1

ESCOLA OFICIAL D´IDIOMES DE PALMA

Departament de Francès

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Curs 2017 /2018

2

DÉPARTEMENT DE FRANÇAIS

LLIBRES DE TEXT i LECTURES OBLIGATÒRIES CURS 2017-2018

NIVELL BÀSIC 1 : Grups A , E

LLIBRE DE TEXT :

.C’EST A DIRE A1, Livre de l’élève, Ed. Santillana ISBN : 9788492729630

.C’EST A DIRE A1, Cahier d’exercices avec CD et corrigés, Ed. SantillanaISBN : 9788492729654

LECTURA OBLIGATÒRIA:

Le fil rouge d’Évelyne Siréjols, Collection Evasion, Ed. SantillanaISBN : 9788496597600

NIVELL BÀSIC 1 : Grups B,C, D

- Méthode:

Entre nous 1 (A1)

Livre de l’élève + Cahier d’activités + CD

ISBN: 9788484439189

- Lecture obligatoire:

Disparitions en Haiti de Catherine Favret, Santillana, Collection Évasion, lecturesen français facile.

NIVELL BÀSIC 2 : Grups A,C

LLIBRE DE TEXT:

REFLETS 2 + CAHIER D ´EXERCICES+ GRAMMAIRE PROGRESSIVE DU FRANÇAIS NIVEAU INTERMÉDIAIRE

AVEC 600 EXERCICES NOUVELLE ÉDITION, ÉDITIONS CLÉ

LECTURES OBLIGATÒRIES : Grups A,C

1. Moi, Félix, 12 ans, sans frontières de Marc Cantin Collection : Milan PocheJunior

2. Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran de Didier DaeninckxEditeur : Magnard; Collection : Classiques & contemporains

3. Le Petit Nicolas Sempé et René Goscinny Collection : Folio Junior

3

NIVELL BÀSIC 2 : Grup B

Méthode de français:

Livre de l´élève

C´est à dire ! A2. Edit. Santillana. ISBN : 9788492729678

+ cahier d´exercices

C´est à dire ! A2. Edit. Santillana. ISBN : 9788492729692

Lectures obligatoires pour bàsic 2B

Premier trimestre : - « Un héros pas comme les autres » de Anne-Marie Desplat-Duc

Deuxième et troisième trimestre: - « Rouge Braise » de Rolande Causse

NIVELL INTERMEDI 1 GRUPS A i B:LLIBRE DE TEXT :

ENTRE NOUS 3 (Dossiers 1 à 4), Livre de l’élève + Cahier d’exercices + CD, Maisondes langues ISBN 9788416273249GRAMÀTICA : MAITRISER LA GRAMMAIRE FRANÇAISE (Niveaux B1-C1) + 1 CDAudio (avec corrigés), Belin ISBN 9782701148250LECTURES OBLIGATÒRIES:

1. Le village évanoui de Bernard Quiriny, Poche J’ai lu ISBN 2290100501

2. Cannibale de Didier Daeninckx , Magnard 9782210754119

Ce que je peux te dire d’elles d’Anne Icart, Pocket 9782266242448

NIVELL INTERMEDI 2

- Méthode:

Entre nous 3 (B1)

Livre de l’élève + Cahier d’activités + CD ISBN: 9788416273249

- Lectures obligatoires:

1- Un sentiment plus fort que la peur de Marc Lévy, éd. Pocket

2- L’éducation d’une fée de Didier van Cauwelaert, éd. Le livre de poche

3- La Ballade de Lila K de Blandine le Callet, éd. Le livre de poch

4

NIVELL AVANÇAT 1 GRUP A

LLIBRE DE TEXT :

ENTRE NOUS 4 (Dossiers 1 à 4), Livre de l’élève + Cahier d’exercices + CD, Maisondes langues ISBN 9788416347940GRAMÀTICA : MAITRISER LA GRAMMAIRE FRANÇAISE (Niveaux B1-C1) + 1 CDAudio (avec corrigés), Belin ISBN 9782701148250

LECTURES OBLIGATÒRIES :

1. Vous n’aurez pas ma haine d’Antoine Leiris, Poche ISBN 2253132039

2. Mémé de Philippe Torreton, Poche J’ai lu ISBN 2290138894

3. Un fauteuil sur la Seine d’Amin Maalouf, Poche ISBN 2253070149

CURSOS ESPECÍFICS DEL 1r QUADRIMESTRE

FRANCÈS: Reactiva el teu francès: curs d’actualització de la llenguafrancesa mitjançant els mitjans de comunicacions i la literatura francòfons(nivell Avançat 2 i nivell C1)

LECTURA OBLIGATÒRIA

Comment cuisiner son mari à l’Africaine Calitxe Beyala (Cameroun)

5

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE PALMA

HORARIS CURS 2017-2018 29/09/2017

FRANCÈS TOTS ELS GRUPS FARAN CLASSE UN DIVENDRES AL MES

CURS DIES HORARIS AULA PROFESSOR

Bàsic 1 A DILLUNS I DIMECRES DE 09 A 11 H. 5 Leandro Zaro

Bàsic 1 B DILLUNS I DIMECRES DE 17 A 19 H.* 1-18 Concepción Leo

Bàsic 1 C DIMARTS I DIJOUS DE 17 A 19 H.* 1-18 Concepción Leo

Bàsic 1 D DILLUNS I DIMECRES DE 19 A 21 H.* 1-18 Concepción Leo

Bàsic 1 E DIMARTS I DIJOUS DE 19 A 21 H.* 1-2 Albane Luec

Bàsic 2 A DILLUNS I DIMECRES DE 17 A 19 H. 2 Miguel Ángel Vicente

Bàsic 2 B DIMARTS I DIJOUS DE 17 A 19 H.* 1-6 Aurelio Gil

Bàsic 2 C DILLUNS I DIMECRES DE 19 A 21 H. 2 Miguel Ángel Vicente

Intermedi 1 A DIMARTS I DIJOUS DE 17 A 19 H.* 1-2 Albane Luec

Intermedi 1 B DILLUNS I DIMECRES DE 19 A 21 H.* 1-2 Albane Luec

Intermedi 2 A DIMARTS I DIJOUS DE 19 A 21 H.* 1-18 Concepción Leo

Avançat 1 A DILLUNS I DIMECRES DE 17 A 19 H.* 1-2 Albane Luec

Curs específic DILLUNS I DIMECRES DE 19 A 21 H 14 Isabelle Anthore

* Els grups marcats amb un asterisc s’impartiran a l’extensió de l’EOI a l’IES Arxiduc LluísSalvador

(c/Gilabert de Centelles, 12, Palma).

6

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES DE PALMA

HORARI DE L’AUXILIAR DE CONVERSA DE FRANCÈS.

CURS 2017-18.

DILLUNS

LUNDI

DIMARTS

MARDI

DIMECRESMERCREDI

DIJOUS

JEUDI

16-17

17-18 Avanzado1Arxiduc

Básico 1 C

Arxiduc

18-19 Básico 1B

Arxiduc

Intermedio1A

Arxiduc

Básico 2 A Basico 2 B

Arxiduc

19-20 Básico 1D

Arxiduc

Básico 1E

Arxiduc

Básico 2 C Intermedio 2

Arxiduc

20-21 Intermedio1B

Arxiduc

CursoEspecifico

* A L’EXTENSIÓ DE L’IES ARXIDUC

7

ESCOLA OFICIAL D´IDIOMES DE PALMA DE MALLORCA

REUNIONS DE DEPARTAMENT

Els divendres no lectius s´estableixen com hores dedicades al departament i farem per talde coordinar les tasques i activitats realitzades amb l.´alumnat i tractar temes diversos comavaluacions i temporització, activitats culturals i intercanviar les seves experiènciesdidàctiques.A més de les reunions de departament , hi aura reunions per nivells quan un mateix nivell esimpartit per més d´un profesor per tal d´establir la coordinació necesaria pel que fa delscontinguts , del ritme , de l´us del llibre de text i del material complementari i per l´evaluació.

TÈCNIQUES D´AUTOAPRENENTATGE

S´estimularà través de projectes el desenvolupament de les tècniquesd´autoaprenentatge i l ´ús dels recursos disponibles a l ´aula multi-mèdia de l´Escola.Al llarg del curs els professors organitzarán activitats a l´aula multimedia amb l´objectiu defer descubrir a la majoria dels alumnes les importants possibilitats de completar el seu procèsd´aprenentatge de manera autónoma per mitjà de l´ús de les noves tecnologies

S´adquiriran pel.lícules en suport DVD disponibles en el servei de prèstec de la bibliotecaperque els alumnes puguin treballar de manera autónoma la comprensió oral i peldescobriment i presa de contacte amb aquest tipus d ´expressió cultural que té trets moltespecífics en el cas del cinema d´expressió francesa.

ACTIVITATS CULTURAL

El departament pendrà les iniciatives referents a activitats culturals que es mostrin adientsdepenentsde l´oferta cultural local: cinema en expressió francesa, artistes francòfons produint-sea Mallorca iniciatives d´ens culturals ( Obra cultural de Sa Nostra, Associació de professors defrancès)

AVALUACIÓ DELS GRUPS DE BÀSIC 1 , INTERMEDI 1 I AVANÇAT 1CÁLCUL DE LA NOTA MITJANA

DRET DE L’ALUMNAT A FER ELS EXÀMENS TRIMESTRALS(CURSOS BÀSIC 1, INTERMEDI 1 I AVANÇAT 1)

Si un/a alumne/a no ha vingut a classe o no ha vingut al 70% de lessessions, té dret a fer els exàmens de la 1a., 2a. i 3a. avaluació?Sí, un/a alumne/a té sempre dret a fer els exàmens i saber com va encara que no hagivingut a classe o no hagi vingut al 70% de les classes.Els resultats, emperò, obtinguts en aquests exàmens de la 1a., 2a. i 3a. avaluació notenen rellevància acadèmica ja que aquest alumnat s’ha de presentar als exàmens de laconvocatòria ordinària de maig-juny (exàmens finals).

L’AVALUACIÓ CONTÍNUA

Què vol dir “tenir dret a ser avaluat per avaluació contínua”?Vol dir que l’alumne oficial que ha complert amb uns requisits establerts per la

8

normativa (veure punt següent), una vegada ha fet totes les parts dels exàmens de la3a. avaluació i les ha aprovades totes amb com a mínim un 5, se li avalua ponderant lesnotes de les 3 avaluacions amb el percentatge 25%, 25% i 50%.

Quins requisits han de complir els alumnes que tenen dret a ser avaluatsper avaluació contínua?

L’alumne/a ha de complir aquests 4 requisits a la vegada:L’alumne/a cursa Bàsic 1, Intermedi 1 o Avançat 1.L’alumne/a ha vingut al 70% de les classes (equival a unes 40 classes).L’alumne/a s’ha examinat de totes les parts dels exàmens de la 1a. , 2a. i 3a.avaluació.L’alumne/a ha aprovat totes les parts de l’examen de la 3a. avaluació amb un 5 com a mínimSi en la segona avaluació ja hi ha algun alumne que clarament no ha assistit prou, o noté notes de la primera avaluació, hauria de ser informat que encara que faci els exàmensde la tercera avaluació les seves notes seran merament informatives, ja que ha perdut el dret al'avaluació contínua i haurà d'examinar-se de totes les destreses en els exàmens finals demaig-juny

9

PROGRAMACIÓ DIDÁCTICA DE NIVELL BÀSIC E INTERMEDI

1.- OBJECTIUS NIVELL BÀSIC

El nivell bàsic, globalment, té com a finalitat principal capacitar l’alumnat per utilitzar l'idiomade manera suficient, receptiva i productivament, així com per poder intervenir i mediar a unnivell elemental entre els parlants de les diferents llengües. La capacitat de producció incloutant la forma oral com l’escrita per poder comprendre i produir textos breus que versin sobreaspectes bàsics i concrets de temes generals i situacions de la vida quotidiana i que facinreferència a l’àmbit personal i públic. S’hauran de reconèixer i utilitzar els registres formal iinformal adaptats a aquest nivell, i es farà servir la llengua estàndard com a mitjà decomunicació en situacions de la vida quotidiana i per cobrir les necessitats més immediates delsusuaris de la llengua.L’ús de l’idioma en aquest nivell implica també el desenvolupament de l’autonomia gradual del’alumne en l’aprenentatge.Cal remarcar la necessitat per part de l’aprenent de l’adquisició progressiva d’un lèxic d’úsfreqüent i de les estructures bàsiques adients als textos utilitzats.

1.1 OBJECTIUS GENERALS DEL NIVELL BÀSIC

En acabar els dos cursos que integren el nivell bàsic, l’alumnat haurà de ser capaç de:

a) Comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls rellevants (puntsprincipals) que es troben en textos breus, orals transmesos de viva veu o per mitjans tècnics(telèfon, megafonia, etc.) referits a assumptes de la vida quotidiana, que presentin unaestructura senzilla i clara, en un registre neutre formal o informal i que s’articulin a unavelocitat natural, però que permeti realitzar la tasca, en condicions acústiques bones isempre que el missatge no estigui distorsionat.

b) Produir textos orals, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres canals, icomunicar-se de forma comprensible.

c) Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detallsrellevants que es troben en textos escrits breus.

d) Escriure textos que, a més de ser coherents, utilitzin adequadament els recursos de cohesiói les convencions elementals d’ortografia i puntuació.

10

e) Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell, els elements formals de l'idioma de tipusmorfosintàctic, lèxic i fonètic, i entendre la seva importància com instruments eficaços permillorar la comunicació.

f) Mostrar una actitud oberta i positiva davant una realitat plurilingüe i pluricultural,que fomenti l’enteniment la tolerància i el respecte mutu i que faciliti la mobilitat i lacooperació internacionals. Conèixer i analitzar les característiques i singularitats pròpies dela societat i la cultura de la llengua estudiada, amb la finalitat de facilitar la competènciacomunicativa i desenvolupar la consciència intercultural.

g) Desenvolupar estratègies de treball personal i aprenentatge autònom utilitzant diversesfonts de comunicació i recursos, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació,que permetin un aprenentatge al llarg de la vida.

h) Desenvolupar estratègies de comunicació que facilitin la comprensió, expressió, interacciói mediació, les quals permetin afrontar amb èxit el procés comunicatiu.

i) Adquirir un repertori lèxic suficient per desenvolupar per dur a terme activitatscomunicatives elementals.

1.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL NIVELL BÀSIC 1

DESTRESES RECEPTIVES: comprensió lectora i comprensió auditiva

1.2.1 Comprensió lectora

Comprendre indicacions bàsiques per omplir fitxes i impresos.a) Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques, breus i usuals que es troben

en anuncis públics, rètols i cartells, carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport o enaltres serveis i llocs públics.

b) Comprendre notes o missatges senzills i anuncis públics que incloguin formes gramaticalssimples i que utilitzin un lèxic d’ús freqüent. La informació, instruccions i indicacionsestaran relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.

c) Comprendre la informació essencial inclosa a la correspondència personal senzilla i quecontengui formes gramaticals simples i vocabulari freqüent, com ara faxos, postals, correuselectrònics i missatges de textos, entre d’altres. Aquests assumptes tractaran sobre la vidaquotidiana.

d) Comprendre la correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques properes al’experiència de l’alumnat i a la vida quotidiana; com ara la reserva de l’habitació d’unhotel o la informació sobre un curs d’idiomes a l’estranger, o la concessió d’una

e) Fer-se una idea clara del contingut general i localitzar informació específica senzilla inclosaen el material informatiu comú i d’ús quotidià, com ara menús, plànols, horaris, directoris,opuscles, guies telefòniques i pàgines web que presentin una estructura clara,

f) tractin temes familiars de l’entorn dels aprenents i vagin, preferentment, acompanyatsd’il·lustracions o imatges.

Reconèixer el tema i comprendre el sentit general i la informació específica senzilla enarticles ireportatges breus, d’estructura simple i clara, que incloguin formes gramaticals senzilles i unrepertori lèxic d’ús molt freqüent i que es refereixin a temes habituals.

11

1.2.2Comprensió auditiva

Comprendre la informació essencial del que es diu directament en transaccions i gestionsbàsiques cara a cara; per exemple: registrar-se en un hotel, fer compres o inscriure’s en un curs,sempre que es pugui demanar confirmació del que s’ha dit i es tractin temes de la vidaquotidiana.a) Comprendre el sentit general i la informació essencial d’allò que es diu en conversacions

breus i molt senzilles en les quals l’alumnat participa, sempre que es puguin demanaraclariments o repeticions. L’interlocutor ha de parlar de forma clara i pausada. Aquestes

b) conversacions versaran principalment sobre l’àmbit personal i els assumptes quotidians od’immediata rellevància pel que fa als interessos de l’alumnat, sempre que es produeixinen condicions acústiques favorables.

c) Identificar el tema i comprendre la informació específica molt senzilla d’extractes breus detelevisió o mitjans audiovisuals, quan els comentaris, tractin sobre temes quotidians irelacionats amb el

d) coneixements que l’alumne té del món, sempre que s’emetin amb claredat, pausadament ino hi hagi distorsions acústiques.

DESTRESES PRODUCTIVES: expressió oral i expressió escrita

1.2.3Expressió oral

Presentar davant una audiència un comunicat breu, prèviament assajat; per exemple, perpresentar-se a si mateix o a uns altres.

Parlar breument d’un mateix i dels aspectes més rellevants de la pròpia experiència, comara activitats habituals, el que plau o desplau els que és essencial sobre vivències(experiències) personals i esdeveniments.

Prendre part de manera molt bàsica en transaccions i gestions senzilles relacionades ambtemes d’informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com en lacomunicació essencial sobre bens i serveis quotidians, com ara restaurants o transports,entre d’altres.

Participar en entrevistes, per exemple de treball, i poder respondre a preguntes bàsiques idirectes sobre aspectes personals

Participar en converses breus i molt bàsiques en les quals s’estableix contacte social is’intercanvia informació, com ara salutacions i comiats; agraïments i disculpes; invitacionsi respostes; demostracions d’interès per l’estat dels altres i altres conversacions sobreaspectes personals, assumptes quotidians o d’immediata necessitat, en les quals s’expressenopinions i sentiments molt senzills, sempre i quan es compti amb la repetició de lesproduccions orals o la cooperació dels interlocutors. En aquestes situacions s’espera queels alumnes reaccionin de forma adient a les intervencions dels altres.

12

Escriure notes i anuncis i prendre notes de missatges senzills amb informació, instruccionsi indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.

Escriure correspondència personal simple com ara cartes, faxos o correus electrònics, permostrar agraïment, disculpar-se o parlar d’un mateix o d’alguna

persona de l’entorn familiar, així com parlar de les condicions de vida, del treball, delsamics o de les diversions.

Fer descripcions molt senzilles de persones, vivències personals, plans i projectes odescriure el que ens plau o desplau.

Escriure correspondència formal molt senzilla i breu per sol·licitar un servei o demanarinformació.

Redactar instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com ara unarecepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres.

Narrar de forma mot breu i elemental històries imaginades o activitats i experiènciespersonals del passat, utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i elsconnectors bàsics per articular la narració.

Omplir formularis, qüestionaris o fitxes que requereixin dades personals, com arainformació sobre qualificacions laborals, interessos i coneixements, entre d’altres.

1.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL NIVELL BÀSIC 2

DESTRESES RECEPTIVES: comprensió lectora i comprensió auditiva

1.3.1 Comprensió lectora

Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques en rètols, anuncis públics i cartells,que es troben a la via pública, centres comercials, restaurants, mitjans de transport o d’altresserveis o llocs públics.

Comprendre missatges o notes breus que contenen informació, instruccions i indicacionsrelacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.

Comprendre el contingut de la correspondència personal, com ara cartes, correuselectrònics i postals que inclouen textos breus i senzills sobre qüestions de la vidaquotidiana.

Comprendre el contingut de la correspondència formal breu, que es pot trobar a cartes,correus electrònics o faxos, entre d’altres, i que versin sobre qüestions pràctiques exposadesde forma senzilla.

Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats o aaltres materials informatius d’ús quotidià, com ara prospectes, menús, llistats,formularis, horaris, plans i pàgines web d’estructura clara i que utilitzin un llenguatgefamiliar.

Identificar els punts principals i la informació específica en textos periodístics breus isenzills que descriguin fets o esdeveniments, que incloguin xifres noms i il·lustracions, ique utilitzin principalment vocabulari d’ús freqüent, com ara els resums de notícies, entred’altres.

Comprendre instruccions sobre aparells d’ús freqüent com ara un telèfon públic un caixerautomàtic, etc.

Comprendre amb relativa exactitud un relat o una descripció lineals.

13

Comprensió auditiva

Identificar i comprendre els punts principals, la informació específica i els detalls rellevantsen missatges i anuncis públics breus, clars i senzills que es produeixen de forma pausada i quecontenen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació.

Comprendre el que es diu en les transaccions i gestions senzilles, sempre que es puguidemanar confirmació, com ara les que tenen lloc a una entitat bancària.

Comprendre la informació essencial i els punts principals d’allò que es diu en les converseson l’aprenent participa, sempre que pugui demanar confirmació del que s’ha dit i que estractin temes relacionats amb la vida quotidiana i/o els interessos de l’alumnat.

Comprendre el sentit general i la informació específica de converses que tenen lloc enpresència de l’alumne produïdes amb claredat i ritme pausat, en les quals l’alumne ha depoder identificar un canvi de tema.

Comprendre el sentit general, els punts principals i la informació específica de missatgesenregistrats en un contestador i de programes de televisió, com ara els butlletinsmeteorològics o informatius, quan els comentaris comptin amb el suport d’imatges i lescondicions acústiques no dificultin l’audició.

Copsar la línia argumental i els episodis més importants de relats curts.

DESTRESES PRODUCTIVES: expressió oral i expressió escrita

Expressió oral

Presentar davant una audiència un comunicat breu, prèviament assajat; per exemple, perpresentar-se a si mateix o a uns altres.

Parlar breument d’un mateix i dels aspectes més rellevants de la pròpia experiència, comara activitats habituals, el que plau o desplau els que és essencial sobre vivències(experiències) personals i esdeveniments.

Prendre part de manera molt bàsica en transaccions i gestions senzilles relacionades ambtemes d’informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com en lacomunicació essencial sobre bens i serveis quotidians, com ara restaurants o transports,entre d’altres.

Participar en entrevistes, per exemple de treball, i poder respondre a preguntes bàsiques idirectes sobre aspectes personals.

Participar en converses breus i molt bàsiques en les quals s’estableix contacte social is’intercanvia informació, com ara salutacions i comiats; agraïments i disculpes; invitacionsi respostes; demostracions d’interès per l’estat dels altres i altres conversacions sobreaspectes personals, assumptes quotidians o d’immediata necessitat, en les quals s’expressen

14

opinions i sentiments molt senzills, sempre i quan es compti amb la repetició de lesproduccions orals o la cooperació dels interlocutors. En aquestes

situacions s’espera que els alumnes reaccionin de forma adient a les intervencions delsaltres.

Expressió Escrita

Escriure notes i anuncis i prendre notes de missatges senzills amb informació, instruccionsi indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.

Escriure correspondència personal simple com ara cartes, faxos o correus electrònics, per

mostrar agraïment, disculpar-se o parlar d’un mateix o d’alguna persona de l’entorn familiar, així com parlar de les condicions de vida, del treball, dels

amics o de les diversions. Fer descripcions molt senzilles de persones, vivències personals, plans i projectes o

descriure el que ens plau o desplau. Escriure correspondència formal molt senzilla i breu per sol·licitar un servei o demanar

informació. Redactar instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com ara una

recepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres. Narrar de forma mot breu i elemental històries imaginades o activitats i experiències

personals del passat, utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i elsconnectors bàsics per articular la narració.

Omplir formularis, qüestionaris o fitxes que requereixin dades personals, com arainformació sobre qualificacions laborals, interessos i coneixements, entre d’altres.

15

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL NIVELL BÀSIC 2

DESTRESES RECEPTIVES: comprensió lectora i comprensió auditiva

Comprensió lectora

Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques en rètols, anuncis públics icartells, que es troben a la via pública, centres comercials, restaurants, mitjans de transporto d’altres serveis o llocs públics.

Comprendre missatges o notes breus que contenen informació, instruccions i indicacionsrelacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.

Comprendre el contingut de la correspondència personal, com ara cartes, correuselectrònics i postals que inclouen textos breus i senzills sobre qüestions de la vidaquotidiana.

Comprendre el contingut de la correspondència formal breu, que es pot trobar a cartes,correus electrònics o faxos, entre d’altres, i que versin sobre qüestions pràctiques exposadesde forma senzilla.

Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats o aaltres materials informatius d’ús quotidià, com ara prospectes, menús, llistats, formularis,horaris, plans i pàgines web d’estructura clara i que utilitzin un llenguatge familiar.

Identificar els punts principals i la informació específica en textos periodístics breus isenzills que descriguin fets o esdeveniments, que incloguin xifres noms i il·lustracions, ique utilitzin principalment vocabulari d’ús freqüent, com ara els resums de notícies, entred’altres.

Comprendre instruccions sobre aparells d’ús freqüent com ara un telèfon públic un caixerautomàtic, etc.

Comprendre amb relativa exactitud un relat o una descripció lineals.

Comprensió auditiva

Identificar i comprendre els punts principals, la informació específica i els detalls rellevantsen missatges i anuncis públics breus, clars i senzills que es produeixen de forma pausada ique contenen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació.

Comprendre el que es diu en les transaccions i gestions senzilles, sempre que es puguidemanar confirmació, com ara les que tenen lloc a una entitat bancària.

Comprendre la informació essencial i els punts principals d’allò que es diu en les converseson l’aprenent participa, sempre que pugui demanar confirmació del que s’ha dit i que estractin temes relacionats amb la vida quotidiana i/o els interessos de l’alumnat.

Comprendre el sentit general i la informació específica de converses que tenen lloc enpresència de l’alumne produïdes amb claredat i ritme pausat, en les quals l’alumne ha depoder identificar un canvi de tema.

Comprendre el sentit general, els punts principals i la informació específica de missatgesenregistrats en un contestador i de programes de televisió, com ara els butlletinsmeteorològics o informatius, quan els comentaris comptin amb el suport d’imatges i lescondicions acústiques no dificultin l’audició.

Copsar la línia argumental i els episodis més importants de relats curts.

DESTRESES PRODUCTIVES: expressió oral i expressió escrita

16

Expressió oral

Fer, davant una audiència, anuncis públics i presentacions breus assajades prèviament queversin sobre temes habituals, poder donar explicacions sobre opinions, plans o accions ipoder respondre a preguntes breus i senzilles plantejades pels oients.

Narrar històries, experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians de l’entorn,referits a persones, llocs, experiències de treball o estudi, objectes i possessions, així comactivitats habituals, parlar de plans, fer comparances o parlar d’allò que plau o desplau,relacionant adequadament els diferents elements.

Saber actuar amb els aspectes més comuns de transaccions i gestions de béns i serveisquotidians, gestions a centres comercials, botigues, entitats bancàries i restaurants, entred’altres.

Participar de forma senzilla en entrevistes amb objectius diversos, per exemple de treball,i poder donar informació o expressar idees sobre qüestions habituals, sempre que es puguidemanar aclariment o repetició.

Participar en converses en les quals s’estableix contacte social; s’intercanvia informaciósobre temes senzills i habituals, com ara el treball o el temps lliure, en les quals es fanoferiments o suggeriments, es donen instruccions, s’expressen sentiments i opinions, esdonen consells, s’expressa acord i desacord, sempre que de tant en tant es pugui repetir oes torni a proposar el que s’ha dit.

Expressió escrita

Emplenar formularis, qüestionaris i impresos relacionats amb l’activitat quotidiana delsalumnes.

Escriure notes, anuncis i missatges i prendre notes de missatges senzills en els qualss’inclouen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions dela vida quotidiana.

Escriure correspondència personal simple, com ara per mostrar agraïment, disculpar-se oparlar d’un mateix o d’alguna persona de l’entorn familiar, així com parlar de les condicionsde vida, del treball, dels amics o de les diversions.

Fer descripcions senzilles de persones, vivències personals, plans i projectes o descriure elque ens plau o desplau.

Escriure correspondència formal senzilla i breu per sol·licitar un servei, demanarinformació, demanar disculpes o donar informació sobre un mateix o el seu entorn.

Escriure instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com ara unarecepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres.

Narrar de forma breu i elemental històries imaginades o activitats i experiències personalsdel passat, utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i els connectorsbàsics per articular la narració.

17

2.- CONTINGUTS

Encara que els continguts es presenten organitzats en diferents apartats, per aplicar-los al’ensenyament, haurien d'integrar-se en un tot significatiu a partir dels objectius específics decadascuna de les activitats de la llengua, de manera que l’alumnat els adquireixi a través de lestasques i activitats que es proposen a l’aula.

CONTINGUTS NOCIONALS

Els continguts nocionals són conceptes inherents a la llengua i s’assumeixen en l’ensenyamentsense fer-ne esment explícit, ja que són presents en tot procés lingüístic, des de l’expressió o lacomprensió de la unitat lingüística més breu fins a la realització de funcions de la llenguanecessàries per portar a terme tasques o projectes.

Els següents continguts nocionals són aplicables al Nivell Bàsic:

Entitat

Expressió de les entitats i referència.

Propietats

Existència. Qualitat: qualitats físiques, valoracions i quantitat.

Relacions

Espai: ubicació absoluta i relativa en l’espai. Temps: situació absoluta i relativa en el temps. Estats, activitats, processos, realitzacions: temps, aspecte, modalitat, Participants i les seves relacions. Relacions lògiques: conjunció, disjunció, oposició, comparança, condició, causa, finalitat,

resultat, relacions temporals (anterioritat, posterioritat, simultaneïtat).

CONTINGUTS FUNCIONALS

Actes assertius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió del coneixement;l’opinió, la creença i la conjectura (afirmar, anunciar, assentir, classificar); descriure (educació,treball, persones, caràcter, significat, experiències) accions iprojectes referits al moment present, al passat i al futur; dissentir, expressar acord i desacord,expressar desconeixement, expressar una opinió, formular hipòtesis, expressargraus de certesa,

18

identificar-se, informar sobre rutines, hàbits, gustos, plans, decisions; presentar i presentar-se,recordar a algú, rectificar, corregir informació.

Actes compromisius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió d’oferiment,intenció, voluntat i decisió (expressar la intenció, la decisió o la voluntat de fer o de no feralguna cosa, convidar, oferir alguna cosa o ajuda, oferir-se a fer alguna cosa).

Actes directius: funcions o actes de parla que tenen com a finalitat que el destinatari faci ono alguna cosa, tant si això és un acte verbal com una acció d’altra índole (aconsellar, alertar,donar instruccions o permís; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, informació,instruccions, opinió, permís; prohibir o denegar, proposar, permetre, ordenar, sol·licitar,acceptar i rebutjar).

Actes fàctics i solidaris: funcions o actes de parla que es realitzen per establir o mantenir elcontacte social i expressar actituds pel que fa als altres (acceptar o declinar una invitació,ajuda o oferiment, agrair, atreure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressaraprovació, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, lamentar, demanar i acceptardisculpes, refusar, saludar i respondre a salutacions).

Actes expressius: funcions o actes de parla que expressen actituds i sentiments davantdeterminades situacions (expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, desinterès,dubte, esperança, preferència, satisfacció, tristesa i molèstia).

CONTINGUTS SOCIOCULTURALS

Es tindran en compte les àrees següents de la cultura i societat dels països francòfons.

Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjars. Horaris i costums relacionats amb el treball.Activitats d’oci. Festivitats més rellevants.

Relacions personals: introducció a l’estructura social. Relacions familiars, generacionals iprofessionals. Relacions amb diferents grups socials i entre ells.

Condicions de vida: introducció al món laboral. Cobertura dels drets bàsics de la població. Valors, creences i actituds: valors i creences fonamentals. Tradicions importants. Característiques bàsiques del sentit de l'humor. Referents culturals i artístics d’ampli

espectre. Llenguatge corporal: gestos i postures. Proximitat i contacte visual. Convencions socials: convencions i tabús relatius al comportament. Normes de cortesia. Comportament ritual: celebracions i cerimònies més rellevants. Geografia bàsica: països més importants de parla francesa i informació sobre les ciutats

més significatives. Incidències geogràfiques que afecten el francès (introducció bàsica a lesvarietats de llengua).

CONTINGUTS TEMÀTICS

Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbitspersonal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data denaixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència,formació i estudis, professió o ocupació, família, gustos i preferències, aparença física, tretsmés característics de la personalitat, estat d’ànim, experiències personals).

19

Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casainstal·lacions i útils de la llar, reparacions), ciutat/camp, zona on es viu (el barri, la ciutat, elcamp), regió i país.

Activitats de la vida diària: en la casa i en el treball, la rutina diària, professions, treball(característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions de treball,obligacions familiars i laborals).

Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitatsintel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, elsinstruments musicals.

Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets,preus i horaris. El tràfic. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament(lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns.

Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions,contactes per correu.

Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunes ifreqüents, consultes i cures mèdiques.

Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes itasques.

Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors),estris bàsics (casa, col·legi, treball), preus, moneda, bancs, restaurants, bars, formes depagament i reclamacions.

Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics, receptesmenús, locals de menjars i begudes.

Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei, lapolicia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.

Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, lestecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio.

Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions, cures del mediambient.

Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

CONTINGUTS LINGÜÍSTICS

Gramàtica textual

Textos i àmbits

La unitat que es pren com a eix de la descripció de les llengües és el text, que és la formacomunicativa lingüística mínima.Encara que a l’anàlisi teòric el text pot discriminar-se en unitats tan petites com el fonema o elsigne escrit, un enfocament comunicatiu de l'idioma requereix treballar amb el text de forma

20

real en la qual aquestes i altres unitats menors es relacionen i, finalment, assoleixen sentit ipropòsit.

Tipus de textos

Textos orals i escrits amb suports diversificats, generats en diferents situacions comunicativesi amb diferents paràmetres contextuals (canal, àmbit d’ús, relació entre els interlocutors i funciódel text). Es preveu que els textos per aquest nivell siguin dels següents tipus:

a) Descripciób) Diàleg o conversacióc) Narrativad) Prediccióe) Argumentacióf) Instrucció

Àmbits.

Àmbit personal:

a) Textos orals interaccionals i/o adreçats a una audiència: converses de caràcter col·loquialamb amics, familiars o companys (cara a cara); missatges per contestador telefònic i per mòbil;salutacions; orientació en ciutats o altres llocs; narracions i descripcions d’esdeveniments,activitats o hàbits; ordres i instruccions.

b) Textos escrits: notes, cartes i postals; fitxes personals; agenda personal; llistes de lacompra;; lletres de cançons; biografies i autobiografies; targetes d’invitació, dedicatòries,felicitacions d’aniversari, etc.; missatges de correu electrònic, de mòbil i de xat; ordres iinstruccions; narracions d’experiències personals, d’hàbits, de llocs i d’activitats; descripcionsd’animals, persones, llocs i sentiments.

Àmbit públic:

a) Textos orals interaccionals: converses formals en organismes oficials i altres llocs públics(al banc, a la consulta d’un metge, a un restaurant), enquestes, dramatitzacions i concursos(quizzes).

b) Textos orals adreçats a una audiència: avisos i anuncis emesos per altaveu en un lloc públic(aeroport, estació de tren, etc.); avisos i anuncis emesos pels mitjans de comunicació, comara textos publicitaris emesos per ràdio i televisió, notícies de televisió i ràdio, informaciómeteorològica, pel·lícules o extractes de pel·lícules, serials televisius, contes, narracions icançons, entre d’altres.

c) Textos escrits: premsa escrita, formularis d’organismes oficials i altres institucionspúbliques; calendaris; jocs de paraula, qüestionaris i enquestes; horaris, cartells, guiesturístiques i d’oci; informació meteorològica; fullets d’informació general o específica(d’una institució pública, d’instruccions generals, d’un museu, d’una biblioteca,d’informació mèdica); menús i receptes; bitllets i entrades a esdeveniments culturals id’esplai; cartelleres d’espectacles; programacions de ràdio i televisió; horòscops; còmics ihistòries amb dibuixos; anuncis breus del diari; publicitat a les revistes, als diaris i aInternet; plànols de ciutats; etiquetes de productes; llistes de compra; directoris de gransmagatzems; pàgines web d’interès personal.

21

Àmbit acadèmic.

a) Textos orals interaccionals: converses a classe entre alumnes i professors; observacionssobre el procés d’avaluació.

b) Textos orals adreçats al públic: exposició breu d’un fet d’interès personal; discursos,presentacions o conferències sobre temes no especialitzats; explicacions a classe.

c) Textos escrits: llibres de text; qüestionaris, enquestes i reflexions sobre l’aprenentatge,l’aprenentatge autònom i temes culturals, entre d’altres; exàmens, impresos relacionats ambl’àmbit acadèmic; apunts de classe; fitxes personals de vocabulari, gramàtica, etc.;diccionaris, gramàtiques i llibres de consulta; entrades d’enciclopèdies; el Portfoli europeu.

Àmbit professional.

a) Textos orals interaccionals: entrevistes de feina, converses senzilles de tipus formal iconverses telefòniques senzilles.

b) Textos orals adreçats a una audiència: explicacions i instruccions senzilles a la feina.

c) Textos escrits: anuncis breus de feina, descripcions de les activitats professionals, impresosrelacionats amb el món laboral, cartes formals, currículum, cartes de presentació icomunicacions internes (circulars, correu electrònic, recordatoris), informes senzills.

La Gramàtica del text

El text sempre s’ha de considerar com una unitat que va des del sintagma a l’oració, de l’oracióal paràgraf, del paràgraf al text en conjunt.En aquest apartat es registren les dues propietats fonamentals del text, és a dir, la sevacoherència amb l’entorn comunicatiu i la seva cohesió interna. Tot contingut lingüístic posteriors’inclou en aquest esquema, ja que els textos estan conformats per oracions, aquestes persintagmes (nominal, verbal, etc.) i així successivament, si bé el resultat no és en absolutproducte d’una mera agregació.

Adequació del text.

a) Tipus de textos segons la intenció: informatius, explicatius, persuasius, prescriptius,conatius (conversacionals).

b) Varietats funcionals o registres.c) Registre neutre, formal o informal.d) Tipus i format de textos.e) Rellevància del contingut per assolir la tasca (funcional i sociocultural).

Coherència textual.

a) El text com a unitat global del contingut:

Tema: unitat temàtica. Estructuració del contingut. Selecció lèxica. Selecció del contingut rellevant per tal que el text tingui significat. Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (torns de paraula, esquemes en

situacions convencionals, etc.)

22

b) La referència lingüística al context extralingüístic:

Context espai –temporal:- Referència espacial: ús d’adverbis de lloc, demostratius i expressions espacials.- Referència temporal: ús dels temps verbals, demostratius, adverbis de temps i expressions

temporals.

c) El receptor i la seva interpretació del missatge: coneixement de a qui va adreçat el missatge.

Cohesió textual.

Elements prosòdics: entonació, pauses, elements paralingüístics.

Elements ortogràfics: la puntuació com a recurs de cohesió.

Marcadors de la estructura del discurs:

Inici del discurs:- Introducció del tema.- Ordre de les paraules.

Desenvolupament del discurs:- Manteniment del tema:

Co-referència:Recursos anafòrics, pronoms personals,demostratius, possessius.Recursos de recurrència: pronoms; elements lèxics.

- Expansió temàtica i canvi temàtic:Marcadors i connectors per:Introduir una explicació o un nou element.Mostrar acord i desacord.Expressar causa o conseqüència.Expressar condició.Expressar finalitat.

- Conclusió del discurs:Procediments de tancament textual i/o recapitulació final.

Manteniment i seguiment del discurs oral:- Prendre, mantenir i cedir el torn de paraula.- Suport, demostració d’enteniment, petició d’aclariment.- Mots crossa o mots comodí per tal d’omplir els silencis que es produeixen

en la producció oral (diguem-ne, vull dir, etc.).

CONTINGUTS MORFOSINTÀCTICS – BÀSIC 1

L’ORACIÓ SIMPLE

Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

L’oració declarativa amb verb en forma afirmativa o negativa.

Subjecte (S) + (ne) Verb (V) (pas). Subjecte + (ne) V (pas) (+ Objecte Directe (OD) / Objecte Indirecte (OI) /

EN /Y)

23

Formes el·líptiques: oui, si, moi aussi, tout à fait, non, moi non plus, pas dutout.

L’oració interrogativa.

Interrogació mitjançant l’entonación”: Qui? Vous prenez quoi? Vous voulez dupain?

(Est-ce que +) oració declarativa amb marques interrogatives: “Est-ce que vouspartez?”

Elements interrogatius (qui, qu’est-ce que, quel, quand, où, comment, pourquoi)en posició inicial.

L’oració exclamativa.

Oració declarativa amb marques exclamatives: C’est bon! Element exclamatiu en posició inicial: Comme c’est beau! Formes el·líptiques i interjeccions: Désolé! Félicitations! Oui! Non! Si! Verb imperatiu: Entrez!

L’oració imperativa.

(ne) V (pas): Ne touche pas! (ne) OD/OI pron. + V + (pas): N’en achète pas! Ne le mange pas! Ne lui

prends pas! V + OD/OI pron.: Prens-la! Dis-lui!

Fenòmens de concordança.

Subjecte i verb

S ↔ V ( persona i nombre) ON ↔ V S ↔ Atrib. (gènere i nombre) S ↔ Part. Pas. amb l’auxiliar être en el pretèrit perfecte compost. Subjecte impersonal invariable en les formules: il faut, il y a, il est + hora.

L’ORACIÓ COMPOSTA.

Expressió de relacions lògiques. Conectors de:

Coordinació: et Disjunció: ou Oposició: mais, au contraire Comparació: comme Condició: si. Si tu arrives tôt, je pars avec toi. Causa: parce que Temps: pendant que, quand

EL SINTAGMA NOMINAL

Nucli.

Substantiu: el nom propi i comú.

24

Gènere:

Flexió regular: caso general (-Ø / -e) i casos particulars (-er/-ère, -ien/-ienne, -en,-nne/-eur/-euse, -eur/-trice, -on/-onne)

Flexió irregular: casos particulars sobre el mateix radical (fils/fille, roi/reine,neveu/nièce) i flexió invariable (journaliste /secrétaire/élève).

Substantius independents: garçon/fille , homme /femme. Substantius invariables: médecin, professeur.

Nombre:

Flexió regular: cas general (-Ø / -s) i casos particulars (-al/-aux, -eu/-eux, -ail/-aux)

Flexió irregular. Formes invariables: substantius acabats en –s,-x, -z. Substantius independents (yeux) i substantius invariables (parents, janvier,

bonheur) Grau: positiu, comparatiu d’inferioritat (moins de) i superioritat (plus de).

Pronoms.

Pronoms personals: subjecte personal i impersonal (on) Tònics d’insistència(moi, je...). Complements OD i OI ( je lui demande, elle l’appelle). Reflexius.

Pronom EN (substitut de cantitats) Pronom y (sustitut de Complement Circunstancial CC) Indefinits variables: tout (gènere i nombre), invariables (quelqu’un, quelque

chose, personne, plusieurs, rien) Interrogatius/exclamatius: qui?, qu’est-ce que? (invariables), variables (lequel?) Relatius: qui, que (invariables)

Modificacions del nucli.

Els determinants.

Articles determinats i indeterminats: gènere i nombre. Articles partitius: cas general i particular en frase negativa. Omissió de l’article en expressions amb avoir ( avoir froid, avoir faim) Demostratius. Formes simples: gènere i nombre. Possessius: gènere i nombre. Quantitatius: numerals cardinals i ordinals, indefinits (peu de, beaucoup de,

quelques, tout, assez de, trop de) i interrogatius / exclamatius (combien de /quel)

Aposició unida al substantiu (mon ami Pierre) i separada del substantiu (Jean, monvoisin...)

Modificació mitjançant sintagma adjectival. Adjectius qualificatius. (amb très o no).Modificació mitjançant sintagma preposicional: le livre de marie, un million d’euros,le père d’Henri. Modificació mitjançant frases de relatius introduïdes per qui / que / où.Modificació mitjançant la estructura C’est .... qui / que.

Posició dels elements: (determinant +) (sintagma adjectiu +) Nucli (+ sintagma adjectiu)(sintagma preposicional) ( + frase de relatiu)

25

Fenòmens de concordança: le chat blanc. Casos particulars: Det. mon, ton, son + substantiufemení (mon amie), beau, nouveau, vieux / bel, nouvel, vieil.

Funcions sintàctiques del sintagma: subjecte, atribut, objecte directe. Objecte indirecte icomplement circumstancial.

EL SINTAGMA ADJECTIVAL

Nucli: adjectiu.

Gènere:

Flexió regular: caso general (-e) i casos particulars (-er/-ère, -ien/-ienne, -en,-nne/-eur/-euse, -eur/-trice, -on/-onne, -el-/elle ,-t/-tte, -s/-sse, -f/-ve, -s, -c /-che.)

Flexió irregular: casos particulars sobre el mateix radical (fou/folle,roux/rousse, vieux/vieille, beau/belle.) i flexió invariable (facile / difficile).

Nombre:

Flexió regular: cas general (-Ø / -s) i casos particulars (-al/-aux, -eu, -eau/-eux,-ail/-aux)

Flexió irregular. Formes invariables (heureux)

Grau: formes comparatives de l’adjectiu (plus grand, moins grand, aussi grand)

Modificacions del nucli mitjançant un sintagma adverbial (SAdv) (plus ou moins terrible),mitjançant un sintagma preposicional (SPrep) (content de son travail, facile à comprendre),mitjançant una estructura comparativa (aussi blonde que sa mère).

Posició dels elements: sintagma adverbial + nucli + sintagma preposicional.

Fenòmens de concordança (adverbi i quantitatiu invariables)

Funció dels elements del sintagma: atribut i complement predicatiu.

EL SINTAGMA VERBAL

Nucli: verb.

Classes.

Verbs regulars en -er Verbs regulars amb canvis ortogràfics en el radical (-cer, -ger) Els verbs irregulars més usuals: aller, avoir, comprendre, connaître, devoir,

dire, être, faire, finir, partir, pouvoir, prendre, savoir, sortir, venir, vouloir.

Temps verbals.

Expressió del present: present d’indicatiu i être en train de + infinitiu.

26

Expressió del passat: pretèrit perfecte compost d’indicatiu i venir de +infinitiu.

Expressió del futur: present d’indicatiu ,el futur pròxim (aller + infinitiu) i êtresur le point de + infinitiu. El futur simple (verbs regulars).

Aspecte.

Contrast entre être en train de + infinitiu i el present d’indicatiu, contrastentre se mettre à i commencer à, entre finir de i venir de + infinitiu.

Modalitat

. Factualitat: present d’indicatiu. Necessitat: devoir + infinitiu. Obligació: devoir + infinitiu i imperatiu, il faut que +subjonctif. Capacitat: pouvoir, savoir + infinitiu. Permís: pouvoir + infinitiu i imperatiu. Possibilitat: pouvoir + infinitiu Prohibició: ne pas pouvoir, devoir, il ne faut pas, il est interdit de + infinitiu i

imperatiu negatiu. Intenció: vouloir + infinitiu, condicional de cortesia (je voudrais)

Veu activa.

Modificacions del nucli mitjançant la negació (ne ....pas) i els pronoms en verbs pronominals.

Posició dels elements: (negació +) nucli (+ negació), (negació +) (negació +) infinitiu.

Funcions sintàctiques del sintagma verbal: verb, subjecte, atribut, objecte directe,preposicional i complement circumstancial. (voyager est agréable, j’aime voyager, ilcommence à pleuvoir, il travaille vite...)

EL SINTAGMA ADVERBIAL.

Nucli.

Adverbi.

Classes.

Quantitat: beaucoup, peu, très, trop, assez, bien, presque. Temps: aujourd’hui, demain, tard, tôt, expressions que denoten hora,

dia i data, souvent, toujours, maintenant, avant, tout de suite, en retard,comme d’habitude.

Manera: formes simples (bien, mal, ensemble, vite, comme ça) iadverbis en –ment regulars.

Lloc: ici, là, devant, derrière, près, loin, au milieu, au nord, à droite, au-dessus, en haut, là-bas.

Causa: Pourquoi? Parce que. Oposició: au contraire.

27

Resultat: alors.

Grau: formes comparatives del adverbi (plus vite, moins lentement, aussirapidement) i superlatiu (très souvent)

Modificació del nucli mitjançant el SAdv (très, beaucoup) ( très lentement, presque rien) imtjançant el sintagma preposicional (pour toujours).

Posició dels elements del sintagma: (sintagma adverbial +) Nucli i Nucli (+ Adv)

Funcions sintàctiques del sintagma: atribut (Jean est comme ça) i complement circunstancial.

EL SINTAGMA PREPOSICIONAL.

Nucli. Preposició.

Preposicions (dans , chez, pour, par, à, avant, avec, de, derrière, devant, en, pendant,sous, sur, vers...) i locucions preposicionals ( à côté de , avant de, en face de, jusqu’à,près de...) més usuals.

Posició dels elements: (sintagma adverbial + ) preposició + SN / SAdv / SV.

Funcions sintàctiques del sintagma: complement circumstancial i objecte indirecte.

CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS – BÀSIC 1

La pronunciació. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral. Ús dels patrons d’entonació.Detecció de les dificultats entre la llengua materna i la llengua francesa.Especificacions del francès oral (presentació del sistema vocàlics i consonàntics).

SONS I FONEMES VOCALICS I LES SEVES COMBINACIONS.

Orals.

Oposició [i] / [y] Oposició [y] / [u] Oposició [i] /[y] /[u] Oposició [e] / [ә]

Nasals

Discriminació [yn] / [ ] (un /une)

Discriminació: [ ] / [ ] (lait /lin)

Discriminació: [a] / [ ] (plat / plan)

Discriminació: [ ] / [ ] (cinq /cent)

Discriminació: [õ] / [ ] (long / lent)

Discriminació: [ ] / [ ] / (frein / franc / front)

Semivocal: combinacions amb yod. (mien, lieu),

28

La caiguda o no de la vocal no accentuada [ә] al final d’una paraula ( Les voyages formentla jeuness (e). Le travail, c’est la santé.)

SONS I FONEMES CONSONÀNTICS I LES SEVES AGRUPACIONS.

Orals /nasals, sords / sonors.Oposicions: [b] / [v] , [g] / [r], [s] / [z], [ch] / [j]Consonants finals i la seva pronunciació.

PROCESSOS FONOLÒGICS.

Contraccions (Prep + aricle)La liaison. Cas general (la liaison obligatòria i recomanada). Pronunciació de <s,x> com [z],

de <d> com [t] i de <f>com [v]Elisió obligatòria: monosil·làbics (le, la, de, ne , si). Casos particulars: (au, du/à l’, de l’)Modificadors amb canvis davant una vocal: (ce/cet, ma/mon, beau/bel...)

EL RITME: l’encadenament vocàlic i consonàntic del francès oral. (la continuïtat)- laprosòdia sil·làbica.

LA FRASE I L’ENTONACIÓ: les tres entonacions de la frase: declarativa, interrogativa,exclamativa i /o imperativa.

CONTINGUTS ORTOGRÀFICS –BÀSIC 1

La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit. Ús dels signes de puntuació.Pronunciació i ortografia: le secrétair(e) sembl(e) étonné / la secrétair(e) sembl(e) étonné(e)./ les secrétair(es) sembl(ent) étonné(es)

EL SISTEMA D’ESCRIPTURA: l’alfabet llatí . Sigles i abreviatures (diccionaris)

REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE FONEMES I SONS.

Representació d’un so.

Caràcters simples vocàlics i consonàntics. Caràcters dobles o triples (ai, au, sc, ss, am, an ,en, mm, mn,nn, ph, pp, eau...)

Representació de sons. Grafia simple <x> , grafies dobles o triples <ay, oi, oin...>

ADAPTACIÓ DE LA ORTOGRAFIA ESTRANGERA (MÉL) I CONSERVACIÓ DE LAORTOGRAFIA ESTRANGERA (week-end)

Ús dels caràcters en les seves diverses formes. Majúscules en l’organització textual i elnombre (propi i de la nacionalitat).

SIGNES ORTOGRAFICS.

Signes auxiliars: accent gràfic (aigu, grave, circonflexe) , la c trencada (ç), l’apòstrof .Signes de puntuació.

29

DIVISIÓ DE PARAULES AL FINAL DE LÍNIA. Estructura sil·làbica. Assignació deconsonant a la vocal anterior o posterior.

CONTINGUTS MORFOSINTÀCTICS – BÀSIC 2

L’ORACIÓ SIMPLE

Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

L’oració declarativa amb verb en forma afirmativa o negativa.

Subj (+Neg) + V (+Neg) (+OD) (+OI) (+CC) Subj (+Neg) (+OD pron /OI pron / en / y ) + V (+Neg) (+OI / OD ) (+CC)

Oració passiva.

Subj + (Neg +) + V aux. (Neg. +) + Vpas. + C.Agent. On + (Neg +) + VAux. (Neg. +) + CD. Subj + (Neg.+) +(se) faire + (Neg +) + CPred.

Oració interrogativa. .

Interrogatives amb inversió del subjecte: Partez-vous en vacances avec luidemain?

Amb doble subjecte. Pierre a-t-il fait ses devoirs? Qui est-ce qui vient? Qu’est-ce que tu veux? Qu’est-ce qui dit le contraire? Qui

est.ce que tu crois? Interrogació amb elements interrogatius en posició inicial: lequel, combien de. Interrogació amb elements interrogatius amb preposicions: À quoi? Avec qui?

Par où?

Oració exclamativa amb elements exclamatius en posició inicial.

Oració imperativa afirmativa i negativa.

(Neg+) V (Neg) (+OD) (+OI) (+CC) (Neg+) V (Neg) + Atrib. Combinada amb un pronom (OD), (OI).

Fenòmens de concordança.

Entre ON i V

Entre Subjecte i Verb en veu passiva. Entre Subj i Part. Pas en temps verbals compostos amb l’auxiliar être. Entre Part. Pas i CD davant del verb en temps verbals compostos amb l’auxiliar

avoir.

LA ORACIÓ COMPOSTA.

Expressió de relacions lògiques.

30

Disjunció: ou bien. Oposició: par contre. Causa: puisque, comme.

Relacions temporals: pendant que. Conseqüència: donc. Finalitat: afin de, pour + infinitiu. Condició: Si + imperfecte de l’indicatiu + condicional simple. Au cas où +

condicional simple, à condition de + infinitiu.

Fenòmens de concordança: en oració de relatiu Les photos que j’ai prises...

EL SINTAGMA NOMINAL

Nucli.

Substantiu.

Gènere: amb oposició (regular/ irregular) i sense oposició. Nombre: amb oposició (regular/irregular) i sense oposició. Grau comparatiu: inferioritat (moins de), superioritat (plus de), igualtat (autant

de) Nominalitzacions de verbs, d’adjectius, sufixos.

Pronom:

Possessius. Demostratius. Indefinitius: formes variables en gènere (quelques-uns, même) e invariables

(plusieurs, n’importe qui, tout) Pronom EN per a substituir quantitats. Pronom Y per a substituir un complement de verb amb à. Relatius

Formes invariables (dont) Formes variables (lequel, laquelle, lesquels...) i invariables (qui, que,

où) Interrogatius variables ( Lequel? Laquelle?...)

Modificació del nucli.

Determinants.

Demostratius. Formes amb partícules de reforçament (-ci, -là) Modificació mitjançant una proposició relativa introduïda per qui / que /où.

Posició dels elements.

Det + N + frase de relatiu.

31

Tout: posició amb temps compostos i verb seguit de l’infinitiu. Adjectius davant o darrere del verb amb canvi de significat. (mains propres, prores

mains)

Fenomèns de concordança: Nuclis coordinats ↔ Sadj.

Funcions sintàctiques: OD (nucli substantiu o pronom), OI ( nucli substantiu o pronom.)

EL SINTAGMA ADJECTIVAL. Revisió i ampliació

EL SINTAGMA VERBAL.

Nucli: Verb

Classes.

Regulars (revisió) Irregulars (-ir, -re, -oir)

Temps.

Present de l’indicatiu (revisió) Pretèrit perfecte compost de l’indicatiu (revisió) Imperfecte de l’indicatiu. Ús dels dos temps passats mencionats. Futur de l’indicatiu (revisió) Condicional simple. Gerundi.

Aspecte.

Duració i habitual: imperfecte de l’indicatiu. Incoatiu/ terminatiu: se mettre à i commencer à / finir de i venir de + infinitiu,

passat perfecte compost de l’indicatiu. Prefix re- + inf.

Modalitat

Necessitat: il faut + infinitiu, avoir besoin de + infinitiu. Obligació: il faut + infinitiu ,il faut que + subjonctif Prohibició: imperatiu negatiu, il ne faut pas + infinitiu. Opinió: je pense que, je crois que + indicatiu.

Veu passiva.

Frase passiva amb verb en forma passiva. Frase passiva amb On Frase passiva amb se faire + infinitiu. Frase passiva amb faire + infinitiu.

Modificacions del nucli.

Negació (ne ...jamais, ne....rien, ne ...personne)

32

Sintagma preposicional (commencer à, servir à, profiter de) Modificacions mitjançant pronoms personals (doble pronoms) Modificacions mitjançant proposició substantiva, proposició adverbial de temps, de

finalitat, de conseqüència, de condició.

Posició dels elements: Neg + N (Vsimple) + Neg; (Neg) + Pron + auxiliar + (Neg)+ participi; (Neg) + (Neg) + inf., casos particulars: rien i personne.

Funcions sintàctiques: Subjecte, aposició, OD, Atrib, Aprep i CC.

EL SINTAGMA ADVERBIAL.

Nucli: Adverbi i locucions adverbials (revisió)

Classes.

Quantitat: aussi, autant, autrement, davantage, tellement, de plus en plus. Temps: autrefois, auparavant, encore, souvent. Manera: volontiers, exprès. Lloc: ailleurs, partout. Negació: ni Dubte: probablement, sans doute.

Modificació del nucli. Mitjançant el sintagma adverbial (très rapidement, presque rien) i deun sintagma preposicional (pour toujours)

EL SINTAGMA PREPOSICIONAL.

Nucli: preposicions i locucions preposicionals (revisió i ampliació)De temps: après que.

CONTINGUTS FONÈTIC I FONOLÒGICS.

La pronunciació. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral. Ús dels patronsd’entonació. Revisió.

CASOS PARTICULARS

(Vocàlics): femme, eu, curriculum

Pronunciació de consonants finals: oeuf /oeufs, os/os.

PROCESSOS FONOLÒGICS CONSONÀNTICS: pronunciació de < t > com [s]

Elisió prohibida: si + -a,-e, -o, -u; qui; davant de paraules amb < h > aspirada.

OPOSICIONS ENTRE EL PRESENT D’ INDICATIU, L’IMPERFECTE D’INDICATIU

I EL PASSAT PREFECTE COMPOST DE L’INDICATIU.

33

CONTINGUTS ORTOGRÀFICS.

La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit. Ús dels signes de puntuació. Revisió.

ORTOGRAFIA DE PARAULES ESTRANGERES.

SIGNE GRÀFIC AMB VALOR VARIABLE < W >.

3.- METODOLOGIA

APRENENTATGE I DOCÈNCIA

Es parteix d’un model de llengua enfocada cap a l’acció, és a dir, un model centrat en l’ús de lallengua que considera que els usuaris i aprenents són membres d’una societat que tenen unestasques a assolir i que s’ha de tenir en compte el ventall de capacitats específiques que elsindividus, com a agents socials, apliquen a aquest aprenentatge.

Aquest enfocament cap a l’acció o ús de la llengua ha de tenir en compte les estratègies queutilitzen els aprenents per activar les diferents competències que conté la competènciacomunicativa. Aquestes estratègies serviran per dur a terme les activitats i processos quecomporten la recepció i producció de textos i la construcció de discursos que tracten de temesconcrets, els quals permeten el desenvolupament de tasques lligades a determinades situacionsque es donen dins els diferents àmbits d’actuació.

Tant el MCER com aquesta programació volen donar suport a un model obert pel que fa a lesdiferents teories metodològiques. Això no obstant, tant l’alumnat com el professor han de teniren compte els processos involucrats en l’aprenentatge de les llengües i aplicar-los en elsdiferents àmbits d’actuació mitjançant la selecció de materials, laproposta d’activitats i l’avaluació dels continguts, l’aplicació dels procediments adients i eldesenvolupament de l’aprenentatge autònom.

La recerca en l’aprenentatge de les llengües ha produït resultats dispars i els coneixements enaquestes àrees no han determinat encara clarament si existeix un mètode que es pugui considerarcom el millor. Això no obstant cal tenir en compte alguns principis i aspectes àmpliamentacceptats que ens poden ajudar en l’aprenentatge de les llengües.

34

Per estimular l’aprenentatge, és útil contestar a la pregunta: “quines condicions són les mésadients perquè es produeixi aquest aprenentatge?” La majoria dels investigadors semblen estard’acord en el fet que s’han de donar les següents condicions bàsiques que es poden aplicar agairebé totes les situacions d’aprenentatge.

EXPOSICIÓ: L’alumnat ha de rebre un material d’entrada (input) comprensible de lallengua parlada i escrita. Aquest material ha de ser real, suficientment ric i de qualitat. Ésconvenient que s’exposi l’alumnat a textos d’un nivell moderadament més alt deconeixements que el que posseeixen els aprenents en aquest estadi. Ha d’incloure els tipusde registres formal i informal i pot contenir altres varietats a més de la llengua nativa, comara la llengua que utilitza qualsevol parlant no natiu que en faci ús de la llengua objected’estudi.

ÚS DE LA LLENGUA: Té en compte especialment el material de sortida (output) i elconsidera essencial per al desenvolupament de la llengua. S’espera que l’alumnat en faciús real mitjançant la interacció a la classe en un ventall ampli de situacions, la qual cosafarà que es processi el material d’entrada (input) de forma més analítica i possiblementafavorirà també els processos mentals implicats en l’aprenentatge.

MOTIVACIÓ: És necessària perquè els aprenents processin la llengua que reben i tambéla utilitzin el més aviat possible, i es puguin beneficiar tant de l’exposició com de l’ús queen fan. La motivació pot també provenir de diverses fonts. A les EOI cal tenir en compteles característiques pròpies del nostre alumnat i buscar temes adequats als seusconeixements, interessos i necessitats.

INSTRUCCIÓ: S’entén enfocada cap a les estructures formals de la llengua. Actualmentés un fet generalment acceptat que aquesta instrucció pot accelerar el nivell dedesenvolupament de la llengua i fins i tot incrementar el nivell final d’adquisició delsaprenents; per tant el seu aprenentatge sembla rellevant a les EOI. Això no obstant, calconsiderar que existeixen diverses teories sobre la instrucció formal i la seva relació ambl’ordre natural de desenvolupament d’una llengua. Aquest document convida el professorata reflexionar i informar-se sobre els aspectes esmentats, que provoquen controvèrsia entreels lingüistes, perquè prenguin decisions meditades a l’hora d’instruir els alumnes sobre lesformes gramaticals. Cal tenir en compte que un enfocament excessiu en la forma potdesviar-nos dels objectius fonamentals d’un currículum enfocat cap a la comunicació.

De forma abreviada es pot dir que aquest document vol presentar un enfocament comunicatiuequilibrat, es a dir que tot i que es centra en la comunicació i els seus processos, para esmenten les estructures formals i en l’assimilació de les competències com part essencial del’aprenentatge.

3.2 DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Aquests aspectes ens conviden a contemplar l’aprenentatge dels idiomes des d’un enfocamentcomunicatiu i pràctic amb l’objectiu de desenvolupar tasques de complexitat progressiva.Aquest progrés en la competència comunicativa comporta el desenvolupament d’altrescompetències, a fi de fer front a les situacions comunicatives en que es troben els aprenents.Totes les competències humanes contribueixen, d’una manera o altra, a la capacitat decomunicar-se de l’aprenent, i poden considerar-se aspectes de la competència comunicativa. Detota manera, pot ser útil distingir les competències que no estan directament relacionades ambla llengua (competències generals) de les competències pròpiament lingüístiques.

Competències generals

35

Les Competències Generals inclouen diversos tipus de coneixements:

Coneixements declaratius (savoir), que inclouen el coneixement del món i el seufuncionament, el coneixement de la cultura de les comunitats on es parla la llengua quel’aprenent estudia i la consciència de les relacions existents entre la visions de mónsdiferents, entre d’altres.

Habilitats i saber fer (savoir-faire), que inclouen les habilitats pràctiques, les habilitatssocials, les habilitats de la vida quotidiana i les habilitats tècniques iprofessionals, entre d’altres.

El saber ser (savoir-être), que integra factors personals lligats a la pròpia personalitat icaracteritzats per les actituds, les motivacions, els valors i les creences, entre d’altres

El saber aprendre (savoir-apprendre), que inclou la consciència lingüística i comunicativai les habilitats fonètiques generals , es a dir, la sensibilitat cap a la llengua, la capacitat depronunciació de noves llengües, les habilitats per a l’estudi i la capacitat d’adaptar-se a unanova experiència, entre d’altres.

.

Competència lingüística comunicativa

A fi de realitzar les intencions comunicatives, els usuaris de la llengua o els aprenents posenen joc les habilitats generals, i les combinen amb una competència comunicativa de tipus mésespecíficament lingüístic. En un sentit més estricte, la competència comunicativa té elscomponents següents:

Competències lingüístiques: definides com els coneixements dels recursos formals i lacapacitat d’utilitzar-los. Inclou les competències gramatical, lèxica, fonològica, ortogràfica,semàntica, etc.

Competències sociolingüístiques : comprenen el coneixement i les habilitats necessàriesper tractar la dimensió social de l’ús de la llengua, com ara normes de cortesia, formes detractament, expressions populars, accents i registre, etc.

Competències pragmàtiques: es refereixen al coneixement que l’usuari o aprenentté dels principis segons els quals els missatges s’organitzen i s’utilitzen per a la realitzacióde funcions comunicatives : inclouen les relacions de causa i efecte, la capacitat de dirigiri estructurar el discurs, la coherència i la cohesió, etc.

Totes aquestes competències no constitueixen una finalitat en si mateixes i s’activaran a travésd’activitats comunicatives en les quals s’integren les destreses de comprensió, expressió,interacció i mediació, tenint sempre presents els criteris d’avaluació que s’estableixen per alnivell bàsic. El material utilitzat serà variat i autèntic, sempre que sigui possible, per donarresposta a les necessitats reals dels alumnes. Mitjançant aquestes tasques comunicatives, elsalumnes, entren en contacte amb la cultura d’expressió francesa, aprofundint en elsconeixements socioculturals i desenvolupant la seva capacitat crítica a partir de l’anàlisi de lessimilituds i diferències entre les distintes cultures.

ASPECTES A CONSIDERAR

Tractament de l’error

En els processos de comunicació s’haurà de tenir en compte que els errors formen una partfonamental del procés d’adquisició que experimenta l’alumnat, que es troba en un moment

36

determinat de la seva pròpia seqüència d’aprenentatge dins un sistema que no pertany ni a laL1 ni a la L2, i per tant no s’han de contemplar com aspectes negatius, sinó com amanifestacions d’un estadi d’interllengua, que és un estat evolutiu necessari entre els primersintents de parlar i una expressió correcta. Perquè l’alumne comprovi les seves hipòtesis defuncionament de la nova llengua ha de cometre errors, i a partir d’ells es produiràl’aprenentatge. Això no implica que els aspectes gramaticals de la llengua s’han de desatendre,sinó que s’han de programar activitats variades dirigides a la reflexió lingüística, l’enfocamentprincipal de les quals sigui l’ús correcte de la llengua a partir dels errors que es repeteixen sensedesviar-nos de l’enfocament cap a la comunicació.

Tractament del lèxic

L’adquisició del lèxic constitueix una part fonamental en el procés d’aprenentatge d’unallengua; per aquesta raó s’ha de plantejar de forma sistemàtica i adequada. S’hauran de tenir encompte els factors següents:

La distinció entre vocabulari actiu i passiu. El primer constituirà el corpus bàsicproductiu.

La contextualització del lèxic. L’establiment de relacions mitjançant àrees i operacions semàntiques. El reciclatge freqüent . L’ús d’estratègies per a l’aprenentatge i memorització del vocabulari. La combinació d’aquest aprenentatge amb un lèxic més ampli d’adquisició. La relació entre vocabulari i discurs.

Els mètodes utilitzats poden ser variats i dependran dels estils d’aprenentatge individuals.

Paper de l’alumnat i del professorat

L’enfocament adoptat pel MECR implica una forma nova de considerar els rols tant delprofessor com de l’alumne. En un enfocament tradicional el professor assumeix el paperd’expert que dirigeix, controla i avalua les activitats. Un model alternatiu neix de l’enfocamentcap a l’acció i contempla un aprenent que arribarà a adquirir la capacitat d’iniciar el discurs,interrompre’l, acabar-lo i discutir lliurement les opinions. En aquest enfocament tant l’aprenentcom el professor es converteixen en mediadors, impulsors, motivadors i monitors del processosd’aprenentatge, al mateix temps que es relacionen com a membres d’un equip.

Desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom

A partir dels rols esmentats es deriva la necessitat que l’alumnat desenvolupi gradualmentl’aprenentatge autònom, basat en el principi que els aprenents han de prendre la màximaresponsabilitat possible en el seu propi procés d’aprenentatge i controlar-lo progressivament.També han de prendre consciència de les seves etapes de desenvolupament, tant dins com forade la classe.

Utilització dels llibres de text

El llibre de text s’utilitzarà com un recurs més per aconseguir cobrir els objectius i contingutsmarcats a la programació. La seva utilització ofereix sens dubte grans avantatges (un marcestable per a l’ensenyament, un material comú d’ús individual per a l’alumnat i un importantestalvi de treball per al professorat), però cal recordar que tot text ha de ser complementat, enmajor o menor mesura, tant per cobrir la programació com per satisfer les necessitats pròpies

37

de cada grup i professor. Els professors que imparteixin el mateix curs mantindran reunionsperiòdiques amb la finalitat de planificar les possibles formes de complementar el llibre de text.

Les noves tecnologies

a) La introducció i l’ús de les noves tecnologies (TIC) en l’aprenentatge dels idiomes és avuidia imprescindible. Per a les EOI és un repte que requereix una infraestructura tecnològicacada vegada més adequada a les necessitats dels estudiants i una formació del professoraten relació amb aquests canvis. La introducció de les TIC és un impuls cap a la innovaciópedagògica, propicia el canvi dels mètodes d’aprenentatge i de la relació professor/alumne.També són una eina atractiva de suport a la docència, poden fomentar l’autonomia enl’aprenentatge, permeten a l’alumne estar en contacte directe a través d’Internet o altresrecursos multimèdia amb l'idioma i la cultura de parla francesa.

Les activitats i condicions que es podrien proposar per aquest nivell són bàsicament:

Orientar l’alumnat sobre l’accés a una selecció de pàgines web d’interès (notícies en laràdio i la televisió on-line, premsa, exercicis d’autocorrecció sobre aspectes formals de lallengua, programes didàctics d’altres centres, entre d’altres).

Completar les activitats de classe per treballar totes les destreses comunicatives. Utilitzar el correu electrònic, els xats i els fòrums a nivell bàsic amb pautes per motivar

l’expressió escrita. Utilitzar els recursos més amplis que pot oferir un aula multimèdia, com per exemple la

utilització de mètodes multimèdia interactius que es poden fer servir en forma d’autoaprenentatge o amb el professor com a tutor.

Orientar l’alumnat a l’hora de buscar informacions a la xarxa sobre les programacions deles EOI, preparar classes guiades amb el grup o la classe, realitzar converses en temps realamb el grup o la classe (amb programes com l’Skype o Communication Server).

Les TIC són un mitjà adient, atractiu, motivador i facilitador per a la immersió lingüística ocultural en la llengua objecte d’aprenentatge. No podem ignorar-les en el nostre ensenyament.

Foment de la lectura

La lectura extensiva del francès és una manera d’ampliar el lèxic, tant productiu com receptiu,i familiaritzar-se amb les estructures gramaticals de la llengua. A més a més, és una activitatque l’alumne desenvolupa de forma autònoma, sempre amb l’objectiu de millorar la fluïdesalectora, i promoure la confiança en si mateix. De manera tradicional es proposa des de fa anysun programa de lectura d’un libre adaptat per al nivell Bàsic I i tres llibres de literaturaauntèntica (no adaptada) per a la resta de nivells. Exceptuan el que fa al nivell Bàsic 1, la restade nivells tracta cada any de triar lectures que tenguin en compte la realitat complexa de laFrancofonia (obres autors francòfons arreu el món) els diferents estils literaris (novel·la i assaigprincipalent), que siguin actuals, que conectin amb temes d’actualitat i, molt sovint, que estiguinadaptades al cinema.

EL PAPER DE LES TASQUES EN L’APRENENTATGE

Tipus de tasques

L’enfocament que descriu el MECR està clarament centrat en l’acció, com ja s’ha esmentatanteriorment. La comunicació i l’aprenentatge suposen la realització d’una sèrie de tasques que

38

s’han de dur a terme. Aquestes tasques es poden definir com qualsevol acció intencionada queuna persona considera necessària per aconseguir un resultat concret en el context d’unproblema a resoldre, una obligació a complir o un objectiu a assolir. Les tasques constitueixenun procediment metodològic coherent amb els principis de l’enfocament comunicatiu, encaraque són compatibles amb altres enfocaments més tradicionals.El MCER explica que aquestes tasques no són exclusivament lingüístiques, encara quecomportin activitats lingüístiques i que requereixin la competència comunicativa de l’individu.L’assoliment d’aquestes tasques fa necessari l’ús d’estratègies en la comunicació il’aprenentatge. Sempre que l’acompliment d’aquestes tasques impliqui el desenvolupamentd’activitats lingüístiques, caldrà processar textos orals o escrits.

En termes d’aprenentatge de les llengües, les esmentades tasques poden incloure des dedemanar el menú a un restaurant o traduir un text d’una llengua estrangera fins elaborar un diaria l’escola.Els temes a tractar poden generar diferents tipus de tasques. Quan es tracta un tema en el llibrede text quan s’utilitzen altres materials, es pot consultar el llistat de tasques per veure quinespoden ser les apropiades. Sembla adient incloure abans de començar la programació el tipus detasques més usuals per aquest nivell.Freqüentment s’explica que les tasques (reals o pedagògiques) han de simular o reproduir lescaracterístiques de les tasques reals fora de l’aula. Això no obstant la comunicació dins l’aulapresenta característiques pròpies que cal no oblidar, tan pel que fa al context com al llenguatgeque s’utilitza.

ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE

La comunicació i l’aprenentatge suposen la realització de tasques que no són exclusivamentlingüístiques, encara que comportin activitats lingüístiques i que requereixin la competènciacomunicativa de l’individu. El fet que aquestes tasques no siguin rutinàries ni automàtiques fanecessari l’ús d’estratègies en la comunicació i en l’aprenentatge. Sempre que l’acomplimentd’aquestes tasques suposi el desenvolupament d’activitats lingüístiques, caldrà processar (através de la recepció, la producció, la interacció o la mediació) textos orals o escrits.

Les estratègies es poden definir com línies d’acció organitzada, intencionada i regulada que unapersona escull per dur a terme una tasca que ella mateixa es proposa o que se lipresenta. Es defineixen com l’organització dels recursos disponibles amb la finalitat de dur aterme qualsevol pla. L’ús d’una estratègia inclou el fet de prendre decisions conscients per tald’actuar d’una o altra manera.

S’ajudarà els alumnes a identificar i aplicar les estratègies que ja usen en la seva llengua i adesenvolupar-ne altres noves. Per això, es podran utilitzar activitats específiques, peròprincipalment es tractarà d’integrar el treball de les estratègies dins el de les activitatscomunicatives. Serà també fonamental el foment de l’aprenentatge autònom. Generalment lesestratègies no són directament avaluables, s’avaluen de forma indirecta a través de lesdiverses activitats.

Les estratègies es poden classificar en:

39

a) METACOGNITIVES: són les que ajuden a solucionar un problema des d’una perspectivaglobal o de conjunt.

b) COGNITIVES: són les que s’utilitzen per adquirir una llengua i estan relacionades amb elsmaterials lingüístics.

c) COMUNICATIVES: són les que ajuden a iniciar, mantenir i finalitzar la comunicació.d) SOCIOAFECTIVES: són les que tenen a veure amb les relacions i sentiments.

Fent una anàlisi del tractament de les estratègies que fa el MERC, s’arriba a la conclusió que hiapareixen intercalades amb les capacitats, sense fer-ne una distinció clara.Sembla adient fer-ne una relació del tipus d’estratègies que poden utilitzar-se en els processos decomprensió i expressió a tots els nivells.

Estratègies d’expressió oral i escrita

Reproducció de sons, de pautes d’entonació i de grafies a partir de models determinats.a) Lectura expressiva de textos assenyalats amb entonació i pronunciació adequats al nivell.b) Reproducció de les estructures i dels textos assenyalats per aquest nivell seguint

instruccions i models.c) Adequació del registre formal i informal segons el tipus i la intencionalitat del text.d) Producció de textos orals i escrits mitjançant la combinació d’estructures lingüístiques

estudiades.e) Adequació del missatge als components de l’acte de comunicació (interlocutor, canal i

registre).f) Utilització d’estratègies compensatòries com parafrasejar, usar sinònims, mots crossa i

mots comodí del propi idioma, entre d’altres.g) Anàlisi i autoavaluació dels resultats positius i dels errors, a través d’indicis manifestats per

l'interlocutor (repetició sense error, gestos, entre d’altres), amb la finalitat de prendreconfiança en si mateix o per autocorregir-se.

h) Revisió del text produït i incorporar aportacions que ho millorin com a resultat del’intercanvi amb altres lectors.

Estratègies d’interacció

A més de les estratègies assenyalades per a la comprensió i producció s’afegeixen d’altresespecífiques de la interacció.

a) Predicció de les intencions de l'interlocutor i possibles reaccions que es puguinproduir davant el discurs.

b) Identificació de buits d’informació i estimació d’allò que es pot donar per descomptat.c) Planificació dels intercanvis atenent a la situació de comunicació.d) Repetició mental i ús de frases estandarditzades d’ús freqüent (felicitar, saludar i

acomiadar-se; desitjar sort, etc.) tant oralment com per escrit.

40

e) Identificació de buits d’informació i estimació d’allò que es pot donar per descomptat.f) Planificació dels intercanvis atenent a la situació de comunicació.g) Repetició mental i ús de frases estandarditzades d’ús freqüent (felicitar, saludar i

acomiadar-se; desitjar sort, etc.) tant oralment com per escrit.h) Manteniment de l’atenció i observació del comportament de l'interlocutor per poder

comprendre’l millor.i) Ús d’estratègies compensatòries per evitar silencis o malentesos en la comunicació: petició

d’ajuda, de repetició, d’aclariment del que s’ha dit o escrit, utilització del llenguatge noverbal, canvi de tema, ús d’expressions per donar temps a pensar el que es vol dir, etc.

j) Comprovació de la comprensió del missatge; petició de correcció a l'interlocutor iaclariment de possibles malentesos.

Estratègies d’aprenentatge autònom

a) Planificació d’un pla de treball personal (diari, setmanal, quinzenal, etc.) i d’un treball (enparelles, en equip).

b) Localització i ús efectiu de recursos personals (llibre de text, diccionaris personals,apunts, etc.), dels disponibles tant en el centre escolar com fora (biblioteques, aula

b) de recursos i aula multimèdia) que ajudaran l’alumne a la preparació i organització de latasca.

c) Identificació de les estratègies bàsiques per a l’aprenentatge del vocabulari, la gramàtica ila utilització ràpida i freqüent de la llengua apresa.

d) Ús d’estratègies compensatòries (parafrasejar, emprar mímica, etc.), afectives (tenirconfiança en un mateix davant l’error, arriscar-se a realitzar una tasca, etc.) i socials(treballar amb companys, intercanvis amb parlants natius, entre d’altres) amb la finalitatd’afavorir l’aprenentatge.

e) Ús d’estratègies de memòria (crear relacions mentals, mapes semàntics, etc.), cognitives(analitzar, raonar, deduir, etc.) i metacognitives (fixar-se objectius, relacionar els nousconeixements amb els ja coneguts) per desenvolupar les tècniques d’estudi i de treball.

f) Ús d’estratègies transferides d’altres aprenentatges.g) Participació en situacions de comunicació a través de les noves tecnologies de la informació

i comunicació (missatges de mòbil, xat o correus electrònics).h) Detecció dels errors més freqüents, anàlisi de les causes i la seva acceptació com un element

necessari en el procés d’aprenentatge. Participació en activitats de coavaluació com arecursos per reflexionar sobre les dificultats que sorgeixen en el procés d’aprenentatge, ambla finalitat de superar-les.

i) Identificació del resultat positiu que s’ha obtingut en la utilització d’una estratègia(autoavaluació) i continuïtat en el seu l’ús.

Estratègies culturals i interculturals

41

a) Reconeixement de les característiques pròpies de la cultura francòfona.b) Observació i reconeixement dels continguts i convencions culturals des països franco

parlants.c) Identificació de les diferències i similituds socioculturals entre la cultura pròpia i l’aliena.d) Ús d’estratègies per establir contacte amb altres cultures.e) Identificació d’estereotips i formes de superar-los.f) Identificació del paper de l’alumne com intermediari cultural entre la L1 (cultura pròpia) i

la L2 (nova cultura).

LES ACTITUDS I L’APRENENTATGE

Les actituds es poden definir com opinions, formes de pensar i formes de respondre a qualsevolproblema. Estan relacionades amb l’experiència i la cultura i són difícils de definir, peròexerceixen control sobre l’aprenentatge de les llengües.

Es recullen en forma de llistats indicatius dels quals els departaments didàctics haurien deseleccionar els apartats que els alumnes han d’aprendre o desenvolupar. Es recomana, noobstant això, abastar el major nombre d’epígrafs possible. Es poden classificar de la següentmanera.

Actituds vers la comprensió i expressió orals i escrites

a) Mostrar interès irespecte per les normes que regeixen els textos orals i escrits.b) Respectar les idees expressades en l'idioma estranger.c) Prendre consciència de la importància d’aprendre un idioma per poder satisfer necessitats

comunicativesd) Valorar la comunicació com a forma de convivència i respecte per les normes que la

regulen.e) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en l'idioma

estudiat dintre o fora de l’àmbit escolar.

Actituds vers la interacció

a) Superar el sentit del ridícul i de la cohibició. Desenvolupar el sentit de l’espontaneïtat, ivalorar la confiança en si mateix per poder establir intercanvis comunicatius.

b) Mostrar una actitud col·laboradora, participativa, i de respecte cap a les normes en elsintercanvis comunicatius (respecte al torn de paraules, a les idees de l’altre, etc.).

c) Valorar el treball en grup com a mitjà d’aprenentatge, l’establiment de relacions entre elsparticipants i la motivació que afavoreixin l’estímul mutu i d’avaluació conjunta.

d) Valorar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a mitjà deperfeccionament de l'idioma i d’interrelació personal.

Actituds vers l’aprenentatge autònom

42

a) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en l'idiomaestudiat fora de l’àmbit escolar, aprofitament de les nova tecnologies com a font importantd’aprenentatge autònom.

b) Valorar el propi esforç, progrés i curiositat per aprendre, i acceptar les pròpies limitacionsi dificultats que sorgeixen en l’aprenentatge.

c) Acceptar l’error com un element necessari en el procés d’aprenentatge.

Actituds culturals i interculturals

a) Rebutjar estereotips, tòpics i prejudicis sobre l'idioma, sobre la cultura i sobre els seusparlants.

b) Mostrar interès i respecte pel coneixement de les principals característiques de la vidaquotidiana, de la cultura, de les convencions socioculturals i el llenguatge no verbal propisdel país o països de l'idioma estudiat.

c) Mostrar interès cap a altres cultures, noves experiències i altres comportaments.d) Valorar el paper d’intermediari cultural entre la cultura pròpia i la cultura estrangera per

abordar amb eficàcia els malentesos culturals i les situacions conflictives.e) Mostrar una actitud oberta i crítica davant altres valors característics que pertanyen a

diferents cultures.

4.- AVALUACIÓ

NIVELL BÀSIC 1

Contràriament al que ocorre en el nivell Bàsic 2, en aquest primer curs hi ha avaluació continua.Correspon a cada profesor determinar la manera en què durà a terme el procès d’avaluació delseguiment dels seus alumnes en la tasca diaria a dintre la classe.

Tanmateix els differents professors que imparteixen aquest curs es coordinaran per elaborar lesmateixes proves formals (quatre al llarg del curs + una recuperació global a l’inici de juny) iaplicarán els mateixos criteris d’avaluació i de qualificació.

Els principis generals i la descripció feta més endavant del procés d’avaluació que afecta a lesproves certificatives del nivell Bàsic (en acabar el segon curs d’aquesta étapa) seran d’aplicacióa les diferents proves d’avaluació continua del primer curs.

NIVELL BÀSIC 2

Especificacions generals sobre les proves de nivell bàsic

Objectius generals

43

Les proves de certificat, com ara la del Nivell Bàsic, constitueixen una sèrie de proves de dominidissenyades per avaluar, en els nivells establerts, la competència dels candidats en les quatredestreses lingüístiques bàsiques per a fins comunicatius generals.

Esquema general de les proves de nivell bàsic

Serà establert per les comissions de proves unificades d’acord amb el present annex.

Aspirants

Els exàmens van dirigits a les persones que necessitin o tinguin interès en un certificat que faciconstar el seu nivell de competència lingüística general segons aquesta ha estat definida, aixícom a aquells aspirants que es presenten a aquests exàmens en finalitzar els estudis de nivell.L’accés a aquestes proves queda regulat en el present decret.

Les proves de nivell bàsic

Les proves s’han dissenyat per mesurar el nivell de domini que una persona té en la llenguaobjecte d’estudi. Estan basades en un model de competència comunicativa lingüística generalque han establert experts en l’àrea i ha estat adoptat pel Consell d'Europa en el MCER. Aquestmodel està basat en l’enfocament comunicatiu i orientat cap a l’activitat lingüística a l’ús del'idioma, definit al MCER en els següents termes: «L’ús de la llengua – que n’incloul’aprenentatge – comprèn les accions que realitzen les persones, les quals, com a individus icom a agents socials, desenvolupen una sèrie de competències: les de caràcter general i lescompetències lingüístiques comunicatives en particular. Les persones utilitzen lescompetències que tenen a la seva disposició en diversos contextos i sota diverses condicions ilimitacions, amb l’objectiu de dur a terme activitats lingüístiques. Aquestes activitatscomporten uns processos lingüístics destinats a produir i/o comprendre textos relacionats ambtemes d’àmbits específics, activant les estratègies més convenients per a l’acompliment de lestasques. El control que tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a lamodificació de les seves competències (MCER secció 2.1).»

Aquest nivell de competència comunicativa general s’observarà en la utilització que elcandidat fa dels seus coneixements, habilitats i recursos per comprendre textos orals i escrits iexpressar-se per escrit i oralment en una sèrie de situacions comunicatives reals. Aquestacompetència comunicativa suposa la pràctica tant d’una subcompetència merament lingüísticacom de subcompetències de tipus pragmàtic, sociolingüístic i estratègic.

D’acord amb aquest model, les proves mesuraran la capacitat de l’examinand per portar a termesatisfactòriament una sèrie d’activitats lingüístiques similars a les que desenvoluparia ensituacions reals de comunicació i, per tant, l’avaluació posarà esment en els aspectes que lapersona és capaç de processar i produir en contextos de caràcter comunicatiu, i donar prioritata aquests aspectes sobre la valoració independent dels seus coneixements formals sobrel'idioma. Els aspectes formals es concreten en tasques que permetin observar l’ús pràctic que lapersona fa d’elles. D’aquest constructe general es deriven les característiques específiquesd’aquestes proves d’examen pel que fa a:

Tipus i nombre de proves. Tipus i nombre de tasques de les quals es composen. Textos, continguts gramaticals i lèxics que s’ofereixen com input per a aquestes tasques. Destreses que s’avaluen. Puntuació i duració de les proves. Nivell de les proves.

44

Criteris d’avaluació Model organitzatiu

Tipus i nombre de proves

El Certificat de Nivell Bàsic valorarà cadascuna de les destreses mitjançant les proves de: Comprensió lectora Comprensió auditiva Expressió escrita Expressió oral

D’aquesta manera la competència gramatical s’avaluarà lligada a les quatre destresesesmentades i no necessàriament com una prova aïllada, mitjançant tipus de tasques com lesque es proposen més endavant per a cada una de les destreses lingüístiques.

Els participants podran accedir a totes i cadascuna de les proves sense que la superació dequalsevol d’elles sigui requisit indispensable per poder realitzar-ne les restants.

La independència d’aquestes proves permet un sistema de certificació per destreses icompetències parcials.

Tipus i nombre de tasques

Principis pel que fa al tipus i nombre de tasques per cada prova.

a) S’utilitzarà més d’un tipus de tasca amb la finalitat de mesurar apropiadament lesmicrodestreses i els coneixements parcials en cada prova, per tal que la mostra sigui mésàmplia i equilibrada i per minimitzar els efectes del format sobre l’actuació dels aspirants.

b) Entre els tipus de tasques i exercicis disponibles, es triaran aquells que garanteixin un grauòptim de validesa i fiabilitat, és a dir:

Els més adequats per mesurar el constructe (competències, destreses i coneixements) decada prova, la qual cosa vol dir que s’intentarà minimitzar el volum de tasques que nocorresponguin a aquest constructe (per exemple, que la producció escrita en lacomprensió auditiva es redueixi al mínim necessari).

Els que facin possible una correcció senzilla, ràpida i objectiva. Els que siguin pràctics, és a dir, que la informació que procuren sobre la competència

de l’examinand compensi el procés d’elaboració necessari.

Els textos, continguts gramaticals i lèxics que es proposen com input per dur a terme les tasqueses troben enumerats en els següents apartats.

a) Relació de textos: 2.5.1.1.1.b) Continguts gramaticals: apartat 2.5.2..c) Comentaris sobre el contingut lèxic: apartat 3.3.2.

Destreses que s’avaluen

Cada una de les proves mesurarà una de les quatre destreses bàsiques de comprensió escrita ioral. Per a cadascuna de les destreses es detallaran les miscrodestreses corresponents al NivellBàsic, és a dir què és el que avaluen les tasques i exercicis continguts a les proves.

Descriptors de la conducta lingüística que s’espera de l’alumnat en acabar el nivell bàsic.

45

Comprensió lectora

a) Comprendre textos curts i senzills sobre temes corrents si contenen vocabulari moltfreqüent i quotidià o relacionat amb la feina.

b) Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d’ús habitual (sol·licituds d’informació,encàrrecs o comandes, etc.) referents a temes de la vida quotidiana.

c) Trobar informació específica en llistes o repertoris i tenir capacitat per identificar aquestainformació de forma aïllada.

d) Trobar informació específica que pugui ser previsible, en documents senzills d’ús quotidiàcom prospectes, menús, anuncis, inventaris i horaris.

e) Comprendre els rètols i els cartells més habituals que es troben en llocs públics com carrers,restaurants, estacions de tren, llocs de treball, etc., com ara adreces, instruccions i senyalsde perill.

f) Identificar informació específica d’escrits senzills; com ara extractes de premsa quedescriuen fets o esdeveniments.

g) Comprendre instruccions d’ús corrent que poden anar acompanyades d’imatges, com perexemple l’ús d’un telèfon públic.

h) Extreure una idea del significat general i deduir a partir del context el sentit probable deparaules desconegudes que es troben a textos i enunciats curts i tracten temes concrets dela vida quotidiana.

Tasques de comprensió lectora

Aquesta prova pot constar d’un mínim de tres tasques a partir de la lectura d’una sèrie de textosautèntics (o de característiques similars), com ara extractes de premsa, anuncis d’Internet, fullsinformatius, etc., procedents de diverses fonts i adequats a les especificacions del nivell.Aquestes tasques podran ser de tipologia variada, com ara, exercicis d’elecció múltiple (ambopcions lèxiques o d’oracions i frases); preguntes obertes de resposta breu; exercicis deVertader/Fals/No consta; exercicis d’aparellar títols o epígrafs amb fragments de text;transferència d’informació d’un text a una graella, taula o qüestionari; ordenació de paràgrafs;text mutilat amb banc d’opcions (cloze, open cloze), entre d’altres.

Comprensió auditiva

a) Comprendre la informació suficient per respondre a necessitats concretes, a condició quela parla sigui clara i pausada.

b) Comprendre expressions i frases relacionades amb temes de la vida quotidiana, com arainformació personal i familiar bàsica, temes relacionats amb les compres, el lloc deresidència, el treball, etc., sempre que es parli de forma clara i pausada.

c) Identificar el tema d’una conversa entre parlants nadius sobre assumptes de la vidaquotidiana, si es porta a terme lentament i s’articula amb claredat.

d) Extreure el sentit global d’una presentació o monòleg si es produeix a ritme pausat.e) Copsar la idea principal de missatges o anuncis breus, senzills i clars.f) Comprendre indicacions senzilles referents a l’ús dels mitjans de transport públic.g) Comprendre i extreure la informació essencial de textos curts enregistrats sempre que

tractin de temes corrents, amb informació que pugui ser previsible, i que s’hagin expressatd’una manera pausada i clara.

h) Identificar la idea principal de les notícies de televisió sobre esdeveniments, accidents, etc.,si el comentari va acompanyat d’imatges.

i) Saber quan es dóna un canvi de tema en qualsevol informació oral de tipus senzill o quotidiài fer-se una idea del contingut principal, com ara els continguts generals de les notíciestelevisives.

46

j) Deduir el sentit probable de paraules desconegudes a partir del context.

Tasques de comprensió auditiva

Aquesta prova pot constar d’un mínim de tres tasques a partir de l’audició d’una sèrie de textosorals autèntics (o de característiques similars) en suport àudio o vídeo, procedents de fontsdiverses (televisió, ràdio, missatges telefònics, etc.) i adequats a les especificacions del nivell.S’escoltaran un mínim de dues vegades. Aquestes tasques podran ser de tipologia diversa, comara exercicis d’elecció múltiple; preguntes obertes de resposta breu; exercicis de Vertader/Fals;transferència d’informació extreta del text a un quadre, taula o qüestionari; exercicis d’emplenarbuits; prendre notes, entre d’altres.

Expressió oral

Producció oral

a) Utilitzar expressions i frases simples en forma de llista per fer descripcions o presentard’una manera senzilla les persones, les condicions de vida, les condicions laborals, lesrutines diàries, el que plau o desplau, els llocs o emplaçaments, etc.

b) Utilitzar un llenguatge senzill per descriure objectes o fer enunciats breus.c) Descriure l’entorn familiar i les condicions de vida personal i professional.d) Narrar una història o descriure un fet utilitzant una llista senzilla de punts a tractar.e) Fer exposicions breus i preparades amb anterioritat sobre temes relacionats amb la vida

quotidiana, i poder justificar i explicar de forma breu i senzilla opinions, projectes i accions.

Interacció oral

Sempre que pugui demanar, de tant en tant, que li aclareixin el que s’ha dit i que li ajudin aexpressar el que vol dir, l’alumne haurà d’estar capacitat per:

Interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes.a) Intervenir en converses senzilles i habituals sense gaire esforç: formular preguntes i

respondre-les, i intercanviar idees i informacions sobre temes corrents en situacions de lavida quotidiana que puguin ser previsibles.

b) Saber demanar i proporcionar béns i serveis d’ús quotidià.c) Saber donar i seguir directrius i instruccions simples com, per exemple, la manera de

dirigir-se a un indret determinat.d) Portar a terme intercanvis de tipus social molt breus, però tenint en compte que

freqüentment l’alumne tindrà dificultats per dirigir una conversa.e) Participar en converses de cortesia sobre temes d’interès que es donin en contextos

habituals.f) Fer suggeriments i reaccionar a propostes.g) Respondre a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contingut d’una

presentació oral.h) Fer-se entendre en una entrevista i comunicar idees i informació sobre temes familiars.

Desenvolupament del discurs oral

a) Començar, mantenir i acabar una conversa senzilla cara a cara sobre temes familiars od’interès personal.

b) Utilitzar els connectors més freqüents per enllaçar frases senzilles a fi d’explicar unanarració curta o descriure algun objecte amb el suport d’una llista senzilla d’elements.

47

c) Fer-se entendre en intervencions breus i construir frases sobre temes familiars sense gairedificultat per dur a terme intercanvis curts, malgrat que siguin evidents els dubtes i els falsoscomençaments.

Tasques d’expressió oral

Aquesta prova podrà constar d’un mínim de dues tasques segons aquestes indicacions:

Secció unidireccional: tractar algun tema a partir d’un estímul que pot ser gràfic, de lecturabreu o de suport verbal.

Secció interactiva (entre candidats o amb el tribunal): entrevista; resolució d’una tascacomuna; senzill intercanvi d’opinions o una conversa breu.

Criteris d’avaluacióLes tasques d’aquesta prova de valoració més subjectiva s’avaluaran d’acord amb els següentscriteris:

CRITERI EL QUE S’AVALUA

Adequació

L’assoliment de la tasca; l'adequació del registre pel que fa al destinatari, el propòsit i lasituació; l'extensió de les intervencions; la rellevància del contingut, els torns de paraula iles estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.

Cohesió iCoherència

L'organització de la informació i de les idees; l'ús de connectors discursius, d'altresmecanismes d'interconnexió i dels patrons d’entonació.

FluïdesaAvalua la capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastantregular com per a no interrompre la comunicació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Expressió escrita

Producció escrita

a) Escriure sobre aspectes de l’entorn de l’alumne, per exemple: la gent, els llocs mésfreqüentats, la feina o els estudis, utilitzant frases enllaçades amb connectors senzills.

b) Fer descripcions breus i elementals d’esdeveniments, activitats passades i experiènciespersonals o imaginàries.

c) Escriure una sèrie de frases i d’expressions senzilles sobre la família, les condicions devida, la formació acadèmica, la feina i els projectes futurs.

Interacció escrita

a) Escriure notes i cartes personals breus que responguin a fórmules d’ús freqüent, persol·licitar o transmetre informació que els interlocutors consideren important.

b) Escriure cartes personals per convidar algú, per expressar agraïment, per excusar-se otambé actuar en altres situacions que requereixin un intercanvi escrit.

c) Escriure i prendre nota de missatges que contenen informació senzilla d’importànciaimmediata per als amics, companys i altres persones que formen part de la vida quotidianai l’entorn de l’alumne.

Tasques d’expressió escrita

La prova pot constar d’un mínim de dues tasques que incloguin redacció guiada de textossimples i breus de diferent format i contingut. La longitud del text dependrà de la seva tipologia.

48

No cal que ambdós textos tinguin la mateixa longitud. Poden aplicar-se també criteris deponderació.Les tasques d’aquesta prova de valoració més subjectiva s’avaluaran d’acord amb els següentscriteris:

CRITERI EL QUE S’AVALUA

AdequacióL'ajustament al format requerit; l'adequació al registre en funció del destinatari, propòsit isituació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.

Cohesió iCoherència

L'organització de la informació i de les idees; l'ús de connectors discursius, d'altresmecanismes d'interconnexió i dels signes de puntuació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

Puntuació i duració de les proves

L’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació total a cadascunade les proves, encara que la mitjana resultant de les puntuacions de totes les proves juntes abastiel 60% de la puntuació total per examen. La puntuació de cadascuna de les proves superadesen la convocatòria ordinària es mantindrà per a la convocatòria extraordinària (si l’hagués) delmateix curs, no estant obligat l’examinand a realitzar en aquesta convocatòria més que lesproves no superades en aquella. Altres detalls més específics podran ser establerts per laComissió de Proves Unificades.

La duració total d’aquestes proves serà establerta per la Comissió de Proves Unificades.

Criteris de qualificació

Per a totes les tasques contingudes en les proves, i quan aquestes tasques estiguin basades enítems de correcció objectiva, s’elaborarà una clau de respostes clara i exhaustiva. Per a lesproves directes o d’expressió (escrita i oral) es dissenyaran unes taules d’avaluació comunesper guiar l’actuació dels avaluadors. Els descriptors en aquestes graelles tindran un contingutpositiu i seran precisos, clars, breus i independents.Tal com s’estableix a l’article 6 del present Decret, a les actes de qualificació hi constaran, pera cada alumne, la puntuació numèrica de cadascuna de les proves i la puntuació global final.Les notes que figuraran a les actes seran de 0 a 10 punts. Els criteris per obtenir la qualificacióglobal seran fixats per la comissió de proves unificades. En tot cas, la qualificació final únicade l’examen serà global. Els candidats a aquestes proves hauran d’obtenir un 60% per acadascuna de les parts (destreses) per tal de poder ser qualificats positivament.

Nivell de les proves

El Nivell Bàsic se situa, en termes generals, a un nivell A2+ del MCER. En el cas de lesllengües tipològicament distants, el nivell que es pot assolir se situa a un nivell A2 del MCER.

49

PROGRAMACIÓ DIDÁCTICA DE NIVELL INTERMEDI

1.- OBJECTIUS NIVELL INTERMEDI B1

El Nivell Intermedi té com finalitat principal capacitar l’alumne per utilitzar l'idioma amb unacerta seguretat de forma receptiva i productiva, tant en forma parlada com escrita així com pera mediar entre parlants de diferents llengües amb una certa fluïdesa, naturalitat i flexibilitat. Esfarà servir un ventall ampli de situacions i contextos quotidians o habituals, com ara els querequereixin comprendre i produir textos d’una certa extensió i varietat sobre aspectes generalso d’altres més específics derivats de temes d’interès personal i professional. L’alumnat es veuràprogressivament exposat a diversos accents, registres i estils que siguin fàcilment intel·ligiblesi produïts en llengua estàndard. El llenguatge haurà de contenir estructures variades, a més d’unun ampli repertori lèxic d’ús comú que pot incloure algunes expressions idiomàtiques d’ús moltfreqüent.Per assolir aquest nivell, l’aprenent haurà de fer servir les estructures principals de l’idioma idisposar de les estratègies necessàries per actuar amb eficàcia en situacions comunicatives detipus general i algunes de més específiques.En aquest nivell s’espera un alt grau de desenvolupament de l’aprenentatge autònom.Els textos coincidiran majoritàriament amb els del Nivell Bàsic, emperò s’haurà d’utilitzar unventall més ampli de situacions i introduir noves estructures.

50

1.2 OBJECTIUS GENERALS DEL NIVELL INTERMEDI B1

En acabar els dos cursos que integren el nivell intermedi, l’alumnat haurà de ser capaç de:

a) Comprendre la informació general, les idees principals i els detalls més rellevants en textosorals estructurats amb claredat, produïts en llengua estàndard i articulats a velocitat pausadaemperò natural. Aquests textos poden ser transmesos directament o per mitjans tècnics,sempre que les condicions acústiques siguin adequades i es pugui tornar a escoltar el ques’ha dit.

b) Expressar-se i interactuar en textos ben organitzats i adequats als interlocutors i al propòsitcomunicatiu. Els aprenents hauran de fer-se comprendre amb una correcció, fluïdesa iespontaneïtat que permetin mantenir la interacció encara que resultin evidents l’accentestranger i les pauses per planejar el discurs o corregir errors, i encara sigui necessària lacooperació per part dels interlocutors.

c) Comprendre el sentit general, la informació essencial, les idees principals i els detalls mésrellevants que es troben en textos escrits clars i ben organitzats, produïts en llenguaestàndard i sobre temes generals, temes actuals o d’altres menys rutinaris relacionats ambles àrees d’especialitat dels aprenents.

d) Escriure textos senzills i cohesionats sobre temes generals i quotidians, o d’altres menysrutinaris d’interès personal en els quals es demana o transmet informació; es narrenhistòries; es descriuen experiències, esdeveniments (reals o imaginats), sentiments,

reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen opinions i s’exposen plans, arguments iintencions.

e) Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell, els elements morfosintàctics, lèxics ifonètics, i entendre la seva importància per tal de fer efectiu el procés de comunicació.

f) Consolidar gradualment l’actitud oberta i positiva que s’ha de mantenir davant una realitatplurilingüe i pluricultural que fomenti la tolerància i el respecte mutu i que faciliti lamobilitat i la cooperació internacionals.

g) Ampliar els coneixements i analitzat les característiques i singularitats pròpies de la societati la cultura de la llengua estudiada amb la finalitat de continuar desenvolupant lacompetència comunicativa i la consciència intercultural.

h) Ampliar les estratègies de treball personal i desenvolupar l’aprenentatge autònom, utilitzanttots els recursos a l’abast que permetin l’aprenentatge al llarg de la vida. Mostrar habilitatper analitzar les pròpies necessitats comunicatives, autoavaluar i controlar el propi procésd’aprenentatge de la llengua per tal de millorar les tasques plantejades i assolir els objectiusestablerts.

i) Ampliar les estratègies de comunicació que facilitin la comprensió, expressió, interacció imediació encara que en aquest nivell es segueixin utilitzant freqüentment les estratègiescompensatòries.

j) Ampliar el repertori lèxic per expressar-se sobre temes relatius a la vida quotidiana, comara la família, el temps lliure, els sentiments i d’altres temes inclosos en el present nivell,encara que es necessiti l’ajuda de pauses, reformulacions i repeticions.

51

k) Desenvolupar la capacitat de destriar la informació rellevant de la que és accessòria.

l) Començar a desenvolupar la capacitat d’inferir i deduir la informació no explícita.

m) Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com mitjà per incrementar la comprensió.

n) Identificar la funció i tipologia dels textos i documents de treball, tant orals com escrits(procedència, emissor, finalitat, etc.)

o) Comprendre les actituds i els estats d’ànim de les persones que parlen.

p) Utilitzar eficaçment diccionaris, llibres i altres materials de consulta.

q) Identificar les característiques de la llengua objecte d’aprenentatge per contrast icomparació amb la llengua materna o altres llengües, quan escaigui.

r) Apreciar el valor de la llengua estrangera com mitjà de comunicació amb persones quepertanyen a una cultura diferent i com element afavoridor de les relacions socials iinterpersonals, tot desenvolupant actituds de respecte cap a altres llengües i els seusparlants

Al finalitzar aquest nivell encara cal esperar errors morfosintàctics, així com la utilització depauses, reformulacions i repeticions, sobretot quan es parla de forma poc controlada, emperòno s’han de produir faltes que impedeixin la comprensió en temes de caràcter general. Lapronunciació haurà de ser clarament intel·ligible encara que sigui evident l’accent estranger i

es produeixin errors d’accentuació i entonació S’espera també que l’alumnat utilitziconscientment les estratègies adients per evitar que es trenqui la comunicació. Cal recordarl’aspecte cíclic de tots aquests continguts.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL NIVELL INTERMEDI 1( PRIMERA PART NIVELLB1)

Els continguts per al Nivell Intermedi1 es refereixen principalment a dos trets fonamentals:

La capacitat de l’aprenent per mantenir la interacció i poder comunicar el que vol en unavarietat de contextos.

La capacitat de enfrontar-se de manera flexible al les situacions de la vida diària.

A l’acabament del Nivell Intermedi 1 l’alumnat haurà d’haver adquirit un nivell decompetència B1 en referència als nivells establerts pel Marc Comú Europeu per a l’aprenentatgede les llengües (MCER)

Destreses receptives: comprensió lectora i comprensió auditiva

1.2.1 Comprensió lectora.

a) Comprendre rètols, cartells, prospectes, fulletons i manuals amb instruccions, indicacions iinformació rellevant sobre el funcionament i la utilització de productes o serveis.

b) Comprendre cartes, notes personals i missatges que continguin descripcionsd’esdeveniments, de sentiments i de desitjos amb l’objectiu de mantenir correspondència.

52

c) Comprendre la informació rellevant d’escrits quotidians oficials i textos breus referents al’entorn de l’alumnat, com ara cartes i documents; informes i memoràndums, entre d’altres.

d) Comprendre els punts significatius de textos periodístics senzills sobre temes quotidiansamb un lèxic habitual o propi del entorn dels aprenents.

e) Comprendre amb suficient detall els missatges en textos adreçats a l’alumnat, com ara elsreferents al seu entorn acadèmic.

f) Comprendre lectures adients al nivell (originals o adaptades), seguint el desenvolupamentargumental i mantenint viu l’interès pel text, sense que la lectura es vegi dificultada per unlèxic i una morfosintaxis massa complexos, i sempre que la major part des elementsdesconeguts pugui ser interpretada a partir del context.

1.2.2 Comprensió auditiva

a) Comprendre la informació principal i els detalls rellevants d’anuncis i missatges orals quecontinguin instruccions senzilles, indicacions clares o altres tipus d’informació sempre queel discurs sigui clar, la velocitat normal i es tractin temes quotidians o de la vidaprofessional expressats en llengua estàndard.

b) Comprendre converses sobre aspectes quotidians que es produeixen entre dos interlocutorsen presència de la persona aprenent, les quals no siguin proposicionalment nilingüísticament complexes ni tampoc estiguin distorsionades pel soroll ambiental.

c) Comprendre, en relació directa amb un interlocutor que parla pausadament, informaciórelativa a situacions personals, fets esdeveniments i necessitats de la vida quotidiana i poderexpressar l’opinió personal encara que es necessitin freqüents aclariments i repeticions.

d) Comprendre, en comunicacions telefòniques, enunciats relatius a necessitats materials irelacions socials de la vida quotidiana, sensacions físiques i sentiments formulatsexplícitament i opinions personals expressades de manera senzilla a una velocitat lenta peròno forçada.

e) Comprendre els punts principals exposats en converses que tinguin lloc entre un nombrereduït d’interlocutors, en presència de l’alumnat, identificant els canvis de tema, a condicióque el discurs s’articuli amb claredat i en llengua estàndard.

f) Comprendre gran part del que es diu en presentacions i xerrades curtes i senzilles sobretemes familiars a condició de que s’articulin amb claredat i en llengua estàndard.

g) Comprendre el contingut essencial de les negociacions i gestions comercials més habituals.

h) Poder seguir discussions i debats senzills sobre temes de l’entorn de l’alumnat.

i) Comprendre la informació continguda en documents enregistrats senzills i en llenguaestàndard referits a temes habituals o de l’entorn de l’aprenent, sempre que aquests textoses puguin escoltar més d’una vegada.

j) Comprendre la informació essencial de butlletins informatius radiofònics o televisats iextractes de programes senzills que tractin temes familiars, expressats amb claredat i enllengua estàndard.

k) Comprendre les idees principals de seqüències de pel·lícules o en les quals el llenguatgesigui clar i senzill i tan la imatge com l’acció ajudin a comprendre l’argument.

l) Poder seguir instruccions relacionades amb tasques d’orientació, processos senzills ofuncionament d’aparells tècnics habituals.

53

Destreses productives: expressió oral i expressió escrita

1.2.3 Expressió oral

a) Fer presentacions breus i senzilles preparades amb antelació, que estiguin claramentestructurades, i poder contestar a les preguntes dels oients sempre que aquestes facinreferència a qüestions rellevants per a l’aprenent.

b) Participar amb un cert grau d’eficàcia en una entrevista, contestant preguntes o plantejant-les, mentre es puguin seguir unes pautes establertes i les preguntes adreçades a l’aprenentno requereixin un alt grau d’improvisació. En pot ser un exemple una visita al metge onl’aprenent podrà descriure símptomes d’una malaltia encara que ho faci amb un grau limitatde precisió.

c) Produir, de forma improvisada, enunciats relatius a situacions quotidianes, esdeveniments,estats físics o sensacions, experiències personals o laborals, actituds pròpies, opinions isentiments, contacte social (salutacions, agraïments, disculpes, etc.) o intercanvis d’informació, invitacions, demostracions d’interès per l’estat dels altres, etc. Aquestsintercanvis poden tenir lloc en relació directa amb un interlocutor o en comunicacionstelefòniques, tot tenint en compte que en aquest nivell es produeixin freqüents pauses irepeticions.

d) Prendre part activa en converses amb un nombre reduït d’interlocutors, en les quals es narrio descrigui algun fet quotidià, s’exposin idees, s’expressi acord, s’expliqui el que plau odesplau, es comparin i contrastin alternatives, etc., sempre que els continguts siguinproposicional i lingüísticament senzills, i l’aprenent pugui fer repetir certes paraules iexpressions.

e) Actuar amb un cert grau d’eficàcia en situacions habituals que poden tenir lloc encomerços, oficines de correus o entitats bancàries, entre d’altres. En poden ser exemples:demanar informació sobre talles de roba, materials o colors; informar-se de formes depagament, o solucionar problemes quan s’està de viatge, com ara demanar a un passatgerd’un autobús on cal baixar, o demanar on està l’oficina d’objectes perduts., etc.

f) Intervenir, encara que sigui mitjançant col·laboracions senzilles, en discussions, debats icol·loquis sobre temes generals o relacionats amb els interessos dels aprenents.

g) Presentar un comunicat breu, prèviament assajat .h) Prendre part en transaccions i gestions senzilles relacionades amb temes d’informació

personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com participar en conversessobre béns i serveis públics quotidians, com ara restaurants o transports, entre d’altres.

i) Fer descripcions senzilles sobre temes relacionats amb l’entorn dels aprenents, com aradescriure objectes que els són familiars

j) Adquirir gradualment la capacitat d’actuar de manera adequada davant el que han dit i fetaltres persones.

k) Desenvolupar la capacitat d’utilitzar els patrons de ritme, entonació i accentuació, així comla pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics.

1.2.4 Expressió escrita

a) Escriure textos reals o imaginaris sobre temes quotidians o del entorn de l’alumnat, ons’haurà de desenvolupar la capacitat d’organitzar la informació fent servir els connectorsmés freqüents per enllaçar oracions i mostrar la suficient precisió i correcció en l’exposicióde les idees.

b) Escriure notes personals, missatges, instruccions i anuncis que transmetin informaciósenzilla dirigida a qualsevol lector. Els aprenents hauran de expressar clarament elsaspectes que considerin importants.

c) Escriure correspondència personal en la qual l’aprenent narri amb cert detall experiències,sentiments o esdeveniments.

d) Escriure correspondència formal breu i senzilla tot seguint patrons establerts i tenint encompte que l’alumnat gradualment haurà d’incorporar els textos model al seu repertori

54

personale) Escriure informes a partir d’un model senzill, relacionats directament amb els interessos de

l’aprenent on es tractin amb claredat i suficient precisió els punts establerts per la tasca ques’ha de dur a terme.

f) Mostrar un domini suficient del vocabulari i de les estructures per poder produir textos ques’utilitzen en situacions quotidianes, encara que es donin interferències i es facin servirreformulacions o solucions alternatives quan no es coneix una expressió o una paraula.

OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL NIVELL INTERMEDI 2

El Nivell Intermedi 2 es caracteritza també pels dos trets expressats en el Nivell Intermedi 1,emperò s’amplien el nombre de descriptors que es centren principalment en els intercanvis dequantitat d’informació.

A l’acabament del Nivell Intermedi 2 l’alumnat haurà d’haver adquirit un nivell decompetència B1 en referència als nivells establerts pel Marc Comú Europeu per a l’aprenentatgede les llengües (MCER).

DESTRESES RECEPTIVES: comprensió lectora i comprensió auditiva

Comprensió lectora

a) Comprendre rètols, cartells, prospectes, fulletons i manuals amb instruccions, indicacions iinformació específica sobre el funcionament i utilització de productes o serveis.

b) Comprendre notes personals i missatges que continguin detalls sobre qualsevol activitatrelacionada am l’entorn de les persones aprenents.

c) Comprendre correspondència personal en la qual es transmeten emocions, es ressalta laimportància personal de fets i experiències, es comenten notícies i es donen i justifiquenpunts de vista.

d) Comprendre la correspondència comercial, professional i acadèmica més usual relacionadaamb els interessos de l’alumnat, com ara informes i memoràndums, entre d’altres.

e) Comprendre els punts significatius en els textos periodístics com ara articles d’opinió, inotícies d’una certa extensió, o d’altres sobre temes professionals que s’integrin en el campd’especialització dels aprenents.

f) Comprendre detalladament els missatges inclosos en textos adreçats a l’alumnat.g) Comprendre lectures adients al nivell (originals o adaptades), tot seguint el

desenvolupament argumental i mantenint viu l’interès pel text sense que la lectura es vegidificultada per un lèxic i una morfosintaxis massa complexos, i sempre que la major partdes elements desconeguts pugui ser interpretada a partir del context.

Comprensió auditiva

a) Comprendre amb detall anuncis i missatges orals expressats amb llengua estàndard, elsquals continguin instruccions, indicacions o altres tipus d’informació, com ara larelacionada amb àmbits específics de l’aprenent,

b) Comprendre converses que no siguin lingüística ni proposicionalment complexes sobreaspectes quotidians, les quals es produeixen entre dos interlocutors i en presència de lapersona aprenent, encara que estiguin afectades parcialment pel soroll ambiental propi deles situacions comunicatives habituals.

c) Comprendre, en relació directa amb un interlocutor que parla pausadament, informaciórelativa a situacions personals, fets esdeveniments i necessitats de la vida quotidiana i poderexpressar l’opinió personal encara que s’hagin de demanar aclariments.

55

d) Comprendre, en comunicacions telefòniques, enunciats relatius a necessitats materials irelacions socials de la vida quotidiana, sentiments, sensacions físiques, i opinionspersonals.

e) Comprendre, encara que sigui amb algun esforç, les idees generals de converses odiscussions sobre temes habituals entre un nombre de interlocutors reduït, que tinguin llocen presencia de l’aprenent, a condició que el discurs s’articuli amb claredat i s’utilitzi lallengua estàndard.

f) Comprendre i interpretar el contingut general i la informació rellevant de presentacionsxerrades, debats i argumentacions no gaire complexes sempre que la presentació sigui benestructurada, l’articulació sigui clara i l’exposició es produeixi en llengua estàndard.

g) Comprendre el contingut de negociacions i gestions comercials de la vida diària.h) Comprendre la informació continguda en documents enregistrats en llengua estàndard

referits a temes habituals o a l’entorn de la persona aprenent, sempre que els textos espuguin escoltar més d’una vegada.

i) Comprendre la informació essencial de programes de la ràdio, la televisió i representacionsartístiques, que tractin temes quotidians, emesos i expressats amb claredat i en llenguaestàndard. En poden ser exemples les entrevistes, els programes informatius, els temesd’actualitat, els magazines radiofònics o els reportatges i col·loquis sobre temes noespecialitzats.

j) Comprendre i interpretar, en termes generals, pel·lícules o extractes de pel·lícules en lesquals el llenguatge és clar i senzill i tan la imatge com l’acció ajudin a comprendrel’argument.

k) Seguir instruccions detallades relacionades amb formes d’orientar-se en un entorngeogràfic, processos senzills (elaboració de productes) o funcionament d’aparells tècnicshabituals.

DESTRESES PRODUCTIVES: expressió oral i expressió escrita

Expressió oral

a) Fer presentacions i comunicats breus, preparats amb antelació, sobre temes de l’entorn dela persona aprenent, els quals siguin clars i ben estructurats. L’alumnat ha poder contestarde forma simple a les preguntes dels oients amb un cert grau d’espontaneïtat i fluïdesa .

b) Participar amb eficàcia en una entrevista. Quan no hi hagi un guió o qüestionari prèviamentelaborat, l’aprenent haurà de ser capaç de reaccionar adequadament, per tal que no es trenquila comunicació.

c) Produir, en relació directa amb un interlocutor o en comunicacions telefòniques, enunciatsrelatius a necessitats de la vida quotidiana, fets esdeveniments, estats físics, sensacions,sentiments, relacions socials, experiències personals actituds, opinions i creences pròpies,acord i desacord. En aquest nivell encara són gaire freqüents les pauses, reformulacions irepeticions.

d) Prendre part activa en converses no gaire complexes amb un nombre reduït d’interlocutors,en les quals es narri o descrigui algun fet; s’exposin idees i arguments; es defensin ijustifiquin punts de vista; es formulin hipòtesis, s’expressi acord o desacord, es comparin icontrastin alternatives i s’aportin conclusions o es facin plans, encara que es produeixinfreqüents pauses i vacil·lacions en seqüències d’una certa extensió.

e) Fer front a situacions menys rutinàries que poden tenir lloc en comerços, oficines de correuso entitats bancàries entre d’altres. En poden ser exemples retornar una compra defectuosa,formular una queixa o fer una reclamació .

f) Prendre part de manera eficaç en transaccions i gestions que requereixen un cert nivell deformalitat, tot exposant el que es vol dir amb prou claredat, mostrant la capacitat denegociar els aspectes corresponents. En poden ser exemples organitzar un viatge o canviarmoneda entre d’altres.

g) Intervenir amb certa eficàcia en discussions, debats i col·loquis sobre temes generals, o

56

relacionats amb els interessos dels aprenents.h) Narrar històries curtes, documentals o trames de llibres llegits adients al nivell, donar-ne

l’opinió personal, explicar el contingut general i alguns detalls rellevants. Els aprenents hande ser capaços de respondre a preguntes complementàries que requereixin aclariment dedetalls.

i) Explicar com s’ha de fer alguna cosa mitjançant unes instruccions clares i coherents.j) Produir, amb cert detall, descripcions sobre temes o objectes familiars.k) Continuar desenvolupant la capacitat d’actuar i reaccionar de manera adequada davant el que

han dit i fet altres persones.l) Explicar, després d’una preparació prèvia, com s’ha de fer alguna cosa mitjançant

instruccions.

Expressió escrita

a) Escriure textos reals o imaginaris sobre temes quotidians o del entorn de l’alumnat quemostrin la capacitat d’organitzar la informació, d’enllaçar amb coherència i correcció lesidees i exposar-les amb precisió utilitzant els registres adients.

b) Escriure notes personals, missatges, instruccions i anuncis que continguin detalls sobrequalsevol activitat, producte o servei, els quals siguin comprensibles per a qualsevol lector.

c) Escriure correspondència personal on es transmeten emocions, es comenten i ressalten fetso experiències, es comuniquen notícies, es donen i justifiquen punts de vista propis.

d) Escriure correspondència formal breu i senzilla de tipus comercial o professional relativaals interessos dels aprenents, els quals hauran de produir informació objectiva al voltantde temes inclosos en el llistat de continguts temàtics.

e) Escriure ressenyes i informes senzills on es destaquen aspectes significatius i s’inclouen elsdetalls rellevants establerts per la tasca que s’ha de dur a terme.

f) Mostrar un domini suficient del vocabulari i de les estructures per poder produir la unaàmplia varietat de textos que s’utilitzen en situacions de la vida quotidiana, encara que esdonin interferències i es facin servir reformulacions o solucions alternatives quan no esconeix una expressió o un paraula.

2.- CONTINGUTS

Encara que els continguts es presenten organitzats en diferents apartats, per aplicar-los al’ensenyament, haurien d’integrar-se en un tot significatiu a partir dels objectius específics decadascuna de les activitats de la llengua, de manera que l’alumnat els adquireixi a través de lestasques i activitats que es proposen a l’aula.

57

CONTINGUTS NOCIONALS

Els continguts nocionals són conceptes inherents a la llengua i són presents en tot procéslingüístic, des de l’expressió o la comprensió de la unitat lingüística més breu fins a larealització de funcions de la llengua necessàries per dur a terme tasques o projectes.

El llistat de nocions generals es deriva dels aspectes que es tracten quan s’utilitza una llengua,dels conceptes als quals es refereixen els parlants i dels trets específics d’una situaciócomunicativa concreta.Els següents continguts nocionals poden ser aplicables al Nivell Intermedi.

Entitat

Expressió de les entitats i referència: identificació personal i dels altres.

Propietats

Existència: presència, absència, disponibilitat, etc. Qualitat: condicions i qualitats físiques, valoracions, edat, adequació, correcció,utilitat,

capacitat, facilitat, dificultat, Quantitat: nombre, grau, quantitat,etc.

Relacions

Espai. Ubicació absoluta i relativa en l’espai: distància, moviment, origen dimensió,longitud, temperatura, volum, pressió etc.

Temps. Situació absoluta i relativa en el temps: lloc en el temps, divisió del temps,indicacions de temps, etc

Estats, activitats, processos, realitzacions: temps, aspecte, modalitat, Participants i les seves relacions. Relacions lògiques: conjunció, disjunció, oposició, comparança, condició, causa, finalitat,

resultat, relacions temporals (anterioritat, posterioritat, simultaneïtat).Relacions de modo,lloc, instrument, correspondència, possessió, lògica, etc.

Nocions cognitives

Reflexió: creure, esperar,saber, recordar, etc. Expressió: formes de contestar, demanar perdó, sol·licitar, etc.

Deixis: Referència o identificació:

Pronoms, nocions anafòriques i catafòriques, nocions de definició i indefinició,etc

CONTINGUTS SOCIOCULTURALS

58

L’alumnat haurà de ser progressivament conscient dels signes de diferenciació cultural,mostrar tolerància i estar preparat per utilitzar les estratègies necessàries per establir unabase apropiada per a la comunicació.

Aquest apartat fa referència a despertar en l’alumnat un sentit de familiaritat cap a determinatsaspectes de la cultura estrangera. Es tracta de que les persones aprenents reflexionin sobre tretsde la nova cultura, als quals tal vegada s’han enfrontat, emperò no els han parat esment.

Els elements que s’inclouen presenten una àmplia varietat que es desenvoluparà al llarg de totsels nivells; la seva assimilació dependrà de les actituds més o menys obertes dels aprenents:

Els exponents socioculturals exposats en aquest nivell són generalment d’una estructura simplei directa i com a tals podran ser fàcilment entesos per l’alumnat. Tenen com a objectiu principall’empatia o capacitat de comprendre les necessitats problemes i sentiments dels altres, totresponent correctament a les reaccions emocionals que es produeixin.Es tindran en compte lesàrees següents de la cultura i societat de la llengua objecte d’estudi.

Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjars.

Horaris i costums relacionats amb el treball.

Activitats d’oci. Festivitats més rellevants.

Relacions interpersonals: introducció a l’estructura social.

Relacions familiars, generacionals i professionals.

Relacions amb diferents grups socials, entre si mateixos i entre els dos sexes. Situacions formals i informals a la feina i amb les autoritats.

Relacions interracials. Idea general sobre el paper de la política.

Condicions de vida: característiques específiques del món familiar i laboral. introduccióal món laboral. Drets bàsics de la població.

Valors, creences i actituds (enfocament general). Tradicions importants. Benestar.Seguretat. Tradició. Identitat nacional i estrangera. Estereotips.

Característiques bàsiques del sentit de l'humor. Referents culturals i artístics d’ampliespectre.

Llenguatge corporal: gestos i postures. Proximitat i contacte visual. Convencions socials: convencions i tabús relatius al comportament. Normes de cortesia..

Rituals de visita, menjar i beure. Les convencions socials i rituals lingüístiques fanreferència a l’ús de les funcions socials esmentades a l’apartat 5.2.

Comportament ritual: celebracions i cerimònies més rellevants. Geografia bàsica: països més importants en els quals es parla la llengua i informació sobre

les ciutats més significatives. Introducció bàsica a les varietats de llengua).

CONTINGUTS TEMÀTICS

59

Els temes a tractar poden estar relacionats amb el context situacional (comprar a un comerç),així com amb temes d’interacció comunicativa (parlar de l’oferta que existeix de tendes icomerços).Les àrees temàtiques, o nocions específiques, són generalment coincidents amb lesproposades per al Nivell Bàsic; això no obstant, la complexitat del lèxic i de les estructures ques’utilitzin en el tractament dels temes consignats respondrà als objectius d’aquest nivell. Enaquests objectius s’han assenyalat també alguns dels aspectes que l’alumnat d’aquest nivell hade ser capaç de comprendre o produir a partir les següents àrees temàtiques:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbitspersonal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data denaixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència,formació i estudis, professió o ocupació, família, caràcter, religió, gustos i preferències,aparença física, trets més característics de la personalitat, estat d’ànim, experiènciespersonals).

2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casainstal·lacions i útils de la llar, reparacions, arrendament), ciutat/camp, zona on es viu (elbarri, la ciutat, el camp), regió i país. En aquest nivell es poden incloure temes sobre la florai fauna de l’entorn de l’aprenent.

3. Activitats de la vida diària: en la casa i en el treball, la rutina diària, professions, treball(característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions detreball, projectes, obligacions familiars i laborals).

4. Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitatsintel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, elsinstruments musicals. En aquest nivell es poden tractar temes sobre de la premsa, lesrevistes, el periodisme, etc

5. Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets,preus i horaris. El tràfic. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament(lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns, entrada i sortidad’un país, direccions, senyals de trànsit, etc.

6. Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions,contactes per correu ordinari i electrònic, pertinença a clubs o societats. En aquest nivell espoden incloure de forma general temes sobre criminalitat i justícia.

7. Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunesi freqüents, consultes i serveis mèdics. En aquest nivell es poden incloure temes sobrebenestar personal, accidents i asegurances.

8. Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes itasques. En aquest nivell es poden tractar temes relacionats amb les qualificacions icertificacions vocacionals i acadèmiques.

9. Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors),articles domèstics, estris bàsics del col·legi o del treball; preus, moneda, bancs, restaurants,bars, formes de pagament, reclamacions, requisits per als fumadors i no fumadors, etc.

10. Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics,receptes, menús, restaurants.

60

11. Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei,comissaries de policia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.

12. Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, lestecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio, En aquest nivell es podenincloure temes sobre les habilitats per expressar-se i per establir comunicació.

13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions, cura del medi ambient.

14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

CONTINGUTS LEXICO-SEMÁNTICS

Els continguts lèxics estan directament lligats amb els continguts temàtics que s’han de tractaren aquest nivell, es a dir els que es refereixen a camps semàntics habituals, o específics, comara els relacionats amb els interessos de l’alumnat... A més, es poden tenir en compte elssegüents elements lèxics.

Antònims, sinònims i mots polisèmics elementals. Mots transparents, calcs i “falsos amics”. Paraules compostes i paraules derivades del lèxic bàsic. Prefixos i sufixos bàsics en la formació de paraules de caràcter lèxic: in-, Abreviacions: sigles, acrònims, símbols i abreviatures més importants o freqüents. Algunes onomatopeies bàsiques. Préstecs, i mots forans. Anglicismes Frases fetes. Es poden incloure alguns proverbis molt comuns. Expressions comparatives d’ús comú. Combinacions lèxiques bàsiques de la vida quotidiana. Neologismes, substantius que corresponen a marques registrades o a noms propis.

CONTINGUTS FUNCIONALS

Es poden definir com les accions que es realitzen mitjançant la utilització de una llengua, és adir el coneixement i ús de les convencions que regeixen la realització adequada de funcions dela llengua, com ara la competència que permet entendre i expressar peticions, queixes, acord idesacord, etc., mitjançant diverses fórmules lingüístiques.S’ha d’aprofundir en el coneixement de les funcions del llenguatge des del contrast entre lesestratègies de comunicació adquirides no només en la llengua materna sinó també en altresidiomes estrangers que l’alumnat conegui.En el Nivell Intermedi es repeteixen els continguts funcionals consignats en el Nivell Bàsic is’inclouen algunes noves funcions.

Actes assertius:

Funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió del coneixement, l’opinió, la creença i laconjectura per tal d’afirmar, anunciar, acusar, admetre, postil·lar, atribuir, confirmar la veracitatd’un fet, corroborar, desmentir, predir, assentir i classificar; fer descripcions referents al treball,persones, caràcter, i experiències; realitzar accions i projectes referits al moment present, alpassat i al futur; expressar acord i desacord; expressar desconeixement; expressar opinions;expressar certesa;identificar-se; informar sobre rutines, hàbits, gustos, plans i decisions;

61

presentar i presentar-se; recordar a algú; rectificar i corregir informació, presentar-se; rectificari corregir informació.

Actes compromisius:

Realitzacions de funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió d’oferiment, intenció,voluntat i decisió com ara expressar la intenció, la decisió o la voluntat de fer o de no fer algunacosa, convidar, oferir alguna cosa o ajuda, oferir-se a fer alguna cosa.

Actes directius:

Realitzacions de funcions o actes de parla que tenen com a finalitat que el destinatari faci o noalguna cosa, tant si això és un acte verbal com una acció d’altra índole com ara aconsellar,alertar, donar instruccions o permís; demanar alguna cosa, demanar ajuda, confirmació,informació, instruccions, opinió i permís; prohibir o denegar, proposar, permetre, ordenar,sol·licitar, acceptar i rebutjar; dissuadir, insistir, prevenir, reclamar, suggerir, etc.

Actes fàtics i solidaris:

Realitzacions de funcions o actes de parla que es realitzen per establir o mantenir elcontactesocial i expressar actituds cap els altres com acceptar o declinar una invitació, ajuda ooferiment; agrair, atreure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se i expressar aprovació;felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa; lamentar, demanar i acceptar disculpes; refusar,saludar i respondre a salutacions; compadir-se, defensar-se, etc.

Actes expressius:

Realitzacions de funcions o actes de parla que expressen actituds i sentimentsdavantdeterminades situacions com ara expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció,desinterès, dubte, esperança, preferència, satisfacció, tristesa, molèstia, estima, confiança,antipatia, admiració, etc.

COMPETÈNCIA DISCURSIVA. GRAMÀTICA TEXTUAL

La Competència discursiva es refereix al coneixement i ús dels mecanismes de cohesió iorganització d’un text o discurs, tant parlat com escrit

Textos i àmbits

La unitat que es pren com a eix de la descripció de les llengües és el text, que és la formacomunicativa lingüística mínima.Encara que a l’anàlisi teòric el text pot separar-se en unitats tan petites com el fonema o el signeescrit, un enfocament comunicatiu de l'idioma requereix treballar amb el text de forma real enla qual aquestes i altres unitats menors es relacionen i, finalment, assoleixen sentit i propòsit.

Tipus de textos

La realització de tasques inclou activitats lingüístiques que requereixen el processament detextos orals o escrits, a través de la recepció, producció, interacció o mediació.

62

Textos orals i escrits amb suports diversificats, generats en diferents situacions comunicativesi amb diferents paràmetres contextuals (canal, àmbit d’ús, relació entre els interlocutors i funciódel text). Es preveu que els textos per aquest nivell siguin dels següents tipus:

Descripció Diàleg o conversació Narració Predicció Argumentació Instrucció Àmbits

Les activitats lingüístiques es contextualitzen dins els àmbits. Encara que poden ser diversos,per raons pràctiques poden ser classificats en : personal, públic, acadèmic i professional.

Àmbit personal:

Textos orals interaccionals i/o adreçats a una audiència: converses de caràctercol·loquial amb amics, familiars o companys (cara a cara); missatges per contestadortelefònic i per mòbil; salutacions; orientació en ciutats o altres llocs; narracions idescripcions d’esdeveniments, activitats o hàbits; ordres i instruccions.

Textos escrits: notes, cartes i postals; fitxes personals; agenda personal; llistes de lacompra;; lletres de cançons; biografies i autobiografies; targetes d’invitació,dedicatòries, felicitacions d’aniversari, etc.; missatges de correu electrònic, de mòbil ide xat; ordres i instruccions; narracions d’experiències personals, d’hàbits, de llocs id’activitats; descripcions d’animals, persones, llocs i sentiments.

Àmbit públic:

Textos orals interaccionals: converses que tenen lloc en organismes oficials o públics,com ara al banc, a la consulta d’un metge, a un restaurant, o d’altres que poden tenirlloc al carrer, com pot ser respondre a una enquesta.

Textos orals adreçats a una audiència: avisos i anuncis emesos per altaveu en un llocpúblic (aeroport, estació de tren, etc.); avisos i anuncis emesos pels mitjans decomunicació, o contes, narracions, cançons i extractes de pel·lícula, entre d’altres.

Textos escrits: premsa escrita, formularis d’organismes oficials i altres institucionspúbliques; acudits, qüestionaris i enquestes; horaris, cartells, guies turístiques i d’oci;informació meteorològica; fullets d’informació general o específica (d’una instituciópública, d’instruccions generals, d’un museu, d’una biblioteca, d’informació mèdica);menús i receptes; bitllets i entrades a esdeveniments culturals i d’esplai; cartelleresd’espectacles; programacions de ràdio i televisió; horòscops; còmics i històries ambdibuixos; anuncis breus del diari; publicitat a les revistes, als diaris i a Internet; plànolsde ciutats; etiquetes de productes; llistes de compra; directoris de grans magatzems;pàgines web d’interès personal.

Àmbit acadèmic.

Textos orals interaccionals: converses a classe entre alumnes i professors; observacionssobre el procés d’avaluació.

63

Textos orals adreçats al públic: exposició breu d’un fet d’interès personal; presentacionso explicacions a classe.

Textos escrits: llibres de text; qüestionaris, enquestes i reflexions sobre l’aprenentatge,l’aprenentatge autònom i temes culturals, entre d’altres; exàmens, impresos relacionatsamb l’àmbit acadèmic; apunts de classe; fitxes personals de vocabulari, gramàtica, etc.;diccionaris, gramàtiques i llibres de consulta; entrades d’enciclopèdies; el Portfolieuropeu.

Àmbit professional.

Textos orals interaccionals: converses senzilles de tipus formal que poden tenir lloc altreball i converses telefòniques.

Textos orals adreçats a una audiència: explicacions i instruccions senzilles al lloc de treball.

Textos escrits: anuncis breus de feina, descripcions de les activitats professionals, impresosrelacionats amb el món laboral, cartes senzilles formals, de currículum, i presentació,comunicacions internes (correus electrònics, memoràndums, etc.) i informes senzills.

La Gramàtica del text

Els continguts d’aquest apartat no s’han de considerar exclusius d’aquest nivell, sinó criterisque s’han de tractar com a punts de referència que es troben a tots els nivells.

El text sempre s’ha de considerar com una unitat que va des del sintagma a l’oració, de l’oracióal paràgraf, del paràgraf al text en conjunt.En aquest apartat es registren les dues propietats fonamentals del text, és a dir, la sevacoherència amb l’entorn comunicatiu i la seva cohesió interna. Tot contingut lingüístic posteriors’inclou en aquest esquema, ja que els textos estan conformats per oracions, aquestes persintagmes (nominal, verbal, etc.) i així successivament, si bé el resultat no és en absolutproducte d’una mera agregació.

Adequació del text.

Tipus de textos segons la intenció: informatius, explicatius, persuasius, prescriptius,conatius (conversacionals).

Varietats funcionals o registres. Registre neutre, formal o informal. Tipus i format de textos. Rellevància del contingut per assolir la tasca (funcional i sociocultural).

Coherència textual.

b) El text com a unitat global del contingut:

Tema: unitat temàtica. Estructuració del contingut. Selecció lèxica. Selecció del contingut rellevant per tal que el text tingui significat. Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (torns de paraula, esquemes en

situacions convencionals, etc.)

64

c) La referència lingüística al context extralingüístic:

Context espai –temporal:- Referència espacial: ús d’adverbis de lloc, demostratius i expressions espacials.- Referència temporal: ús dels temps verbals, demostratius, adverbis de temps i

expressions temporals.

d) El receptor i la seva interpretació del missatge: coneixement de a qui va adreçat el missatge.

Cohesió textual.

e) Elements prosòdics: entonació, pauses, elements paralingüístics.

f) Elements ortogràfics: la puntuació com a recurs de cohesió.

g) Marcadors de la estructura del discurs:

Inici del discurs:- Introducció del tema.- Ordre de les paraules.

Desenvolupament del discurs:- Manteniment del tema:

Coreferència:Recursos anafòrics, pronoms personals,demostratius, possessius.Recursos de recurrència: pronoms; elements lèxics.

- Expansió temàtica i canvi temàtic:Marcadors i connectors per:Introduir una explicació o un nou element.Mostrar acord i desacord.Expressar causa o conseqüència.Expressar condició.Expressar finalitat.

- Conclusió del discurs:Procediments de tancament textual i/o recapitulació final.

Manteniment i seguiment del discurs oral:- Prendre, mantenir i cedir el torn de paraula.- Suport, demostració d’enteniment, petició d’aclariment.- Mots crossa o mots comodí per tal d’omplir els silencis que es

produeixen en la producció oral (diguem-ne, vull dir, etc.)

CONTINGUTS MORFOSITÀCTICS FONÈTIC I FONOLÒGICS- INTERMEDI I

( Primera part del nivell B1)

L’oració simple:

2.7.1.1. Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

Consolidació dels continguts del nivell bàsic com:

65

La identificació i la descripció: la oposició “c’est / il est” i la oposició: particular /general: Les dessins animés, c’est amusant pour les enfants.

La oració interrogativa.

1. Totes les seves formes i en particular: la forma amb la “t” eufònica: Le courrier a-t-il été distribué ce matin?2. Interrogació “partielle” amb qui, que, quoi, qu’est-ce qui ou qu’est-ce que, qui est-cequii ou qu’est-ce que.3. Interrogació amb elements interrogatius en posició inicial i amb preposicions: À quias-tu téléphoné? À quelle période pensez-vous partir? Lesquelles voulez-vous?

La oració negativa.1. Diferents negacions: ne... pas encore, ne jamais, ne...plus, ne ... ni...ni2. La posició de la negació3.Negació i infinitiu: Paul a souhaité ne pas rentrer.4. La restricció: ne ....que

L’oració imperativa (revisió).

El discurs indirecte.

Els canvis elementals a l’oració: Je viendrai avec mes amis / Elle dit qu’elle partira avec sesamis.

Fenòmens de concordança (vegeu nivell bàsic).

Entre pronoms interrogatius i nom (lesquelles...)Subj. Impersonal: Il manque deux personnes.Subj col·lectiuPart. Passat: Cette affaire est plus compliquée que je ne l’avais prévue.

L’oració composta.

Expressió de relacions lògiques:

1. Conjunció: mais, ou, et, donc, or, ni, car, puis, ainsi2. Oposició: alors que, malgré, par contre, au lieu de, sans + infinitiu3. Concessió: même si, “avoir beau” + infinitiu4. Comparació: inferioritat, superioritat, igualtat ; superlatius i comparatius de bon ibien, comme, comme si, le/la/les même(e), de plus en plus.5. Condició: consolidació del nivell bàsic 2

à condition de , à moins de + indicatiu6. Causa: à cause de , grâce à, parce que, puisque, comme, en raison de, du fait de,car, du fait que + indicatiu, el participi present.7. Finalitat: consolidació Nivell bàsic 2. de manière à / de façon à8. Conseqüència: alors, par conséquent, c’est pourquoi, c’est pour ça que9. Resultat: et, et que, en effet, c’est pourquoi, por cela, assez, suffisamment, trop de10. Relacions temporals: (anterioritat / posterioritat / simultaneïtat) pendant que, unefois que, lorsque, dès /depuis que..., après que. (mode indicatiu)11. Subordinades objectives

66

Estil indirecte: verbs de dicció: dire que, répondre que, affirmer queVerbs de pensament en present: croire que, penser que, avoir l’impression que,supposer que, espérer que, il me semble que (Mode indicatiu)Verbs declaratius: annoncer que, écrire que, indiquer que, ...Verbs de certesa: assurer que, certifier que, être sûr / certain que...Verbs de constatació: voir, découvrir, remarquer, observer, se rendre compte, il estclair/évident.

Fenòmens de concordança (vegeu nivell bàsic)

2.7.3 El sintagma nominal.

Nucli.

Substantiu: consolidació del nivell bàsicGènere de noms inanimats

1 Masculí: -isme, -(e)au, -ment, -ier, -phone: le communisme, leréalisme; le bureau, le manteau; le complément, l’appartement; lecahier, l’escalier; le téléphone, le magnétophone...2 Femení: -tion, -té, -ure, -ie, -graphie, -thèque: la décision, la question;la curiosité, la difficulté; l’aventure, la coiffure; la poésie, la pharmacie;la photographie, la démographie; la bibliothèque, la cinémathèque.

3. Formació dels substantius: la profondeur, le voyageur, l’éducateur.4. Nombre: consolidació del nivell bàsic

Pronoms personals: consolidació del nivell bàsic1. Els dobles pronoms: il m’en a apporté un, Bien sûr que nous t’y verrons! TonMP3, tu me le prêtes?, il le lui donne sans problème.,2. Pronoms complements i infinitiu: je vais en acheter, tu peux la poster, ilfaut la lui donner.3. Interrogatius: consolidació del nivell bàsic

1. Preposició + pronom relatiu: avec qui, pour laquelle,2. ce qui, ce que.

4. Indefinits: quelques, quelques-un(e)s, certain(e)s, d’autres, aucun (e)... ne,ne...aucun (e), chacun (e), quelque part , nulle part...ne ou ne ...nulle part , rienou aucun(e), n’importe qui (quand...), n’importe quel(le).

5. Possessius. Consolidació del nivell bàsic6. Demostratius: consolidació del nivell bàsicPronom neutre: ça. Ça facilite les choses.7. Exclamatius: consolidació del nivell bàsic8. Relatius: variables i invariables

Modificació del nucli.

Els determinants.1. Articles determinats i indeterminatsOposició article indefinit /definit conegut o no, oposició article indefinit i Je faisdu sport: du fitness), modificació de l’article (de magnifiques plages), omissióde l’article (forma negativa), article i preposició de (j’ai besoin de ciseaux, depatience ≠ elle doit avoir de la patience), Quantificadors: un autre, une foule de, pas mal de, trois fois plus de2. Demostratius: consolidació del nivell bàsic3. Possessius: consolidació del nivell bàsic4. Interrogatius i exclamatius: consolidació del nivell bàsic

67

Complement del nom amb o sense article: une clé de voiture / la clé de la maison.La nominalitzacióMitjançant Sadj: le dernier, le gaeçon le plus élégantMitjançant SN: ce genre de, une espèce de

Mitjançant SAdv: une fille bien, ni le chat ni le chien

Mitjançant SPrep: celui de droite.

Mitjançant aposició: en tant que professeur

Posició dels elements: (determinant + ) (sintagma adjectiu + ) Nucli ( + sintagma adjectiu )(sintagma preposicional) (+ frase de relatiu).

Fenòmens de concordança: indefinits (nombre i gènere), pronoms relatius composts (nombrei gènere)

Funcions sintàctiques: CC

El sintagma adjectival

1. Nucli: L´adjectiu qualificatiu

1. Gènere i nombre: consolidació del nivell bàsic; bleu clair, anglosaxonne2. El grau comparatiu: de superioritat, d´igualtat, d´inferioritat.

3. El grau superlatiu: de superioritat, d´igualtat, d´inferioritat, el superlatiu relatiu.Supersympa, richissime.

4. La posició dels adjectius.4.1. Característiques objectives: l’art contemporain4.2. Altres formes (forma, color, nacionalitat) : l’art contemporain allemand,une vieille jupe noire usée.4.3. Apreciació subjectiva: un excellent repas / un repas excellent.

5. Concordança amb el substantiu.

2. Modificació del nucliAmb un sintagma nominal; amb un sintagma adjectival; amb un sintagma adverbial (adv.acabats en -ment, locucions adverbials); amb un sintagma preposicional, amb una estructuracomparativa.

3. Posició dels elements: sintagma adverbial + nucli + sintagma preposicional

4. Fenòmens de concordança: adverbi i quantitatiu invariables; avoir l’air + SAdj

5.Funcions sintàctiques: Subj, CC; chanter faux, trop fatigué pour rester, il reste immmobile.

El sintagma verbal

Nucli: verb.

1. Classes. Regulars i irregulars- Auxiliars i semi-auxiliars (pouvoir, savoir, devoir),Verbs pronominals: se douter2. Temps verbals

2.1. Present de l’indicatiu i l’imperatiu: consolidació del nivell bàsic

68

2.2. Passat perfet compost de l’indicatiu: consolidació del nivell bàsic2.3. Imperfet de l’indicatiu: consolidació del nivell bàsic2.4. Plusquamperfet2.5.Ús dels tres temps del passat (narració, esdeveniments...).2.6. Futur de l’indicatiu: consolidació del nivell bàsic2.7. Condicional simple: consolidació del nivell bàsic2.8. Gerundi: consolidació del nivell bàsic2.9. Infinitiu present i passat.

3. Aspecte: consolidació del nivell bàsic4. Modalitat: consolidació del nivell bàsic. Necesidad y obligació, Capacidad: être +SAdj, Je suis capable de. Expressions com: il n’est pas question de, j’ai l’intention de.5. Veu

5.1. L’oració passiva. Revisió i consolidació.Els verbs o grups verbals que no accepten la transformació passiva (tomber,courir, nager, rire, parler de, croire en), ma copine est une chic fille, cette famillea une superbe demeure.Construcció passiva sense complement d’agent: La mairie a été construite en1965 i les seves transformacions possibles amb On o amb una oraciópronominal. On a construit la mairie en 1965, la jupe longue se porte en cemoment.Altres auxiliars com: se voir, s’entendre.

5.2. Modificacions del nucli: (vegeu el nivell bàsic)SN / V / prep.. en expressions verbals com: tenir compte, faire savoir, compter sur.Negació: ne ... aucun; nul, ne ... ni...ni.

5.3. Posició dels elements: (vegeu el nivell bàsic)

5.4. Fenòmens de concordança: participi passat dels verbs.

5.5. Funcions sintàctiques del sintagma: subjecte, aposició, OD, Atrib, Cprep i CC.

El sintagma adverbial.

Nucli

1. Adverbis1.1 Adverbis acabats en –ment (Irregulars: poliment, violemment,méchamment,...)1.2. El adverbi tout i locucions adverbials amb tout: ces gâteaux sont encore toutchauds1.3. Adverbis i locucions adverbials de lloc: consolidació nivell bàsic

1.3.1. tout près, plus loin, en haut1.4. Adverbis i locucions adverbials de temps: dès, depuis, ça fait, il y a, aussitôt,tout à coup.1.5. Adverbis i locucions adverbials de quantitat: consolidació nivell bàsic1.6. Adverbis i locucions adverbials de manera: consolidació nivell bàsic1.7. Adverbis i locucions adverbials de dubte: consolidació nivell bàsic1.8. Adverbis de cohesió textual: bref, notamment1.9. Adverbis de resultat: ainsi, aussi, en conséquence, par conséquent

Modificació del nucli: (vegeu el nivell bàsic)

69

Posició dels elements del sintagma: (vegeu el nivell bàsic)Jacques conduit bien / Jacques a bien conduit (sentit diferent)

Funció sintàctica: Subj., OD: nous viendrons demain.

El sintagma preposicional: consolidació nivell bàsic

1. Nucli. Preposició i locucions preposicionalspar o pour ; sur o de ; entre, de o à ; entre o parmi; , à , de, en, depuis, malgré, de façon à,faute de, quant à.

2. Modificacions del nucli. Mitjançant el sintagma adverbial, preposicional...

3. Posició dels elements. (S. Adverbial + Preposició + Terme)

4. Funcions sintàctiques: Subj., OD, Atrib i Cag: il a entre 2 et 3 ans; il est sans papier.

Continguts ortogràfics: consolidació del nivell bàsic

L’alfabet, els caràcters (revisió).Representació gràfica de fonemes i sons.Ortografia de paraules estrangeres.Ús dels caràcters en les seves diferents formes ( minúscules, majúscules....)Signes ortogràfics ( accent, apòstrof, dièresi, guió...).Divisió de paraules al final d’una línia. Estructura sil·làbica.

Continguts fonètics: consolidació del nivell bàsic

Sons i fonemes vocàlics i les seves combinacions.Sons i fonemes consonàntics i les seves agrupacions.Processos fonològics (ensordiment, sonorització, assimilació, elisió, palatalització,nasalització, alternança vocàlica): elle a dit / elle l’a dit ; moyen / référendum ; net, but,tabac, sens, plus ; second, écho, Renault, suggérer, condamner, compter, ...Combinació de sons no existents en francès: Tchèque, jean, camping...

* Consonants finals pronunciats: job, Madrid, gang, handicap. Cancer, prospectus, TelAviv, index...* No correspondència entre grafia i so: speaker, meeting, club, business, cake,

agnostique.Accent fònic / tonal dels elements lèxics aïllats.Accent i atonacitat / patrons tonals en el sintagma i l’oració.

CONTINGUTS MORFOSINTÀCTICS FONÈTICS I FONOLÒGICS INTERMEDI 2

L’oració simple.

. Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1. L’oració interrogativa. Consolidació dels continguts del nivell Intermedi 12. Negació sense verb: moi non plus, pas moi, jamais de la vie!3. Posició de la negació

3.1. Combinació de negacions: On n’entend plus rien. Ils n’ont encore rienperdu.3.2. La restricció: n’avoir qu’à / Il n’y a qu’à

70

3.3. Negació lèxica: un verbe régulier / irrégulier ; la prudence / l’imprudence4. El discurs indirecteEls canvis a l’oració: Qu’est-ce que tu prends? / Il lui demande ce qu’il prend, où vas-tu? Il lui demande où il va, Est-ce que tu pars avec moi? / Elle me demande si je parsavec elle.5. La “mise en relief”: Qui est-ce qui l’a fait? / C’est moi qui l’ai fait. C’est un mardique j’ai eu mon accident.

Fenòmens de concordança.

1. Subj / V: Ni la maison ni le terrain se venden., Vous êtes une personne quicomprend. Elle s’est lavé les mains.

L’oració composta.

1. Expressió de relacions lògiques:

1.1. Oposició: pourtant, quand même, tout de même, plutôt que, tandis que,contrairement, autant...autant, quitte à + infinitiu, bien que + subjuntiu, sans que +subjuntiu1.2. Concessió: à moins que, bien que, encore que + subjuntiu, néanmoins, toutefois,en dépit + substantiu.1.3. Comparació: consolidació del nivell intermedi 1. ainsi que, de même que.1.4. Condició: consolidació del nivell intermedi 1

1.4.1. à condition que, en admettant que, à supposer que, pourvu que +subjuntiuÚs del sinon: Viens-là, sinon tu vas le regretter!

1.5. Causa: consolidació del nivell intermedi 1. étant donné que, vu que, sous prétexteque. de ce fait, d’où, du coup1.6. Finalitat: pour que, afin que, de peur que, de crainte que + subjuntiu1.7. Resultat: Il suffit que + subjuntiu1.8. Conseqüència: si / tellement...que / tant (de) ....que; un(e) tel(le) / detel(le)s...que, si bien que + indicatiu,1.9. Relacions temporals: (anterioritat / posterioritat / simultaneïtat) avant que,jusqu’à ce que, en attendant que + subjuntiu1.10. Subordinades objectivesVerbs de sentiment en present: être triste, désolé, content, il est dommage,incroyable...+ subjuntiuVerbs que indiquen una voluntat d’acció sobre la realitat: vouloir , désirer, conseiller,exiger, interdire, refuser....Verbs de dubte: douter, ne pas être sûr + subjuntiuVerbs de probabilitat: il est possible, il est peu probable + subjuntiu

. El sintagma nominal.

Nucli.

1. Substantiu: consolidació del nivell intermedi 1.1.1.Gènere de noms inanimats

Mixt: femení o masculí. –age, -ence ou –ance, -ée: le visage, la plage;la prudence, le silence; la journée, le musée.Gènere i sentit diferent: une tour / un tour; un livre / une livre.

2.Nombre: consolidació del nivell intermedi 1.

71

3. Pronoms.3.1 Pronoms personals: consolidació del nivell intermedi 1

3.1.1. Expressions: ne t’en fais pas!, je m’en fiche!, j’en ai marre! çam’est égal! j’en ai assez!

3.1.2. Interrogatius: consolidació del nivell intermedi 13.1.3. Indefinits: consolidació del nivell intermedi 1

. Tous: Nous les fermons tous. Elles sont toutes intéressantes.

. Tout /Rien... ne: Les habitants ont tout perdu. Ils n’ont rien récupéré.4. Possessius: consolidació del nivell intermedi 15. Demostratius: consolidació del nivell intermedi 16. Exclamatius: consolidació del nivell intermedi 1

Modificació del nucli (vegeu nivell intermedi 1)

1. Quantificadors: un autre, une foule, pas mal de, trois fois plus de, je ne sais combiende, j’en ai pris quelques-uns...

2.Posició dels elements (vegeu nivell intermedi 1)

3.Fenòmens de concordança (vegeu nivell intermedi 1)

4 . Funcions sintàctiques (vegeu nivell intermedi 1)

El sintagma adjectival (vegeu nivell intermedi 1)

Nucli: L´adjectiu qualificatiu

1. La posició dels adjectius: consolidació del nivell intermedi 11.2. Canvi de sentit segons el lloc: une ancienne maison / une maison ancienne;un certain plaisir / un plaisir parfait ; une chic fille / une fille chic.

2. Grado: chauffard (sufixe)

El sintagma verbal

Nucli: verb.

1. Classes: consolidació del nivell intermedi 1.1.1. Regulars, irregulars i defectius: jeter, cueillir, faillir...1.2. Transitius i intransitius.1.3. Verbs pronominals: reflexius, recíprocs i no reflexius.

2. Temps verbals2.1. Present de l’indicatiu: consolidació del nivell intermedi 12.2. Present de subjuntiu.2.3. Condicional simple: consolidació del nivell intermedi 1 (estil indirecte)2.4. Condicional passat (frase hipotètica / estil indirecte)2.5. Temps del passat (utilització en la narració): quin temps utilitzar i com?

Fenòmens de concordança:

72

Concordança dels temps en el discurs indirecteConcordança dels temps amb si (hipòtesi)Concordança participis passats

1. Aspecte: consolidació del nivell intermediModalitat:

1. Obligació: il faut que, il est obligatoire que + subjuntiu2. Possibilitat: il est préférable que + subjuntiu ; expressions verbals com il sepeut, ça se pourrrait, je ne saurais...3. Intenció: je voudrais que + subjuntiu4. Opinió: je ne pense pas que + subjuntiu5. Desig: je préfère que, il vaut mieux que + subjuntiu6. Prohibició: il ne faut pas + subjuntiu7. Necessitat: il est important que + subjuntiu

Veu: consolidació del nivell intermedi 1

Modificacions del nucli:

1. SN / V / Prep en expressions verbals: tenir compte, faire savoir, compter sur...2. Negació: ne ...aucun ; nul, ne ... ni ... ni.3. Ne... que i Ne expletiu

4. Posició dels elements del sintagma.

4.1. ( Neg. + ) N (+ Neg. ) ( + que) (+ SN) ( + V) ( + Prep.)4.2. Aucun / Nul + ne + N + ( + SN) ( + Inf.)

El sintagma adverbial. Consolidació del nivell intermedi 1

Nucli

1. Adverbis1.1. Els adverbis de frase: trop, souvent, autrement, bien, précisément,beaucoup, énormément, vraiment... Tu réussiras certainement ton examen defin d’année.

1.2. Els adverbis de quantitat: fort.

1.3. Els adverbis de temps: en même temps

1.4. Els adverbis de mode: exprès, volontiers, poliment, énormément...1.5. Els adverbis de lloc: dehors, quelque part.1.6. Els adverbis de oposició: en revanche, par contre.1.7. Els adverbis de concessió: néanmoins, toutefois, malgré tout.1.8. Els adverbis de cohesió textual: par ailleurs.

2. Modificació del nucli: (vegeu el nivell intermedi 1)

3. Modificacions dels adverbis temporals (estil indirecte): aujourd’hui / ce jour-là; hier / laveille; la semaine dernière / la semaine précédente (d’avant); ce soir / ce soir-là; demain/ lelendemain; dimanche prochain / le dimanche suivant; dans trois jours / trois jours plus tard.

4. Posició dels elements del sintagma: (vegeu el nivell intermedi 1)

73

El sintagma preposicional: consolidació nivell intermedi 1

1. Nucli: preposicions i locucions preposicionals: depuis, malgré, de façon à, faute de, quantà...

2. Modificació

2.1. SN, SAdv, Sprep: deux heures / bien avant midi, il revient de chez elle.

3. Posició dels elements del sintagma

3.1. (SN + ) (Sadv. + ) N ( + SAdv.) + terme3.2. N + N + terme: avant et après les repas.3.3. N: il s’en est allé avec, c’est fait pour.

4. Funcions sintàctiques del sintagma: Subj., OD, Atrib. I CAg

Continguts ortogràfics: consolidació del nivell intermedi 1

Continguts fonètics: Consolidació del nivell intermedi 1Le e mut o caducL’entonació ( expressió dels sentiments, expressar la tristesa, l’alegria, la insistència...)Els diferents accents regionals i francòfonsLes interjeccions (bah, oh! là là!, Hou la!, Hein! Ben quoi!)

3.- METODOLOGIA

APRENENTATGE I DOCÈNCIA

Es parteix d’un model de llengua enfocada cap a l’acció, és a dir, un model centrat en l’ús de lallengua que considera que els usuaris i aprenents són membres d’una societat que tenen unestasques a assolir i que s’ha de tenir en compte el ventall de capacitats específiques que elsindividus, com a agents socials, apliquen a aquest aprenentatge.

Aquest enfocament cap a l’acció o ús de la llengua ha de tenir en compte les estratègies queutilitzen els aprenents per activar les diferents competències que conté la competènciacomunicativa. Aquestes estratègies serviran per dur a terme les activitats i processos quecomporten la recepció i producció de textos i la construcció de discursos que tracten de temes

74

concrets, els quals permeten el desenvolupament de tasques lligades a determinades situacionsque es donen dins els diferents àmbits d’actuació.

Tant el MCER com aquesta programació volen donar suport a un model obert pel que fa a lesdiferents teories metodològiques. Això no obstant, tant l’alumnat com el professor han de teniren compte els processos involucrats en l’aprenentatge de les llengües i aplicar-los en elsdiferents àmbits d’actuació mitjançant la selecció de materials, la proposta d’activitats il’avaluació dels continguts, l’aplicació dels procediments adients i el desenvolupament del’aprenentatge autònom.

La recerca en l’aprenentatge de les llengües ha produït resultats dispars i els coneixements enaquestes àrees no han determinat encara clarament si existeix un mètode que es pugui considerarcom el millor. Això no obstant cal tenir en compte alguns principis i aspectes àmpliamentacceptats que ens poden ajudar en l’aprenentatge de les llengües.

Per estimular l’aprenentatge, és útil contestar a la pregunta: “quines condicions són les mésadients perquè es produeixi aquest aprenentatge?” La majoria dels investigadors semblen estard’acord en el fet que s’han de donar les següents condicions bàsiques que es poden aplicar agairebé totes les situacions d’aprenentatge.

EXPOSICIÓ: L’alumnat ha de rebre un material d’entrada (input) comprensible de lallengua parlada i escrita. Aquest material ha de ser real, suficientment ric i de qualitat. Ésconvenient que s’exposi l’alumnat a textos d’un nivell moderadament més alt deconeixements que el que posseeixen els aprenents en aquest estadi. Ha d’incloure els tipusde registres formal i informal i pot contenir altres varietats a més de la llengua nativa, comara la llengua que utilitza qualsevol parlant no natiu que en faci ús de la llengua objected’estudi.

ÚS DE LA LLENGUA: Té en compte especialment el material de sortida (output) i elconsidera essencial per al desenvolupament de la llengua. S’espera que l’alumnat en faciús real mitjançant la interacció a la classe en un ventall ampli de situacions, la qual cosafarà que es processi el material d’entrada (input) de forma més analítica i possiblementafavorirà també els processos mentals implicats en l’aprenentatge.

MOTIVACIÓ: És necessària perquè els aprenents processin la llengua que reben i tambéla utilitzin el més aviat possible, i es puguin beneficiar tant de l’exposició com de l’ús queen fan. La motivació pot també provenir de diverses fonts. A les EOI cal tenir en compteles característiques pròpies del nostre alumnat i buscar temes adequats als seusconeixements, interessos i necessitats.

INSTRUCCIÓ: S’entén enfocada cap a les estructures formals de la llengua. Actualmentés un fet generalment acceptat que aquesta instrucció pot accelerar el nivell dedesenvolupament de la llengua i fins i tot incrementar el nivell final d’adquisició delsaprenents; per tant el seu aprenentatge sembla rellevant a les EOI. Això no obstant, calconsiderar que existeixen diverses teories sobre la instrucció formal i la seva relació ambl’ordre natural de desenvolupament d’una llengua. Aquest document convida el professorata reflexionar i informar-se sobre els aspectes esmentats, que provoquen controvèrsia entreels lingüistes, perquè prenguin decisions meditades a l’hora d’instruir els alumnes sobre lesformes gramaticals. Cal tenir en compte que un enfocament excessiu en la forma potdesviar-nos dels objectius fonamentals d’un currículum enfocat cap a la comunicació.

75

De forma abreviada es pot dir que aquest document vol presentar un enfocament comunicatiuequilibrat, es a dir que tot i que es centra en la comunicació i els seus processos, para esmenten les estructures formals i en l’assimilació de les competències com part essencial del’aprenentatge.

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES

Aquests aspectes ens conviden a contemplar l’aprenentatge dels idiomes des d’un enfocamentcomunicatiu i pràctic amb l’objectiu de desenvolupar tasques de complexitat progressiva.Aquest progrés en la competència comunicativa comporta el desenvolupament d’altrescompetències, a fi de fer front a les situacions comunicatives en que es troben els aprenents.Totes les competències humanes contribueixen, d’una manera o altra, a la capacitat decomunicar-se de l’aprenent, i poden considerar-se aspectes de la competència comunicativa. Detota manera, pot ser útil distingir les competències que no estan directament relacionades ambla llengua (competències generals) de les competències pròpiament lingüístiques.

Competències generals

Les Competències Generals inclouen diversos tipus de coneixements:

Coneixements declaratius (savoir), que inclouen el coneixement del món i el seufuncionament, el coneixement de la cultura de les comunitats on es parla la llengua quel’aprenent estudia i la consciència de les relacions existents entre la visions de mónsdiferents, entre d’altres.

Habilitats i saber fer (savoir-faire), que inclouen les habilitats pràctiques, les habilitatssocials, les habilitats de la vida quotidiana i les habilitats tècniques iprofessionals, entre d’altres.

El saber ser (savoir-être), que integra factors personals lligats a la pròpia personalitat icaracteritzats per les actituds, les motivacions, els valors i les creences, entre d’altres

El saber aprendre (savoir-apprendre), que inclou la consciència lingüística i comunicativai les habilitats fonètiques generals , es a dir, la sensibilitat cap a la llengua, la capacitat depronunciació de noves llengües, les habilitats per a l’estudi i la capacitat d’adaptar-se a unanova experiència, entre d’altres.

.

Competència lingüística comunicativa

A fi de realitzar les intencions comunicatives, els usuaris de la llengua o els aprenents posenen joc les habilitats generals, i les combinen amb una competència comunicativa de tipus mésespecíficament lingüístic. En un sentit més estricte, la competència comunicativa té elscomponents següents:

Competències lingüístiques: definides com els coneixements dels recursos formals i lacapacitat d’utilitzar-los. Inclou les competències gramatical, lèxica, fonològica, ortogràfica,semàntica, etc.

Competències sociolingüístiques : comprenen el coneixement i les habilitats necessàriesper tractar la dimensió social de l’ús de la llengua, com ara normes de cortesia, formes detractament, expressions populars, accents i registre, etc.

Competències pragmàtiques: es refereixen al coneixement que l’usuari o aprenent

76

té dels principis segons els quals els missatges s’organitzen i s’utilitzen per a la realitzacióde funcions comunicatives : inclouen les relacions de causa i efecte, la capacitat de dirigiri estructurar el discurs, la coherència i la cohesió, etc.

Totes aquestes competències no constitueixen una finalitat en si mateixes i s’activaran a travésd’activitats comunicatives en les quals s’integren les destreses de comprensió, expressió,interacció i mediació, tenint sempre presents els criteris d’avaluació que s’estableixen per alnivell bàsic. El material utilitzat serà variat i autèntic, sempre que sigui possible, per donarresposta a les necessitats reals dels alumnes. Mitjançant aquestes tasques comunicatives, elsalumnes, entren en contacte amb la cultura d’expressió francesa, aprofundint en elsconeixements socioculturals i desenvolupant la seva capacitat crítica a partir de l’anàlisi de lessimilituds i diferències entre les distintes cultures.

ASPECTES A CONSIDERAR

Tractament de l’error

En els processos de comunicació s’haurà de tenir en compte que els errors formen una partfonamental del procés d’adquisició que experimenta l’alumnat, que es troba en un momentdeterminat de la seva pròpia seqüència d’aprenentatge dins un sistema que no pertany ni a laL1 ni a la L2, i per tant no s’han de contemplar com aspectes negatius, sinó com amanifestacions d’un estadi d’interllengua, que és un estat evolutiu necessari entre els primersintents de parlar i una expressió correcta. Perquè l’alumne comprovi les seves hipòtesis defuncionament de la nova llengua ha de cometre errors, i a partir d’ells es produiràl’aprenentatge. Això no implica que els aspectes gramaticals de la llengua s’han de desatendre,sinó que s’han de programar activitats variades dirigides a la reflexió lingüística, l’enfocamentprincipal de les quals sigui l’ús correcte de la llengua a partir dels errors que es repeteixen sensedesviar-nos de l’enfocament cap a la comunicació.

Tractament del lèxic

L’adquisició del lèxic constitueix una part fonamental en el procés d’aprenentatge d’unallengua; per aquesta raó s’ha de plantejar de forma sistemàtica i adequada. S’hauran de tenir encompte els factors següents:

La distinció entre vocabulari actiu i passiu. El primer constituirà el corpus bàsicproductiu.

La contextualització del lèxic. L’establiment de relacions mitjançant àrees i operacions semàntiques. El reciclatge freqüent . L’ús d’estratègies per a l’aprenentatge i memorització del vocabulari. La combinació d’aquest aprenentatge amb un lèxic més ampli d’adquisició. La relació entre vocabulari i discurs.

Els mètodes utilitzats poden ser variats i dependran dels estils d’aprenentatge individuals.

Paper de l’alumnat i del professorat

L’enfocament adoptat pel MECR implica una forma nova de considerar els rols tant delprofessor com de l’alumne. En un enfocament tradicional el professor assumeix el paper

77

d’expert que dirigeix, controla i avalua les activitats. Un model alternatiu neix de l’enfocamentcap a l’acció i contempla un aprenent que arribarà a adquirir la capacitat d’iniciar el discurs,interrompre’l, acabar-lo i discutir lliurement les opinions. En aquest enfocament tant l’aprenentcom el professor es converteixen en mediadors, impulsors, motivadors i monitors del processosd’aprenentatge, al mateix temps que es relacionen com a membres d’un equip.

Desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom

A partir dels rols esmentats es deriva la necessitat que l’alumnat desenvolupi gradualmentl’aprenentatge autònom, basat en el principi que els aprenents han de prendre la màximaresponsabilitat possible en el seu propi procés d’aprenentatge i controlar-lo progressivament.També han de prendre consciència de les seves etapes de desenvolupament, tant dins com forade la classe.

Utilització dels llibres de text

El llibre de text s’utilitzarà com un recurs més per aconseguir cobrir els objectius i contingutsmarcats a la programació. La seva utilització ofereix sens dubte grans avantatges (un marcestable per a l’ensenyament, un material comú d’ús individual per a l’alumnat i un importantestalvi de treball per al professorat), però cal recordar que tot text ha de ser complementat, enmajor o menor mesura, tant per cobrir la programació com per satisfer les necessitats pròpiesde cada grup i professor. Els professors que imparteixin el mateix curs mantindran reunionsperiòdiques amb la finalitat de planificar les possibles formes de complementar el llibre de text.

Les noves tecnologies

b) La introducció i l’ús de les noves tecnologies (TIC) en l’aprenentatge dels idiomes és avuidia imprescindible. Per a les EOI és un repte que requereix una infraestructura tecnològicacada vegada més adequada a les necessitats dels estudiants i una formació del professoraten relació amb aquests canvis. La introducció de les TIC és un impuls cap a la innovaciópedagògica, propicia el canvi dels mètodes d’aprenentatge i de la relació professor/alumne.També són una eina atractiva de suport a la docència, poden fomentar l’autonomia enl’aprenentatge, permeten a l’alumne estar en contacte directe a través d’Internet o altresrecursos multimèdia amb l'idioma i la cultura de parla francesa.

Les activitats i condicions que es podrien proposar per aquest nivell són bàsicament:

Orientar l’alumnat sobre l’accés a una selecció de pàgines web d’interès (notícies en laràdio i la televisió on-line, premsa, exercicis d’autocorrecció sobre aspectes formals de lallengua, programes didàctics d’altres centres, entre d’altres).

Completar les activitats de classe per treballar totes les destreses comunicatives. Utilitzar el correu electrònic, els xats i els fòrums a nivell bàsic amb pautes per motivar

l’expressió escrita. Utilitzar els recursos més amplis que pot oferir un aula multimèdia, com per exemple la

utilització de mètodes multimèdia interactius que es poden fer servir en forma d’autoaprenentatge o amb el professor com a tutor.

Orientar l’alumnat a l’hora de buscar informacions a la xarxa sobre les programacions deles EOI, preparar classes guiades amb el grup o la classe, realitzar converses en temps realamb el grup o la classe (amb programes com l’Skype o Communication Server).

78

Les TIC són un mitjà adient, atractiu, motivador i facilitador per a la immersió lingüística ocultural en la llengua objecte d’aprenentatge. No podem ignorar-les en el nostre ensenyament.

Foment de la lectura

La lectura extensiva del francès és una manera d’ampliar el lèxic, tant productiu com receptiu,i familiaritzar-se amb les estructures gramaticals de la llengua. A més a més, és una activitatque l’alumne desenvolupa de forma autònoma, sempre amb l’objectiu de millorar la fluïdesalectora, i promoure la confiança en si mateix. De manera tradicional es proposa des de fa anysun programa de lectura d’un libre adaptat per al nivell Bàsic I i tres llibres de literaturaauntèntica (no adaptada) per a la resta de nivells. Exceptuan el que fa al nivell Bàsic 1, la restade nivells tracta cada any de triar lectures que tenguin en compte la realitat complexa de laFrancofonia (obres autors francòfons arreu el món) els diferents estils literaris (novel·la i assaigprincipalent), que siguin actuals, que conectin amb temes d’actualitat i, molt sovint, que estiguinadaptades al cinema.

EL PAPER DE LES TASQUES EN L’APRENENTATGE

Tipus de tasques

L’enfocament que descriu el MECR està clarament centrat en l’acció, com ja s’ha esmentatanteriorment. La comunicació i l’aprenentatge suposen la realització d’una sèrie de tasques ques’han de dur a terme. Aquestes tasques es poden definir com qualsevol acció intencionada queuna persona considera necessària per aconseguir un resultat concret en el context d’unproblema a resoldre, una obligació a complir o un objectiu a assolir. Les tasques constitueixenun procediment metodològic coherent amb els principis de l’enfocament comunicatiu, encaraque són compatibles amb altres enfocaments més tradicionals.El MCER explica que aquestes tasques no són exclusivament lingüístiques, encara quecomportin activitats lingüístiques i que requereixin la competència comunicativa de l’individu.L’assoliment d’aquestes tasques fa necessari l’ús d’estratègies en la comunicació il’aprenentatge. Sempre que l’acompliment d’aquestes tasques impliqui el desenvolupamentd’activitats lingüístiques, caldrà processar textos orals o escrits.En termes d’aprenentatge de les llengües, les esmentades tasques poden incloure des dedemanar el menú a un restaurant o traduir un text d’una llengua estrangera fins elaborar un diaria l’escola.Els temes a tractar poden generar diferents tipus de tasques. Quan es tracta un tema en el llibrede text quan s’utilitzen altres materials, es pot consultar el llistat de tasques per veure quinespoden ser les apropiades. Sembla adient incloure abans de començar la programació el tipus detasques més usuals per aquest nivell.Freqüentment s’explica que les tasques (reals o pedagògiques) han de simular o reproduir lescaracterístiques de les tasques reals fora de l’aula. Això no obstant la comunicació dins l’aulapresenta característiques pròpies que cal no oblidar, tan pel que fa al context com al llenguatgeque s’utilitza.

ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE

La comunicació i l’aprenentatge suposen la realització de tasques que no són exclusivamentlingüístiques, encara que comportin activitats lingüístiques i que requereixin la competènciacomunicativa de l’individu. El fet que aquestes tasques no siguin rutinàries ni automàtiques fanecessari l’ús d’estratègies en la comunicació i en l’aprenentatge. Sempre que l’acomplimentd’aquestes tasques suposi el desenvolupament d’activitats lingüístiques, caldrà processar (através de la recepció, la producció, la interacció o la mediació) textos orals o escrits.

79

Les estratègies es poden definir com línies d’acció organitzada, intencionada i regulada que unapersona escull per dur a terme una tasca que ella mateixa es proposa o que se lipresenta. Es defineixen com l’organització dels recursos disponibles amb la finalitat de dur aterme qualsevol pla. L’ús d’una estratègia inclou el fet de prendre decisions conscients per tald’actuar d’una o altra manera.

S’ajudarà els alumnes a identificar i aplicar les estratègies que ja usen en la seva llengua i adesenvolupar-ne altres noves. Per això, es podran utilitzar activitats específiques, peròprincipalment es tractarà d’integrar el treball de les estratègies dins el de les activitatscomunicatives. Serà també fonamental el foment de l’aprenentatge autònom. Generalment lesestratègies no són directament avaluables, s’avaluen de forma indirecta a través de lesdiverses activitats.

Les estratègies es poden classificar en:

e) METACOGNITIVES: són les que ajuden a solucionar un problema des d’una perspectivaglobal o de conjunt.

f) COGNITIVES: són les que s’utilitzen per adquirir una llengua i estan relacionades amb elsmaterials lingüístics.

g) COMUNICATIVES: són les que ajuden a iniciar, mantenir i finalitzar la comunicació.h) SOCIOAFECTIVES: són les que tenen a veure amb les relacions i sentiments.

Fent una anàlisi del tractament de les estratègies que fa el MERC, s’arriba a la conclusió que hiapareixen intercalades amb les capacitats, sense fer-ne una distinció clara.Sembla adient fer-ne una relació del tipus d’estratègies que poden utilitzar-se en els processos decomprensió i expressió a tots els nivells.

Estratègies d’expressió oral i escrita

i) Reproducció de sons, de pautes d’entonació i de grafies a partir de models determinats.j) Lectura expressiva de textos assenyalats amb entonació i pronunciació adequats al nivell.k) Reproducció de les estructures i dels textos assenyalats per aquest nivell seguint

instruccions i models.l) Adequació del registre formal i informal segons el tipus i la intencionalitat del text.m) Producció de textos orals i escrits mitjançant la combinació d’estructures lingüístiques

estudiades.n) Adequació del missatge als components de l’acte de comunicació (interlocutor, canal i

registre).o) Utilització d’estratègies compensatòries com parafrasejar, usar sinònims, mots crossa i

mots comodí del propi idioma, entre d’altres.p) Anàlisi i autoavaluació dels resultats positius i dels errors, a través d’indicis manifestats per

l'interlocutor (repetició sense error, gestos, entre d’altres), amb la finalitat de prendreconfiança en si mateix o per autocorregir-se.

q) Revisió del text produït i incorporar aportacions que ho millorin com a resultat del’intercanvi amb altres lectors.

Estratègies d’interacció

80

A més de les estratègies assenyalades per a la comprensió i producció s’afegeixen d’altresespecífiques de la interacció.r) Predicció de les intencions de l'interlocutor i possibles reaccions que es puguin produir

davant el discurs.s) Identificació de buits d’informació i estimació d’allò que es pot donar per descomptat.t) Planificació dels intercanvis atenent a la situació de comunicació.u) Repetició mental i ús de frases estandarditzades d’ús freqüent (felicitar, saludar i

acomiadar-se; desitjar sort, etc.) tant oralment com per escrit.v) Manteniment de l’atenció i observació del comportament de l'interlocutor per poder

comprendre’l millor.w) Ús d’estratègies compensatòries per evitar silencis o malentesos en la comunicació: petició

d’ajuda, de repetició, d’aclariment del que s’ha dit o escrit, utilització del llenguatge noverbal, canvi de tema, ús d’expressions per donar temps a pensar el que es vol dir, etc.

x) Comprovació de la comprensió del missatge; petició de correcció a l'interlocutor iaclariment de possibles malentesos.

Estratègies d’aprenentatge autònom

1) Planificació d’un pla de treball personal (diari, setmanal, quinzenal, etc.) i d’un treball(en parelles, en equip).

2) Localització i ús efectiu de recursos personals (llibre de text, diccionaris personals, apunts,etc.), delsdisponibles tant en el centre escolar com fora (biblioteques, aula de recursos i aulamultimèdia) queajudaran l’alumne a la preparació i organització de la tasca.

3)Identificació de les estratègies bàsiques per a l’aprenentatge del vocabulari, la gramàticai la utilització ràpida i freqüent de la llengua apresa.4)Ús d’estratègies compensatòries (parafrasejar, emprar mímica, etc.), afectives (tenirconfiança en un mateix davant l’error, arriscar-se a realitzar una tasca, etc.) i socials(treballar amb companys, intercanvis amb parlants natius, entre d’altres) amb la finalitatd’afavorir l’aprenentatge.5)Ús d’estratègies de memòria (crear relacions mentals, mapes semàntics, etc.), cognitives(analitzar, raonar, deduir, etc.) i metacognitives (fixar-se objectius, relacionar els nousconeixements amb els ja coneguts) per desenvolupar les tècniques d’estudi i de treball.Ús d’estratègies transferides d’altres aprenentatges.Participació en situacions de comunicació a través de les noves tecnologies de la informaciói comunicació (missatges de mòbil, xat o correus electrònics).Detecció dels errors més freqüents, anàlisi de les causes i la seva acceptació com un elementnecessari en el procés d’aprenentatge. Participació en activitats de coavaluació com arecursos per reflexionar sobre les dificultats que sorgeixen en el procés d’aprenentatge, ambla finalitat de superar-les.Identificació del resultat positiu que s’ha obtingut en la utilització d’una estratègia(autoavaluació) i continuïtat en el seu l’ús.

Estratègies culturals i interculturals

81

g) Reconeixement de les característiques pròpies de la cultura francòfona.h) Observació i reconeixement dels continguts i convencions culturals des països franco

parlants.i) Identificació de les diferències i similituds socioculturals entre la cultura pròpia i l’aliena.j) Ús d’estratègies per establir contacte amb altres cultures.k) Identificació d’estereotips i formes de superar-los.l) Identificació del paper de l’alumne com intermediari cultural entre la L1 (cultura pròpia) i

la L2 (nova cultura).

LES ACTITUDS I L’APRENENTATGE

Les actituds es poden definir com opinions, formes de pensar i formes de respondre a qualsevolproblema. Estan relacionades amb l’experiència i la cultura i són difícils de definir, peròexerceixen control sobre l’aprenentatge de les llengües.

Es recullen en forma de llistats indicatius dels quals els departaments didàctics haurien deseleccionar els apartats que els alumnes han d’aprendre o desenvolupar. Es recomana, noobstant això, abastar el major nombre d’epígrafs possible. Es poden classificar de la següentmanera.

Actituds vers la comprensió i expressió orals i escrites

f) Mostrar interès irespecte per les normes que regeixen els textos orals i escrits.g) Respectar les idees expressades en l'idioma estranger.h) Prendre consciència de la importància d’aprendre un idioma per poder satisfer necessitats

comunicativesi) Valorar la comunicació com a forma de convivència i respecte per les normes que la

regulen.j) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en l'idioma

estudiat dintre o fora de l’àmbit escolar.

Actituds vers la interacció

e) Superar el sentit del ridícul i de la cohibició. Desenvolupar el sentit de l’espontaneïtat, ivalorar la confiança en si mateix per poder establir intercanvis comunicatius.

f) Mostrar una actitud col·laboradora, participativa, i de respecte cap a les normes en elsintercanvis comunicatius (respecte al torn de paraules, a les idees de l’altre, etc.).

g) Valorar el treball en grup com a mitjà d’aprenentatge, l’establiment de relacions entre elsparticipants i la motivació que afavoreixin l’estímul mutu i d’avaluació conjunta.

h) Valorar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació com a mitjà deperfeccionament de l'idioma i d’interrelació personal.

Actituds vers l’aprenentatge autònom

82

d) Mostrar estima i interès per qualsevol manifestació oral o escrita que es presenti en l'idiomaestudiat fora de l’àmbit escolar, aprofitament de les nova tecnologies com a font importantd’aprenentatge autònom.

e) Valorar el propi esforç, progrés i curiositat per aprendre, i acceptar les pròpies limitacionsi dificultats que sorgeixen en l’aprenentatge.

f) Acceptar l’error com un element necessari en el procés d’aprenentatge.

Actituds culturals i interculturals

f) Rebutjar estereotips, tòpics i prejudicis sobre l'idioma, sobre la cultura i sobre els seusparlants.

g) Mostrar interès i respecte pel coneixement de les principals característiques de la vidaquotidiana, de la cultura, de les convencions socioculturals i el llenguatge no verbal propisdel país o països de l'idioma estudiat.

h) Mostrar interès cap a altres cultures, noves experiències i altres comportaments.i) Valorar el paper d’intermediari cultural entre la cultura pròpia i la cultura estrangera per

abordar amb eficàcia els malentesos culturals i les situacions conflictives.j) Mostrar una actitud oberta i crítica davant altres valors característics que pertanyen a

diferents cultures

4.- AVALUACIÓ

NIVELL INTERMEDI 1

Contràriament al que ocorre en el nivell Intermedi 2, en aquest primer curs hi ha avaluaciócontinua. Correspon a cada profesor determinar la manera en què durà a terme el procèsd’avaluació del seguiment dels seus alumnes en la tasca diaria a dintre la classe.

Els principis generals i la descripció feta més endavant del procés d’avaluació que afecta a lesproves certificatives del nivell intermedic (en acabar el segon curs d’aquesta étapa) serand’aplicació a les diferents proves d’avaluació continua del primer curs.

Calendari de proves

Un examen al final de cada trimestre i un examen de recuperació al juny i setembre

NIVELL INTERMEDI 2

Especificacions generals sobre les proves de Nivell Intermedi

1 Objectius generals

Les proves de certificat, com ara la del nivell intermedi, constitueixen una sèrie de proves dedomini dissenyades per avaluar, en els nivells establerts, la competència dels candidats en lesquatre destreses lingüístiques bàsiques per a fins comunicatius generals.

83

2.Esquema general de les proves de nivell intermedi

Serà establert per les comissions de proves unificades d’acord amb el present annex.

Aspirants

Els exàmens van dirigits a les persones que necessitin o tinguin interès en un certificat que faciconstar el seu nivell de competència lingüística general segons aquesta ha estat definida, aixícom a aquells aspirants que es presenten a aquestes proves en finalitzar els estudis de nivell.L’accés a aquestes proves queda regulat en el present decret.

Les proves de nivell intermedi

Les proves s’han dissenyat per mesurar el nivell de domini que una persona té de la llenguaobjecte d’estudi. Estan basades en un model de competència comunicativa lingüística generalque han establert experts en l’àrea i ha estat adoptat pel Consell d'Europa en el MCER. Aquestmodel està basat en l’enfocament comunicatiu i orientat cap a l’activitat lingüística i a l’ús del'idioma, definit al MCER en els següents termes: «L’ús de la llengua – que n’incloul’aprenentatge – comprèn les accions que realitzen les persones, les quals, com a individus icom a agents socials, desenvolupen una sèrie de competències: les de caràcter general i lescompetències lingüístiques comunicatives en particular. Les persones utilitzen lescompetències que tenen a la seva disposició en diversos contextos i sota diverses condicions ilimitacions, amb l’objectiu de dur a terme activitats lingüístiques. Aquestes activitatscomporten uns processos lingüístics destinats a produir i/o comprendre textos relacionats ambtemes d’àmbits específics, activant les estratègies més convenients per a l’acompliment de lestasques. El control que tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a lamodificació de les seves competències (MCER secció 2.1).»

Aquest nivell de competència comunicativa general s’observarà en la utilització que elcandidat fa dels seus coneixements, habilitats i recursos per comprendre textos orals i escrits iexpressar-se per escrit i oralment en una sèrie de situacions comunicatives el més properespossible al món real Aquesta competència comunicativa suposa la pràctica tant d’unasubcompetència merament lingüística com de subcompetències de tipus pragmàtic,sociolingüístic i estratègic.

D’acord amb aquest model, les proves hauran de mesurar la capacitat de l’examinand per portara terme satisfactòriament una sèrie d’activitats lingüístiques similars a les que desenvolupariaen situacions reals de comunicació i, per tant, l’avaluació posarà esment en els aspectes que lapersona és capaç de processar i produir en contextos de caràcter comunicatiu, i donar prioritata aquests aspectes sobre la valoració independent dels seus coneixements formals sobrel'idioma. Els aspectes formals es concreten en tasques que permetin observar l’ús pràctic que lapersona fa d’elles. D’aquest constructe general es deriven les característiques específiquesd’aquestes proves d’examen pel que fa a:

Tipus i nombre de proves. Tipus i nombre de tasques de les quals es composen. Textos, continguts gramaticals i lèxics que s’ofereixen com input per a aquestes tasques. Destreses que s’avaluen. Puntuació i duració de les proves. Nivell de les proves. Criteris d’avaluació Model organitzatiu

84

Tipus i nombre de proves

El Certificat de nivell intermedi valorarà cadascuna de les destreses mitjançant les proves de:

Comprensió lectora Comprensió auditiva Expressió escrita Expressió oral

Es pot incloure, també, una prova d’ús de l’idioma que pot ser independent o lligada a lesdestreses esmentades.

Els participants podran accedir a totes i cadascuna de les proves sense que la superació dequalsevol d’elles sigui requisit indispensable per poder realitzar-ne les restants.

La independència d’aquestes proves permet un sistema de certificació per destreses icompetències parcials.

Tipus i nombre de tasques

Els següents principis són recomanables pel que fa al tipus i nombre de tasques per cadaprova.

c) S’utilitzarà més d’un tipus de tasca amb la finalitat de mesurar apropiadament les destresesi els coneixements parcials en cada prova, per tal que la mostra sigui més àmplia iequilibrada i per minimitzar els efectes del format sobre l’actuació dels aspirants.

d) Entre els tipus de tasques i exercicis disponibles, es triaran aquells que garanteixin un grauòptim de validesa i fiabilitat, és a dir:

Els més adequats per mesurar el constructe (competències, destreses i coneixements) decada prova, la qual cosa vol dir que s’intentarà minimitzar el volum de tasques que nocorresponguin a aquest constructe (per exemple, que la producció escrita en lacomprensió auditiva es redueixi al mínim necessari).

Els que facin possible una correcció senzilla, ràpida i objectiva. Els que siguin pràctics, és a dir, que la informació que procuren sobre la competència

de l’examinand compensi el procés d’elaboració o correcció necessaris.

Aquests aspectes són necessaris per aconseguir un sistema de correcció senzill, objectiu, pràctici fiable, és a dir que hi hagi un equilibri entre el procés d’elaboració i les tasques necessàriesper mesurar la competència de l’examinand.

Els textos, continguts gramaticals i lèxics que es proposen com input per dur a terme lestasques es troben enumerats en els següents apartats del present annex.

d) Relació de textose) Continguts morfosintàctics, fonètics i fonològicsf) Comentaris sobre el tractament del lèxic

Destreses que s’avaluen

85

Per obtenir el certificat de Nivell Intermedi, el candidat haurà de demostrar la seva capacitatper prendre part de manera senzilla però suficient en una varietat de situacions comunicativeshabituals o quotidianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que puguicomptar amb l’ajuda de l’interlocutor, utilitzant les reformulacions, la repetició o la relectura iquan les condicions de comunicació siguin apropiades.El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicativaconcreta.Els candidats hauran de ser capaços de reconèixer les diferencies bàsiques d’ús entre el codioral i l’escrit i entre els registres formal i informal, tot mostrant un coneixement suficient delsusos i convencions socials de la llengua.

Objectius per destreses

Destreses receptives: comprensió lectora i comprensió auditiva

Comprensió lectora

El candidat haurà de ser capaç de comprendre els punts principals, la idea general i els detallsmés rellevants, així com les opinions i actituds dels autors, en textos escrits clars, benestructurats i en llengua estàndard que versin sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.L’alumnat haurà de ser capaç de comprendre informacions, descripcions, i articles breus sobretemes quotidians i d’interès general. Segons el tipus de lectura i en la mesura que l’estructura deltext ho permeti (quantitat d’informació, manera d’organitzar aquesta informació, riquesalingüística del text, etc.) el candidat estarà en condicions d’extreure tant la informació general coml’específica.

Els textos que el candidat haurà de comprendre en aquest nivell inclouen:

Manuals o extractes de manuals de manuals, fulletons o fulls d’instruccions senzilles iclarament estructurades sobre el funcionament i ús d’aparells o dispositius, o procedimentso disposicions a seguir per a desenvolupar una activitat (p.ex. matricular-se en un curs dellengua a l’estranger)

Textos informatius d’àrees de la vida quotidiana, tals com menús, horaris, anuncis públicso publicitaris, prospectes, etc., independentment del tipus de suport en que es presentin(electrònic o imprès).

Correspondència personal, comercial o professional d’exposició senzilla i claramentestructurada, independentment del tipus de suport en que es presentin (carta, fax o correuelectrònic)

Versions originals senzilles o adaptades d’obres literàries i de ficció, en llengua estàndard isobre temes coneguts, que poden contenir referències culturals i alguns usos idiomàtics.

Notícies, articles no especialitzats i textos de seccions d’interès general que es troben endiaris i revistes de caràcter no específic.

Informes, programacions, memòries, plans, etc., relacionats amb l’àmbit laboral, redactatsen llengua estàndard, clarament estructurats i el contingut dels quals no sigui excessivamenttècnic.

Comprensió auditiva

El candidat haurà de ser capaç de comprendre la idea general, els punts principals i els detallsmés rellevants, així com les opinions i actituds dels parlants, en textos orals produïts en llenguaestàndard, a velocitat pausada i amb un mínim d’interferències ambientals, sempre que aqueststextos versin sobre temes quotidians o d’interès general en els àmbits públic, privat,

86

professional i educatiu. Els accents dels parlants han de ser fàcilment comprensibles i l’ús delsregistres no ha de comportar excessiva dificultat.

Els candidats hauran de ser capaços d’extreure informació general i de vegades específica. Encertes condicions seran capaços de captar els matisos d’aquesta informació, com ara quan noexisteixin distorsions acústiques, la velocitat sigui normal, la pronunciació clara, o és doninaltres condicions favorables com ara la redundància o la presencia de llenguatge no verbal.

Els textos que el candidat haurà de comprendre en aquest nivell inclouen:

Instruccions, missatges i anuncis públics o publicitaris enregistrats, els quals podencomptar amb el suport d’imatges, sempre que les condicions d’audició siguin bones.

Converses de caràcter informal sobre temes quotidians i coneguts o inclosos en les àreesd’interès dels candidats, independentment del canal utilitzat.

Extractes de programes de ràdio, televisió o Internet; pel·lícules i enregistraments enàudio o vídeo, sempre que els temes siguin familiars o d’interès general, es produeixin enllengua estàndard i a ritme pausat i clar, emperò natural.

Monòlegs o xerrades sobre temes no especialitzats o d’interès personal o professional peral candidat, sempre que es produeixin en llengua estàndard, a velocitat pausada iclarament articulats.

Destreses receptives: expressió oral i expressió escrita

Expressió oral

La expressió oral inclou la producció oral per poder descriure, narrar o fer presentacions; lainteracció o capacitat d’interactuar i el desenvolupament del discurs oral per tal de podercomençar, mantenir i acabar una conversa.

El candidat haurà de ser capaç d’expressar-se oralment, tant unidireccionalment com ensituacions d’interacció, en situacions comunicatives quotidianes en l’àmbit privat, públic,professional o acadèmic, tot utilitzant amb correcció suficient i de manera adient els recursosbàsics de cohesió i coherència del discurs parlat, un vocabulari suficient i adequat, lesconvencions sociolingüístiques d’intercanvi verbal i una pronunciació i un ritme que facinsuficientment comprensible el seu missatge. Els examinands hauran de ser capaços de mantenirconverses tant amb companys que estiguin en la seva mateixa situació acadèmica com amb elexaminadors.

Es candidats hauran de ser capaços de:

Participar en converses de caràcter informal sobre temes generals o quotidians en les qualses narren, de forma senzilla, emperò suficientment adequada, experiències, fets,anècdotes, esdeveniments (reals o imaginaris), es descriuen persones, objectes isituacions i s’expressen idees, opinions, sentiments, desitjos, expectatives i plans.

Dur a terme de forma raonablement eficaç transaccions comercials habituals (encomerços, bancs, hotels, etc.) i gestions o operacions senzilles en organismes privats opúblics de diversa índole.

Prendre part en entrevistes de l’àmbit laboral o acadèmic i participar amb eficàciasuficient en reunions, debats i discussions sobre qüestions pràctiques, no especialitzadeso de l’àrea d’interès del candidats.

Fer anuncis públics, transmetre missatges i instruccions breus suficientment acuradessobre assumptes familiars i quotidians.

87

Fer una exposició breu, preparada amb anterioritat, sobre un tema general o sobre lesàrees d’interès dels candidats, amb la claredat i coherència suficients perquè pugui serseguida sense dificultat, explicant amb precisió els punts principals.

Tasques d’expressió oral

Aquesta prova haurà de constar d’un mínim de dues tasques segons aquestes indicacions:

Secció unidireccional: tractar algun tema a partir d’un estímul que pot ser gràfic, de lecturabreu o de suport verbal.

Secció interactiva (entre candidats o amb el tribunal): entrevista, resolució d’una tascacomuna, senzill intercanvi d’opinions o una conversa breu.

Criteris d’avaluació

Les tasques d’aquesta prova, s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

CRITERIS EL QUE S’AVALUA

AdequacióL’assoliment de la tasca; l'adequació del registre pel que fa al destinatari, el propòsit i lasituació; l'extensió de les intervencions; la rellevància del contingut, els torns de paraula iles estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.

Cohesió iCoherència

L'organització de la informació i de les idees; l'ús de connectors discursius, d'altresmecanismes d'interconnexió i dels patrons d’entonació.

FluïdesaLa capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastant regular comper a no interrompre la comunicació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Expressió escrita

El candidat haurà de ser capaç de produir textos escrits sobre temes quotidians de caràctergeneral, utilitzant un vocabulari suficient i adequat, els recursos bàsics de cohesió icoherència textual, tot respectant les convencions ortogràfiques i de puntuació fonamentalsaixí com les estructures d’exposició, descripció, narració i resum.

L’alumnat serà capaç d’escriure notes, comunicacions personals, d’omplir els impresos méshabituals, de descriure tant persones i objectes com llocs i situacions, de relatar fets iesdeveniments presents, passats i futurs, d’expressar opinions, hipòtesis, actituds i sentimentsde manera senzilla sobre temes quotidians i d’interès general, organitzant les idees i lainformació de manera coherent i comprensible per a un nadiu de la llengua.

Els textos que el candidat haurà de ser capaç de produir inclouen:

Correspondència personal sobre temes coneguts que descriguin o expressin experiències,idees, sentiments, fets i esdeveniments, de forma senzilla i coherent.

Correspondència formal bàsica, fonamentalment destinada a sol·licitar i/o proporcionarinformació i documentació en els àmbits públic, professional acadèmic.

Emplenar formularis, impresos i qüestionaris amb informació personal i professional oacadèmica.

Notes, missatges, anuncis, currículums, informes, memòries i articles breus, d’estructurai contingut senzills.

88

Una àmplia varietat de textos de curta extensió, com ara històries, descripcions onarracions amb un propòsit específic.

Tasques d’expressió escrita

La prova hauria de constar d’un mínim de dues tasques de redacció guiada de textos simples ibreus de diferent format i contingut. La extensió del text dependrà de la seva tipologia. No calque ambdós textos tinguin la mateixa longitud. Poden aplicar-se també criteris de ponderació.

Les tasques d’aquesta prova de valoració més subjectiva s’avaluaran d’acord amb els següentscriteris:

Criteri El que s’avalua

AdequacióL’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit isituació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.

Cohesió iCoherència

L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altresmecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

1.Puntuació i duració de les provesGlobalment, l’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació totala cadascuna de les proves, encara que la mitjana resultant de les puntuacions de totes les provesjuntes abasti el 60% de la puntuació total per examen. La puntuació de cadascuna de les provessuperades en la convocatòria ordinària es mantindrà per a la convocatòria extraordinària (si s’enfa més d’una) del mateix curs, no estant obligat l’examinand a realitzar en aquesta convocatòriamés que les proves no superades en aquella. Altres detalls més específics podran ser establertsper la Comissió de Proves Unificades.

La duració total d’aquestes proves serà establerta per la Comissió de Proves Unificades.

2.Criteris de qualificacióPer a totes les tasques contingudes en les proves, i quan aquestes tasques estiguin basades enítems de correcció objectiva, s’elaborarà una clau de respostes clara i el més exhaustivapossible. Per a les proves directes o d’expressió (escrita i oral) es dissenyaran unes taulesd’avaluació comunes per guiar l’actuació dels avaluadors. Els descriptors en aquestes graellestindran un contingut positiu i seran precisos, clars, breus i independents.A les actes de qualificació els resultats finals s’expressaran en termes de APTE/NO APTE,encara que es poden incloure les qualificacions parcials de cadascuna de les parts del’examen. En tot cas, la qualificació final única de l’examen serà global. Els candidats aaquestes proves hauran d’obtenir un 60% per a cadascuna de les parts (destreses) per tal depoder ser qualificats positivament.

3.Nivell de les provesEl certificat de Nivell Intermedi es situa, en termes generals, a un nivell del MCER

89

PROGRAMACIÓ DIDÁCTICA DE NIVELL AVANÇAT

1.- DEFINICIÓ I OBJECTIUS NIVELL AVANÇAT

DEFINICIÓ DE NIVELL

Consideracions generals

Encara que les àrees temàtiques coincideixen amb les del nivell anterior, el Nivell Avançatva més enllà de l'Intermedi en els següents aspectes.

1 Pel que fa a l’aspecte de les categories funcionals, aquest nivell requereix un increment enl’inventario d’exponents. L’expansió en aquesta àrea funcional serà més evident enl’expressió d’emocions i en la forma de conduir, dirigir o desenvolupar lesargumentacions.

2 S’haurà de fer evident un increment notable del vocabulari per a expressar les nocionsespecífiques que s’inclouen en les àrees temàtiques. En aquest nivell no s’ha d’intentarrecomanar a l’alumnat l’ús d’un determinat vocabulari. En arribar en aquest punt, elsinteressos i les necessitats dels alumnes s’han fet massa diversos per poder formular unaproposta específica de vocabulari . La pròpia experiència dirigeix als aprenents per caminsdiferents a l’hora de parlar de la seva pròpia situació, del seu treball o de les àrees d’interèspersonal. Quant a aquest aspecte s’espera un major grau d’autonomia i responsabilitat pelpropi aprenentatge, així com un ús més eficaç dels llibres de referència, de qualsevol tipusde tecnologia disponible i de qualsevol font d’informació per a poder utilitzar el vocabulariapropiat que es necessita en cada situació.

3 Un altre aspecte rellevant és el reconeixement d’un marge més ampli de varietats deregistre. Els aprenents haurien de distanciar-se progressivament del registre "neutre" iadquirir més experiència en situacions que requereixen un registre més formal o méscol·loquial a més de valorar en quin moment és més apropiat el seu ús. Des del punt devista fonètic, els aprenents d’aquest nivell haurien d’adaptar-se als patrons de reducció quees produeixen generalment en l’ús informal de les llengües.

4 Els aprenents han d’incrementar la seva habilitat d’entendre i utilitzar frases méscomplexes i la capacitat per a seguir o produir discursos més llargs i estructurats, a través,entre d’altres, de l’utilització d’adverbis i pronoms anafòrics o genèrics per a referir-se aelements esmentats amb anterioritat. L’entonació adquireix rellevància degut a la sevaestreta relació amb el significat, i les oracions subordinades ja han de fer-se servir ambfreqüència.

5 Ha d'incrementar-se la varietat d’estratègies dirigides a assolir un objectiu específic en lesconverses, tenint en compte que els aprenents han d’enfrontar-se a situacions menyspredictibles. Els aprenents haurien de desenvolupar mecanismes de cooperació i esperarel mateix dels seus interlocutors. Encara podran tenir dificultat per a reaccionar

90

adequadament en front canvis sobtats, ruptures inesperades o per a intervenir entransaccions que suposin excessiva dificultat. En aquests casos haurien d’utilitzarestratègies de compensació per a ajudar a l’interlocutor a interpretar les seves idees. Enaquest nivell, la interacció ha de ser menys restringida i la conversa ha de desenvolupar-se de forma més flexible i natural que en el nivell anterior. La conversa té un objectiudeterminat,i això requereix una mica més que un intercanvi verbal de patrons preestablerts.

6 Es requereix competència sociocultural i sociolingüística. Tots els temes, encara que esrefereixin principalment a la vida quotidiana, estan impregnats de valors culturals. En elnivell anterior només es requereix una consciència dels aspectes culturals, però, en el nivellavançat els aspectes interculturals han d’integrar-se de forma més profunda per a poderrespondre amb major flexibilitat a les situacions i tenir més capacitat per a les relacionsinterpersonals i socials. Són necessàries la sensibilitat, l’obertura a noves experiències, latolerància i l’acceptació de les diferències. Aquesta forma d’actuar reflecteix la maduresalingüística dels aprenents de les noves llengües.

7 El progrés en les habilitats de lectura ha d’aplicar-se al tractament d’una major varietat detextos. En aquesta etapa s’han de tractar més àmpliament les àrees d’interès personal, lesquals es reflecteixen en l’expressió escrita i la comprensió oral, ja sigui a través de mitjanselectrònics o de forma impresa. A mesura que el vocabulari s’expandeix i l’ús derecursoses fa més eficient augmenta la capacitat d’afrontar textos més complexos. Tambéaugmenta la capacitat de deduir els significats que es desitja extreure d’un text concret.

8 S’ha d’assolir un nivell més elevat en els processos de producció i recepció de la llengua.Els recursos han de ser més amplis que en el nivell anterior. La producció frasesincompletes. El discurs ha de ser més fluid. Ha d’haver millorat l’entonació i augmentatla velocitat de la producció oral. El temps necessari per a produir una resposta ha de sermés breu que en el nivell anterior. Els aprenents haurien de tenir receptius s’haurà dedisminuir la dificultat per a identificar paraules i frases durant el procés comunicatiu,especialment quan s’utilitzen les formes reduïdes o l’accent es produeix en situacionssorolloses, de distorsió acústica o aquelles en les que es produeixen interferències perdiversos motius. Si els aprenents "perden el fil" han de ser capaços de recuperar-lo ambrelativa facilitat. No es pretén una producció oral perfecta, això requeriria un excésd’aprenentatge a costa de l’oportunitat d’ampliar les experiències d’intercanvi. S`ha detenir en compte que és necessari un equilibri entre estendre els coneixements i perfeccionarl’expressió oral.

Definició

El Nivell Avançat presentarà les característiques de la franja alta del nivell de competènciaB2 , com es defineix en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. Aquestnivell suposa utilitzar l'idioma amb desimboltura i eficàcia en situacions habituals i d’altresmés específiques que requereixin comprendre, produir i tractar textos orals i escritsconceptualment i lingüísticament complexos que versin sobre temes generals, actuals, opropis del camp d’especialització del parlant, en una varietat de llengua estàndard (formali informal) i amb un repertori lèxic ampli que encara no ha de ser excessivament idiomàtic.A l’acabament d’aquesta etapa, la capacitat discursiva dels aprenents ha d’experimentar unnotable augment. S’espera un discurs cohesionat i precís tant oral com escrit en el quel’alumnat haurà de mostrar una capacitat cada vegada més àmplia de negociació per areaccionar i reconduir el discurs .

91

OBJECTIUS GENERALS DEL NIVELL AVANÇAT

En el Nivell Avançat, de forma més evident, les capacitats que inclouen totes les destreses, tantoral com escrites es troben íntimament lligades i sembla convenient presentar els descriptorsd’aquestes destreses de forma unitària.

Destreses de comunicació escrita:

A/ Comprensió Lectora i Expressió Escrita.

1 Objectius

1. Comprendre textos escrits de caràcter general o específic, encara que el domini delvocabulari no sigui absolut, utilitzant fonts de referència i manifestant aquestacomprensió mitjançant la producció de tasques específiques.

2. Llegir de forma expressiva adaptant l’estil de lectura a la naturalesa del text i posantespecial atenció a la pronunciació i l’entonació.

3. Escriure textos clars i detallats amb certa complexitat sobre diversos temes que podenreferir-se als camps d’especialització dels aprenents; manejar informació i argumentsprocedents de diverses fonts i utilitzar diversitat d’estils i intencionalitats comunicativesque poden incloure també la creació literària.

4. Utilitzar la lectura en llengua estrangera i altres recursos didàctics (diccionaris, llibres,materials multimèdia, Internet, etc.) per buscar informació, per gaudir dels momentsd’oci o com una forma d’enriquiment personal.

Comprensió lectora

a) Llegir de forma comprensiva textos extensos i complexos (correspondència, premsacontemporània, articles i informes professionals, literatura, instruccions,etc.) sobre unaàmplia varietat de temes. L’alumne haurà de ser capaç d’identificar les idees mésrellevants i adquirir una comprensió més profunda de la cohesió lèxica i gramatical perentendre l’estructura del text.

b) Comprendre textos o informes especialitzats , encara que no pertanyin al camp d’interèsde l’alumnat. Per assolir aquest objectiu freqüentment s’hauran de consultar fonts comara el diccionari o els mitjans tecnològics.

c) Reconèixer opinions i punts de vista procedents de textos escrits que presenten un certnivell de complexitat lingüística.

d) Comprendre instruccions complexes i extenses que incloguin detalls i condicionsespecífiques, rellegint el text si és necessari.

e) Utilitzar diferents estratègies de lectura i ser capaç d’inferir significats a partir delcontext lingüístic o extralingüístic utilitzant,quan calgui, el diccionari com einad’aprenentatge.

f) Desenvolupar l’interès per la lectura autònoma de textos i obres en la llengua objected’estudi.

g) Llegir de forma expressiva adaptant l'estil de lectura a la naturalesa del text iposant especial atenció en la pronunciació i l’entonació.

Al llarg del curs els aprenents han de ser capaços de llegir diferents tipus de text en veu altaamb pronunciació, entonació, ritme i velocitat adequades. Si alguns idiomes ho considerenadient podran valorar la competència per a dur a terme una lectura en veu alta, ja es tracti d’untext poètic, narratiu de distints subgèneres, una carta formal o informal, un guió teatral, etc.

92

tenint en compte els patrons fonològics de la llengua objecte d’estudi, marcant el ritme il’entonació adequats i desenvolupant tècniques d’autocorrecció.

Expressió escrita

1. Descriure fets i experiències, reals o imaginades, expressant clarament la relació entreles idees exposades i adaptant el discurs al gènere literari escollit.

2. Escriure ressenyes en les quals s’expressi clara i detalladament l’opinió personal sobreun llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, etc.

3. Escriure cartes personals i formals, notes, enquestes, informes i assajos, sobre temesvariats incloent la descripció de fets i experiències, la diversitat d’opinions i elsarguments a favor i en contra sobre diversos temes, utilitzant un lèxic ric i variat i unaàmplia diversitat d’estructures i formats lingüístics.

4. Elaborar diversos textos i resums integrant la informació i els arguments obtinguts dediverses fonts.

5. Ser capaç de crear textos amb finalitat estètica o literària.6. Intercanviar informació, opinió, punts de vista i sentiments sobre fets i experiències en

un context informal mitjançant cartes o correu electrònic, utilitzant la llengua ambeficàcia.

7. Mostrar interès per presentar els escrits de forma cuidada, respectant les normesortogràfiques.

Destreses de comunicació oral:

A/ Comprensió Auditiva, Expressió Oral i Interacció.

2 Objectius

1. Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes de lavida personal, acadèmica, social o professional, sempre que estigui ben estructurat, nohagi excessiu soroll de fons i el nivell de llengua no sigui excessivament idiomàtic.

2. Comprendre discursos complexos i extensos des del punt de vista lingüístic i argumentaldetectant no només les idees principals sinó també la majoria de les complementàries.

3. Produir textos amb correcció gramatical, fluïdesa, precisió i bona pronunciació sobrediferents temes i amb un nivell de formalitat adequat a les circumstàncies.

4. Comunicar-se espontàniament i amb bon control gramatical, fluïdesa, precisió i eficàcia,sobre una àmplia varietat de temes, exposant clarament les idees i adaptant el discurs ala formalitat del context comunicatiu. S’espera un alt grau de capacitat de negociació isuport al discurs.

5. Interactuar amb parlants nadius de manera espontània i dinàmica defensant punts devista, exposant argumentacions i contra-argumentacions i relatant fets i experiències.L’interlocutor no ha d’experimentar tensió o dificultat produïda per la falta de fluïdesa.

6. Mostrar una actitud de respecte i cooperació pel que fa a les exposicions orals delscompanys i les pròpies converses en llengua estrangera, superant problemes dedesconfiança en les pròpies capacitats i guanyant en confiança i seguretat, acceptantl’error com instrument d’aprenentatge.

7. Comprendre les varietats dialectals i comprendre i utilitzar un repertori d’expressionsidiomàtiques.

93

8. Durant aquest període d’aprenentatge els alumnes hauran de fer ús d’una àmplia gammade recursos didàctics i materials produïts en la llengua objecte d’estudi, integrar l’úsorganitzat de recursos com les tecnologies de la informació i la comunicació com einad’aprenentatge de la nova llengua, i l’ús habitual i autònom de la lectura o de l’escripturacom a activitat d’oci.

9. Identificar i interioritzar la funció comunicativa de la llengua i els seus elementslingüístics, i seguir aplicant a la nova llengua l’aprenentatge de les estratègies decomunicació adquirides durant l’aprenentatge de la llengua materna o/i d’altresllengües conegudes.

Comprensió auditiva

1. Comprendre converses formals i informals entre parlants nadius, encara que laparticipació costi algun esforç i impliqui l’adaptació del discurs.

2. Comprendre les idees principals i els detalls rellevants de conferències, xerrades i altresformes de presentació acadèmica i professional de una certa complexitat lingüística.

3. Comprendre el material enregistrat procedent dels mitjans de comunicació identificantel contingut, els punts de vista i opinions implícites, l’estat d’ànim i la intenciócomunicativa del parlant.

4. Reconèixer i poder discriminar els elements fonològics i fonètics com els sistemesvocàlics i consonàntics, els patrons de ritme, accentuació i entonació de paraulesaïllades, frases i textos.

Expressió Oral i Interacció

Expressió Oral

1. Realitzar descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes relacionatsamb àrees especialitzades, utilitzant un lèxic adient.

2. Exposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructuradessobre gran varietat de temes que incloguin dades rellevants, contra-argumentacionsalternatives i exemplificacions per il·lustrar un discurs que pot ser preparat o espontani.

3. Realitzar presentacions en públic clares i organitzades sobre una varietat de temesmostrant capacitat d’alterar el discurs de forma espontània per a respondre a lesqüestions que plantegi l’audiència.

4. Utilitzar de forma correcta els patrons de ritme, entonació, accentuació i pronunciaciódels fonemes vocàlics i consonàntics i processos derivats d’aquests.

Interacció

1. Participar de forma activa en converses en llengua estàndard amb un parlant nadiumostrant seguretat, fluïdesa i confiança sobre temes d’interès general com el treball, lafamília, els amics, les aficions, els temes socioculturals, etc., encara que es produeixinsituacions externes al intercanvi que podrien pertorbar el discurs.

2. Participar de forma activa en converses formals i si es dóna el cas, en reunions detreball, entenent amb detall les idees que expressa l'interlocutor i sent capaç de presentari defensar alternatives o propostes, a més de respondre a les qüestions que puguin sorgiren aquestes reunions.

3. Expressar opinions, argumentacions i comentaris en discussions informals manifestantamb precisió el punt de vista i responent a les qüestions que es puguin plantejar enreferència a aquests punts.

4. Mostrar capacitat lingüística per resoldre conflictes, problemes, reclamacions, etc. enels quals el parlant demani responsabilitats i sigui capaç d’argumentar i utilitzar un

94

llenguatge persuasiu per assolir el seu objectiu, establint les concessions que considerioportunes.

5. Ser capaç de distingir el llenguatge formal i informal segons l'interlocutor i poderajustar el discurs a aquests aspectes per tal de respectar les convencions socials. Ferservir les normes de cortesia, respecte d’opinions i torns de paraula. Mostrar de formaevident d’una actitud oberta i favorable, considerant la interacció comunicativa com unafont d’enriquiment personal.

6. Respondre a formulació de preguntes sobre diversitat de temes personals, socials iprofessionals amb la fluïdesa i espontaneïtat adequades als diversos contextos. Aquestesentrevistes se poden produir amb major o menor grau d’estructuració i planificació.

7. Mostrar capacitat de distanciar-se d’un text preparat per seguir algun punt interessantsuscitat pels oients.

2. CONTINGUTS

Encara que els continguts es presenten organitzats en diferents apartats, per aplicar-los al’ensenyament, haurien d’integrar-se en un tot significatiu a partir dels objectius específicsde cadascuna de les activitats de la llengua, de manera que l’alumnat els adquireixi a travésde les tasques i activitats que es proposen a l’aula.

Continguts nocionals

Els continguts nocionals són conceptes inherents a la llengua i són presents en tot procéslingüístic, des de l’expressió o la comprensió de la unitat lingüística més breu fins a larealització de funcions de la llengua necessàries per dur a terme tasques o projectes.

El llistat de nocions generals es deriva dels aspectes que es tracten quan s’utilitza una llengua,dels conceptes als quals es refereixen els parlants i dels trets específics d’una situaciócomunicativa concreta.

En el Nivell Avançat els següents continguts nocionals coincideixen amb els del NivellIntermedi. Els departaments seleccionaran i organitzaran les classes i subclasses mésadients a les programacions. L’ampliació d’aquestes nocions entra en relació directa ambel lèxic que s’espera d’aquest nivell i no és possible fer-ne una relació exhaustiva. Així esmantenen les següents nocions generals: existencials, espacials, temporals, qualitatives,quantitatives, mentals, de relació i de deixis. Conseqüentment s’ampliarà el llistatd’exponents de totes elles al llarg del diversos nivells.

Entitat

1 Expressió de les entitats i referència: identificació personal i dels altres..

Propietats

2 Existència: presència, absència, disponibilitat, etc.

3 Qualitat: condicions i qualitats físiques, valoracions, edat, adequació, correcció,utilitat,capacitat, facilitat, dificultat,

4 Quantitat: nombre, grau, quantitat,etc.

Relacions

95

Espai. Ubicació absoluta i relativa en l’espai: distància, moviment, origen dimensió,longitud, temperatura, volum, pressió etc.

Temps. Situació absoluta i relativa en el temps: lloc en el temps, divisió del temps,indicacions de temps, etc

Estats, activitats, processos, realitzacions: temps, aspecte, modalitat, Participants i les seves relacions. Relacions lògiques: conjunció, disjunció, oposició, comparança, condició, causa, finalitat,

resultat, relacions temporals (anterioritat, posterioritat, simultaneïtat).Relacions de modo,lloc, instrument, correspondència, possessió, lògica, etc.

Nocions cognitives

Reflexió: creure, esperar,saber, recordar, etc. Expressió: formes de contestar, demanar perdó, sol·licitar, etc.

Deixis: Referència o identificació:

Pronoms, nocions anafòriques i catafòriques, nocions de definició i indefinició,etc

Continguts socioculturals

96

L’alumnat haurà de ser progressivament conscient dels signes de diferenciaciócultural, mostrar tolerància i estar preparat per utilitzar les estratègies necessàriesper establir una base apropiada per a la comunicació.

Aquest apartat fa referència al fet de despertar en l’alumnat un sentit de familiaritatcap a determinats aspectes de la cultura estrangera. Es tracta de que les personesaprenents reflexionin sobre trets de la nova cultura, als quals tal vegada s’hanenfrontat, emperò no els han parat esment. Els elements que s’inclouen presenten unaàmplia varietat que es desenvoluparà al llarg de tots els nivells; la assimilaciód’aquests aspectes per part dels parlants dependrà de les actituds més o menysobertes dels aprenents:

Pel que fa a la competència sociocultural del Nivell Avançat, s’espera que siguipossible un contacte més freqüent i fluid amb els parlants nadius de la llengua i queestiguin preparats per enfrontar les diferències socioculturals que seran els resultatd’aquests contactes. Es requerirà familiaritat amb la cultura de la llengua que s’aprèn.S’haurà d’assumir el fet que els valors, actituds, creences i convencions socials serandiferents a altres cultures i els aprenents hauran de recórrer a la seva capacitat detolerància i a les estratègies necessàries per tal de crear les bases necessàries per aestablir la comunicació. Els aprenents també hauran de saber expressar i donar a conèixerels trets culturals propis.

A més, cal tenir en compte que generalment no existeix un únic espai sociocultural dins unamateixa llengua i que cada llengua es compon de varis contextos diferenciats.En aquest nivell s’espera un grau més alt de sensibilitat, adequació i coneixement d’aquestescompetències i de les estratègies socioculturals en tractar els mateixos aspectes que en el NivellIntermedi.

a) Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjars. Horaris i costums relacionats amb el treball.Activitats d’oci. Festivitats més rellevants. Patrons de la rutina domèstica.

b) Relacions interpersonals: L’estructura social. Relacions familiars, generacionals iprofessionals. Relacions amb diferents grups socials, entre si mateixos i entre els dos sexes.Relacions inter-generacionals. Graus de formalitat en relació al món laboral a i amb elsrepresentants de l’autoritat. Relacions interracials. Política i grups polítics mésrepresentatius.

c) Condicions de vida: característiques específiques del món familiar i laboral. introduccióal món laboral. Drets bàsics de la població. Salaris, estat del benestar, diferències de classessocials, composició ètnica d’una població. etc.

d) Valors, creences i actituds (enfocament general). Tradicions importants. Benestar.Seguretat. Tradició. Identitat nacional i estrangera. Estereotips. Benestar i seguritat.Identitat nacional i estrangera. Assumptes socials i polítics. Les religions.

e) Convencions socials i rituals i normes de cortesia:

97

1.No lingüístiques: les convencions del llenguatge corporal, els rituals de les visites (lapuntualitat, la roba utilitzar en les diferents ocasions, els tipus de menjar que s’ofereixena les diverses reunions socials, els comentaris que es poden o no es deuen fer, etc.)2. Lingüístiques: els recursos incrementats sobre els aspectes convencionals d’educaciósocial que permetran l'utilització d’un llenguatge menys directe i més complex. La llenguas’utilitzarà en dependència directa de cada situació i les relacions entre els parlantss’adaptaran als diferents graus de formalitat per tal de poder actuar de forma coherent. Elsaprenents s’allunyaran del llenguatge exclusivament directe i faran servir l’ús idiomàtic,la ironia, l’ús lúdic de la llengua o les connotacions, emperò amb una certa precaució pertransgredir les normes de cortesia per falta de coneixement suficient. Es recomanal’absència de dogmatisme en les opinions, la forma de corregir als altres sense ofendre,l'utilització de formes correctes en expressar acord o desacord i d’altres trets comuns a lamajoria de llengües.

f) Característiques del sentit de d’humor i familiaritat amb la peculiaritat en que es manifestaen la cultura d la llengua Referents culturals i artístics d’ampli espectre.

g) Coneixements geogràfics dels països on es parla la llengua objecte d’estudi

2.3. Continguts temàtics

Els temes a tractar poden estar relacionats amb el context situacional com ara anar a comprar aun comerç, així com amb temes d’interacció comunicativa, com ara parlar de l’oferta queexisteix de tendes i comerços.

Les àrees temàtiques, o nocions específiques, són generalment coincidents amb les proposadesper als nivells anteriors . Això no obstant, s’espera que els aprenents del Nivell Avançat siguincapaços de:

1 Expressar i justificar els seus punts de vista i les seves opinions i sentiments.2 Participar en conversacions que girin al voltant d’ells mateixos i de la seva vida.3 Descriure o narrar de forma complexa esdeveniments i experiències pròpies.4 Saber utilitzar els serveis públics i solucionar problemes que sorgeixen en l'utilització

d’aquests serveis.

L’aplicació dels esmentats criteris se manifesta en les formes de comportament que elsaprenents del nivell Avançat aplicaran a cadascun dels temes:

Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbitspersonal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data denaixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència,formació i estudis, professió o ocupació, família, caràcter, religió, gustos i preferències,aparença física, trets més característics de la personalitat, estat d’ànim, experiènciespersonals).

Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casainstal·lacions i útils de la llar, reparacions, arrendament), ciutat/camp, zona on es viu (elbarri, la ciutat, el camp), regió i país. En aquest nivell es poden incloure temes sobre laflora i fauna de l’entorn de l’aprenent.

98

Activitats de la vida diària: en la casa i en el treball, la rutina diària, professions, treball(característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions detreball, projectes, obligacions familiars i laborals).

Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitatsintel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, elsinstruments musicals. En aquest nivell es poden tractar temes sobre de la premsa, lesrevistes, el periodisme, etc

Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets, preusi horaris. El tràfic. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament(lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns, entrada i sortidad’un país, direccions, senyals de trànsit, etc.

Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions,contactes per correu ordinari i electrònic, pertinença a clubs o societats. En aquest nivell espoden incloure de forma general temes sobre criminalitat i justícia.

Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunes ifreqüents, consultes i serveis mèdics. En aquest nivell es poden incloure temes sobrebenestar personal, accidents i assegurances.

Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes itasques. En aquest nivell es poden tractar temes relacionats amb les qualificacions icertificacions vocacionals i acadèmiques.

Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors),articles domèstics, estris bàsics del col·legi o del treball; preus, moneda, bancs, restaurants,bars, formes de pagament, reclamacions, requisits per als fumadors i no fumadors, etc.

Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics, receptes,menús, restaurants.

Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei,comissaries de policia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.

Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, lestecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio, En aquest nivell es podenincloure temes sobre les habilitats per expressar-se i per establir comunicació.

Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions, cura del medi ambient.

Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Continguts lèxico-semàntics

Els continguts lèxics estan directament lligats amb els continguts temàtics que s’han de tractaren aquest nivell, es a dir els que es refereixen a camps semàntics habituals, o específics, comara els relacionats amb els interessos de l’alumnat, als quals es fa referència en l’apartat. 5.4.A més, es poden tenir en compte els següents elements lèxics.

99

Serveixen com referència els continguts lèxics que s’inclouen els documents del Conselld’Europa , com ara el Vantage 1990 (JA van Ek i JlM Trim) amb traducció als idiomescomunitaris.

Competències pragmàtiques. Continguts funcionals

Es poden definir com les accions que es realitzen mitjançant la utilització de una llengua, és adir el coneixement i ús de les convencions que regeixen la realització adequada de funcions dela llengua, com ara la competència que permet entendre i expressar peticions, queixes, acord idesacord, etc., mitjançant diverses fórmules lingüístiques.S’ha d’aprofundir en el coneixement de les funcions del llenguatge des del contrast entre lesestratègies de comunicació adquirides no només en la llengua materna sinó també en altresidiomes estrangers que l’alumnat conegui.Els departaments hauran de seleccionar les funcions que semblin més adients al nivell per talde cobrir les necessitats comunicatives més immediates de l’alumnat S’ha de tenir en compteque el nombre de funcions no ha de ser excessiu i s’ha d’adaptar a la duració dels cursos.Les següents categories poden aplicar-se a gairebé tots els nivells.

Actes assertius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió del coneixement,l’opinió, la creença i la conjectura per tal d’afirmar, anunciar, acusar, admetre, postil·lar,atribuir, confirmar la veracitat d’un fet, corroborar, desmentir, predir, assentir i classificar; ferdescripcions referents al treball, persones, caràcter, i experiències; realitzar accions i projectesreferits al moment present, al passat i al futur; expressar acord i desacord; expressardesconeixement; expressar opinions; expressar certesa;identificar-se; informar sobre rutines,hàbits, gustos, plans i decisions; presentar i presentar-se; recordar a algú; rectificar i corregirinformació, presentar-se; rectificar i corregir informació.

Actes compromisius: realitzacions de funcions o actes de parla relacionats amb l’expressiód’oferiment, intenció, voluntat i decisió com ara expressar la intenció, la decisió o lavoluntat de fer o de no fer alguna cosa, convidar, oferir alguna cosa o ajuda, oferir-se a feralguna cosa.

Actes directius: realitzacions de funcions o actes de parla que tenen com a finalitat que eldestinatari faci o no alguna cosa, tant si això és un acte verbal com una acció d’altra índolecom ara aconsellar, alertar, donar instruccions o permís; demanar alguna cosa, demanarajuda, confirmació, informació, instruccions, opinió i permís; prohibir o denegar, proposar,permetre, ordenar, sol·licitar, acceptar i rebutjar; dissuadir, insistir, prevenir, reclamar,suggerir, etc.

Actes fàtics i solidaris: realitzacions de funcions o actes de parla que es realitzen per establiro mantenir el contacte social i expressar actituds cap els altres com acceptar o declinar unainvitació, ajuda o oferiment; agrair, atreure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se iexpressar aprovació; felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa; lamentar, demanar iacceptar disculpes; refusar, saludar i respondre a salutacions; compadir-se, defensar-se, etc.

Actes expressius: realitzacions de funcions o actes de parla que expressen actituds i sentimentsdavant determinades situacions com ara expressar alegria, felicitat, estima, simpatia,decepció, desinterès, dubte, esperança, preferència, satisfacció, tristesa, molèstia, estima,confiança, antipatia, admiració, etc.

100

En el Nivell Avançat es repeteixen els continguts funcionals consignats en el Nivell Intermedi.Això no obstant els desenvolupament d’aquestes funcions s`ha de manifestar en un major grauper part de l’aprenent d’incrementar l’habilitat d’expressar-les de la següent manera:

a) Una subcategorització de les funcions que suposen una reacció personal, intel·lectualo emocional. Així una funció com ara "demanar informació " , s’amplia en el nivellAvançat i es fa distinció entre preguntes "neutres" i preguntes e les quals s’espera odemana confirmació or es plantegen dubtes sobre el que s’ha dit.

b) Una major varietat d’exponents. L’aprenent haurà de distingir entre respostes més omenys formals i expressar matisos de significat i sentiments en oposició a lesexpressions "neutres" que s’esperen del nivell Intermedi. La riquesa de recursos afectiusi d’expressió inclou un nombre significatiu d’expressions idiomàtiques o frases fetes.L’aprenent d’aquest nivell ha de tenir també més flexibilitat i control permanejar les seves relacions personals en una àmplia gamma de situacions. Perexemple, quan es rebutja una invitació es pot fer de forma decidida o feble;aquest últim matis podria provocar una nova invitació.

a) Una realització més desenvolupada de les variable estructurals. En el nivell Avançatels aprenents hauran d’utilitzar els medis lingüístics a la seva disposició i podràorganitzar-los amb major facilitat.

Competència discursiva. Gramàtica textual

La competència discursiva es refereix al coneixement i ús dels mecanismes de cohesió iorganització d’un text o discurs, tant parlat com escrit. Els criteris que inclou són aplicables entots els nivells havent-se d’aplicar en diferents graus de complexitat segons els nivells, i estractaran a l’apartat de l’avaluació.

Textos i àmbits

La unitat que es pren com a eix de la descripció de les llengües és el text, que és la formacomunicativa lingüística mínima.Encara que a l’anàlisi teòric el text pot separar-se en unitats tan petites com el fonema o el signeescrit, un enfocament comunicatiu de l'idioma requereix treballar amb el text de forma real enla qual aquestes i altres unitats menors es relacionen i, finalment, assoleixen sentit i propòsit.

Tipus de textos

La realització de tasques inclou activitats lingüístiques que requereixen el processament detextos orals o escrits, a través de la recepció, producció, interacció o mediació.

Textos orals i escrits amb suports diversificats, generats en diferents situacions comunicativesi amb diferents paràmetres contextuals (canal, àmbit d’ús, relació entre els interlocutors i funciódel text). Es preveu que els textos per aquest nivell siguin dels següents tipus:

a) Descripciób) Diàleg o conversacióc) Narraciód) Prediccióe) Argumentacióf) Instrucció

101

Àmbits

Les activitats lingüístiques es contextualitzen dins els àmbits. Encara que poden ser diversos,per raons pràctiques poden ser classificats en : personal, públic, acadèmic i professional.

Àmbit personal:

a) Textos orals interaccionals i/o adreçats a una audiència: converses de caràcter col·loquialamb amics, familiars o companys (cara a cara); missatges per contestador telefònic i permòbil; salutacions; orientació en ciutats o altres llocs; narracions i descripcionsd’esdeveniments, activitats o hàbits; ordres i instruccions.

b) Textos escrits: notes, cartes i postals; fitxes personals; agenda personal; llistes de lacompra;; lletres de cançons; biografies i autobiografies; targetes d’invitació, dedicatòries,felicitacions d’aniversari, etc.; missatges de correu electrònic, de mòbil i de xat; ordres iinstruccions; narracions d’experiències personals, d’hàbits, de llocs i d’activitats;descripcions d’animals, persones, llocs i sentiments.

Àmbit públic:

a) Textos orals interaccionals: converses que tenen lloc en organismes oficials o públics, comara al banc, a la consulta d’un metge, a un restaurant, o d’altres que poden tenir lloc alcarrer, com pot ser respondre a una enquesta.

b) Textos orals adreçats a una audiència: avisos i anuncis emesos per altaveu en un lloc públic(aeroport, estació de tren, etc.); avisos i anuncis emesos pels mitjans de comunicació, ocontes, narracions, cançons i extractes de pel·lícula, entre d’altres.

c) Textos escrits: premsa escrita, formularis d’organismes oficials i altres institucionspúbliques; acudits, qüestionaris i enquestes; horaris, cartells, guies turístiques i d’oci;informació meteorològica; fullets d’informació general o específica (d’una instituciópública, d’instruccions generals, d’un museu, d’una biblioteca, d’informació mèdica);menús i receptes; bitllets i entrades a esdeveniments culturals i d’esplai; cartelleresd’espectacles; programacions de ràdio i televisió; horòscops; còmics i històries ambdibuixos; anuncis breus del diari; publicitat a les revistes, als diaris i a Internet; plànols deciutats; etiquetes de productes; llistes de compra; directoris de grans magatzems; pàginesweb d’interès personal.

Àmbit acadèmic.

a) Textos orals interaccionals: converses a classe entre alumnes i professors; observacionssobre el procés d’avaluació.

b) Textos orals adreçats al públic: exposició breu d’un fet d’interès personal; presentacions oexplicacions a classe.

c) Textos escrits: llibres de text; qüestionaris, enquestes i reflexions sobre l’aprenentatge,l’aprenentatge autònom i temes culturals, entre d’altres; exàmens, impresos relacionats ambl’àmbit acadèmic; apunts de classe; fitxes personals de vocabulari, gramàtica, etc.;diccionaris, gramàtiques i llibres de consulta; entrades d’enciclopèdies; el PortfolioEuropeu.

102

Àmbit professional.

a) Textos orals interaccionals: converses senzilles de tipus formal que poden tenir lloc altreball i converses telefòniques.

b) Textos orals adreçats a una audiència: explicacions i instruccions senzilles al lloc de treball.

c) Textos escrits: anuncis breus de feina, descripcions de les activitats professionals, impresosrelacionats amb el món laboral, cartes senzilles formals, de currículum, i presentació,comunicacions internes (correus electrònics, memoràndums, etc.) i informes senzills.

La Gramàtica del text

Els continguts d’aquest apartat no s’han de considerar exclusius d’aquest nivell, sinó criterisque s’han de tractar com a punts de referència que es troben a tots els nivells.

El text sempre s’ha de considerar com una unitat que va des del sintagma a l’oració, de l’oracióal paràgraf, del paràgraf al text en conjunt.En aquest apartat es registren les dues propietats fonamentals del text, és a dir, la sevacoherència amb l’entorn comunicatiu i la seva cohesió interna. Tot contingut lingüístic posteriors’inclou en aquest esquema, ja que els textos estan conformats per oracions, aquestes persintagmes (nominal, verbal, etc.) i així successivament, si bé el resultat no és en absolutproducte d’una mera agregació.

1 Adequació del text.

a) Tipus de textos segons la intenció: informatius, explicatius, persuasius, prescriptius,conatius (conversacionals).

b) Varietats funcionals o registres.c) Registre neutre, formal o informal.d) Tipus i format de textos.e) Rellevància del contingut per assolir la tasca (funcional i sociocultural).

2 Coherència textual.

a) El text com a unitat global del contingut:

Tema: unitat temàtica. Estructuració del contingut. Selecció lèxica. Selecció del contingut rellevant per tal que el text tingui significat. Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (torns de paraula, esquemes en

situacions convencionals, etc.)

b) La referència lingüística al context extralingüístic:

Context espai – temporal:- Referència espacial: ús d’adverbis de lloc, demostratius i expressions espacials.- Referència temporal: ús dels temps verbals, demostratius, adverbis de temps i

expressions temporals.

103

c) El receptor i la seva interpretació del missatge: coneixement de a qui va adreçat el missatge.

3 Cohesió textual.

a) Elements prosòdics: entonació, pauses, elements paralingüístics.

b) Elements ortogràfics: la puntuació com a recurs de cohesió.

c) Marcadors de la estructura del discurs:

Inici del discurs:- Introducció del tema.- Ordre de les paraules.

Desenvolupament del discurs:- Manteniment del tema:- Coreferència:- Recursos anafòrics, pronoms personals, demostratius, possessius.- Recursos de recurrència: pronoms; elements lèxics.- Expansió temàtica i canvi temàtic:

Marcadors i connectors per:Introduir una explicació o un nou element.Mostrar acord i desacord.Expressar causa o conseqüència.Expressar condició.Expressar finalitat.

Conclusió del discurs:Procediments de tancament textual i/o recapitulació final.

Manteniment i seguiment del discurs oral:- Prendre, mantenir i cedir el torn de paraula.- Suport, demostració d’enteniment, petició d’aclariment.- Mots crossa o mots comodí per tal d’omplir els silencis que es

produeixen en la producció oral (diguem-ne, vull dir, etc.)

Continguts morfosintàctics, fonètics i fonològics.

La necessitat d’una competència gramatical hauria d’aparèixer amb naturalitat a partir delstextos i tasques en qüestió, la qual, juntament amb les altres competències, té com finalitat l’úsacurat de la llengua en les diferents situacions.La competència gramatical ha d’anar enfocada a millorar la comprensió, expressió i interaccióorals i escrites i ha d’anar unida a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge. La superaciói acceptació de l’error es considera part d’aquest procés, així com la mostra d’interès perintroduir millores en el desenvolupament de les pròpies capacitats i la pròpia confiança en lautilització dels coneixements lingüístics.Per aquestes raons, el continguts morfosintàctics no pretenen constituir un llistat exhaustiud’ítems d’estudi obligatori, sinó una guia de coneixements sobre la llengua adaptada a cadanivell.Cal recordar el caràcter cíclic de tots els continguts que s’inclouen en el present currículum, iposar esment en que el continguts morfosintàctics també es tractin repetidament al llarg delsdos nivells mitjançant diferents tipus de tasques o enfocaments.

104

PRIMERA PART DEL NIVELL B2 (Avançat 1)

Continguts morfosintàctics primera part del Nivell B2 ( Avançat 1)

1. L’oració simple:1.1. Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.1.1.1. L’oració interrogativa. Consolidació dels continguts del nivell Intermedi 2. Formes com: Pourquoi ne pas reste? Les secours arriveront-ils à temps? Pourquoi cette information n’a-t-elle pas été diffusée plus tôt?1.1.2. L’oració impersonal.- Il + verb impersonal : Il neige ; Il faudra plusieurs personnes ? ; Il manque trois pages ; Il vafalloir partir ; Il vaut mieux arrêter ; Il paraît que ça va fermer.- C’est -, il y a -, voilà -, voici - : C’est tout, C’est ça ; Ça va être l’heure de partir ; Et voilà lerésultat ! ; Voici mon point de vue : … ; Il y a eu un accident ; C’est pas très gentil ; Ça n’a pasl’air difficile.1.1.3. Negació. Revisió i consolidació. Non pas ce soir! ; On n’y comprend rien du tout;Personne n’est venu ; On ne le trouve nulle part ; C’est pas difficile ; Il n’y a rien ; Ça nemarche plus ; Tu ne veux pas de dessert? ; N’en parlons plus! ; Il vaut mieux ne rien dire ; Nepas déranger.1.1.4. Posició de la negació. Consolidació Nivell Intermedi 2.1.1.5. L’oració pronominal. Revisió i consolidació: Vas-y ! ; Donnez-le-moi ; Parle-lui-en! ;Ne leur en donne pas ; Mais prenez-en! ; Eux, tout le monde les connaît ; C’est moi qui vousai appelé ; Laissez-moi lui en parler! ; Je lui en ai parlé ; Je m’occupe de lui ; Je vous laisseen prendre deux chacun.1.1.6. L’oració “troncada” i les “mots-phrases”: L’homme qui en savait trop ; Être ou ne pasêtre ; Facile à laver ; Naturellement ; Au bonheur des dames; À votre santé, à vos amours, àvotre succès! ; À bas les 40 heures! ; Bof ; Bon ; Ça alors ; Chiche ; Chouette; Dis donc ;Forcément ; Ouste ; Quand même, te voilà! ; Ras-le-bol! ; Tu parles!1.1.7. El discurs indirecte. Consolidació del Nivell Intermedi 2.1.1.8. Inversió subjecte/verb: alguns casos especials (aussi, peut-être, sans doute).1.2. Fenòmens de concordança. Consolidació Nivell Intermedi.

2. L’oració composta.2.1. La coordinació. Consolidació i ampliació del Nivell Intermedi 2.2.2. Expressió de relacions lògiques:2.2.1. Oposició: au contraire de ; à l’inverse de ; à l’opposé de, contrairement à ; alors que ;pendant que; tandis que ; autant ... autant.2.2.2. Concessió: consolidació del nivell intermedi. bien que ; quoique facile, c’est un travailassez long ; même si ; encore que.2.2.3. Comparació: consolidació del nivell intermedi.2.2.4. Condició: consolidació del nivell intermedi.2.2.5. Causa: sous prétexte que, ; du fait que ; c’est ainsi que.2.2.6. Finalitat: en vue de ; dans le but de ; histoire de ; dans l’intention de ; dans l’espoir de ;conj Vinf / subj à ce que, pour que ... ne .... pas ; de crainte que.2.2.7. Conseqüència: consolidació del nivell intermedi. de (telle) façon que ; de (telle) manièreque ; de (telle) sorte que; assez de N pour (que) ; tant est si bien que ; d’où ; en conséquence.2.2.8. Relacions temporals i relacions de enumeració: revisió i consolidació. Tout d’abord ;avant tout ; dans un premier temps ; en second lieu ; ensuite ; (et) alors ; (et) puis, (et) après,enfin, finalement ; aussi ; de même ; également ; bref ; enfin ; voilà ; donc, c’est pourquoi ; parconséquent, ainsi, après tout; en définitive, somme toute, tout bien considéré ; (en) bref, enconclusion ; en résumé.

105

2.2.9. Subordinades substantives (subjecte, complement d’adjectiu, complement directe,infinitives): consolidació del nivell intermedi.2.2.10. Subordinades relatives: consolidació i ampliació del Nivell Intermedi 2.

3. El sintagma nominal.

3.1. Nucli.3.1.2. Substantiu: consolidació del nivell intermedi.- Sufixació: cassable ; passage ; un africain ; disquaire ; japonais ; espérance, étudiante,grisâtre ; arrivée ; européen ; cuillerée ; présence ; grossesse ; chanteuse ; folie ; pharmacienne; Égyptienne ; sportif ; asiatique ; bêtise ; fleuriste ; diversité ; enlèvement ; boulangerie ;persuasion ; fermeté ; brûlure.- Construccions nominals: sortie voyageurs ; réparation de voitures, le besoin de crier ; unetendance à protester ; entrée en matière ; une sensation de chaleur ; une envie de partir ;l’espoir que tout va commencer.- Substantivació: consolidació i ampliació del nivell intermedi.- Nombre: consolidació del nivell intermedi.3.1.3. Pronoms.- Pronoms personals: consolidació i ampliació del nivell intermedi. Ús i omissió del pronomneutre le.- Interrogatius: consolidació del nivell intermedi.- Indefinits: consolidació del nivell intermedi. certains, quelques ; plusieurs, divers ; chaque ;tout, toute ; tout + article definit, auncun, nul ; n’importe quel, quiconque, autrui.- Possessius: consolidació i ampliació del nivell intermedi. L’ús afectiu: Il travaille sonfrançais.- Demostratius: consolidació i ampliació del nivell intermedi. Ús especial de l’alternança c’est/ il est (Les voyages aux Caraïbes, c’est merveilleux!)- Exclamatius: consolidació del nivell intermedi.- Relatius: usos particulars des les formes compostes (la veste dans la poche de laquelle); usosamb l’introductor c’est (c’est l’endroit où / c’est dans cette pièce que) ; ús del pronom ce (ce àquoi je pense) ;3.2. Modificació del nucli (vegeu nivell intermedi)3.3. Posició dels elements (vegeu nivell intermedi)3.4. Fenòmens de concordança: dels substantius (un compagnon / une compagne ; des timbres-poste, un amour fou / des amours folles)3.5. Funcions sintàctiques (vegeu nivell intermedi)

4. El sintagma adjectival (vegeu nivell intermedi)4.1. Nucli: L´adjectiu qualificatiu4.1.1. La posició dels adjectius: consolidació del nivell intermedi.4.1.2. Adjectius i substantius: tristes tropiques, ; un vieux film ; occasion exceptionnelle; unnouveau livre intéressant ; quelle jolie petite robe verte ! ; à adopter, adorable jeune chattepersane rousse.4.2. Construccions adjectivales : Adj Prep N / V. La cour est pleine d’eau ; Ils sont contents devenir ; Nous sommes favorables à ce projet ; Elle est douée pour le tennis ; Nul en maths, il esthostile à ce projet ; C’est fort en café!4.3. Adjectius de color i expressions: voir rouge ; se regarder dans le blanc de l’oeil ...4.4. L’adjectivació.

106

5. El sintagma verbal5.1. Nucli: verb.5.1.1. Classes: consolidació del nivell intermedi 2.- Regulars i irregulars (formes i grafies) : doble r gràfic del futur de courir ; la presencia d’unae gràfica no pronunciada del futur de verbs com cueillir, conclure, jouer ; les alternancesgràfiques é/è/e de je cède /nous cédons, je lève /nous levons ; l’ús del consonant simple o doblede je jette/nous jetons; l’ús de la vocal gràfica è i del consonant doble de j’appelle/je gèle, nousappelons/nous interpellons ; la grafia de la e no acentuada en els verbs com payer, noyer, laoposició i/y ; les dues formes dels verbs en -ayer i asseoir : je paye, je paie, je m’assieds, jem’assois ; la grafia ii de nous i vous del present del subjunctiu i de l’imperfecte de l’indicatiu:nous priions, vous riiez ;- Transitius i intransitius.- Verbs pronominals: reflexius, recíprocs i no reflexius.5.1.2. Temps verbals- Aprofundiment de les formes i ús dels temps i modes següents: present, imperfecte, futur,passé composé del indicatiu, present de subjuntiu, participi passat i gerundi.- Consolidació del condicional simple (estil indirecte) i del condicional passat (frase hipotètica/ estil indirecte) : ús particulars del condicional i els seus matisos.- Els temps del passat: expressió de “l’accompli” i de “l’inaccompli”. Anterioritat, simultaneïtati posterioritat.- Le passé simple: aquest temps verbal es veurà només a nivell de comprensió de textos escrits(literaris si necessari). Verbs regulars o més utilitzats.5.2. Fenòmens de concordança:Concordança dels temps en el discurs indirecte (consolidació Nivell intermedi 2)Concordança dels temps amb si (hipòtesi) (consolidació Nivell intermedi 2)Concordança participis passats (consolidació Nivell intermedi 2)Concordança dels temps passats (consolidació Nivell intermedi 2)5.1.3. Aspecte: consolidació del nivell intermedi 25.1.4. Modalitat: matisos de l’expressió.- Obligació: consolidació del nivell intermedi 2- Possibilitat: consolidació del nivell intermedi 2- Intenció: avec l’idée de, avec l’intention de ; dans le but de ; dans le dessein de; dans le soucisde, je préfèrerais que, j’attends que.- Opinió: je ne pense pas que + subjuntiu- Desig: il apparaît que (+ind) ; il est possible que (+subj) ; il me paraît que (+ind) ; il estprobable que (+ind) ; il me semble que (+ind ) ; il n’est pas imopossible que (+subj), Il se peutque ; on dirait que (+subj)- Prohibició: consolidació del nivell intermedi.- Necessitat: consolidació del nivell intermedi.- Anterioritat: avant que (+ ne expletiu ) ; jusqu’à ce que ; en attendant que ; du plus loin que; d’ici à ce que ; jadis.- Simultaneïtat : au moment où ; alors que ; depuis que ; au fur à mesure que ; toutes les foisque ; tant que ; au moment de .- Posterioritat: à brève échéance ; après + substantiu ; dans un instant, au plus tard, tôt ou tard.5.1.5. Veu activa i passiva: consolidació i ampliació del nivell intermedi. Altres formesd’expressar la veu passiva (J’ai fait examiner mon chien)5.2. Modificacions del nucli: consolidació del nivell intermedi.

6. El sintagma adverbial. Consolidació del nivell intermedi 26.1. Nucli6.1.1. Adverbis- Usos particulars d’alguns adverbis (il est bien plus sérieux que son frère, les arbres sont toutverts)

107

- Locucions adverbials : preposició + nom (à mi-chemin...); preposició + adjectiu (au dépourvu); preposició + verb + complement (d’arrache-pied)- Els adverbis de cohesió textual: par ailleurs.- L’adverbialització.6.2. Modificació del nucli: (vegeu el nivell intermedi 2)6.3. Modificacions dels adverbis temporals (estil indirecte):(vegeu el nivell intermedi 2)6.4. Posició dels elements del sintagma: (vegeu el nivell intermedi 2)

7. El sintagma preposicional: consolidació i ampliació del nivell intermedi 2. Usos fixos iusos que responen a normes i preposicions de règim.

Continguts ortogràfics:1. Representació gràfica de fonemes i sons.Domini de les grafies dels sons vocàlics, semivocàlics i consonàntics.Domini de l’ortografia dels mots gramaticals, lexicals i formes verbals.Paraules amb correspondència fonètica/ortografia anòmala: ús anòmal de l’accent aigu(événement)Ortografia de mots forans (adaptats al sistema francès o no) : mail / mélOrtografia de les onomatopeies (bof, ouïe...)Distinció de paraules gramaticals: c’est/cet/cette ; d’en/dans ; l’a/la/là/l’as ;mes/m’est/m’es/met/mets/mais ; qu’en/quand/quant ; quelques fois/quelquefois ;c’en/s’en/sans...2. Els signes de puntuació.Usos dels signes de puntuació com a recurs de cohesió d’un text escrit.La puntuació en les cartes i altres textos de caràcter formal, en textos literaris, en textosacadèmics:orals (discursos, presentacions) i escrits.Abreviatures i sigles (P.J ; À+ ; OGM ; RTT ...)Usos d’emoticones, de signes de puntuació sense regla amb escrits informals (mail, xat,fòrum...) (C’est fabuleux !!!!!!!!!!! ; :-) )

Continguts fonètics:1. Fonètica i fonologiaPronunciació dels fonemes vocàlics, semivocàlics i consonàntics amb atenció especial a aquellsque presenten més dificultat.Domini de les 5 consonants de liaison [z,t,n,r,p] (les états-Unis ; un faux-ami ; allez-y ; toutéveillé ; un grand espoir ; en atttendant ; un premier emploi ; trop ému).2. Processos fonològicsElisió: casos especials ; paraules d’ús freqüent amb pronunciació anòmala, pronunciació demots forans, atenció especial a les característiques fonètiques del registre familiar.3. Accent, ritme i entonació adequats en qualsevol tipus d’oració complexa.

NIVELL AVANÇAT 2 (segona part nivell B2)

Aquest curs només s'impartira en la modalitat de lliures

108

Continguts morfosintàctics Nivell Avançat 2 ( segona part nivell B2)

1. L’oració simple:.Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.* L’oració interrogativa.Consolidació dels continguts dels nivells anteriors.1. L’oració impersonal.- Il + verb impersonal : Il faudrait que tu t’en ailles ; Il est arrivé qu’on fasse des erreurs ; Ilse peut que ça change dans un mois ; Il était évident que personne ne l’avait vu ; Il paraîtprobable que ça finira vite ; Il serait normal que vous y alliez ; Il est bien possible qu’on nevous dise rien ; Il m’arrive de faire des erreurs ; Il devient fréquent d’utiliser le mél ; Il étaitimpossible d’accepter cela.- C’est - , soit - : Ça paraît difficile qu’on ouvre à 7 heures ; Qu’il soit pas d’accord, c’estnormal ; C’est facile de critiquer ; Soit un triangle rectangle ;2. Negació. Consolidació dels continguts dels nivells anteriors.3. Posició de la negació. Consolidació Nivells anteriors.4. L’oració pronominal. Revisió i consolidació dels continguts dels nivells anteriors.5. L’oració “troncada” i les “mots-phrases”: revisió i ampliació del nivell avançat 1. (vegeullistat Locutions-énoncés, mots-phrases en el llibre Niveau B2 pour le français. Un référentieldel Consell d’Europa pp168-170)6.. El discurs indirecte lliure.7. Fenòmens de concordança. Consolidació dels continguts dels nivells anteriors.

2. L’oració composta.1. Expressió de relacions lògiques:2. Oposició: ceci dit ; en revanche ; par contre.3. Concessió: revisió dels nivells anteriors. pourtant ; cependant ; néanmoins ; toutefois ; quandmême ; tout de même ; malgré ; en dépit de ; au mépris de ; il n’en reste pas moins que ; quoique; quelque + adj+que, tandis que, quoi que, toujouts est-il; en revanche; à l’encontre de4. Comparació: consolidació i ampliació dels continguts dels nivells anteriors. Expressionscomparatives (beau comme un Dieu ; il boit comme un trou ; il est sourd comme un pot...);d’autant plus ... que ; davantage + substantiu ; comme si ; de la même manière ; de même que ;tel quel ; moins de ... que.5. Condició: consolidació dels continguts dels nivells anteriors.6. Causa: par manque de ; faute de ; de crainte que ; de peur que ; attendu que ; considérantque ; d’autant plus que ; d’autant que ; surtout que; à présent que ; dès l’instant où ; dès lorsque ; ce n’est pas que ... mais ;7. Finalitat: de façon à ce que; de crainte que.8. Conseqüència: consolidació dels nivells anteriors. si bien que ; tel ... que ; si Adj/Adv quePind: il faisait si beau que tout le monde était dehors ; V tant que ; tellement Adj/adv que PInd; à tel point que ; au point que.9. Relacions temporals, relacions de enumeració i de cohesió textual: revisió i consolidació. Jevous demande pardon (inici /presa de contacte); en ce qui concerne, pour ce qui est ; c’estl’histoire de (introducció d’un tema) ; de plus , en outre, en plus, encore (progressió) ; or,d’ailleurs, et même, non seulement ... mais encore (introducció d’un argument) ; en d’autrestermes, en un mot; autrement dit, en tout cas, de toute façon, quoi qu’il en soit (reformulació) ;d’emblée ; par ailleurs (enumeració) ; notamment (exemplificació) ; ce qui signifie ; à savoir(definicions) ; vraisembablement, certainement, sans doute ; (precisió/reforç) ; à mon sens ;curieusement (personalització) ; pour en revenir à ; reprenons ; revenons à nos moutons(recuperació d’un tema) ; en somme ; en définitive (resum) ; tiens ; dis; bon ben (discurs oral)10. Subordinades sustantives (subjecte, complement d’adjectiu, complement directe,infinitives): Consolidació dels continguts dels nivells anteriors.11. Subordinades relatives: consolidació i ampliació dels nivells anteriors. Alguns usosparticulars (je fais ce qui me plaît / je fais ce qu’il me plaît de faire) ; relatius sense antecedent.

109

3. El sintagma nominal.1. Nucli.2. Substantiu: consolidació dels continguts dels nivells anteriors.- Homònims: le mémoire/la mémoire ; un garde/une garde ; un somme /une somme ; unmoule/une moule.- Parònims: justice /justesse ; avènement/événement.- Paraules compostes i derivades: prefixos (mi-,contre-,bien-) ; diferència de grau (archi-,ultra-,super-,extra-) ; sufixos per formar substantius (-ard, -iste, -aille, -ot , -otte...) ; composició(salle omni-sports) ; derivacions (un garçon très bien, pacsé, rmiste).

- Abreviacions i sigles: mecanisme d’abreujament de paraules del registre estàndard akl registrefamiliar, abreviacions en –o (ado, accro, apéro, sado, prolo..) ; abreviacions de la llenguaescrita (c-à-d , TTC, TVA.) ; sigles i acrònims (A.O.C ; OGM ; R.T.T, VTT, ULM, OVNI ...)- Onomatopeies que expressen soroll, gestos,sentiments, expressions familiars, crits d’animals.- Mots transparents i pròxims: aprofitament de la transferència lèxica entre el francès i la lleguapròpia. Atenció especial als falsos amics (débile)- Préstecs i mots d’origen estranger. Franglais. (faire un break ; un best-seller ; un hit-parade; un coach ; un black )- Algunes cites molt conegudes i expressions idiomàtiques més corrents (tout est bien qui finitbien ; après moi, le déluge ; impossible n’est pas français ; les grands esprits se rencontrent ;se ronger les sangs ; avoir du coffre ; faire d’une pierre deux coups...)- Gènere: les grafies dels substantius femenins (-euse ; -ice ; -esse): revisió dels nivells anteriors.- Nombre: bijoux, cailloux, choux, genou, hibou, joujou, poux ; bail(beaux) , corail, émail ;bals ; carnavals, festivals ; des bungalows, des desiderata ; des extra ; des forum: revisió iconsolidació dels nivells anteriors.3. Pronoms.- Pronoms personals, interrogatius, indefinits, possessius, demostratius, exclamatius, relatius:consolidació dels nivells anteriors.3.2. Modificació del nucli: (vegeu nivells anteriors).3.3. Posició dels elements: (vegeu nivells anteriors).3.4. Fenòmens de concordança: (vegeu nivells anteriors).3.5. Funcions sintàctiques: (vegeu nivells anteriors).

4. El sintagma adjectival1. Nucli: L´adjectiu qualificatiu2. La posició dels adjectius: consolidació dels nivells anteriors. Significat de l’adjectiu perposposició o anteposició.3. Sinònims intercanviables segons el context (maladroit, gauche)4. Diferència de matís (affalé, écroulé,effondré)5. Sentit pejoratiu (vêtu, affublé)6. Construccions adjectivales : consolidació dels nivells anteriors.7. L’adjectivació. consolidació dels nivells anteriors

5. El sintagma verbal. Nucli: verb..1. Classes: revisió i consolidació dels nivells anteriors.

110

- Regulars i irregulars (formes i grafies) : les grafies ç , ge, qu i gu davant a i o (nous agençons; j’aspergeais ; il distinguait ; nous marquons, nous vainquons) ; les grafies del futur delsverbs en –aur o –dr (je saurai, il vaudra, nous viendrons) i en –rr- (j’acquerrais , nousenverrons ; il mourra, vous verrez) ; les grafies de 3 participis passats en [y] amb un accentcircumflex (dû, mû, crû).- Transitius i intransitius. consolidació dels nivells anteriors.- Verbs pronominals: reflexius, recíprocs i no reflexius. consolidació dels nivells anteriors.- Sustitució de verbs febles (avoir, mettre, il y a, faire, voir, dire, donner , prendre)- Pronominalització i canvi de sentit : (rendre / se rendre ; appeler / s’appeler ...)- Diferència de grau (regretter , déplorer...)2. Temps verbals

- Les formes i ús dels temps i modes següents: present, imperfecte, futur, passé composé delindicatiu, present de subjuntiu, participi passat i gerundi. Consolidació del nivell avançat 1.- Els temps del passat: expressió de “l’accompli” i de “l’inaccompli”. Anterioritat, simultaneïtati posterioritat. Consolidació del nivell avançat 1.- Le passé simple: consolidació i ampliació. Aquest temps verbal es veurà només a nivell decomprensió de textos escrits (premsa sobretot, emissió de ràdio i textos literaris si necessari).Verbs irregulars més utilitzats.2. Fenòmens de concordança:Concordança dels temps en el discurs indirecte lliure. Aspecte: consolidació del nivell intermedi 2. Modalitat: matisos de l’expressió.Causa: consolidació i ampliació dels nivells anteriors (à la lumière de, à l’initiative de, à

présent que, d’autant mieux que, d’autant moins que, d’autant plus que, dès lors, à quel titre?, à quoi bon, au nom de quoi?)- Conseqüència: consolidació i ampliació dels nivells anteriors (assez + Adj ou Adv + pour que; au point de /que ; il faut … pour que …; il s’en faut de + quantitat + que + ne expletiu, sansque ; il s’en est suivi que ; il ressort de .... que;- Obligació: consolidació dels nivells anteriors.- Possibilitat: consolidació dels nivells anteriors.- Intenció: consolidació i ampliació dels nivells anteriors (dans l’espoir que, dans l’idée de dansl’intention que; dans le souci de ; histoire de ; question de)- Hipòtesi: consolidació i ampliació dels nivells anteriors (Si + plusquamperfet + condicionalpassat: s’il avait fait beau, je serais allé me baigner), si par hasard, si jamais, si par bonheur /malchance, si seulement, sinon, même si, pour autant que, pourvu que, dans l’hypothèse où +condicional.Veu activa i passiva:Modificacions del nucli:

6. El sintagma adverbial..1. Nucli2. Adverbis

- Revisió, consolidació i ampliació dels adverbis i de les seves formacions i de locucionsadverbials: poliment, gaiement / gaîment, prudemment, sciemment ; en principe , avec plaisir,d’une façon insupportable ; adverbis d’asserció (à peu près, presque, du moins, naturellement,bien entendu, à tort ou à raison, en toute bonne foi) ; adverbis de posició (ailleurs, n’importeoù, par endroits, ne ... nulle part, vis-à-vis) ; adverbis temporals autrefois, jusqu’ici, sous peu,dorénavant, désormais, soudain, sur-le-champ, promptement, d’ordinaire, à l’occasion ;adverbis d’estimació (énormément, considérablement, vaguement, grandement, vachement, ;dans une large mesure, par excellence, à grand-peine) ; adverbis de comparació (davantage) ;adverbis de totalitat (toutes contentes, tout à fait, franchement, tout bonnement, tout bêtement); adverbis de freqüència (deux fois l’an, une fois pour toutes, une fois de plus, rarement, des

111

fois, à plusieurs reprises) ; adverbis de seqüència (plus tôt, ultérieurement, au plus tard) ;adverbis de qualitat (heureusement, volontiers, durement, négligemment, franchement,curieusement, paradoxalement ; en toute liberté, de tout mon coeur, à la parisienne)- L’adverbialització.3. Modificació del nucli: (vegeu els nivells anteriors)4. Modificacions dels adverbis temporals (estil indirecte): (vegeu els nivells anteriors)5. Posició dels elements del sintagma: consolidació dels nivells anteriors. El adverbi postposat, anteposat el adjectiu i el adverbi (un livre très joliment spirituel ; elle écrit fort bien ; un filmextrêment beau)

7. El sintagma preposicional: revisió i consolidació dels continguts dels nivells anteriors.

Continguts ortogràfics:1. Representació gràfica de fonemes i sons. Consolidació dels nivells anteriorsDistinció de paraules gramaticals: qu’il a / qu’il la / qu’il l’a / qui l’a / qui la ; quelque /quelques / quel que ; quoique / quoi que ; parce que / par ce que.Competència relativa a la transcripció gràfica dels sons : ortografia i pronunciació (vegeu ladescripció completa dels continguts assolits per un utilitzador B2 Chapitre 8 Matière graphiqueen el llibre Niveau B2 pour le français. Un référentiel del Consell d’Europa pp 289-301)2. Els signes de puntuació. Consolidació dels nivells anteriors.Domini dels accents escrits en general.3. El llenguatge SMS i l’argot d’Internet : bjr (bonjour), koi (quoi), C (c'est), lgtps (longtemps)...4. El “verlan”: alguns exemples més típics (meuf, keuf, kiffe...)

Continguts fonètics:1. Fonètica i fonologia

Pronunciació dels fonemes vocàlics, semivocàlics i consonàntics amb atenció especial a aquellsque presenten encara dificultat. Domini de vocals intermedis épée/épais ; jeûne/jeune ;Paule/Paul.Liaisons impossible davant del (h) aspirat (des héros, en haut , les halles, une halte, unhandicap, le hangar, hardi, le harem, un hareng, les haricots, la hauteur, un havre de paix, unehausse) o davant onze i huit (en onze jours, dans huit jours).2. Processos fonològics : Consolidació dels nivells anteriors.3. Accent, ritme i entonació adequats en qualsevol tipus d’oració complexa. Aprofundimentdels continguts dels nivells anteriors.Distincions del “découpage rythmique syntaxique” Je pense / que j(e) vais partir i Je penseque ... j(e) vais partir o Je pense que je ...vais partir. (Hesitació)Ús de les pauses (euh)4. Coneixement i ús de l’API (Alfabet fonètic Internacional)5. Domini de les estratègies de algunes tècniques del discurs oral- Marcar síl·labes (Je – vous –dis- qu’il – n’ y- a per-sonne)- Lletrejar marcant síl·labes (Martin [Mar tin])- Allargar síl·labes Pourquoi? [purkwa :::]- Forçar l’accentuació : Mais NON ! ; On dit [dis] pas [diz] , [dissssssssssss] !- Comunicació verbals i no verbals: consolidació dels nivells anteriors.

Tractament del lèxic

112

Una vegada que s’ha superat el nivell anterior, el lèxic del Nivell Avançat es caracteritza peruna major individualització, un ampli grau d’ús personalitzat i per tant una major divergència,ja que els alumnes han desenvolupat la capacitat de triar lliurement els temes que s’adapten alsseus propis interessos i fer-ho a un nivell més avançat, per tant és difícil predir exactament quinsexponents poden ser més útils per a l’alumnat a més dels que ja se coneixen per haver estatinclosos en el nivell anterior.

El que sí es pot afirmar és que per a realitzar adequadament les tasques requerides els alumnesnecessiten un domini del vocabulari que els permeti expressar-se amb precisió i un cert grau desubtilesa per atribuir matisos al significat. També hauran de reconèixer continguts implícits iconnotacions. Aquests aspectes impliquen el coneixement de sinònims que permetin expressarde diverses maneres una noció específica, així com familiaritzar-se de forma més profunda ambels registres (formal, informal, argot, etc.) i poder expressar a través del vocabulari diversesactituds (humor, displicència, etc.). Tot això implica que el coneixement del lèxic ha de ser moltmés ampli que el del nivell anterior, de tal manera que l’extensió del vocabulari ha de constituirla major part del bagatge que s’ha d’integrar en el procés d’aprenentatge d’aquest nou nivell.

Els temes generals coincideixen bàsicament amb els del nivell anterior, per tant és lògic quel’alumnat vulgui expandir les seves habilitats comunicatives quan es tracten aquestes àrees.

Tot respectant la diversitat que presenten els diferents idiomes, es poden establir uns tretsgenerals que fan referència al lèxic i aspectes semàntics que es poden incloure en aquest nivell.

1. Ampliació del lèxic referit a camps semàntics d’ús general associats a les àreestemàtiques del nivell:

Diferenciació entre paraules que pertanyen a un mateix camp semàntic Diferències de registre, connotacions i referències culturals Famílies lèxiques (sinònims, quasi-sinònims, antònims, mots polisèmics...) Lèxic per expressar diferència de graus i matisos Homònims homòfons i parònims Paraules polisèmiques Mots pròxims i falsos amics

2. Formació de paraules:

1 Paraules derivades2 Prefixos i sufixos3 Noms i adjectius compostos4 Modificacions del nom5 Canvi de funció de paraules6 Sigles i abreviatures7 Onomatopeies8 Préstecs i mots d’origen estranger9 Associacions lèxiques10 Expressions idiomàtiques11 Frases fetes, dites, refranys i proverbis12 Símils i expressions comparatives13 Expressions al·literatives i parells de sons14 Expressions numerals i matemàtiques15 Eufemismes16 Paraules d’ús freqüent amb valor metafòric

113

Desenvolupament de la capacitat d’aprenentatge autònom

En el Nivell Avançat, els aprenents han d’estar capacitats i rebre la motivació necessària perdesenvolupar les actituds i coneixements per a adquirir un grau superior d’autonomia enl’aprenentatge."Aprendre a aprendre" és una fórmula que s’ha d’incorporar a aquest nivell , no de formaopcional, sinó com un aspecte essencial, com una finalitat prioritari per a assolir els objectiusestablerts.Els alumnes han de prendre part en la lluita que suposa comunicar-se amb els recursos iestratègies al seu abast, arriscant-se a cometre errors, acceptant ajuda d’altres interlocutors mésexperts i aprenent de l’experiència.Els aprenents hauran de intentar trobar oportunitats per experimentar aquest tipus d’intercanvisque comporten el tracte amb parlants natius així com altres oportunitats que ofereixen els medisde comunicació i el material imprès.L’objectiu "aprendre a aprendre" s’haurà d’adaptar als diferents estils d’aprenentatge i tendrarelació amb els següents aspectes:

1. Necessitats i objectius: els aprenentes hauran d’adonar-se de les seves necessitatscomunicatives i els objectius a assolir referents a aquestes necessitats.

2. Procés d’aprenentatge: els aprenents hauran de estar famililiaritzats amb les diferènciesentre habilitats productives i receptives i distingir entre els diferents graus

3. d’habilitat; hauran de saber obtenir la informació requerida utilitzant diverses fonts;hauran de conèixer varis mètodes d’adquisició de vocabulari, i adonar-se de laimportància que té l’exposició a la llengua objecte d’estudi. També hauran de saberposar en pràctica les estratègies al seu abast per tractar els textos que contenguinelements desconeguts.

4. Experiència directa de la llengua: els aprenents hauran d’observar el llenguatge utilitzat perparlants més experts, intentaran memoritzar paraules i expressions en contexts determinats,intentaran utilitzar les estructures i lèxic aprés, hauran d’adonar-se’n de si aquestes expressionssón o no acceptades per part dels interlocutors i utilitzar estratègies de compensació i reparacióadients, fent servir els nous aspectes de la llengua que aprenguin dels seus interlocutors.

5.Avaluació: els aprenents hauran de monitoritzar el propi progrés per tal de planificar els seuprocés d’aprenentatge. Aquest objectiu implica que l’alumnat se n’adoni de les seves necessitatsi els professors i les persones que organitzen els cursos els han d’oferir assistència en aquestsaspectes.

El paper de les tasquesTipus de tasques

Proposem els següents tipus de tasques per al Nivell Avançat

114

TIPUS DE TASQUES EXEMPLES

Fer llistats

(Elaborar llistes o mapes mentals)

Llistat d’accions que es poden dur a termea una ciutat per tal de prevenir laviolència,

Llistat de característiques personals que esrequereixen per ser un bon polític.

Ordenar i classificar

(Ordenar dades segons criteris específics).

Organitzar segons criteris preferentsuna sèrie de preguntes o comentaris per tald’organitzar un debat.

Ordenar ítems amb l’objectiu de feruna presentació.

Comparar

(Buscar semblances i diferències)

Elaborar formes diferents d’acabar unanarrativa oberta i comparar resultats.

Establir les diferències i semblances entredos reportatges de dues cadenes de TVque contenen la mateixa notícia..

Contrastar conclusions i opinions sobre lamateixa pel·lícula.

115

Solucionar problemes

(Utilitzar la capacitat intel·lectual i deraonament).

Decidir maneres en que es podriaorganitzar l’ajuda a països del tercer món.

Elaborar un informe sobre pàgines webútils per a l’aprenentatge d’un idioma.

Intentar endevinar l’argument d’un llibre através de la portada.

Compartir experiències

(Parlar lliurement sobre un mateix i lesexperiències amb altres i posar en pràctica

les activitats socials).

Explicar a la classe una experiència

memorable que inclogui detalls vertaders ifalsos. Els alumnes han de determinar laverosimilitud del que s’ha dit i raonar lesconclusions.

Parlar de experiències del passat que nohan estat positives i compartir les ambaltres persones intentant arribar aconclusions comuns.

Tasques creatives

(Organitzar projectes que inclouen feines engrups d’alumnes per assolir un treball

creatiu).

Predir situacions en les quals es podentrobar les persones que sol·liciten unafeina.

Relatar detalladament els interessosprofessionals i intentar persuadir els altressobre els aspectes positius de lapròpia professió o la que desitjarienexercir en un futur. Produir icol.laborar amb una revista de l’escola

Dissenyar un producte nou i buscar formesde presentar-lo al mercat internacional

116

LLIBRES DE TEXT I LECTURA

AVANÇAT 1

LLIBRE DE TEXT :

ENTRE NOUS 4 (Dossiers 1 à 4), Livre de l’élève + Cahier d’exercices + CD, Maison

des langues ISBN 9788416347940

GRAMÀTICA : MAITRISER LA GRAMMAIRE FRANÇAISE (Niveaux B1-C1) + 1 CD

Audio (avec corrigés), Belin ISBN 9782701148250

LECTURES OBLIGATÒRIES :

1. Vous n’aurez pas ma haine d’Antoine Leiris, Poche ISBN 2253132039

2. Mémé de Philippe Torreton, Poche J’ai lu ISBN 2290138894

3. Un fauteuil sur la Seine d’Amin Maalouf, Poche ISBN 2253070149

En aquest nivell s'aplica l'evaluacio continua amb un examen cada trimestre de totes lesdestreses

Consideracions generals sobre la lectura en aquest nivell

En el Nivell Avançat la gamma de textos que l’alumnat haurà de ser capaç de llegir així comell nivell de comprensió dels mateixos haurà ampliar-se notablement. Els alumnes hauran deentendre detalladament la majoria de textos dirigits al públic en general i ser capaços deentendre el sentit general, els detall rellevants i d’identificar la intenció comunicativa de l’autor.Hauran de poder distingir entre:

1. Els textos escrits amb l’objectiu d’oferir informació sobre fets concrets, com aranotícies, entrevistes periodístiques o informacions de tipus oficial o general.

2. Els textos que pretenen tenir influència sobre el lector i que esperen unacapacitatde reacció, com ara comprar un producte, formar-se una opinió, desenvolupar unpunt de vista, compartir emocions o votar un partit polític, entre d’altres.

3. Els textos que tenen la intenció primària de divertir o entretenir als lectors.La comprensió dels textos requereix també una certa familiaritat amb la cultura de lallengua objecte d’estudi, donat que molts d’aquests escrit s’adrecen a parlants nadius. A més,per tal que l’alumnat els comprengui es necessita un nivell alt de desenvolupament personalcognitiu i afectiu així com un “coneixement del món” suficientment sòlid i un bagatge culturaladdicional en la primera llengua. També s’ha de tenir en compte que els aprenents no es podenenfrontar-se a textos que no serien capaç de comprendre encara que fossin traduïts a la seva

117

primera llengua. Es també un requisit indispensable que els documents utilitzats en aquest nivellpresentin una estructura ben organitzada.

En aquesta etapa, els textos a tractar ja inclouen ja totes les estructures gramaticals de la novallengua, això no obstant, l’utilització complexa de frases concatenades i l’excessiva presènciade subordinades o estructures que presenten un grau massa alt de complexitat i que encarapoden produir confusió.

També cal remarcar que els alumnes d’aquest nivell avançat haurien de ser capaços dedesenvolupar la capacitat de “ apreciació literària”, es a dir l’habilitat per entendre i inclúsavaluar productes literaris. El domini de la llengua ha de capacitar els aprenents per llegir igaudir d’històries, novel·les i poemes. Encara que no s’esmenti com un objectiu principal,aquesta habilitat pot constituir un estímul per als aprenents. De la mateixa manera el fet dememoritzar alguns fragments o poemes Pot servir per a potenciar l’aprenentatge

Pel que fa al lèxic,s’espera que en aquest estatge les estratègies de compensació de les quedisposa l’alumnat juntament amb l’ús d’altres recursos permeti als aprenents tractar una àmpliavarietat de textos escrits.

6. AVALUACIÓ

6.1. Principis generals

El fet d’incloure l’avaluació dins la programació suposa el reconeixement de la importància dedisposar de mecanismes i procediments que permetin una valoració ajustada als plantejamentsi activitats planificades amb anterioritat.

Segons Weiss (1972) “l’avaluació és una recollida sistemàtica d’informacions amb el propòsitde prendre decisions”.Perquè aquestes decisions siguin correctes, les dades o informació en les quals es basen han deser de qualitat, fiables i rellevants, especialment quan aquestes decisions són d’una importànciadecisiva per als subjectes implicats, com succeeix amb les proves de certificat, enfront d’altressituacions en les quals aquestes decisions poden tenir conseqüències de menor abast.La informació que proporciona l’avaluació ha de ser útil

a l’alumne/a, per tal que aprengui a analitzar i a reflexionar sobre el seu procésd’aprenentatge,al/a la professor/a, per tal que investigui i millori la seva tasca docent, no només laprogramació i l’actuació docent dins l’aula, sinó també el procés d’aprenentatge del’alumne/a.

El concepte d’avaluació és per tant un concepte dinàmic amb possibilitats d’ésser modificat ique permet reconduir, enriquir i completar el desenvolupament de qualsevol procésd’aprenentatge.

6.2. Formes d’avaluació

Avaluació de caràcter continu

Per avaluació contínua entenem l’observació sistemàtica del procés d’aprenentatge. Es preténdescriure i interpretar, més que mesurar o classificar. Per tal que l’avaluació sigui contínua ésconvenient:

118

a) Diversificar els instruments d’avaluació, amb la finalitat d’interpretar i valorar des dediferents punts de vista el procés d’aprenentatge.

b) Fer públics els criteris, segons els quals s’utilitzen aquests instruments d’avaluació.L’alumne/a ha de saber què, com i amb quins criteris serà avaluat.

c) Aplicar uns recursos i una avaluació que siguin coherents amb la metodologia que esdurà a terme a classe.

d) Incorporar en ella el punt de vista de l’alumne/a. El/la professor/a inclourà dins lesactivitats d’ensenyança-aprenentatge activitats d’autoavaluació, amb la finalitat quel’alumne/a aprengui i s’habituï a controlar el seu propi procés d’aprenentatge, així comtambé per tal que aprengui a organitzar el seu propi treball i a buscar els recursos que lisiguin necessaris

e) L’avaluació serà global, referida al conjunt de capacitats expressades dins els objectiusgenerals i els objectius específics de cada un dels cursos.

Fases de l’avaluació contínua

Com a procés continu, l’avaluació

parteix d’una avaluació inicial o diagnòstica que ens ajuda a determinar la situació departida de l’alumne/a, la qual cosa ens permet adequar el procés d’ensenyança-aprenentatge a la realitat i a les possibilitats de l’alumne/a,

contínua, al llarg del procés d’ensenyança-aprenentatge, per mitjà d’una avaluacióformativa i orientadora que ens permet observar i valorar els progressos i canvis del’alumne/a, així com també ajustar i adequar les programacions i metodologia,

concloure amb una avaluació sumatòria que ens donarà informació sobre les capacitatsadquirides per l’alumne/a a l’acabament del curs.

6.3. Tipus de proves

TIPUS OBJECTIU DECISIONS CANDIDATS RESPONSA-BLE

CLASSIFICA-CIÓ

Determinar elnivell deconeixement enla L2.

Distribuir elscandidats pernivells abans delcomençament delcurs.

Aspirants aalumnes oficials

Departament /Xarxa d’escoles

DIAGNÒSTIC

Detectar puntsfebles en elsquals l’alumnenecessita reforç.

Contempla

l’autodiagnòstic.

Adoptar mesuresde reforç en àreespuntuals del’aprenentatge.

Alumnat oficialindividual.

Professorat /Alumnat

PROGRÉS

Comprovar elque els estudiantshan après fins almoment en què

Adequar el ritmei caràcter de lesactivitatsd’ensenyament a

Grup individuald’alumnat oficial.

Professorat /alumnatRequereixencoordinació per

119

s’administra laprova.

un grupdeterminat.

part deldepartament.

Establirestructura

similar deproves.

APROFITA-MENT

Comprovar elque els estudiantshan après fins alfinal de curs.

Permetre l’accésal curs següent.

Grup d’alumnatoficial per cursos.

Departament

CERTIFICA-CIÓ

Valorar el nivellde competènciacomunicativalingüísticageneral.

Certificar elnivell decompetènciacomunicativalingüísticageneral.

Alumnat oficialen finalitzar elsestudis de cicle ialumnat lliure oextern.

Xarxa d’Escoles

6.4. Desenvolupament del procés d’avaluació

Per a finalitzar l’avaluació, els professors elegiran els instruments que considerin més oportuns(observació sistemàtica, anàlisi de les produccions de l’alumnat, proves específiques,qüestionaris, entrevistes...) Així i tot, sempre es realitzaran proves objectives escrites i/o orals,normalment en acabar cada trimestre i que s’anunciaran amb la deguda antelació.

Els alumnes oficials de Basic 1, Intermedi 1 i 4t podran superar el curs per avaluació contínua,sempre que hagin assistit de manera regular a classe (70% mínim) i participat en les diferentstasques objectives que el/la professor/a hagi establert al llarg del curs per a valorar la progressióde l’alumne/a en l’aprenentatge de la llengua. En el cas de no aprovar per avaluació contínua,l’alumne/a podrà presentar-se a la prova global de recuperació de juny i setembre. El mínimexigit per superar la prova és d’un 60% per cada una de les parts.

Els alumnes que després de la tercera avaluació han de fer l’examen final de juny, només faranl’examen de les parts de la tercera avaluació que no hagin aprovat.

Tots els alumnes poden presentar-se l’examen oral encara que tinguin alguna part escritasuspesa. La nota de les parts aprovades pel juny se’ls mantindrà fins la convocatòria desetembre.

La nota final donarà informació sobre les capacitats adquirides per l’alumne a l’acabament delcurs. Es tendran en compte les notes de les altres avaluacions pero sempre que doninconstància d’una progressió cap a l’assoliment dels objectius finals.

Tot i així, al final del nivell bàsic, del nivell intermedi i del cicle superior, i segon la LleiOrgànica 2/2006, de 3 de maig , de Educació, article 6, independentment de què el professorvalori de manera contínua el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumne/a, ésnecessari la realització d’una prova final global que reflecteixi d’una manera objectiva el graude competència lingüística assolit per l’alumne/a al final de cada nivell o cicle respectivamenti per tal de’obtenir el certificat oficial de cada un del nivells en que s’organitzen elsensenyaments d’idiomes

120

Les normes i criteris per a l’avaluació, el tipus de proves i l’estructura de les mateixes, han estataprovades unànimement per tots els professors del Departament d’alemany de l’EOI de Palmade Mallorca. Aquests adoptaran les decisions pertinents pel que fa a les tècniques i instrumentsd’avaluació que considerin més adients i participaran conjuntament en el disseny i la correccióde les proves.

Malgrat això, en el cas dels idiomes que s’imparteixen en totes les Escoles Oficials d’Idiomesde les Balears, per a l’obtenció de la certificació dels nivell corresponents, segons resoluciódictada pel Director General de Planificació i Centres amb data 11 de setembre de 2000,l’alumnat oficial i lliure haurà de superar una prova unificada elaborada per una comissiónomenada per la Conselleria d’Educació i Cultura d’entre els professors de las diferents Escolasd’Idiomes de les Illes Balears.

6.5. Proves de certificació

Calendari

Les proves unificades per als alumnes oficials i lliures es realitzaran en dues convocatòries,una al mes de juny i l’altra al mes de setembre, segons calendari facilitat pel Cap d’Estudis iuna vegada hagi estat aprovat per Conselleria.

Estructura i avaluació de les proves

La versió definitiva i completa de les proves, aixi com els criteris de correcció i avaluació,durada i percentatge per cada part de l’examen seran acordats per la comissió establerta al’efecte.

No obstant aixó, en les instruccions dictades per la Direcció General de Formació Profesionali Aprenentatge Permanent amb. data de 29 de novembre de 2007, queda establert que “cadauna de las parts s’ha de superar amb un 60% de la puntuació parcial. Igualment la globalitatde la prova també s’ha de superar amb un 60% de la puntuació total”.

Els alumnes oficials i lliures “es podran examinar de totes les parts orals i escrites de laprova a la convocatoria de juny. Si a un alumne li queda alguna d’aquestes parts suspesa, ala convocatoria de setembre únicament s’haurà d’examinar de la part o de les parts suspeses,tant si són de la prova escrita com de la prova oral”.

S’adjunta l’estructura de les proves propasada per la Direcció General de Formació Profesionali Aprenentatge Permanent, a partir de la qual la comissió haurà d’etablir la versió definitiva.(Vegeu annex) Criteris d’avaluació de la prova escritaLes tasques d’aquesta prova de valoració més subjectiva s’avaluaran d’acord amb els següentscriteris:

CRITERIS EL QUE S’AVALUA

Adequació L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari,propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.

Cohesió iCoherència

L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altresmecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.

121

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

En termes generals, es considera que aquests criteris haurien de rebre una valoració equivalenti que tenen el mateix pes específic dins la prova. Això no obstant es pot tenir en compte quealgun departament, per raons específiques, consideri que ha d’existir un criteri de ponderacióen la valoració d’aquests aspectes.Els departaments i les comissions de proves unificades poden incloure més especificacions encadascun dels criteris.

Criteris d’avaluació de la prova oral. Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord ambels següents criteris:

EL QUE S’AVALUA

AdequacióL’assoliment de la tasca; l’adequació del registre pel que fa al destinatari, elpropòsit i la situació; l’extensió de les intervencions; la rellevància del contingut,els torns de paraula i les estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.

Cohesió iCoherència

L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altresmecanismes d’interconnexió i dels patrons d’entonació.

FluïdesaLa capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastantregular com per a no interrompre la comunicació.

Riquesa La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.

Correcció L’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

En termes generals, es considera que aquests criteris haurien de rebre una valoració equivalenti que tenen el mateix pes específic dins la prova. Això no obstant es pot tenir en compte quealgun departament, per raons específiques, consideri que ha d’existir un criteri de ponderacióen la valoració d’aquests aspectes

Indicacions sobre les proves orals:

Els alumnes han de preparar-se durant tot el curs per aquest tipus de prova. S’ha de tenir encompte que el MECR dona primordial importància a l’intercanvi entre els candidats.Durant les proves d’expressió oral els intercanvis entre parelles hauran de sotmetre’s a lesnormes de cooperació que s’estableixen per al correcte desenvolupament de la conversació enqualsevol idioma, és a dir:

122

Saber prendre i cedir el torn de paraula. Cap candidat ha d’assolir una actitud dominant durantla conversa. Una actitud d’aquest tipuspodria conduir directament a una qualificació negativa del candidat.

Ser capaços de reformular o corregir el que s’ha dit i fer preguntes a l’interlocutor quan lainformació rebuda no és prou clara.

Produir intercanvis orals que es caracteritzin per la seva fluïdesa i per l’absència de llarguespauses o vacil·lacions. Aquests aspectes necessiten àmplia pràctica prèvia durant els curs, jaque durant les proves els alumnes hauran d’actuar sota la pressió de l’examen. L’esforç delscandidats en assolir la comunicació plena del missatge i el grau de fluïdesa exigit podrà anar endetriment de la correcció morfosintàctica sempre que els errors afectin a la transmissió delsignificat (adaptat del MECR).

En tot cas, quan es produeixi una ruptura en la comunicació o quan s’observi que un delscandidats té dificultats en intervenir o prendre el torn de paraula, els examinadors podranintervenir per ajudar a resoldre la situació.

Puntuació i duració de les proves

Globalment, l’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació totala cadascuna de les proves, encara que la mitjana resultant de les puntuacions de totes les provesjuntes abasti el 60% de la puntuació total per examen. La puntuació de cadascuna de les provessuperades en la convocatòria ordinària es mantindrà per a la convocatòria extraordinària (si se’nfa més d’una) del mateix curs, no estant obligat l’examinand a realitzar en aquesta convocatòriamés que les proves no superades en aquella. Altres detalls més específics podran ser establertsper la Comissió de Proves Unificades.La duració total d’aquestes proves serà puntualitzada per la Comissió de Proves Unificades.

Nivell de les proves

El certificat de Nivell Avançat es situa, en termes generals, a un nivell B2 del MCER .

NIVELL C1 Aquest curs només s'impartira en la modalitat de lliures

El Nivell autònom es correspon al nivell C1 del Marc Comú Europeu de Referència per a lesLlengües (MCER) i es defineix com "comandament efectiu de la llengua."El Nivell C1 es caracteritza per l'ús d'una àmplia gamma de recursos lingüístics que permetenla comunicació fàcil i espontània.Prèviament adquirida al llarg dels cursos anteriors, durant els quals l'alumne ha practicat lallengua activament , aquesta capacitat de comunicar està vinculada a una presa deconsciència sobre l'ús adequat del llenguatge que distingeix les competències lingüístiques ,aprofitant del suport del professor (e) i la resta del treball de la classe . Es desenvolupa almateix temps la capacitat de l'alumne per fer front amb èxit a la gran varietat de contextos isituacions de les comunicacions més complexes.

El Marc Europeu de Referència defineix un altre nivell més alt, el nivell C2, que de capmanera hauria de ser comparat amb el nivell de competència que posseeix un parlantnadiu. Aquest nivell es caracteritza per una gran precisió i facilitat de llenguatge.

123

Quins són els objectius específics?Interacció oral

Participar en converses parlant amb facilitat, flexibilitat i espontaneïtat, amb pauses

només per trobar les expressions més adequades als temes abstractes i / o difícils.

Utilitza la llengua gairebé sense esforç , amb un bon domini d'un ampli repertori lèxic

que permet utilitzar circumloquis i paràfrasis en cas de manca de vocabulari.

Entén, en general, modismes i expressions col · loquials utilitzades de manera

adequada en un context donat.

Participar en converses de certa extensió, proporcionant informació amb estructures

complexes. Interactuar amb precisió en una conversa expressant les seves idees i

opinions i argumentar amb convicció.

Desenvolupar un argument clar en les converses i debats encadenant diferents temes

, desenvolupant el seu contingut amb precisió per arribar a una conclusió apropiada.

Participar en converses de manera adequada i amb flexibilitat, inclòs un registre

emocional lusiu o intencional.

Matisar missatges orals, especificar correctament el grau de certesa, el dubte o

probabilitat.

Participar en converses, fent comentaris més llargs d'un nivell gramatical d'un nivell

gramatical tal que els eventuals errors són difícilment apreciables.

La interacció escrita

Escriure textos clars i detallats sobre una àmplia varietat de temes en un estil apropiat

per el lector en ment. Expressar-se amb amb correcció gramatical i precisió en la

correspondència personal, incloent un ús emocional.

Escriure textos ben construïts utilitzant un vocabulari adaptat al registre al destinatari

al tipus de text i al tema.

Mantenir la correspondència clara i ben estructurada, destacant els punts més

importants i confirmar els seus punts de vista en detall.

Publicar comentaris d’una manera clara i llegible en una àmplia varietat de temes

generals o professionals.

Mantenir constantment un alt grau de correcció de l'ortografia i la puntuació excloent

els possibles errors de tant en tant.

Entendre, en la majoria dels casos, expressions idiomàtiques i col · loquials, presents

tant en la correspondència o en altres textos i saber utlizarlas.

Mantenir un alt grau de correcció gramatical de manera que els errors són poc notables

, i no interfereixen en l'expressió.

La producció oral

Expressar-se de manera clara flexible i ben estructurada dominant els utliles

d'organització articulació i cohesió del discurs.

Exposar i saber relacionar conceptes desenvolupant aspectes en detall per arribar a una

conclusió apropiada.

124

Dur a terme intervencions de longitud variable amb un domini alt de la gramatica que

permet dissimular eventuals errors.

Elaborar presentacions i discursos de certa extensió mitjançant l'adaptació a l'audiència

i la situació de comunicació.

Saber autocorregir o reformular les seves opinions .

Producció escrita

Ser capaç d'expressar-se en termes clars i ben estructurats sobre una àmplia varietat de

temes d'interès general o professional.

Expressar-se sense esforç de control de la terminologia específica

i d’expressions relacionades amb la seva àrea d'interès. Una escriptura clara i

estructurada sobre temes complexos, destacant els punts importants, amb la integració

dels arguments, raons i exemples rellevants per arribar a una conclusió apropiada.

Mantenir un alt grau de correcció gramatical, fins i tot en textos llargs de manera que

els errors són rars i difícils de detectar.

Lectura de Comprensió

Comprendre en detall els textos llargs i complexos que es refereixen o no al camp del

aprenent, fins i tot si això requereix una revisió d'alguns passatges.

Comprendre la correspondència privada i les lletres, encara que de vegades el

significat formal de certes paraules o frases poc freqüents, no estigui clar .

Identificar ràpidament el contingut i la rellevància d'una "informació", un article o un

reportatge sobre una àmplia gamma de temes professionals i decidir si una

segona lectura detallada és necessària.

Comprendre textos més llargs i més complexos que es poden trobar en la vida social

professional o universitària i identificar les idees i les opinions implícites.

La comprensió audiovisual

Comprendre declaracions orals, així com exposicions orals més extenses sobre

temes desconeguts,fins i tot amb certa dificultat a causa de alguns detalls.

Comprendre converses fins i tot si el discurs no està clarament estructurat i les idees

no estan clarament expressades .

Assistir a grups de discussió o debats, fins i tot en abstracte i complex desconegut.

Reconèixer una àmplia gamma de "expressions idiomàtiques i col · loquials i apreciar

canvis de registre , recorrent ocasionalment a la confirmació d'algun detall en particular

si no s'està familiaritzat amb l'accent.

Quines activitats comunicatives es fan per assolir els objectius d'aprenentatge?

Participar en les discussions i negociacions, responent adequadament a les

preguntes, les manifestacions o objeccions formulades per altres participants.

125

Expressar idees i opinions en els debats informals, amb precisió i

claredat, argumentant persuasivament sobre qüestions complexes i respondre als

arguments dels altres .

Respondre fàcilment a les preguntes sorgides en "una entrevista o en

converses similars, desenvolupar i expressar els seus punts de vista i respondre a les

observacions dels altres".

Assistir a una entrevista fent preguntes i responent a les afirmacions a les afirmacions

de l'interlocutor.

Respondre adequadament a les preguntes, declaracions o objeccions plantejades al final

de l'exposició oral.

Difondre informació, fer al · lusions o establir diferències emocionals.

Comprendre i intercanviar informació complexa i consells.

Mantenir converses telefòniques i respondre a esdeveniments o al · lusions a "tercer”.

Dirigir una discussió o un simposi, obrir el diàleg, la moderació i el tancament d'aquest

Intercanviar informació sobre els temes o problemes detectats a través de

converses amb la "administració" o amb altres responsables de serveis.

En la interacció escrita

Establir connexions amb el personal en relació amb el sector serveis, amb

l'administració i amb les empreses sobre diversos temes.

Escriure cartes personals explicant en detall les experiències, descriure els sentiments

fent al · lusió als continguts escrits prèviament pel destinatari de la carta.

Escriure cartes formals en la qual "insta

el manteniment d'un acord prèviament adquirit”.

Prendre notes i difondre les informacions més variades

En la producció oral

Presentar una exposició oral clarament estructurada, donant-li l'esquena, si s'escau, del

discurs preparat i respondre les preguntes dels oients.

Exposar de manera clara i detallada fets complexos.

Resum oral de textos llargs i complexos.

Explicar històries i explicar alguns punts més en concret per arribar a una conclusió

apropiada.

Articular temes ben estructurats i complexos, destacant els seus punts de vista

amb certa extensió i utilitzant arguments, raons i exemples rellevants.

En la Producció escrita

Escriure textos clars i detallats de ficció amb un estil personal.

126

Escriure correctament i clarament estructurada textos, destacant

els punts més importants, de manera que la lectura sigui fàcil.

Presentar els seus punts de vista sobre un tema o un esdeveniment ressaltant

les idees principals il · lustra l'argument amb molts exemples.

Resumir els textos d'extensió literaria o de vulgarització per al seu ús personal o per

altres fins.

Examinar i avaluar els arguments en textos de diverses fonts.

Prendre notes en detall durant "una presentació oral sobre temes relacionats amb el

camp del coneixement personal, de manera que les notes poden ser utilitzats per altres

Escriure anuncis i avisos públics.

Activitats de comprensió lectora

Comprendre informes, anàlisi i comentaris que continguin associacions d’idees,

opinions, i referències personals.

Captura d'idees, informació i opinions en textos específics relacionats amb l'àmbit de

coneixement de l'alumne.

Comprendre contractes relatius a la vida professional general o privada.

Comprendre en detall instruccions tècniques complexes per l’ús de dispositius o de

gestió dels diferents procediments, que si no es relacionen amb el camp

d'especialització de l’alumne encara s'han de revisar les parts mès difícils.

Localitzar ràpidament informació específica en textos llargs i complexos de caràcter

general o particular.

Comprendre una gran varietat de correspondència, tot i que de tant en tant ha

d'utilitzar un diccionari.

Entendre els detalls de textos sobre diversos temes, amb els matisos expressats en les

opinions i punts de vista implicats.

Comprensió audiovisual

Comprendre presentacions, seminaris i debats.

Comprendre converses sobre temes abstractes i / o complexos, relacionats amb àrees

d'especialització desconegudes , encara que alguns detalls no s'intenguin en la seva

totalitat.

Comprendre informes i comentaris que presentent associacions d'idees, opinions i

referències personals.

Comprendre el contingut d’una àmplia gamma d’emissions de ràdio fins i tot si els

interlocutors no utilizan un llenguatge estàndard.

Comprendre informació i instruccions complexes.

Comprendre conferències, accions, discursos i informes dins de la universitat, la

formació o l'activitat professional, fins i tot si el contingut i el llenguatge són

complexos.

Comprendre pel · lícules, sèries de televisió i obres de teatre, encara que el seu

127

llenguatge sigui molt familiar i que contenen una àmplia varietat d’expressions

idiomàtiques i col · loquials.

Comprendre emissions de televisió amb un major grau de dificultat, com notícies,

informes de notícies i programes d'entrevistes.

Comprendre narracions literàries, encara que alguns detalls no s'entenguin en la seva

totalitat.

Quines habilitats lingüístiques son l’objectiu de les activitats comunicatives?

En aquest nivell, l'objectiu és parlar amb soltesa en el domini d'un ampli repertori lèxic.Ambaquesta finalitat, els recursos lingüístics es mobilitzaran per gestionar l'organització deldiscurs, per comprovar la comprensió per part dels interessats, així com l'expressió delssentiments. Davant la impossibilitat d'una llista completa de tots els recursos lingüístics, heusaquí alguns exemples :

Organització del discurs i la verificació de receptor

Interrompre algú.

Desafiament.

Mostrar el seu desig de continuar parlant.

Donar la paraula a algú.

Comprovar que s'ha estat comprès

Comentar una opinió.

Vacil · lació.

Canviar de tema.

Expressar sentiments

Expressar simpatia.

Expressar la seva satisfacció.

Expressar sorpresa.

Expressar alleujament

Expressar la seva decepció.

Expressar impassibilitat.

Expressar resignació.

Expressar la seva preocupació.

Expressar insatisfacció.

Expressar irritació.

Quin tipus de textos es llegeixen / s’escolten / es produeixen?

Textos orals, incloent ...:

128

Avisos, anuncis, instruccions

Conferències, debats, presentacions

Entreteniment (Drama, presentacions, lectures, cançons)

Comentaris esportius

Notícies,revistes información

Debats i discussions

Cinema

Publicitat

Diàlegs i converses

Negociacions

Converses telefòniques

Entrevistes de contractació

Textos escrits entre els quals :

Llibres, llibres científics i la literatura

Revistes

Premsa

Manuals d'instruccions (bricolatge, llibres de cuina, instruccions de muntatge)

Historietes

Fullets

Publicitat

Senyals i recomanacions públiques

Diccionaris monolingües i bilingües

Correspondència de negocis i treball

Cartes personals

Comentaris

Participació en fòrums i blogs

Dossiers

Notes i Comunicats

Relats

Novel · les

Poesia

Quines són les estructures gramaticals més treballades?Coherència textualObtenim coherència textual amb "l'ús de diferents recursos lingüístics com ara:- Adverbes- Conjonctions- Subjonctif- Antécédents : pronoms personnels, démonstratifs, indéfinis et prépositionnels( Cf programmation grammaticale )Quines són les estratègies comunicatives utilitzades?Comprensió escrita i oral

Planificar :

Fixar coneixements i idees personals

129

Demanar si hi ha ajudes visuals, com diagrames, dibuixos, models, etc ..

Assenyalar les paraules claus d'un text

Recordar textos similars.

Reflexionar sobre el vocabulari que pot ser important en el seu idioma.

Aplicar-Verificar-corregir

Les paraules i els usos coneguts.

Comparar amb altres coneixements i experiències personals.

Parafrasejar o resumir els punts més importants de cada paràgraf.

Pensar connexions i estructures.

Reflectir les paraules clau del tema.

Considereu el pauses de veu i decidir l'estructura de la informació.

Considerar les paraules clau i deduir el significat de paraules desconegudes.

Comprovar context de dades - per exemple, els sorolls de fons o gestos / MIME.

Deduir el significat de paraules desconegudes pel context.

Deduir el significat de paraules desconegudes usant altres idiomes.

Deduir el significat de paraules desconegudes amb l'ajuda de les regles de formació de

les paraules.

Endavant o cap enrere en el text, per exemple, llegir el paràgraf anterior.

Llegir o escoltar el text amb criteris definits.

Revisar els supòsits.

InteraccióPla

Escriure notes sobre els interessos i coneixements dels receptors.

Consolidar els recursos de vocabulari i el llenguatge.

Ser conscient del que l'altra persona sàpiga o no sàpiga.

Ser conscient del que pot o no interessar als interessos "interlocutor.

Ser conscient de les diferències entre el llenguatge parlat i escrit.

Practicar la introducció a la paraula.

Objectifs généraux

L’apprenant de niveau C1 est un utilisateur expérimenté qui “ peut comprendre une grandegamme de textes longs et exigeants, ainsi que saisir des significations implicites. Il peuts’exprimer spontanément et couramment sans trop apparemment devoir chercher ses mots. Ilpeut utiliser la langue de façon efficace et souple dans sa vie sociale, professionnelle ouacadémique. Il peut s’exprimer sur des sujets complexes de façon claire et bien structurée etmanifester son contrôle des outils d’organisation, d’articulation et de cohésion du discours. ” (CECRL )

COMPRENDRE :

ÉCOUTER

130

Comprendre un long discours même s‟il n‟est pas clairement structuré et que les articulations sont seulement implicites. Comprendre les émissions de télévision et les films sans tropd‟effort.

LIRE

Comprendre des textes factuels ou littéraires longs et complexes et en apprécier lesdifférences de style. Comprendre des articles spécialisés et de longues instructions techniquesmême lorsqu’ils ne sont pas en relation avec le domaine de l’apprenant.

PARLER

PRENDRE PART À UNE CONVERSATIONS’exprimer spontanément et couramment sans trop apparemment devoir chercher ses mots.Utiliser la langue de manière souple et efficace pour des relations sociales ouprofessionnelles. Exprimer ses idées et ses opinions avec précision et lier ses interventions àcelles des interlocuteurs de l’apprenant.

S’EXPRIMER ORALEMENT EN CONTINUPrésenter des descriptions claires et détaillées de sujets complexes, en intégrant des thèmesqui leur sont liés, en développant certains points et en terminant son intervention de façonappropriée

ÉCRIRES’exprimer dans un texte clair et bien structuré, et développer son point de vue. Écrire sur dessujets complexes dans une lettre, un essai ou un rapport, en soulignant les points jugésimportants. Adopter un style adapté au destinataire.

Outils lexicaux

L’apprenant devra posséder une bonne maîtrise d’un vaste répertoire lexical lui permettant desurmonter facilement les lacunes par des périphrases avec une recherche peu apparented’expressions et de stratégies d’évitement, ainsi que d’expressions idiomatiques et familières.(CECRL)

Vocabulaire Expressions idiomatiques

Syntagmes lexicalisés et séquences stéréotypées

Blagues

Formation de mots Antonomases

Diminutifs, augmentatifs, collectifs

Préfixes de noms, d’adjectifs, de verbes

Sigles ( abréviations ou acronymes )

Onomatopées

Sémantique Champs lexicaux des thèmes étudiés au niveau C1

131

Synonymes, antonymes, paronymes, hyperonymes, hyponymes, homonymes,

homophones, homographes

Polysémie, double sens, faux amis, sens propre et sens figuré, verbes passe-partout

Néologismes, mots-valises, périphrases

Proverbes et dictons populaires

Calembours

Registres de langue ( familière, standard, soutenue, littéraire )

Outils grammaticaux

La phrase simple

Phrases sans verbe

Phrases verbales attributives

Problèmes généraux des phrases verbales

- Verbe à l’infinitif

- Éléments disjoints

Phrases exclamatives

Phrases interrogatives

La phrase complexe

La proposition relative

La proposition adverbiale ou circonstancielle

Proposition adverbiale averbale

Proposition de temps, de lieu, de cause, de manière, de conséquence, de but, de

concession, de condition, d’opposition, de comparaison

Corrélation dite hypothétique

La coordination

Coordinations traditionnelles, différés ou anticipées

L‟interrogation indirecte

Verbes introducteurs, modes, expressions temporelles

Les parties du discours

Les pronoms

Pronoms personnels, possessifs, démonstratifs, relatifs, interrogatifs, indéfinis. Le verbe

Les verbes auxiliairesLes verbes défectifsEmplois particuliers des modes infinitif, participe et impersonnelLes temps surcomposésVoix active et voix passiveAccords du participe passé

L’adverbe

Différentes espèces d’adverbes

132

- Adverbes de manière- Adverbes de lieu et de temps- Adverbes marquant une relation logique- Adverbes explétifs- Adverbes anaphoriques- Adverbes composés- Locutions adverbiales

Place de l’adverbe

- Emplois habituels / cas particuliers

Emplois particuliers- Adverbes employés comme attributs- Adjectifs employés adverbialement

prépositions

- Prépositions de haute fréquence- Locutions prépositives- Prépositions à régime implicite- Répétitions des prépositions- Omission ou absence des prépositions- Emplois particuliers

Discours

Ressources pour organiser le discours

- La cohérence textuelle- La cohésion textuelle- Les relations logiques- Les relations exprimées explicitementAddition, gradation, illustration, correction, comparaison, condition, justification, cause,classification, finalité,transition, concession, alternative, opposition, approximation, conséquence, conclusion,restriction.- Les relations exprimées implicitement

La ponctuation, la disposition du texte, le système d’énonciation ( pronoms, temps verbaux,termes appréciatifs/dépréciatifs )

Outils phonologiques et orthographiquesPhonologieÀ ce stade de l‟enseignement, l‟apprenant devrait accéder à une bonne maîtrise du système phonologique français par l‟intonation et les accents de phrase ( CECRL ), les phonèmes, les allophones et les traits phonétiques ayant été amplement étudiés dans les niveaux antérieurs.L‟accent sera également mis sur la distribution complémentaire qui est la situation phonologique où un phonème se prononce de façon différente dans des environnementsphonétiques différents ─ ceux-ci conditionnent et transforment la prononciation d‟un son ─ (par exemple, le phonème /t/ se prononce [ts] devant les voyelles /i/ et /y/ comme dans"tituber"; il se prononce [t] ailleurs), sur les oppositions phonologiques, et sur la prosodie,

133

relative à l’intonation, aux sons, au rythme, aux pauses et au débit de parole, entre autresaspects.

Autres points :La prononciation des mots géminés ( consonne longue prononcée sur deux syllabes )Prononciations anomales ou différentes ( préfixe /en/ ou /em/, phonème /t/ suivi de /i/,absence de prononciation des consonnes finales, prononciation différente avec une graphieidentique, prononciation particulière de quelques consonnes finales sans nasalisation,prononciation anomale, de mots d’un usage fréquent, différentes prononciations du phonème/x/, prononciation des mots empruntés à d’autres langues ).

La liaison

L’absence d’élision

Influence des niveaux de langage dans la prononciation

L’apprenant devra posséder une bonne maîtrise d’un vaste répertoire lexical lui permettant desurmonter facilement les lacunes par des périphrases avec une recherche peu apparented’expressions et de stratégies d’évitement, ainsi que d’expressions idiomatiques et familières.(CECRL)

Orthographe

Au niveau C1, l‟orthographe devra être exacte, à l‟exception de quelques lapsus. La mise en

page, les paragraphes et la ponctuation seront logiques et facilitants. (CECRL)

Pluriels “ singuliers ”

Mots variables et invariables

Concordance des temps et des modes

Unions, soudures et traits d‟union

Homophones et mots jumeaux

Accords des participes passés

Féminin des substantifs de professions

Mots invariables ( adverbes, conjonctions, prépositions, interjections )

Typographie ( majuscules, abréviations et symboles

C1

Proves de certificació

Calendari

Les proves unificades per als alumnes oficials i lliures es realitzaran en dues convocatòries,una al mes de juny i l’altra al mes de setembre, segons calendari facilitat pel Cap d’Estudis iuna vegada hagi estat aprovat per Conselleria.

Estructura i avaluació de les proves

134

La versió definitiva i completa de les proves, aixi com els criteris de correcció i avaluació,durada i percentatge per cada part de l’examen seran acordats per la comissió establerta al’efecte.

No obstant aixó, en les instruccions dictades per la Direcció General de Formació Profesionali Aprenentatge Permanent amb. data de 29 de novembre de 2007, queda establert que “cadauna de las parts s’ha de superar amb un 60% de la puntuació parcial. Igualment la globalitatde la prova també s’ha de superar amb un 60% de la puntuació total”.

PROGRAMACIÓ CURS ESPECÍFICS FRANCÈS

CURS D’ACTUALITZACIÓ DE LA LLENGUA FRANCESA MITJANÇANT ELSMITJANS DE COMUNICACIONS I LA LITERATURA FRANCÒFONS.

NIVELL: Avançat 2 i C1

DURADA: Del 2 d’octubre 2017 fins al 25 de gener de 2018. La durada del curs és de 60hores (2 sessions setmanals de dues hores seguides). Dilluns i dimecres de 19 a 21hores.

CURS DIRIGIT A: alumnes de l’EOI, ex alumnes de l’EOI amb un nivell de B2 i C1 delMCERL que desitgin reactivar l’idioma francès tant a l’oral com a l’escrit.

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

• Afermar els fonaments lingüístics apresos i reactivar-los amb la finalitat d'aconseguir unabona destresa oral i escrita.• Enriquir el repertori lèxic sobre temes tant especialitzats com d'interès general.• Tractar temes complexos integrant arguments secundaris i desenvolupant puntsespecífics per arribar a una conclusió apropiada.• Dirigir-se a un auditori a través d'una exposició clara i ben estructurada.• Millorar la pronunciació, treballar l'entonació i ser capaç de matisar.• Apropar-se de la cultura francòfona mitjançant l’utilització de diversos mitjans com a laradio, la premsa, la televisió i la literatura.• Llegir un llibre de literatura francòfon actual i ser capaç de parlar d’aquest llibre tant alnivel escrit com a nivel oral.• Participar a un cine forum programat a Caixa Forum de la pel·lícula Bienvenue àMarlyGomontde Julien Rambaldi (2016- Drame/Comédie - 1h34) el 15 de noviembre de2017.• Planificar el seu aprenentatge de forma autònoma amb l’ajuda dels recursos d’Internet.

CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS• Sensibilització a les varietats francòfones a través de reportatges de televisionsfrancòfones.• Ritme i entonació adequats en qualsevol situació de comunicació.

CONTINGUTS LÈXICALSS’adequaran amb els temes tractats que encara no estan tots definits en la mesura queseguirem també l’actualitat del moment.

135

• Identitat personal: dimensió física i anímica.• Gastronomia, cuina i especialitats.• Cos, salut i cures físiques.• Economia: comerç col·laboratiu i indústria d’avui.• Govern, política i societat.• Cultura i activitats artístiques: cinema, pintura, fotografia, teatre, música.• Valors, creences i comportaments socials en el món francòfon.• Progrés i descobriments científics.

METODOLOGIA:Es farà servir una metodologia activa i comunicativa, centrada en l’alumnat i els seusinteressos. Es promouran activitats orals d’interacció i diàlegs, encara que cada sessióhauria de combinar diferents tipus d’activitats orals i escrites. La participació activa del’alumnat serà un component imprescindible a les sessions. És important treballarestratègies d’aprenentatge autònom per tal que l’alumne treballi de maneraindependent aquells aspectes que ha de millorar.Es faran servir exclusivament documents autèntics (articles de premsa, pel·lícules,cançons, reportatges actuals de televisió francòfons, emissió de radio, un llibre de lecturaactual, extractes de textos literaris del mon francòfon).Es podrà recórrer puntualment a exercicis “lexicos-gramaticals” per afermar les basessintàctiques, les regles de conjugació i el vocabulari de diversos camps semàntics. Tot ique la gramàtica no és l’objectiu últim d’aquest curs també s’abordaran les àrees dedificultat del grup mitjançant exercicis interactius “a la carta” proporcionat pel professor enlínea en un bloc. Serà un curs pràctic i s’exigirà la participació activa de l’alumne.Es treballarà l’escrit “format fòrum” amb un bloc específic amb pseudònims per deixar mésllibertat d’expressió a tothom.

MATERIALS:Un llibre de lectura: “Comment cuisiner son mari à l’africaine” de Calixthe Beyala(2013- Cameroun) Col·lecció J’ai lu. ISBN: 978-2-290-31963-5Materials autèntics extrets d’Internet i extractes de llibres de literatura francòfona.

RECURSOS:Pissarra digital a l’aula o ordinador amb projector.Edmodo com a agenda del curs.Blocs de classe.

ASSISTÈNCIA I CERTIFICACIÓ:Sempre es passarà llista per dur un control de l’assistència. Al final del curs es lliuraran elscertificats d’assistència si l’alumne ha assistit un 80% al curs de manera continua i activa,així com l'adequada realització de dos treballs escrits i un treball oral que es proposin. Nohi haurà cap examen.

PLANIFICACIÓ TEMÀTICA PER SESSIÓPresentació del curs2/10/2017Presentacions. Ens coneixem, expliquem la nostrasituació laboral, de què fem feina i on treballem,expectatives del curs i aspectes puntuals quevoldríem treballar. Emplenar la fitxa d’informaciópersonal (elecció d’un pseudònim)Creació d’un grup de WhatsApp entre ells si cal.Presentació dels blocs i de l’Edmodo “agenda delcurs”.

136

Emplenar en línea un test d’autoavaluació per poderorientar l’alumne en el seu aprenentatge.SantéCO L’homéopathie, un traitement qui divise encore. Vidéo (France Info)EO (débats) / EE Les techniques médicales qui font polémique (fécondation in vitro,manipulationgénétique, mères porteuses, clonage humain, euthanasie, vaccination...)Le lexique de la santé.CE Extrait d’une Vie de Simone Veil – CO Simone Veil, une vie de combat (3/07/2017).L’IVG, undroit menacé? Le Magazine de la santé (France 5).6 heuresGastronomieCO Des solutions inventives contre le gaspillage. Vidéo (Dailymotion)CE Les Français se laissent séduire par la viande sans viande. (Article du Figaro.fr en 2015)EO Speed dating alimentaire en 4’Lexique: les expressions à croquer (manger son pain noir, manger de la viande enragée...)EE sur le blog Forum du groupe: la viande ou les substituts?Présentation du livre de Calitxe Beyala (Cameroun) Comment cuisiner son mari à l’Africaine:activités sur l’auteur, sur le livre et sur ce pays francophone.6 heuresÉcologieCO “Comme disent les écolos”. Vidéo (Youtube)CO “Coup de pouce pour la planète: la grande muraille verte pour le Sahara et pour le Sahel”.Vidéo(TV5 Monde – France 5 du 08/10/2016)Le lexique de l’écologie – votre empreinte écologique.EO La fin du monde (origine de la crise / conséquence)EE Imaginez un monde sans...Chanson / Clip: la Terre meurt de Charles Aznavour.CE Extrait du livre d’Albert Jacquard La nouvelle petite philosophie chapitre “Écologie”pp59-72(Activités)6 heuresÉconomieCO / EO Autour d’un concept: l’ubérisation de l’économie. Vidéo Dessine-moi l’éco (LeMonde.fr)CO “Le bien-être en entreprise”. Vidéo. France 3.EO Débat à partir du reportage et thèmes variés: temps de travail idéal, s’épanouir au travail...EO Ma carrière et mes qualités professionnelles.Le lexique du travail. Expressions: “avoir le bras long, faire le pont...”EE sur le blog forum du groupe: “Homme ou femme au foyer, est-ce un travail? Devrait-onêtre payépour cela?”CE Extrait de l’Antimanuel de philosophie de Michel Onfray Chapitre “Le smicard est-ill’esclavemoderne? pp 106-1096 heuresInégalitésCO Les préjugés commencent dès le plus jeune âge. Vidéo France info TV.CO Rôle et place de la femme africaine aujourd’hui. Vidéo Africanités TV5 Monde du21/02/2015.CE Les toilettes non-genrées gagnent du terrain (Article du Nouvel Observateur du20/01/2015)

137

EO Débat à partir de cet article.EO Questions sur les femmes. Pour ou contre les quotas? La parité.Le lexique sur les femmes, le féminisme, les inégalités H-F.EE Contre la discrimination à partir d’une liste d’injustices.CE Extrait du livre Moi, Malala. Je lutte pour l’éducation et je résiste aux Talibans de MalalaYousafzai (Prix Nobel de la Paix 2014).6 heuresImmigrationCO Entretien Cécile Kyenge (RD Congo) au bar de l’Europe TV5 Monde.CO Chloé et les réfugiés (TV5 Monde) Déclencheur de débatCO Quand une petite commune accueille des réfugiés. Émission C’est dans l’air du21/09/2016.(France 5)CO Évacuation du camp de Porte de La Chapelle à Paris (7/07/2017) (Le fait du jour 64´ TV5monde)EO Réagissez à partir d’une sélection de dessins humoristiques issus de la presse francophoneet àpartir de ces reportages.Le lexique sur le thème des migrants, l’immigration, les droits humains.Chanson / Clip: Si de Zaz.CE Extrait du livre d’Alain Mabanckou (Congo-Brazzaville) Le sanglot de l’homme noir.6 heuresCine forum programat a Caixa Forum de la pel·lícula Bienvenue à Marly-Gomont deJulien Rambaldi (2016- Drame/Comédie - 1h34)3 heuresProgrèsCO “Comment Internet modifie-t-il notre cerveau?” Radio Europe 1 (16/04/2015)CO “Bientôt la mort du coup de fil?” Radio France Info. (30/06/2015)EO Comment Internet a changé nos vies et nos comportements depuis son apparition.Quiz: Déterminer votre profil d’Internaute ou /et Moi et mon téléphone.Le lexique sur l’informatique, le téléphone, la communication, Internet et les réseaux sociaux.Chanson / Clip: Maux d’enfants par Patrick Bruel (Harcèlement)EE Réagissez: “Je ne supporte plus les gens qui ont constamment les yeux rivés sur leurtéléphonedans la rue ou les transports publics ! Ils oublient le monde extérieur ! »CE Extrait de l’Antimanuel de philosophie de Michel Onfray Chapitre “Pourriez-vous vouspasser devotre téléphone portable?” pp94-976 heuresSociétéPolitiqueIdentitéEl material que falta s’elegirà en funció dels esdeveniments i de la actualitat.Es prevé també hores per a l’exposició oral d’un tema en parelles.Altres extractes literaris seleccionats:“Le petit indien et l’érable” (Conte amérindien - Québec) de Jean Muzi“20 ans: le plus bel âge? (Petit almanach du sens de la vie) de Pierre-HenriTavoillot.“L’islam expliqué aux enfants (et à leurs parents)” de Tahar Ben

~ 138 ~