Textes catalans avec leur transcription phonétique, précédés d'un aperçu sur les sons du catalan. Ordenats i publicants per Pere Barnils

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    1/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    2/146

    ! Ai

    4r

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    3/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    4/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    5/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    6/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    7/146

    TEXTES CATALANSAVEC LEURTRANSCRIPTION PHONTIQUE

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    8/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    9/146

    1

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    10/146

    J. ARTEAGA PEREIRA(1846-1913)

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    11/146

    BIBLIOTEGA FILOLOGIGADE L'INSTITUT DE LA LLENGUA CATALANA

    TEXTES CATALANSAVEC LEURTRANSCRIPTION PHONTIQUE

    PRCDS D'UN APERU SUR LES SONS DU CATALANPAR

    J. ARTEAGA PEREIRAORDENATS I PUBLICATS

    PERPere BARNILS ) Gio\

    BARCELONA ^

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    12/146

    \ ,' ' ' / ^.

    PCMl

    TiPOGRAFiA L'AvEN : Masso, Casas & C : Rambla de Catalunta, 2^

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    13/146

    (

    Feia anys que l'eminent foneticista Josep M.* Arteaga iPereira treballava en la confecci d'una fontica catalana.Aquesta havia de constar de dues parts : un estudi complet delssons actuals del catal i una coMecci de textos catalans ambllur transcripci fontica. La mort el sorprengu quan, enllestidacompletament la segona part, havia tt just comenat a treballaren la redacci definitiva de la primera. Per aix, que fa quel'obra pstuma del Sr. Arteaga no pugui en rigor titular-se unafontica catalana, no treu cap valor a la part que ell mateixconsiderava com la principal de la seva obra : la rica coMeccide transcripcions fontiques, fta amb un seny i una cura impon-drables. Encara que l'autor no ens bagus debcat sin aquestacoMecci de transcripcions, la seva obra hauria ofert un intersprou gran perqu l'Institut de la Llengua Catalana es decidis apublicar-la; per, per ventura, hi ha pogut afegir encara, apro-fitant les nombroses notes sobre fontica catalana trobades entrecls papers de l'autor, una exposici sistemtica dels sons catalans,la quai, incompleta i tt, ha d'ajudar eficament a una majorinteMigencia de les transcripcions.

    Dificultats d'ordre material i el desig de donar la mes granunitat possible a les sves publicacions, han dtermint l'Instituta canviar el sistema de transcripci del Sr. Arteaga per l'adop-tt en la Biblioteca Filolgica i en el Butllet de Dialecto-LOGfA CATALANA. Aquest canvi, que s'ha fet amb el consentimentdels hereus del Sr. Arteaga, no ha introduit cap modificaci

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    14/146

    - 6que pogus afectar el fons del manuscrit, no consistint en altracosa que en una mera substituci de signes, fta segons la taulaadjunta:Atteaga Institut

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    15/146

    indica una articulaci mes endavant, i el signe -i, una articulacimes endarrera; per, en les transcripcions, es fta ordinariamentomissi d'aquests signes.

    Els signes () i (:) posats darrera una vocal, indiquen queaquesta es llarga en un grau menys o mes gran.

    El diacritic (o) es empleat pel Sr. Arteaga per indicar queuna consonant nasal, una consonant latral o una r es sorda enHoc de sonora com d'ordinari. Per dificultats tipogrfiques hemoms aquest diacritic; per el Icctor es advertit que l'autor l'em-plea segulnt invariablement la segiient rgla : les dites consonantsvan marcades amb el diacritic (o) sempre que es troben immedia-tament seguides o precedides d'una consonant sorda (k, k, t, p,e. s, f).

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    16/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    17/146

    I. Dfinition et classification des sons

    A. VoyellesEn prononant les voyelles, la langue excute des mouvementsde deux sortes : en arrire ou en avant, en haut ou en bas.Les mouvements en arrire produisent les voyelles postrieures.Elles sont formes par la partie postrieure du dos de la langueou par la racine de cet organe. Les mouvements en avant pro-duisent les voyelles prlinguales ou prpalatales. Elles sontformes par la partie antrieure du dos de la langue. Mais il enexiste une autre espce : les voyelles neutres, appeles mixtes(ou vlopalatales) par M. Sweet, mi-linguales (ou supra-palatales) par M. Jespersen. Normalement elles sont formespar le travers moyen du dos de la langue se levant vers la votedu palais. C'est l'opinion des MM. Techmer, Storm, Sievers,Western et Jespersen.

    Les mouvements de la langue en haut ou en bas dterminentdes rapprochements varis par rapport au palais dur et au voiledu palais. Ainsi, pour la production de Vi franais de fil la languese lve et se rapproche du palais dur autant qu'il est possible de lefaire sans originer un frottement; pour l'e catalan de vell 'vieux'la langue reste plus basse et pour l'a anglais de man, elle descendautant que possible sans perdre pourtant son caractre de voyelleprpalatale. L' franais de fil form au moyen d'une articulationretrcie, est une voyelle troite; l'e catalan de bel dont l'articu-lation n'est ni trop retrcie ni trop relche, est une voyelle mo-yenne; l'a anglais de man est une voyelle ample parce queson articulation est ample. Dans la srie des voyelles post-lin-guales ou vlaires et neutres, il y a les mmes degrs d'ar-ticulation.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    18/146

    10 Nous avons donc neuf voyelles:

    post-linguale troite neutre troite prlinguale troitepost-linguale moyenne neutre moyenne prlinguale moyennepost-linguale ample neutre ample prlinguale ample

    Chacune des voyelles que nous venons d'numerer peut tretendue ou relche. Quand nous prononons une voyelle ten-due, la rgion de la langue en articulation se renfle, devient ten-due et plus convexe; quand nous prononons la voyelle correspon-dante relche, la langue s'incline lgrement sans perdre pourtantgrand chose de sa flexibilit. C'est par la force et le caractre del'articulation que les voyelles tendues et relches constituentdeux sries diffrentes. De V catalan de s^l 'ciel' nous pouvonsmonter graduellement jusqu' l'e de bel 'vieux' et jusqu' Yi ducastillan; si la langue conserve toujours la tension et la convexitcaractristiques des voyelles tendues, nous n'entendrons ni l'e ducastillan, ni 1'/ du catalan. A partir de 1'/ catalan nous pouvonsdescendre graduellement jusqu' l'e du castillan et mme jusqu' l'tE anglais demn 'homme'; si la langue conserve toujours la flexi-bilit relative et son inclination lgre caractristiques des voyellesrelches, nous n'entendrons ni l'e ni l'e tendues du catalan.

    D'aprs cela nous constatons trois sries de voyelles tendueset trois sries de voyelles relches et dans chaque srie unevoyelle troite, une voyelle moyenne et une voyelle ample.Ce sont les dix-huit voyelles produites sans arrondir les lvres(sans labialisation). Quand nous prononons ces voyelles, les lvresqui se trouvent en position neutrale (parfois vers le dedans de labouche) laissent une ouverture en fente. Elle est normalementtroite, moyenne ou ample selon que les voyelles sont troi-tes, moyennes ou amples. Si, en conservant la position de lalangue pour les voyelles numres, on arrondit les lvres, nousobtenons la srie des voyelles labialisces.Quand nous passons d'une voyelle antrieure troite auxvoyelles moyenne et ample correspondantes, la langue non seule-ment s'abaisse et le rtrcissement s'largit, mais en gnral ellerecule un peu et l'articulation a lieu plus en arrire.'

    I. En l'exposici segent reunim solament aquells fonemes que enel manuscrit de l'autor son donats com a normals dcl catal.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    19/146

    II 1. y. Voyelle prpalatale relche. C'est l'y

    anglais de y^s yes 'oui', yuw you 'vous'. Cette voyelle ale caractre de tendue dans le castillan, yo yo yermo yermoyelo hielo et dans le franais, kry crayon kayu caillou. Elleest sourde dans jy:r fier.

    2. j. Voyelle prlinguale troite relche. C'est\'i bref de l'allemand dans tic Tisch 'table', bitn bitten 'prier' etVi bref de l'anglais fit pit 'creux'.

    3. f. Voyelle prlinguale moyenne tendue.. C'est\'e ferm du franais ble bl, \'e long de l'allemand z See 'lac' et\'e ferm de l'itaUen ve:ro vero.

    4. e. Voir II, A, a.5. . Voyelle prlinguale ample tendue. C'est

    \'e ouveil du franais, bref dans syl ciel, long dans i:r terreet le mme son de l'italien, bello bello.

    6. CE. Voyelle prlinguale ample relche. C'estVa bref (?) anglais de mn man 'homme'.

    7. f. Voyelle mi-linguale neutre ample relche. C'est le son des deux a portugais de kmi cama; celui de l'oanglais de ms mouth 'bouche', ke caw 'vache'.

    8. 9. Voyelle mi-linguale neutre moyenne rel-che. C'est le son de \'e, a et atones de l'anglais bta better'mieux', abnd abound 'abonder', wutmn woman 'femme', wizdamwisdom 'sagesse'.

    9- Voyelle post-linguale moyenne relche.C'est l'a long anglais de ]a:i9 father 'pre'; l'unique a allemandde la prononciation de thtre; l'a normal italien et castillan etVa tonique normal du portugais.

    10. a. Voyelle post-linguale ample relche. C'estl'a grave du franais, long dans a:m me, bref dans k^ cas.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    20/146

    12 11. 0. Voyelle post-linguale ample labiale rel-che. C'est Vo bref anglais de sorit sorry 'triste', bodh body'corps'.12. . Voyelle post-linguale ample labiale ten-due. C'est le son de \'a anglais de -.l ail 'tout' et celui de awdans lo law 'loi'; \'o ouvert de l'italien kn:re core et \'o ouvertlong du franais a:r or.13. 0. Voyelle post-linguale labiale ample mo-

    yenne.14. . Voyelle post-linguale labiale moyenne ten-due. C'est \'o ferm du franais, bref dans d dos, bo beau,long dans ro:z rose, eo:z chose; \'o long de l'allemand dans zo:nSohn 'fils' et \'o ferm de l'italien so:le sole.15- V- Voyelle post-linguale troite labiale rel-che. C'est I'm bref anglais de pi,it put 'mettre' et Vu brefallemand de muter Mutter 'mre'.16. w. Voyelle fricative vlaire relche arron-

    die. C'est le w anglais de wl well 'bien', wo:t9 water 'eau'.Cette voyelle a le caractre de tendue dans le franais, wazooiseau, nwa:r noir, Iw loin, wi oui, mwt mouette et dans le cas-tillan, wrto huerto, awekdr ahuecar. Elle est sourde dans le fran-ais frwa froid, cwa:zi:r choisir, sw soin, swete souhaiter, .fwi:renfouir.

    B. ConsonnesOn distingue d'habitude les consonnes d'aprs leur dure,

    leur nature phonique, la forme et le degr de leur articulation, lesorganes articulateurs et le lieu d'articulation. Elles sont donc:a) momentanes ou continues (prolongeables); h) sonores

    ou sourdes; c) plosives, glissantes, roules, fricatives, latrales,nasales; d) laryngales, faryngales; e) uvulaires, vlaires, me-diopalatales, prpalatales, gingivales, dentales; f) dentilabiales,bilabiales.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    21/146

    13 Consonnes nasales. Le voile du palais s'aplatit et les ori-

    fices postrieurs des fosses nasales restent ouverts : le courantd'air expir s'coule par les fosses nasales et les orifices moyenset par les cavits et les orifices antrieurs du nez. Chaque ordrepossde une articulation orale propre (vlaire, suprapalatale, pr-palatale, dentale, dentilabiale ou bilabiale) qui le distingue desautres. En gnral l'articulation orale est occlusive; mais dans laprononciation normale du catalan, du majorquin, de l'italien, ducastillan et, d'aprs M. Lenz, du castillan du Chili, quand la con-sonne nasale se trouve l'intrieur du mot ou la fin d'un motproclitique suivie d'une consonne fricative du mme ordre, laconsonne nasale se produit avec l'articulation orale constrictivepropre de la consonne fricative homorganique. La nasale dentila-biale qu'on ne trouve gure que devant / et v, est forme tou-jours avec articulation orale constrictive.

    1. g. Consonne plosive vlaire sonore. Le fondde la langue forme occlusion avec le palais mou (voile du palais):g, gu franais de g:g gangue; g italien de g:ra gora, l(ggoleggo. gi- : gu franais de ge gu; gh italien de grro ghiro, aggin-dd'r9 agghindare.

    2. k. Consonne plosive vlaire sourde. Mmearticulation que g : c, qu franais de kalk calque; c italien dekokka cocca. k*- : qu franais de ki qui; ch italien de kikkerachichera.

    3- g- Consonne plosive palatale sonore. La par-tie moyenne du dos de la langue forme occlusion avec la votedu palais dur : gh italien de gyfra, ghiera, muggyo mugghio.

    4. k. Consonne plosive palatale sourde. Mmearticulation que g : ch italien de hya've chiave, kkyo occhio.

    5. d. Consonne plosive gingivale (ou dentale) so-nore. La pointe de la langue, ou la partie antrieure du dosde la langue forme occlusion, ou avec le rebord interne des gen-cives suprieures, ou avec la paroi interne des incisives suprieu-

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    22/146

    14 res, ou encore s'appuyant contre les deux arcades dentaires res-serres. C'est le d franais de d:d dinde; le d italien de dwredare, addio addio.

    6. t. Consonne plosive gingivale (ou dentale)sourde. Mme articulation que d. C'est le t franais de tq:ttante; le / italien de tutto tutto.

    7. b. Consonne bilabiale plosive sonore. Leslvres forment occlusion l'un contre l'autre. C'est le b franaisde barb barbe; le b italien de babbo babbo.

    8. f. Consonne plosive bilabiale sourde. Mmearticulation que b. C'est le p franais de piilp pulpe; le p italiende pappa pappa.

    9. . Consonne glissante gingivale (ou dentale)sonore. La pointe de la langue se lve et glisse contre le re-bord interne des gencives suprieures. C'est Yr castillan de kuMcara, bioma broma.

    Pour la consonne glissante gingivale ou dentale sourde (l'fcastillan de fAo frio) qui a la mme articulation que Vx sonore,voyez p. 7.

    10. r. Consonne roule gingivale (ou dentale)sonore. La pointe de la langue se lve un peu et vibre contrele rebord interne des gencives suprieures. C'est \'r castillande tarde tarde; le r, rr franais de rhr rire, nu kirr nous courons,te:r terre, r long (r) : Vr, n castillans de foro rorro; Vrr franais denu kur nous courrons.

    Pour la consonne roule gingivale ou dentale sourde (l'y cas-tillan de garfo garzo, ber ver, \'r franais de kiidr coudre, ci-.trtre) qui a la mme articulation que Vr sonore voyez p. 7.

    11. g. Consonne fricative vlaire sonore. Lefond du dos de la langue s'articule avec le voile du palais. C'estle g allemand de va:g9n Wagen 'voiture' variante de prononcia-tion au lieu de g; le g castillan de Inego luego. g*- : gu castillan desegr seguir.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    23/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    24/146

    Io-de fente tout du long. C'est le et le u castillans dans les mmescas du catalan.

    21. /. Consonne latrale prpalatale sonore. La partie antrieure du dos de la langue touche la rgion con-cave du palais dur.

    Pour la consonne latrale prpalatale sourde qui a la mmearticulation que / sonore, voyez p. 7.

    22. /. Consonne vlaire latrale sonore. Lapointe de la langue touche le rebord interne des gencives sup-rieures ou la rgion concave du palais dur; le devant du dosde la langue forme un creux et le fond se rapproche du voile dupalais de mme que pour la voyelle m.

    Pour la consonne vlaire latrale sourde qui a la mmearticulation que / sonore voyez p. 7.

    23. n. Consonne nasale vlaire sonore. Le fonddu dos de la langue articule contre le palais mou (voile du palais). Dans les langues germaniques on rencontre cette consonnequ'on crit ng, non seulement la fin du mot, mais encore devantune voyelle appartenant un suffixe. Exemples allemands : zansang; zinen singen 'chanter'; anglais : sii sing 'chanter', sii'w o sijxsinger 'chanteur'. Le g sudois de ganna gagna 'utiliser', rsnnargna 'pleuvoir' sonne comme en catalan. Voj'ez II, D.

    Pour la consonne nasale vlaire sourde (le n castillan de enxtoenjuto, fanxar zanjar, nxel ngel, finxlr fingir) qui a la mmearticulation que n sonore, voyez, p. 7.

    24. if. Voir p. 25.Pour 9 sourde, voyez p. 7.25. tf. Consonne nasale prpalatale sonore. La

    partie antrieure du dos de la langue, ou le dessous de la pointede cet organe, articule contre la rgion concave du palais dur.Pour la consonne nasale prpalatale sourde qui a la mmearticulation que u sonore, voyez p. 7.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    25/146

    17 26. M. Consonne nasale dentale sonore. La poin-

    te de la langue ou le devant du dos de la langue, articule ou con-tre le rebord interne des gencives suprieures, ou contre la faceinterne des incisives suprieures, ou contre les arcades dentaires.

    Pour la consonne nasale dentale sourde qui a la mme arti-culation que n sonore, voyez p. 7.

    27. tn. Consonne nasale dentilabiale sonore. Lalvre infrieure articule contre les dents suprieures. C'est Vnitalien 'iptvidire inviare, itnvrno inverno.

    D'aprs M. Storm on constate cet tn dans le norvgien;M. Jespersen le trouve dans les langues Scandinaves, dans l'alle-mand et l'anglais; M. Lenz, allemand, le prononce lui mme, etM. Balassa le considre comme un son normal pour le parlermagyar, dans les mmes circonstances qu'il est employ dans lecatalan et majorquin.

    Pour la consonne nasale dentilabiale sourde {Vn italien etcastillan de itnfimo infimo) qui a la mme articulation que msonore, voyez p. 7.

    28. m. Consonne nasale bilabiale sonore. Leslvres articulent l'une contre l'autre.

    Pour la consonne nasale bilabiale sourde qui a la mme arti-culation que m sonore, voyez p. 7.

    29. ;. Consonne affrique sonore. C'est le ; nor-mal de l'anglais; le g italien de ji-.ro giro, jenyo genio; les gi ita-liens de jorno giorno, ju gi.

    30. (. Consonne affrique sourde. C'est le ch cas-tillan; le c italien de i:bo cibo, te:na cena; les ci italiens de arlaciarla, cq ci.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    26/146

    II. Prononciation du Catalan

    A. EXEMPLES DES VOYELLESyj : C'est le son asyllabique normal d'i atone : seym seiem; le son syllabique normal d'i atone aprs i tonique : Uiy tri, d'i tonique aprs i atone : piysim piissim; du pronom M

    aprs * atone : pnsiy pensi-hi.i : C'est l'i normal du catalan; le son d'e ou i protoniques

    dans isijl estil istil, jstitt estiu istiu, djpi'ziit depsit dipsit.[jT : JJe atone de Santa Coloma de Queralt dans lis ka'zjs les

    cases, tjz dnis les dnes; l'i majorquin de hija beia, f{m fuia.]f : C'est Ve ferm : f/ ell, di dire, neh nta; \'e atone mcdialdevant a tonique ou atone : kijnrea conrear, kisio creaci.[e : Ue atone de Valencia et de Lrida.]f : C'est \'e ouvert : nn nen, el aie, n(!3 nta; \'e atone oumi-tonique du prfixe ex- dans des mots tels que ex-ministre,

    ex-presideni.f : C'est le son normal d', e protoniques : demti demati, I

    Ijtio la Uevor.3 : C'est le son normal d', e posttoniques : bid3 vida, ma

    home.a : C'est l'a tonique normal : sa sa, pas pas, pM3 pare.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    27/146

    19 d'uo dans kijlidia quotidi, kiisien quocient; d'o ou ou dans ijfitoet ouet, buas boas bous, pi/a poar pouar; d'oo dans ktirdinacoordinar, kii-pa cooperar, kup{xiHb3 cooperativa; d' ou tiu finalsdans indib{dii individu, ki^ntini^ continu, stiprflt/ superflu, etc.,que quelques uns crivent individuu, continuu, superfluu, etc.w : C'est le son asyllabique normal d'u atone entre les autresvoyelles : kqwdn cauen, fiwtt riuet; le son syllabique normal d'oatone aprs u tonique : nifw nuo; d'w tonique aprs o atone : nnmsrvw numro u.

    Remarque. j tonique, [ce, f], tonique, o, [o], devant / dela mme syllabe, s'articulent plus en arrire : mil mil, sl cel, btvel [majorquin st cel, vel vel], bfgi)! bagul, folrn folro, golfss golfes,bol vol [majorquin v^l vol]). Devant / intrieur initial de syllabe,l'articulation de la voyelle est moins retire : pih pila, j(h gelatts tela [majorquin jceh gela, ti3 tela], muh mula, fujgotg farigola,mh mola [majorquin moh mola].

    3 oscille entre 91 et pt : f oscille entre f-< et fi.a et a majorquins, valent respectivement a>- et g>-.

    B. EXEMPLES DE DIPHTONGUESI. Diphtongues croissantes

    a. Diphtongues croissantes aprs voyelle ou l'initialeToniques :

    ye ie : eskyn escaient, zgysis esgaiessis.y ie : seyem seiem, l^yta Laieta.ya ia : bgydm! veiam, nuyasa noiassa. De mme dans l'ad-

    verve ya ja.yg ia, lia : ryl reial, ryaUns reialme; tjyql ullal.yu iu : ynt3 iute.y io, Uo : spys espais, esp(y-z9 espaiosa; fvyls fullola.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    28/146

    20 y io : nuytt noiot, eskeyh escaiola. De mme dans le pro-nom y jo.wl ui : s{iwist0 sarauista.w( ue : fidew iideuer, enkcwesis encreuessis.w ue : pik/iw(m encreuem, hwt9 veueta.wa ua : pk{wars9 encauar-se, bewass veuassa, rjwad^ riuada.wa (dialectale) ua : powdi poual.wp uo : p^wo peu, p(wns peuons.w uo : kUwtt clauot, ktewta clauota.[Majorquines k lie : fiiitd fulleta. we ue : p'ikwm! en-

    creuem!, vwe(3 veueta.]Atones :

    ya ia, ie : iya toia, dys deia, duyan duien.yf ie, ia, lia : fiyif reiet; ezgyex esgaiar, feyelrzs reialesa;

    tiyel^tt uUalet.y;./ io : {spiy{izlsim espaiosissim.wi ui : pikwi encreui.le? ua : s nkaws s'encaua.w^- ua, ue : nk*wi4 encreuar; \st[wj ou (stiwfj estiuejar.

    p. Diphtongues croissantes aprs g om qToniques:

    ui iii : lnguista lingiiista.u( lie : sguen segiient, fkun freqiient.u lie : ihe^igum averigiiem, fxkunsi9 freqiiencia.ua ua : gudn guany, kuatis quatre.uq. ua : iqual igual, ku^tsfMl qualsevol.uo uo : 9iguos aigus, ekuos aqus.u uo : 9i_giwt9 aiguota, ktjia quota.[Majorquine uf lie : t)iqum averigiiem.]Atones :

    ui iii : mhiquittt ambigiiitat.u9 ua, lie : ehjiig'P averigua, Id'igip llengua; ibAJqijgs averi-

    giies, Ijiigijas Uengiies.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    29/146

    21 ne ua, e : guev guanyar, kuidA^tt quadret, i^ulttt igualtat;

    9^ufMd9 aigiierada, fxkuintd freqiientar, ku(sti qesti.

    2. Diphtongues dcroissantesToniques :

    (i ei : h llei, fein^ reina.ci ei : srhi servei, /fiw feina.ai ai : mai mai, aij3 aire.ni ui : ii avui, ktiitd cuita.ci oi : pi apoi.pj oi : n^i noi, pp boira.j iu : niu niu, 6fM.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    30/146

    22C. EXEMPLES DE TRIPHTONGUES

    a. Triphtongues aprs voyelleToniques :

    yu ieu : ezgyii esgaieu, syu seieu.yi}u (dialectale) iau : zgyu esgaiau.wii ueu : ei'ikyiw(u encreueu.wan (dialectale) uau : iikuwn encreuau.[Majorquines iau iau : zgeiju esgaiau. iju ieu : {zg(iju! esga-

    ieu!; w^u ueu : fitkMwu! encreueu!]Atones :

    yiH ieu, : sypj sieu. diiyni dieu.

    p. Triphtongues aprs gToniques :

    uai ai : guaita guaita.lieu iieu : gbJguu averigueu.tj^u (dialectale) uau : (leiguu averiguau.[Majorquine f iieu : be^jguu! averigiieu!]

    Atone:U9i uai : guai^t guaitar.

    Remarque. Varits de prononciation pour ou devant x:outre la diphtongue ou, normale Majorque et Valence, etdialectale en Catalogne, on entend iiw, diphtongue dcroissante,eu et ;./. La varit fH confond le futur et le conditionnel depliU9 ploure, koux^ coure, avec le futur et le conditionnel deplgijM plaure, kquM caure. La varit u confond plotir, coiir,avec pit,ud plorar, ktid curar, et le conditionnel de moure avecl'imparfait d'indicatif de mu/i morir.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    31/146

    23D. Exemples de consonnes

    Plosivesg g devant u, o, a, r (= ^) ou 1; gu devant e, i : engtjnia an-

    gunia, ingij'i engolir, kungost congost, pigdtt- engany, e4ng9 arenga,pigxun? engruna, reiigU rengle, gijst gust, g{Ulm gotim, grgs gorja,gt}U3 galta, girbU garbell, gM^s gros, glas gla; f^ng9s arengues,l(ng(l9 llengueta, mengexa manguera, pigib anguila, gH guerrer,gffa guerra, gia guia.

    k c devant u, o, a, r (= /), 1, t ou c (= s); q devant u (= u);qu devant e, i : k{i3 ca, kunil conill, kcs cs, kqls cal, k(mi cami,krpi creu, AWw clau; fA('(// acudir, reknlzdrsa recolzar-se, reko rec,iijkd tocar, pfo oca, MaA;/3 nacre, ekt^^i aclarir, ekliu actiu, ksiacci; A/ai/s quatre, ^/(s/f qiiesti, (ntikuaxi antiquari, Jkunfrquent; k quedar, kees queixa, kinz9 quinze, pfos oques,k(l aquell, ek'i aqui; c ou g finals : fMsk fresc, fkk foc; /VAllarg, pAhkk prleg.

    g, majorquin g devant a; gu devant e, i : egn engan, f-tf??arenga, ,'(.//3 galta, gerhfl garbell; (Xptps arengues, IjijgtJ llen-gueta, Ugf-i^ fanguera, (>jgii9 anguila, gpf guerrer, g-rs guerra,gi9 guia.

    k, majorquin c devant a; qu devant e, i : k^ts cal, k^mi cami,iokii tocar, oh oca; kdd quedar, Itees queixa, kinza quinze, okasoques, fikfZ9 riquesa, ekl aquell, eki aqui; c ou g finals : lrkllarg, pjohkk prleg.

    d : band3 banda, ttiand-o mandra, bild bald, mdxd mol-dre, dos dos, dramd drama.

    t i : t io, Us trs, gts gota, kii^l quitr; t ou d finals:ki)r{ curt, k/iil crit, buitt buit, brl verd.

    6 b, V : (nmbd tombar, ombxa ombra, ambh rambla, bq bo,b\ bri, blc^u blau; j^wfrf enviar, b vi, 6f^p vag.

    p p : pd pa, ^,/f'xiprer, epleni aplanir; b ou p mdiaux ou finals : k^pta captar,kaps3 capsa, {sk^rp esquerp, kdpp cap, difpta dubte, b^lp balb,kpp cup.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    32/146

    24Glissantes

    A r : /f/3 fira, gAip grua, ju}g9 droga, his bra, af-

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    33/146

    25 cim, S{1 cel, stisli3 celistia, bi.isj boci, fsi racer, iFfs^uarsa arrace-rar-se; : kpsl capal, frsa fora, dus dolor, k^ns can, flisleli, mars marc, dls dol, ihns aven, ib^sd abraar, plass plaa,Ust^it traut, plumisl plomiol.

    d d ; bid vida, pe^i pedra, b(rdo verdor, prdjs perdre, dzd}desdir.

    t; V : Majorque, au Vendrell et au Camp de Tarragone.Dans la plus grande partie du domaine catalan, valencien etroussillonnais, v ne se trouve que par assimilation vocalique d'/-

    / f : f(im fum, //(It fret, fh^e fluix, kf caf, suf4 sofrir, efluedafluixar, btjf buf.

    b h : sb saber, Ub^ Uibre, kirh carb, marhg marbre, eib^rkalberg, zberk esberla, ezhx-in esbrinar; v : abi -avi, serb servir,stqlbi estalvi, dezba4 desvari.

    Latrales1 11 : lokk Hoc, ll alli, zlbisadg esUaviada, enlijrnd enlluernar,

    gdldindi gall-dindi, / ull; // tll : rails ratUa.Pour / sourd voyez p. 7.il : k ka'Z9 la casa, tikitt liquid, gad gala, bi^rb burla, tingh

    ungla, smbd semblar, ghuia gloria, blb blavor, dezglds desgla,liblltl oblit, rzotdji3 resoldre, folrti folro, kutgd colgar, bljik3 Blgi-ca, sqlz3 salze, brkkk albercoc, setba selva, benea4 balneari,{Imins almoina, w// mil; // 11 : fetlM fallera.

    Pour / sourd (ki^M claror, piiijs plujs, ftaijs flaire, etc.)voyez p. 7.

    Nasalesn ne final : jn jonc : ng, final : sdn sang; n : ning^-

    ning, Ipigta llengota, ({ingada tongada, ngm enganyar, mi^ngamerenga, kotgis congre, singtit singlot; maiigas merengues, feiigexatanguera, ezljngill esllanguit; g devant n : diiiw digne.Pour II sourd (kttnkrs concurs, blenk blancor, finka fin-ca, etc.) voyez p. 7.

    i, majorquin, ny : ijgo nyanyo, ai} any; n : totiggds tongada,pjgfn enganar, mneijgd merenga; mMijgas merengues, ffgers tan-guera, izljngitt esUangit.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    34/146

    26 Pour XI sourd (ans anys, jinJ;e finca, sans sangs, etc.) vo-

    yez p. 7.;; ny : yay// nyanyo, as any; n : menj menjar, diumfttjs diu-menge, disthjgitt distingit, enUsti enllestir.Pour H sourd (dus anys, pnije punxar) voyez p. 7.n n : nnd nena, rcndd renda, TespondA? respondre, knntiu con-

    reu, (ntdiiarsd enlairar-se, pinzl pinzell, ibrn hivern, son son;nn nn : feunn tarannar, ennnbidarss ennuvolar-se, innnhesi in-novaci; tn koniid cotna. [g majorquin devant n : dijxno digne].Pour n sourd (spxti sentir, enU entrar, kijnsl consol, etc.)voyez p. 7.m : [ Majorque, au Vendrell, et au Camp de Tarragone, nou m, devant v\ Dans la plus grande partie du domaine catalan,valencien et roussillonnais, m ne se trouve que suivi d'un f pro-nonc V devant un phonme vocalique.

    Pour m sourd ((fnflll enfilall, k{ipifjiunt confrontar, etc.)voyez p. 7.m m : mnmn moment, lujmbd bombar, smhM sembra, tm-blp'iki emblanquir, rm erm, rdm ram; dans sumfijjxs somriure,k^iumug columna, k{tndemn9 condemna, imns himne, stttemniQlsolemnial; dans sirhumbelesio circumvalaci, embio tramvia, etdans quelque autre mot; n devant v : kijmbeni convenir; mm mm:kummuxa commoure, {mmitU emmotllar, immns immens.

    Pour m sourd (kmpano campana, smpxd sempre, rmsrams, etc.) voyez p. 7.

    Affriquesj [Camp de Tarragone : j, g, initiaux ou aprs liquide ou n:

    jds jas, jug jugar, jezns Jess, elfrja alforja, i-ioup taronja;'i girar, jendAd gendre, marp marge, (If Alger, diumup diumen-ge : tj, tg mdiaux : viej viatjar, di'zijtjs desitjos, viafo viatge,knreji corretgir.]

    [le ch valencien de la graphie populaire. Les graphies litt-raires (valenciennes) sont ; x ou j initiaux t'ane xantre j antre;X ou g initiaux : jkk xic jic; j : t'as ja, udr jugar, eess Jess;g : ijar girar, cendM gendre, kofelr corregir; aprs liquide ou n :j : afrca alforja, boUaka boljaca, taMtja taronja; g : mare marge.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    35/146

    27 aer Alger, dnmnje dumenge; j ou x : gayo ganjo ganxo; g ou x:pree porge porxe; tx : esklea escletxa; j ou tj : plui'a pluja plutja,biacdr viajar viatjar, desios desijos desitjos; g ou tg ou tj : biaeviage viatge viatje; ig fa : raig.][Camp de Tarragone : x initial ou aprs liquide ou n : antiaxantre, ikk xic, prn porxo, ganu ganxo; tx bttaka butxaca,(skled escletxa, skl esquitx : g ig, finals : d^zi desig, rc raig.]

    j : prononciation normale de tj mdiaux hiejj viatjar, d(-zijjus desitjos, kjji Uetjor, pij'p! pitja!; de tg, devant i, e no pijis!no pitgis!, bij viatger, biajjo viatge; de dj dans le prfixe ad+li'kliu adjectiu.

    : prononciation normale de tx bu'aks butxaca, eskleUa es-cletxa, sk'ic esquitx; de ig finals, aprs a, e, u, o rc raig, pis^ipasseig, pijic puig, gc goig; de g final aprs i dezlU desig.

    44 : tz mdiaux ge44;t bisi ben vist, gxdm mql granmal, sdni boi Sant Boi, sijm pax9 son pare. Devant consonne fri-cative, ou latrale, ou r, les nasales homorganiques sont formesavec rtrcissement oral et deviennent plus ou moins rduites.

    Consonnes finales dans la liaisonLes plosives sont souffles (/ay/e i pAm llarg i prim, rp l

    d'imars reb el dimars); les affriques, les fricatives, vlaire oupalatale d'arrire -- s, bilabiale -{ s, deviennent vocaliques (wj/'/J

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    36/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    37/146

    III. Transcriptions phontiques

    EL PARENOSTREPare nostre, qui estau en lo cel : sia santificat lo vostre sant

    nom; vinga a nosaltres lo vostre sant rgne; faa's, Senyor, lavostra voluntat, aixi en la terra com se fa en lo cel.Lo nostre pa de cada dia donau-nos, Senyor, en lo dia d'avui;i perdonau-nos les nostres culpes, aixi com nosaltres perdonama nostres deutors; i no permetau que nosaltres caigam en la temp-taci, ans desUiurau-nos de qualsevol mal. Amn.

    pai3 nsiis, k stqw n lif sfl, sh ' siniifikad l\i t)stx9 sn nm;bing (* nt,izi}tlMZ l{t hstM sn rennp; fas9s', sn, U isU9 hduntat,(C{ in l{ ifrs km sf fd n lu sl.

    lu nst/ p d( kada did dtinqun^s, sttQ, n t\i d d {h^i; j p^r-dunaunvz 1(Z nsii9S k{4p9s, eei km n{izqltx3s prdunam i nsU9Zdutos; i n prmtqu k r,iiz(itx3s k(igam n I imtesi, nz dzlju-jiq^tinuz df kuq,lsbl ml. emen (populaire : me)} jfzus.)

    I) ^ki- 2) bifgi e. 3) fasis.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    38/146

    30

    Voldria veure't com res,com res quan res viva,rosada, fresca, i alegrecom l'esclat d'un herms dia,avui que pllida, i freda,i en tristor de mort dormida,t'haig d'acompany a la fossa,al cap-vespre d'un mal dia.El sol herms tornar,aquell sol de ta alegria;el sol herms tornar:tu no tornars, ma aimia.

    bidd49 ttuxst km 9S,km MS kuan U9Z i'ihs,ruzao, f/sko, y legxp,km i sklaA d un ermoz d\9,hji k ptftjds, i fda,y en t^slo d nir imn\dg,t aj d kipnpinci-' h fps9,l kab bspO d ipn mal dp(l sl rms UirniM,kl si d t it(q4^:ekl soi rinos lurnM,i{i no iurneMZ, m mnij: '

    l) Forme potique ou littraire.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    39/146

    _ 31 D'enyorances d'una mortafar sols ma companyia:el meu cor no aimar' mesque d'amers de l'altra vida.

    I en quina miseria viuen! Eli, pobre vellet que se'n va delmon, ell, i sa nta, unie consol de les sves pnes. jRellogats, sotaterrt, en una sola habitaci, no gaire gran, baixa de sostre! Lesbigues son mig podrides, l'emblanquinat de la paret negrs, lesrajoles esquerdades. La claror del cel ni entra per una sola finestra:des d'alli, el bon avi i l'orfeneta veuen uns jardins molt grans iplens de flors : el bon avi i l'orfeneta se'ls miren tt sovint, perno en reben cap olor.

    d f//(ia;S3z d {ind mortsflA? stz me k{impitfp;ft meu kr no simem ' m^sk} d emon de l qlui h'ida.

    ly pi k\n3 mizcid Vvwml il, phid bfli ke sn h del mon, l, ise netd, ijnik knnsl de I sehis pn^s. jfehjgafl, sots trat, n {inosi- bitfsio, no gaij9 g/,n, baes de sst^l lez bigs son mie pijd4dss,t embte.nkinad de le perd negxs, I r^jhz eskrdadss. le klno del sl intxs p im? sh /{nestxs : desd- elj, el hon abi y I nrfenis bewon i^tpjerdinz r.iol ginz i pl(nz de flos : el bon abi y h wfenets se Iz mixsntt titbn, pexo no n rebsn kdp \ilo.

    i) Forme potique ou littraire.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    40/146

    32 De mobles, ben pocs : un llit de posts i bancs, record dels qui

    ja no son; un catret que tt just s'aguanta, una taula que coixeja,quatre cadires de boga i un bagul rnec : res mes.De Hum no en tenen cap, ni en necessiten : se lleven a puntade dia, se'n van al llit quan es fosc, i s'adormen, sens haver enyo-rat res mes que aquells sers benvolguts que, entre gemecs i condols,se van adormir a la terra per despertar-se al cel.

    Mara Merc Arteaga Santos'

    EXCELSIORUna vall, una vall he deixada endarrera,amb ses cases adins la profonda verdor,on l'amor assolit tendrament persvrasentint l'aigua qui ' va per un camp d'abundor.

    2) Que.

    d mbbhz Hm pks : {ly. l{d d fo^i i bdris, rkr dls ki jd nsn, un ktxt k ij jus s guant9, una (uh k k^cfjs, kuaUi k^di^azd bga y ftn bgu rgnsk; f(z mes.

    d lm no n lenan kb, ni n nssitan; {Z lebm punta df dia, s nbdn {t lu kuan (s fosk; j s {dgrmsn, sens- b inu^ad rs mis k k(lserz bmbutgtf, k enUa jmgz i ki^ndz, ez Mn di^irml I tra, prdsprtars- (l st.

    mxia mrs arteaga santos '

    kslsir

    \in3 bal, {ma bal f deead- endfe.a,em ses ka'zaz djnz le pxufonda berdo,on 1 (mo. s\dit tndxamn persbexa,sfntin t aiqua ki* b p4 tin km d biindo.

    i) Le premier nom de famille est basque, le second est castillan. 2) As.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    41/146

    33 I volgtii per un temps el recs temptadoramagat dins la pau de la vall riolera,i poder respirar la divina frescord'aquell porxo ignort on la parra prospra.Mes, tt just assegut, el meu cor s'oprimia,i un Uuny floviol cap amunt m'empenyia,

    la sitja, enlairant la blavor de son fum.1 segueixo altre cop mon cami solitari;i, com duu a vostre cim, jo no pue reposar-hi,oh muntanyes de pins coronades de llum!

    Verger de les Galantes

    i h^tgi, pfX. i/n Umz, ft rses t^mtedoemgad djnz t pu de te bdl fiiieM,i p!/d fespM 4 dibins f^fshod }kl preu inni^Mt on If pa'fa pxi^spxo.mfs thjjt^st {sgy.t, l meu kr s i^pjiimp,y 4tp hitfa fhtbii kap emim m .mpetfip, le sijje, -nhiMn te bteho de smn fiim.i segai !}tU3 kob mi^n kemi sutitaxi,i km d{i } bstM sim, jo no pg fp^izaxi,mimtaiwz d pins k{U{tnad9Z d hpnf

    birjf dg Iz gilenps

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    42/146

    34HUMILS CATALANES

    Sovint, en tardes belles, pel camp us he trobadesvora els polsosos mrgens ', dins l'aire eixut, ser,dnes feineres, dnes humils, dnes callades,per vies doloroses on no s'apiada re.Aneu vestides fosques, feu cares conformades,el vostre esguard reposa de confiana pie;i apar, davant les postes de claretats daurades,que us faci mes esveltes vostra senzilla fe.Mercs a vostres passes, hi ha adins les valls ombriues *cors aquietats, silencis de llar, cases soliues,un fum qui' dret s'enfila sens haver vist el mal.

    i) Moins usit que marges. 2) Ombrivoles. 3) Que.

    suiln, n tardsz behs, pe l km iiz f Uuhadas,l>,o is putso'zuz marjdnz\ dfnz laij- eut, s4,dnds fdine/iss, dnsz nmlls, dn3s kdadds,per h\dz dy.y.jt'ZiS, on no s epiada r.nfu b^stjdss foskgs, fu ka^s k{itnfiirmad^s;el hst.3 -zguar rep-Z9 d( hpnfiansa pt(;y par, dhan tes pstoz de kliAeiac). deiuadas,k us fasj mz fzbUsz bosUa s^nzila f.mfrsz e bsiros pas3Z i d' -d'inz lez bdlz iimbriwds*krz fkijtat, filnsjz de lr, ka'zs sy.iwgs,^m f^m kj' dj^t s emfih, sens- (b b{sf gt mql.

    i) Moins usit que marjgs. 2) umb^btdss. 3) kf.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    43/146

    35 El jom cruel se torna mes dol quan agoneja',i us ve de les garrigues que el vostre pas vorejaun tremolor d'espigol dins l'aire cap-vespral.

    Segn Llibre de Sonels Josep Carner

    (JoviTA, nena de treize anys; Carlota, mare de Jovita)JoviTA. Que em trobar sola, sens l'Eladi!Carlota. Que no em tindrs a mi i a la Teresa?Jovita (posant-se trista). La Teresa tamb marxa.Carlota. Que no.Jovita. Que si. Ella va dir-m'ho ahir vespre.Carlota. Te va fer una broma de les sves.Jovita. jUna broma i plorava?

    i) Agonitza.

    il jrn kii^4 s trns mz dz kun fg^infja'^y uz H, lez geigos k l hst.3 pz hufja,in trmijlo d espigul djnz 1 au9 kbbsp^ql-

    sfgn lihS d simi} jvzp krnf

    (jiihiis, nena d lAifcf dijs; kerl, maAS d juiita)jniit}. jke m tiuiexe solo, sens3 l eladj!krlty. ikn m tindraz g mj y le tACZO?j\ibii3 (ptizanso Uisto). I txfzo tmbf mareg.k(.rlt9. k no.jiit>{t3. k si. eh h djrmu 1 iespO.krlta. id b f 11119 bycomo d I seb9S.jybi(9. nin9 t)xoni9 i pl{ijUih3?

    i) eg{tni44^.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    44/146

    - 36-Carlota. Ho feia veure.JoviTA. Si va dir-me que se n'anava lluny, no se an.Carlota. No la creguis.JoviTA. La Teresa no m'ha enganyat mai. (Fent memoria.) Ah!

    I no sabs que mes va dir-me?Carlota. Que?JoviTA (subrafllani-ho). Que treballs i mirs fora per casa,

    perqu nosaltres ja no rem tan ries com abans.Carlota (cor-ferida, en veu haixa) . Du meu!JoviTA (fent una nalleta) . Aix si, que deu ser una broma de

    les sves. (Canviant de to.) Per, no et pensis, de seguida vapenedir-se'n i va demanar-me que no la descobris. (Posanl-sesria.) Ara no la renyis : ho sents? All li va escapar. Va dir-m'ho tt plorant i fent-me petons.

    Carlota. Pobre Teresa!JoviTA (reflexionant) . Que no ho som, tan ries com abans?Carlota (fingint sereniiat.) Per que vols saber-ho?JoviTA. Oh! Com que veig que et poses trista...krlh. < ffyj iu43.j^bit9. sj h dirm$ ke s n naha l(t:i}, n se n.krtla. no I kAqis.iubit9. t tAfZ9 no m d' -ngittad mt. (fn tnmp.) ! ^i n

    sdps k mz M dirma?kerltd. k(?jniit3 (suhrllantii). k Uhlz i mijs frsa pgr ka'Z3, frk nt,i-z(}tU9 j no tjidm lin riks km (bans.krltd (krfi4d3, cm bti iac3). du mu!jltb'lto (fn uns rieljh). co s{ kf du se iins bMma d If setiss. (km-

    bjan d ta.) f^, nt pnsis, dsgidg hd pnedjrssn j bd d(m-narmd ks no dfskt/b^s. (p{izans3 sri9.) aA.3 no le ftiiz, msens? il If ba -skpa. hd dirmu tt pt{iMn i fenms p(tons.

    kerlt?. pixa tA'zs!jubit3 (r(flksiunan). k n u sm, tn rjks km bans?krttp (fitijin smnitat). pr k bls sb4[i?j{ibii3. o! km k b^i kt p'zas t\st9...

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    45/146

    37 Carlota.No veus que els teus germans avui marxen a Barcelona?JoviTA. No ens deixen per anar a divertir-se?Carlota. No! No, Jovita! Van a treballar, a guanyar-se la vida.JoviTA (eslranyada) . A guanyar-se la vida? Per que?Carlota. Per no estar-se parats i per apendre de fer alguna cosa.Jovita. Com els que ho necessiten per viure?Carlota. Si. D'aquesta manera sern mes dignes, i jo els es-

    timar mes.Jovita. Si treballen els estimars mes que ara?Carlota. El doble.Jovita. Jo vull treballar com ells, doncs. Jo vuU apendre de feralguna cosa.Carlota. Per que, Jovita?Jovita. Perqu m'estimis fora.Carlota. Encara no t'estimo prou?Jovita (tirant-se U al coll i fent-li petons). Si, mam, si!Carlota. Ah! Dolenta, mes que dolenta!Jovita. Ho deia de per riure.

    Foc non, acte III, escena 6 Ignasi Iglesias

    krlta. no tius k Is teti jrmanz hd marcan irston^?jy.hit3. n nz dcpn pji na' diti0irs?krtots. no! no, jiibits! hn e tAiela, ( qutparsd /a i\dg.jiihil9 (esyads). e guenarsa I bidg? per k?krlis. pr no -starsa pMdd i p^ epndxa d f ilguna k-za.j{Mt9. kom gis kg n nesesiian per hitua.k(rt9. s/, d ekstg mn9 suan mz dinnoz j j Iz gstimge mfs.ji^hito. si Uebahn lz gsiimgxaz mes k axo?kerl9. el dobbh.j{ibii9. jo h(d tiehila kom (Iz, dons, jo b^y gpndM de f? ilqy.n9 k'Z9.krlqts. pir k, jub{t9?jtibit9. prk m estimis frs9.krlt9. nka.e no t esiimu pAu?jub{t9 (tMnsgli el kol ( fenij pilons). sj, mgma, si!krt9. ! dulent9, ms It dnlenh!jub(l9. ?.< deya d pe riiU9.

    fg ?, akl9 trse, ssn9 s\zgn9 jnna'z- igglfzi9S

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    46/146

    -38VIDA ENRERA

    D'en que tinc memoria, res m'ha agradat tant com aquelltroc de la passera a la baixa hora. Quan no hi havia seguit de gent,jo agafava la mitja, empenyfa la barca fins al mig del riu, i allam'aturava. La corrent era somorta i la barca es gronxava com unbreol, trim-tram... trim-tram... trim-tram, ben poc a poquet, comsi en volgus fer adormir; i jo, tt treballant, alo-alo, me miravael sol ponent, encs com un maig darrera mateix de les soquesdels carolins, i m'escoltava els xerics dels aucells que xerrote-javen per les arbredes de les vores abans d'ajocar-se, i les riallesdels serradors que bromejaven tt serrant adalt de les pollines.Tt semblava que fos lluny, lluny... i els carros que passaven pelgual esquitxant l'aigua, feien mes bonic!... Jo no m'hauria mogutmai... Que vos dire! M'hi trobava a gust, com en una iglesia quanno hi ha ning, i no mes me venien ganes de dir parenostres pelsmorts i els vins de casa meva... Ai, bon Du!

    Solitut VfCTOR Catal

    hid- (nreA.9

    d nsa k( tin memxp, rz m ' -g/fclat in km ^kl iAz df- tfpes,?, e tf hac3 id. ky.n no y fifs sfgid de jn, j igifa^s le r,iijj0,mpiiia I harko finz et mj] del riij, y lji m einmhd. te kuren nisumrta, \ tf iarka z gAHfjeah3 km $m b/st, l4m Um... U\m Um:..tA.\m Uim, bftn p^k f p\ikft, k^m sj m b^ttgs f fdt/rmi; j jo, toi Ufbf-tan, qtu qtu, mf m-abf t soi punen, ftiss hom uni mcij drex3 ntftejdf te sokaz dfls ki^lins, j m fsktittahf l Cf4gz delz eusels k cffi^tejahanpfr IfZ ri/tdas df tz bAJz, fbanz d fjukarsg, j If riahz dft sfTfdos k{tuitmejabon tt sffan e dtit df tfs puljnas. tt semblait kf fz Itr.uj,/::... y fis ka'Tus kf pfsabsn pfl guqt fskian l aigip, jysn mesbijnir.k!... jo no mfn etup mtigd mai... k( bnz di/e! mj tiiibb- fgust, kmi en iig iggtfzig kijdn no y d ning, i no mz nif bfnpngansz df dj pffustMS pflz morz i flz b{Hz df kazd mebg... ai, bon deu!

    stilit^tt bfktur kftfta

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    47/146

    39 LA BASARDA

    El silenci era absolut. Sols el soroll del meu encongit respirs'atreva a profanar-lo. La nit era augusta, difana : un abismeblavi, immens, puntejat d'estels, que indicaven distancies con-foses en la fondaria inacabable. I, abaix, la terra ubaga restavamuda, amb un callament sant, com recoUint amb religis respecteles irradiacions de lo infinit. Aix es lo que es percebia pels ulls iper les orelles... Per adems... ^Com explicarc aquella sensacifonda i esborronadora que cm perseguia? No sabria compart elmeu estt sin amb el d'una persona que se sent molestada fins alo insofrible per l'insistent mirada d'una altra, que l'espia en silencifit a fit. Si, la tensi del meu esperit arribava a lo inaguantable.No pogui resistir mes. Sang-glaat, vaig caure de genolls. Ohinfinit, oh ignot, oh sant... jo t'adoro! Ajuda'm, empara'm! vaigexclamar amb un crit involuntari, que retrunyi espantosamenten el meu cor. I, de boca terrosa, vaig seguir resant, resant ambdesvari, arraulit, trmolos, fins que m'esdevingu l'entendrimenti el plor i el consol.

    tf dfzardaet sjtnsi Ci- ipsijt(iit. soiz el siuol iff/ mew enkutjjid respir s lbi'-

    pji\ijenarij.. I nft ei- eugiist?, diafsna : t,in gbizma Ubiz, immens,pimtijad d stls ko indikahn distansiss kumjo-zis en te fiindiuis rne-tibahbtd. y hae, t (rre ubaga f^stahj mi^tda, einb h kelemen sdn, komf(k{ilin cm r^llijiz rspkta ts ifedisinz d ly. imfiniU. c z ty k( sprset>i9 pelz (dz i per lez tuhs... pO ed^mes... ^kom esptike^e ek(hs^nssio fonda y zt)i,inindo.ig ke m persegJQ? n sb/iia k[wip^M t mwstat sin fmb {t d \m3 persona k{ sf sn mytsUid9, fjnz { ty (nsif-fAfbbia, pr ts insisten mixads d un qtUa, ks l espi'- en sitensi fit e fitt.$1, le tensio del mew spexit efibab- e tn inguentabbh. no pugj f^zistimes. sngtcsd bd kc}UM} dj iiinols. / imfinil, innt, sdn... jot^doA{i! judam, empUMm! bajj skema mb uil k/it imbiilipita^i kefUttni -spent-zsmn n l meu kor. i d bks iefo-zj bd tlgi rezan, r^zanem dezba4f efulit, tAemifls, fins ke mzdbbge t ntendAimen, y et pl,y (1 kttnsl.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    48/146

    40 Vaig aixecar-me, a la fi, rconfortt, posset d'una dolcesa

    mistica. La hasarda no m'havia pas deixat del tt, per m'erasuportable. Amb el post modest i les parpelles baixes, reprenguila marxa pels viaranys solitaris, mormolant pregaries a mitjaveu; i aixis logri arribar al mas.Marines i boscatges Joaquim Ruyra

    VAGANT PER LA MUNTANYAQuan un s'hi troba tt sol, a la muntanya, sens altra companyia

    que la dels faigs i dels avets, sens altra conversa que el gai murmuridels xaragalls esmunyint-se sota l'herba o l'infinidament carinyosacomplanta del vent a travs del bosc, es quan un se n'enamorade deb.

    I es un amor que encisa i va captivant el cor enamoradi,fins que se n'apodera, dient-li amb veus dolcissimes que els seusencants no tenen mai fi, que les sves voluptats no cansen.

    I un hom deixa allargar les estones de contemplaci; i, maiprou assadollat de ses belleses, el qui l'ha vista de dia la vol sorpen-dre a la nit.

    bdjj eekarm- le // r^kutnf{triai, pi/s^fd d {ms dt^tsfz^ misiikp.le hezard n m ebio paz decad del tt, pe.i m cm sijpijrtabbh. ptib tpiizad mijd^si i les prpebz iaess, fepngi le mares pelz hiejat} stiliia-iz, mtirmtjlan p^egaxigz m'ijjd bti; y eiz hjq4 riha- -l ms.

    minsz j huskajj9s /f^'w fy-ixabfgan pfr 1} myniaijs

    kuan yn s i ila ici soi, t miinlatw, snz Hm kump^ja k( ledls fjd i dlz ibeH, senz aliia kumbrsa k l gai murmiui del eexegalzzmut}ins3 sois l erba, o l infinldamn k^pjo'zs kumplanta del Hn eixbz dl hsk, es kuan un se n nemoxa deb.

    y z vn mor k nsi'zs i i kepijban l ki n(ni{idis, fins kf sen ipiidAa, dienli, m b(uz dulsisimis, ke l seuz pikanz n inan mai fi,ke I sebaz hiluptad no kansan.

    y itn cm dec- lrga Iz esionaz da ki,tntemplesio; i mai pxw sf-dylad de sz blfzss, el ki l f bists d dp I bol siirpnd/,- f le niii.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    49/146

    41

    En aquestes rgions altes i serenes, on tt brolla com per artd'encantament, un hi esta a voltes temers, i sembla com si fesnosa a la Natura. Tt se prsenta tan tendre an els meus sentitsadmirats! Els reguerons tantost nascuts cuiten a fugir del davantmeu per esclatar al cap de poc en mil rialletes d'infant. ^Qui potresistir el desig de sentir bategar tan aprop la vida, sens caldremes que obrir els ulls i parar l'orella?

    Segueixo pujant per una regi pedragosa, i no trigo a girar-meper guaitar la jaa que he travessat, i que s'estn com gran catifad'un verd encs, tivada per les roques grises que desigualment lavolten; les vaques pel costat de les quais he passt, ara les veigpetites, petites, i Uuny, lluny : sols fixant-m'hi molt sente el dringde l'esquellot, quan el tic-tac del meu pois no m'ho destorba; allad'enll oviro serres i mes serres ostentant Uurs carcanades ossudesrublertes de bosc a banda i banda.

    Croquis Pirenencs Jaume Mass6 Torrents

    en k(st3 fejionz

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    50/146

    42

    Aixis com els paleontlegs, amb uns quants ossets sencers ifins amb fragments informes, reconstitueixen animais antedilu-vians, monstruosos per nosaltres avui en dia, els mitlegs modems,amb les rondalles, troben els mitos primitius, i van reconstituintla religi, les costums, l'organitzaci social, en una paraula, d'aque-lles poques, tan reculades, que se les coneixia vagament, fins fapoc, amb el nom de prhistoriques, i que ara han entrt al dominide l'historia positiva, sens cronologia, es veritat, mes amb el segellpropri i caracteristic que no es pot confondre amb cap altre.

    Fins l'endevinalla es mes digna d'estudi de lo que a primera\asta pugui semblar. Aquesta forma infantil de l'enigma, el quesegles endarrera era la preocupaci dels savis i avui es sols entre-

    fers koni ls pelmnthgz, emh uns kuns usel tnss, i fjnz etnfigmenz imformss, fki^nstittfon enimi}lz nidiluUanz , miinsUuo-zuspr n{izi}lu^s (buy in dp, (Iz mi/lagz mijdrns, cm I rundahz, Uhantz m\t\is pMmitius, i hn rkunsiittJin te ftijio, tes knslt/ms, t urgni-ZfSfo susiql, en un3 pA(}ij!3, dkhz pukps, tn rekuades, kf s leskimieia hgamn, finz f pok, mb l nom de preistMJkss, i k a*- enentMt el di^minj d l istoxio puzltlhe, snso kAuniihjjh, (z h^tat, mzemb 4 sjl pApi y ke-tekie/islik kf no s pot knmfondA- em kp qUa}.

    finz 1 fnd(b}nah z mfz dinns d (sii,idi df l\i k f p4m?/,3 histd pijgisembla, ekesta formd imfnilt de l eninms, el kf sigghz fndfre9 eA9If pf{ik{ipfsio dfl sahiz i fbi/i s slz fnUflfnjmen df If k{c'flf(9, s

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    51/146

    43 teniment de la quitxalleta, es testimoni vivent del carcter delpoble, que (si en la rondalla desplega la fantasia, en la faula mo-ralitza, en la Uegenda exalta l'amor a Du i a la patria, en lacan obre de bat a bat les portes del cor, en l'acudit fa venirl'alegria i en el refrany condensa l'experiencia) en l'endevinallamostra l'enginy.No es pas cosa tan insignificant esperonar l'inteMigencia a lescriaturetes; i, sobretot afora, que no es coneix el discreteig ni elsjcs de paraules, com a ciutat, les endevinalles tenen una missieducativa molt important. Un nen o una nena que mai endevininres, se senten agullonats per les rialles dels altres, a l'escoltar cadasoluci, que es un disbarat, i es fixen en lo propost, acostumant-sea la metfora i a la comparaci de manera rpida.

    Novellistica popular Rossendo Serra i Pages

    tstimni bibn dit kmkia del pbhh, k (si n 4 fundah desplgf Ifjnlezp, en l^ ft}uU mif/^lldd^, en l^ Ijfndg gziiUi l max. dm y e IfpdUp, n kns tiyia df hdt { hd Is prtpz dl kr, n t kttdjt fbni t lgjiis y n l ffMtt ki^ndns? 1 spnsp) n t ndehinahtnst i ijjit}.

    no (S pas k'zs tn insinnifjkan spexiina l inttlijnsi- ts k4-i{Uos; i, soi.3 it fjt9, k n s kimj l disk^lj ni l jgz d piquhs,km siuiat, Iz ndbinahs temn \m9 misi ediiktihd mol impifrian.un nn \md nm k my nd\>[n\n fs s snisn gul\ina( pr Ifjahz dlz (jltMS, l skiilla kads si^vsi, kz y.n dizhxat, y s fiksonn lu pxupitzai, ki^sti^mans- I mtafuA.3 y I kumpxsj d mnx3rapide.

    ni^hllisiika pupiflar f\isndu sffs i pjs

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    52/146

    44 ELL PARLA

    Anit eixi de casa teva, aima,'tt neguits i malcontent de mi.Que coses que et vaig dir que no volia!Que coses vaig callar, volent-les d!Al mati el malest encara em durava.Era un matf emplujat com pel febrer.Du meu! aquest hivern que mai s'acaba!i aquesta primavera que no ve!He trobat els passeigs arreu fangosos,sadoUats per la pluja de la nit;els brots tendres brillaven temerososal bell damunt del fosc brancatge humit;i tt d'una, volant a la ventura,com lieu companya de mon greu afany,

    fl parla(nit fei d ka'za ieh-, simis,'id nigitoz i mlk{intn d mi.kf k'zas k d hj dj kf n h{il\o!k k'zaz M kla, bijlnhz dj!(l mfli 1 msta -nkai m diuatp.t,9 um mii -mpttijai km pl fbu.dm mul kst jbrn k mt s ^kabs!y ekst3 pximh(X9 k no b!- Uubat ls p^sjd iru fpigo'Z{is,sfdulaf per t phj,'J9 de I nitt;tz bx( tndMZ bAlaban tmuo'Z{izl bfl dmtin dl fosk bxpikajj- {imiit;i id d tm9, buian t bni^xs,km lu ky.mpat}9 d mt^n gw fat}.

    i) Forme potique ou littraire.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    53/146

    45 he vist creuar l'espai, balba, insegura,la primera oreneta d'aquest any.Jo l'he vist arribar, vola que vola,fins al balc del blanc palau discret,i alli aturar-se, arrupideta i sola,guaitant poruga i tremolant de fret:guaitant poruga les dsertes planesdel cel desemboirant-se lentament,enyorant-hi el volar de ses germanes,que ha deixat endarrera incautament.

    ELLATamb ha vingut, pobre aucellet,

    tt arraulit,a mon balc cercant reds.Mes jo li he dit:

    f his kA-ewa l spai, bg.lh-, inseqy.jtg

    ,

    /| pAimjid Unts d (kest au.j i 4 iist- if'iia, hh k3 >h,ffnz et belko del Un ptqu diskAtt,y eli' tt^xars- erupidis i sh,gusilan fmtgs i tiennitan de f/i(.gusitan pAugs z dezrtos plaiiQZdl s^l dzmb^uansj Untsmn,^nV^anti l tiifa. d s jrmanszk dcat ndire.j.3 inkutdmn.

    ternie e hlngift, pljx- ^uslt,toi (feulil,

    mtim blko serkan fedos.mj jo li (! dit:

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    54/146

    -46- No ternis ja lo que es passt,aixeca el vol:

    el cel es blau, els arbres verds,i briOa el sol.

    Aixi mateix die a l'aimt.' Oblida ahir:Digue'm avui amb cor Ueuger

    lo que em vols dir.ELL

    Com asserenes mon neguit!com fuig mon dol!Ets el cel blau, ets l'arbre verd,

    ets el meu sol.Posies : Claror Jon Maragall

    n Umij j ly. k es psat,cfkl Ml:

    l st z iUu, lz aiidz brzi b^lf l s.

    ei miUj dfk teimai:^ yhijd- \:digam hi^i, cm kr Uuje,lu kfm blz df.

    km snsz myn nqit!km fvf mun dot!(44 {1 S(i bt(}u, 4 t at)ji9 b(rt,

    (44 4 fnu sol.pu(zi9s : kl{A j'itan mfgali) Forme potique ou littraire.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    55/146

    47

    El territori de llengua catalana es, en part, continental, i,en part, insular, i comprn una extensa regi oriental de la penin-sula ibrica o hispnica i les illes adjacents; aix sens comptt lacolonia d'Alguer, en l'illa de Sardenya, on la llengua nostra, par-lada des de la fundaci d'aquella, esta en contacte, per superposici,amb l'italiana, i, per juxtaposici, amb la sarda.

    El territori continental de la llengua catalana comprn elprincipat de Catalunya, el rgne de Valencia i les antigues rgionsdel Rossell, Confient, Vallespir, Capcir, Cerdanya i Andorra. Elterritori insular comprn l'agrupament de les illes Balears.

    Les fronteres del territori continental catal son : al nord, elsdepartaments francesos de l'Aude i de l'Arige, ocupats per agru-paments de poblaci parlant dialectes llengadocians, i la Vall

    * * *et tr'itM de lengug ketlans (z, cm par, hintinentql, y cm part,

    insular, ; kumpAn un- eslns3 rjio luintql d I pinjnsuh ibikg wispanika j Iz \bz ffffsens; (c sensa kumta l( ktdnia dtgf, (n tUed srdtfs, on lengtp nst4P, prlada ezda 1 fundesio d keh, sta nki^ntakis, per siiperpuzisio, em t itlians, i pr jtiksteptfzisio, cm lsard9.

    1 tritM hintinniql de ! Ijrigtis ketlana kump4n el prinsipadde kifltiuo, l ftna d ilnsp, i lez niiqa fjinz d(t fifsl, ktpnflen,hlspi, kfpsi, serdatp, y ndo-fs. l triji- insular ktpnp/n l ig^^pe-men d lez ibz hlears.

    Is fAipttuoz d{l tfiiii ktmtinentq ktsta son : l nrt, (h dper-tm^ns fAnsfZiiz d t o:d i d Iqry-.j, \tkupatl pr (gup^menz dpiibblesi prlan di(l(kt9z lpigd{isians, i t( Sa/ dian, prtnn pli-

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    56/146

    -48-d'Arn, pertanyent politicsiment a la Catalunya espanyola i ha-bitada per poblacions que parlen un dialecte gasc; a l'oest i sudles provincies espanyoles d'Osca, Saragossa, Terol, Cuenca, Albaceti Murcia, els habitants de les quais parlen varietats de la Uenguacastellana; al sud-est, est i nord-est, el Mediterrani.

    Es veritat que dins el territori dlimitt com a tal hi hanalguns petits nuclis de poblaci lingisticament diferents : dins elrgne de Valencia hi ha enclavades algunes petites rgions on separla una varietat castellana aragonesa; al departament dels Pire-neus Orientais hi ha el cant de Fonolleda, on se parla una varietatllenguadociana. Emper la reducci implicada per aquest fet vesobradament compensada pels aragonesos limitrofs que parlencatal.'

    Catalonia : Catalunya irilingn Joaquim Cases Carb

    tikemn le ktlun- spinl^, y ebjiadg per p{ibblesions k{ parhn i^ndigkt3 gesko; e t ust i st^d tes pM^ihinsjaz espiiUz d sks, sxgsa,t^Al, kuka, ibst i mrsp, (Iz }iitanz d Is kuqs parhn b{^iiladd( t Ifngtfy k^siflaw; f/ s^dfst, fst i nrdst, {t md{tfani.

    ^z hi4tai k{ dnz et t^ritoxi dtimitat km tt \ an itguns p(ti4ny-ktiz d pt/bbtgsi t\ngustikmn difxens : dfnz et fnna df blnsfs y -nkiad-JZ elguMs petits rejionz on se parti uni bexitat kesilan- f/e-gtpifza; t deprtemen dels pixntjz luintqtz i t kento de junulds, ns parts un9 b/iiad lengediisiana. fmp^4 t fedt^ks}o implikada pfXekt ffd b(- si^b-ddnin k{imp{nsad9 petz eeg{in'Z\iZ limltMtfs kepartsn keteta.

    kftftnp : k^lt^tfs t\tiHgu9 jmkim ka'zas krb

    i) Revu par l'auteur.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    57/146

    49

    CALA GENTILSobre la cinta de blanca arena,que besa una aigua de clic blau,grans pins hi vessen a copa plenaolor de blsem, ombra serena,

    remor suau...Oh dol estatge de bellesa i pau!Un aqui troba la llum mes clara,les colors ' varies de to mes viu;pura delicia de tt s'hi empara,i sol o lluna mostrant la cara,

    tt hi somriu...Oh de mos cntics inefable niu!c ) els colors varis.

    kq.h jntil

    sob/.9 sint9 df itank- ejensk( be'ze un aigiis de stig bln,gxns ppiz i iesdn, e kop3 pw,uio d} basam, ombM se^w,remo stiati... dtz stajJQ de helfZ9 i pQu!ij-n, ki, Uha I Ijim mes klaxo,tes knioz taMSz^ d to mtz 5/m;piwi dlish de tt s i empcu9,i soi g Vund musUan I kais,

    ici i sutnfiu... di mifs kaniigs in^fabbts niu!

    l) ls ktftZ bMS.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    58/146

    50 Per puigs i serres s'acaramullafrondos boscatge de verd etern,que eixa floresta de varia fuUala tarder trista mai la despulla

    ni el fret hivern...Oh Paradis que apar' al mon extern!Si aqui s'acosta qualque* mal diade nuvolades amb ngre estol,sols hi duu tendra melancolia,com una verge sens alegriaque en pau se dol...Oh bon refugi de callat consol!

    i) apareix. 2) algn.

    fjiundoz tiuskajj3 d brt irn,k ces fhj..st3 d tiaAtj ft/hf terdo Uisia mai 1} despiib,

    ni! fxt ibrn... pejdis kepM' t mon eslrn!si eki s ekstd kiiqlkd ' mal dp,d} nuh{iiad3z cm ngu -stl,soiz { dy. tndda mel(nkijU9,km i^na trrp sens- etg/iskm pqu s dot...Q in ffy'ji d klat k{insl!

    i) }pme. 2) (tqyn.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    59/146

    51 Aqui, ben jove, pensi abrigar-hiun niu d'humana flicitt:desprs la tomba vaig somiar-hian tindrfa mes solitari

    repos mes grat...Oh Hoc per vida i mort fantasiat!Es que en la calma de tais paratgestan dol es viure, veure i sentir,i vora l'aigua de purs miratges,al ritme elic d'aquestes platges

    tan dol dormir!Mes jo tal sort jamai dec posseir.Que hi fa? D'aquesta cala opalinaprou el misteri n'haurc gustat,mentrc ara, a l'hora que el sol dclina,

    (kj, bftp ji^, pnsj ehAgaAiun nju d {imano fftjsilal:dspMz t iomh bd Ittmia^i,on tindiid, mz su\\taii,

    refz ntfZgMt... lok pir bida i mr fntziatt!fs ke n I kq.lm3 d( i^ls pMJpsin dlz (Z iituo, htiS { sfnif,i h9 l aigu3 d p^trz mirajjas, ridm- (lis; d kstss plajps

    tdn dlz d{irmi!mej jo tql sor jimai dk pi.tsi.k( i fd? d ksff kqh up^ljwpw (l mist{ n nue gustat,mentu- au-, t j k l sol dklins,

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    60/146

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    61/146

    53 xamplava per tots indrets, fins a fer-se entendre al cap d'enllde les timberes i al fondo mes fondo dels avencs. Cada toc acom-passat de la campana major era com una alenada de vida, tebia,suau, amorosa, que ans desglaant a poc a poc l'ensopiment deles nits eternes.

    Per aix encara no componia res per lo que va fer la campanaxica... perqu, tant bon punt va comenar la cridoria alegroia deltritlleig, allavores si, que tt va aixeribir-se ben depressa. L'herbeiemperesit, que fistonava els reguerots, se deixondia de sobte,espolsant-se les gotes de rosada. De les bardisses n'eixien els aucellsa munions, tt xisclant i xiuxiuejant, aturruUats pel baladreig delcloquer. Per l'espessor de les boscuries tristes, mortes de son i defret, s'hi entafuraven els repics bellugadios, fregant-se pels arbresi pessigoUant les fulles, com si, a copia de refrecs i pessigolles, vol-guessin desentumir l'arrauliment de les soques balbes i dels bran-catges emboirats.

    Desprs, l'alegre cridoria trascava amunt, ben amunt, enfi-lant-se cap als cingles, as turons, i als espadats, fins a coronar ambsoroUs de joia tt el crcol de muntanyes ngres que emparedaven

    ptah pir t44 indilt, fjnz f fers- (niend.i- l kb d tila de les timbeMZ,i (1 fond^ mes fondtj dlz hp'is. kadf ik fkitmpisad d ti kmpan?mejo ei9 km un- el^nado d^ hido, tip, stiq-ii, fnnap'za k enez dizglsan pqk { pk 1 ensupimen de Igz njdd trn9s.

    pfA fc nkaxj no ktimpi/np rs per l\i k l f U kmpan eiks...prk, tn bm pn b ki/mnsa t k/idAt- lgAyo del Uill, (Iii^si ke td b' -e\4t)irs3 hn dpMss. l rhy mpeA.(zit, k} fjstynaha lflgwdd, Z dcttndis de spts, espulsansa z gotaz d r^izada. d IfZ>erdis9s n fcpn elz luselz e mimions, tt \sklan i eiijeiwejan, fli^fulatpl hlM] dl kliike. pr l speso d lez tnjskt^'ps txistaz, mrl9Z d sni dg J^t, si niefuMhn t fpigz belugedisns, fyiganso plz ah/az ipesjgulan Is fijljs, km si, f kpia de ff^gz i pesighz, hjlgesindzenUimi l efeulimen de I shz balhz i dflz tupikajpz embyiMtt.despuz, l eleg.13 luid/.ia Uskah- emun, bn (mun, mfilansa kcp1 singhz, fis titonz, i (Iz espedatf, fjnz e kiutjna' m Siuolz dg jya lot(l srkijl d mi/n(aii3Z ngxos k mpjedaban el sott. i kun I remo d

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    62/146

    54 el sot. I quan la remor de vida va arribar arrn de les casetes mig.enrunades que componien el venat, a tot-hom feia estranyesa elbell brogit.

    Els sois fersiecs, X Raimn CasellasMESSIDOR

    Es juny! Es juny!Ja canta la guatlla:la fal en el puny,la dalla a l'espatlla.Es juny!Es juny! Es juny!El blat no t espra:ja arriba de llunyla colla feinera.

    Es juny!Odes serenes

    Es juny! Es juny!Llampeguen les dalles:la plana retrunyde cants i rialles.Es juny!Es juny! Es juny!L'aucell no pidola:intrpid s'esmunyi el camp espigola.Es juny!

    iids h' -riba' ran df ls kz^tas mijj nr{madds k k{impuni9n 1t)(inat, f ii/lm fy- (stnfza l bel ^i^jiU.

    et si( ffxeshks, kpili.tl d(z

    ] pi)}! fi ;'ja kant9 le gyalb;if iq.lz nl pn,Ig dal- l (spalb.

    j jn!H iw! M iw-'el blad no U -spuo;ja' -rit)3 d hm

    j jvxf!y{s) snos

    misidorsimon kezhs

    j PM-' j jv!Iempg9n Iz dahs;te pan9 fiUuijde knz i f'iabs.

    j jwlj jittf! j jwfI eijsl no pjdoh;inUpit s (zmiini el km {Spigolg

    j jtpi!

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    63/146

    55

    De la selva en la quietutse sent un agl caigutque de fulla en fulla truca,fins que ofega el cop fatalel rebroU primaveralque vesteix l'arrel caduca.Desprcs eau un altre agl,i enll un altre... i mes enll.,i ara i sempre i a tota hora;i aquest truc seguit, seguit,aquest colpeig repetitd'estalactita que plora,

    d( t sh n le kktuts Sfti un egla keigutkf de ftilm fijh UijkQ,fins k ufg l kp ftalk bestj irl kuk^.

    dspies k'.- un q.U- egla,y nla un qlljis... i mz nla.y a3 i sempxp y g tot^s;y ket Uk sgit, segit,y kt kt/lpf rptitdstelektits ke plx3,

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    64/146

    -56 -sembla el tic-tac dolorsd'un rellotge misterisenfonyit en la bosquinaque, igualment aqui que arreu,va cantant a mitja veu: Tt parteix... tt eau... tt fina...

    Liliana, preludi Apeles MestresTRISTES

    L'altra nit vaig somniarque dola la mort pujavaper ma escala a poc a pocfins que en ma porta trucava,mes que, a l'obrir-la amatent,la mare en son Hoc trobava;i, a l'estrnyela en mon pit,amb quin greu me despertava!

    semble l tiktag d{duOZdun feljj3 mistixiz(tnfwit {ti /f hjskins,ka igiimn rki keru

    . b kenian mijja tiu: it p(rte... tt kq.u... tt fins...Iilian9, p,qt{idi phs mstMs

    tStSS

    tqltis nid bd {{imiak{. dlsa !{ mr pujahypr me -skql-, e pok e pkfins kem me prte ttikatie:mes k t iii\ri- mlen,te ma^n suij Ik tubatis:y test^nstfm mum pit,jem k'in gfu m despertat>3!

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    65/146

    57

    Les dnes que tenen l'airede la mare de ma vida,la cabellera cendrosa,i vesteixen com vestia,glatint-me el cor d'enyoranales vaig seguint amb la vista,i elles ni menys se n'adonenque ha passt qui les estima.

    A la casa de mos paresmai mes hi podr tornar:tt en ella, quan hi entre,darrera meu va mirant:

    de max3 d( nif h{d9,h k(t>llj3 S(nd'Z3,i tiistcan km hest{3,gilinm t kr d nj{uans3,l(z bd (egin cm 4 Hsts,y ehz ni mtj se n eonank psat kl l(z stimj.

    l ka'z3 d^ mi^s paxssmai mfz i pi/dM ti^rna;tt, en ld, kudn } enU{i,d(feA3 mu M m^Aan:

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    66/146

    Posies

    -58-com cada estiu, tt espraals pares, que no entren pas.Ja l'lber, cobert de fulles,s'engronxa sobre el terrt;ja en le porxo i les teuladesescotxeguen los pardals;ja l'abella remorosavolta en la parra el moscat.

    A la casa de mes paresmai mes hi podr tomar:planteu una eura que creixien finestres i portais,i adintre deixeu que visquenaire i records del passt.

    Angel GuimerA

    km kads isijit, tt espMfis pMJs ke n ntxm pas.ja Iqlh kiihr d ftib[s)s ngMuej sot)Ae l tpat;jn h,i pareil i tes teuladdsfskugan tus perdats;j t (bb fpn{U'Z3hltg n tf pa'Ts t muskatt.f t ka'za d m{is paiszmai mz i p{dx. tiirna:ptent' un tu$ ke kMeietn finsli3Z i purtatz,i (dintis deti Af bjsk^naija i ffkrz d{l posait.

    pueziss attjd qimiM

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    67/146

    59

    S'esqueia la Coma a sol-ponent, dins d'una fondalada tran-quil'Ia i apacible, encara que un xic tristota pel to negrs que donavaa les vessants l'esps alzinar que les coronava. Pel galze de lesvessants corria una riera sens nom que regava l'horta de l'hisendai alguns pollancres d'extremada alaria. La vessant de ponent,abans d'arribar a l'aigua, s'aplanava, formant dalt de la riera comun gra esgaiat que tindria ben b una trentena de j ornais. Almig hi havia la masia, una casa de pages, de teulada a dues vessants;l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fustatancava. Un balc tan llarg com el davanter dava esbarjo alprimer pis, i, sens ordre ni concert, unes quantes construccionsmisrables s'arrapaven a l'entorn de l'edifici per a l'allotjamentde les besties i per a altres serveis secundaris. El primer pis era benb rallotjament del senyor : per la part del davant dominava total'horta, estesa als seus peus com esplndid tapie moradenc, llistatde verd en oposats sentits; mes amunt, cls camps; i, mes amunt

    sfskya I km- ( cipijnn, dinz d ipv f{ntd(laih Unkiih y pe-sibbh, ptkai3 k vtt ({k Ujs/ts, pit t nigxs ke di^nat- z isanzIspz izina k( Is k\unna>3. p(l gatzj d Iz bsans kiifi iins fiexssens3 nom, k rgaba tri9 d( l\zndo y {lg{ins p{ilaiik9z destimad-(Isaip. I bsan de punn, {banz 4 iT{tia' laigu3, spfnabo, ftirmandl de le fie43 km {in gAo ezg^yat k t'indg btn b una Unt(n3 djurnatz. el mjj i ebp te m^zp, \m3 ka'ZJ d^ pljz, d iidad- dipzhsanz, l u- el seus pfuz, djnz dl ba'fj, k i,in- (zbrlada prtd d fi/ststnkabs. i,tin blko tn lr km l debnl dab- zharju l p^im pis, jsens- rdA3 ni kunsri {tn3s ktianias knnsUuksins mizMbbh s fpa-han l nlorn d l difisi, pr l lujjmn d Iz bsiiez i pA (iIIs srbisekunda.\s. el pxime p[z exa bm b 1 lujfmen dl stip : pr I par deldban, dijminaha iol3 lrl3, sl'z- l seus pijs kom esplndlt iepjzmuxdn, lishd d bri en npijzat Intjtl; mz mun, ls kamz, i r,i(z

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    68/146

    6o cncara, la vinya, cobrint amb aire desmaiat els primers geps dela muntanya. Per la part del darrera, la costa s'accentuava rpi-dament, i, de la carna a baix, l'amo podfa ovirar les ombrivolesinterioritats d'aquell bosc ferreny que semblava lliscar a pleret icautels cap a la plana. Als sens peus, i b als sens peus, hi tnial'amo el servei, el bestiar i l'aviram, que escatainava tt el dia pelspaliers, arreus i llenya de dins del barri.

    L'escanya-pobres, III Narcs Oller

    La pobre mare, que ja es velleta, s'enterneix al veure'm arribardesprs d'un any d'ausencia; lo pare fa el distret quan li prenc lama per besar-la, i em pregunta coses indiferents per desvanixerles llgrimes que li humitegen los ulls. La jove, amb sa criatura demamella, surt a saludar-me; i els petits me rodegen i m'cstiren delsfaldons o m'agafen per les cames, i molt alegrois criden tots a l'hora.

    nnifi pikax9, t iin3, kith^ln mb aijj izmyat els pme jfbz d Igm{mtau3. p(r l par dl dr^^, I ksts s iksintiiaho rpidmin, i d 1kin- liaj, tamu ptidi? t/bi^a tz {imhxibuhz intJiuitad dkl bskjppj, kl smblabD Hska, pleAt ? kutlos, kdp 1} plans, l sijspuz, i bn fl s\ts p{is, i tnp l aniu l sirb^i, el beslia, { l ibJMm,k sktdinabs tt fl dis plz pehz, ertiz j l(tf3 d djnz dl ba'fi.

    l skatfpb.{3s, kpitnl trse nrsjs tjl

    * * *I pbO ftiaM, li j -z blia, s nfriij l biuwi riba despz

    d un ff d jzensp; li,t paxo j l disUet kiian li pxii I ma per bzarh,y cm pgunto k'Z3Z indijxens, per dzbney Iz lag^intjs ke Ij ijmi-1'J3n hiz ls. I jobs, cm s kyii({UJ d memeh, srt slijdarms; y lspeliid fn fi/d'jpn i m stixsn dls fldons, m gafsn pr Is kamos,i mil lgis kxldan idd l -i-o, cm l{i kdp lsat i bi myanms : /z

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    69/146

    6i amb lo cap alat i boi mirant-me : Es l'onde, es l'oncle. Jo els alo un per un, els petonejo commogut, i casi b m'escapenles Ugrimes al veure l'alegria que produeix ma arribada.

    Aqueix es per a mi lo ditxs comenament de la festa, i bensegur que no sento altre goig mes pur ni mes amable cap mes dia.Desprs entra l'hereu, que ve de donar una mirada cJs treballa-dors que ocupa en les nostres terres. jSi el vegsseu,' quin pillardaes! jque guapo i ben plantt! jcom se sembla al parc, i que b repr-senta la seva autoritat! Jo s el seu fillol, i sento que m'estima coma pare i padri adems d'estimar-me com a germa. Aixins que eraveu m'abraa carinyosament, i, com la mare, desseguit pensa quehe de berenar o fer beguda.Lo que resta de tarda em passa sens saber com, anant d'uncap a l'altre del poble recollint per tt arreu amistosos saludos,galanes ofrenes de les noies, que totes volen que faci beguda, idels jaios, que tamb em conviden, i, caragolant un cigarro, em

    i) Moins usit que veisseu.

    Inkh, -z Inkh! y ^tz gts{t un -pu ijn, f/s pttpi'ju ktfmin\iqt, jka'zj H m skap9n t(z lag^imQz, et t>(iu3 t it^g^s k( piidttj m fitadi).

    (kj es pr mi t{i diccos knmnspnen d I fest9, i bm sigu k nosentu qlixo go] mes pur ni mz mabbh kb mez di3. d(sp4ez, cntMl .IU, k{ H d d{tna uns mi^cu- ils Uiilids k ukup- (n t^z nst49st'fas. jsil l^jsu^ kin pilrdaz s! jk guapu i 5?; plentat! jkoms smbl- (1 pax9, j k be repyizenig I S(b- itti{uitail j s l seu fil, isfutu k m istim3 km e paxa i pdM, dmez d stimarma km jerma.(tins kf m bu m (bMsi kixitf'zemn, i km I maM, dsgil pnso k ^de bxfna f bguds.

    Iti kl ffsia di tarda im pasd sinse sib km, inan d, tit kp it (}lt3 dit pbbta fikulin pir t^t irti imistp'zn siliid\is, gitanoz uf^nszdi tiz ny9s ki iioz bton ki fmi bigudp, i dit jayus ki limbe m kuni-

    i) Moins usit que biyisiu.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    70/146

    62 parlen de la collita, del catastre, dels mais temps que es passen;i, de casa en casa, en entretinguda conversa em passa el temps, finsque es hora d'anar a retiro.

    Quadros populars, La festa major Emili VilanovaLOS DOS VELLS

    Ja lo sol se n'es anat:la oreneta

    l'ltim cant ha refilt,i un vellet i una velletaa l'esc s'han assentat.A la plaa, lo jovent

    fa ballades,i, a la llar, lo s6 se sentde les notes acordadesque la gralla dna al vent.

    hidon, i krgiflan un siga'rn em parhn d If ktfUts, dt klaslM, delzm(}ls itns ki s pas9n; j d{. ka'z- pi ka'Z3, n inUftingi^dg kijmbfrss,cm pasfl Ums fins k^z -C3 dna' rtiu.

    knadMfs ptipijtars, I /r^fo mijo mili hitnba

    ijz dz bflsjd t{i soi s nz nat:

    If luentoiijilim kn fffilal,y m beljl i i/n3 ilU{ t fsko s in sntait.i plasy, l{i jtfien

    fd tfladys,y f If Idr, tu s sf sndf Ifz nhz fkijrdadish If gjah dit- fi t'en.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    71/146

    -63-Lo vellet sospira i diu: Jovinena,mes ardenta que el caliu! La velleta calla i pensa,calla i pensa; mes somriu.Lo vellet, a sa muller,

    que se'l mira,diu : Que hermosa que vas scr! -Ara es ella qui sospirai mormola : Que hi vols fer! Ella diu : Freda es la nit:

    fa glaada. I s'acosta al seu marit. Es ben llarga, la vetllada! ell mormola, mig dormit.

    j{ibinns3,m(z rdntd kl kl\u!le idtd kab i pns3,kah i fns3, me{s) s{imriti.i{i bil(t, ( s mt/le

    kg s l min,dju: kfrm'zs ke bas s!ail z h ki s{ispi'49i marmots : k i bls f!l3 diu : jAd (z I n\t:

    f gtisada.

    i sksi- l s(u mMit. fz t)fu larqa I ti(lladi!l mtfrmh, mif d^rmitt.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    72/146

    -64- Altres vetlles hem passt

    lo vell pensa que molt curtes hem trobat. I diu ella : Jovinena!sols memories m'has deixat! De la gralla porta el vent

    la sonada,i la vella, dolament,taraMeja la tonadade la dana que se sent.Lo vellet, endormiscat,

    la ou amb joia,despertant tt d'un plegat,i li diu : iRecordes, noia,que vegades la hem ballat?

    Posies FREDERIC SOLER

    aiUsz blhz cm pestlu m pnsa

    kf moi k{irt3Z (m Uiibatt. } d'iw eh : j{itnnnsd!solz memoxhz mz dcatllde l( gMb prtfl Hn

    !( sunada,i I bb, doisamn,iA-itcJ3 II t{madddf I dansd k s sfit.tu belt, ndurmiskat,

    l( ow em jy3,dfsperlan td dijm plegatt,i II diu : ifkrdsz, ny?,kf bgaddz tg cm hlatt?

    pmzi9S " f^dfiik si^U

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    73/146

    -65* * *

    (El poeta parla amb la seva mare)Deixa'm esplaiar amb tu, benvolguda recordana.Quan morires, vaig creure haver arribat amb un pas a tocar

    les fites en lo camp de la dolor. jQue d'horitzons, mes tard, hi hedescoberts!... I, de segur, a ton costat no els baguera conegut mai.

    Som estt' ta tomba viva, mes ja aquesta tomba s'esbuca...Els companys, els amies, els records, els pobles an he viscut,

    tt lo que ha format ma vida, ja es una llarga process ' que retornadel seu curs, i casc' del squit, a l'entrar, apaga el Hum.

    i) he estt. 2) professa. 3) cada, cadascii.

    (et p{it3 parla m te seis mais)d(C3m espteya m t}, btnbutgds rekitrdanss.hidn mtaijpz, bd kmjJ,- h ribai, mb um pz, e t{ika tes fiisz

    (n tij, km d t i^to. jke d i^ii44onz, ntfs tdrt, { dfskt^brs!... i dfsff'.'. f iV*'^ kifstad no Iz (ge^s ki^n^gH fni.

    som estt' le Imbd bi^j, m(Z j' -kfsti tomba szbub...ets kij.mpays, etz emigz, t fekrz, es pbbtaz font biski^t, tod

    tu ke fnrmad m b'^ds, ja (z una larga p^useso^ ke Tfirns d(t sey k\irs,i kskij- ' dt skjt, t entM, pag t Itim.

    i) e -stat. 2) pMifeso. 3) kdi, kishj:

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    74/146

    66 Els llums del tenebrari s'han apagat un per un, manco el teu,'

    que sols s'ha amagat : ara ja no em resta mes que el terratrmol dela mort.

    Ajuda'm, i a reveure...LUbre de la Mort : Llibrel d'Aniversaris

    * * ifLa poesia popular catalana es mes per oda que per Uegida.

    Cada roman viu dins sa tonada propia, que no sols es el segellque el distingeix, sin que n'es l'essencia, l'anima. La lletra, enboca de cantadores cofoies de sa bona veu, tt sovint es una es-pecie d'ossamenta mal Uigada, a voltes sens cap ni peus. En sa-ber-ne unes quantes posades i la tornada, ne tenen prou : entre-gades a l'encis d'aquelles notes, tan senzilles com potents i con-siroses, les canten i galegen fent poc cabal de les paraules que hidiuen. Dura encara l'eco del darrer mot de cada responement,

    i) menys el teu.

    (Iz l^mz d{l tnebMxi s n fpfgai lin pji ^n, mankij f/ /f,' kfsol{s) s a' -mgalt : gm, j no m rstg mes ke tret^mi/t d le mort,

    ijlidsm, y rehtu3...lit)3 df te mrt : Utiid d gnibfrsa.iis.

    * * */jf p{iezi3 pupular ktan3 (z mtz pr idds ke pr Ujidg. kads fu-manz hlii din se tijnad9 pjipia, k no solz z el sjl k distinje, sin

    k( nz t isnsip, 1 anims. le Itxs, m boka d kntdMs hif'ysz d} sbn3 h(u, tt s{ihln (z ijn- esps'p d usementd mal Ugads, iolto senskb ni p(us. in sbrne nn3s knantss puzadsz i I turnads, ne tenanpiQU : ntugadaz el ensiz d khs ntss, tn senzihs km putenz ? k\in-si40'z3s, Is kant^n i gel'jgn, fm pok kehql de les peunutgs kd i d\w3n.d{U- (nka.3 l (kti dl dfe md de kads rspnnmen, kijql so p^rlongen

    i) mt/z l ifu.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    75/146

    -67-quai s perllonguen bella estona, i ja es desitja acurar ' la pausasolemnial que spara una posada de l'altra, despertant-se eixaset insaciable, eixa enyorana viva d'oir rependre el cant, perescoltar una vegada mes sa melodia tendrissima, que fa somiarde despert dolcissims somnis.

    Romancer popular, Prleg Marin Aguil

    CANONETA AMOROSAiPer que em miren tos uUs blaus,si no em vols, dola xiqueta?Si em negues del cor les claus,per que em miren tos uUs blaus?Ja que en mon amor no et plans,deixa'm tu l'anima quieta.iPer que em miren tos ulls blaus,si no em vols, dola xiqueta?

    i) escurar.

    bl- (ston3, i j z dizijj- kursa ' I pauzs stjkmniqt k spadf uns pt}-zad i l(}ll9, dsp^rlans- c3 s(t inssfabbh, e- (nuMnss bibs, dijirt'Pnd/ t kn, p( skidta n3 begads m(s se mliidp tend^isimn, k fsijmia, de dspr, duhisim smnis.

    f{itnnse pnpuar, p^obkk mian fgilkfnsi/nl- mti4o'z3

    ipr km mUon tijz t^lz blqus,si nm holz, dotsa qki9?si m negsz dl kr Is kqus,pr ktn mUdfi iuz lz blaus?j km mifn mor nt phns,decdtn t lan\md kuio.ipr k m niimt Ujz ijlz blqus,si no m holz, dois? ejkl??

    i) eskijrsa.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    76/146

    68 Quan te mire' embadalit,que em diu ton jois mig-riure?(Ter que batega mon pitquan te mire embadalit?Si amor per mi no es sentit,no m'enganyes' : deixa'm viure.Quan te mire embadalit,que em diu ton jois mig-riure?Quan de ton amor tinc set,canteret' sens aigua em portes:res val eixe' canteretquan de ton amor tinc set.

    i) miro. 2) no m'enganyis. 3) cantiret. 4) eix.

    kifdn i{ mi^c-' emhiit,k m dju tmj. jijyoz m\p-iiu9?^Pr k i(tg3 mi^m p\tkun tg mi^- embdetjU?si emor pr m} no s sniit,n mngatjss^ : desm bjuxs.kun ti mU- (mbit,km dju imj- juyoz mVjritua?kun d tun mor tin s(t,knt(t^ sens- aisfij^m prhs:f(z Iqt e3^ kintiA(tkun de ttjn (tnor tl stt.

    i) miU. 2) (5 m {Aganis. 3) kintit. 4) c.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    77/146

    -69-Mes lo vull' a troos fet,com mes esprances mortes:quan de ton amor tinc set,cnter' sens aigua no em portes.'Mes ai! no, no m'atengau,uUs de cel, llavis de rosa:ja que he de ser vostre esclau,llavis i ulls, no m'atengau.Vostre dol mentir me plau,si no em doneu altra cosa:mentiu i no m'atengau,ulls de cel, llavis de rosa!

    Teodor Llorentei) Moins usit que vui. 2) cntir. 3) no em partis.

    mz }{i hfV f sijs fl,km mz (spMnssz mri3s:kun d itin imr tin sf,kant' s?ns- aigtp n^tn prtas.'mz ai! ng, n nifffngqu,tilz d( sl, laiiz d r'zd:j k d se hsUf -sktifii,lahjz i ^Is, n milngqu.bsUs dotz mnti m pi}u,si n m dtinw ^lUd k'z3:mnfiw i n m{tpigau,lz d st, labiz d( fzd!

    ti,idor lojienie

    Moins usit que ti. 2) kanti- 3) n m prtis.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    78/146

    70

    L'APLECL'ermita es com un ou atapedade vells, donzelles i minyons, que hi cridade la sonora esquella lo trillejar festiu:apar que hi entren,' d'aquells cims i planes,amb lo jovent, totes les flors boscanes,sols per besar les plantes al sant que aqui els somriu.

    CoUiren a faldades, les donzelles,psols d'olor, violes i roselles;i, al veure dins lo temple lo cavalier gentil,entre ell i Sant Marti les comparteixen,i a ruixades al front les hi espargeixen,com en lo front dels arbres fruiters el mes d'abril.

    i) que hi entrin.

    ipUkklirmit- (S kni im ou f'pid^de b(lz, dtptzehz i miijpns, kd { kiidade l stino- skeb lu iMjja fistiii:par ke y enan,' dkl simz i planss,cm l{i jijhen, totsz les flz buskanas,sois pr bza IfS planlsz l sn kkils sijtnri\i.kvli'tsn f fldadn, Ifz d^tnztbsp'ztilz difl, hlidz i rijzehs;y l hui3 djnz ly. temph lu kbele jntil,nU- l i San mrti 1{S k{impirt9n,y { r{icad9z 1 fin l(z i isprjc3n,km n lu f4on delz ab^^z fmijez hj. mz dbAil.

    i) k y (nUin.

  • 7/30/2019 Textes catalans avec leur transcription phontique, prcds d'un aperu sur les sons du catalan. Ordenats i public

    79/146

    71 Avui s'escau l'aplec a l'ermitatge:endiumenjats hi van, en romiatge,pagesos i artigaires, pastors i cavaliers;i a Sant Marti quiscun' un d' demana,un d que els concedeix de bona gana:als camps bones anyades, infants a ses muUers.Les nines i donzells no preguen gaire,que els tempta, omplint de mlodies l'aire,la verda cornamusa, que s'infla sota un pi;lo fluviol espignador refila,i al floret de donzelles que desfilamarcant va la cadencia lo cop del tambor.

    i) c^da u, cxdasc. 2) Variante au lieu de .

    (hi^i sskc}u Iplk i Irmitajs:ndiiimeiijacf4 i ^n en rumiajjy,pfjfzi/z i rtigauos, p^stz i kibeljs,y e san mertf kiskn* tjn d* demana,un d k ts kuns^dj de hno gana:ls kamz hnoz (ttaddz, pnfanz f sez mules.lez n'imz i dtinzelz no pxeggn gaM,k Is temta, umplin de ml{tdi3z l aijj,Il drda kmemt/'za, k s infh sole um pi;lu fttjtwi spimied rfiU,y el fl{U(d d dnnzebs k^ dfsfih,mrkan h I k^dnsp t{i kb d^l tmh{ul.

    i) kditf, Mdsh^. 2) V