PANORAMA~ ~

I

JOTAUNA" Atrencacolls i esperances del nou rector de

la Universitat de Barcelonaper Antoni M. Badia i Margarit

I

LES ACTITUDS

D'cntrada haig de confessar que emcosta qui-sap-lo d'escriure el presentarticle,l tant perque sempre és desagra-dable de ¡parlar d'un mateix, com per-que es tracta d'una situació ben bé ine-dita per a mi. Inedita i -fins fa poc-inimaginada, adhuc inimaginable. 1 aixono soIs per factors personals de tem-perament i de vocació, sinó també perraó del context públic que ens ha ro-dejat durant llargs anys. No fa molt detemps, algú pogué dir, en fer la mevapresentació en un coHoqui, que jo per-tanyia al grup nombrós d'" aquells quino han governat ni governaran". És adir: els qui érem massa joves el 1936,els qui per ideologia no podíem accep-tar carrecs sota la dictadura, els qui,quan aquesta s'esfondraria, ja seríemmassa grans... En suma: els qui havíemanal madurant amb mentalitat d'opo-sici6, amb l'afany de desfer unes estruc-tures que consideravem injustes, ambla prulja de no embrutar-nos-hi, i que,per aixo mateix, ens refugiavem en elmón professional (en el meu cas, la re-cerca, el mestratge, tot al més la di-vulgació), que ¡procuravem de serviramb honestedat i amb exigencia.Fins que, els dos darrers anys, hemviscut, atonits pero iHusionats, el grancanvi. MoIts del grup nombrós esmen-tat s'han llan<;at a participar en les tas-ques de govern, i fin s i tot els qui nocns scntíem cridats a polítics cns hemvist arrossegats a intervenir en ter-renys que depassaven l'estrictament pro-

1. Amb motiu de I'elecció d'Antoni M. Badia iMargarit, antic coHaborador de .Serra d'Or», hemcregut adient de demanar-li un text per als nos-tres lectors. Ens envia aquest article, en el quales combina la narració deis fets amb les reflexions-i fins i tot el testimoniatge- de I'autor. - Red.

fessional, i, posats davant la possibilitatd'acceptar-hi llocs de responsabilitat,ens hem adonat que mancavem de raonssolides per a negar-nos-hi... Tanmateixtambé tenim consciencia que la rapide-sa del canvi ha fet que arribem als ditslIocs sense estar-hi psicologicament ¡pre.parats: avesats a una optica d'oposició,ara ens costa d'adoptar la de construir(deixant de banda que aquella feinasempre és més facil que aquesta...). Re-conec lleialment que la dita subtadamodificació d'actitud pot crear-nos di-ficuItats.

LA PROBLEMATICA ACTUAL

Els mals de la Universitat no són d'a-vui. Vénen de lIuny. EIs lectors de "Ser-ra d'Or" que han tingut la paciencia.de lIegir treballs meus que hi han a¡pa-regut ja coneixen les meves preocupa-cions en aquest campo PreocUQacionsque algun cop (vegeu,"per exemple, elnúm. d'octubre de 1966) crearen una si-tuació tensa de cara a la mateixa vidade la revista, sense que el director dei-xés d'assumir-ne tot el risco Defectes deconcepció i d'.estructura de la Universi-tat, del seu funcionament, de la sevaorganització. Gairebé tot allo que de-nunciavem ahir ¡podria ésser repetitavui. Afegint-hi, aixo sí, molts malsnous, el més greu deIs quaIs és sensdubte la massificació, amb les sevesconseqüencies: la degradació en con-junt de la vida universitaria, el descensdel nivell científic exigit, la lleugeresa(si altra cosa no) en l'acompliment deles funcions docents i discents, i, en nohaver correspost l'administració a lesnecessitats a mesura que aquestes esmanifestaven, l'aparició del delicat pro.blema del professorat no numerari (elsfamosos PNN!). EIs professors no nu-

Dins la reunió de Claustre del dia15 de desembre. I'elecció del rector.Un deis primers votants fou Josep M. Bricall,professor de la facultat de DretI secretari general de la Presidimclade la Generalitat. (Foto: Pérez de Rozas.)

meraris, que, en realitat, ens han tretles castanyes del foc, per tal com s'hanfet carrec de molts cursos que els nu-

15

Abans de la votacl6. Antonl M. Badla I Margarlt exposa el seu programa.Al seu costat, Joan Oblols, rector en funcions. (Foto: Pérez de .Rozas.)

..

meraris soIs no podíem assegurar, esqueixen amb raó que la Universitat noels ha reconegut els serveis que ells lihan ¡prestat i li presten.

Davant tots aquests problemes (i mésnlu ha, encara), la Universitat, en el mi-llar deIs casos, ha anat posant peda<;os,pero no ha pogut escometre la grantransformació. No ha pogut o no s'hiha atrevit. La Universitat ha continuatlligada essencialment a les estructuresenvellides de sempre. Com si no s'ha-guessin produit arreu unes modifica-cions radical s (en demografia, en tecni-ea, en mentalitat) que han fet de laUniversitat d'avui un cos nou, un cosmolt diferent, sovint diametraImentQPosat a allo que era abans. 1 bé, quanés l'hora de vestir aquest cos, noméssabem coHocar-li un indument antic,passat de moda, que potser sí queabans li esqueia, pero que avui l'enga-vanya i el priva de caminar, aixo si noel fa ensopegar i caure per terra. Totplegat ens recorda que, dins una socie-tat, podem dir que hi ha "violencia es-tructural" quan els elements de fre hipesen més que els elements d'accelera-ció. La Universitat és aixo, un cas cIarde violencia estructural...

Resultat: la Universitat no acomplehla funció que li correspon, el descensdel nivell científic hi dibuixa una corbacada vegada més accentuada, el desga-vell administratiu hi ha ates cotes in-crei"bles. Un conflicte intern, el del per-sonal no docent, que ocasiona el coHap-se de la vida universitaria durant llar-gues setmanes (tardor de 1976) i queprovoca la dimissió del rector Fabia Es-

16

tapé i del s'eu equip, conduí a un regimde "rector en funcions" que engolí dosuniversitaris de prestigi (Manuel Jimé-nez de Parga, dega de Dret, i JoanObiols i Vie, dega de Medicina) i s'haallargassat més d'un any, tot escrosto-nantencara més l'autoritat moral delrectorat i impedint-li d'atacar els greus¡problemes de fons.

LES REAiCCIONS

Davant la penosa situació descrita.apareixen les reaccions més típk¡uesque hom sol enregistrar en casos sem-blants. Ates que es tracta de com¡porta-ments sociologics coneguts (resistenciaactiva i actituds de for<;a; escepticismei desconfian<;a respecte als intents desolució; inhibició, que ací vol dir tan-car-se al departament o a la cate-dra, ete.), no m'hi entretindré. No man-ca, empero, una bona colla de profes-. sors (pertanyents a diverses facultats,així com a les diferents categories do-cents) els quals, conscients del perillde la creixent deterioració de la vidauniversitaria, feia un parell d'anys quees reunien i en parlaven, i preparaveni discutien ponencies sobre la ¡p,roble-matica del momento En iniciar-se elClaustre universitari, si encara no te-nien establert un pla amb projectes desolucions idonies, els dits professors nodeixaven tanmateix de sentir-se unitsper la preocupació comuna i per haverestudiat conjuntament uns mateixostemes. Aquests professors esta ven des-tinats a exercir una certa influenciadamunt el Claustre.

EL CLAUSTRE UNIVERSITARI

Per fi, el Claustre fou convocat per al15 de mar<; de 1977. El primer període(mar<;-abril) serví per a coneix'er-nos entant que cIaustrals, per a perfilar lesmaneres d'entendre la Universitat perpart de tots, i per a veure les actitudsque adoptavem quant a la transforma-ció de la Universitat, desitjada o temu-da, segons els casos. Per a molts el pri-mer pas havia d'ésser de modificar lacomposició del Claustre mateix, <;0 ésel nombre deIs qui en iÍormaven part,ja que els professors no numeraris i elsestudiants s'hi sentien injustament re-presentats i el personal no docent nohi tenia ningú. El ¡primer període, closel 15 d'abril, s'acaba precisament ambl'aprovació de la nova composició, dita"paritaria" (hi ha el mateix nombre deprofessors numeraris, de professórs nonumeraris i d'estudiants, la quantitatdeIs representants deIs dos darrers es-taments essent determinada pels inte-grants del primer, que hi són tots; hiha, de més a més, un nombre, molt mésbaix per cert, de representants del per-sonal no docent). No preteníem pas queaquesta composició fos la ideal, i aixího hem proclamat sovint: el nombre declaustrals hi és excessiu, és establertd'una manera massa mecanica, etc.Tanmateix diverses raons ens empenye-ren a propugnar la dita eomposició: laimpossibilitat de reduir el nombre denumeraris claustrals (tal com es presen-taven les coses, no els podíem aplicar elprincipi de representació); la necessitatde recuperar la confian<;a de no nume-raris i d'estudiants (justament exaspe-rats pel tracte que havien rebut de laUniversitat i, a través de la Universitat,d'altres bandes, de molt de tem¡ps en<;a);la distinció entre aspectes funcionals iaspectes tecnics dins la vida universita-ria (aquells, compartits per tots els unioversitaris, docents o discents; aquests,atribu'its als uns o als altres), ete. Elresultat fou que la composició propug-nada obtingué un nombre molt elevatde vots, i després fou sancionada pelMinisteri, bé que amb l"'objectiu d'ele-gil' rector exclusivament". El Claustre,C!ue havia hagut de lluitar amb dificuI-tats i entrebancs de tata mena, acabamés tard que no comptavem, i aixo(i altres raons) féu que no poguessinrealitzar-se abans de fi de curs les elec-cions deIs daustrals de representació,tal com ha exigia la nova composicióaprovada,de tal manera que el Claus-tre amplificat que en sorgiria poguésllan<;ar-se a l'em¡presa gegantina d'in-tentar de transformar la vella Univer-sitat. La vigorosa embranzida de mar<;i abril es desinfla, dones, a les darreriesde maig, i així arribarem als examensi a la fi de l'any academic: sense po-der constituir l'anhelat nou Claustre.

El segon període del Claustre fouconvocat per als dies 15 i 16 del prop-passat desembre. La comesa específicade la primera sessió era l'elecció derector. Uns quants ¡professors preOCU-pats per l'avui ombriu i pel dema in-cert de la Universitat ens aplegaremreiteradament, en reunions obertes atots els interessats, on anavem dibui-xant les grans línies d'un programa

d'actuació des del rectorat, ensems quehi discutíem sobre noms concrets decompanys que constitui'ssin la candida-tura. Haig de reconeixer -i voldria fer-ho amb tota senzillesa- que el meu110msemblava destinat, des del !primermoment, a situar-se a la cúspide del'equip rectoral. D'altra banda, ja ho hedit abans: no trobava raons solides pera refusar-ho. Així és que aviat, benaviat, em vaig veure encap<;alant can-didatura. Cal dir que, per a nosaltres,all0 que més interessava era que elsproblemes fossinposats sota una o.pti-ca determinada, reflectida en una líniad'actuació precisa. "Les persones --ensdeiem- ja sortiran. Mirem que calfer." 1 si és cert que tots els programess'assemblen, en aquest cas el programaen mans d'unes persones -nosaltres-havia de voler dir més que si haguésa,,paregut sol. Afegeixo que, si parlo enplural, és per raó que sempre ens hempresentat formant un grupo No soIsrperque la magnitud de les tasques i deles responsabilitats del rectorat depas-sen, avui, allo de que és capa<; un homesol, sinó per principi: volem ésser elque ja tothom anomena l"'equip recto-ral", amb comes.es es.pecífiques per acada membre, amb professors de di-verses facultats i -cosa molt remar-cable- amb participació de les dife-rents categories del professorat, adhucdeIs PNN.'La sessió del dia 15 ja no podia éssermés eloqüent: la nostra candidatura,que havia restat sola (per haver-se reti-rat un candidat i per no haver acabatde formalitzar la seva un altre), rebéun suport ampli i significatiu, ac1apara-dor per la feixuga reSlponsabilitat queaixí li era atribuIda, pero també espe-ran<;ador per l'adhesió atorgada pertants de c1australs:

2. Escric a final s de desembre, sense haver rebutencara el nomenament de rector. Tan bon puntn'hauré pres possessió, seran formulades les pro-postes següents:1) Vice-rectors: 1) d'afers academics: Enric Ca-sassas (Facultat de Química), 2) d'afers adminis-tratius: Javier Salas (Fac. de Dret), 3) de rela-cions: Josep-Lluís Sureda (Fac. de Dret). 4) deplanificació universitaria: Miquel Siguan (Facultatde Filosofia i Ciencies de l'Educació). 5) d'cxtensióuniversitaria: Joaquim Montoriol (Fac. de Geolo-gia), 6) d'investigació: Oriol de Bolós (Fac. deBiologia).11) Adjunts: 1) al Rectorat: Ramon Torrent (Fa_cultat de Dret) , 2) al Vice-rectorat d'afers aca-demics: Antonio Caparrós (Fac. de Filosofia iCiencies de l'Educació) i Maria- Teresa Ga1ceran(Fac. de Química), 3) al Vice-rectorat d'afers ad-ministratius: Gonzalo Quintero (Fac, de Dret) iJoaquim Ferret (Fac. d'Economiques).111) Secretaria general: Eulalia Vintr6 (Fac. deFilologi..).Hi ha previst, encara, un altre vice-rector, per ala Facultat de Medicina.

3. Les votacions del 15 de desembre queden re-flectides en les xifres següents:

Electors . . . .VotantsPer tant: absents

1.219965254

6851898110

965

Els 685 vots a favor de Badia representen el70,98% deIs votants i el 56,19 % deIs electors;superen la meitat més un d'aquests darrers (610)i les dues terceres parts deIs primers (643). - Red.

Badia . .En blancNo .Nuls

De la sessió del dia 16, cal destacarl'establiment de diverses comissions(d'autonomia universitaria, de l'estatutdel professorat, de l'estatut de L'estu-diant, del personal no docent). que,juntament amb la !p,ermanent del Claus-tre, han de favorejar i assegurar la rea-lització del nostre programa.

LES PERSPECTIVES

Acabo de fer una aHusió al programa.Tanmateix, m'adono que fins ara non'he dit res. Raons d'espai m'impedei-xen de presentar-lo, i m'hauré de limi-tar a assenyalar-ne les tres línies fortes.

1) D'antuvi, l'autonomia universitaria.És el gran objectiu, per tal com, enuna eerta mesura, enc10u els altres dos.Creiem que la Universitat ha de menarla seva gestió segons la seva iniciativai d'acord amb els seus criteris. Natural-ment l'autonomia vol dir que la Uni-versitates fa responsable de la forma-ció i de la selecció deIs seus profes-sors, que estableix els seus plans d'es-tudi, la seva política d'investigació ideIs mitjans de treball (biblioteques,laboratoris), l'estatut del personal nodocent, ete.

2) En segon lloc, el rejoveniment de laUniversitat, altrament dit la seva de-mocratització. Les estructures de la ins-titució han romas immodificades, men-tre tot, al seu entorn, bullia i es trans-formava de soca-rel. Un deIs assaigs dedemocratització és la nova composiciódel Claustre, que hauria de projectar-seen d'altres organs de govern i de ges-tió. Sabem que tot aixo comporta unrisc; ara bé, podem equivocar-nos enrenovar i substituir, és cert; amb tot, elque és segur és que ens equivocaremsi no renovem ni substituim.

3) Per ,fi, la inserció de la Universitatdins la sodetat que l'envolta i la jus-tifica. Escometrem la nostra reformaal moment dol« del gran desvetllamentcoHectiu i de la recuperació de les ins-titucions. En aquest sentit, volem unaUniversitat arrelada a la terra, car es-tem conven<;uts que la nostra contri-bució a la cultura universal hi s'era tantmés efica<; com més encarnada es tro-bara la Universitat dins la societat im-mediata. Instruments en seran, entred'al tres , el Patronat, l'anomenada "ex-tensió universitaria", la planificaciólingüística, etc.

EL MITE 1 LA REALITAT

Durant les visites que, a les vigílies delClaustre, férem a diverses facultats iescoles universitaries, per a !p'resentar-hi el ¡programa i presentar-nos-hi nos-altres mateixos com a candidats, po-guérem prendre consciencia de l'abun-dor i de la gravetat deIs problemes quela Universitat té plantejats avui. Perotambé percebérem amb esveram.entque s'anava forjant un veritable miteentorn del meu nom i de l'equip recto-ral en conjunt, mite que, deSlprés deles eleccions al rectorat del dia 15, noha fet sinó acréixer-se. Com si fóssim

un talisma (per a dir-ho amb una ex-pressió que sortí a la premsa diaria).Confesso que, si ens commou una talaureola (per la confian<;a i pels desigsque s'hi sobreentenen), ens esfereeix elperill que s'amaga sempre al dessotadeIs sentiments coHectius més o menysprimaris. Sobretot quan ens trobemenfront de ¡problemes i dificultats in-gents, que no podrem pas resoldre ambuna vareta magica, sinó que exigiran lacomprensió, l'esfor« i el sacrifici de totsels universitaris, i que ens .erosionaraninexorablement a un ritme molt viu.

En efecte, toparem a cada momentamb decalatges inquietants, que ja enspreocupen ara, abans de llan<;ar-nos ala tasca. Tots nosaltres sentim unes ga-nes enormes de rejovenir i de renovar,pero xoquem amb unes estructures en-vellides, les úniques vigents. Establiremun seguit de plans, segons els nos trescriteris, p'era aixo generara conflictesamb la superioritat administrativa.Ca1cularem els mitjans i els recursosque ens faran falta, pero han de trans-eórrer llargs mesos perque tots ellsesdevinguin una realitat tangible. Do-narem forma definitiva, per exemple,a l'esperat estatut del professorat (quea hores d'ara ja es troba en unestatmolt avan<;at d'elaboració), pero aixamateix originara la inevitable coHisióambels qui, lluny d'ací, encara convo-quen O!Posicions a catedres i a adjun-tieso Comprenem que convindria quetots els universitaris barcelonins avan-céssim conjuntament, pero apareixerantensions dintre nostre (entre estaments,entre facultats, entre serveis, etc.), que,per més que seran interpretades com asignes de vitalitat i de progrés, no dei-xaran de pertorbar l'obra comuna... Pot-ser no cal continuar. La nostra gestióno és facH, no pot ésser facil de capmanera.

Presentades així les coses, tothom esdeu adonar que el nou equ1p rectoralsera vulnerable per tots quatre costats.Per aixo apel-lem a la bona fe, a l'en-tusiasme, al sentit de responsabilitatde tots els universitaris, perque col'la-borin a una empresa que tanmateix ésde tots. Abans dei a que el mite del nouequip rectoral ens espaordeix. 1 és benbé així: ens espaordeix i ens capfica.Aixo no obstant, també hi veiem unangle :positiu: la consciencia coHectivaque, malgrat tot, no tenim més remeique posar-hi el coll, i tirar endavant.Si la votació del passat 15 de desembreens afeixuga, també ens encoratja i ensenforteix ensems. La sessió de l'endematraspuava tota ella l'afany universald'ésser-hi, de col'laborar, de compartir;en un mot: la voluntat d'aprofitar l'a.vinentesa present, que, si no fracassem,pot ésser la gran ocasió de capgirar elrumb fins ara malastruc de la Univer-sitat de Barcelona.

ANTONI M, BADlA 1 MARGARIT