Author
jesus-gutierrez
View
348
Download
2
Embed Size (px)
E. Manet: Dejeneur sur l’herbe
Le déjeuner sur l’herbe, 1863. Édouard Manet
Museu d’Orsay. París Realisme Origen impressionisme
Éduard Manet (1832-1883)
Oli sobre llenç 208x 264 cm
Identificació de l’obra
Anàlisi formal
Pícnic a l’aire lliure = pastoral
Ferdinand Leenhoff (escultor holandès)
dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet)
Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet)
Eugène Manet, germà Manet
natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)
la mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i protagonista de l’escena
d’aspecte distret, no mira a l’espectador
retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en indica que ha pres la paraula
noia rentant-se en el rierol
Tècnica pictòrica revolucionaria
pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme -
zones planes de color Sense ombres
- influència del món japonès -
Trancament amb la perspectiva tradicional
crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics
diverses tonalitats de verd en el paisatge
clariana de tonalitats blavoses
violents contrastos cromàtics
Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2.000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.
“La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de carn i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa”
Emile Zola “Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863
El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.
En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica.
“El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”
El concert campestre. Ticià / Giorgione. 1508
Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
El guitarrista espanyol “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861
El bevedor d’absenta, 1858
Desestimat en el Saló de 1859
Pablillos de Valladolid 1634
Velázquez
El pifrè, 1866
L’Olympia. 1863; presentada en el Saló de 1865Maja nua, Goya
El balcó, 1869 Majas en el balcó 1810 -1812
Goya
Retrat de Emile Zola, 1868
El bar del Folies Bergere, 1882
Picasso i “El déjeuner sur l’herbe”