!s-

t

t

't-

CINCO PINOS, POBTE GERMA

.. lf.h:; -':$':i

Diari d'un viatge a Nicaragua

Aqucst librc h. e6tat cdiu per l'Ai'unament de l\,lo.ltet del va[&,anb un tint8e lnHal & f.0()0 exemplars.

4uruaneot & fifokt &l vales' rneig de 190.

Impdmch M.bsa

Dipooit fagal:8257490

ho0'-

II

l

lII

III

Cinco Pinos, poble germd.D'nrt d'un uiatge a.Ntcaragua

Comitd dAgermanament deMollet amb Cinco Pinos

Estiu de 1989

Prdleg a can€c de Montsenat Tura t Camaft€ita,alcalde de Mollet del va[&.

Cinco Pinos, PDble germA

PrdlegNo voldria comencar d'altre manera que expressant la meva satisfacci6 per dos

aspectes a I'entorn d'aquest llibre.En primer lloc, pel fet mateix de publicar-se, que vol dir, entre d'altres coses, que

I'experidncia solid)ria d'unes ciutadanes i uns ciutadans de Mollet quedaA recollit persempre en aquest llibre-testimoni i, aixi, uns records personals esdevindftm patrimonide la nostra ciutat.

En segon lloc, perqud em permet col laborar en la difusi6 de la lluita d'un Poble perla seva dignitat, la seva independdncia, la iusticia, la pau i la llibertat. EIs que hem tingutla son i I'honor de pafticipar activament en I'agermanament entre Cinco Pinos i Mollet,els que hem pogut viure alli mateix I'experidncia d'aquella lluita, agaim i necessitemtotes i cada una de les oportunitats de reformar-nos en I'agermanament com a profundaexpressi6 de solidaritat. Ho agraeixo, doncs, com a Alcalde i com a ciutadana.

Cefiament, l'agermanament entre la ciutai de Mollet i la ciutat de Cinco Pinos superael protocol ila festa esdev6, per voluntat democre ca dels nostres conciutadansexpressada en els acords de .'Ajuntament, una veritable i sincera actitud de cooperaci6per al desenvolupament cultural, sanitari, econdmic d'aquella ciutat germana.

Prd no nomds aixd; I'agermanament amb Cinco Pinos ha estat, tambC, fruit d'unavoluntat politica, democritica, de donar suport a una Naci6 en la seva lluita per la paui el benestar.

Avui, quan Nicaragua, despr6s de la derrota electoral del FSLN el passat 25 de febrer,passa per uns moments tristos de Ia seva histdria, necessita que li expressem, amb m€sforga que mai, la nostra solidaritat: perque estan en perill les conquestes de deu anysde lluita i sacificis immensos d'un Poble que ha hagut de fer la guerra contra laNaci6mes poderosa del m6n, contn una Naci6 armada amb morts i fam, contia unaNaci6 que nomCs ha aconseguit la victdria temporal de fer perdre el somriure al Poblenicarugiienc.

La nostra solidaritat haur) d'ajudar que el somriure ----€l simbol mds bell d'un Pobleple de vida- retomi a Nicaragua.

Aquest llibre ens ajuda a mantenir un compromis de rusticia, un compromis que elm6n desenvolupat en general i nosaltres en concret tenim amb el anomenat TercerM6n: un compromis de democdcia, de pau i de benestar.

Per tot aixd, agrael\o al comitE d'Agermanament amb Cinco Pinos i, especialment,als autors d'aquest llibre, la seva col laboraci6

-ferma, emocionant i sincera- amb el

nostre compromis i amb la nostra solidaritat: el compromis i la solidaritat d'un Poble,Morrer der varfEs

^*,*w#:f[i:T,:#M.tig del 1990

5

Cinco Pinos, Poble germA

"Yo puedo anrdar a cambiar el mundo, que el "hombre nuevo" es cierto Que vale

la pena, en todo caso, mortu de amor o por el amor, por la felicidad firtrrra de los

hombres, del ser humano, sin esperar nada a cambio, que no sea la intima satisfacci6n

de sentirte mis humano. vale decir, mes revolucionario .."

Presentaci6

,Me considero por completo imposibilitado de hacer coincidir en ninguna forma los

conceptos humaniiarios y "contra". .'

Henry Kissinguer.

omar Cabezas

.A pesar de todas las lagrimas tmgadas, estamos con la alegria de construir lo

Gioconda Belli

Habiais embriagado de Coca-cola el mundo,pero queda algin licido para deciros inolEl lucro y el poder de westras armas

no pueden ?'lcanzat mayor cotizaci6nque el llanto enfebrecido deun niio de color ...

Pedrc Casaldaliga

.... Es imposible pasar ni siquiera un dia en Nicaragua sin que uno se d6 cuenta

la enorme e inJlexible presi6n que ejerce sobre el pais el gigante establecido en

fiontem norte. Es una presi6n que se hace sentir cada minuto de cada dia..'

de

Salman Rushdie

7

Diati d'un ulatge a Nicaragua

....Nosotros pensamos que estamos peleando por toda Cen$oam€rica. Estamospeleando para decir este no es el traspatio de nadie. Es nuesfo pais..

Danbl ortega

Donde los desconocidos Y dej€ mi coraz6nderramaron su sangre, alld en la montafraahi donde dejaron un recuerdo donde el amor a la patriaoloroso a p6lvora, y a la revoluci6nahi donde los guardias se siente, se palpa, se huele.incendiaron raDchos, Alli las palabras son nada,donde el avi6n destroz6 . los hechos, la vida, la entregaaldeas, nos aplastaron.levantaremos escuelas,cooperativas, Gloria Gabuardthospitales,con los nombres de aquellosque murieron sin verlas.

Erttesto Castillo SalaaerD/

8

Cinco I'i,1os, Pohlc !4rn,i

INTRODUCCIO

El diari que teniu a les mans 6s nom6s aixd, un diari de viatge que deixa

constincia de com Nicaragua va impactar les dotze persones compo-

nents de la delegaci6 molletana que va visitar el poble germ) de Cinco

Pinos I'estiu de 1989.

Es tracta, doncs, d'una visi6 subiectiva i poc aprofundida, perd que

expressa de manera sincera i directa les reflexions i sentiments qlle

genera trobar-se amb un poble que afronta el subdesenvolupament i laguerra amb dignitat, valentia i esperanEa

Respecte els components de la delegaci6, podem dir-vos que el m€s

jove t€ quinze anys i el m6s gran quaranta-dos. Hi ha set mestres, dos

estudiants, i tres administratius; set dones i cinc homes Dos membres cle

la delegaci6 s6n regidors municipals que es varen pagar el viatge de la

seva bufiaca igual que els altres membres del grup.

El diari, l'hem fet de manera col.lectiva; per tant, alguns esdeveniments

els trobareu narrats diverses vegades des de punts de vista diferents'

Encara que la major part fou escrita durant el viatge (sovint amb dies de

retard), algunes aponacions s'han afegit posteriorment des d'una pers-

pectiva mes distanciada, i altres s'han transcrit directament del diari

personal que m6s d'un escrivia pel seu compte.

Amb aquest testimoni volem contribuir a estrdnyer els llagos de

g..-^no. .tt." Mollet del Vallds i Cinco Pinos, i delxar constincia del

nostre suport a la revoluci6 sandinista per la qual lluita i treballa el poble

de Nicaragua.

9

DtLtn J'tlt uiatqe a ,\kdr.tgu.t

Dijous 2O d.e juliol del 89.

. Ja hem arribat a Nicaragua! Despr6s d'una nit sense dormir i d'unclia de 32 hores, per fi virem arribar, ahir a la nit, a Chinandega,

Hem dormit a casa Ia cunyada d'el Henry; ens hem llevat a les cincdel mati, ens hem dutxat i ara estem esperant que el Henry ens vinguia buscar per anar a Cinco Pinos.

Pel que ara hem vist, que €s poc, Nicaragua crec que ha impressionattothom, o sin6, a mi m'ha impressionat molt. La gent, de moment 6s moltamable i tenen unes faccions molt agradables.

. El viatge en xifres resulta impressionant, perd no hem de fer lldstimaa ningri: ens ho hem passat molt b6.

L'escala a Madrid era llarga. Ho v)rem muntar b€ en previsi6 que resno ens pogu€s fer perdre I'avi6 internacional i llavors l,avi6 es vaendarrerir una hora i mitia per motius que no sabem.

Teniem una nit per perdre (o per guanyar) a Madrid. Madrid solitariper les vacances o adormit. Perd, com qui no busca res, virem anartrobant a cada moment el que calia.

La millor estona a criteri de tots va ser quan en Joan Antoni ^nimavala "Plaza de la 6pera". N'hi havia que dormien, gent del carrer i de la colla,

per alrd cantivem suaument.A la "Plaza de Oriente" no hi va haver res. Des d'on €rem

sentit. El fantasma del dictador s'ha dissolt indiferent i cinic. Oben fons pagant les seves culpes, aha...!

ho hauriempotser estd

. Comencem a compartir un kiwi repartit entre dotze i encara podemrepetirl Miracles del Josep i el ganivet!

. El salt de I'Adantic te molt poca histdriadit en xifres: velocitat, altitud, duraci6.

Encara a Madrid la companyia Ibdria ens va

mCs en a del que queda

fer perdre una hora i mitja

l0

Cinco Pinos, Pohle gemla

sense ni com va ni com ve. 6rem tres o quatre-centes persones

encorralacles sense res a fer. Molts feien cilculs de I'acte central x

Managua on no podriem estar.

Sortint de Santo Domingo -aeroport nefast on vam comengar a notar

el calor6s i humit clima tropical- ja nom€s quedavem els que anivem a

Managua. Feia goig mirar la gent aquell viatge. Nom6s cal dir que per poc

no virem incorporar una italiana a l'expedici6.Varem trobar nrhvols i ningir no es va adonar del moment que entra-

vem al cel de Nicaragua, de manera que I'emoci6 ens va arribar d'un a

un i de mica en mica.Baixant es va aclarir tot. Varem sobrevolar Managua, com Cortazar, i

la trobdvem bella. Hi va haver un esclat d'aplaudiments quan les rodes

del DC10 van impactar la pista de I'aeroport. Cap lldgrima, tampoc no

calia exagerar, perd la Puri confessava que se li havia fet un nus a la gola

en veure arran de la pista un xicot d'uniforme, un soldat sandinista A mi

em varen impressionar, d'una altra manera, unes soldades guapissimes

que organitzaven I'entrada.Perd els trimits varen ser lents

el nerviosisme va Puiar Perd moltdel Henry, tot es va esvair ambcdlides.

Nom6s una petita pega: la delegaci6 de l'Hospitalet, per confusi6, es

va endur una de les caixes de xeringues que dtiem'

i estivem perdent hores d'un dia clau:

poc. Sortint de l'aeroport, ia en mans

un rul\at aparat6s de gotes grosses i

virem travessar el centre de Managtt ' les runes, com

perd una exhalaci6 densa d'humitat calenta.

Motivats per enJosep Maria i per Venus que resplandia

observat el cel: Escorpi6 i el Carro i la Polar, tan baixa,

els turons llunyans. Milers d'estrelles sobre un pais pla'

una exhalaci6.

a la posta, hembesant gaireb6

. Le6n s6n uns llums i uns rdtols que ens mostren la pan exterior cle

la ciutat.A Chinandega, mentre els altres sopen de tot menys ous de toftuga,

ll

Didrl .l'un uidtge a Nicaralaud

els nens que em parlen per la finestra, despr6s de preguntar molt volensaber si all) d'on venim hi ha lladres. Ells van seguir-ne uns, de lladres,nens com ells, fins al riu. S6n de fora, diuen, i ens droguem amb cola imarihuana.

Van tots descalqos menys un que duu sabates i mitjons. Es el que parlames i sap m6s coses.

El mercat de Chinandega. El gust i el regust depenen del paladar decadascrh.

Amb els paquets a les "toyotes" enfilem cami de Cinco pinos. El solcomenqa a escalfar, perd el vent de la velocitat ens fa seure i ens refrigera.

El Henry ens fa de guia. Uns 100 Km fins a Somotillo sobre unacarretera que no 6s tan bona com la d'ahir, perd d6u n'hi do.

Camps, gent per la carretera a peu, fent raid; autobusos i camionsplens fins a la bandera.

Alli, cap a El Salvador.A Somotillo un home ens diu que si ens volem endur uns quants nens

ho podem fer. Ell en tC molts. Demi en podem passar a buscar mes.Marxem per una pista que comenqa b6 i es va degradant a mesura que

avancem enfilant nos cap a la muntanya.V6nen amb nosaltres dues alfabetitzadores d'adults que van a Santo

Tomis del Norte. El seu llibre de text 6s del m6s pur esril Freire, perd ambcontingut plenament sandinista. Delici6s.

Ens apropem a la frontera amb Hondures. La vigildncia s,intesifica.Fins ara nomes hem trobat uns quants soldats guardant punts claus, comun pont destruit per la contra i refet pels cubans.

A Somotillo hi ha una llarga cua de gent per aconseguir un visat peranar a Honduras a comprar per revendre.

A diferents passos de controls la presdncia del Henry ens franquejapas.Les vaques de l'altre costat del riu s6n hondurenyes.De lluny es veu el tur6 que alxopluga Cinco pinos. euin?

,,Aquell Tulo viste! Entrem a territori cincopinenc. Aqui una comunitat amb

el

ya

12

Citt(' Piut^, poble pc'mA

maioria evangelista. Aqui un "asentamient()"

aquella curva hicieron una elnboscada a un

La "contra", al gener de I'any passat."ilstam()s entrando en el casco urbano".

"Est()s estin muv mal". "En

compaiero y lo mataron".

Unes poqucs cxscs.

lJn revolt m6s. iel 'alucine .

Indescriptibles aquells segons. Tot de gent, pancartes, caftells a les

quc Pilssll\'ll, t()timatges entravenles meves b6tes.

anxnt a la pl.l(e,fiaccionades, elsI-es banderes. La

mans. el n<>rn de Mollet al costat clel nonl del Frente' crits, eslirgans, la

cimera!S'atura la "toyota' i que-

dem enmig de la gent. Tots intensifica! lJna lligrimacontingucla, perd, salta. Crec

que no estava sola.

Tots baixem, f aig els

primers plans des de dalt la''t()yota'.

La meva impressi6 del

h() intentava ficar dins la cimera. Les

esldgans encara m€s. AlgLi parla de

taula, comenga l'acte.

. Avui si que ha estat un dia emocionant!Crec que no es pot ctefinir amb paraules Ia rebuda a Cinco Pinos

(multitud de persones, pancartes, etc )r la veritat 6s que ens hem quedat

tan emoci()nats que els ulls es negaven de lligrimes.Ha estat realment una rebuda molt calida, hem baixat del cotxe i ens

hem lrarrejat entre la gent; notiven les rnirades de tothom, eren mirades

tendres i cilides, eren mirades carregades de cordialitat i al meteix temps

de sorpresa, era com si amb la mirada volguessin ler un munt de

preguntes: d'on veniem? Qui €rem? Se'ls veia un interds per coniixcrnos. Penso clue la solidaritat que podiem transmetre era el m6s

important. HO NECESSITEN TANTI

l3

Dtan d'un ui.tlge a Nrcarugua

Durant tot el trajecte per un cami empedrat que anava a parar ala plagade I'alcaldia, tothom anava cridant frases referent a la seva revoluci6;cridaven amb forga, no es veien crits desesperats, sin6 crits d'esperanEa,crits revolucionaris de lluita, d'aquesta lluita que dia a dia cal anar fent.

Abans de comenqar I'acte oficial anaven cridant les seves reivindica-cions, entremig misica i cangons que arribaven a tothom.

No es pot explicar (o b€ 6s molt dificil) el que senties en aquellsmoments. Estaves totalment entregada a la seva histdria i a la sevaproblematica. Les mirades se'ns creuaven amb ells i la veritat 6s que nocalia dir res, ens trasmetiem mituament un sentiment inexplicable.

. ... El relleu era accidentat i el Henry ens indicava els ,,asentamien-

tos", les zones on hi va haver combats, i saludava tots els destacamentsmilitars que estaven a la custddia de cada pont i de tota la zona fronterera:"Son la brigada de espaioles..." tot era cordialitat i no hi perdiem ni unmoment.

El relleu, cada cop mes trencat.El riu €s la frontera i els turons de I'esquerra, ia Hondures. Volaven

zoopilotes, no gaire amistosos, em sembla. Un monument senzill depedra deia on va caure un "compaiero" en una emboscada; ja arribivemal terme de Cinco Pinos. Despr6s varen llegir la llista de baixes de lapoblaci6, trenta-\..uit; n'hi faltaven dos que varen caure despr6s que elmonument ja era fet. Hi destaca el nom de Silvio Betancourt que va lluitartot sol defensant casa seva i la seva familia amb molta valentia i va fermoltes baixes a la contra abans de caure.

Dic aixd en aquest moment perqud se'ns comencen a fer presents elselements drami.tics del moment histdric, perd tot ens ho expliquen ambsenzillesa. Aixd Cs autCntic.

Ja a dintre el terme municipal el Henry ens indica els ,,asentamientos',,

les comarques, saluda la gent. Ens explica com hem de ser delicats ambel sentiments religiosos de la gent. Hi ha comunitats evangdliques, lamajoria es catdlica.

l4

Cinco Pirlos, Poble gen fi

Hem recollit una dona gran i una criatura, Pel que han dit he sospitat

que hi hauria alguna cosa, perd mai el que realment hem trobat

Sortint d'un revolt -en Henry es feia el distret- ens esperava un miler

de persones amb banderes i pancartes. Els ulls gaireb6 no servien per

llegir Ia benvinguda a les pancanes, les consignes revoluciondries en una

cinta als cabells. No s€ b6 qud ha passat, potser hi ha algf que pot guardar

el cap clar a qualsevol hora.Hi havia una comitiva per un cami costerut, mots peus nusos, els ulls

ens quedaven presos en tantes mirades; imperiosament haviem de tornar

tants somriures que Crem enduts materialment per I'entusiasme fraternal'

Darrera del grup m€s representatiu hi anava una bandera brodada en

mans de dos nens. Perd €s dificil recordar gaire detalls, si de cas una

qtiesti6 de volumr un carro guarnit de palmes i tirat per dos bolls portava

la reina del desE aniversari, una xicoteta jove i felig Una cinta al cap del

jovent: "jamas hubo tanta patria en un coraz6n".

Una taula davant de l'esgl6sia, amb una megafonia escassa; els arbres

que la flanquejaven eren plens de xictos com fruita

Feaia un sol esclatant, tothom aguantava, perd sobretotque varen seure a Presidir:

- Un capia que comandava el destacament de la frontera

- Henry Maradiaga. alcalde.- Quenia Rodriguez, una nena que ens varen presentar com el simbol

del futur.- Ezequiel Manin- Joan Antoni Salom

- Luis, responsable del "Frente" a la zona- Un altre militar- La responsable local del F-rente

- Josep Maria Berche- Anna BoschDespr€s de la consigna "Nicaragua siempre serl diecinueve de julio",

han cantat l'himne; tothom dret al seu lloc, fins i tot dalt de I'arbre

els companys

l5

Diai d'un uiatge c4 Nicaragua

Hi ha hagut discursos Jlargs- i el sol ens estenallava. Val a dir que elsnostres varen ser discrets. El capiti va parlar el darrer, molta estona i ambardor, perd hem de recondixer que, per ardor, el del sol.

. No ho esperivem, no estevem prepararts per respondre a tant en-tusiasme...

Se succeeixen els crits a favor del desd aniversari iCUMPLIMOS DIEZY SEGUIMOS DE FRTNTE! No hi estem acostumats. NUNCA HUBOTANTA PATRIA EN UN CORAZ6N! No podem reaccionar... enca.?j L^gent ens acompanya fins al lloc on es fari l' acte. Hi ha molta gent, moltsnens; comenQa l'acte i dura, dura... es fa inacabable i cau un sol, quin sol!els de la taula comencen a regalimar, no sE d'on surt tanta aigua icomencen a zgafar una tonalitat vermella a la pell...

Els nens pregunten, pregunten molt... els noms i de tot. "Vuestro paisesta cerca de Guatemala? Te gusta Nicaragua? A mi no, porque aqui sepasa mucha hambre!" Era una nena de la comarca del Jicaro. Una fraseque tindrem present a cada portal, alli on apareguin nens delscalEos,perd que se'ns fari especialment present durant la visita al "asentamien-to" Camilo Ortega, on les pan-res inflades per desnutrici6 i les barraquesfetes nom€s amb pals ens posaran davant d'una realitat que cap denosaltres haguds estat capag d'imaginar sense veure-ho.

Hi havia gent de les comarques, cosa que volia dir que s'haviendesplaEat expressament per I'acte des de llocs bastant allunyats. Despr€svam saber que se'ls havia avisat casa per casa anunciant-los la nostravisita. L'hora s'havia escollit en funci6 de la disponibilitat dels treballa-dors del camp.

Tamb6 el dinar fou "suc6s" i no nomds pel que hi havia al plat. Elcapiti, que ens havia duD(at amb un discurs inacabable i pesat, comen-gi una xerrada prou interessant sobre la revoluci6; tocava de peus a terra.6s impossible transcriure'l perd hi ha una barreja que es repetiri en altresinterlocutors, no s6 si es podria resumir amb paraules com tolerincia,optimisme (no s6 d'on el treuen, perd en tenen molt), senzillesa,

t6

ainco Plnos, poble EermA

comprensi6 (fins i rot pels contres, no per la Guirdia Nacional)rectificacions (recondixer equivocacions), ironia... S6n conscients de lescontradiccions de la seva revoluci6, ell mateix deia que havien barrejatcomunisme, capitalisme, religi6 i manisme... el que faci falta percontinuar endavant. Ha sortit la comparaci6 amb David i Goliat. Estantaqui comengo a entendre perqud un poder com EUA no pot amb un petitpais misdrrim; aquesta gent ha resistit fins extrems dificils d,imaginar itenen una confianga absoluta que NO PASARAN. A m6s hi ha bastantscontras que "se han desalzado" i diuen que la poblaci6 ja no creu en lesmejades de coco de quan els deien que la ,,Revoluci6n iba a quitades elDios y a convenir a sus hijos en comunistas',.

Ala t^rda delxirem el material que pofievem a l,alcaldla i ens vireminstal.lar en una casa que 6s la seu del FSLN. L,espai 6s ampli, t€ un llum(que serveix quan hi ha corrent) i aigua a prop (tamb6 quan n'hi ha).

Tamb€ visitirem el poble, Un senyor davant de la seva pobre casa ensva saludar amb molt d'afecte. Va dir que ho havien passat molt malament,que la guerra havia estat molt dura, que hi va haver moments que notenien res... "Sin la ayrda de todos ustedes no l-rabriamos salido adelante.Gracias por todo lo que han hecho...".

O sigui "Ustedes", nosaltres?, suposo que personalitzava tota I'ajudaexterior, tots els estrangers, en nosaltres.

I pensar que tots els seus mals i problemes tamb6 els v€nen de fora,perqud hi ha qui esti disposat a gastar milions en .ay,uda humanitaria ala contra" perqud els continuih fent la vida impossible...

Qud els pots dir veient-los all) drets al portal de la seva humil casa tanpobres i... AMB TANTA DIGNITAT!

Despr€s, a casa dels pares del Henry virem estar meniant mangos iprenent cafd. Una combinaci6 deliciosa que mai haviem experimentat.La casa tamb€ era senzilla, perd tenia tele! M6s tard hi tornirem i vei6remun tros del discurs de Daniel Ortega a la plaga 19 de juliol. Ens ho virempassar pipa amb el discurs! (Els que tenien son feien esforgos per noperdre-s'ho). Un discurs irdnic, fresc, optimista, senzill, interessant...

t'1

Diai d'un ui4tqe 4 Nkar4gua

potser no era ni un discurs, mCs aviat semblava un president "platicando"

amb el seu poble.

Ilnendres 27

El Henrv teniaque ens va servrdel dia anterior.

A la galeria de la casa hi havia una pau infinita al mati. Uns est)vem

escrivint, altres llegint, altres descansant o iugant. Tamb6 cantdvem

cangons d'en Lluis Llach al so de la guitarra. El cel preci6s, els arbres del

pati exhuberants, porques blancs, negres i rossos empaitaven les truges;

gallines, pollastres i polles complementaven la fauna present al pati

Sovint anaven i venien nens i noies que arribaven fins a la font on algunes

s'hi rentaven. Tamb€ passejava un home amb trn fusell. No era unelement estrany i que trenques la hanquilitat. Personament he de dir que.m'he acostumat amb una escessiva facilitat a veure gent armada al meu

entom. Fora d'aqui sempre m'havia indignat la presdncia d'armes. Aqui

no m'ha incomodat en cap moment. Nin!40 pot qiiestionar des d'aqui la

legitimitat del dret a defensar-se d'un poble de muntanya sense recursos

per assegurar la supervivCncia (nom6s la supervivdncia) i que es troba

tocant la frontera d'Hondures on hi ha ianquis disposats a ferlos la vida

impossible, perqu€ arribin al lirnit <lc lrt scr':t rt'sisti'trt irt (.)ttrtn t'n ttn llrxhi ha dificultats per sobre-viure i a sobre cal fer front a

una guerra, es necessitamolta moral per tirar enda-vant. I si a m€s es defensauna revoluci6 que canvia lavida tradicional, encara moltmes.

Molt interes han posat

de Jaliol

una reuni6 a Le6n i v)rem estar inactius tot el dia, cosa

per recuperar-nos del viatge i de les semi insolacions

18

Cinco I'ittos, poble gerntA

els EUA enrevoluci6!.

aquest petit i emprobrit pais. Quanra pot tenen de la

Dtssabte 22 de Juliol

Comenga com tots els dies des que som aci. Ens aixequem d'hora, nr€sforgats pels concerts naturals que per la inicativa que hauria deproporcionar haver dormit molt. Tamb6, com cada mati, algfi preguntasi hi ha aigua i, en contestar que si, ens dirigim cap a cal vei que t€ molta prop una "sola de bany", encara que no es com les de Mollet, quan t6aigua 6s d'alld m€s imprescindible.

Despr6s visitem "Las Gemelas" que fan honor al mal nom amb qudla gent les conelr ("Las relimpago"); triguen forEa estona a selvir-nob Llndpat copi6s i gust6s.

En tomar a la seu del FSLN, que €s la nostra aquests dies, i despr6sde posar-nos "macos" per fer feina ens dirigim al centre de salut que enshem compromds a pintar. Molt aviat descobrim que la pintada no estavaorganitzada amb la rigorositat de l'autodefensa. primer anem amb enHenry a cercar la pintura, uns quants pots que despr€s no tots s6n bons.Quan anem a comenEar resulta que qui havia de portar els pinzells noho ha fet i hem d'esperar tot mirant, una rhica entristits ,almenys jo-, Iasituaci6 del centre de salut. Molts ens qliestionAvem si no seria m€sefectiu pels malats no visitar aquell centre.

Fem molta feina una vegada arriben les brolxes malgrat que nomesn'hi ha cinc i una la fem servir per les portes que ens diuen que hem depintar d'un verd no massa adient.

Despr6s de dinar -"las relimpago" contiuen demostrant que ho s6n,anem amb la "toyota" de l'Alcaldia Municipal a visitar el ,,asentamienro''

Camilo Onega. La visi6 6s sobtada i frapant. Molta genl ens esta esperant;sabien que hi andvem. Alguns juguen a cartes. Molts, la majoria, s6n nensmolt petits. Estan desnutrits i bruts i pel damunt de tot amb un afanyincurable de tornar a les seves llars de la frontera on hores d'ara tenen

t9

Diari J'un uulSe a Nicaragtta

els camps minatsaci no tenen res,

El rcpresentxnt

perque la contra no pugui entrar. Ens expliquen que

tot Cs d'uns altres. Tot ho tenien alli.clel 'use nt:rnriento ' cns explica que de vegades tonen

a casa, armats, per conrear les

terres; aci no poden fer-ho.Un d'ells, potser un dels

rn6s grans, es decideix a Par-lar i no ho veu gens clar.

Abans tenia casa i terres , ara

no. Tan sols un munt de fangals camins quan Plou, i a sobre

no plou,

Li preguntc> si n() psnsa cluc lto lrtn per ells, per la seva seguretat Diu

que no. "Los contra no nos atacaban, solo pasaban por alli cuando

querian entrar en Nicaragua". Curiosa visi6. Tornem amb l')nima, o el

que sigui -que io no ho tinc molt clar- ferida. Hem vist misdria icontradiccions. Fan mal. Es fa de nit molt de pressa i ag fem la "toyo-

ta" fins a casa.

o Quan vam arribar al "asentamiento" vam veure molta gent dins i fora

de I'escola. Aquest centre tenia totes les mancances d'altres centres

docents que ja haviem vist o que despr6s veuriem: parets d'adob fetes

pels "reaientados" i sense equipaments a no ser uns bancs senzills i

iaules a joc. Perd tot i alxd era de gran utilitat per a la gent, actualment

com a escola i centre social, abans per rcalirzar Ia gran tasca de

I'alfabetitzaci6. En Henry ens havia dit que tot el teritori de Cinco Pinos

havia estat declarat lliure d'analfabetisme.He tingut la impressi6 que aquest "asentamiento" reuneix unes con-

dicions extremadament dificils per la seva proximitat a la frontera amb

Hondures, pobre i quasi inexistent terreny cultivable, i per les dificultats

normals qul suposa organitzar una vida col.lectiva tant per la producci6

com per iautodefensa amb la gent que estava habituada a viure pel seu

compte i aillada. I 6s clar que depenien de l'ajut del govem' que no

20

Cinco Pinos, p6ble genna

cobreix moltes necessitats indispensables per viure en condicions.

. Realment, penso que els "asentamientos" comporten un altre tipusde sentiment; ar..ui ens hem adonat del sofriment d'aquesta gent que haestat allunyada de les seves terres.

S6n persones plenes de nostilgia i enyorament per les seves terres,per les seves cases. Ens han explicat la pobresa en la qual era alli present:pobresa, miseria, sentiments d'angoixa i ressentiment, lluita i sobretotESPERANQA; nom6s somnien la PAU, prou de guerres, necessiten la pauper a viure i organitzar-se dins la seva comunitat i per saber qud 6s nohaver de pensar sempre en I'enemic! Necessiten cobrir les sevesnecessitats m6s vitals.

No pots quedar-te al marge de rot aixd! Ho vius i ho patelxes!

SMP FUERZA I}IVtsNCIBLE DEL PUEBLO J.S.

Sandino vive,vive, vive.

La alfaberizaci6n sigue,sigue y sigue.

VOLUNTAR]OS POR I-{ PATRIA SMP

FSLNCumplimos diez y cumpliremos muchos mAs

Con cosecha o sin cosechaaplastaremos a la derecha

En Nicaragua siempre sela19 de julio

PATRIA LIBRI,!! O MORIRiiCumplimos 10 y seguimos de frente

(con el Frente, cridava sempre el capita)

10 ANr!'EFSARIo DE t"{ REVoLUCI6N sANDrNrsrA.

lteuE SE RINDA TU MADRIIi

Nunca hubo tanta patria en un coraz6n

(Tots aquests esldgans els virem veure escrits a les parets de(jinco pinos).

2t

t)iLtn J' tt t'tdlgc.t NitdrLAua

Dtumenge 23 de juliol

. Despr€s de la banyada matinera a la "quebrada" i el suculent

esmorzar, anem a Oio de Agua. Es juga al beisbol entre I'equip local i el

cle Cinco Pinos. Final Perdem. Passi6, ruleta entre els arbre'

A l'Anna, malalta d'ahir, se li han unit enJosep Maria i la Carme Bosch

Tornant del beisbol, dinem i a la feina: pintura del centre de salut i

cimera al coll: I'esgl6sia, I'autodefensa i la xerrada amb el xicot de 17

:rnys amb 8 germans, amb tantes vaques a casa com membres de la

fr-llin q.," "J -.rtg.n tot el blat de moro que produeixen; que vol ser

mestre i que aniri a la forga al servei militar' Aquest xicot I'anirem veient

al cami6 de San Pancho, a I'assemblea de I'Institut

L'altre dia, quan torn)vem del "asentamiento", aturats a El Zacat6n'

vam salvar l'exdrcit sandinista: el video reparat i els "cachorros" ballats

i interessats per la Gebra.

Ara mentre la Carme Pi escriu el diari col lectiu, la Gebra, l"Avelina i

en Josep xerren al voltant de I'Anna; en Josep Maria i la Carme Bosch

1.,,,".r .. silenci; fora, en Joan Antoni toca la guitarra envoltat de nens

.,i."., I'".o-pr.tyen I'Ezequiel, la Puri i la Teresa Despr€s anir€ a

reforgar la coral polilonica cata-nica'

Desprds cle sopar, mentre els mdrtirs de la diarrea i afins pernoctaven

a I'interior, la ve,,i i la guitarra del nica que este de torn al local del Frente

corrien entre unes gotes de la Cooperativa de la Flor de Canya'

. !,s cuflosque vivim.

Ahir, quan est)vem al

moments de dramatisme; 6s

tenien per sobreviure i de

Nicaragua.Avui, estant asseguda al

d'estar davant d'un gruP de

veure- o m€s b6 sentk el contrast de les diferents situacions

"asentamiento", realment vam viure uns

a dir, t'adonaves de les grans dificultats que

quina manera patien la situaci6 actual a

camp de beisbol €s com tenir la impressi6

persones felices i sense problemes; tothom

22

Cinco Pinos, poble gentui

crida, salta, aplaudeix, "inimo", etc. Per un moment sembla que estiguisen el teu pais veient qualsevol partit, l'flnic que es diferencia s6n els tres

fisics dels iugadors.Esti b6 que sigui aixi, i que per

uns moments aquests entranyablesnicas siguin capagos d'oblidar la cruarealitat que els ha tocat viure!

DiVuns 24 de Jultol

. Cap a San Francisco (San Pan-cho) amb un cami6 que semblavam6s aviat un tractor, pujava desni-vells de 45q carregat de gent fins a labandera. Va ser un acte emotiu percommemorar la massacre de la con-tra al \)82: van morir-hi 1 5 persones,algunes d'elles torturades de manerasalvatge segons ens va explicar laPinita (ia padarem d'ella m€s enda-vant). Varem arribar una mica tzrd aI'acte perd a temps d'escoltar el

parlament d una veterana guerrillera, massissa, amb dues llargues trenes,que va rememorar la massacre perd tamb€ va parlar del futur. AI vespreenJosep va tenir un atac de pedra -aixd semblava encara que no en tenimla certesa-; el fet 6s que s'ho va passar molt malament durant unesquantes hores. Com que nom€s l'escalfor li donava consol vdrem passarla nit a casa la Chantal (1) que, per cert, no hi era, escalfant aigua i posant-li compreses calentes. Entre aixd i el Nolotil la cosa va acabar b€. Ambtot, l'Avelina i jo pass)rem la nit fent-li companyia.

A la tarda s'havia acabat de pintar el centre de salut.

23

I)i.!ri d'un uiatge a Nica@gua

Dimarts 25 de jultol

Caminant fins a Los Araditos. Els esforGats participants foren la Carme

Pi, la Puri, en Joan Antoni, en Jaume i la Teresa El dia abans hi havia

haliut discussi6 Ja primera discussi6 seriosa que va haver-hi sobre la

convenidncia de suspendre I'anada a Los Araditos tenint en compte que

molta gent estava malata o molt cansada Finalment es va imposar el

criteri dels optimistes i els cinc caminants varen triscar per camins cansats

i costeruts acompanyats per en Filem6n, germi d'en Henry, cap a Los

Araditos.Despr6s de dinar, trobada amb els estudiants de I'lnstitut de Batxille-

rat. Intercanvi d'informaci6, szilutacions afectuoses, una joventut alegre

i encuriosida. Demanen als joves de Mollet col.laboraci6 per adquirir una

pilota de futbol i una de bisquet perqud no en tenen i volen formar

equips per practicar aquests esports. En acabar amb els joves ens reunim

amb els treballadors de I'Estat: empleats de I'Alcaldia, mestres, empleats

del MIDINRA (Ministeri de la Reforma Agriria) i del MINSA (Ministeri de

Sanitat), aquests darrers molt poc representats i absents els seus

responsables. El representant del MIDINRA ens parla de la reforma

agriria i ens d6na un allau de dades; sembla clar que I'agricultura en

aquesta zona no tC cap mena de futur donades les caracteristiques del

teiritori i tots els intents que s'han fet per potenciar I'agricultura han

fiacassat; ara posen les seves esperances en la ramaderia El "compa"

director del Banc (Banco Nacional de Desarrollo) ens ratifica aquess

criteris des de la perspectiva de la inversi6 i el crddit. Amb els mestres

parlem dels soLls que tenen perd no surt el tema de la vaga que hi ha

ilagut recentment; mCs endavant sabrem que ala zona ningt va fer vaga

tot i que donaven suport a les reivindicacions dels vaguistes La vaga

estav,L estimulacla pels partits de I'oposici6 i intentava enfrontar els

nestres amb el govern. El matelr Ortega va intervenir en una reuni6 amb

els mestres explicant les reals dificultats del

seves peticions, tot i considerades iustes.

govern per poder atendre les

A la zona de Cinco Pinos, la

24

Cinco Pinos, poble gennA

campanya delegada del MED (Ministeri d'Educaci6) ens explica que alsmesmes els bonifiquen el 50% dels transports i els reparteken aliments.Els representants del MINSA no hi eren. I va ser una llistima perqueteniem ganes de padar dels problemes que virem veure al Centre deSalut. Ja en Henry ens havia explicat que el responsable regional delCentre no acceptava la intervenci6 municipal en el seu imbit i que ellia era conscient dels problemes existents al Centre de Salut. Farem undocument explicant les deficidncies que hem

^preciat a primera vista i

afegirem aquelles coses que ens semblen necess)ries per a millorar elservei.

Dimecres 26 d.e Juliol Santa Anna

. Hem anat a I'escola Arlen Siu B. Ens hi esperaven els nens i elsmestres. Han cantat i recitat poemes. Un d'aquests era especialmentbonic; parlava de fins a quin punt volen la pau i deia que ia no volienm6s herois ni mefiirs. Ens han posat el "broche maestro amigo',. Semblaque donen molta importincia u les insignies.

8"

Hem estat parlant ambcls mestres i ens ha faltattdmps i ens hem quedat ambles ganes de continuar... perdhaviem d'anar al Jicaro oncelebraven Santa Anna. ElFilem6n ens ha fet unaexposici6 de la situaci6escolar. L'escola Arlen Siute h gran sort de tenir un di,rector encantador... Ho hem

pogut constatar al llarg daquests dies, Senzillesa, entrega, generositat(tanta que nom6s 6s possible trobar-la entre els m€s pobres). Silenci,molt silenci i profunditat. Molts quildmetres dissabtes i diumenges per

BienvenidosComo ofrevos

Ae. Mollbt.Los \\fr01 de \oE*uela'0r\en 9iirt e 90ludoh'

25

Diai d'un uiatge .t Nicaragu.t

visitar les comarques m€s allunyades, per estar al costat del poble,

perqud ho necessiten, perque no se sentin sols i abandonats' Cal estar

ambells, que sentin el Frente al seu costat. . Quildmetres entre el silenci

de les muntanyes, perd alrd si, amb el pes del fusell a I'esquena per

si de cas.

costum mes de les moltes tradicions salvatges que tenen per victima un

animal. Perd hi ha trampa: el cap se l'enduu un home que no s'havia

inscrit en el joc: discussions.. es pada que hauri de pagar I'inec i es

repedre el joc. Quan marxem encara no s'ha resolt el problema Qiiesti6destacable, entre els organitzadors del joc hi ha una dona'

Tomem aviat i a primera hora de la tarda ens reunim amb la gent del

nucli urbd. Ens expliquen com funciona l'otganitzaci6 popular; els

Comittss de Comunitat coordinen els veins de cada sector' Els preguntem

si s6n optimistes de cara al futur i si creuen' com en Daniel Ortega, que

"vendrdn tiempos mejores". Si, s6n optimistes! Ens pregunten com hem

vist Nicaragua i que ens sembla tot plegat. Les nostres respostes s6n molt

emotives. Tot plegat una xerrada molt agradable'

. Amb la "t()Yota d cn

; Henry anem a ElJicaro, que

celebra la festa de Santa

Anna. Hi ha molts cavalls iaviat sabem perque. Es trac-

ta d'una competici6 que

consisteix a Passar muntat a

cavall per sota d'un )necpenjat dels peus i arrancar-

li el cap. Qui ho aconse-gueixi s'enduu l')nec. Un

a la tarda assistim a l'acte "Encuentro con el Casco

en Henry, i tots nosaltres ens anem presentant,

poble que intervenen. Ells ens informen de com

. Aquest mateix diaUrbano" que presideixcom ambC la gent del

26

Cinco Pinos. F)ble germA

estan organitzats perd tambe s'interessen per la manera d'estar-ne en elnostre poble, Es molt clar que s6n dues formes molt diferents i que laseva 6s molt directa i participativa.

La trobada i I'intercanvi han estat cada cop mes interessants i un copacabat oficialment hem estat "platicant" en petits grups i de grandiversitat de temes.

. Les relacions entre nosaltres i la gent del poble s6n cada vegada m6sestretes i els diilegs "tetes a tete" complementen les xerrades m6soficials. Pa ant amb la gent t'adones que veritablement "nunca hubolanta pafit en un coraz6n".

. Dir-seJaume i Anna, i passar la setmana del 25 i25 de juliol a CincoPinos en companyia de 10 ekelebrats mCs... pot ser perill6s... tot i queno es presenti la contra.

A l'hora de sopar, en lloc de "gallopinto", se'ls serveix un plat amb unpaperet enrotllat amb llacet blau. Si volen sopar...

- HAURAN D'IMITAR LA FAUNA DEL PATI DEL FSLN(I ho fan molt b€, porquets, pollastres i granotes...)

- COM QUE ES LA VOSTM FESTA I AIAVORITS HEU D'ESTARPASSEU AI SATO DE BELLESA I ALI.A, US ARRANJARAN.

(Aqui hi ha dibuixades unes miscares que es varen pintar a les caresdels homenatjats).

- ARA QUEJA NO \'ENIM DE CONQUERIDORS, HEM PENSAT REFERLES MALIFETES DELS NOSTRES AVANT-PASSATS, FENT UNA RESERVAPER REPOBIAR EL PAIS AMB L'ESPECIE AUTOCTONA QUE VAMEXTERMINAR. PER UNANIMITAT HEU ESTAT ESCOLLITS GRANS CAPSDE IA TRIBU.

(Aqui hi ha dibuixades unes cintes i plomes pel cabell a l'estil delsindis nord-americans).

2'7

Diai d'un uiatqe a Nicaragua

CANCO EN HONOR D'EN JAUME I L'ANNA

Hi ha dos personatgesen Jaume i I'Annaque al'ui celebren festa

i dem) continuaran.

Volem participar (bis)

i volem que ens convidin (bis)

despr€s de sopar.

Molt llunv de casa nostraens trobem tots Plegatsamb ganes de fer gresca

i amb ganes de lluitar.

Cinco Pinos i NicaraguaCinco Pinos i NicaraguaNicaragua venceri.

. Al vespre celebrem el sant d'en Jaume i el meu. A I'hora de sopar

a "Las Gemelas" en lloc de menjar ens presenten un plat amb la nota que

abans de menjar hem d'imitar els animals que hi ha al pati de la casa, ija ens tens en Jaume i io fent de porc, de gallina i de granota Passada

la prova podem menjar. DesprCs ens canten una cang6 amb la mfsica

de 'Jo tinc una cabreta", molt maca' Nosaltres hem preparant un foc de

camp. Ens nomenen "Grat Jefa" i "Gran Jefe" respectivament i hem de

clansar a I'entom del foc amb unes plomes al cap i una banda de paper

de witer amb els respectius "cirrecs". EnJoan Antoni anima la festa amb

la guitarra. S'afegeixen uns quants nicas, entre ells en Jarwing, que toca

bC i sap cantar. Llistima que Cs un entusiasta d'en Julio Iglesias Quans'acaba el rom ens n'anem a dormir.

2a

Cinco Pinos, poble RennA

DtJous 27 de Jultol

Anem caminant a Las Laiitas. Tothom hi participa excepte I'Ezequiel,que no esD massa fi i es queda a descansar.

. Les grans caminades mai m'han temptat especialment, ni a mi ni alsmeus ossos.

Mentre els companys viatjaven fins a Las Lajitas to em quedo xerrantamb la gent de Cinco Pinos. Primer els nens em pregunten infinitat decoses sobre "mi pais" que de vegades confonen amb Franqa -potser Csel "ingl6s raro que hablan ustedes".

Despr€s parlo amb la Betty, una hondurenya, dona d,un ,.desalzado',

i mare de tres fills, un d'ells amb problemes de salut, per a qui no trobamedecines. M'explica que enyora el seu pais i que no ent6n massa laguerra. Abans feien contraban per subsistir, ara €s molt dificil i perill6scar la frontera 6s plena de mines.

Uns quants joves estan jugant a ping-pong. N,hi ha un que sempreguanya, en sap molt. Em criden per convidar-me a fer unes partides. Hivaig, guanyo les primeres perd en Douglas em guanya tambe. No s6ncap excusa els molts anys que feia que no, jugava.

. Abans de sortir cap a Las Lajitas el Henry ens comunica que l,ha picatun alacri. El remei, sucre perqud no es paralitzi la llengua i llet perneutralitzar el veri, Al'ui va molt preparat, vestit de camuflatge, fusell,pistola i cirregues, i a m6s ens acompanya elJarwing, tamb€ amb fusell.Comenga l'aventura; algi comenta que sembla de pel.licula. Agafem unritme fon, travessem un riu i pugem muntanyes. Atribem a Las Lajitas;hi ha una cabana amb una senyora molt velleta que ens saludaefusivament. Despr€s, aI marxar, s'acostari a nosaltres per oferir-nos tres"pitayas". El Henry ens dird que la contra li va matar un fill.

. Tot i que ja estem acostumats al desig de comunicaci6 amb la gent,

29

Diai d'un uialSe 6 Nicaragua

aci s'ha manifestat des del Primerque no havia Parat de Preguntarmateix intercs havia mostrat unadels seus nCts.

moment, i especialment hi havia un avi

a uns i altres sobre diferents temes, i el

dvia tot i estar ocupada amb I'atenci6

marxem una mlcaquina etaPa!.

. La ctminada 6s fona perd el cami 6s molt bonic i va vorejant el riu'

El paisatge des de tas Laiitas €s impressionant. La gent ens rep molt bC'

diuen que 6s la primera visita "important" que reben Hi 6s present tota

la comunitat. Ens conviden a dinar amb pollastre, "gallopinto", "fresqui-

to", pastes dolces i cafd negre. Sembla que han tirat la casa per la finestra'

En marxar repartim abragades i petons a doio. Encara pel cami un lajito

ens convida a casa seva i ens d6na mangos i guaiabes En Henry dispara

un tret amb el seu fusell; mot soroll i olor de p6lvora Ning[r vol disparar'

Tamb6 ens acompanya en Jarwing amb un altre fusell Abans d'arribar,

la Teresa, en Josep, en Josep Maria,la Gebra i jo ens banyem al riu Es

posa a ploure i arribem al poble regalimant de dalt a baix'

Sopai i festa de comiat a "Las Gemelas" amb gent del FSLN EIs darrers

discuisos, el compromis d'agermanar San Pedro, San Tomes i San

Francisco amb pobles de la nostra comarca. L'Ezequiel i en Joan Antoni

es comprometen a dedicar l'10lo del pressupost municipal a solidaritat

amb Cinco Pinos. Ens adonem que no hi ha hagut prou temps per dir-

nos totes les coses que ens voldriem dir; els militants del Frente estan

contents de la nostra visitz. Misica, ball; tothom panicipa i enJosep i en

Joan Antoni treuen a ballar les gemelas, que feia m6s de vint anys que

no ballaven. Intercanvi d'adreces, tothom cerca boligrafs i paper' Tamb6

hi ha temps per a I'amor, mirades tendres, una abtagada m6s forta En

Valter i la Cibra s6n els protagonistes de la nit. Desapareixen i tothom

els busca. Hores m6s tard arriben agafats de la ma, estaven "platicando

sobre Nicaragua y Espafla" i se'ls havia fet tard!. L'endem) en Walter

acompanyari la Gebra fins a Managua.

Potser ens haviem d'haver quedat m€s dies. Tots

encongits. Ha ^cablr

la primera etapa del viatge. I

30

Cinco Pinos, poble Rennd

. Un poco tarde, pero "mas vale tarde que nunca", dice el refran. Miaportaci6n a este diario, mas que describir lugares, momentos, situacio-nes -que ya se han hecho y que compano plenamente- se limitari a dejarconstancia de la impresi6n que estos diez dias, vividos tan intensamente,han dejado en mi.

EI recibimiento de este pueblo toc6 mi fibra senrimental como la demuchos otros compafreros. Nos encontrabamos en un pais lejano, queno conociamos, si, habiamos leido cosas, pero..., al que has ido con,,mily un" interrogantes, 2qu6 pasarl?, ac6mo nos sentiremos?, ;y la gente?. Lagente, SENCILLAMENTE MARAVILLOSA. En Cinco pinos yo me sentiacacla dia mejor porque poco a poco estableces lazos de amistad con lagente y eso es muy positivo. Me cost6 dejar este pueblo porquerealmente me sentia muy bien entre ellos. Sobre todo estos ratostranquilos en los que platicibamos con la gente.

Todos pudimos constatar que existe una gran pobreza de bienesecon6micos. Pero, tambi€n es verdad que es un pueblo ,,rico" en otrosmuchos aspectos:

- TODOS estan LUCFIANDO codo a codo para conseguir el triunfo dela revoluci6n (responsables politicos, j6venes, empleados del estado,maestros, etc... y todo el pueblo).

- Es un pueblo con ESPERANZA, con una GRAN ESPERANZA en eIfuturo. Vendrln tiempos mejores decian.

- Son CONSCIENTES de la situaci6n que les ha tocado vivir a laasumen con todas sus consecuencias. No podemos echamos atris,debemos aguantar a pesar de todas las dificultades -me decian-.

- Cuidan especialmente de los niios, aunque no sean los suyospropios -nos contaba Filem6n. Es un pueblo SENSIBLE, especialmentecon los mls d6biles.

- S6n HOSPITAI-ARIOS con la gente, te dan lo mejor que tienen.Tienen poco pero lo mejorsiempre te lo ofrecen (acordaos de la comiday las pastas en Las Lajitas, el fresquito del.Jicaro, la leche y el caf6 en CincoPinos y un largo etcCtera...).

3l

I)ittn dlttt uatBe L] '\tcdnAuLt

Se podia apreciar en las pliticas su ANSIA DE SAIIER, cle saber cosas

cle otros paises, de otras gentes,;c6mo se vive?,;en qu6 concli':iones se

trabaja?, ;qu6 pensais de este tema?.

Es €ste el pueblo nicaragtjense, en general, un PUEBLO REVOLUCIO-

NAltlo MODELICO, aunque no perfecto

iNicas, SUERTE! iANIMOI Muchas gentes ganarin con vuestra revoltl

ci6n. Estacl seguros que habrl merecido la pena el gran slclificio de

vuestro pueblo.

. Deixar Cinco Pinos no era ficil, ens haviem integret al poble Ja no

vdiem les mirades plenes de preguntes' ja no hi havia tantes incdgnites,

ens coneixiem m6s! Perd ehcara no ens conejxiem proll, ens calia m6s

cliileg, ens calien rn€s vivencies amb ells.

Sabiem que no deix)vem Nicaragua, perd tamb€ 6rem conscientes

que el que veuriem de Nicaralaua a pafiir d' aquest moment no seria

possiblement el mateix; coneixeriem altres indrets i problamente troba-

iiem a faltar aquesta escalfor humana que ens havien donat, aquesta

forga interna que ens havien transmds i, sobretot, aquest esperit de lluita

constant que respirivem pertot arreu.

FINS UN ALTIitsI

t;

12

a:inco Pinos, lnble germA

. La reforma agraria, els canvis en els habits dels cultius, els canvis

en la mentalitat del pagds s6n m€s dificils d'organilzx que I'autodefen-

sa. Aquesta i no I'altra 6s la veritable revoluci6.De Cinco Pinos m'emporto moltes coses, perd especialment quatre

persones: el Justo, no €s del Frente; m6s mdrit. L'Agripina, dona, la dona

conseqflent. El convengut i iove Lionel, moreno ell, de Le6n El Filem6n

6s l'home bo, entregat al Poble.

cara, al paisatge, a m6s racons; Perdi allunva alhora.

(El retard en escriure el diari ha estat pel poc temps de quB disPosem

a Ometepe.La Gebra es

del meu diariseg0ents dies.

Espero que posteriorment hi hagi m6s aportacions,

des de la serenor dels dies passats a casa.

N'hi ha d'altres, segur, Perd em

La camera de video m ha Permis

pluja tot el dia.Ara comenga el segon viatge

ad6us a la gent del poble. Noperd tots ho voldriem. Cadascrl

converses, vivdncies, Persones,rrari mai.

va endut el diari cap a Mollet. Transcriur6 ara fragments

per deixar consDncia de les coses fetes pel grup els

quedo amb aquests.

apropar-me m€s a cada rac6, a ctda.

umb6 era entre jo i la gent. AProPa

encara que slguln

a Nicaragua. Des del cami6 fem els [rltims

sabem quants de nosaltres hi tornarem,

s'emporta alld que m6s li ha plagut; cares,

perd, sobretot, un record que no s'esbo-

Sempre escrivim amb dies de retard).Les narracions dels illtims dies a Cinco Pinos, la transcripci6 de

l'informe sobre el Centre de Salut i les linies de m6s amunt estan escrites

Dioendres 28 de jullol a Managua

Ja hem marxat de Cinco Pinos. Despertada a les 5 Preparem les coses'

Toi €s m€s lleuger. Ha anat plovent tota la nit, encara ho fa llna bona

33

Diari d'un uiatge a Nicarequa

A Somotillo pugem al mini-bus de Chi-Norte. El viatge a Managua sota

la intensa pluja €s un seguit de dormides, cangons, somriutes, conver-ses,

Parades a Chinadenga, per esmorzar i a Le6n, delegaci6 de laPresiddncia, catedral sota la pluja, declaraci6 amorosa pel Josep Maria.

. Le6n 6s una ciutat colonial; les cases, encara que velles, conservenvestigis de I'antic luxe. La catedral, immensa, 6s de color negre per Iahumitat. Per aquests carers passejava Omar Cabezas clandestinamentquan era a la guerrilla; aqui hi hagueren les primeres manifestacionsestudiantils a comenEaments dels 70... i el primer govern sandista al 79.

. Arribats a Managua, recollim la Chantal a la UCA (Universitat Centre-americana) i anem a presiddncia. Llarga i agradable conversa amb elMois6s Arana: Mollet, Catalunya, I'esquerra, Nicaragua, les eleccions,I'economia. Ah. Bluefields!

La Chantal ens ha condujt a Los Pinos (Chepitos), que seri des d'arael nostre quarter general a Managua.

Anem a sopar a les 6. No hem dinat. El Henry i la Chantal han marxatcaregats de coses.

"The Plaza", lloc que repetirem, ens porta menjars europeus; no seranels inics.

L'Anna, en Josep ij en Jaume van a Turnica a preguntar per altresallotjaments, I'anada a Bluefields, lloguer a vehicles, etc. Caldri tornar-hi perqud estaven tancant.

Dlssabte 29 de JultoL Cap a Sa.nfuan del Sut

Esmorzar al g t^tge. Ho recollim tot. No podem canviar al Banc niconfirmar bitllets a Ibdria. Els dissabtes fan festa. A I'hotel Intercontinen-tal lloguem un "toyota" per set i un cotxe. Surt molt car. Preus europeus.Cal pagar els luxes. La delegaci6 de la Diputaci6 de Barcelona 6s a I'hotel.

34

Cinco Pinos, Pable gemA

Xerrem. En Jaume esta com un nen amb ioguines noves al voltant del

"toyota".Enfilem cap a Granada. Ens fem un embolic per Managua El paisatge

corre a banda i banda de la carretera, hi ha gent, vehicles, animals'

A I'Asia de Granada, restaurant amb refrigeraci6, les converses s6n per

taules. Els qui marxaran el dimecres i enJaume en una taula Els regidors,

la Carme pi i la puri a I'altra. Els altres quatre en una tercera taula'

Sense cap mena de dubte la conversa principal es va desenvolupar a

la taula del mig, on Mollet es va fer present, especialment en boca de la

Carme i l'Ezequiel. Les converses laterals van passar, fins i tot, per les

relacions materno-filials (de filla en aquest cas). Tu ja m'entens'

L^ cafieleta cap a San Juan del Sur ens apropa al Pacific, entre caps

de pldtans i canya de sucre. Els volcans d'Ometepe, les platelades aigiies'

el blau i el raig del cel ens porten al Pacific en els riltims moments del

dia. Primer contacte amb les salades aigiies de l'oced'

. Saltem dels cotxessabates i mitions... Crits

i ens posem a c6rrer cap al mar; pel cami queden

d'alegria, el Pacific! Aigua, sorra, i la nit va caient

sense que ens n'adonem. L'aigua brilla .

perd la realitat s'imposa i hem d'anar abuscar lloc per dormir. Fa calor i estem

envoltats per nitvols de mosquists.

Dtumenge 30 de JuIiaLSanJuan del Sur

. Dia de relax. Al quiosquet de la platja

hi ha els francesos de Cinco Pinos (2) En

Roman, quatre m6s i una nena. La resta del

grup ja ha marxat; ells s'han quedat per

gentilesa d'Aeroflot.Xerrem sobre Cinco Pinos, dels comi-

35

Dtari d'un uiatge a Nicaragua

tes de solidaritat, de les nostres ciutats, de I'esquerra, de Catalunya Nord.Alguns s6n trotskistes.

El bany al Pacific 6s delici6s; el solespatlles. Uns neden. passegen. iuguen.hi ha una gran i variacJa fauna marina.

El marisc del dinar no es veia entresEn Jaume i I'Anna acompanyen els

l'horari del barco a Ometepe.

cau de dalt a bal{ sobre caps iEls taurons no apareixen perd

ens dira en Josep.les cerveses.francesos a Rivas ipregunten

. Pel cami trobem un xicot que fa raid. Parem. Ens parla de larevoluci6, de la solidaritat intemacional i ens d6na les gricies per lanostra col.laboraci6. Diu que aquesta col.laboraci6 6s realment impor-tant per Nicaragua. Gracies "compa", per les teves paraules.

. Quan tomem, la resta ha vist de nou la posta de sol al Pacific.Per entretenir-nos en l'espera del sopar tamb€ juguem a endevinar

personatges. Les gemelas eren rapidissimes.

Dtllans 31 d.e Jullal Mologa.lpa (Ometepe)

Sortim d'aquesta "turistica" ciutat que 6s San .fuan del Sur senseesmorzar. Ho fem a Rivas desprEs de canviar 25.000 per 1. Quins feixos.

Embarquem en una closca de nou. Hi ha una marejada bastantgeneralitzada.

. Hi ha onades de dos metres. La barca 6s una joguina enmig de lesones i no es veu clar que pugui arribar a port. Anem mullats de dalt abaix i les motxilles tambe han rebut de ple. Els nicas s'ho prenen ambfilosofia, diuen que normalment el llac 6s m€s tranquil. El rimoner estaserids perd no sembla preocupat. Ones i m6s ones. Sotracs com a lesmuntanyes russes. Hi arribarem?

36

Cinco Pinos, Poble gem i

. Despr6s ve la cf,lma.

El llac de Nicaraguaenvolta l'illa bivolcinicad'Ometepe. L'hotes €s al

costat mateix del Port. 300Km'?, 30.000 habitants. Noupobles. Pocs sandinistes,sense gueffa.

Moyogalpa amb el Port iAhagracia, amb idols Pre-

colombins i post-colornbins, s6n les poblacions m€s grans

Despr6s de dinar lloguem un cami6 que ens d6na una volta per I'i-

lla.En Joan Antoni i l'Ezequiel simulen haver anat en cavall Alguns es

banyen en les fosques aigties del llac en la fosca nit.

Tot el dia hem estat amb els francesos. Despr6s de sopar fem un

cremat amb els gavatxos, dos brigadistes de Barcelona i Buiasot i lamestressa de la casa.

. Ens fem un tip de cantar cangons; la grtitzrra d'en Joan Antoni hi

ajuda molt, a m6s, els nois tenen molt bona veu. Volem fer cantar els

francesos perd no hi ha manera, que no s'animen! La gtesca s'acaba avial

ja que la mestressa ens demana que aflulrem el to, que la gent dorm- A la mestressa li ha fet gracia el cremat. Ens diu que el rom nom6s el

cremen per ferlo servir de medecina. N'hi donem i li agrada molt'

o Que plicida 6s la vida del turista!.

Dimarts 1 d'a.gost. Nit a ManoSua

37

Dtan d'un Lriatge a Nicaragua

A Ometepe ens llevem aviat i estem dues hores per sonir. Ningir sapexplicar quan, com, es pot sortir de I'illa.

Finalment embarquem i tenim una travessia suau i agradable. Dosnicas juguen a dames amb xapes.

A l'esmorzar es planteja per primer cop seriosament I'anada aBluefields. Les tenddncies estan repartides. En tomarem a parlar ambm6s informaci6.

A Managua busquem nou allotiament. Lido, molt car. Acabem aChepitos novament,

Hotel Intercontinental. Canvi de coxes. Dinar aI plaza.Enviem missatge, per una nena nica a un grup que ha entrat i semblen

catalans. 6s la delegaci6 de Salt.

. Els de Salr es volen agerm n t tambC amb un poble de Nicaraguai estan en contacte amb en Mois6s Arana, Ens diuen que coneixen elsd'Arblcies i l'experidncia del seu agermanament amb palacagijina. Untrosset mCs de Catalunya al costat de Nicaragua.

A la tarda, desfilada eqiiestre per la fesra de Santo Domingo. Desfiladade la burgesia. Una cosa que encara no coneixiem de Nicaragua. LaPremsa en viu. S6n ells.

Sort que a la plaga, el 1!, eren molts m6s.Hi comenEa a haver ambient de marxar. L'Anna, en Josep Mafia r la

Gebra, acompanyats per la Carme Bosch i en Josep, van a Masaya a fercompres.

. Amb I'artesania de Masaya hem conegut un aspecte m6s d,aquestpais. Tapissos de pita, cerimica de la costa Atlintica, fusta treballada,corall negre..., es fa dificil triar entre tantes coses boniques.

. La corporaci6 va a dormir i laRetrobada a I'hospedatge. Mentre

no es troben b6, la resta va a sopar

resta segueix als del Mingo.l'Anna i la Teresa es queden perquda los Antojitos. Mrisica en viu. Bon

38

Cinco Pinos, Poble Serrnd

sopar; els fiancesos, cervesa, gresca, bon humor' En Josep ha traspassat'

per fi, els diccionaris, perd no ens troba

Al pub, iazz en viu. ALxd tambC Cs Nicaragua'

"Sj put.iot", mata un sandinista" deia al lavabo "A tu puta madre'

cabr6n" €s la resPosta

Tornem a ser a Managua. Alli s'acaba una altra etapa del viatge'

Caldri veure qui fem.

El gmp s'ha mantingut, fins ara, molt cohesionat; sense males histdries

u-b 6on", dosis de tolerdncia; tothom hi aporta el millor que t6 No hi

ha escaqr.reig. Cadascir fa el seu paper. Vas descobrint les persones Unes

-e, q.," tes rtttes. No hi ha lideratges MCs animats, els uns Discrets' els

altres.

. L'experiCncia del grup ha estat molt postitiva i ha superat totes les

previsions. Sembla mentida que una colla de gent tan heterogEnia hagi

funcionat amb tanta facilitat. Potser perqud hem viscut situacions molt

intenses des del primer dia... A Nicaragua tot Cs possible!'

Dimecres 2 d'agost. Managua

. AVLIi marxen els tres primers Els acompanyem

Ea a c6rrer I'enyoranqa Alguns voldriem marxar

Coses que passen.

l'aeropon. Comen-no marxar alhora.

a

i

. Quinze dies han sigut molt curts Hi ha tantes coses encara per veure

i per fir! De totes maneies Nicaragua ens ha donat molt, el viatge ha estat

-olt int".ts. Hem apres moltes coses noves, hem conegut molta gent'

hem palpat la solidartitat, hem vist com s'esta intentant construir un

home nou.La revoluci6 esta en marxa, ia fa deu anys que camina i no I'han

pogucla aturar les bales de la contra. Els esforgos' els sacrificis, l'heroisme

i"-la ge.tt nica han fet possible aquesta realitat Quanta esperanca i

39

Dtan Jitn uiatge d Nicaragua

quanta forqa hi ha en el cor d'aquesta gent!Des de l'altra banda de I'Atlintic, quan ens tornem a integrar en la

societat de consum tan allunyada dels valors humans que hem vist iviscut a Nicaragua, dificilment oblidarem aquesta experidncia.

Pels qui somniem en un m6n millor on la persona humana siguiconsiderada pel que 6s, no pas pel que t6, Nicaragua Cs un punt dereferdncia i una esperanqa. Cada vegad.a que aquest petit pais d6na unpas endavant, nosaltres tambe avancem amb ell.

"... pero ahora que ya s6s libre,Nicaragijita,te quiero mucho mdsl"

. El sentiment de "no n.rll marxar" s'intensifica. Volemencara que sigui una setmana m€s. Per que a Ibdria no seles places?

Ad6u Nicaragua, fins aviat!!!

quedar-nos,li han acabat

e Passem el dia fent plans. Tur-nica, Aero-nica. Bluefields?Per fi hi ha consens. Hi anem tots.Marxem demi amb avi6. Dos en vol regular i la resta en avioneta.Tornem els cotxes. Remenem els calers a milions, C6rdoves, ddlars,

15 pessetes.Per fi tenim pla. Esperem que surti b6. Han prevalgut les ganes d,estar

jllnts. L'entusiasme de la Puri ha compensat els indecisos.Dia de traspi.s a la capltal.

Dijous 3 d.bgost Ntt a Btueflelds

Ens hem llevat a 3/4 de 4L'Odissea dels avions.Espera a I'aeropon, Dues

En Josep i la Carme van en

per arribar a Bluefields a les 12 del migdia.

noies del Valxell per la Pau. Embarquem.un altre avi6. Ens enlairem. Som 26. Molts

40

Cinco Pinos, Poble EennA

van a Com IslandsEl paisatge corre sota nostre. A la dreta el llac de Nicaragua' al sud'

De sotte comencem a girar' Tomem a Managua Llarga espera Esmorzar

per encirrec.El viatge 6s sobre els nrlvols. Prop de Bluefields veiem el riu

Escondido i la devastada selva. Desolador' Aterratge felig'

. Ens agrada tenir-ho tot previst, per aixd virem preveure el viatge

a BluefielJs amb avi6; les previsions es varen modificar segons les

circumstancies, es varen tornar a modificar i al final hi virem arribar' perd

la manera encara ens va sorprendre

La Carme Bosch i jo teniem el prondstic m6s tranquil litzador: ens

varen reservar dues places del vol regular que diiriament fa el viatge'

mentre els altres hauiien de volar en avioneta M€s endavant va semblar

que tots aniriem en el vol regular perqud no anava b6 I'avioneta o que

;niriem ella i jo en un segon vol comercial

Una colla de set van emprendre el vol i nosaltres quedivem per m6s

tard. El nostre avi6 va emprendre el vol amb dificultats I va aterrar a

Bluefields amb molt de mdrit. El que esperivem, assenyadament, era que

els altres ens estiguessin esperant No res, pifiada, tampoc no I'encerta-

VCrT1,

Perd a aquelles algades ia teniem una calma forqa superior a

l'ordiniria. Nom€s cal dir que la Carme va dormir i tot a l'avi6 El cap no

deixava de rutllar, perd no ens esverivem pas On deuen ser?

Qud fem ara?

No, la calma no la Perdiem, Perd ...

Voi Managua-Bluefields-Corn Island. Ja esA! No han pogut baixar i ara

son a Corn lsland Mira que be.

No, potser I'avi6 anava a ]una altra destinaci6 'I mentrestant, passejdvem, mirdvem, compadiem i admirivem Blue-

fields i la Carme feia fotos; tot com dos turistes normals a qui no els passa

res d'especial.

41

Dicti d'un uiatge a NicarcEu.t

Finalmentvan Sortir de

l'imprevist: tot es va solucionar i l'explicaci6 era una altra:Managua m6s tard que nosaltres. per segona vegada!

. Hotel Dorado.La ciutat 6s m6s atapeida

que Managua. Es nota moltI'efecte de I'huracd.

Canvi al BND despr6s demenjar marisc al restaurantd'inspiraci6 francesa.

La Teresa esta malalta.T6 angines. Tot el dia al llit amb febre.

S6n quans de set. Es fosc. Ens hem preparat pels mosquits. plou. Soma la terrassa de l'hotel. Corre I'aire. En Toni prepam la mosquitera.

Som a Bluefields, a l'Atlanric. Iz badia 6s llotada. Rdtols del Frenre enllengua indigena, espanyol i anglds.

Nunca hubo tantas palmeras en un coraz6n.La pell i la llengua s6n, per ara, les grans diferdncies en la gent.Estaven avisats de l'huraci. Molts van ser evacuats, altres es van

refugiar en edificis segurs. En van morir 35. I molta, molta destrossa.El cel ha estat tota la tarda ple de grisos. Ara 6s ple de blaus foscos.Bluefields Cs una ciutat barreja de l'oest americi, l,Africa negra i el

sandinisme.Un xicot del Frente que venia a l'avi6 llegia Glrardi $arulinismo,

m a rx is mo. c rist ia n ismo: co nfl u e n c i a.Psicosi de mosquits. Encara no n'hem vist cap.Sopar. M0sica a la nit. Com ballen!El cap de setmana 6s massa; diuen.

Iriaendres 4 d'agost Bluefields

42

Cinco Pinos, Pobh gerrnA

Quin dia! "Picos" Per esmorzar.

Bluefields. Seguim la costa. Arbres

una destinaci6: Ramaqrii.

"Changa" a motor. Per la badia de

pelats. velocitat sobre l'aigua amb

Una illa. Cases de xaPa al

sostre. Aturem la barca. El

cap dels Rama. "Vengan a

mi casa e inscribanse en un1ibro".

Escrivim els noms. Co-

rnenga la conversa. Fa 10

anys que €s resPonsable.

Elegit en assemblea. 750

Ramas a I'illa. 150 families.

De religi6 morva. M6s de 1000 Rarnas Els de Costa Rica s6n d'aqui

Nomes 7 parlen rama.

Vol ddLrs per viattar a veure els Rama de Costa Rica lmpost per la

causa Rama.-- fug"."- "l -nteix que cobra al mes el responsable del centre de salut

Mai havien tingut tant autogovern La guerra els va fer marxat Eren

considerats "n.o6.ido.,

de la contra. Ara'estan amb la revoluci6' perd

perqud poden ser ells. S6n habitants de la Costa' s6n nicaragiiencs'' ni p--o,o, social-gestor dels diners de les aiudes de l'esgl€sia

-.roi "., aborda. Manuel. Felig abordatge Quin "tio"' Alfabetitzador'

Un coniunt de les diferents dtnies atlantiques Escriu sobre les Etnies on

viu. Ara promou la construcci6 de vivendes per als Rama Aprofitari

I'estada de dos anys per coneixer els Rama Ho publicad'

L'huraci se li va endur les cdpies dels seus treballs anteriors No en

t6 cap exemplar.Tothom sabia per les informacions exteriors

donaven instruccions.- Mai un huraci ha entrat a Bluefields'

43

que I'hurac) vindria. Es

I)iai dtun uiatge a NicaraRua

- Vindrd dimecres. L'huraci es queda sobre el mar.- Vindr) dijous.- Si ha de venir, que vingui.Divendres 21 d'octubre a la tarda el vent comenga a notar_se. Alguns

ja desfilen.- Si he de morir, r.ull morir a casa, diuen alguns.La dona del Manuel no volia sortir de casa.- Mira, que recomanen anar als llocs segurs.- Hi havia massa gent. 6s perill6s.Marxen a una casa veina, d'obra. la seva, de fusta, feia hores que no

tenia sostre.Cap a mitianit vola el sostr€ de la nova casa. A les 9 del vespre I'huraci

havia enffat de ple a Bluefields.Calia anar als refugis. Les esgl€sies m€s fortes. A aquelles hores els

indecisos eren als refugis. Cau l'esgl6sia evangdlica.El comandant Ortega va ser a Bluefields divendres a la tarda, Estava

en contacte permanent amb el comandant Villiam Ramirez.Hi ha noticies que un maremot s'esta formant i amenaea. Cal evacuar

tota la poblaci6 al "cerro". S6n les quatre de la mattnada, Ramirez demanal/2 hora per decidir.

S'evacua la primera linia del mar. L'escola morava, etc. El que no haviacaigut fins llavors, queia en aquells moments.

El zenc de les teulades volava pertot arreu.A les 9 del mati del dissabte 22 d,octubre el vent i la pluja ja havien

passat. 35 morts.Al sonir, tot devastat. No hi havia Bluefields.Tres mesos de menjar gratuit.La reconstrucci6 es feia amb les restes del qui hi havia per terra.Planxes de zenc i claus gratuits.Les cases es fan m€s petires.Cal adregarJes.Alui encara s'estd fent la reconstrucci6 de moltes cases.

44

Cinco Pinos, Poble Serma

Hi ha una brigada cubana que fa prefabricats a El Bluf, a tot drap'

A la gent no els agraden les cases que fan. S6n cubans'

A l'illa de Ramaqui van ser evacuats. Van quedar 20 joves Van haver

de c6rrer com conills per anar-se progegint del vent. Bufava de tots

costats. L'aigua anava pujant. Va ser terrible. Pensaven morir' L'aigua va

pujar fins dalt de I'escola. Van quedar alli, fins que va passar tot Cap ferit'

L'illa era plena de cocoters Ara en queden poquissims'

El centre de salut 6s moddlic. Els metges voluntaris passen 15 dies a

I'illa i 15 a altres comunitats.La continuitat 6s a cirrec d'un Rama, metge empiric. Jer6nimo, de

pel.licula. Cabells llargs i llisos. Somrient.

La planificaci6, I'ordre s6n les notes dominants del

s6n adantics, tornem a sentif.No s6n sandinistes perd actuen com a tals. Treballen amb el matelr

entusiasme i matel\os finsAmb la "changa" anem fins a la sonida de la badia cap a I'Adantic

Ens volem banyar, atraquem en un espig6 de sorra. Una iguana verd

clar. Dos trets,

Els soldats de vigilincia de l'altre espig6 ens advertelxen Hi anem'

S6n tres i armats. Metralladora, fusell, llanga-granades'

No som fugitius. En Josep es banya, Un soldat t€ maliria Ens

I'emportem. Els donem tabac. Un 6s de Corinto. La guerra 6s dura'

. "Platiquem" amb els soldats. Un 6s de Corinto. Fem fotos i els

convidem a cigarretes. S6n ben ,ovenets i els veiem sols, alli enmig

d'aquell paisatge inhdspit i desolat... vigilant, atents a qualsevol esdeve

nimlnt que trenqui la monotonia i davant del qual hagin d'actuar'

Un d'ells esta suat i fa mala cara, t6 maliria, cosa corrent

6s trist veure'ls amb aquell ample somriure, tan ioves i essent

responsables de tot aquell armament per defensar el seu petit territori '

Quin trasbals m6s gran dins del seu cor han de sentir per passar de

la placidesa interior que traspuen els nicas a la decisi6 de disparar' D'on

centre de salut.

45

Diari dtun uialRe a Nicarapua

deuen treure l'agressivitat necessiria per fer-ho?... De la por?... De laresponsabilitat adquirida amb el seu poble de no dekar,se vincer.

Abans d'ahir parlant amb el Jos€ Mari varem sentir un cop m€sI'esgarrifanga d'un poble que es veu obligat a entregar el seu m€s grantresor (la joventut) com a sacrifici per a la victdria. Ens explicava ladesesperaci6 que es va viure en el seu barri quan I'any 86?, 87? del batall6de 100 joves que s'havia reclutat n'enterraven en poc temps 50. Avui 2,demi 1, dem) passat 4... fins 50. Aqui es palpa la crueltat de I'iliga delnord que ataca un poble que vol ser lliure i el seu cinisme quan qualificael finangament a Ia contra d"'ajuda humanit)ria".

. Tornem xops. Un mati .inoblidable.Dinem.A la galeria, a la t^rd^, xerrem sobre els ciutadans universals. Xarxa

social. Els que volen, els que s6n a la xarxa.Gent-arbre; gent-ocell; xarxa social; lloc a la xarxa.Caminant en la fosca nit anem amb en Manuel a casa d'un cosi seu,

anesi. A la llum d'una espelma triem entre les poques talles de ,,palo derosa" que tC. La fusta li ve de 100 Km al nord. El govern exporta als EUAaquesta producci6 anesana.

El Manuel sopa amb nosaltres.

. Volem ser agraits amb ell. Pots demanar el que r,ulguis fins i totostres. Ostres! diu amb molta sorpresa. Si en menio cada dia. Va menjarpollastre.

. Despr6s de sopar hi ha una dolga discussi6 onvictima propiciatdria. La politica socialista acaba essent

El dia ha estat ple d'imatges, vivencies, converses.Un gran dia. Bluefields a l'Atlentic tamb6 ens aporta

l'Ezequiel €s lael tema.

46

moltes coses.

Cinco Pinos, Poble gennA.

Dissabte 5 d'agost. De Rio Escondido a Managua

i esquerra la selva devastada.Arbres nusos. Un verd creixarran d'aigua; el sotabosc

creix rdpidament, algunes

lianes s'enfilen per la nuesa

dels troncs. Alguns hanbrotat timidament. Quantsanys? Esperem que les Plu-ges no minvin. Perill de

desertitzaci6.EI sol ha pujat rapida-

lnent. Captell lastre asccndent entre els secs arbres'

La negra nit amb molt poques llums ens guiava cap al port'

M'imeginxva aqttells czrrrers la nit del huraci.Cafd, espelmes. Els seients semi-plens. Agafem lloc en la fosca Les

siluetes virn entrant; algllnes amb sacs a I'esquena, altres amb cliatures

tlns soldats. Comenga a clarejar; un forat a' la paret de la cabina Atac

contra.Pr-lliem a veure la softida clel sol. Arranquem

Anem amb 15 soldats d'escofia L'irltim atac de la contra va ser fa 5

mesos.El prirner cop que van atacar el valxell, el capite va parar r van raptar

totllom i el vaixell va ser incendiat.EIs senyals de la contra s6n evidents a l'embarcaci6 Ara hi ha calma'

Un soldat dorm pl)cidament amb el fusell per coixi al nostre costat a

proe.A vora i vora sempre el matel\ paisatge d'arbres pelats sobre un verd

el rilr. S'alternen trossos mes destruits amb altresintens. Alguna casa vora el f1ll. 5'alternen trossos mes oestrurts arlrt):itrLrs:

rr6s ben conselvats. Com m6s a I'interior anem menys destrucci6 M6s

Cinc-ccnts metres cle riba a riba; a clreta

c2ISeS.

41

Didri d'un ualge a NiLar4gua

Hem sonit a les 5.Es nota pel paisatge i per l'hora que arribem a El Rama.Un vaixell atracat for el riu. Enorme. eud hi fa? Com hi ha anat a

parar? L'huraci.La cimera de la Carme Bosch no para.El riu Escondido no 6s gens amagat. Ample; meandre a dreta, meandre

a esquerra, altre cop a la dreta, altre cop a l'esquerra. Suau. El pla a bandai banda.

Nens en perfecte equilibri ecoldgic amb el medi es llancen al riu.La vaca dela riba, dreta es resisreix a pujar amb les altres a l,embarcaci6

que les durd a I'escorxador.Hem fet el millor itinerari. per l'estada a Blueffields. L'impacte de la

selva des de l'avi6 no l'hagu6ssim tingut entrant a poc a poc pel riuEscondido.

El suau lliscar ens allunya del cdlid Atlintic i ens duri a l,autobfs queens menar) a Managua

A I'Atlantic s6n autosuficients. Exporten. Es viu b6, malgrat I'huraci.Es recuperaran.

Es preparen les amarres. Dones que renten al riu. Antena de TVdamunt les fustes i la xapa.

Graons de teffa que baixen fins l'aigua. Uns que es banyen. Materialde construcci6 apilat. Homes que carreguen calxes. Altres remen. Esdescarrega un cami6. Campanar de l'esgl6sia. Esquelet de casa.

El vaixell encara no ha afluixat la marxa. La gent s,apila a les baranes.El so del motof no s'ha acabat. Se sent mtsica. Es llanqa I'amarra. Hi

ha gent que ja 6s fora. ComenEa a ploure.Hem puiat corrent les escales. La bogeria. Alguns anem lentament

mirant la multitud de paradetes on venen de tot. Veus que criden: mango,pepsi,... Quan arribem, els busos s6n plens. Sort en tenim dels qui hancorregut.

Pugem com podem. Ens havien garantit un seient per cul. No van dirquan tros de seient.

48

Cinco Pinos, pbble gennA

Per les finestres, per les portes, com serps, pugen els nens i les donesque ofereixen de tot.

Aixd s'aniri repetint m€s vegades. Un brogit constant fins que el busanenca.

La instal.laci6 definitiva de la colla al bus 6s la segt.ient: a primera linia,a mi dreta, en Josep escolta converses d,un desmobilitz^t i.platicard,'amb un del Partit Liberal.

Aproximadament al centre, als seients de I'esquerra, I'Ezequiel com_parteix seient amb un xicot. En Toni, que estava encongit al mateixseient, s'ha instal.lat a I'hamaca penjada de les barres del sosrre. Com s,homunta; tot un espectacle.

Un seient m€s endarrera la Carme pi comparteix seient, primer ambdues noies i despr€s amb una. Seguidament la Teresa i la Carme Boschtenen per companya una nena negra amb ulleres i dues trenes molt benfetes.

Darrera de tot la Puri, enJaume i l,Avelina, comparteixen la banca ambla Gertrudis, una noia de Corinto que ha xerrat tota l,estona amb elrViliam, un xicot de Nova york que estava a Bluefiels amb un noi deMadrid que trobem als Chapitos. Tot aixd cal rematar_ho amb un coniuntde bidons-nica que hi ha entre els seients i que serveixen per suportarmotxilles, farmacioles, bosses amb mangos, formatge, picos, cimera defotos, cantimplora i altres.

Un nica, el militar i el parent de la Genrudis s6n els que durant tor elviatge aniran drets davant nostre. Els que pugen i baixen del sostre delbus s6n incalculables.

El vaixell ha arribat a El Rama a les 12 i hem arribat a Managua a quansde 7. Una liunica panda, on es podia baixar, a la una.

La panor)mica des de darrera I'autob(rs no te pdrdua. Llistima d,in_comoditat.

Los Chapitos; tornem a ser a casa.Dutxar-se, rentar roba. Descansar.Sopar a Los Antojitos.Molta son. Dos quans de 12.

49

Diqi d'un uiatge a Nicaragua

Dlumenge 6 d'agost. Managua

Ens llevem tard. El dia a ciutat. Compres Visites

Esmorzar al gatge, on la "doia" esta cada cop m6s divertida'

Lloguem un 'Liii-toyota" a una "nica-chele" Es particular i no ptldem

anar penjats per fora. Anem encongits dins'

Mercat Roberto Huembes. La febre de la compra

Dinar i sobretaul a aI garatge. Aquesta dona 6s un espectacle'

AI^ tard^, afers privats Visites a amics' entrega de cartes Gestions per

al ftansport de demi.La Francis, a qui portem una carta, esta prenyada de m6s de 9 mesos'

Maau, aompaom"ru. A aua"' seva tots eren del Frente abans de la

Revoiuci6 i cap d'ells no ho sabia dels altres Ella i el pare, activistes La

mare, correu. 'el

losC trlari, l'amic de l'Avelina, no hi era' o no tenia les

cafies a punt, no ho recordoEns trobem tots al cente en plena fosca'

La Teresa va veure una pel licula cubana l,'estratEgia de "despiste"

d'en Toni passa Per un cine.

Sopem al Ranch6n Salvadoreio, local gestionat per exiliats d'aquell

pais.Comenga a apardixer la sindrome de la fi del viatge

Si comencem a fer balanq trobem que tenim dins m6s coses de les que

podriem imaginar.

Dtuuns 7 d'agost. Mangua

Un altre dia a ciutat. Els intents d'anar a

No cal perdre el cul. A Managua tamb6 hi

Esmorzar, mirar balancins, confirmar vols

una setmana m€s.

Canvi de divises. Ritual dels bitllets.

La primera "toyota" que para la Puri

Matagalpa han desaParegut.

ha coses a f'er:

a Ibdria. En Toni es quedar')

50

ens porta a la llibreria on

Cinco Pinos, poble RemlA

comprem llibres, m[tsica, postals. Molts diners que no s6n res.En Casalddliga €s un personatge prou conegut.Dinar al Shangri-la. Recomanable.Volta per Managua: CST, catedral, palau Nacional, Museu, Mercat

Oriental sense baixar del taxi. Recerca cle samarretes del 10. Res de res.Hotel Intercontinental: gelats, cerveses, te, etc.

La compressi6 dins del taxi es un esport que la dominem.EnJosep i la Teresa han fet avui una vida independenr. Han sentit les

impressions del bus.Tornem a sopar al Ranch6n on ha acudit en Josep tornat de Granada.

Dtmarts I d.'agost Managua

. A les 7 del mati ja hi havia el nen venenr diaris a los Chepitos. Entraa les habitacions carregat amb els diaris. Hem esrat ,,platicindo,, unaestoneta. M'ha preguntat sobre Espanya, sobre el canvi d,horari, la gent,etc. Es agradable "platicar', amb la gent d'aqui. Els nens han crescut de

pressa i s6n capaEos de conversar comaduits. Aquest nen tenia l0 anys i co-mengava a vendre diaris des de les 6 delmali. Sovint trobavem nens que intenta-ven guanyar alguns diners. Nens pobresamb els peus descalgos que no et deixaven en pau i tampoc dei_xaven de som-riure... "Le cuido el carro? se lo ctrido?""A ver el mango, cuatro por mil" ,,A verlas enchiladas, a ver, a verl" ,,lChicle

pelota quinientos!" "Anda dame un pencilchele" "Dame pesos" "Fresco, gaseosa""C6mpreme mangos" "Le cuido el co-.he. se lo cuido lricn Compre e igarri.Ilos, chele" ... No paren i tu no pares de

5t

Diart d'un uiatge 4 Nicaragua

treure-te'ls de sobre, perd no s'enfaden, contiuen somrient i insisteixen

de nou.

. Ultim dia sencer a Nicaragua.

Amb el viatge acabat, noto que el grup es comenqa a albirar com alld

que realment som, un seguit de persones diverses

Cadasci prendri les seves eines i es posar) al seu lloc, al seu treball'

al seu m6n.No tot, perd, seri igual. Hi hauri unes complicitats que no hi eren'

unes vivdncies, uns desitjos, uns records d'alld viscut a Cinco Pinos' San

Juan <lel Sur, Managua, Ometepe, Bluefields, a l'avi6, al vaixell, al bus'

al taxi.Nicaragua, ara, s'acaba aqui, perd han passat massa coses perqud

s'hagi acabat.Cal "aprofitar" hiltim dia.

Visitem una escola amb alumnes de families dels venedors del Mercat

Oriental.L'escola a Managua tamb6 ha de sobreviure Gens de material, perd

moltes ganes i entusiasme. Se'ls emporten les cadires per fer llenya Bon

mEtode per a la lecto-escriPtura.Deixe-m testimoni escrit del nostre pas i donem les adreces de les

escoles Sant VicenE i Joan Abell6.Vodriem xerrar m6s perd el temps ens xucla.

Passem d'una situaci6 a I'altra a cop de "canito" del "chele-nica"'

Museu de la Revoluci6. Histdria de Nicaragua d'aquest segle Histdria

del Frente.A la Francis, a qui tornem a veure per fer de correu, una ecografia li

costa el sou de dos mesos a la Presidancia. Li paguem

Tornem a fer comPres al Huembes.

Els cal€s es van gastant Des d'ara, restriccions

sortida.

moneGries fins a la

Cal reservar 10 ddlars per pagar el dret a la sortida de l'aeropol't

52

Cinco Ptnos, p;oble germa

Dinem peix al garatge. Cufia sobretaula.Cal anar a preparar I'equipatge. paquets. Corda. Cinta adhesiva. Aixd

per Cinco Pinos. M6s corda. Aixd no hi cap. Agafo Ia cistella. Ja ens hoempofiem nosaltres. Hamaques. Tapissos.

Arriba el Henry. Ja 6s fosc. Despr€s de dinar ha caigut un patacd'aigua.

En Toni trasllada els seus paquests a Ia que serd la seva novaresiddncia.

Anem a I'tlCA a portar coses i a veure la Chantal. Altre cop dalt la"toyota". Sopem al Ranch6n. El Henry no les t6 totes a Managua: robatori,policia, rodes noves,

Tanquem la "toyota" al pati d'uns veins. Curta gresca i a dormir.Mollet estima Cinco Pinos, posem als llibres que regalem a I'escola

Arlen Siu.

Dimecres 9 d'agost. Aeroport de Managua

Gravem al Henry en una salutaci6 al poble de Mollet. Ho fem al'aeroport.

La cua de paquets i passatgers va corent durant la gravaci6.Rapid comiat. El Henry, la Chantal. En Joan Antoni que es queda.

Cadascri t6 els seus pensaments. Aqtri, alli.L'espera despr6s dels trimits a Iberia i els duaners 6s llarga.Molts paquets, molts quilos. Ens passem molt dels 20 Kglpersona.

. Mentre esperem I'avi6 de tornada hi ha semblants seriosos. Com-prem les iltimes coses, principalment "guano". En sortir a les pistes unasensaci6 estranya: vull veure els meus, la familia, els nens (els nebots)principalment, les amigues, els amics... els companys. perd... perd... tinctantes ganes de quedar-me per molt temps! Tornar a Cinco pinos. Tornara veure aquell poblet qr,re tants problemes t€. Veure la gent i lluitar ambells per un futur que no s6 molt b6 si podran tenir malgrat que Nicaragua

5l

S1

la

Diari d'un uiatge a Nicarcguq

que el t6. Cinco Pinos tC tantes mancances i tants problemes. Deu sersensaci6 fraternal dels pobles germans.Pujant les escales miro enrera; em ve al cap Nicaragua, Nicaragiiita.

pero sl queContinuo pujant. No he estat castigat i convertit en estetuame'n vaig amb el cor "tocat" (no ho s6 explicar millor),

Una vegada a l'avi6 em ve al cap una altra canq6 "Habri un dia en quetodos...". No sC per qud. Deu ser la terra. Em faig una promesa:TORNAREI

. B€, aixd ja s'acabal la veritat 6s qtre ja es comenea a respirar I'airedel nostre pais, perd... Ha estat tan meravell6s, intens i profund tot el quehem viscut aquests dies, que no s6 exactament qud €s el que sento enaquests moments.

Per un costat tinc ganes d'estimar i abragar la meva gent (filla, etc.) iper un altre costat he estimat tant aquest pais de Nicaragua que sentonostigia abans de deixado. Es impossible explicar amb paraules totesles vivdncies que m'emporto. He viscut moltes Nicaragties, tantes... quenecessitare un temps per poderles assimilar i possiblement organltza(.

Dia a dia i sense adonar-te vas estimant mCs aquest petit rac6 de m6n.\-ISCA NICARAGIIA I-I-TI IRE!

. Va comenear a formar-se la cua per embarcar, alguns haviencomprat al "free-shop": tabac, "guano".

Uns prenem un cafd amb llet al bar, altres xerren a les butaques. Ensposem a la cua. Marxem. Tarja d'embarc. Sortim a la pista. Algri vol ferfotos. No es pot. "Bienvenidos a la patria de Sandino"; nosaltres marxem.

Ibdria. "Buenos dias", dalt de l'avi6. Aquests ens pofi^ran a casa.

Ja no trepitgem Nicaragua. Quantes coses deixem amb I'riltimapetjada. Quantes coses que ens emportem!

Gravo la sortida de l'avi6, especialment l'ala.Em ve al cap I'anibada a Man guai ara fugim, marxem: I'avi6 no ens

deixa recrear en allo que voldriem.

54

Cinco Pinos, poble Eetmd

N[vols i m6s nfivols, retalls de Nicaragua sota nostre.L'escala a Santo Domingo ja no t6 I'esperanqa de I'anada. Fotos del

grup asseguts a tena amb I'eqtripatge de m).En Josep, l'Ezequiel, I'Avelina i la Carme pi seuen bastant endavant.

Darrera mateix la Carme Bosch. Bastant m6s endarrera, despr€s de lasegona pantalla, la Teresa flanquejada per dos brigadistes de la Coordi-nadora.

A fumadors en Jaume i la Puri.Al DC-10 envoltats de gent que toma de Nicaragua, xerrem, mengem,

llegim i dormim poc.La nit de 5 hores, a onze mil metres, a 900 Km/hora ens porta fins a

Madrid.Llumetes. Aterrem.La Teresa narxa. Passaports. El Gato I'espera. Ella es l,l:lltima en

veure'I. El balanci no sortia per la cinta.Primer comiat.NomCs en quedem set per seguir la lima groga que ens poftara a la

terminal de domCstics; en fila com al cami de Las Lajitas."Chicle, pelota, quinientos!" per la cinta transportadora. Nou control

d'entrada.Tclefonem a casa.A Ia Carme Bosch i a mi ens vindran a buscar. La filla de la puri no

6s a la Pobla. L'Ezequiel te la mare a casa. La Carme pi demana truita depatates.

L'espera 6s m6s llarga del previst. Juguem amb el video.Al DC-9 ens toca a la cua. "Los chicos con los chicos,,, 3 noies davant

nostre. La Carme a l'altre costat."El Pais" i una taronjada (altres, cafd amb llet, o serise).N0vols. El cap de Salou. La Petroquimica de Tarragona. Cinquanta

minuts.El Prat. AbraEades abans de pujar al bus de la terminal.La Mafia. (Aixd m'ho guardo per mi).

55

Diad. d'un t ralge a Nicaraguo

Cal anar a buscar I'equipatge a la terminal d'Internacional.

Carreguem els paquets en els carretons

En Josep marxari amb tren. L'Avelina, amb taxi. A la Carme Bosch,

Ia v6nen a buscar.Petons, abragades, lligrimes.Els que anem a Mollet pugem al cotxe en pla nica'

La B-30 ens pona a Mollet.Plana Lled6. La truita amb patates 6s a punt, diu el pare de la Carme'

Cadasci a casa seva. La dutxa.

A la tarda v^ig ^

casa l'Anna. La Gebta ia no hi 6s Hi ha la Carme'

Xerrem, expliquem, contrastem. Brindem amb "Codorniu" Telefona en

Josep.Dormo 12 hores.Ens trobem amb en JoseP Maria.

A la nit poso un disc: Nicaragua, Nicaragtiitall

. El viatge a Nicaragua el vam viure tant que a vegades sembla que

fou un somni; 6s possible que existeixi un pais i una gent com els nicas?

Nosaltres creiem en ells, i hem d'aconseguir que tots els nostres coneguts

hi creguin, 6s el minim que podem fer. Aixi tots podrem cridar'

iiiEN NICARAGUA SIEMPRE SERA: 19 DE JULIO!!!

Aquest viatge mai el podrem oblidar, perquB a m6s a m6s ens ha servit

per condixer-nos entre nosaltres, encara que siguem diferents Hem

compartit massa coses com per a no tenir-les en compte'

Ara, personalment, haig de dir que I'any que ve hi penso tomar, o sigui

queFINS A\'IAT, NICARAGUAI!!

Adelante, marchemos comPaierosAvancemos a la revoluci6n,

56

Cinco Pinos, poble Eennd

Nuestro pueblo es el dueflo de su historiaArquitecto de su liberaci6n.Combatientes del Frente SandinistaAdelante que es nuestro el porvenirRoja y negra bandera nos cobija;Patria libre: vencer o morir. (tomada)

Los hiios de SandinoNo se venden, ni se rinden.Luchemos contra el vankeeEnemigo de la humanidad.

(tomada)

Hoy, el amanecerDej6 de ser una tentaci6n.Maiana, algirn diaSurgirl un nuevo sol

Que habrS de iluminar toda la tierra,Que nos legaron los martires y heroes,Con caudalosos riosDe leche y miel.

(tomada).

D luns 26 de febrer 1990. Mollct del Vallls

Ens resulta trist pensar ara en tots ells. Especialment en els de lesmuntanyes, en els de Cinco Pinos, en les mares de San pancho, en elsque han sofert sempre, en els que havien de sonir al camp armats perquealld, a la muntanya del davant, hi havia la contra. perd que tenienespennga i s'organitzaven i participaven... Sentien Radio Honduras que

Diqri d'un ui^tge a Nicaragua

defensava la "ra6" d'Estats Units contra el rdgim sandinista, perd ells '

ni cas. Es ffist recordar els rostres dels qui havien perdut els seus familiars'

El petit Veto, que vei€ degollar la seva )via i es va amagar sota el llit La

familia Betancturt, que hagueren de defensar la seva petita cabana

enmig del bosc d'un atac dels contres, i que els costi la vida clel pare'

Les rnares de San Pancho que amb tanta dignitat assistien a l'homenatge

en record dels 15 fills massacrats a l'entrada del seu petit poble mentre

intentaven defensar-lo. Com viuran ara el retorn "triomfador" dels

contres? Es trist perque esperaven la pau per portar endavant tants

proiectes... I porser hi hauri _pau. ., aquella pau que cantava amargament

el nostre Raimon als anYs 60

A Managua, a Granada, d les ciutats on no se sentien els trets ni la por'

tots aquelli que vei6rem passeiant amb els seus pura ra€a, amb els seus

g.".r" "oo,.",

o a les discoteques i restaurants, gaudiran de la victdria de

ia UNO, l'economia potser s'aixecar), perd aquells que virem condixer

de prop, aquells que meniaven frijoles i arrds, arrds i frijoles a cada ipat '

ho notaran?. Nom6s cal una ullada als paisos del voltant per obtenir una

m6s que probable resposta.

Hl ia qui parla de triomf democritic, hi ha qui parla d'errors, hi ha

qui pada de l;efecte del bloqueig, del sabotatge a qud se'ls ha sotmds '

Hi ha qui parla de rendici6.fot i que coneixem la capacitat d'aquest poble per sortir endavant

enmig de teffatrCmols, huracans, guerres i aillament, el futur no es

prese-nta gaire esperangador. Com podri Violeta Chamorro respondre si-

mult)niament als interessos de 14 partits i comptar alhora amb el vist-i-

plau del Sr. Bush? Sense oblidar la factura que ja li esta passant la contra

pels serveis prestats, reclamant-li que els deu la victdria Potser tot plegat

no sigui maisa just, perd s6n les regles del "joc democritic", i nosaltres'

que estimem Nicaragua, desitgem fermament que se'n sunin'

Les jerarquies ecleshstiques continuaran condemnant els qui tenen la

gosadla de posar en prictica la teologia de I'alliberament restant al costat

Iek pob.ei, perd a Nicaragua el Jose Mari, la Chantal, la Yolanda'

58

Cinco Pinos, lroble gelmd

continuaran treballant al costat dels derrotats...AIa Centramerica ja €s tota "el patio trasero" d'EUA. Tant de bo que

algun dia, a tots els altres paisos de la zona,la poblaci6 sigui censadaexahustivament, es facin arribar les urnes als llocs m6s apartats i hi hagieleccions netes (hem de dir observades?) com a Nicaragua. perd, ... quiels ho exigiri?

A nosaltres, desprEs d'haver estat a Nicaragua, 6s trist pensar que elsesforgos del Filem6n, l'Agripina, el Henry, el Jusro, la Sonia, el Lionel,no hagin reeixit del tot; ens queda, perd, el consol de la victdriasandinista a Cinco Pinos. Aixi i tot; ens fa mal pensar que algri, des delseu despatx de Washington, els hagi vengut i pugui decidir sobre llurexistencia. Tanmateix no tenim cap dret d'exigir del poble nica el sacrificide continuar resistint-se a la ingerdncia nord-americana, quan des de lesposicions m6s privilegiades dels nostres paisos no som capaeos de lluitarper una societat mes iusta i ens deixa indiferent la presdncia nord-americana dins del nostre "estat sobira".

Algun dia el m6n reconeixeri els encerts i els errors dels sandinistes,perd ningi podrd mai minimitzar I'abast de les transformacions socialsi democr)tiques que, malgrat haver de fer front a una cruel guerra, hanestat capagos de realitzar.

Despr6s de l'experidncia viscuda ens costa de pair I'honrosa derrotadel Frente, perd desitgem que, malgrat tot, el poble nicaragiienc, que jaha sofert massa, pugui gaudir d'un futur millor.

Nicaragua ens va tocar el cor. Els qui hi heu estat ia sabeu fins a quinpunt. Els qui no, us convidem a visitar-la. Us reptem a condixer-la deprop. Ben segur que I'experidncia no us deixari indiferents. Perd no usquedeu nomds a Ies ciutats colonials, entreu dins la Nicaragua profunda,arribeu fins als pobles de les muntanyes, endinseu-vos a la selva, padeuamb la gent, que us rebra amb els bragos oberts..., aixi comprendreuperqud estimem tant Nicaragua.

59

Ctnco Pinos, poble gemu)

NOTES

1. l,a Chantal, a qui fem referdncia en m€s d'una ocasi6, €s una moniafrancesa que viu a Cinco Pinos des de fa res anys. I3 seva qualitathumana, las tasca social que realitza i el suport que d6na ala revoluci6sandinista li ha valgut el reconeixement i I'apreci de tot el poble.

2. Els qui anomenem "francesos de Cinco Pinos", que virem trobar aSanJuan del Sur, s6n d'una ciuut molt propera a Paris, Jeinvilliers. Desde fa uns quants anys inlenten aconseguir que el seu Ajuntaments'agerrnani amb Cinco Pinos perd fins ara no han vist fructificar elsesforgos. El dia abans que nosaltres arrib€ssim a Cinco Pinos ells en varenmarxar perquB ja havien acabat la seva feina i volien coneixer una micrel pais abans de tornar aFranga. Havien pintat per fora el Centre de Salutque nosaltres vi.rem pintar per dinue. Diuen que l'experiencia d'agema-nament que estem realitzant a Mollet els sembla molt interessant.

6t

Cinco nnos, pbble geftnA

GLOSSARI

Alacnin: escorpi

Asentamiento: conjunt d'habitacles de caricter provisional on s,instal.lenles persones que tenen les seves vivendes a les zones de guerra.

Cacborro: jove que realitza el "servicio Militar patri6tico".

Cerro: tur6.

CSZ Central Sandinista de Trabajadores

Comarca: nucli rural allunyat de Ia zona urbanaCompa, compaiieror s'anomen entre ells els qui treballen per la revoluci6

sandinista

Comunidad: nucli rural.

Contra: exercit contra-revolucionari finang4t pels EUA.

Changa: barqueta.

Cbele: anomenen axii els rossos d'ulls blaus i per extensi6 estrangers

europeus o nord-americans.

Desalzarse: abandonar la contra-revoluci6.

19 de julio: data del triomf revolucionari al 1!/p.

Encbilada: menja a base de farina de blat de moro.

FSINi Frente Sandinista de Revoluci6n Nacional.

63

Diari d'un ui4tge 4 Nicat4Sua

Fresco, fresquito: beguda a base de fruits tropicals o cereals'

Guardia Nacional: cos militar del dictador Somoza.

Gallapinto' meniar a base d'arrds i mongetes

Guayaba: fruita tropical.

Guaro: fom.

JfSr Joventuts Sandinistes

Mango: fwlt^ ltoPic l.

Nka: nicar^gienc.

Platicar: conversar.

Pitala: fruit^ :loqical

Picosr pastes dolces a base de blat de moro.

Palo de rcsa: fusta valuosa ^ paftft de la qual fan talles

Pencil: llapis.

Peso: moneda equivalent a un c6rdova

Quebrada: salt d'aigua en una torrentera'

RaM: atJto-slop.

Reasentado: persona incorporada a un asentamiento.

Turnka: agdncia oficial de nrrisme.

S/4P Servei Militar Patridtic.

Zoopilote: au semblant al corb.

64

Cinco Pinos, Pable getmA

ANNEX

Inforrne sobre el Centro de Salut de Clnco Plnos'

La l*igacla de Mollet del Vallds, municipio hermanado con Cinco

Pinos, hemos participado en la larea de pintar una parte del Centro de

Salud de dicho municipio. La situaci6n en que hemos encontrado las in-

stalaciones y el material nos motivan a elaborar el presente informe con

la voluntad de contribuir a la brisqueda de soluciones. El presente

informe se refiere solamente ^

la p rte anterior del edificio por ser la

rinica a la que hemos tenido acceso.

Para describir meior la situaci6n que hallamos hemos agrupado

nuestras observaciones en cuatro bloques1. Instalaciones.- El suministro de agua no este asegurado a cualquier hora y la

instalaci6n es insuficiente e incompleta.- El edificio no esta aislado del exterior, de modo que se llena

constantemnte de polvo e insectos por falta de mosquiteras y por el mal

estado de la ventanas graduables.

- No este controlado el acceso a las dependencias interiores'

- Las puertas no encaian bien en sus marcos y las cerraduras no

funcionan.- No hay condiciones para la espera de los pacientes faltando un

espacio adecuado dotado de asientos.

- Los sanitarios no esten instalados, por tanto los servicios est6n

inservibles.2. Higiene- La suciedacl impera en todas las dependencias desde el suelo hasta

el techo, formando adherencias en los rincones y bajos.

- Los residuos hospitalarios (material usado, etc.) no estln debida-

mente recogidos y aislados, no existiendo una forma de eliminaci6n

65

Dl.lri d'un uiatge a Nicaragua

correcta.- En general, no hay garantia de desinfecci6n.- Se encuentra material diverso depositado en el local que no dene

relaci6n con la funci6n del centro (ruedas de carro...).- No hay material de limpieza, inicamente unos palos de fregar muy

gastados, faltando escobas, cubos, estropajos y bayetas.- No hay strbanas para cubrir a los enfermos usindose en sustituci6n

una tela inadecuada.3. Material sanitario.- Apreciamos que a menudo se emplea incorrectamente: bisturi para

sacar punta, tubos conductores de suero para colgar cortinas, gasasusadas como trapos...

- El material de uso sanitario no esta debidamente protegido por noestar los recipientes cubiertos y los armarios bien cerrados, sin olvidarque faltan armarios.

- No se aprecia un orden en la disposici6n de dicho material.4. Material de educaci6n sanltalia.- Existe cierta cantidad de libros de consulta y folletos y diapositivas

de educaci6n sanitaria, pero se halla en desorden por lo que su utilidadparece incierta. Por falta de estantes los libros estan apilados y lasdiapositivas, fuera de sus casilleros, estan re\,.ueltas.

Este coniunto de observaciones nos parecen preocupantes por lo quedeseamos sugerir las actuaciones que a nuestro entender pueden ponerremedio a la situaci6n.

En primer lugar seialamos la necesidad de una persona responsablede la organizaci6n y gesti6n del centro. Otras necesidades prioritariasserian:

- un dep6sito de agua con sistema aut6nomo de cloraci6n paradisponer de agua en todo momento con una instalaci6n completa.

- instalacion del cuano de bairo con agua coffiente.- fog6n para hervir agua, esterilizar material, etc.- mosquiteras en todas las ventanas para ceff^r el paso a las aranas e

66

Cinco Pinos, Poble gennA

insectos.- fosa para residuos hospitalarios debidamente aislada' Dichos

residuos se destruiran peri6dicamente por el fuego u otros medios'

- completar la instalaci6n para tener luz en todas las habitaciones'

- aplicar con mayor rigor los criterios higi6nicos evitando en todo caso

usar material sanitario para otros fines.

- arreglar ventanas graduables

- plan de mantenimiento con revisi6n peri6dica de las instalaciones,

existencias e higiene.- la limpieza debe ser diaria y completa; peri6dicamente debe

aplicarse una desinsectaci6n y una desinfec ci6n. Para ello es necesario

disponer del material y los productos adecuados (lejia...).

- inventario del material y control de las existencias.

- armarios y estantes para conservar cada material en buen estado de

uso.- sala de espera, que puede resolverse con unos bancos en el pasillo'

- iniciar una tarea edtcatiY^ ^

tr vCs de carteeles debidamente fijados'

Entendemos que la mayor pane de estas propuestas' al no tener un

coste econ6mico, pueden rezlizarse de inmediato de manera que

serviran para optimizar el rendimiento de los actuales recursos y mejorar

el servicio sanitario a la poblaci6n. De todas formas, algunas de ellas, por

su elevado coste, sabemos que no serl posible realizarlas de inmediato,

por ello las proponemos como programa de trabaio a medio plazo'

67

Cinco Pinos, pobb gerrnA

INDEX

PrdlegPresentaci6lntroducci6Dijous, 20 de juliol delDivendres, 21 de iuliolDissabte, 22 de iuliolDiumenge, 23 de juliolDilluns. 24 de juliolDimans, 25 de juliolDimecres, 26 de juliol, Santa AnnaDijous. 27 de iuliolDivendres, 28 de iuliol, a ManaguaDissabte, 29 de juliol, cap a San Juan deiDiumenge, 30 de juliol, San Juan del SurDilluru, 31 de juliol, Moyogalpa. (Ometepe)Dimarts, I diagost, nit a ManaguaDimecres, 2 d'agost, ManaguaDiious, 3 d'agost, nit a BluefieldsDivendres, 4 d'agost, BlueffeldsDissabte, 5 d'agost, de Rio Escondido :r ManeguaDiumenge, 6 d'agosr, ManaguaDilluns, 7 d'agost, ManaguaDimarts, 8 d'agost, ManaguaDimecres, 9 d'agost, AeroportDilluns, 26 de febrer de 1990,Notes

de ManaguaMollet del Vallas

89

Sur

10

18

19

22

2324

29

33v353637394042

50

5761

50

51

53

63ClossariAnnex o)

,s

COMPONENTS

(Per ordre rigor6s tal com sdiem en un relleix de pedra enrajolat a la vore-ra d'un carrer, no direm quin, a Ia ciutat de Chinandega, desperts, dutxatsi amb roba neta, a punt d'encetar un dia (aquest cop de durada estindard).

Ajuntament delvlollet del Vallds

'tt

A\'ELINA CARNICEROCARME PI

JOSEP PARTAGASANNA BOSCH

JAUME NORO

.JOSEP M, I]ERCHE

EZEQUIEL MARTIN

JOAN ANTONI SALOMGEBM SERRA

PURI CUNILLCAR-IVIE BOSCHTERESA SALA

H,A.w

I