Hi havia una vegada una famlia que vivia en una casa molt antiga. Aquesta casa trobada a l'any 1924 era llavors molt maca, per ara ja estava molt vella.La famlia eren: els avis, els pares i quatre germans: l'Alejandro, l'Emma, en Gonzalo i l'Helena.Una nit, quan van anar a dormir, al voltant de les onze, van sentir l'Helena que deia:- Qu s aquest soroll! Va despertar els seus germans i sense que els pares s'adonessin van saltar per agafar armes per si de cas, unes armes que eren al garatge. Tot seguit, van anar a l'habitaci de l'avi per buscar ms armes. Van adonar-se que ell no era al seu llit. El van estar buscant per molts llocs de la casa i no hi era. Un cop al garatge, l'Emma, sense voler, va tocar un bot d'una mquina que va fer sortir una pantalleta on s'hi veia el futur. Era l'avi amb un extraterrestre. En Gonzalo de sobte va dir: - Per, s s la plaa dels arbres! Rpidament agafaren aquesta mquina, que va resultar ser una mquina del temps, i en arribar on era l'avi, van matar a tots aquells extraterrestres, amb les armes que duien. L'avi ja estava sa i estalvi. Tots plegats van abraar-se a l'avi.Grcies a la mquina del temps van poder retrobar-se amb l'avi i tornar tots junts a casa.

Alejandro Alemany9 anys

88

Fa molt de temps, existia una persona que es deia Doctor Smith i ajudava a la gent viatjant amb una mquina del temps. Tenia dos amics, Emy Bonn i Roonie Williams, que estaven enamorats. Un dia van viatjar a Stonesh a l'poca romana i, van descobrir que la caixa ''Pandora'' s'obria.- La caixa Pandora! Oh, no! Hem de fugir! -va dir el Doctor. Van arrencar a crrer fins que van veure que una ombra agafava a en Rooney i l'arrastrava cap al fons. L'Emy va parar de crrer i va anar a buscar en Rooney. Quan va arribar noms quedaven ossos i alguns rgans interns. Van plorar i plorar fins que es va sentir un tret que, desgraciadament va travessar el cap de l'Emy, que va caure a terra; era morta. Eren els youbye que havien matat a la seva amiga. Per el Doctor no hi podia fer res, aix que va crrer fins que es va trobar l'ombra.Va agafar el Doctor, que l'nic que va poder fer s cridar abans que l'ombra li travesss el cos amb el bra, i va morir.

Gonzalo Campos9 anys

89

Una nit l'Adrin, en Vctor, l'Alejandro i en David, van anar a la cova que havien construt.En arribar a la cova van trobar com una espcie de nau espacial-sof. L'Alejandro s'hi va acostar i va llegir: mquina del temps, passat, present i futur.- Veniu, mireu el que he trobat! -va dir l'Alejandro sorprs.Tots ells van pujar a la mquina del temps i van anar a parar al futur.- Hi ha molts robots! -va dir el Vctor.Van anar a donar una volta per all i van trobar com una espcie d'hotel que posava: "Veniu! Hi ha piscines, discoteca, menjar, un buffet amb un parc..." L'Adrin i en David van dir que es podien quedar a l'hotel per que primer anirien a buscar la mquina. La van trobar i van veure que estava feta trossos.- Ara qu fem? -va dir el Vctor.- Haurem de quedar-nos a l'hotel -va dir el David.Quan anaven cap a l'hotel, va arribar una nau i va dir el senyor de la nau:- Veniu amb mi!

90

Un robot va saltar, va treure una pistola de raigs X i es va posar en forma de destrossar la nau. Llavors ells van pujar-hi i van tornar a casa a la velocitat de la llum.

Adrin Daz9 anys

91

Lany 2492Dos nens de 6 de l'escola Peixet que es deien Marc i Pere van sortir de casa corrent per arribar els primers a l'escola. A l'hora del pati en Marc i en Pere van jugar amb el Sergi a fet i amagar i quan va sonar el timbre tots van pujar a classe, van fer catal amb l'Helena, que va preguntar:- Sabeu qui va descobrir Amrica? Ning va aixecar la m. Com que ning no sabia qui va descobrir Amrica, la professora va manar de deures en honor al 12 d'octubre de 1492, els 1000 anys que feia que Colom va descobrir Amrica.- Doncs, vull que amb la vostra mquina del temps aneu 1000 anys enrere i agafeu apunts sobre qui era Colom, com era, els seus gustos...Tota la classe va recollir i va anar a casa. En Marc i en Pere van anar a la casa del Marc. Van agafar les seves llibretes i directament se'n van anar d'excursi per prendre apunts sobre aquell dia tan especial segons la professora: el 12 d'octubre de 1492.En Pere va programar la mquina i van trigar dos minuts en arribar al vaixell de Colom i com que no el coneixien van preguntar a un mariner qui s'anomenava Cristfor Colom. - D'on heu sortit vosaltres? Aqu no hi podeu estar -va dir Colom.- Cristfor Colom, som dos nens que arribem del futur per saber perqu ets tan important.

92

Un mariner va cridar: Terraaaaaaaa, els nois van prendre apunts i els tripulants van tirar l'ncora. El vaixell es va aturar, tothom va baixar del vaixell menys dos tripulants que es quedaven per vigilar.A aquella terra hi havia noms quatre gats i cadasc cultivava un hort per alimentar la famlia. Cristfor Colom no coneixia unes hortalisses com el tomquet, la patata, la pastanaga... Llavors el seu portaveu li va dir: - Escolta Cristfor, se m'ha ocorregut una idea, podrem portar el tomquet per sucar amb el nostre pa, no? I la pastanaga per alimentar els conills de la nostra terra, no? I la patata per acompanyar les mongetes... Llavors van agafar uns quants exemplars de les hortalisses i els nois van prendre apunts. Quan pensaven tornar al vaixell per tornar-se a casa es van adonar que el vaixell no hi era i els nois es van dir: - I ara qu farem, la mquina del temps estava en el vaixell! Per sort van arribar uns companys de la classe amb la seva mquina del temps per fer tamb els deures. Tots els nois van pujar a la mquina del temps i finalment van arribar a casa. Ja s'havien fet les 9 de la nit! Segur que acabarien amb un bon esbronc de les seves mares.

David Lpez 10 anys

93

Hi havia una vegada uns monstres semblants a pollets que es deien: Piu-piu, Aghs, J.J., Vi i Jos.Un bon dia, entre tots van inventar una mquina del temps, i van dir:- Visca! Hem inventat una mquina del temps!- Tinc una idea! -va dir en Piu-piu-. Recordeu el treball en grup de fer un invent? Doncs, podem portar la mquina del temps.- D'acord -van dir els altres-. Per, primer, hem de provar si funciona.Aleshores, els cinc amics van programar a la mquina del temps a quin any volien anar. Van programar-la a l'any 1.000.000.000.000.Just en el moment que van arribar, es va espatllar la mquina del temps.- Oh, no! Com podrem tornar? La mquina del temps est espatllada.- Tinc la soluci! -va dir en Vi-. Podem quedar-nos aqu fins diumenge per la nit, per divertir-nos i dedicar-nos una estona a arreglar la mquina del temps.- Per si hem d'anar a l'escola! -va dir en Jos.- Per, qu dius ara? -va dir en J.J. Avui s divendres per la tarda i ja hem sortit de l'escola.

94

Va arribar el dia previst per tornar a casa, la mquina del temps ja estava arreglada i van tornar a casa seva.Dues setmanes desprs va arribar el dia de dir el grup guanyador, la professora ja havia decidit quin grup era el guanyador. I sabeu quin grup va guanyar? Va guanyar el grup d'en Piu-piu, en Aghs, en J.J., en Vi i en Jos. I fins i tot, els hi van donar una medalla d'or.

Vctor Pascual9 anys

95

Hi havia una vegada un nen que es deia David.Tot caminant va trobar un passads secret i va entrar. En David va veure un cientfic boig i el cientfic va dir: - Qu fas aqu? T'ensenyar el meu ltim invent.Era una mquina del temps. En David va dir si podia ajudar i el cientfic li va dir que s. Quan va acabar l'invent el va provar en David. La mquina el va portar a l'poca dels dinosaures. El cientfic va preguntar si funcionava i va dir que s. La mquina es va trencar i en David es va quedar all. El cientfic la va intentar arreglar, per necessitava un mineral que noms estava a l'poca que estava en David.El cientfic li va dir que havia de trobar aquell mineral rpid abans que es tanqus el portal per sempre. Un tiranosaure, amb una cosa punxaguda al cap, el va veure i el va perseguir. Es va refugiar en una cova petita. Al fons de la cova hi havia una cosa que brillava. Era el mineral que necessitava el cientific i el va teletransportar. En David va tornar i tots van viure felios.

David Serna9 anys

96

Fa molt de temps un investigador que es deia Antoni va trobar en una cova una mquina del temps.L'investigador va dir:- Que b! Amb aquesta mquina del temps podr anar a l'antiguetat i al futur, aix podr vendre les antiguetats i em far ric. Que b!L'investigador Antoni va anar moltes vegades al futur i al passat. Aix va vendre moltes antiguetats i coses del futur, per cap era especial. Fins que un dia va anar a l'era del dinosaures i va trobar una antiguetat d'or. Aquesta antiguetat es deia "La Marome" i deien que tenia una maledicci. L'Antoni va dir:- Una maledicci? No m'ho crec. Jo me l'emporto.Quan se la va emportar va dir que se la quedaria ell perqu era molt especial.Al dia segent quan es va aixecar i va veure la seva casa destroada. - Tot aix ho ha fet la maledicci? -va dir l'Antoni.Llavors, es va escoltar una veu que li va dir:- S, sc jo, la maledicci! La que faig tot aix i no parar fins que no em tornis al meu lloc i a la meva poca.- D'acord, ho far -va dir l'Antoni.

97

A la tarda va anar amb la mquina del temps a tornar al seu lloc l'antiguetat.Desprs d'aix, va tornar a posar la mquina del temps on l'havia trobat i no la va fer servir mai ms...

Isabel Rodrguez9 anys

98

Un dia l'Anna, una nena molt generosa, anava de cam a un museu. Hi havia mquines molt interesants. La primera mquina que va veure va ser la famosa mquina del temps. Mentre l'estava contemplant, de cop un vent la va arrossegar fins a dins de la mquina del temps. De cop es va engegar i va comenar a viatjar a travs del temps. L'Anna estava molt espantada.Per de cop se li va ocrrer una idea: en la propera poca que trobs, clicaria el bot d'apagar la mquina del temps i demanaria ajuda a la primera persona que trobs. La primera poca que es va trobar va ser la medieval. La primera persona que es va trobar va ser una princesa que es deia Lluna. L'Anna li va preguntar:- Coneixes alg que arregli mquines del temps?I li va dir: - S, conec un senyor que et pot ajudar.La Lluna i l'Anna van anar caminant fins que el van trobar. Els va arreglar la mquina del temps i van poder tornar a l'poca real.

Mireia Basualdo8 anys

99

Una tarda, cinc nens que es deien Marta, Jordi, Patricia, Gonzalo, Ainhoa i la seva mascota, que era un gos i que es deia Blacky, estaven jugant pel bosc i de sobte es van allunyar.- S'est fent fosc -va dir la Marta.- Hem de tornar a casa, saps el cam, Jordi? -va dir la Patricia.- No tinc mapa -va dir en Jordi.- Entrem en aquesta cova! -va dir l'Ainhoa.Dins la cova els nens anaven caminant i van trobar una mquina del temps.- Qu s aix? -va preguntar l'Ainhoa.- s una mquina del temps -va respondre el Gonzalo.De sobte, va comenar a brillar.- Qu est passant? -va preguntar la Marta espantada.- Estem viatjant en el temps -va respondre la Patricia.Van sortir de la cova i van veure el futur. Van veure que uns homes de negre perseguien a una nena molt petita.- Qu est passant?! -va cridar en Jordi.- Ha de tornar a casa -va dir un dels homes de negre.- Tranquils, nosaltres la portarem a casa -va dir l'Ainhoa.- Grcies -van dir.Caminant, caminant van arribar a casa seva.- On sn els teus pares? -va preguntar la Marta.- No tinc pares -va respondre la nena.

100

- Els meus pares se'n van anar de viatge i encara no han tornat -va dir la nena.- No m'he presentat, em dic Lluna -va dir la Lluna.- Doncs, amb qui vius? -va preguntar el Gonzalo.- Visc amb el meu germ, en Quevin -va respondre la Lluna.- Quevin! Ja estic a casa! -va cridar la Lluna.- Adu, fins aviat! -va cridar la Lluna.Desprs tot va comenar a brillar. Estaven en una cova, van sortir i van comprovar que ja eren a la seva poca.

Patrcia Rubio9 anys

101

Fa molt de temps hi havia una nena que es deia Iris. Vivia al Prat de Llobregat. Era pl-roja i els seus cabells eren ondulats, els seus ulls eren de color verd clar i el seu nas era rod com un cercle. Sempre portava una bossa per si un cas es trobava alguna cosa o per tenir algun objecte a m.Un dia va anar a un museu de Barcelona. Van veure coses molt interessants al museu, hi havia quadres, esttues i... una mquina del temps!L'Iris va cridar:- Uau, que xulo!Com que era tan trapella va ficar-se dins de la mquina del temps, per... hi havia dos botons, passat o futur. Ella volia anar al futur, per sense voler va clicar el bot de passat.Quan va arribar, un T-Rex va destruir la mquina i l'Iris es va quedar atrapada a la prehistria.No sabia qu fer, fins que se li va ocrrer una idea i amb coses que trobava va construir una altra mquina del temps, per... Com podia funcionar? L'Iris va pensar, pensar i pensar fins que se li va ocrrer una altra idea.Ella tenia un cable a la seva bossa, i el va connectar a la mquina del temps.

102

Tamb, tenia un endoll i va endollar el cable a l'endoll i va sortir de la prehistria.Vet aqu un gos, vet aqu un gat, aquest conte ja s'ha acabat.

Ins de la Fuente9 anys

103

Hi havia una vegada un nen que es deia Jony i la seva germana Maria. Anaven a l'escola del Prat de Llobregat i a en Jony i la Maria els agradaven els misteris. Un dia quan anaven cap a casa van veure el seu professor de mates i de medi.- Maria, Jony, espereu!- I van dir els dos: qu?- He trobat un invent, es diu la mquina del temps!- Ah, s? Doncs anem a provar-la!Ells van anar i el professor tamb, a la casa del professor Mustafa. Van provar-la, per quan la van provar van anar a un mn molt antic, quan existien els dinosaures. Quan van arribar el professor Mustafa va dir: estem al mn dels dinosaures a l'antiguetat.Els dos van preguntar:- Podem tornar al present?I el professor Mustafa va dir: - Podem, per necessitem quatre coses: una dent de dinosaure, una flor que es diu dent de lle, una fulla marr i una roca volcnica. Quan anaven van trobar un dinosaure i van fer una trampa, el van agafar de les potes amb una corda i va caure, desprs, per agafar-li la dent van fer-li pesigolles i va sortir la dent. Desprs, van caminar i havia una dent de lle, per hi havia un dinosaure perque no agafessin la dent de lle. Per en Jony i la Maria li van dir tonteries i el van guiar a un lloc on havia menjar i van agafar la dent de lle.

104

Desprs, van anar a buscar la fulla, per havien de creuar un llac que si queies mories. Per van agafar una corda i es van gronxar, i van arribar i van agafar la fulla marr. Per l'ltima cosa havien d'anar al volc. Van escalar i escalar per arribar a dalt, i van arribar, per per agafar la roca volcnica havien de passar el volc, saltaven i saltaven de roca en roca fins que van agafar la roca volcnica. Desprs, van anar on estaven al principi, i van arribar, van cuinar-ho i els tres van provar la medicina i van tornar a casa. Per tocava medi i el professor Mustafa, en Jony i la Maria van crrer i van arribar. Desprs, els tres van ser felios per sempre ms.

Cristian Ibargoyen9 anys

105

Haba una vez, una familia que estaba en Noruega. Viajaron a Asia y descubrieron una mquina del tiempo. Era el ao 3998 y la usaron para descubrir unas cosas nuevas. En ese ao haban consolas que... podas manejar con la mirada!Estaban ilusionados, pero haban muchos terremotos y muchos tsunamis, pero no tenan miedo. Un da la familia descubri una nave espacial y el chfer era un mono. Decidieron despegar rumbo a Jpiter, pero despus, hubo una explosin del sol, los planetas se destruyeron y se quedaron en el espacio. Gracias a la mquina del tiempo descubrieron nuevos planetas y cada miembro se qued en cada planeta.

Guillermo Palacio9 anys

106

rase una vez una nia llamada Sandra de 10 aos, viva en Sevilla.Tena un gato precioso, era negro con ojos verdes y muy pequeo. La hermosa nia de trenzas color oro y ojos azul cielo, siempre estaba triste porque sus padres no estaban juntos.Un da, dando una vuelta con su gato, se encontr un pequeo objeto cado en el suelo, tena forma de collar, as que Sandra se lo coloc y la nia agarr el collar con fuerza y pens en el ao pasado. A ella le gustara mucho volver a la poca en que su padre y su madre se separaron. De este modo, poder arreglarlo todo y ella poder vivir ms feliz y sin ms penas.Y en un abrir y cerrar de ojos retrocedi donde ella quera estar, la gente no se acordaba de nada. Sandra extraada por lo que haba pasado, se preocup por no saber lo que suceda, y se dio cuenta que al tocar el collar y pensar en la poca en la que ella quera estar, directamente el collar la transportaba rpidamente.Sandra lo arregl todo deprisa para que la gente no se diese cuenta y volvi a su poca tranquilamente, sin ms preocupaciones.

107

El arreglo haba sido un xito, sus padres volvan a ser felices y estaban otra vez juntos, lo mejor que le poda haber pasado nunca. Era una maravilla. El collar haba hecho realidad su mayor sueo, ya que ella pensaba que aquel sueo no se podra cumplir nunca, ni en su propia imaginacin.

Ldia Rodrguez10 anys

108

Potser no em creieu, per una nit mentre dormia a la meva habitaci se'm va aparixer un bruixot.El bruixot em va donar una mquina del temps. Jo no sabia qu fer amb ella, per vaig veure un bot i el vaig pitjar.La mquina em va portar al mn a l'inrevs, all la gent caminava amb les mans, menjava amb els peus, i parlava pel nas. Quan aqu era de dia, all era de nit...All em vaig trobar amb una nena que tenia la meva edat i es deia Laura. Em va explicar que havien encantat el seu poble, i que si podia ajudar-la a anar fins el castell de la bruixa malvada i tallar-li els cabells. Perqu noms aix es desfaria l'encanteri que queia sobre el seu poble i els seus amics. Dit i fet, intentant ajudar la Laura em vaig posar en cam. Dues hores desprs vaig entrar al castell on vivia la bruixa. La porta a l'entrar va fer un soroll aterridor, i com que la bruixa estava adormida vaig aprofitar per entrar a la seva habitaci i li vaig tallar els cabells.

109

La bruixa llavors es va despertar i jo vaig sortir corrent, per com que la bruixa no podia viure sense cabells es va fondre i va desaparixer, i el poble a l'inrevs va tornar a la normalitat grcies a mi.La Laura per agrair-me el que havia fet em va portar de tornada a casa meva.

Mireia Rus9 anys

110

Hi havia una vegada una granota que volia fer una mquina del temps, per no sabia com fer-ho. Va passar una setmana i en un full va fer els plnols i es va equivocar. Perqu va fer una mquina que volia dominar el mn, per la granota no se'n va adonar. Van passar 13 hores i la granota es va adormir. I aleshores la mquina va aixecar-se de