Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 46 (Sec. Bot., 4): 103-106. 1981

NOVES DADES PER A LA FLORA DE PENYAGOLOSA

Josep Vigo i Bonada *

RESUMENouvelles donnees pour la flore de Penyagolosa

Rebut : desembre 1980

Observations chorologiques et taxinomiques sur la flore de ce massif, situe dans la zoneseptentrionale du Pays Valencien. Les taxa suivants sent des nouveautes pour la flore loca-le: Botrychium lunaria, Cephalanthera damasonium , Cytinus hypocistis , Hieracium bicolorsubsp. sclerophyllum , H. flocculiferum subs p. subflocciferum , H. maculatum subsp. pilaten-se, H. mougeotii subsp. lagopinum , H. niveum , Hypecoum pendulum , Linaria glauca subsp.aragonensis , Lithospermum arvense subsp. gasparrinii, Ophrys scolopax , Orobanche ramosasubsp. nana , Roemeria hybrida , Rosa andegavensis , Silene nocturna , Tragopogon dubius,Trigonella gladiata , Trigonella monspeliaca , Vicia ervilia, Vicia pannonica subsp. striata.

L'any 1968 fou publicat el nostre estudisobre la vegctacio del massis de Penyago-losa (Vigo, 1968), estudi quc realitzaremmolt abans, cntre els anys 1961 i 1963 (ique presentarem com a tesi doctoral). WsLard (Vigo, 1969) donarem a la impremtaones breus additions i corrections a laflora d'aqucll massis valcncia. Des de Ila-vors no ens haviem ocupat mes d'aquestainteressant contrada de I'Alcalatcn, cocaclue si, d'una banda, feu que se'ns anes-sin esborrant de la mcmoria cis coneixe-ments do detail clue un temps tinguerem,d'altra Banda, ens proporciona un allunya-ment suficient per a poder esguardar elnostre estudi amb una nova perspectiva.En una visita a la zona, feta el mes de

junv d'enguany (1980), ens torna a sobtarla diversitat clue presenten la flora i lavegctacio de la contrada, aspecte que ja

havicm remarcat en el nostre estudi i quedespres hom havia tendit a menysprear,considerant-lo mes aviat com un dels llocscomuns a que porta 1'estudi botanic dequalsevol zona geografica. Al nostre parer-i recolzant-nos ara en una mes gran ex-periencia- la regio de Penyagolosa pre-scnta veritablement uns excepcionals con-trastos de flora i de paisatge, de maneraque ha d'esser considerada, sense cap exa-geracio, com un nus fitogeografic de pri-mer ordre. Els paisatges netament medi-terranis fent costat a clapes de vegetaciofortament eurosiberianes, els trets orome-cliterranis ben palesos a l'estatge superior,les irradiations dels boscos de coniferesboreals, la relativa atlanticitat de la vege-tacio extramediterrania i, en contrast ambaixo, un cert caracter de continentalitatsubratllat per la presencia de nombroses

* Departarnent de Botanica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de lesCorts Catalanes, 585. Barcelona, 7.

103

espccics esteparies justiliquen, a basta-ment, aquella opinio.En la nostra darrera estada a la zona

-planejada com una de les practiquesde camp de 1'assignatura de Faneroga-mia- tinguerem la sort d'anar acom-panyats d'alguns altres professors del De-partament de Botsnica (R.-M. Masalles,J.-M. Ninot i E. Velasco) i d'uns quantsalumnes molt interessats (E. Ballesteros,M. Bernal, M. Boqucras, J. Carbonell,T. Casasayas, J. Catalan, X. Font, E. Gu-tierrez, R.M. Manobens, E. Queralt i1. Soriano), circumstsncia que representsuna intensificacio extraordinaria de lesnostres exploracions i ens permete de feralgunes troballes interessants, principalmotiu d'aquesta nota. No podiem deixard'esmentar tots els qui compartiren ambnosaltres aquesta estada a Penyagolosa id'expressar-los el nostre aartament, ja quemoltes d'aquelles descobcrtes -la majo-ria- a ON les devem. A aquesta circums-tsncia cal afegir encara que la nostra vi-sita s'escaigue en un moment de l'any(comengament de 1'estiu) en que a peneshaviem pogut explorar la comarca ante-riorment.Hcus aci les dades floristiques -fruit

d'aquesta exploracio- que ens han sem-blat mes interessants, a les quals afegimalgunes precisions i correccions que ja te-nicm previament aplegades.

Aethionema saxatile (L.) R.Br. subsp.ovalifolium (DC.) Rouy et Fouc. var. mega-carpum FQ. - A aquestes unitats infraspe-cifiques correspon el taxon ja indicat aPenyagolosa.

Agrostemma githago L. - L'haviem cita-da dels conreus sobre Sant Joan. Ara Themvista, no pas escassa, a les terres cultiva-des del Pla de Vistabella.

Alyssum montanum L. var. alcalatenicum0. Bolos et Vigo - La planta de Penyago-losa ha de referir-se a aquesta varictat.

Anthyllis vulneraria L. subsp. forondae(Sennen) Cullen -A aquest axon semblaque ha de correspondre un exemplar querecollirem al Tossal de 1'Alfori (Vistabelladel Maestrat), 1.200 m. Es tracta d'unaplanta ben diferent de la forma correnta la comarca (pertanycnt a la subsp. font-queri [Rothm.] A. et O. de Bolos); per lesseves corolles grogues, la pilositat del

calze mes o menys patent i Ies fulles cau-linars equifoliades no difercix essencial-ment del tipus sennenia. A Catalunya lasubsp. forondae s'estcn pels Pirineus i perles comarques nord-orientals i ateny, coma localitat meridional extrema, el Mont-serrat. La localitat valenciana es trobaria,doncs, molt allunyada de 1'area continuad'aqucst taxon.

Astragalus austriacus L. - Indicada perRiv:^s & Boiz.ra (1961) a Penyagolosa, l'hcmherboritzada a Prado Martin, 1.550 m, onno scmblava pas gaire rara.

Athyrium filix -femina (L.) Roth - A partel Barranc dcl Manganar, aquesta falgueraexisteix al vcssant obac de les Espales, auns 1.375 m d'altitud.

Botrychium lunaria (L.) Swartz - Ves-sants orientals de ]a Penyagolosa, 1.550 m.Espccie nova per a la comarca.

Carex lepidocarpa Tausch - La planta dePenyagolosa que atribuirem a l'especieamplia Carex flava L. es pot incloure mesconcretament dins d'aquest taxon. De totamanera, sembla una forma intermedia en-tre el C. lepidocarpa tipic (amb cl qualcoincideix per ]a longitud de la titja i lesmides de 1'espiga masculina) i la varietatnevadensis (Boiss. et Reuter) Kiik. (a laqua] s'acosta per les espigues femeninespetites, cls utricles menuts i les fulles es-tretes).

Centaurea triumfetti All. subsp. triumfetti(C. inontana L. subsp. variegata [Lam.]Rouy) -A 1'estatge superior (Prado Mar-tin, Penyagolosa, etc.) es mes aviat abun-dant.

Centranthus angustifolius (Miller) DC. var.lecoqii (Jordan) Lange - En contra del quehaviem dit, la planta de Penyagolosa per-tany a aquesta varietat i no pas a ]a tipica.

Cephalanthera damasonium (Miller) Dru-cc - El Xaparrar, 1.550 m; Les Espales,1.350 m. Especie nova per a la flora local.

Crepis pulchra L. - Abundant als ves-sants orientals de la Penyagolosa, 1.525 m.

Cynosurus elegans Desf . -A part la lo-calitat indicada anteriorment, Them vista Prado Martin, 1.525 m.

104

Cytinus hypocistis (L.) L. -A les brolles

d'cstepes dcl Rodesnar, 1.400 m, sobreSant Joan. Especic nova per a la floracomarcal.

Fumaria parviflora Lam.-No solamenta la zona inferior, com havfem dit, singtambe als cstatges mitja i superior. Pla deDalt, 1.175 in; versants orientals de Pen-yagolosa, 1.650 m.

Galium verticillatum L. - A part de Penya-

golosa, l'hem trobada a d'altres indrets

de I'estatgc superior, dins cl Poo-Festuce-tmo lnvstricis. El Xaparrar, 1.550 m; Pra-

to Martin, 1.525 in.

Genista cinerea (Vill.) DC. subsp. ause-

tana O. Bolus ct Vigo - La planta de Penya-golosa ha d'atribuir-se a aquesta subs-pecic.

Hieracium . La revisio dcls nostres exem-plars d'herbari, feta per 1'cspccialista B. deRetz, ens permet d'introduir en aquestcomplicat genere de les compostes lescorrcccions i addicions segi ents:

Hieracium amplexicaule L. - Segons elparer d'aquell especialista, tots els exem-plars proccdcnts de Penyagolosa pertanyen

a la subspecie amplexicaule. La subspeciepetraeuin Hoppe o be hi seria molt rara

o be no hi cxistiria.

Hieracium bicolor Scheele subsp. sclero-phyllum (A.T. et Gaut.) Zahn - Vistabella,1.300 in (det. B. de Retz).

Hieracium elisaeanum A.T. - No sola-ment la subspecie elisaeanum , sing tambela subsp. subbellidifolium Zahn (sobre elMas de la Sierra, 1.500 in, det. B. deRetz).

Hieracium flocculiferum Zahn subsp. sub-flocciferum Zahn - Tossal de Marinet, 1.400metres (deL B. do Retz).

Hieracium maculatum Sm. subsp. pilatense(Jord.) Zahn - Vora el Mas de Gomez,1.450 m (deL B. de Retz).

Hieracium mougeotti (Frocl. ex Koch)Godr. subsp. lagopinum (A.T. et Gaut.)Zahn - Sobrc la Font de la Pegunta (det.B. de Retz). Correspon a 1'exemplar quehavicm anomenat fl. valentinum Pau (ta-

xon quc cal csborrar, doncs, dc la floracomarcal).

Hieracium murorum L. - Entre els exem-plars herboritzats a Penyagolosa, 1'esmen-tat especialista hi reconeix les subspeciescardiophyllum (Jord.) Zahn i stenocranum(Om.) Zahn.

Hieracium niveum (Mull.-Arg.) Zahn - Elsexemplars quc havfem atribuit a H. pilo-sella L. gr. tricholepida anadenia son in-closos pel susdit especialista dins d'aques-ta altra especie.

Hieracium pallidum Biv.-Bern. subsp. rupi-colum (Fries) Zahn - Vistabella, 1.300 m(det. B. de Retz).

Hieracium praecox Sch.-Bip. - Cap alMas de Navarro, 1.400 m, segons B. deRetz, qui atribueix 1'exemplar a una for-ma proxima a la subspecie gougetianum(Gren. et Godr.) Zahn.

Hieracium sabaudum L. - Segons B. deRetz, un dels exemplars de I'herbari per-tany a la subsp. salicetorum (Sudre) Zahn.D'un altre exemplar opina que podria per-tanyer mes aviat a H. rectum Griseb. queno pas a H. sabaudum.

Hirschfeldia incana (L.) Lagreze-Fossat-Pla de Dalt, 1.175 m. L'havfem indicatnomes a Xodos.

Hypecoum pendulum L. - Pla de Dalt,1.175 m, dintre les messes. Nou per a laflora comarcal.

Lathyrus hirsutus L.-Vora la Font del'Espino, dintre els conreus, 1.250 m; lo-calitat quc s'ha d'afegir a les indicadesantcriormen1.

Linaria glauca (L.) Chaz. subsp. arago-nensis (Lange) Valdes - Vora la Masia deRibagrossa, 1.175 m. Nova per a la floracomarcal.

Linum tenuifolium L. subsp. suffruticosum(L.) R. Lit. var. differens (Pau) O. Boloset Vigo - A aquesta varietat han d'atri-bui-se els exemplars que citarem anterior-merit.

Lithospermum arvense L . subsp. gas-parrinii (Heldr. ex Guss.) O. Bolos et Vi-

105

go - Interessant orofit mediterrani quehem recollit a Prado Martin, 1.550 m, iquc resulta nou per a la flora de Penya-golosa.

Papaver pinnatifidum Moris - Aquesta cspecies'ha de suprimir de la flora local, car els exem-plars quc haviem determinat aixi corresponen enrealitat (teste O. de Bolos) a formes de capsulaglabra de P. argenzone L.

Ophrys scolopax Cav. - Cap al Mas dela Torre, 1.500 in, i probablement a d'al-tres localitats. Nova citacio per a la co-ma rca.

Orchis mascula (L.) L. - Vora el Mas dela Torre, 1.500 in.

Orchis ustulata L.-Vora la Masia deRibagrossa, 1.175 in, localitat que es potafegir a la que indicarem en ics nostresAddicions».

Orobanche ramosa L . subsp. nana (Reu-ter) Coutinho - Pla de Dalt, 1.150 in. Es-pccie nova per a la flora local.

Pyrola clorantha Swartz - Barranc d'As-sor, 1.175 in, dintre una pineda degradada;localitat quc cal afegir a la ja indicadaanteriorment.

Roemeria hybrida (L.) DC. - Conreus deVistabclla, 1.250 in. Nova per a la floracomarcal.

Rosa andegavensis Bast. - Microspecieque, juntament amb d'altres formes delgrup de R. canina L., existeix tambe a lacomarca.

Silene nocturna L. - Les Solanes de Vis-tabella, 1.200 m, on no sembla gcns rara.Nova citacio per a la flora comarcal.

Thalictrum foetidum L. subsp. valentinum0. Bolos ct Vigo - A aquest taxon hand'atribuir-se les plantes de la zona culmi-nal de Penyagolosa que, seguint el criteride Font i Quer, haviem atribuit a T. minussubsp. pubescens Schl.

Tragopogon dubius Scop. - Pla de Dalt,1.175 m. Nou per a la flora comarcal.

Trigonella gladiata Steven ex Bieb. - Vo-

ra la Masia de Ribagrossa, 1.175 m, dins cl

Thero-Brach_vpodion. Nova per a la co-marca.

Trigonella monspeliaca L. - Vora Vistabe-Ila, 1.250 m; Barranc d'Assor, 1.200 m. S'had'afcgir a la flora de Penyagolosa.

Turgenia latifolia (L.) Hoffm. -A part lalocalitat indicada en el nostre primer tre-ball, 1'hcm vist al Pla de Dalt, 1.175 m,dintre les messes.

Valerianella locusta (L.) Laterrade -Penyagolosa, 1.700 m.

Valerianella dentata (L.) Pollich - Vorala Masia do Ribagrossa, 1.200 m; PradoMartin, 1.550 m. Den esser relativamentcorrent.

Vicia ervilia (L.) Willd. - Barranc d'As-sor, 1.200 m. Especic nova per a la floralocal, be quc ha de considerar-se subspon-tania, escapada dels conreus de la co-marca.

Vicia pannonica Crantz subsp. striata(Bicb.) Nyman - Pla de Dalt, 1.175 m, almarge dels conreus. No inclosa a la florade Penyagolosa.

BIBLIOGRAFIA

Boron, O. DE & VIGO, J. 1974. Notes sobre taxo-nomia i nomenclatura de plantes, I. Butll. Inst.Cat. Hist. Nat., 38 (Sec. Bot., 1): 61-89.

Bolos, O. DE & VIGO, J. 1979. Observacions sobrela flora dels Pa'isos Catalans. Collect. Bot., 11,2: 25-89.

RnvAs GOnAV, S. & BORJA CAIRI3osri.L, J. 1961. Es-tudio dc la Vcgetacion y Florula del Macizo deGudar v Javalambre. Anal. Inst. Bot. Cava-nilles, 19.

VIGO I BoN-sai, J. 1968. La vegetacio del massisde Penyagolosa. I.E.C., Arx. Sec. Cien. 37.

Vtco, J. 1969. Addicions i esmenes a ]a flora dePenyagolosa. Treb. Soc. Cat. Biol., 26 (Arx. Sec.Cien., 41): 68-76.

106