.3%li l)bsen^acious butimi^Iues

S'dwe tilles al-ellill-les de V;IN^Ilcia

I,'any I^1'^3, Yuan el Museu dr l^arct^lona inici;i les recol^leccionsper a former I'herbari d'Espan^'a yue havia de iigurar a I'f?xposiciu del^nrcelona, anarem a Valencia amb el recol^lector dt^ botanica del.Museu, i, per una bona temporada, fiYarem la rostra residencia aUenia. Uues planter que hi collirem per incloure a la susdita exsiccataToren les .=1 reitur^in vcileatina 13oiss. i A. rntricatu Unf. Ln una deles lletres fregiients yue ens escrivienl amb E'AU, recordo yue li indica-v^l la recol^leccid d'aquelles dues planter, i ell em respongui^ yue noeren sinil una de solo: dues formes d'una unica especie.

Uespres he vist que, de molts anys entizl, ('AI• soste aquest matrix

criteri. En el segos fascicle de les sever «Notus bot<inicas a la Floraespallola», p^lgs. 11 i I`:.^, ja fa ,inunimes I'Arenrtrrrr nul^^rttinu Poiss.

i I'.a. intric'utu Uuf. Aisb era I'an' 1`t^^i^^i. Cinc an^•s mrs tard, a lapeg. `L77 del «Suppl. al ^^'ILt.xt^.^>:^t es refereix a ayuest

criteri de YAII i diu: «Sed specimina A. r+c^lc^ittritcre verge, quae

hurusque non nisi in ftegno ^'al. australi observata suit, ab illa varie-tate ^, invntcunre satin differunt. Ulterior inquirendum sum occurrent

fornlee intrrmcdiae>>. La var. de l^A. ntoittunc^ a que es refereix

\V'InLI<<^.tit^^ es 1'.-^. rntri^•cttu Uuf. Abans, Peru, PA^I remarcava: «I':ISr. ^Vn.LI:o,^t.^t me dijo que estaba equivocadu al suponer ^o que la

,^. rrrlerrtiaa Bois,. no era mtis que una forma de la A. rntricuhr Uuf.

Confieul mi ceguedad e insisto en to misnu>...v ('). AI cap de xis an^^s

^^aferma encara en la mateixa apreciaci6: Areitcrriu mnntcrnu subsp.

ri^trrcuta Uuf. - A. nrrl^^ntiixt f3oiss., loc. clan.! - ^1. inuata^l«

L. ^ rirtricalu Ser. -.-1. nroatuiur L. var. ,tia.rrcolu Ilou^• ^e -

«No he visto, a pesar de haherla recogido en mil sitios, max que dos

hlrntas. Entre lax Inalezas o sitios somhrios la de hojas nlas arches; ^^n

lu;^ares secos, soleados y despejados la torma de hojas an^ostas. 1' a

esto se reduces lax tres variedades que nos den lox autoresv I el

mateix an^^: «La A. inh^irahr se presents con hojas angostas (fnrl.

ua,,rrsti/'olict A. rcrlenNau lioiss.) ^' con hojas max arches ^fma. Irttr-

/i^liul; pero nonce rurtocomo en el tipo especifiro ^. morrhtnu L.^ 131•

fll Neu, Ades Soc. hap. I L :V., Iri!12, p. Ilu.

Ill I'.ar, Acts, Soc . Esp. H . ^., Iri9N, p. IJJ.

(31 hAI', Actas Soc. Hap. I I. ^., Iri41ri, p. ^'?5.

P. FoNI i Q1FR 377

Les miss modernes apreciacions de PAl sobre el nlateix terra sign les

del 1t)25 ('), exactament les mateixes de sempre.

El fet d'haver Fist tan diverses agtiestes dues estirps, A intricate

I)uf. i A. ncilentinu Boiss., quan el 11123 les vaig estudiar vives sobre

el terreny, i per haver hagut d'analitzar i con)parar diverses arenaries

del Marroc amb els tipus peninsulars, tot plegat m'ha dut it cercar les

afinitats reals i les diferencies d'aquelles dues plantes. A I'herbari del

Museu de Barcelona poseinl ahundos material d'ambdues i diversos

exemplars del propi I'AU, de manera que I'estudi no pecara d'indocu-

mentat. Latitoritat de I'AU, d'altra banda, i la persistencia en ell de

I'opinio que es forma de bell antuvi, des del 1888 fins ara, m'han

obligat it estudiar el problema amb tota cura. Heus aqui els resultats

ohtinguts.

"fine com a cosa certa que I'Arenariu intricntu Duf. i l'A. ncrlen-

tinu Boiss. pertanyen it especies distintes. Els caracters diferencials

d'ambdues entitats son els segiients:

A. intricate Duf. .4. r'alentina Boiss.

T i g e s mes Ilargues i mes taxes. T i g e s mes cartes, mes ramosesi intricades.

F it I I e s llargues (10-35 mm), mes F ti I l e s curtes (5-15 trim), estre-

amples (1'5-2'5 nlm), linears o tes (0'75-1'25 mm), linears, amb

linears lanceolades, planes o els marges revoluts i el nervi

it penes revolutes at nlarge, amb mitja molt sortit, ciliades a la

el nervi nlitja poc o gees sortit, base en aulbdos marges i gla-

peludes en tota llur superficie, bres en la resta, amb els rose-

untb ramells axillars poc desen- tons dels ramells axil-lars molt

volupats en la florescencia. manifestos en la Ilorescencia.

T r i coin e s , dell eixos caulinars, T r i c o in e s, tint dels eixos call-

de dues menes: gels glandulo- Iinars com de les fuller, no

sos, tri-hexaccllulars, a penes glandulosos, en forma de pets

verrucosos, de 130-450 It, rues- uni-tricel•lulars , de 30-180 it,

clats atilt) altres no glandulosos, molt verrucosos, sobre tot en

Ileugeranient verrucosos, uni- les cel•lules apicals.

tricel-Iulars (generalnlent de

dues cel•lules), de GO-I(X) EIs

de les fuller no glandulosos.

F 1 o r s grans, antb els sepals de F l o r s petites, atilt) cls sepals de

7-8 mnt, de nervi mitja poc acu- 3'5 4 mm, de nervi mitja sortit,

III I'.\r, I'lantas de Almeria, elem . del Museu de C. N. de Barc ., Ser. bot ., n." 30 9'25);

i apud Sennen, t'I. I•'sp., l, in sched.

^' I

sat, ciliats glandulosos en tota

Ilur superficie; petals grans, de

1-11 nun.

Capsit la de G-7 nun.LIit vors d'I'75-2 nim, amb el

Ilombrigol voretat per un cantod'una rebava prominent,

nrent granelItides.

Ohscrvacions botuuuques

ciliats it la base dels marges;petals mitjans, de G-t nun.

C Ipsit Ia de 3,,5-4 mm.LIavors d' 1'25 mm, amb el

Ilombrigol no voretat, poc gia-nelludes.forta-

La naturalesa dels pets t°s tail constant, que ha estat decisiva enal.-rut cas dubtl'ts, per exemple en les formes umbricoles de 1'A. valerl-tinrr del Monduber, de fulles excepcionalntent dilatades a causa deI'estacio, fresca i onibrejada, per it deterniinar sense Iloc al roes petitdnbte a quina planta pertanven. Altrantent, elport de In planta es tan diferent i relativamentconstant, que no cal ni apel-lar al recurs definitiud'examinar els tricorttes.

(leant a les afinitats de les dues arenaries

mill) les altres especies congeneres, soc de parerque podenl relacionar sense violencia I'Arenariaintricate Uuf. amb I'A. montuna L. Gairebetothom lie acceptat ei criteri de SHRIN(ni, SegonsCI qual, aquella no es sino una varietat d'aquestadarrera. Anrb tot, In ha diverses consideracionsque predisposen a elevar la categoria taxonbmicade I'areniria de Dinoua: en primer ternte, tenimque la vestidura no es glandulosa en VA. moule-nu; en segos Iloc, I'habitacio, it on tan huixnivell altitndinal, que, practicament, rs el mateixde la our, en tant que la morllenu vera es untipus de nnrntany'a, alntenvs en la part Seca de lahlediterritnia occidental; i, finalment, perque laseva area de dispersio, que va des d'Andaltisiafins a Sagnnt, l's tancada, i en ella mai no trobentI'.arenarin montane tipica. Per aixo, i pel fetque existeix una denominacio anterior per aaquesta planta, propo.so la nomenclature segiient:

Arenaria niontana L. ssp. IinearifoliatI'oir,) F. Q.: .1. 1111(wri/olie Poir., I'. n c v c IIII e t II . , A`I, p. .jlili 11804): A. nlonfunu I..lineelrijolie (Pair.) Pers., S3, it . , I. p. 502:A. nionfuaa L. var. lineec/ri/olr'e I'an' P I .

Fig. I. - t'i'l glandular, do31111 It, i pel tin glandular,de 87 It, de I'Arnnarin

monrana ssp. lineanfo-

lia dc] Barranc de.'tasearat

1'. I ON7 i (,t FR .3i!1

Almeria, p. 13 (I925): A. mtuntana L. var. linearifioliu Pau fma.

umtbralica ej., apud Sennett, in sched., 11)25; A. intricata Duf., teste

Ser., in DC., P rod r . , 1, p. 410 (1824); A. montana L. var. intri-

cata Ser., I . c. ; .4. mlontana L. ssp. intricata Pau, Act . S o c .

E s p . i 1 . N . , 18913, p. 1911; A. intricata Duf. fma. latifolia Pau,

\nales Soc. Esp. H. N., 1898, p. 425; A. montana L. var.

,sa.rico/il Rouy, S u I I. S o c . 11 o t . F r. , vol. 35, p. 115 (1888).

La varietat saxicola Rout' no to cap valor sistematic: es un estat

de la planta quan creix it l'omhra o en flocs frescals.

L'Arenaria oalentina I3oiss. to mes afinitats amb VA. ()-randi-

/lora L., per les fulles rigides, de marges revoluts i nervi mitja sortit,

per les flors i les capsules rtes petites que en I'A. montana, etc. Aixi

ho entengue W1l.Ll<()nut i ho manifestir clarament en el P r o d r o in us.

L'.4renaria calentina difereix de

I'A. /;-randi/'lora , paral • Ielament it

ally) que ocorre an-lb les dues

altres arenaries abans comenta-

des: en primer terme, per la ves-

tidura que, aixi coin en el tipus es

glandulosa, aci no estd represen-

tada sin( per pets sense glandula

apical, amb les cel•lules verruco-

ses, sohretot les superiors; en

segos Iloc, per I'habitacio, que

comen4a prilcticanlent al nivell de

de la mar , nientre que I'Arenaria

,;raIldiflora vin a Valencia als

cims mes alts, coil] Penyagolosa,

Mariola, Aitana, etc. Ens sentient

inclinats it considerar-la tan]be

com una stlbespecie de 1'A. t;ran-

dif/ora si no fos que en aquesta

Fig. 2. - Pels d'.4renaria eronditlora var.

aalentina . Fls dos curts, de 311 i 50 It. d'ex-plars de Segarria : els dos Ilargs, de lit) i

ISO It, d'exemplars del Mondtiber

entitat no veig els carircters de la vestidura tan constants corn en

I'A. mrontanu. Sense anar mes ]luny, it Mallorca tenim I'A. ;;randi-

!lora L. var. glabrescens (\Villk.) Hermann, que tampoc no ti! pets

glandulosos i les fulles son ciliades a la base com en 1'A. va/entina

13oiss. Aquesta darrera especie es la descrita per CAVANILLFS amb el

nom d'A. triflora, tart pets carircters que Ii assigna com per la figura.

Per tant, proposer] la nomenclatura segiient i sinoninlia:

Arenaria grandiflora L. var. valentina (Roiss.) F. Q.; A . na-

lentina 1 3 o i s s . , I ) i , i g n . p 1 . o r . , sir. 2, vol. I, p. 90 (1853);

t,t )bservacions hntimiques

.1. tri/Iora Cav., I c o n e s , III, p. 26, t. 249, fig. 2, non L.: A. intri-cnta Duf. fit m. cilll;astifolia 1'ati, Ait it Ies Soc. F.sp. II. N . ,I8O8, p. 425; A. nlontana L. var. linearifoli(i i'au fmu. siccicola

apudSennett, i'l. d'F.sp., n.";51111 (1925).1lavent-Ifi hagut it Valencia una gran confusio respecte it aquestes

dues arenaries, eni limitare a consignar les localitats d'on tenim mate-rials al Musett de Barcelona:

Arenaria nlolltoncl L. ssp. /ineclrifolia (I'oir.) F. Q.: Barrancde Mascarat, pr. de C'alp, F. Q., 13-V-1923; Ilifac, F. Q., 12 i 311-V:Beniteixell, F. Q., 19-V: Montg6. (iros, 5-V: Sagunt, muntanva d( dcastell (Watt); Segorb (Pali).

.4rellaricl ,franc/i/lora L. var. nalentina (Boils.) F. Q.: Segar-ria. 1. clan., (iros, 8 i l5-V'; entre Pego i Segarria, Pau, ap. Sennen,IT d'Fsp., n." 5611: nnnltanyes de Valldigna i Gandia (Pau); Barrancde 1'A4afor, Gros, 22-V: Xeresa, F. Q., 28-V: costa de Bitrig, sohreValldigna, F. Q., 24-V: .Monduber, a 750

'm, F. Q.. 7-Vi: la BarracaAigiies vives,dF. Q., 5-Vi: Serrat de les Agulles, sobrcValldigna, (iros, 7-VI; 'labernes , Gros,28-V: Cap Cullera, Gros, 22-V.

1)e Segarria, GROS va portar-nos tinsexemplars, que, de bell antuvi, ens ferencreure en la possibilitat que P:vtt tingutsran en Ies seves apreciacions. Lioni diiiuque pertanyen a I'Arenaricl ncllentinuBoils., peril rnostren les glandules caracte-ristiques de 1'.a. nlontana ssp. lineari/'o-lia. Vaig quedar desconcertat per aquestaconstatacio fins que em vaig adonarque la planta de (InoS /s, en realitat,un hihrid d'ambdues arenaries. h:Is carac-ters son lots internledis, i la planta /s ah-solutament csteril. I lens aqui la descripcio:

;C A i d irenar a ec piens F Q hybr. ,.nov.; A. Cram/iPlnno L. var . nalentinu e(Boiss.) F. Q. ' .1. nlontana L. ssp. •linearifolia (Foir.) F. Q.

Ab A. montana linearifolia foliis bre-niorib/S a11,ustiol- busque, nerno ale[/lo Fit; . 3. - Uistrihuciti geogritfica

na/!do nlar„nnibus renolutis , minus dell_a Valencia de les A.lineoritoli(iPair (Discs negres) i A .

Scealen-

/)ilosis, pills e,lani/ ilosis loll'-101-1 - lin« Reiss. iUiscs hluncsl

P. FO sr i (,fir ru 3S I

nia;;is r'errucrrlosis, Jloribus rninoribus, sepctlis 4-4'5 ruin, petcrlis

7 mm, dijfert. 4b A. grandiflora valentine foliis cineraceis, lationi-

busque, minus renolutis, densiuscule pilosis, caulibus praecipue

in superioribus partibus glctndulosis, Jloribus grandiorihus, dis-

crepat. Plante sterilis.

Hab. in rupeslribus ca/careis supra Verger (Valentine), 1.

Segarria, curse A. valentine rnixta. Legit ( IRos, d. b' nrajir' /923.

Litt iettere rlv fottr;-s Mutt ltt'r (;atalurtva

Es el ,11ontugnites ra(hosus (Pall.) Hol los, D i e (i a s t e r o -nr y c. I I It it g . , p. 30. ('IiATnrtcASAs CI publica coin it non per litPeninsula en aquest mateix Hi TLt.F.Ti, 1926, p. 154, trobat per ell a laSierra de lit Golondrina, prop de Jodar (Jaen), sobre sirl margus, a800 in d'altitud. A Catalunya mai no havia estat citat.

He descobert aquest fong baixant de Vilanova de la Sal, sobre

(ierp, prop de Halaguer, a 350 in, en els clars de lit garriga, sobre

margues guixoses orientades it (levant. En aquell indret In havia bas-

tants exemplars, dispersos, i cde petites dimensions (5-7 cur la coma i

1';i-3 cm el barret). Tots ells eren secs, sortits probablement amb les

pluges del Ines d'abril: jo vaig trobar-los el 12 de maig. La majoria de

les espores, el•lipsoides, tenen b-H algunes, molt escasses, fins 10 it.

La localitat on hi ha el :1lontagnites es un querceturn dicis tail

degradat que ja no to ni vestigis d'alziua. La garriga esta formada per

a iuestes plantes: leosmurinus officinalis, Genista Scorpius, Cistus

l.ihunotis, Thymus nrrlg« ris, Iaphorbia nicaensis, 4rtemisia

canrpestris, A. Herby-ulba, Santolina cltantaecyparissus, Hedy-

sarunt lava//e, Helicltrysuln Staechcts, Atractylis huntilis, Plun-

tai,ro albicuns, Statice sp., Herniaria fruticosa, etc. Vitt principal-

nrent allii on s'acumula l'aigua de pluja, en algun planellet poc o molt

arenas.